Activitats de reforç i ampliació - blocs.xtec.cat³-estiu... · ©167 Activitats de reforç i...

21
Activitats de reforç i ampliació

Transcript of Activitats de reforç i ampliació - blocs.xtec.cat³-estiu... · ©167 Activitats de reforç i...

Activitats de reforç i ampliació

© 167

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

Creus que seria possible de veure un virus amb el microscopi òptic? Justifica la resposta.

Les formes fixes de les cèl·lules són diverses. Què aconsegueixen amb aquestes formes?

Hi ha científics que pensen que els virus no són éssers vius. Per què diuen això? A tu,què et sembla: són éssers vius o no són éssers vius?

Compara l’estructura i la composició d’un mineral amb la d’un ésser viu.4

3

2

1

Unitat didàctica 1

© 169

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

Esmenta algunes característiques comunes de les plantes i els animals, i algunes carac-terístiques diferents.

Relaciona el fet de tenir o no tenir òrgans de locomoció i òrgans dels sentits, amb el fetde ser vegetal o animal. Justifica-ho.

Què és el que determina les diferències entre els aparells que duen a terme la funció denutrició en els vertebrats?

3

2

1

Unitat didàctica 2

©170

Activitats de reforç i ampliació

Explica com funciona una colònia d’abelles.

Què és una espècie protegida? Esmenta dos vertebrats que estiguin catalogats com aespècies en perill d’extinció.

La importància de les formiguesAustràlia és una de les zona més sorprenents del planeta, on viuen animals molt es-tranys, diferents de la resta d’animals, com ara el cangur, l’ornitorinc i el coala. Peròquan li van preguntar a un famós biòleg australià quin era per ell l’animal més impor-tant del continent, no va dubtar a triar-ne un de molt més habitual a la resta de la Ter -ra: la formiga. Segons ell, les formigues permeten que la resta d’espècies sobrevisqui:airegen i remouen els sòls, escampen les llavors i en mengen algunes, cosa que enriqueixla fertilitat d’un sòl que és gairebé desèrtic.

6

5

4

Unitat didàctica 2

© 171

Activitats de reforç i ampliació

De fet, gràcies a les formigues, hi ha vegetació a Austràlia i es poden alimentar els can-gurs, els coales i altres animals. A més, les formigues també serveixen d’aliment alsnombrosos llangardaixos del país.a) A quin fílum i grup pertanyen les formigues?

b) Digues quins altres grups hi ha dins d’aquest fílum.

c) Quina és la peculiaritat que tenen els animals d’aquest fílum respecte al recobrimentdel seu cos?

d) Encercla les accions –els verbs– del text que expliquen perquè les formigues són elsanimals més importants del continent segons aquest biòleg australià.

Unitat didàctica 2

© 175

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

Compara el creixement de les herbes, dels arbustos i dels arbres.

Completa la taula:

Com es fa un antibiograma? Quina és la seva utilitat? Escriu noms de malalties produï-des per bacteris?

3

2

1

Unitat didàctica 3

Bacteri

Alga unicel·lular

Alga pluricel·lular

Protozou

Llevat

Fong pluricel·lular

Número de Procariota o Autòtrof ocèl·lules eucariota heteròtrof

©176

Activitats de reforç i ampliació

Quina diferència hi ha entre el tactisme i el tropisme?

Completa (Sí/No):

Busca informació sobre el mar dels Sargassos i explica per què rep aquest nom. Creusque un fenomen com el que s’hi dóna podria succeir en el mar del Nord?

Com es diuen els fongs pluricel·lulars que no fan bolets? Escriu un exemple d’aquest ti-pus de fong que sigui beneficiós per als éssers humans i raona-ho.

7

6

5

4

Unitat didàctica 3

Arrel, tija i fulles

Flors

Llavors

Briòfits Pteridòfits Espermatòfits

© 179

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

A la relació entre una paparra i un gos, alguna espècie en surt beneficiada? I perjudi-cada? Podrien viure d’alguna altra manera? Posa dos exemples de relacions que no si-guin d’aquest tipus.

Quan menges algun ésser viu, aprofites tota la seva matèria? Què en fa, el teu cos, detot el que has menjat?

Justifica si les adaptacions són el resultat de l’esforç de l’organisme o del fet que so-brevisquin millor els que neixen més adaptats.

Actualment, a moltes ciutats de Catalunya, la població de coloms és molt abundant. Ala ciutat de Barcelona, l’any 1999 es va establir un programa d’introducció de falconsamb la idea de regular el nombre de coloms.– Busca informació sobre els hàbits alimentaris de coloms i falcons.

4

3

2

1

Unitat didàctica 4

©180

Activitats de reforç i ampliació

– Quins creus que són els factors que afavoreixen que el nombre de coloms sigui tangran a les ciutats?

– A quines zones de les ciutats es deuen concentrar bàsicament les poblacions decoloms?

– Quins beneficis i perjudicis poden causar els coloms?– Quines conseqüències poden comportar la introducció dels falcons a la ciutat?

Unitat didàctica 4

© 183

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

Quina creus que és la causa que a la natura existeixin paisatges tant diversos?

D’on provenen les sals de l’aigua del mar?

Com s’anomena el procés pel qual una muntanya es va desgastant?

Per què creus que els cràters (tan evidents a la Lluna) no s’observen al nostre planeta?

Com es formen les serralades?

Com es forma una roca metamòrfica?6

5

4

3

2

1

Unitat didàctica 5

© 187

Activitats de reforç i ampliació

Unitat didàctica 6Solucionari

La mare d’en Pau li demana que vagi a comprar el pa. En Pau surt de casa seva correnta una velocitat de 3 m/s. Triga mig minut a arribar al forn. Allà troba molta cua i s’had’esperar cinc minuts. Torna a casa seva i triga 45 segons. Dibuixa el gràfic x/t corres-ponent per a aquest desplaçament.

Calcula a quina distància es troba el forn de casa seva.v = 3 m/st = 1 minut = 60 segons

v = espai = v · t = 3 m/s · 30 segons = 90 m

Quina velocitat porta en Pau quan torna del forn cap a casa seva? Quin signe té aques-ta velocitat i per què?

v = = = 2 m/s

El moviment d’en Pau des que surt de casa seva fins que torna el podem dividir en tresetapes. Això ho pots veure en el gràfic que has dibuixat. Dibuixa ara el corresponentgràfic v/t.

4

espaitemps

90 m45 segons

3

espaitemps

2

1

©188

Activitats de reforç i ampliació

Unitat didàctica 6Solucionari

Pots veure que les figures que queden en el gràfic v/t són en la primera etapa i en latercera, rectangles. Si calcules les àrees d’aquesta rectangles (base × altura = t · v) elvalor d’aquesta àrea coincideix amb l’espai recorregut. Aquest és un nou mètode quepots utilitzar per buscar espais si tens el corresponent gràfic v/t. Aquest mètode el potsutilitzar tan per a MRU com per a MRUV. Dibuixa els gràfics v/t per als moviments elsvalors dels quals estan en les taules següents i calcula després l’espai recorregut percada mòbil.

5

V (m/s) 4 4 4 4

T (s) 0 1 6 10

V (m/s) 0 2 12 20

T (s) 0 1 6 10

© 189

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

Donat el sistema següent de forces, digues quan val la resultant i quin sentit té.a)

b)

Digues si es tracta de forces de contacte o a distància.a) El Sol que atrau la Terra i provoca el moviment de translació.

b) Les marees que provoca la Lluna sobre els oceans.

c) Un vas que es trenca per l’amplitud d’un so.

d) La força elèctrica que provoca el desplaçament de càrregues elèctriques en el correntelèctric.

e) Les partícules que són arrossegades cap al pol nord de la Terra pel camp magnètic iprovoquen les aurores boreals.

Quina diferència creus que hi ha entre pressió i força?3

2

1

Unitat didàctica 7

©190

Activitats de reforç i ampliació

Per què hi ha alguns tipus de fustes que floten i d’altres no? Quina és la magnitud fí-sica que fa que un objecte floti en aigua o s’enfonsi?

Una magnitud física com la temperatura no té ni direcció ni sentit, en canvi, una altramagnitud física com la velocitat sí que té una direcció ben definida i un sentit. A quindels dos grups creus que pertanyen les forces? Argumenta la teva resposta.

Quina diferència creus que hi ha entre massa i pes. Creus que és un error dir que unquilogram de pomes pesa més que mig quilogram de pomes?

Si un cos és transportat a la Lluna. Variarà la seva massa? I el seu pes?

Un cos pesa més sota de l’aigua o fora de l’aigua? (Tingues en compte la fórmula del pes.)

4

8

7

6

5

Unitat didàctica 7

© 191

Activitats de reforç i ampliació

S’aplica una força de 100000 N sobre una paret de formigó. Si la seva superficie és de10 m2, quant val la pressió?

Podries explicar per què una serra circular que gira a moltes voltes per minut, té la ca-pacitat de tallar gruixos metàl·lics de bastants centímetres? (Pensa en el concepte depressió.)

9

10

Unitat didàctica 7

© 195

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

Relaciona els aparells elèctrics següents amb el tipus d’energia que produeixen:

calor (energia calorífica) llum (energia lumínica) so (energia sonora)electricitat (energia elèctrica) moviment (energia cinètica)

Una vagoneta es mou a 5 m/s per un pla situat a 10 m d’altura, com s’indica a la figu-ra, i tot seguit baixa pel pendent.

2

1

Unitat didàctica 8

©196

Activitats de reforç i ampliació

a) Amb quina velocitat passarà pel punt B, situat a 4 m d’altura?b) En què et bases per fer els càlculs?c) Si volgués que passés pel punt B al doble de la velocitat calculada anteriorment, des

de quina altura hauria de baixar?

Unitat didàctica 8

© 197

Activitats de reforç i ampliació

Unitat didàctica 8

© 201

Activitats de reforç i ampliació

Nom: Data:

Posa tres exemples de la vida quotidiana o de la natura que siguin exemples de fenò-mens ondulatoris.

Posa un exemple on quedi clar que una ona és una propagació d’energia sense propa-gació de matèria.

Quan estirem una molla i la deixem anar, el seu moviment correspon a una ona longi-tudinal o transversal?

Un noi colpeja la via del ferrocaril. Un company seu escolta el so propagat pel ferro iun altre, per l’aire. Quin so se sent abans? Per què?

Què és l’eco?

Per què un objecte de color blau el veiem d’aquest color amb la llum del Sol?6

5

4

3

2

1

Unitat didàctica 9

©202

Activitats de reforç i ampliació

Digues si la següent afirmació és correcta o incorrecta: «Les lents divergents s’utilitzencom a lupes i les convergents, per corregir la miopia».

Digues si la següent afirmació és correcta o incorrecta: «Per a objectes reals, les lentsconvergents produeixen sempre, imatges reals i les divergents, imatges virtuals».

Explica amb un dibuix simple com funciona una lupa.9

8

7

Unitat didàctica 9