ACTIVITAT EDUCATIVA PER CONÈIXER EL VENT

G U I A D E L M E S T R E

Menorca és l’illa del vent. Així i tot sabem molt poc sobre aquesta força de la natura que tant ens acompanya. D’on ve? Com es genera? Per què canvia de direcció? És cert que la tramuntana és el més fort i persistent de tots? Com ens afecta als humans i a la natura en general? La visita a aquesta exposició pretén atracar els al·lots al coneixement del vent d’una manera científica, social i lúdica a la vegada. Perquè a la biosfera tot està interrelacionat: els fenòmens físics, els biològics i els socials i culturals. Així descobrirem què és el vent des del punt de vista físic, quins efectes té sobre la natura i la vida humana, tant en general, com a Menorca en particular i com s’ha aprofitat la força del vent des de l’antiguitat fins els nostres dies. L’activitat està adreçada a alumnes de primària i 1r d'ESO. Per inscriure’s: http://www.activitatseducativessanostra.es/index.php.

¿Què és el vent? Aire en moviment

Què és l’aire? És un gas format per partícules, en gran part molècules d’oxigen, nitrogen i aigua, que envolta el planeta Terra.

Es proposa un experiment on els al·lots fan de partícules que es comencen a moure segons van rebent energia.

Com es genera el vent? Les partícules de l'aire estan contínuament en moviment, en funció de la temperatura. Tant com més energia reben, més es mouen. I tant com es mouen més es separen les unes de les altres, amb el que el gas es torna menys dens i més lleuger. Per tant, les masses d'aire més fredes pesen més que les més calentes. Això fa que l'aire es mogui: l'aire fred pesat va cap avall i el calent lleuger cap amunt. Aquest és l'origen del moviment de l'aire, del vent.

Tota l’energia que escalfa la Terra ve del Sol. El Sol escalfa més l’Equador que els Pols. Aquesta diferència tèrmica provoca moviments d’aire. Els continents i la mar s'escalfen i refreden a velocitats diferents, el que provoca també diferències de temperatura entre les masses d'aire que hi estan en contacte, que varien del dia a la nit. Per últim, el gir de la Terra és el responsable del moviment circular del vent, en un sentit o altre segons al centre hi hagi aire que puja o que baixa.

Experiment: creació d'un corrent tèrmic d'aire.

Les zones on l'aire fred i pesat baixa s'anomenen anticiclons o zona d'altes pressions. Allà on l'aire relativament més calent i lleuger puja són les depressions o zones de baixa pressió.

La pressió atmosfèrica ve a ser el pes de tot l'aire que tenim damunt. Es poden representar els anticiclons com a muntanyes d'aire que tenim a sobre nostre, i les depressions com a valls entre aquestes muntanyes. L'aire “cau” de les “muntanyes” a les “valls” de pressió. Tant com més pendent hi hagi, la velocitat és major: més fort és el vent.

Per tant no sempre el vent és una força constant. Hi ha brises suaus i fortes ventades que poden arribar a ser destructores com l’huracà o el cap de fibló.

Experiment de les altes i baixes pressions on es mostra que la capa d’aire a sobre nostre no es regular i té muntanyes i valls, exercint més o menys pressió. Audiovisual (3'20”) on es presenten les diferències d’intensitat del vent, des d’unes imatges lentes, agradables i pacífiques fins a imatges violentes passades a un ritme també fort i una música que reforça aquestes sensacions.

•Per què l’aigua quan se’n va pel forat de la pica del lavabo surt girant? •Gira sempre en el mateix sentit? En quin sentit, el de les agulles del rellotge o al contrari?

Experiment per fer a la classe.

Si posem una espelma a la part superior i una altra a la part inferior de la porta d’una habitació calenta, observarem que la flama de la de dalt es dirigeix cap a fora i la de baix cap a l’interior. Què demostra això?

Demostra que l’aire calent surt per dalt i el fred entra per baix. Aquesta rotació és la mateixa a l’atmosfera.

També es pot deduir que l’energia tendeix a l’equilibri; hi haurà corrent d’aire mentre hi hagi diferència tèrmica.

Aprofitament de l’energia del vent Des del principi l’home ha sabut aprofitar les forces del vent. Un exemple en són els molins que converteixen aquesta energia en força mecànica: a Menorca s’emprava per moldre, a Mallorca per pouar aigua i a Holanda per buidar els canals. Quin és l’aprofitament que es fa actualment del vent? Obtenim energia elèctrica mitjançant aerogeneradors.

Molí de Menorca Molí de Mallorca Molí d’Holanda Aerogenerador Panèmona

El molí de La Mancha de quin tipus creus que és? Per què?

Instruments de vent. L'home també ha aprofitat el vent per fer música.

Hi ha tota una família d’instruments de vent. Quins coneixeu? La flauta, el clarinet, la trompeta, el trombó, el saxofon, el fagot, el flautí, la tuba... Sense vent no escoltaríem cap instrument. És la vibració de l’aire la que ens fa arribar els sons.

Aprofitar el vent per volar i navegar. Les veles dels vaixells converteixen la força del vent en energia cinètica. Les ales delta aprofiten els corrents tèrmics ascendents per volar, com fan moltes aus planejadores.

La natura també sap aprofitar aquesta energia El vol de les aus i altres animals Desplaçar-se (com les aranyes, l'eruga de l'alzina o la velella) Disseminar llavors i reproduir-se.

El vent com a element social i cultural Antigament no sabien què provocava el vent i pensaven que això depenia dels déus. Quan els déus es molestaven provocaven huracans i tempestes. Els grecs van anomenar Èol/Eolo al déu que manejava els vents. Èol guardava els vents dins un sac i que tenien el nom d’anemos.

El déu Eòl i l'anemòmetre. A partir d'una recreació del déu Eòl sentirem les diferents intensitats del vent.

Per això el mecanisme que mesura la força dels

vents es diu anemòmetre i tot el que fa referència al vent es diu eòlic.

Els vents també conformen el nostre paisatge natural, amb l’erosió i cremant el arbres amb els vents forts i la sal que porten. Les cases també s’adapten a aquest factor climatològic, tenint finestretes petites a la paret que dóna al nord.

Els nostres vents Cada vent té un nom propi. Els noms es corresponen amb la direcció d’on venen. A cada regió o país li donen noms diferents.

Del nord: tramuntana

Del nord-est: gregal

De l’est: llevant

Del sud-est: xaloc

Del sud: migjorn

Del sud-oest: llebeig

De l’oest: ponent

Del nord-oest: mestral

Com són aquests vents? La tramuntana és un vent fort i fred d’origen polar; al passar per sobre els Pirineus s’accelera. L’origen del nom és tra-muntana, que arriba de darrera de les muntanyes. També és un vent sec i fa l’aire més clar i lluminós.

El gregal rep el seu nom de Grècia, com si el vent vingués dels grecs. També és fred i sec.

El llevant rep el nom del punt on es lleva el sol, l’est. És un vent humit perquè ve del mar i, de vegades provoca grans ventades.

El xaloc és un vent que ve del Sàhara, on es diu “shaluk”. De vegades porta pols del desert i si plou, fang.

El migjorn rep el nom del mig-dia, que és quan el sol és al sud. És un vent suau, càlid i poc freqüent.

El llebeig és un vent humit i càlid i moltes vegades porta pluges fortes. Aquesta humitat corroeix la pedra i per això es diu que està “llebetjada”.

El ponent és un vent càlid que mai porta pluja perquè al passar per sobre la península “s'asseca”. Tampoc acostuma ser gaire fort.

El mestral du el nom del llatí, magistral, dels mestres. És un vent sec, fred i intens.

Joc de muntar un trencaclosques de la rosa dels vents, emprant un penell i una brúixola.

Frases fetes, endevinalles, refranys i cançons del vent

Al llarg de la història l’home ha intentat conèixer com i perquè funcionen els vents, intentar preveure com es comportaran i què ens indiquen. A una illa com Menorca amb vents que bufen en totes direccions s’ha viscut sempre molt pendent d’on bufa el vent i d’això ha sortit una gran cultura de frases fetes, refranys, cançons, etc... molt valuosa i que s’hauria de conservar. Els al·lots poden cercar alguns d’aquests refranys demanant als pares o als avis. Els refranys són frases curtes per transmetre un coneixement. Ara que coneixem els vents també podem inventar-ne de nous.

Què diries sobre ells? Sabries fer una frase feta sobre el vent?

Endevinalles: Sempre que et toc, tu no em veus, vol, sense tenir ales, xiul, sense tenir boca, i faig mal moltes vegades (Resposta: El vent) Frases fetes i refranys (per descobrir què volen dir): • Bon vent i oratge, i mar per córrer • Es llevant no és xorc • Llevant, aigua davant • Vent de xaloc, molta mar i peix poc, per la

mar no és bo, i pel camp tampoc • Llevant i xaloc, tres dies és poc • Migjorn brut i tramuntana neta, prest

tindrem aigüeta. • Llebeig, aigo veig • Tramuntana morta, llebeig en porta • Vent de ponent, no troba redossa sa gent • Es ponent té una filla casada a llevant; quan

la va a veure, s'entorna plorant

• Vent de mestral, entra per sa porta i surt pes fumeral

• Vent de mestral, ni peix ni pardal • Sa tramuntana es cap enravana • Una tramuntanada és un afemada • Vent de tramuntana, si no mor en tres dies,

dura una setmana • Vent de gregal, menos mal

Cançons:Quan sa tramuntana no deixa pescar, figues i oliaigo haurem de menjar I una dona marinera sempre mira d'on ve es vent, tant si és llevant, com ponent, es bon temps ella espera Llevant, xaloc i migjorn, llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món. (Popular)

Quan el temporal i la tramuntana inflaven les veles del vell bergantí, jove i abraçat al pal de messana cridava ben fort: el mar és per mi!

(R. Carreras) Mira el cel i escolta es vent que de Menorca t'arriba, te dirà que tu ets sa vida i del meu cor s'aliment. Mira el cel i escolta el vent! (Tòfol Mus)

ALTRES PROPOSTES DE JOCS I ACTIVITATS Papiroflèxia Cercar models i fer molinets de paper, avions, vaixells a vela, ocells i tot el que tingui relació amb el vent.

Jugar a fer carreres amb suposats vaixells de vela (boles lleugeres) impulsats amb els ventalls o bufant. Fer lluita de vents a sobre una taula emprant ventalls o pai-pais fets també de paper (la víctima dels vents pot ser un vaixell que es posa al mig). Dibuix i pintura. Intentar dibuixar la Rosa dels vents. Posar-li color i escriure els seus noms. Il·lustrar els diferents vents, segons s’han descrit. Intentar pintar els efectes d’un cap de fibló. Música. Fer sonar tubs. Intentar fer una flauta de pan. Inventar instruments que sonin amb vent. Redacció. Escriure un conte amb el vent com a protagonista.

Recerca. Trobar frases fetes i refranys dels nostres pares o avis. Interpretar què volen dir.

GLOSARI

•AEROGENERADOR Molí de vent per generar energia. •ANEMOI Paraula grega que significa vent. •ANEMÒMETRE Aparell que registra la força del vent. •ANTICICLÓ Nucli d’altes pressions. El seu centre l'aire baixa. •BRISA Vent suau, ventet a la costa. •BRUIXOLA És un instrument d’orientació que aprofita l’atracció magnètica del nord a una agulla lliure imantada. •CAP DE FIBLÓ Depressió molt local i intensa que provoca vents devastadors. Tornado. •DENSITAT Quantitat de massa per volum. •DEPRESSIÓ Zona on hi ha baixes pressions. Al seu centre l'aire puja. •ENERGIA Capacitat física de produir un treball, una acció, ... •ÈOL Déu grec dels vents. •EÒLIC Que ve del vent. •HUMITAT Quantitat d’aigua a l’aire (o a la terra o...). •INTENSITAT Quantitat d’una força, magnitud d’un fenomen. •LLEBEJAT Erosió a la pedra causada pel vent de llebeig. •MOLÈCULA La partícula més petita possible d'una substància. •ORATGE Vent suau i agradable. •PARTÍCULES Fraccions molt petites de matèria. •PENELL Aparell que indica la direcció del vent. •PRESSIÓ Pes sobre una superfície. •PUNTS CARDINALS Són les quatre direccions per representar l’orientació en un

mapa sobre el propi territori. I són nord, sud, est i oest. •TEMPERATURA Mesura de la quantitat d'energia o moviment de les partícules. •VENT Aire en moviment •VENTADA Bufada forta de vent

Per inscriure’s a aquesta activitat:http://www.activitatseducativessanostra.es/index.php. Duració: 1 hora i mitja