LOS VERBOS

DEFINICIÓN ¿QUÉ TIENEN LOSVERBOS?

¿QUÉ INDICAN LASFORMAS VERBALES?

¿CÓMO PUEDENSER?

Los verbos sonpalabras que

indicanacciones.

Los verbos tienenFORMAS

VERBALES, queestán compuestas por

una RAÍZ y unaTERMINACIÓN

imaginamosraíz

Indican:

NÚMERO (singular / plural)

PERSONA. (primera / segunda / Tercera)

REGULARES(tienen la misma raíz

todas las formas)

cantocantáis

IRREGULARES(la raíz cambia enalgunas formas)

juegojugáis

LAS FORMAS VERBALES

SINGULAR PLURAL

1ª PERSONA Yo imagino Nosotros/ nosotras imaginamos

2ª PERSONA Tú imaginas Vosotros/ vosotras imagináis

3ª PERSONA El/ella imagina Ellos / ellas imaginan

FORMAS NO PERSONALES(Formas verbales que no indican NI NÚMERO NI PERSONA)

INFINITIVO GERUNDIO PARTICIPIO

Se forma añadiendo a la raízlas terminaciones:

AR (1ª Conjugación) imaginar

ER (2ª Conjugación) comer

IR (3ª Conjugación) vivir

Se forma añadiendo a la raízlas terminaciones:

ANDO(imaginando)

IENDO(comiendoviviendo)

Se forma añadiendo a la raízlas terminaciones:

ADO(imaginado)

IDO(comidovivido)

¿ CÓMO SABEMOS LA RAÍZ DE UN VERBO O FORMA VERBAL?

Cantabais

1º Escribimos el infinitivo del verbo o forma verbal dada.

Cantar

2º Separamos la terminación de infinitivo (AR, ER o IR) y lo que nos queda es la raíz.

CANT – ARraíz

LOS SUFIJOS -OSO,-OSA, -IVO, -IVA, -ANTE y -ABLE

Son sufijos que se añaden a sustantivos y verbos para convertirlos en adjetivos.

EJEMPLOS

maravilla

maravilloso

crema

cremosa

comprensión

comprensivo

deporte

deportiva

refresco

refrescante

aceptar

aceptable

ELS DÍGRAFS

Combinació de DUES LLETRES juntes que representen UN SO

DÍGRAFS QUE ES SEPAREN DÍGRAFS QUE NO ES SEPAREN

Dígraf Separació Exemple Dígraf Exemple

RR SS

L·L SCIXTJTGTXTZ

( r – r )( s – s )( l – l )(s – c )( i – x )(t – j)

(t – g ) (t – x )(t – z )

sor – ra car – ros – sa

col – legipis – ci – na

rei – xa plat – ja met – ge cot – xe

u – ti – lit – zar

QU

LL

GU

NY

IG

Bàs - quet

a – llu – nyar

a – mi – gues

ca – nya

boig

ELS DÍGRAFS

Combinació de DUES LLETRES juntes que representen UN SO

DÍGRAFS QUE ES SEPAREN DÍGRAFS QUE NO ES SEPAREN

Dígraf Separació Exemple Dígraf Exemple

RR SS

L·L SCIXTJTGTXTZ

( r – r )( s – s )( l – l )(s – c )( i – x )(t – j)

(t – g ) (t – x )(t – z )

sor – ra car – ros – sa

col – legipis – ci – na

rei – xa plat – ja met – ge cot – xe

u – ti – lit – zar

QU

LL

GU

NY

IG

Bàs - quet

a – llu – nyar

a – mi – gues

ca – nya

boig

ELS DÍGRAFS

Combinació de DUES LLETRES juntes que representen UN SO

DÍGRAFS QUE ES SEPAREN DÍGRAFS QUE NO ES SEPAREN

Dígraf Separació Exemple Dígraf Exemple

RR SS

L·L SCIXTJTGTXTZ

( r – r )( s – s )( l – l )(s – c )( i – x )(t – j)

(t – g ) (t – x )(t – z )

sor – ra car – ros – sa

col – legipis – ci – na

rei – xa plat – ja met – ge cot – xe

u – ti – lit – zar

QU

LL

GU

NY

IG

Bàs - quet

a – llu – nyar

a – mi – gues

ca – nya

boig

EL GUIONET( és un signe que es representa amb una ratlleta horitzontal

USOS

En la PARTICIÓ DEPARAULES quan noacaben a final de línia

Recorda que no es podenseparar:

Els diftongsEls dígrafs

(NY, IG, LL, QU, GU)

En PARAULES COMPOSTESquan:

1r. El primer mot acaba envocal i el segon comença ambR-, S- o X-.

busca-raonspara-sol

escura-xemeneies

2n. Quan el primer mot duuaccent gràfic.

mà – llargpèl – roig

3er. En els mots compostosrepetitius i expressius.

ring – ring zig – zag

En els NUMERALS APARTIR DEL VINT.

a) Per a separar lesdesenes de les unitats

vint – i – set trenta – dos

quaranta – huitcinquanta – quatre

seixanta – tres setanta

b) Per a separar lesunitats de lescentenes.

dos – centstres – cents

quatre – cents

L’ADJECTIU

DEFINICIÓ CONCORDANÇA AMB EL SUBSTANTIU

GÈNERE NOMBRE

Paraules que expressen una qualitatdels éssers o de les coses dels qualsparlem.

Els trobem preguntant – li al substantiuque acompanyen:

Com és? / Com són?Com està? / Com estan?

Masculí(cotxe blau)masc. masc.

Femení

(moto blava)fem. fem.

Singular(cotxe blau)sing. sing.

Plural

(motos blaves)plural plural

ELS GRAUS DELS ADJECTIUS

POSITIU COMPARATIU(expressa com és algú o alguna cosa en comparació

amb altres)

SUPERLATIU(Expressa unaqualitat en elgrau màxim.)D’

INFERIORITATD’

IGUALTATDE

SUPERIORITAT

Expressa unaqualitat sensecomparar – la

amb res.

Utilitzal’estructura:

menys + adjectiu+ que

Utilitzal’estructura:

tan +adjectiu +com

Utilitzal’estructura:

més +adjectiu +que

major que

Utilitzal’estructura:

mésmolt

adj.+ íssimadj. + íssima

EXEMPLE:

La barca ésgran.

EXEMPLE:

La barca ésmenys gran que

el transatlàntic

EXEMPLE:

La barca és tangran com eltransatlàntic.

EXEMPLE:

La barca és mésgran que el

transatlàntic.

Joan és majorque Miquel

EXEMPLE:

La barca mésgran.

Una barcamolt gran.

Una barcagrandíssima.

Un camiógrandíssim.

COM FER UNA DIVISIÓ AMB QUALSEVOL NOMBRE AL DIVISOR(AMB RESTA)

CAS 13 2 1 2 9

PAS 1. Escrivim la taula del divisor del 0 al 9.

29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 8729 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261

PAS 2. Agafe tantes xifres del dividend com xifres hi ha en el divisor. (Com al divisorhi ha dues xifres, agafe les dues primeres xifres del dividend)

3 2 1 2 9

PAS 3. Com el nombre agafat en el dividend és igual o major que el divisor ( 32 ésmajor que 29), comencem la divisió. He de buscar un resultat de la taula del 29, quedone 32 o s’aproxime sense passar – se.

29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 87 3 2 1 2 929 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261

PAS 4. El que més s’aproxima és 29 x 1 que dona 29. Per tant, pose l’1 al divisor i elresultat de la multiplicació baix dels nombres triats en el dividend.

3 2 1 2 9

2 9 1

PAS 5. Faig la resta.

3 2 1 2 9 -

2 9 1 0 3

PAS 6. Baixe la següent xifra del dividend.

3 2 1 2 9 -

2 9 1 0 3 1

PAS 7.Ara he de buscar un resultat de la taula del 29, que done 31 o s’aproximesense passar – se.

29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 87 3 2 1 2 929 x 4 =11629 x 5 =145 -29 x 6 =174 2 9 129 x 7= 203 0 3 129 x 8 = 23229 x 9 = 261

PAS 8. El que més s’aproxima és 29 x 1 que dona 29. Per tant, pose l’1 al divisor i elresultat de la multiplicació baix dels nombres triats en el dividend.

3 2 1 2 9 -

2 9 1 1 0 3 1

- 2 9

PAS 9. Faig la resta.3 2 1 2 9

- 2 9 1 1 0 3 1

- 2 9 0 2

PAS 10. Com no hi ha més xifres que baixar al dividend la divisió estaria acabada.

CAS 22 4 1 2 9

PAS 1. Escrivim la taula del divisor del 0 al 9.

29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 8729 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261

PAS 2. Agafe tres xifres del dividend i no dues com hi ha en el divisor. (He d’agafarles tres xifres perquè 24 seria més xicotet que 29)

2 4 1 2 9

PAS 3. Com el nombre agafat el dividend és igual o major que el divisor ( 241 ésmajor que 29), comencem la divisió. He de buscar un resultat de la taula del 29, quedone 241 o s’aproxime sense passar – se.

29 x 0 = 029 x 1 = 2929 x 2 = 5829 x 3 = 87 2 4 1 2 929 x 4 =11629 x 5 =14529 x 6 =17429 x 7= 20329 x 8 = 23229 x 9 = 261

PAS 4. El que més s’aproxima és 29 x 8 que dona 232 . Per tant, pose l’8 al divisor i elresultat de la multiplicació baix dels nombres triats en el dividend.

2 4 1 2 9

2 3 2 8

PAS 5. Faig la resta.

2 4 1 2 9 -

2 3 2 8 0 0 9

PAS 6. Baixe la següent xifra del dividend. Com ja no hi ha, la divisió estaria acabada.

2 4 1 2 9 -

2 3 2 8 0 0 9

JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)

1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.

2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.

3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.

JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)

1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.

2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.

3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.

JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)

1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.

2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.

3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.

JERARQUIA D'OPERACIONS (EN QUIN ORDRE LES FEM)

1er. SI HI HA PARÈNTESI, RESOLEM PRIMER LES OPERACIONS QUE ESTANEN EL PARÈNTESI.

2n.RESOLEM LES MULTIPLICACIONS I DIVISIONS D'ESQUERRA A DRETA.

3r. RESOLEM LES SUMES I RESTES D'ESQUERRA A DRETA.

EL SISTEMA SOLAR I ELS SEUS ASTRESESTRELA PLANETES SISTEMES

PLANETARISSISTEMASOLAR

GALÀXIA COMETES ASTEROIDES METEORITS

És un cosgasós situat

en l’espai queemet llum i

calor.

El SOL ésl’estrela méspròxima a la

Terra.

Hi ha altresastres que

giren al voltantseu

Són cossosquasi esfèricsfets de roca i

gas.

No emetenllum.

Giren sobre simateixos i al

voltant del Sol.

Alguns tenenanells o

satèl·lits queorbiten al seu

voltant.

A més, hi haaltres astresque giren alvoltant seu.

Els formen lesestreles i

planetes quegiren al voltant

del SOL.

Està formatpel SOL, la

TERRA i SETPLANETES

més.

És un conjuntd’ESTRELESque giren al

voltant del seupropi centre.

La nostragalàxia es diuVIA LÀCTIA.

Són cossosde roca, polsi gel que giren

al voltantd’una estrela.

Són cossosrocosos que

giren al voltantd’una estrela.

No tenen llumpròpia

Sónfragmentsmenuts deroca que en

entrar encontacte ambl’aire a la Terras’incendien i

formenESTRELESFUGACES

ELS MOVIMENTS DE LA TERRAROTACIÓ TRANSLACIÓ

La Terra gira sobre si mateixa.

Gira sobre un eix inclinat, que travessa laTerra i uneix els pols.

La Terra tarda un dia (24 hores) encompletar este moviment.

La Terra gira al voltant del Sol.

La trajectòria que segueix és l’òrbita.

L’òrbita és corba i tancada.

La Terra tarda un any (365 dies) encompletar este moviment.

CONSEQÜÈNCIES DELS MOVIMENTS TERRESTRES

ROTACIÓ LA LLUNA TRANSLACIÓ(gir de la Terra sobre el seu propi eix) (satèl·lit de la Terra) (gir de la Terra al voltant del Sol)

DIA NIT

Meitat Meitat Gira i es FASES Origina les estacionsde la de la trasllada LUNARS de l’anyTerra Terra al voltanton dona on no de la Terrael donaSol el Sol.

PrimaveraDura un mes Estiulunar (28 díes) Tardor

Hivern

LES FORMES DE REPRESENTAR LA TERRAGLOBUS TERRAQÜI

(Esfera que representa la forma del planeta amb exactitud però a escala)PLÀNOL

(planisferi o mapamundi

ELEMENTS ELEMENTS

EIX DEROTACIÓ

EQUADOR POLS HEMISFERINORD

HEMISFERISUD

MERIDIANS PARAL·LELS ROSA DELSVENTS

Líniaimaginària que

travessa laTerra pel

centre i uneixels pols.

Circumferènciaimaginària que

divideix laTerra en doshemisferis o

meitats iguals.

Extrems de laTerra més

allunyats del’equador.

Meitat delglobus situadaper damunt de

l’equador.

Meitat delglobus situadasota l’equador

Líniesimaginàriesque passenpels pols.

Si passemd’un meridià aun altre, anemcap a l’est ocap a l’oest.

Líniesimaginàriesque formencercles enparal·lel a

l’equador, alnord o al sud

d’aquest.

Apareix en elsmapes.

Ens indica ones troben els

puntscardinals.

MAPA(Representació plana d’una part o de tota la superfície de la Terra)

PLÀNOLSTIPUS DE MAPES

FÍSIC POLÍTIC TEMÀTICS

És una representaciómolt menuda de la Terra.

Potser una localitat, una casa o una habitació.

Recullen DADES FÍSIQUES:

-Rius-El relleu

RecullenINFORMACIÓ

POLÍTICA:

-Divisió del països.-Les comunitats.

RecullenINFORMACIONSTEMÀTIQUES:

-Carreteres-Fauna

MAPA(Representació plana d’una part o de tota la superfície de la Terra)

PLÀNOLSTIPUS DE MAPES

FÍSIC POLÍTIC TEMÀTICS

És una representaciómolt menuda de la Terra.

Potser una localitat, una casa o una habitació.

Recullen DADES FÍSIQUES:

-Rius-El relleu

RecullenINFORMACIÓ

POLÍTICA:

-Divisió del països.-Les comunitats.

RecullenINFORMACIONSTEMÀTIQUES:

-Carreteres-Fauna

MAPA(Representació plana d’una part o de tota la superfície de la Terra)

PLÀNOLSTIPUS DE MAPES

FÍSIC POLÍTIC TEMÀTICS

És una representaciómolt menuda de la Terra.

Potser una localitat, una casa o una habitació.

Recullen DADES FÍSIQUES:

-Rius-El relleu

RecullenINFORMACIÓ

POLÍTICA:

-Divisió del països.-Les comunitats.

RecullenINFORMACIONSTEMÀTIQUES:

-Carreteres-Fauna