Axí com los chrestians de la ciutat de Burgues combregaren en lo dia de Pasca, ab los infants chrestians vench un infant jueu a l’altar, qui rebé lo cors preciós de Jesu Christ. E, com fonch a casa tornat, dix que ab los infants chrestians era anat a la sglésia e havia combregat, per què lo pare lo lançà dins en un forn cremant, mas, encontinent, li apparegué la Verge Maria, qui·l guardava de cremar. Per què la mare de l’ infant, per son cridar, hi féu aplegar molts jueus e chrestians e, com veren l’ infant sens tot mal, ells lo’n tragueren del forn. E li demanaren com era scapat e l’ infant los dix: «Sapiau que aquella dona qui stà sobre l’altar m’à restaurat del foch». E, lavors, los chrestians entengueren que era la Verge Maria, per què prengueren lo pare de l’ infant e lançaren-lo en lo forn calent. E lo jueu, decontinent, se cremà e totalment fonch consumit.

Flos sactorum ______________________________________________________________________ Fonch un hom ab sa muller e donaren lur filla per muller a un jove. E, per amor de la filla, ells tenien lo gendre en casa. E la mare de la filla amava’ l tant que les gents dehien que·l gendre peccava ab ella. E, com ella temés molt la sua vergonya e que no fos diffamada, ella promés a dos homeyers ·xx· sous si li mataven lo seu gendre. Per què·ls enclogué un dia en lo celler e, per sa indústria, ella tramés son marit e sa filla fora de casa. E ella dix al seu gendre que anàs a traure del vi del celler e aquí los homeyers soptosament lo offegaren. Aprés, ella posà’ l sobre lo lit de la filla e cobrí’ l axí com si dormís. E, com son marit e sa filla foren venguts e·s foren posats a taula per menjar, la mare manà a sa filla que despertàs son marit, que vengués a menjar. E, com aquesta lo cridàs e ell no li respongué, ella véu que mort era, per què en la casa hagué gran dol. E la sogra, quasi dolent-se ab los altres, plorava e hagué gran dolor del mal que havia fet e se’n confessà a un prevere. E, aprés algun temps, lo prevere e la dona se volgueren mal, per què lo prevere dix que ella havia mort son gendre. E lo pare del jove sabé-u e accusà-la ab lo jutge, lo qual la condemnà a cremar. E aquesta, veent la sua fi, ella se convertí a la Verge Maria, e entrà-sse’n en la sua sglésia e la pregà ab lo seu car fill que li ajudàs. Aprés, fonch forçada que isqués de la sglésia e fonch lançada en gran foch, en lo qual stigué en presència de tots sens mal. E, com lo jutge ho véu, stigué fort maravellat, per què la reté als seus amichs. E, aprés tres dies loant sancta Maria, ella reté l’ànima a Déu. Flos sactorum ______________________________________________________________________

ACTIVITAT 15. ACTUALITZACIÓ D’UN TEXT

DAVID DIAZ LACRUZ 20/MARÇ/2012

Tots aquests eren en via de salvació, més per los pecats eren aquí en aquella pena. E la pena major que ma neboda havia era per les pinctures e emblanquiments que havia feits en sa cara quan vivia. E frare Francés, ab lo qual jo parlí, sofria la major pena per una monja que traguí d'un monestir; e fóra estat damnat si no fos per la gran contricció que hac de son pecat, e penedença que fé en sa vida. Enaprés parlí molt ab lo rei, mon senyor, lo qual, per la gràcia de Déu, era en via de salvació. La raó per què sofria les penes no la volgué dir, e digué que los reis e prínceps que són en lo món se deuen sobre totes coses gardar de fer injustícia per fer plaer ni favor a negú ni a neguna ni a d'altres pus prop del llinatge, sien hòmens o fembres, d'on són eixits ni venguts. No vull pus de parlar d'açò, mas que regracie a Déu car aquells són en via de salvació. Plaga a Déu que aital sien tots, e sien en aquell nombre, ni millor no podien. Mas si en aquest segle hom sabia com los pecats són punits, abans se lleixaria hom per petits bocins o peces menudes tallar que hom volgués pecar, ni diversió neguna ni malvestat neguna pensar; car ningú no poiria ni imaginar ni contar los crits ni los brams ni les vilanies que lus fan, ni los turments que sofrierien. E los dimonis tot jorn los turmenten, e menen tan gran bruig que major no pot ésser. Cada un d'aquells me volgueren turmentar, mes jo apellí lo nom de Déu, per lo qual ells no em pogueren fer mal. Ramon de Perellós, Viatge al purgatori. ______________________________________________________________________

E doncs, què vol dir batejat? Esser purificat per baptisme. E tu, pecador, no és ara

batejat bé, o és estat, mas, depuix has fet tants de pecats, que ara ja no és batejat, ço és, de pecat purificat. E veus-ne ací una semblança. Si hui havia ací un rei, e per la sua magnificència volie covidar a tots quants són en aquesta vila, dient així: «Tots quants vinguen demà a dinar ab les mans llavades, jo li daré a dinar.» E quan ve en l’endemà, veus que diu un llaurador: «Oh, a dinar m’he anar a casa del rei; doncs, llavar m’he les mans e la cara.» Açò és bo. E, quan açò ha fet, veus que encara no és hora de anar a dinar, e diu: «Donques, iré-me’n a l’hort», e va-se’n lla, e escampe fems per aquell hort, e així, manegant-lo, sulle-se’n totes les mans; e quan la hora del dinar ve, la trompeta toque. «Oh ja toquen! Iré’m a dinar»; e va’s així a casa del rei ab les mans sullades. E així, com lo rei lo veu venir així sútzeu, diu-li: «E com véns així sútzeu?». «Senyor, e no digués vós així, que qui vindria ací a dinar ab les mans llavades, que vós li daríeu a dinar?» «Sí.» «E jo em llaví hui per lo matí bé les mans e la cara.» «Hoc, mas sútzeu és ara.» Ara bé podeu pensar que a aquell aital què li devie fer lo rei. Oh, que el fartàs de bastonades! Sus així és: lo rei és Jesucrist, e ha-us covidats a dinar de glòria, ab que porteu les mans llavades e la cara, a la hora del dinar; la cara llavada, açò és, la fe veraia e clara, car la fe llave la cara de la ànima; e les mans, ço són los altres pecats; a hora del dinar, ço és, a la hora de la mort.

Sant Vicent FERRER