Activitat 02

ACTIVITAT 02

El Centre escolar en el qual ens centrarem serà C.P. Sant Bartomeu, situat a Alaró.

1. ENTORN ESCOLAR: CARACTERÍSTIQUES DE LA

POBLACIÓ O BARRI EN QUÈ ES TROBA L’ESCOLA.

1.1. DADES GENERALS DEL POBLE.

Alaró és un poble situat als contraforts meridionals de la Serra de Tramuntana, amb una

extensió de 4.547 hec. Té una població de 5.265 habitants, amb una densitat de població

de 81,6 h/km2, estabilitzada i aglomerada al nucli urbà. La seva orografia és

muntanyenca, tret de la part de la part sud del terme, plana i cultivable. És drenat pels

torrents Solleric i de na Marrantxa, el qual deixa a la part nord el barri més antic,

actualment menor, anomenat “los damunts”,i , a la part sud, el barri avui més extens i

recent, anomenat “los davalls” . Les màximes altures les constitueixen el Puig d’Alaró

(822 m) i el Puig d’Alcadena (817 m).

L’altura mitjana està entorn dels 230 m repsecte al nivell de la mar. Limita amb els

municipis de Consell, Santa Maria del Camí, Lloseta, Mancor de la Vall, Binissalem i

Bunyola. El nom del Poble pot provenir d’al-rum, forma àrab d’una paraula llatina o de

la llatinització de la paraula pre-romana ilurone – oleron – oloron – oleró – alaró.

1.2. SITUACIÓ DE L´ESCOLA I MITJANS D´ACCÈS AL CENTRE.

El nucli inicial de població se situa a l'actual Los Damunts i va créixer fins a la part més

plana, coneguda com Los Davalls.

Alaró es comunica per carretera amb els municipis de Bunyola (per Orient), Consell,

Lloseta i Santa Maria del Camí. La distància d’Alaró a Ciutat és de 25 Km.

Fins fa poc temps, el municipi era eminentment industrial, dedicat a la indústria del

calçat i la mineria. La crisi econòmica ha provocat el tancament de moltes fàbriques i de

les mines de lignit, deixant molta de gent desocupada que ha cercat treball en altres

indrets, especialment a Ciutat. Darrerament, el nombre d'habitants es manté perquè part

de la població hi té el lloc de residència, malgrat faci feina fora. Per altra part s'han

establert al nostre poble persones d’altres comunitats o de països estrangers.

A l’hora de classificar les diferents institucions ho farem tenint en compte si pertanyen a

l’Ajuntament, l’Església o la iniciativa privada.

1.3. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS I ECONÒMIQUES DE LA POBLACIÓ O

BARRI.

1.3.1. Història

Té l’orígen en l’alqueria musulmana d’Oloron. La història documentada comença al

segle XIII, a partir de la conquesta de Mallorca, i gira entorn al seu castell. Durant

l’ocupació catalana del Regne de Mallorca, resistiren al Castell d’Alaró Guillem Cabrit i

Guillem Bassa, que després de ser capturats, foren condemnats a morir rostits damunt

les brases, tal i com indicava el cognom d’un dels defensors del Castell, que durant la

resistència no havia reconegut com a rei l’invasor Alfons del Regne de Mallorca.

- Festes

En relació a les festes patronals, aquestes es commemoren anualment en honor del Patró

de la localitat, Sant Roc; la seva festivitat és el 16 d’agost. Juntament amb Sant Roc, són

co-patrons d’Alaró Sant Antoni i Sant Sebastià. Però també es celebren altres festes com

les de Sant Pere. Finalment, indicar en aquest apartat que hi ha celebracions durant les

festes de Nadal i de Setmana Santa, on destaquen principalment les processons de

Diumenge del Ram, Dijous i Divendres Sant, i el tradicional Encontre, que es produeix

a les 8 del matí del dia de Pasqua, i després del qual és costum menjar frit mallorquí de

Pasqua, amb panades i robiols com a celebració de la Ressurrecció de Crist. També hem

de destacar les peregrinacions que dues vegades a l’any fan els habitants d’Alaró al

Castell per celebrar una missa a prop de la Mare de Déu del Refugi (una el diumenge

següent al de Pasqua i una altra en el mes de setembre).

1.4. SECTORS DE TREBALL

En parlar d’economia, cal dir que gran part de les famílies del poble treballen en el

sectors secundari i terciari, amb un nivell socioeconòmic mig-baix. Darrerament hi ha

una presència considerable de famílies vingudes de fora, de països europeus i d’altres.

Una de les activitats econòmiques més importants a Alaró, ha estat, i d’alguna manera

ho continua essent (malgrat la crisi), la indústria de la sabata, que en els seus moments

d’esplendor va arribar a mantenir en actiu més de 30 fàbriques i 2.000 persones.

També foren importants les mines de lignit, avui tancades, i que en la seva última fase

pertanyien a GESA.

Pel que fa a l’agricultura, s’ha d’indicar que l’extensió del municipi és bàsicament

forestal (pins, alzines,...). Per cultius, i sempre per extensió, els més importants són ( per

aquest ordre): oliveres, ametllers, garrofers i figueres. S’hauria d’afegir també que

l’agricultura és predominantment de secà. La ramaderia també ès important a Alaró;

destaca també per aquest ordre: ramat oví, porcí i cabrum. A tot això s’hauria d’afergir

la presència d’una granja d’aus de corral destinada a la producció d’ous per vendre.

1.5. EQUIPAMENTS CULTURALS, SANITARIS I SERVEIS SOCIALS

EXISTENTS

Pel que fa a serveis culturals, mèdics i socials hem de fer referència al gran nombre

d’associacions que hi ha al poble:

A) Serveis que pertanyen a l’Ajuntament:

Camp municipal d’esports : Té les següents instal·lacions: camp de futbol,

camp de futbet, pista de bàsquet, piscina, tres pistes de tennis i poliesportiu

cobert. És obert tots els dies.

Mercats : S’ubica a la plaça de l’Ajuntament. Es fa cada dissabte matí. Si pot

trobar una gran quantitat d’aliments variats ( fruites, verdures, embotits...)

d’articles (roba, neteja, plantes...) i artesania.

Casa de cultura : Es troba a l’Ajuntament. A la planta baixa hi ha dues sales on

normalment es fan exposicions d’art. El primer pis una sala àmplia amb un petit

escenari. I el segon un lloc ampli on hi ha l’arxiu municipal, obert per a la

consulta del públic.

Escoleta municipal : Actualment, l’escoleta municipal s’ubica a un edifici de

nova construcció que hi ha a devora l’edifici d’Educació Infantil (antiga escola

graduada). Acull a nins de 0 mesos a 3 anys. L’horari es de 9 a 14 amb

dematinet de 8 a 9 i menjador de 14 a 16 hores. Hi ha una hora extraordinària

que es de 16 a 17 h.

Zones Verdes : el poble compta amb zones verdes com la Pl. General i Plaça de

Son Duran,...

Centre de salut : Està situat a la plaça Gaspar Perelló, està ates per dos metges i

dues infermeres. Tot i així, fora del seu horari, si es té una urgència, poden anar

al PAC de Binissalem , Son Llàtzer o Hospital d´Inca.

Policia Local : Actualment, quatre agents formen la plantilla. Disposen d’un

cotxe patrulla i de ciclomotor. Cobreixen el servei les 24 hores del dia.

Serveis Socials : l’Ajuntament disposa dels serveis especialitzats d’una assistenta

social i d’una educadora de carrer, que atenen al públic a les hores establertes.

Completen els serveis socials tres treballadores d’ajuda a domicili.

Biblioteca : És oberta al públic de 16.30h a 20.00h. Disposa de servei de préstec

i també, organitza algunes activitats relacionades amb el món del llibre i la

literatura ( L’hora del conte, dia del llibre...). Està ubicada a Son Tugores.

Orfeó i Coral infantil : Són agrupacions corals obertes al poble. La primera

funciona des de l’any 1.989.

B) Serveis que pertanyen a l’església:

Club d’Esplai : és una agrupació d’esplai que organitza activitats culturals i

recreatives per a 4-5 anys fins a 14-15 els dissabtes horabaixa. També organitzen

campaments durant l’estiu i col·laboren amb l’Ajuntament amb l programació

d’actes infantils com són els Reis i altres festes populars.

C) Serveis que pertanyen a iniciativa privada:

Comissió de Sant Antoni : Està formada per un grup de persones que

programen diferents actes per a la celebració d’aquesta festa. Tenen el suport de

l’Ajuntament, església i altres entitats del poble.

Obra cultural : Està constituïda com a grup, i les seves activitats més important

es centren en el dia de Sant Jordi i en la publicació mensual de a revista “Noves i

Parers”.

Grup excursionista : És un grup obert a tothom, des de petits a grans. Els seus

responsables organitzen sortides i excursions per tot arreu de l’illa, amb una

periodicitat mensual, excepte a l’estiu.

Tercera Edat : La junta directiva de dita agrupació s’encarrega d’organitzar

activitats recreatives i culturals per a tots els seus membres. Disposen d’un local

propi per a les seves reunions.

S’Auborada : Associació de la Segona Edat. Organitzen activitats recreatives i

culturals per als seus afiliats.

S’orengar : Associació cultural que organitza i participa en diferents activitats

entre les quals podem destacar la fundació d’un grup de teatre.

Agrupació Escolta Sant Roc : agrupació d’esplai que organitza activitats

culturals i recreatives. Tenen el seu local a l’antic escorxador, però degut a que

ara l’estan reformant, ocupen la planta baixa de l’edifici d’educació infantil del

C.P. Sant Bartomeu.

Colla de dimonis i Ball infantil de dimonis .

Colla de geganters .

Club de voleibol i futbol .

Col·legi de Nostra Sra de la Consolació : Centre d’ensenyament concertat que

acull infants d’Educació Infantil i Primària.

Grups musicals i d’animació infantil : participen a les festes locals.

1.6. LLENGUA PREDOMINANT

Cal dir que el poble, i en conseqüència també l’escola, funciona amb amb un règim de

normalització lingüística. La majoria de la gent d’Alaró utilitza el català com a llengua

vehicular cada dia. Tot i això, les persones vingudes de fora no solen fer ús entre

ells/elles de la llengua de la comunitat, sinó que mantenen la seva pròpia llengua, la

gent dels serveis públics gira la seva llengua propia per poder dur a terme una

comunicació amb els inmigrants i/o la gent que no enten el català.

Annex 1: Situació sociolingüística de l´alumnat.

1.7. RELACIÓ DE L’ESCOLA AMB ENTITATS, ORGANITZACIONS I

SERVEIS DE LA POBLACIÓ O BARRI

L’escola forma part de l’entorn i per tant s’ha de potenciar el seu paper social a través

de:

- El coneixement, el respecte i la conservació del nostre medi natural i social més

pròxim,per tal d’arribar a una visió de la situació global del món.

- El coneixement de la cultura pròpia i d’altres països.

- La participació en activitats locals.

- La relació amb altres comunitats escolars tant de l’entorn com d’altres països.

- La relació amb els pares i especialment en la participació en l'educació dels seus

fills.

2. COMUNITAT EDUCATIVA 0

2.1. DADES D’IDENTIFICATIVES

- Nom de l’escola: Col·legi Públic Sant Bartomeu

- Codi del centre: 07000029

- Titularitat: Jordi Escudero Tomàs

- Telèfon i fax: 971518014

- E-mail: [email protected]

- Adreça: c/ Per Rosselló i Oliver, 46

- Codi postal: 07340

- Horari

o Dematinet: 7´30 a 9h

o Lectiu: 9 a 14h

o Menjador: 14 a 16h

o Extraescolars: 16 a 17h

- Unitat en funcionament:

o Ed. Infantil: Escola de doble línea de 3 a 5 anys

o Ed. Primària: Escola de doble línea manco el curs de sisè, l´any que ve

totes les classes seran de doble línea.:

2.2. EDIFICI ESCOLAR

2.2.1. Característiques generals de l’edifici

Escola Primària

Planta baixa

- Cuina

- Menjador

- Secretaria

- Despatx director

- Banys

- 4 aules de 1er cicle

- Aula de suport

- Sala professors

1er pis

- 4 aules de segon cicle

- 3 aules de tercer cicle

- Banys

- Aula de suport lingístic

- Aula de música

- Sala d’ordenadors i biblioteca

Escola Infantil

Planta baixa

- 3 aules de 3-4 anys

- 1 aula gran

- 2 aules més petites, una délles per fer feinetes a les taules i láltre per dur a

terme activitats més dinàmiques, racons, jocs simbòlics, …

- Aula psicomotricitat

- Banys petits

- Bany adult

- Sala de bebés amb bressols

1er pis

- Aules de 4-5 anys

- Banys

- Aula d’audiovisuals.

- Sala de mestres

Annex 2 - Plànols de lédifici

2.2.2. Nombre i característiques generals de les aules

Totes les aules de l’escola disposen de gran espais,el que ens permet tenir una aula molt

flexible a l’hora d’organitzar les diferents activitats. Al no tenir un material fix a l’aula

ens permet com hem dit abans una màxima flexibilitat per col-locar l’aula de la manera

més adequada al grup.

Cada una d’elles disposen de bastant de material:

- Didàctic: jocs, biblioteca d’aula, , material educatiu,..

- De consulta: llibres de text, enciclopèdies

- Biblioteca d’aula: llibres de consulta, contes adequats a les seves edats,

Una gran avantatge es que cada una d’elles disposen de llum natural gràcies a les grans

finestres, calefacció i llum artificial necessària.

El nombre dáules dínfantil és de 2 aules per cada edat menys els de 3-4 anys que en

tenen tres, ja que dues délles són més petites.

- 3 aules de 3-4anys



El nombre d’aules de primària és també de quatre aules per cada cicle menys el curs de

sisè que només té una aula, ja que hi ha menys alumnat. És a dir, és una escola de doble

línea menys el darrer curs ( sisè )

S’accedeix a náquestes a través de passadissos poc lluminosos, decorats amb

fotografies i dibuixos realitzats pels alumnes, fotografies dántics alumnes, murals del

medi ambient...

A l’entrada de l’escola trobem un tauler d’anuncis amb tota la informació d’interès

dirigida als pares (cursos, tallers, informació del poble...) i exposicions/tallers que fan

els alumnes amb temàtiques variades i on hi poden participar tots independentment de

l’edat (actualment hi ha una exposició amb fotografies dels seus carrers i escrits que els

nins fan d’allà on viuen).

A la part dreta de l’entrada trobem el despatx del director i un petit passadís que ens

porta al despatx de la cap d’estudis i secretària (on hi ha la fotocopiadora del centre);

allà també hi trobem una habitació de material, l’habitació on es guarden els productes

de neteja, un bany pel professorat i una sala on hi ha dos ordinadors pels mestres i on

també s’hi realitzen algunes reunions. A la part esquerra de l’entrada hi trobem una aula

que s’ha habilitat per al professorat, on hi berenen, i on hi ha un gran tauler d’anuncis

amb tota la informació de interès pels mestres; aquesta aula també s'utilitza per a

activitats de suport i l’activitat extraescolar de plàstica, té accés directe del pati i a través

d’ella s’accedeix a la cuina del centre.

Annex 3: Llibres de text

Annex 4: Full de material d’aula

2.2.3. Descripció dels patis

Cada zona del pati està destinada cada dia a diferents alumnes, cada aula disposa

dún horari de racó de pati, d’aquesta manera tothom té les mateixes avantatges per

emprar tots els espais a dies concrets.

Espais exteriors

- Pista futbet ( de ciment ) que disposa de dues porteries a cada costat del llarg de

la pista i dámple té 4 cistelles de bàsquet per poder jugar a dos partits al mateix

temps

- Pista de terra amb porteries, els alumnes juguen a futbol en ella.

- Gran joc, actualment en nova construcció, està dins una zona de terra, la qual

està tancada per un gran tronc de fusta per tal dévitar la sortida fàcil de dita

arena però fomentant una important barrera arquitectònica

- Zona amb joc per l’alumnat d’infantil on també la zona dáquest és dún sol de

tatami que provoca una lleu barrera arquitectònica.

- Pàrking mestres

2.2.4. Instal·lacions i espais específics: descripció i ús

ESCOLA D’INFANTIL

- Sala psicomotricitat

o Què hi fan? Hi fan classes de psicomotricitat, com també classes

d’educació física si el temps atmosfèric no acompanya per emprar les

instal·lacions de fora. Els horabaixes hi fan activitats extraescolars ( tenis

de taula, dansa, multiesports, taller d’expressió corporal ).

o Qui la pot utilitzar? La pot emprar tota l’escola, però sempre seguint un

ordre de planificació per així no coincidir dues activitats en el mateix

temps i amb presencia d’un mestre o monitor depenent de l’activitat.

- Sala d’audiovisuals

o Què hi fan? Els alumnes de 3 a 5 anys hi van a mirar pel·lícules, contar

contes, jugar a jocs,... és un espais gros que l’empren per diverses coses.

o Qui la pot utilitzar? La pot emprar tota l’escola infantil, i també segueix

un ordre de planificació d’aula.

ESCOLA PRIMÀRIA

- Menjador

o Què hi fan? En aquesta sala sols hi dinen els nins de menjador.

o Qui la pot utilitzar? En principi està dedicat exclusivament pels

alumnes que queden a dinar a l’escola, així mateix hi ha vegades que si

el temps atmosfèric no acompanya a sortir a fora, s’ha emprat per mirar

alguna pel·lícula.

- Aula anglès

o Què hi fan? Les classes d’anglès, és solen fer amb mitja classe, una

vegada per setmana, és a dir en grup reduït i l’altre meitat de classe és

queda a l’aula i l’altre hora setmanal és fa dins l’aula amb tot el grup

classe.

o Qui la pot utilitzar? Tots els alumnes però sempre amb els mestres

d’anglès. Ja que és una aula preparada per tal; amb jocs, cassets, ...

- Sala suport

o Què hi fan? Hi fan suport als nins amb n.e.e. La mestra de suport va a

cercar els nins que ho necessiten, normalment hi treballen en grups molt

reduïts.

o Qui la pot utilitzar? Tots aquells alumnes que necessiten una ajuda per

tal de millorar el seu aprenentatge, però sempre l’empraran amb

presencia d’una mestra.

- Sala d’informàtica

o Què hi fan? Classes d’informàtica i recerca d’informació a més els

mestres hi fan les comissions de noves tecnologies on preparen tot allò

que treballaran els alumnes de l’escola

o Qui la pot utilitzar? Tota l’escola i sempre amb presencia o permís d’un

mestre/a.

- Biblioteca

o Què hi fan? Recerca de informació, lectura de llibres i reunions de

professorat.

o Qui la pot emprar? Tota léscola, però sempre cal que hi hagi algún

mestre/a. En cas de no ser possible cal tenir permís per entrar.hi.

- Aula de música

o Què hi fan? Es duen a terme les classes de música.

o Qui la pot emprar? Tot lálumnat però sols amb la mestra de música,

aquest any na Jero, la qual va a cercar els nins a les seves aules i van tots

junts cap a láula de música i un cap acabada la seva hora torna a

acompanyar.los a la seva aula.

- Gran joc

o Què hi fan? Juguen al temps de l’esplai i/o a l’entrada i/o sortida de les

classes. En el cas del temps de l’esplai, cada cicle té designat un dia per

poder-ho emprar, i així aconseguir igualtat d’avantatges per cada

membre de l’escola.

o Qui la pot utilitzar ? Tota l’escola però sempre respectant el seu torn de

racó.

( actualment no n´hi ha cap, l´han de canviar per un altre que compleixi el reglament

de seguretat, dáixò séncarrega lÁMIPA )

- Pistes futbol, futbet,

o Què hi fan? Juguen a futbol a la pista d’arena i a la de futbet juguen a

futbet i/o a bàsquet, en aquesta pista hi ha 2 porteries i 4 cistelles.

o Qui la pot utilitzar? Tot l’alumnat però sempre en el seu torn de racó de

pati

2.2.5. Condicions de seguretat i higiene

2.2.5.1. Edifici i instal·lacions

Es respectaran l’edifici, les instal·lacions esportives i qualsevol altra dependència del

Centre, procurant conservar-los nets.

Es posarà especial atenció a que les instal·lacions sanitàries presentin sempre la major

netedat possible, com a forma de respecte a tots els que les utilitzen.

Per respecte als companys d’altres cursos es deixaran ordenades les dependències que

s’utilitzin (taller, laboratori, biblioteca, aula de psicomotricitat, aula de música... etc.)

2.2.5.2.Mobiliari

S´han de donar bon tracte a tots els mobles del Centre, procurant no ratxar, escriure ni

pintar als pupitres, cadires, taules, etc.

Es fomentarà que els alumnes tinguin cura del mobiliari de la seva aula.

Les subtraccions , els desperfectes i destrosses intencionats o produïts per

comportaments imprudents es sancionaran amb l’aplicació de l’article 44 del Reial

Decret de 5 de Maig del 1995 de Drets i Deures dels alumnes.

2.2.5.3- Material.

El material es deixarà ordenat i al seu lloc, tant si es de classe com de laboratori,

informàtica, biblioteca, esportiu, aula de psicomotricitat , taller, etc.

Si per qualsevol causa es fes malbé el material que s’està utilitzant es comunicarà

immediatament al professor encarregat. No es pot emprar el material esportiu sense

l’autorització del\la professor\a d’educació Física.

Professors responsables:

Material Esportiu i Psicomètric : Professor d’educació Física.

Biblioteca: Coordinador Comissió Biblioteca.

Laboratori: Professor de Ciències Naturals.

Material Audiovisual: Coordinador Projecte Mercuri.

Material Informàtic: Coordinador Projecte Ateneu

Material Aula: Professor tutor.

Material d’esplai: Professors de torn de pati. La manca de material s’informarà a la

Direcció.

Material de Música: Professora de música

Material d’Educació especial: Professora de Pedagogia Terapèutica.

Material de Logopèdia: Professora de Logopèdia.

Els Professors responsables seran els encarregats de adquirir material, fer l´inventari,

controlar, i fer reparar els possibles desperfectes.

2.2.5.4 - Normes generals de comportament

A- ENTRADES I SORTIDES

A les hores d’entrada sonarà la música i els alumnes aniran entrant duna manera

ordenada, dirigint-se a les aules respectives, prèviament obertes pel tutor. S’ha d’entrar

sense empènyer, sense córrer i sense cridar, respectant-ne mútuament.

Els alumnes procuraran entrar a la seva classe abans que la música acabi de sonar.

Per a la sortida i l’entrada del temps d’esplai s’utilitzaran les portes anteriors i

posteriors.

No es podrà sortir del recinte escolar sense autorització del professor tutor corresponent

sota la seva responsabilitat. A més a més si es en temps de pati, l’alumne haurà

d’informar al professor de torn

Els alumnes d´Educació Infantil es reuniran a l’entrada i pujaran a la classe quan els /les

professors/es ho indiquin. Passat el període d’adaptació els pares s’abstindran, per

norma, de pujar a les classes per a acompanyar als seus fills/illes.

El responsable de tancar la barrera i la porta de l’edifici d’educació infantil serà la

professora que no té tutoria

Els mestres de torn de vigilància de pati, es faran responsables de les següents tasques:

Posar música a l’hora d’entrar i sortir.

Obrir i tancar les barreres i les portes dels dos edificis.

Avisar als alumnes i tenir esment de fer recollir els papers del pati els dies

acordats.

Posar a disposició dels alumnes els jocs d’esplai i recollir-los.

B- PUNTUALITAT

Passats deu minuts de l’hora d’entrada es tancaran les portes d’accés. A partir d’aquest

moment s’haurà de presentar un justificant dels pares (agenda) explicant el motiu del

retard

Passada mitja hora de l’entrada no es permetrà l’accés a les classes fins a la següent

sessió, també presentant el justificant (agenda) al professor tutor.

C- ASISTENCIA

En cas de no assistència, s’ha de presentar el justificant en el mateix dia de la

incorporació “ o en el termini de tres dies com a màxim”. La falta a classe de manera

reiterada pot motivar la impossibilitat d’aplicar els criteris d’avaluació i la pròpia

avaluació continua.

Davant les reiterades faltes injustificades es seguirà al següent procediment:

1. - El tutor/a comunicarà als pares les primeres quatre faltes no justificades.

2. - A les cinc faltes (A ESO es contabilitzaran per àrees i a EP per dies)

s’informarà a la cap d’estudis, es farà una amonestació oral ,es comunicarà per

correu certificat a la família i es prendran les mesures correctives oportunes.

3. - A les deu fa les es convocarà a les famílies, per escrit i correu certificat , a una

reunió al centre, en un termini màxim de 48 hores, on es farà entrega de la

segona amonestació i de la possibilitat de perdre la avaluació contínua, així com

també de la possibilitat d’esser objecte de denúncia als serveis socials, si no es

modifica la situació. Es prendran les mesures correctives que calguin. A la

reunió hi assistiran els pares, la Cap d’estudis i el tutor.

4. - A les 15 faltes (ídem apartat c).La diferència es qui assistirà la directora del

Centre. Es posarà en coneixement dels Serveis Socials.

5. - A les 20 faltes es convocarà a la família pel mateix procediment que als

apartats c, d. En aquesta reunió la Direcció del Centre comunicarà a la família

que el fill/a podrà perdre el dret a l’avaluació continua, així com que cal fer per

tenir dret a esser avaluat i amb quines condicions a final de curs.

NOTA DECLARATÒRIA:

Totes les amonestacions es faran amb un document signat per les dues parts. La no

presència de la família, passades 48 hores no podrà aturar el procediment.

Per quantificar les faltes serà: a primària per dies i a secundària per sessions. Només es

consideren faltes justificades les motivades per aconteixements familiars greus o

malalties.

2.2.5.5. Permanència en el recinte escolar

No es podrà romandre dins el recinte escolar més de deu minuts d´hora abans de les

entrades i deu minuts desprès de les sortides, a no ser amb permís explícit d´un

professor.

2.2.5.6. Actitud i comportament en temps de classe

Per anar al bany és necessària l’autorització expressa del professor/a. En temps de classe

s’han de respectar les condicions normals de convivència derivades del respecte als

drets i deures que apareixen en els capítols anteriors d’aquest reglament. No es permès

menjar ni mastegar qualsevol llepolia en temps de classe. A les sortides i excursions els

alumnes s’abstindran de dur llepolies ni doblers.

Els canvis d’aules es faran respectant el temps de treball de les altres aules.

S’abstindran d’usar aparells i jocs electrònics (mòbils,walkmans..) que distorsionin el

bon funcionament de les classes i altres activitats.

Els alumnes són els responsables d’aportar el material necessari per realitzar les

activitats a totes les àrees.

2.2.5.7.Actitud i comportament en temps d’esplai

Durant el temps d’esplai els alumnes han d’estar al pati, excepte en el cas que tinguin

autorització d’un professor.

Els alumnes procuraran comportar-se amb correcció, evitant les bregues i jocs

perillosos.

Els alumnes aprofitaran el temps d’esplai per anar al bany de la plantat baixa, evitant

fer- ho en temps de classe.

Les bicicletes i altres vehicles no podran utilitzar-se en temps de pati ni en el

recinte escolar.

Durant el temps d’esplai no es pot utilitzar el material d’ E.F. Es farà bon ús del

material disponible per al temps d’esplai (jocs, pilotes...) i es respectaran els torns

d’utilització de pistes.

No és permès jugar amb pilotes a la zona de l’aparcament de cotxes.

Els dies de pluja l’esplai tindrà lloc dins les aules, procurant dedicar aquest temps a

berenar, fer jocs de taula.... No es podrà jugar pels passadissos.

2.2.5.8. Indumentària personal

Els alumnes atendran esment de la seva higiene i presentació personal adequada a

l’àmbit escolar.

Per a les classes d’educació Física és obligatori l’ús de vestimenta adequada i còmoda.

Són imprescindibles les sabates esportives.

2.2.5.9. Utilització de l’agenda

És obligatòria per als alumnes a partir de 1r. d’E.P.

És el mitjà de comunicació i d’intercanvi d’informació entre el professorat i la família.

S’utilitzarà per : justificar malalties, faltes, retards i comunicacions en general.

Els alumnes cada dia hi anotaran les tasques que han de fer a casa i les que indiqui el

professor/a.

2.2.6 . Normes de convivència

2.2.6.1. Principis generals que el regulen

El règim disciplinari d’aquest Centre es basarà en el reial Decret de 5 de Maig de 1995

sobre Decrets i Deures dels alumnes i en el present Reglament de Règim Intern.

2.2.6.2. Faltes de convivència, sancions i garanties procedimentals

En general es consideraran faltes de convivència, totes aquelles actuacions, individuals

o col.lectives que suposin una manca de respecte pels drets de qualsevol dels

components de la comunitat educativa o pel sistema de funcionament de les activitats

del Centre i una actitud contrària a les normes del present R.R.I, que fan referència als

recursos materials (punt 5) i les normes de comportament ( punt 6).

Conductes greument perjudicials per a la convivència del Centre:

La reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de

convivència en un mateix curs acadèmic.

Actes d’indisciplina, injúria o ofenses greus contra els membres de la comunitat

educativa.

La suplantació de personalitat en actes de la vida docent i la falsificació o

subtracció de documents acadèmics.

Agressió física o la discriminació greu contra els altres membres de la comunitat

educativa.

Causar, per ús indegut danys greus en els locals, material o documents del centre

o en els objectes que pertanyin a altres membres de la comunitat educativa.

Els actes injustificats que pertorbin greument el normal desenvolupament de les

activitats del Centre.

Les actuacions perjudicials per a al salut i la integritat personal dels membres de

la comunitat educativa.

L´incompliment de les sancions imposades.

La comissió d’alguna d’aquestes faltes serà sancionada segon contempla l’article

53 del Reial Decret de 5 de Maig de Drets i Deures del alumnes, i d’acord amb

les garanties procedimentals que regula el mateix Decret .

2.2.6.3. Procediments sancionadors

Les faltes de convivència i altre incorreccions seran sancionades pel professor

corresponent, el tutor, cap d’estudis, director o Consell Escolar d’acord amb l’article 48

i 49 de R.D. de 5 de Maig de 1995.

Aquestes conductes es registraran a direcció i es comunicaran per escrit als pares.

La comissió de cinc faltes de convivència en un mateix curs escolar es considera com a

conducta greument perjudicial per a la convivència del Centre.

Al viatge d’estudis i sortides únicament hi podran assistir aquells alumnes que amb el

seu comportament se’n facin mereixedors segons el criteri del tutor, i en darrer terme,

serà decisió del Consell Escolar. Els alumnes que no hi assisteixin seran atesos

degudament a l’escola i serà obligatòria la seva assistència (art 48è).

Les tres faltes de convivència o la segona amonestació per falta d’assistència a classe

pot suposar la pèrdua del dret de participar al viatge de convivència o a les activitats

complementàries organitzades pel centre.

El tutor/a farà la proposta al Consell Escolar i aquest resoldrà. Les faltes greument

perjudicials seran sancionades pel Consell Escolar, prèvia instrucció d’expedient

disciplinari (art.51).

2.2.7. Barreres arquitectòniques

El centre d’educació primària és un espai sense barreres arquitectòniques, ja que

disposa de:

ENTRADA A LÉSCOLA DE PRIMÀRIA

- Accés anivellat amb el carrer

- Rampes principal d’accés al centre

DINS CENTRE I AULES

- Arrambadors que acompanyen tant rampes com escales

- 4 escalons de molta amplada

- Ascensor per poder accedir a la 1er planta de l’edifici

- Espais gran que faciliten la mobilitat

La cosa canvia si parlem del centre dínfantil, tenen en compte que es lántigua escola

de la República, aquest té barreres arquitectòniques, per accedir a la 1era planta s’ha de

fer a través d’una trentena escalons i no disposa de ascensor, a més l’accés del pati dels

petits al pati dels grans és a través de tres escalons grans i cap rampa.

Els alumnes d’educació infantil tenen el seu propi pati per jugar, envoltat de pins, on hi

ha zones d’arena, i jocs adaptats a la seva edat. Es comunica amb el pati d’educació

primària per un caminet que travessa l’hort.

Els alumnes d’educació infantil es desplacen a l’edifici d’educació primària per a les

classes de música i informàtica, i per anar al menjador i ho fan pel pati, pel caminet

que he dit abans el qual sínicia amb 2 grans escalons i amb desnivells.

3. ALUMNAT, PROFESSORAT I FAMÍLIES

Nombre d’alumnes i ràtios

La ràtio educadora/alumnes ve determinada per la Conselleria d’Educació (art. 9):

- Un/a educador/a per cada 25 alumnes, o fracció superior a 15 en E.P.

- Un/a educador/a per cada 15 alumnes, o fracció superior a 10 en E.I.

2.3.2. Característiques a destacar de l’alumnat de l’escola

2.3.2.1. Nombre d’alumnes per classe que requereix atenció específica

Podem classificar els alumnes amb atenció específica en tres tipus:

1. Alumnes amb necessitats educatives especials.

2. Alumnes amb necessitats de reforç a les àrees instrumentals.

3. Alumnes d’incorporació tardana.

2.3. 3. Alumnes amb necessitats educatives especials

Quan el/la tutor/a detecti que la classe hi ha alumnes amb dificultats greus

d’aprenentatge o d’adaptació, es posarà en contacte amb el/la mestre/a de pedagogia

terapèutica per tal de fer una avaluació inicial conjunta i, si es veu necessari,

complimentar el full de demanda per presentar-lo a l’equip psicopedagògic. La demanda

es canalitzarà a través del/la cap d’estudis.

L’EOEP realitzarà l’avaluació psicopedagògica i emetrà el dictamen pertinent, en el

qual es concretaran els suports personals (PT, AL i ATE), donant pautes d’intervenció

als/les tutors/res i mestres que treballen amb l’alumne.

Els alumnes que presentin N.E.E. seran objecte d’atenció del/la mestre/a de Pedagogia

Terapèutica i del tutor/a que elaboran conjuntament les Adaptacions Curriculars

Individuals, els informes a les famílies i els informes ordinaris.

L’elaboració de les A.C.I.S., comprendrà els següents punts:

- Identificació de l’alumne i del professorat que hi participa en l’elaboració.

- Les necessitats educatives especials detectades.

- El nivell de competència curricular i l’estil d’aprenentatge.

- La proposta d’adaptació.

- L’organització de professorat i les pautes de distribució temporal del seguiment

s’elaborarà un calendari de reunions entre el/la tutor/a i P.T.

- Els recursos materials.

- Criteris d’avaluació.

- Criteris de promoció contemplats en el P.E.C. i P.C.C.

Es partirà dels objectius o dels criteris d’avaluació del cicle on està escolaritzat/da o de

cicles anteriors si no els té assolits. S’analitzarà allò que és capaç de fer l’alumne amb

n.e.e., allò que volem aconseguir i quines mesures s’adoptaran per aconseguir-ho.

Els/les alumnes estaran integrats dins l’aula ordinària. En funció de les necessitats i

característiques dels nins/es i de la naturalesa de la tasca, el suport es farà dins i fora de

l’aula.

L’avaluació de l’alumnat es realitzarà a partir dels criteris d’avaluació establerts a la

seva A.C.I. Per tal fi s’utilitzaran diferents procediments.

2.3.3.1. Alumnes amb necessitats de reforç a les àrees instrumentals:

Els alumnes que no han estat valorats com a alumnes amb n.e.e. de caràcter permanent,

però presenten dificultats per a l’aprenentatge, per seguir el ritme del grup-classe,

dificultats puntuals per assolir alguns objectius o manca d’hàbits concrets (organització

de la feina...) rebran una dedicació especial.

a) Atenció especial per part del tutor/a dins l’aula: atenció individualitzada,

material específic, material de recolzament..., durant l’horari de classe.

b) Reforç educatiu per part d’un mestre/a durant unes hores setmanals (segons la

disponibilitat horària), que els atendrà a dins i fora de l’aula segons es consideri

oportú per a cada cas individualment. Es tindrà en compte la naturalesa de la

tasca i les característiques personals de l’alumne.

Cada tutor/a donarà les pautes d’actuació al professorat que imparteix reforç i els

continguts que s’han de treballar, i aquest enregistrarà els avenços o les dificultats

observades en el full de seguiment. Trimestralment es realitzarà una reunió de

seguiment que determinarà la necessitat o no de continuar el reforç.

Cada curs i d’acord amb les necessitats de reforç, es confeccionarà un horari d’atenció a

aquests alumnes segons la disponibilitat horària del professorat. Per a la designació

d’aquest es prioritzarà l’adscripció del professorat al mateix cicle.

2.3.4. Mesures per lácolliment de lálumnat nouvingut a léscola

2.3.4.1. alumnes d’incorporació tardana:

Els darrers cursos escolars no s’ha produït una incorporació tardana significativa

d’alumnes no catalano-parlants. Així i tot en el centre hi ha alumnes d’altres cultures

(comunitaris i no comunitaris) amb desconeixement de les llengües oficials. El Pla

d’activitats d’acolliment de nous alumnes de cultures diferents està inclòs dins el Pla

d’Acció Tutorial i les mesures d’atenció a la diversitat lingüístiques estan contemplades

al Projecte Ligüístic de centre.

El pla d’acció tutorial recull un nucli d’activitats d’acollida i integració però el cas

d’alumnes procedents de cultures, europees o d’hispanoamèrica, resulta cada vegada

més freqüent i un poc més complexa. Normalment es tracta d’alumnes, les famílies dels

quals, per diferents motius, han vingut a viure al nostre poble, i han hagut de “deixar”

amics, escola, costums... i s’han d’adaptar progressivament a una nova situació. En

aquest casos ens agradaria que des de l’escola rebessin en primer lloc una “integració

afectiva”, en aquesta línia anirien les activitats que proposarem a continuació. Però el

que es fonamental es l’actitud de tots els membres de la comunitat escolar. Una actitud

oberta i receptiva als canvis, podrà ajudar-nos a iniciar altres processos d’integració

lingüística (veure PL.) i curricular.

Abans que el nou alumne s’integri a una aula la família ( i si cal el propi

alumne) rebrà per part de l’equip directiu tota la informació referida al centre: serveis,

horaris, fons de llibres, activitats...També els mostrarem les dependències i els

presentarem el /la tutor/a del seu fill o filla. En el cas de desconèixer la seva llengua ens

poden donar suport els propis alumnes, altres professors o també altres pares/mares.

És important que el/ la seva tutor/ora mantengui una entrevista inicial amb la família

del nou alumne per tal de conèixer el seu origen, la seva situació, el que ha viscut...

Algunes propostes d’activitats d’acolliment que es poden desenvolupar a l’aula :

El primer dia a la classe pot convertir-se en un moment “especial” en el qual es podem

presentar els companys, el propi nou vingut ens pot contar d’on ve, es pot situar el país i

la ciutat en el mapa...

A poc a poc, i per no saturar-lo d’informació, el/ la tutor o algun alumne amb traça, li

podrà anar mostrant els racons de l’aula, explicar-li l’horari, presentar-li els professors

especialistes... el temps d’esplai també pot aprofitar-se per mostrar-li el pati i procurar

que no es senti sol, facilitant -li els jocs amb un grup de nins i nines.

També cal facilitar-li la integració en les rutines diàries de l’aula (a través dels càrrecs,

les rutines d’entrada i sortida...). En el cas d’E.I. serà important incloure la seva foto o el

seu nom al fitxer, al penjador, al tren de les lletres...

A mida que l’infant agafi confiança podem suggerir-li que ens mostri fotos del seu país,

que ens ensenyi salutacions en la seva llengua... i es pot proposar als companys de

l’aula que també cerquin informació del país per després fer una posada en comú.

Durant les primeres setmanes serà important que procurem facilitar-li la seva relació

amb companys de l’aula fora de l’escola: suggerir que juguin junts si viuen a prop, si es

possible que participi en alguna festa, suggerir que li mostrin els llocs d’encontre i de

jocs dels nins i nines de la seva edat (Plaça, Son Tugores, Camp de futbol, etc.), anar

se’n o venir junts a l’escola...

Al llarg del curs escolar la diversitat de cultures present a la nostra comunitat educativa

pot enriquir les diferents activitats. Algunes de les propostes ja fa temps que les posam

en pràctica, altres han anant sortint a mida que ens fet més conscients del canvis socials

i la realitat pluricultural que cada vegada es fa més patent.

A les entrades i sortides podem escoltar música del lloc de procedència dels

nostres alumnes, dels països de la zona Euro...

Per Nadal es fa una mostra i degustació de dolços tradicionals propis i de

diferents països i on es preten sobertot la participació de les famílies.

Especialment a l’Educació Física es poden fomentar jocs populars i tradicionals

dels països catalans i de diferents regions i països.

Comentar la procedència dels contes, llegendes, danses, còmics, lectures, obres

d’art... i dels seus autors, que es treballen a l’aula.

Contrastar les festes, costums i tradicions del nostre país amb la d’altres països.

Celebració del dia de la Pau i no violència amb diferents actes que tenen com

objectiu fomentar la solidaritat i el respecte .

Aprofitar les celebracions de festes ( Nadal, Sant Antoni, Carnestoltesl,

Pasqua...) incloses a la PGA, per potenciar la participació de les famílies

procedents d’altres indrets.

Aprofitar les vivències i l’experiència d’aquests alumnes per explicar

determinats conceptes del currículum: clima, paisatge...

Projecte Lingüístic, hi trobam les mesures d’atenció a la diversitat d’integració

lingüística.

La majoria d’alumnes són catalanoparlants, però també n’hi ha provinents d’altres

comunitats autònomes de parla castellana. També ens trobam casos d’alumnes que parlen

castellà però són de països sudamericans (el Salvador, Uruguai,Colòmbia...). La presència

d’alumnat estranger és habitual i generalment pertany a països de la comunitat europea,

sobretot d’Alemanya i d’ Anglaterra (veure annex del present curs).

L’alumnat castellanoparlant de nova incorporació s’adreça normalment al companys i

mestres en castellà i a mesura que transcorre el curs i la seva actitud de cara a la nova

llengua es pot observar la utilització del català. El professorat utilitza la llengua catalana

per adreçar-se al gran grup, mentre que particularment ho fa en castellà. Passat un temps

d’adaptació de l’alumne/a i segons la seva capacitat d’aprenentatge es va introduint el

català.

El que hem pogut comprovar és que els alumnes que s’incorporen als cursos superiors

(3er. cicle, ES.O.) són els que presenten més dificultats per arribar a utilitzar el català com

a llengua de relació.

Amb els alumnes que parlen alguna llengua estrangera el mestres utilitzen el català,si no

saben el castellà, o en la seva llengua materna (si la coneixen) durant un cert temps

d’adaptació i quan ho fan particularment. Després es va incorporant el català . Els alumnes

majoritàriament utilitzen el castellà quan parlen entre ells.

ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ

Fer suport de català durant l’horari lectiu de reforç als alumnes no catalanoparlants,

que s’incorporin a la nostra escola.

El alumnes amb N.E.E. seguiran els objectius específics, si presenten alguna dificultat,

s’estudiarà individualment el cas i es prendran les decisions oportunes d’acord amb les

seves característiques i les del grup al qual pertanyen amb assessorament oportú.

2.3.5. Professorat del centre i personal no docent

A. PERSONAL DOCENT

EQUIP DIRECTIU

- Director: Jordi Escudero Tomas

- Cap d’estudis: Margalida Pons Homar

- Secretària: Francisca A. Giner Mayol

PROFESSORAT DOCENT

o Claustre format per tots els membres del centre durant el present curs

escolar (2007-08):

Margalida Vallori Arrom

Catalina Amengual Agulló

Lluïsa Juncosa Darder

Joana Mª Pujol Monjo

Joana Maria Bernassar Jaume

Yazmina Amengual Balaguer

Antònia Jaume Pico

Antònia Villalonga Coll

Àngela Bergas Coll

Catalina Capo Bibiloni

TUTORES D´Ed. Infantil

Magdalena Rotger Coll

Francisca Fullana Bibiloni

Mª Magdalena Pizà González

Aina Coll Carbonell

Francisca A. Giner Mayol

Jerònima Coll Rubí

Margalida Pons Homar

Paula Menorca Ametller

Pep Estarellas Borrás

Margalida Pons Mas

Catalina Homar Florit

Pere Truyols Carreras

Catalina Ferragut Cloquell

Jordi Escudero Tomás

Antoni Martorell Gelabert

Catalina Ramis Florit

Joan Pons Julià

Aina Morilla López

Francisca Joan Mesquida

B. PERSONAL NO DOCENT

o ATE: Aina Morilla López

DOCENTS D´Ed. Primària

o Monitores de l´escola matinera

Antònia Simonet Riera

Mª José Coll

o Personal de menjador

Margalida Gibert

Antònia Pizà

Cuiner

o Personal de manteniment i neteja

Conveni amb l´ajuntament

o Monitors de les activitats extraescolars

Francisca Campins / Isabel Gayoso.

Miquel Jaume.

Alberto Trabado.

Benet Capó Socis Socis

Francisca Campins

Yoco Nomura

Carlos Cazador

Jaume Bibiloni

Cèlia Mulet

Antònia Pizà

Miquel Àngel Homar

Antònia Isern

Juan José Cabello

o Administració: Francisca Giner

2.3.6. Estructura organitzativa ( equips docents, comissions de treball,... )

A. GESTIÓ DEL CENTRE

El Centre està gestionat pels següents òrgans:

Òrgans Unipersonals: Director, Cap d'Estudis i Secretari. Els tres òrgans

unipersonals formaran l'Equip Directiu.

Òrgans Col·legiats: Consell Escolar ( d'entre els seus membres sortirà la Junta

Econòmica), Claustre de Professors.

CONSELL ESCOLAR (DATA DE CONSTITUCIÓ): 04/12/06

a) Representant municipal: Maria Sebastiana Campins

b) Representants elegits pel Claustre:

- Pere Truyol Carreras

- Margalida Vallori Arrom

- Aina Coll Carbonell

- Magdalena Rotger Coll

- Catalina Ramis Florit

c) Representants dels pares i de les mares d'alumnes:

- Margalida Segura Portas (AMIPA)

- Mª Teresa Moll Cifre

- Catalina Morro Fullana

- Mercè Cuquerella Caplliure

- Cristina Simonet Wickholm

d) Representants dels/de les alumnes:

e) Representant del personal d'Administració i Serveis:

f) Comissió permanent

- Representants mestres: Aina Coll

- Representant de l'Ajuntament: M: ª Sebastiana Campins

- Representants pares: Catalina Morro

g) Comissió Econòmica:

Mestre/a: Magdalena Rotger

Pare/mare de l'alumne/a: Teresa Moll

Representant municipal (si n'és el cas): Mª Sebastiana Campins

h) Altres comissions que funcionen en el centre aprovades pel Consell Escolar (1):

Comissió de Convivència:

- Mestres: Margalida Pons H, Margalida Vallori, Catalina Ramis

- Pares: mercè Cuquerella

Comissió de Fons de Llibres:

- Mestres: Pere Truyol

- Pares: Margalida Segura, Cristina Simonet

La gestió seria democràtica en tots els casos que afectin a la Comunitat Escolar,

exceptuant les decissions personals d'atribució pròpia del Director o de l'Equip Directiu.

En tots els casos es garantitzarà la informació de la gestió als membres de la Comunitat

Escolar.

El Centre està estructurat de la següent manera:

Tutors i professors responsables d'alguna àrea, taller o departament.

- 3-4 anys

Margalida Vallori

Catalina Amengual

- 4-5 anys

Mª Lluisa Juncosa

Joana Mª Pujol

Joana Mª Bernassar

Yasmina Amengual

- 1er Cicle

Magdalena Rotger Coll

Catalina Capo

Francisca Fullana

Mª Magdalena Pizà González

- 2n cicle

Aina Coll Carbonell

Jerònima Coll Rubí

Catalina Ferragut

Paula Menorca Ametller

- 3er cicle

Pep Estarellas Borrás

Margalida Pons Mas

Catalina Homar Florit

Equip de Cicle, formats pels tutors del Cicle més qualsevol professor que tingui

incidència en el Cicle. Cada Equip de Cicle anomenarà un Coordinador.

Equip de Coordinadors, format pel Cap d'Estudis i els Coordinadors de cada

Cicle i la PT.

Comissions: Podrà funcionar qualsevol tipus de Comissió sempre i quan el

Claustre de Professors ho hagi comunicat al Consell Escolar, al qual

correspondrà l'aprovació del seu finançament.

o Comissió de coordinació pedagògica

MªAntònia Vallès

o Comissió de normalització lingüística

o Comissió de Convivència

Cap d’estudis

Director

Representant del departament d’orientació

Representant del professorat

Representant de pares i mares

Els membres de la Comissió seran: el Coordinador, anomenat pel Claustre de Professors

i tots els membres que hi tinguin incidència, a més els proposats pel Coordinador de la

Comissió, sempre i quan aquest ho consideri oportú.

Qualsevol dels òrgans podrà anomenar comissions, formades per membres de la

Comunitat Escolar per resoldre qüestions puntuals, encara que sempre haurà d'esser

aprovada per la majoria dels membres de l'òrgan corresponent.

El Director del Centre serà l'encarregat de fer complir les resolucions del

Consell Escolar o del Claustre de Professors, podent delegar sobre una altra

persona de la Comunitat Escolar,capacitada per dur-ho a terme.

Els representants dels professors al Consell Escolar oiran el Claustre de

Professors i transmetran la seva opinió davant el Consell Escolar. De la mateixa

manera mantindran informat el Claustre de Professors dels acords del Consell

Escolar.

La informació o la problemàtica que sorgeixi dels alumnes o pares dels alumnes

estarà canalitzada a través del tutor en primera instància, a través del

Coordinador de Cicle cap al Claustre de Professors o al Cap d'Estudis per fer-ho

arribar a l'Equip Directiu o Consell Escolar, si és necessari.

La informació o la problemàtica que arribi al Centre procedent de l'exterior

estarà canalitzada des de l' Equip Directiu, través del Cap d'Estudis cap al

Consell Escolar, Claustre de Professors, o bé Coordinadors de Cicle,Tutors i

altres professors.

Tots els membres de la Comunitat Escolar estan obligats a participar en la gestió

del Centre en la mesura que els correspongui segons el seu càrrec.

A nivell de Centre:

Biblioteca i Audiovisuals: Organitzades per comissions formades per membres

del claustre, amb el seu corres ponent coordinador

Esportius: El responsable és el professor d'Educació Física.

Laboratori: El responsable és el professor de Ciències de la Natura d’E.S.O.

Immobles: el director és responsable de l'edifici.

Cada equip responsable dels recursos elaborarà una normativa per a la seva utilització.

* D'aula: El responsable és el mestre tutor i l'aprofitament quedarà reflectit a la seva

programació.

* D'entorn: Cada professor ha de realitzar les seves programacions d'acord amb els

recursos que l'entorn posa al seu abast.

B. ORGANIGRAMA DEL CENTRE:

ParesAlumnes

Ajuntament

CONSELLESCOLAR

Coordinadicó de

Seveis iActivitats

ComissióEconòmica

Comissió Permanent

Comissió deConvivència

Menjador

ActivitatsExtraescolars

Claustre de Professors

Equip Directiu

Cap d’EstudisDirectora

Secretària

CoordinacióPedagògica

Coordinació General

Coordinació Administrativa

Educació Infantil1er Cicle EP2n Cicle EP3r Cicle EP

1r Cicle ESO

Noves TecnologiesBibioteca

Atenció a la diversitatRelació amb els

EOEP

Aplicació del RRI

Presidència Òrgans Col·legiats

Representació iRelació exterior

Supervisió de neteja i manteniment

Control de Personal

Coordinació d’AAEE

Control de menjador

Secretària d’Òrgans deCol·legiats

Règim administratiu i

burocràtic

Gestió Econòmica

2.3.7. Participaciió de les families

Òrgans de participació de les famílies:

Els pares o tutors dels alumnes són considerats pel centre com als principals

responsables de l’educació dels seus fills, per tant, les relacions pares-mestres han de ser

regulars i tan freqüents com ho requereixin les necessitats educatives dels alumnes. Per

tal de posar en pràctica aquesta pauta s’han creat dos nivells de participació:

Col·lectiu : Són les reunions de pares/mares a nivell de centre, cicle o classe amb els

mestres respectius, que tenen com a finalitat orientar als pares en el procés educatiu

dels seus fills. Per norma general se’n convoca una a principi de curs i les que es

considerin oportunes a cada trimestre (per exemple, per presentar el P.E.C. als

pares).

Individual : Són les entrevistes de pares amb el mestre respectiu o amb el director per

a tractar qüestions concretes dels alumnes. Es duen a terme respectant l’horari

establert pel centre (una hora setmanal dins l’horari no lectiu).

Els pares rebran informació puntual sobre aquells aspectes que afectin l’educació dels

seus fills. A nivell d’escola es remetran circulars informatives o es convocaran reunions

per tractar temes d’interès general.

A nivell d’aula existeixen diferents mecanismes d’informació:

Reunions de pares del grup-classe o per cicles, que es celebraran

com a mínim una vegada a principi de curs i quantes vegades es

consideri necessari.

Entrevistes personals entre els pares i el tutor/a, a petició de

qualsevol d’ambdues parts, i es convocaran tantes vegades com

es consideri oportú.

Comunicacions per escrit.

A partir de primer els alumnes utilitzaran l’agenda escolar, que a

més i a més de servir per la planificació del treball individual,

servirà com a vehicle de comunicació diària entre els pares i els

mestres.

Per tal de propiciar la relació pares-mestres-alumnes, el C.P. Sant Bartomeu va posar

en marxa l’Escola Oberta, programa en el que es publica (normalment mitjançant un

fulletó editat a principi de curs) diverses xerrades i sortides familiars de cap de

setmana. Algunes de les activitats dutes a terme durant el curs 2003-04 són:

Separació de residus a la cuina (xerrada a la que totes les practicants

hi acudírem).

Sortida familiar a Tossals Verds (prevista per el dia 7 de juny).

Les xerrades solen ser dutes a terme gratuïtament per diverses entitats (Mallorca

Recicla, Institut Balear de la Dona...) i es realitzen al menjador i a la biblioteca del

centre, a més a més s’ofereix un servei d’atenció per als més petits.

Per altra banda, els pares dels alumnes han creat l’Associació anomenada AMIPA

(Associació de Mares i Pares d’Alumnes), aquesta és una organització autònoma

amb personalitat jurídica pròpia, que es regeix mitjançant els seus propis estatuts,

acollits a la legalitat vigent. L’AMIPA disposa d’una seu dins el propi centre ( a

l'edifici d'educació infantil).

Durant el mes de setembre de cada curs, l’AMIPA presentarà al Consell Escolar el

seu pla d’activitats per tal d’harmonitzar-les amb totes les altres, per tant les

activitats extraescolars correran a càrrec d’aquesta.

Aquests tipus d’activitats es duran a terme immediatament abans o després de

l’horari lectiu. L’AMIPA es responsabilitzarà del bon ús de l’edifici i de la correcta

utilització del material i les dependències autoritzades (ja que el centre els hi permet

la utilització d’algunes aules) i del comportament dels alumnes.

2.3.8 Activitats anuals de tota l’escola

2.4. SERVEIS COMPLEMENTARIS DE L´ESCOLA

2.4.1. Activitats extraescolars:

ACTIVITATHORARI

SETMANALMONITOR/A

JOCS 16 a 17hFrancisca Campins / Isabel

Gayoso.

PINTURADilluns i dimecres de

15 a 16h.Miquel Jaume.

TALLER DE CÒMICDilluns i dimecres de

16 a 17h.Miquel Jaume.

DANSA Dijous de 16 a 18h Alberto Trabado.

MULTIESPORTS Dilluns de 16 a 17h Benet Capó

MANUALITATSDimecres de 16 a 17h

Francisca Campins

15€

KUNG-FUDimecres de 16 a 17h

Yoco Nomura 2a activitat 12€

2a activitat 12€

TIR AMB ARC Dimecres i dijous; de

16 a 17,30h

Carlos Cazador 3a i posteriors

10€ 3a i posteriors 10€

BÀSQUET Divendres de 16 a 17h Jaume Bibiloni

FANG I CERÀMICA Dijous de 16 a 18h Cèlia Mulet

BALL DE BOTDimecres de 16 a 17h

Antònia Pizà

25€ per activitat

TENNIS TAULADimecres de 16 a

17,30hMiquel Àngel Homar

TALLER D'EXPRESSIÓ

CORPORALDivendres de 16 a 17h Antònia Isern

JOCS AMB

MATEMÀTIQUESDivendres de 16 a 17h Juan José Cabello

2.4.2. Serveis escolars complementaris

Escola matinera

Gestió directa AMIPA

Horari setmanal: de 7.30 a 9h

Monitores: Antònia Simonet / Maria José Coll

Preu: - Soci 25€

- no soci 45€

Menjador escolar

Contracte Nom: Alcari

Preu: 62,50 €

Annex 5 : veure normes de menjador

Annex 6 : Menú menjador d’abril 2008

2.4.3.- Altres

ESCOLA DE FAMÍLIA

QUÈ ÉS L'ESCOLA DE FAMÍLIA?

L'Escola de Família, és un espai on reflexionar i aprendre sobre la tasca d'educar als

fills. La intenció és que pares, mares, educadors.... juntament amb la col•laboració de

professionals, treballem temes i qüestions que ens interessen, referits a l'educació, la

família, la infància i l'adolescència, etc.

La idea és facilitar la resolució dels problemes i conflictes més freqüents, prevenir-ne

l'aparició, i també, millorar les condicions i les relacions dins la pròpia família, entre els

seus membres i la comunitat

COM VOLEM QUE SIGUI?

Volem que l'Escola de Família sigui participativa i oberta a totes les famílies d'Alaró.

Que es basi en el diàleg i es converteixi en un espai d'intercanvi i reflexió. I que doni les

eines necessàries per tal de facilitar els canvis de conducta.

OBJECTIUS

• Compartir i tractar temes que ajudin a la tasca d'educació dels fills d'una manera

amena i participativa.

• Conscienciar als pares sobre la necessitat de prevenir l'aparició de problemes.

• Atendre la problemàtica que envolta l'educació dels infants i que és causa d'interès i de

preocupació per part de les famílies.

• Promoure la participació dels pares en el projecte.

QUI HI POT PARTICIPAR?

L'Escola de Família està oberta a totes aquelles persones que participen en la criança i

educació dels nins (mares, pares, padrins, tutors, educadors, etc.)

COM PARTICIPAR?

Les sessions estan obertes a totes aquelles persones que estiguin interessades.

La participació és totalment gratuïta

QUINS TEMES ES TRACTARAN?

Tots aquells que despertin interès als participants.

En el següent apartat podreu marcar aquells temes que més us interessin, i ens els podeu

fer arribar a qualsevol de les tres entitats organitzadores:

- Centre de Serveis Socials de l'Ajuntament.

- Col•legi Nostra Senyora de la Consolació.

- Col•legi Públic Sant Bartomeu.

DATES I HORARIS

En principi es durà a terme una xerrada mensual, començant el proper mes de

Novembre. Anirem informat puntualment dels diferents temes que es tractaran.

La durada de les sessions serà d'una hora i mitja i es duran a terme al Casal de Cultura

de Son Tugores

Feis arribar les vostres preferències dels temes a tractar, el més aviat possible a les

escoles o als serveis socials de l'Ajuntament. Gràcies per la vostra col·laboració.

TEMES A TRACTAR

Respecte als fills

Etapes evolutives i comportaments específics segons les

edats.

Relacions entre germans

Adolescència: els inicis (despertar dels instints sexuals)

Importància de l'alimentació

Potenciar l'auto-estima en els nins: superar dificultats.

Respecte als pares

Els pares: models i figures de referència

Relacions de parella i educació dels fills

Normes i límits

Tècniques educatives

Estils educatius (de l'autoritarisme a la permissivitat)

Respecte a la família

El cicle vital a la família: els canvis

La comunicació

Habilitats socials

Negociació: entre pares, i entre pares i fills

Assertivitat

Resolució de conflictes

Autocontrol i estrès

Gestió del temps lliure.

Altres

Escola: relacions família i escola. Responsabilitat

compartida.

La prevenció del fracàs escolar

Bullying

Coneix la història d'Alaró

Reciclatge i Reutilització

El canvi climàtic

Massatge per a nadons

Influència TV

ESCOLA OBERTA

Sòn reunions que tenen lloc a la biblioteca del centre, on hi pot anar tothom. I a més hi

haurà servei d´infants

Març, dia 22 a les 19 h.

"Per créixer bé hem de menjar mot bé"

a càrrec de Francisca Bibiloni

de la Conselleria de Sanitat.

Presentació del llibre

"menjar ràpid, sa i bo"

a càrrec de Margalida Munar,

mestra i pedagoga.

Abril, dia 23 a les 14 h.

Taller d'objectes elaborats amb material de rebuig:

"decoració, bijuteria, desfresses"

a càrrec de Mallorca Recicla.

Abril, dia 25 a les 18:30 h

.Presentació

“Projecte educatiu de Centre”

A càrrec de l’equip directiu

Maig, dia 24 a les 19:30

Xerrada: "Normes, límits i responsabilitats dels nostres fills i filles"

a càrrec de Beatriu Pons Comella

Maig, data a determinar

Sortida familiar a la

“ XXVII Trobada d’Escoles Mallorquines”

Juny, dia 9

Sortida familiar al

"Parc de Llevant" (Artà)

Totes les conferències es faran a la biblioteca del

centre.

Hi haurà servei d'atenció als infants.

FONS DE LLIBRE

OBJECTIUS

• Mantenir un fons de llibres de text administrat pel Consell Escolar en règim de préstec

als alumnes.

• Incentivar el bon ús dels llibres de text com a material curricular i el seu millor

aprofitament.

ORGAN REGULADOR

1. Comissió del Consell Escolar del Centre formada per:

- Un professor i/o un membre de l'equip directiu (a determinar pel C.E.)

- Dos pares / mares, un dels quals sigui de la Junta Directiva de l'AMIPA que actuaria

com a administrador del fons.

COM ES MANTENDRÀ

1. Amb la donació dels llibres usats durant el present curs per part de les famílies.

2 . Per compra anual de llibres de text nous (o material substitutori) que es financiaria

amb una aportació econòmica de les famílies i les subvencions rebudes d’altres entitats.

CONDICIONS DE FUNCIONAMENT

1. Poden participar-hi, de manera voluntària, totes les famílies que tenen fills a l'escola

als cursos de 1er a 6è d’E.P. durant el curs.

2. Les famílies han de fer donació dels llibres de text usats durant el present curs.

3. Per a l'adquisició de llibres nous es farà una aportació familiar de:

1 fill/a...... 95€

2 fills/es... 175€

3 fills/es... 245€

Els alumnes que hagin de repetir pagaran la quota completa.

Per a l'aplicació d'aquestes quotes només es comptabilitzaran els fills que cursen els

nivells afectats per la creació del fons.

4. Els membres de la comissió faran la comanda dels llibres a la distribuidora o llibreria

que el Consell Escolar determini a proposta de dita comissió.

5. Els llibres adquirits quedaran en dipòsit a l'escola a final de curs. En cas d'haver de

realitzar activitats de recuperació durant l'estiu es podrà perllongar el préstec fins al mes

de setembre.

6. Si un alumne es dóna de baixa al Centre haurà de deixar els llibres.

7. Si un alumne es matricula una vegada iniciat el curs adquirirà el dret de poder

participar del fons de llibres de text en les mateixes condicions.

8. Si un llibre es perd o es fa malbé les famílies hauran de restituir-lo, en cas contrari

perdrà el dret de participar al fons de llibres.

9. L'AMIPA es compromet a aportar una quantitat anual per al finançament del fons de

llibres de text, que vendrà determinada per les condicions econòmiques de l'associació.

10. Cada llibre serà inventariat i numerat i serà assignat a un alumne en totes les àrees.

11. S'establiran una sèrie de normes d'utilització (forrar, subratllar per indicació del

mestre/a, a llàpis...) que els alumnes hauran de respectar.

12. Es procurarà deixar un remanent de doblers en previsió de les possibles noves

matrícules o per el fons de llibres del pròxim curs. A proposta de la comissió i amb

l’aprovació del Consell Escolar es podria utilitzar per a la compra de diccionaris, atles o

llibres per a la biblioteca d’aula.

13. El llibre de religió, que és una assignatura optativa no entrarà en el fons de llibres.

14. Aquesta proposta només serà possible si es acceptada per una majoria de

pares/mares.

15. Aquesta proposta serà revisada anualment per la comissió i aprovada pel Consell

Escolar.

REVISTA ESCOLAR

A partir de l’any 1984 la revista va adoptar definitivament el nom de “ES CASTELL”

tenint com a principal novetat el fet de publicar les nostres revistes en Llengua Catalana.

En un principi la revista va ser elaborada per un grup de pares i mares, de professors i

d'alumnes. Des del curs 98/99, com tots ja sabem, s'editava gràcies a la dedicació del

grup d'alumnes d'ESO que feien l'assignatura optativa de Processos de Comunicació. A

partir d'enguany serà editada per una comissió creada expressament, a partir del material

aportat per cada grup.

Algunes de les característiques que caldria destacar són les següents:

- La seva periodicitat és trimestral.

- Es segueix repartint gratuïtament entre els alumnes i famílies sense oblidar-nos al

professorat.

- També es fa arribar a la biblioteca del poble i a altres escoles o institucions amb les

quals es fan intercanvis.

- Normalment es solen publicar uns 200 exemplars però, de vegades, com és el cas de la

revista anterior, se n’arriben a fer uns 225.

- Es finança gairebé en la seva totalitat gràcies a l’aportació anual voluntària dels

col·laboradors, que disposen durant aquest temps d’un espai publicitari a la

contraportada de la revista.

- L’ús dels mitjans informàtics, cada vegada més presents a la nostra societat i també a

la nostra escola, és també cada vegada més freqüent en l’elaboració de la revista.

- Els continguts i la temàtica que es tracta va emmarcada per l’activitat general del

Centre des de la perspectiva del professorat, dels alumnes i de les famílies.

- Aquests continguts són treballats dins totes les aules amb la participació de la totalitat

dels alumnes i mestres.

- Normalment es dedica un dels tres números de cada curs a un tema monogràfic, un

altre a explicar les diferents experiències que es van duent a terme i el tercer es

determina segons les necessitats o circumstàncies específiques de cada any.

- Les seccions van variant d’un curs a un altre i també d’un número a un altre. A part de

l’aportació de cada curs o de cada cicle, hi solem trobar l’editorial, passatemps,

entrevistes, notícies, reportatges...

QUIP DE NOVES TECNOLOGIES -

Coordinació: Francisca Giner Manteniment de maquinari i programari-

Responsables: Catalina Homar i Francisca Giner

Assessorar l'equip Directiu en l'ús dels recursos informàtics i en la diagnosi d'avaries en els sistemes informàtics i cercar les solucions més adients.

Instal·lar, configurar i fer funcionar programes i aplicacions necessaris per a la dinàmica educativa i administrativa del Centre.

Actualització de la pàgina web del centre

Responsables: Aina Morilla, Jordi Escudero

Dinamització de l'ús de les TIC com a instrument didàctic

Professorat participant:

Anglès: Pere Truyol

Catalina Ferragut

EI: Antònia Jaume

Toni Martorell

1r cicle EP: Francisca Fullana

Mª Magdalena Pizà

Magdalena Rotger

Catalina Capó

Kika Juan

2n cicle EP: Paula Menorca

Aina Coll Jero Coll

Margalida Pons

3r cicle EP: Cati Homar

Suport: Caty Ramis

Aina Morilla

Joan Pons

Coordinació: Francisca Giner

Cada una d’aquestes persones participarà en la mida de les seves possibilitats en la implantació de les TIC com a instrument didàctic.

TASQUES A REALITZAR

Programar activitats amb diferents aplicacions: Clics, Edu365, Educalia, Google earth,....

Seqüenciació de les competències bàsiques per als diferents cicles i programació d'activitats per fer els alumnes a l'aula de TICs:

El processador de textes

Presentacions

Programa de dibuix. Paint.

Conèixer webs interessants que puguin servir als professors en la seva tasca docent.

Recull d'informació i de materials i creació d'activitats per treballar amb alumnes dislèxics.

Introducció en el coneixement de la utilització i confecció de Webquest.

Utilització dels aparells informàtics de què disposa el centre: escànner, càmera fotos, canó de projecció, portàtil,.... com a mitjans didàctics

Animar al professorat a participar en cursets de formació a distància o presencials relacionats amb la informàtica.

ORGANITZACIÓ DE L'AULA

HORARI DE L'AULA D'INFORMÀTICA

S'estableix a principi de curs l'horari de l'aula d'informàtica des de 4 anys fins a 6è d'EP. De manera que cada grup-classe disposi d'una o dues sessions setmanals, reservant tres sessions per al manteniment de l'aula.

AGRUPAMENT D'ALUMNES.

Tots els cursos es desdoblaran a fi que els alumnes puguin treballar individualment.

Els alumnes d'Educació Infantil i de primer cicle de primària hi assistiran en grups de mitja classe que s'alternaran quinzenalment, acompanyats de la tutora i d'un mestre de suport.

A partir de 3r tendran dues sessions setmanals d'informàtica desdoblats amb anglès i amb l'atenció d'un sol mestre. Una de cada cinc sessions es dedicarà a treballar continguts de llengua anglesa.

DEDICACIÓ HORÀRIA ESTIMADA

Coordinació:

Set sessions setmanals en horari lectiu

Professorat:

Una sessió quinzenal en horari d'exclusiva dedicada a la formació i preparació d'activitats.

Els professors encarregats del manteniment i de la pàgina web disposaran d'algunes sessions en horari lectiu d'acord amb la disponibilitat del seu horari personal

En horari lectiu es procurà la coincidència de 2 professors a cada una de les sessions d'EI i 1r cicle EP a l'aula d'informàtica .

Dedicar una sessió mensual de cada grup de Primària a treballar l'àrea d'anglès a l'aula d'informàtica.

Activitat 02

Travel

Transcript of Activitat 02