UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 1: UN POBLE AMB UNA HISTÒRIA OBLIDADA Els éssers humans necessitem conéixer la nostra història per a saber qui som i qui són els

ciutadans amb qui convivim. A vegades, el desconeixement de la seua història ens fa veure'ls com a estranys a nosaltres. En aquesta activitat ens plantejarem què coneixem dels espanyols gitanos, si conéixer la seua història ens ajuda a tindre un coneixement més complet i profund de la nostra història i si la seua situació actual té una arrel històrica.

1. Escolta el següent vídeo i llig els documents i debat en xicotet grup sobre les següents qüestions:

• Per què diu que els gitanos són un “poble itinerant”?

• Per què va ser perseguit, rebutjat i marginat?

• Com creus que podríem superar els estereotips i prejudicis sobre les persones gitanes que porten al racisme? Comenta la frase del vídeo: “La veritat dels romanís oblidada en l'esdevindre històric ha generat tota una sèrie d'estereotips i prejudicis”.

• Creus que el coneixement sobre la història del poble gitano pot contribuir al reconeixe-ment de la seua cultura i a millorar la convivència? Comenta les frases subratllades en els documents 2 i 3.

Document 1: Vídeo introductori sobre el poble gitano. Font: https://vimeo.com/50048602

Document 2. Font: Motos, I. (2009). Lo que no se olvida: 1499-1978. In Anales de Historia contemporánea (Vol. 25, pàg. 58) (adaptat).

El racisme assumeix moltes màscares i només reconeixent-lo en situacions històri-ques serà possible desemmascarar-lo. No és casualitat que, en la majoria d'enquestes re-alitzades per diverses organitzacions sobre el racisme en les últimes dècades, el grup més menyspreat siga el poble gitano. A què obe-eix aquesta tendència?, és possible trobar al-guna raó a aquesta desraó? Crec que sí. El fet que el racisme siga un acte irracional no sig-nifica que manque de raons. I aquestes raons tenen arrels històriques.

Document 1.3 Font: Cabanes Hernández, J., Vera García, L., Martí-nez, B., & Isabel, M. (1996). Gitanos: historia de una migració. Alternativas. Cuadernos de Trabjo Social, N. 4 (octubre 1996); p. 87.

Per què després de tants segles de per-manència a Espanya es continua veient els gitanos com un grup alié? La lluita del grup gitano, és una lluita pel reconeixement, per part de la societat majoritària, de la seua cul-tura, els seus valors..., que a través dels se-gles ha romàs resistint els embats que envers aquesta s'han produït.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

2. Observa aquests titulars de premsa. Creus que continua sent cert que els gitanos i les gitanes estan marginats i perseguits?

Documents 3-5 Font: https://www.20minutos.es/noticia/805492/0/gitanos/europa/claves/

Font: https://www.20minutos.es/noticia/384090/0/italia/gitanos/berlusconi/

https://www.20minutos.es/noticia/805492/0/gitanos/europa/claves/#*xtor=*AD-

15&*xts=467263 Font: https://elpais.com/diario/2008/05/30/internacional/1212098404_850215.html

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 2: APROXIMACIÓ A LA HISTÒRIA DESCONEGUDA. QUÈ VOLEM SABER?

En els documents de l'activitat anterior s'afirmava que és important conéixer la història del poble romaní o gitano per a combatre els prejudicis i estereotips que tenim sobre ells. Veurem un vídeo en el qual es parla de diversos esdeveniments que han marcat la història dels gitanos. Aquests ens serviran per a planificar una investigació sobre la seua història.

1. Anota la informació del vídeo en la següent taula. A continuació, completa la informació

que et falta amb un company o companya.

Cronologia (any o segle, època)

Esdeveniment o fet històric Preguntes. Què vull saber? Per què …)

Arribada de grups de persones gita-nes a la península Ibèrica

1499

Carles V expulsa les persones gita-nes dels seus regnes sota pena de condemnar-los a galeres

Època de Felip IV

Època de Felip V

La Gran Batuda

Document 1: El pueblo Roma o gitano en Espanya (vegeu només els primers 4’30’’ ) Font: https://www.youtube.com/watch?v=vtayuge6lwo

2. Completa l'última columna de la taula amb preguntes sobre el que necessites esbrinar

per a conéixer la història del poble gitano en l'Edat Moderna. També pots fer conjectures sobre les causes i conseqüències dels esdeveniments que has indicat en aquesta taula.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 3: L'ARRIBADA DELS ROMANÍ A LA PENÍNSULA IBÈRICA A principis del segle XV s'ha constatat l'arribada de grups del poble romaní a la península

Ibèrica. Segons els historiadors, aquests grups tenen el seu origen en el nord de l'Índia que a partir del segle XI comença a desplaçar-se cap a l'oest travessant l'Imperi Bizantí.

En aquesta activitat esbrinaràs com i quan es produeix aquesta arribada, qui són, a què es dediquen, per què venen o com se'ls rep. També coneixeràs la situació política d'Europa i la península Ibèrica.

1. Al llarg d’aquesta activitat cada grup buscarà informació a partir dels diversos documents

i l’ordenarà en la següent taula:

Pregunta o tema sobre el qual he de buscar informació

Document on trobe in-formació

Resum de la informació de cada document

Quan arriben els primers grups de gita-nos i gitanes a la península Ibèrica?

Qui són? Com s'organitzen? A què es dediquen? Com és la seua vida? Per què venen?

Com són rebuts?

Quina era la situació política a Europa i la península Ibèrica en el segle XV?

2. Observa el següent mapa interactiu i comprova la procedència del poble romaní, el mo-

ment en què ixen de l'Índia i quan arriben a la península Ibèrica.

Document 1: Mapa interactiu del desplaçament de la població procedents de l'Índia Font: (http://www.museuvirtualgitano.cat/historia/introduccio/)

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

3. A partir dels següents mapes

― Indica quins països van haver de travessar el poble romaní per a arribar a la península Ibèrica

― Quina era la situació política a Europa? Quins canvis es produïen? ― I què ocorria en la península Ibèrica? ― Busca informació sobre el camí de Sant Jaume. Quins regnes havien de travessar els

pelegrins que arribaven d'Europa? Font: https://www.arteguias.com/camino-santi-ago-sociedad.htm

Document 2: La situació d'Europa cap al segle XV. Font: https://tinyurl.com/yambh3w2

En el segle XV les monarquies feudals europees es transformaran en autoritàries. Els reis reforcen el seu poder mitjançant la unificació dels seus territoris, la supremacia del seu poder davant del de la noblesa i l'Església, la creació d'un exèrcit permanent i l'ús de la diplomàcia. Això és el que succeirà a França, Anglaterra i els regnes peninsulars amb el matrimoni dels Reis Catòlics. Aquests regnes man-tenien una forta rivalitat entre si. Al seu torn, l'expansió de l'Imperi Turc que havia posat fi a l'Imperi Bizantí en 1453 constituïa la principal amenaça externa i prolongava un enfrontament entre cristians i musulmans. Document 3: Font: CABANES HERNÁNDEZ, José, et al. Gitanos: historia de una migración. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, N. 4 (octubre 1996); pàg. 87-97, 1996, pàg. 11.

L'arribada dels primers grups de gitanos a Espanya se situa al voltant de 1425, coincidint amb un moment històric en què es tendeix a aconseguir la unificació tant política com religiosa del que ara és Espanya. El que donarà lloc a l'expulsió dels últims musulmans, i posteriorment també dels jueus i moriscos. Paradoxalment, aquesta no va ser la política que es va aplicar (almenys en un primer moment) als gitanos. A la seua arribada a Espanya els grups de gitanos es presenten com a pelegrins que venen a visitar la tomba de l'apòstol sant Jaume, la qual cosa els facilita el seu trànsit i estada per diversos llocs de la península. No obstant això, aquesta situació privilegiada no duraria molt de temps, i ja en 1499 els Reis Catòlics dicten la Primera Pragmàtica contra ells.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 4: La situació política de la península Ibèrica en el segle XV Font: https://tinyurl.com/y8vntn2d

En el segle XV la península Ibèrica es-tava dividida en dife-rents regnes cristi-ans i el regne mu-sulmà de Granada delimitats per fron-teres.

En 1479 es pro-dueix la unió dinàs-tica basada en el ma-trimoni entre Isabel I, reina de Castella, i Ferran, rei d'Aragó (coneguts com els Reis Catòlics).

En 1492 els Reis Catòlics van con-quistar Granada i es van annexionar Na-varra en 1512 amb la

qual cosa la major part de la península quedaria sota el poder de la que seria la Monarquia Hispànica, una associació de diversos territoris que mantenien les seues lleis, institucions i fronteres.

No obstant això, hi havia rutes que travessaven aquestes fronteres com el Camí de sant Jaume pel qual transitaven milers de pelegrins per a aconseguir el perdó dels seus pecats. Per a recórrer aquests territoris de manera segura aquests viatgers necessitaven un permís o salconduit de les autoritats.

4. Llig els següents documents i contesta aquestes preguntes i passa aquesta informació a

la taula del principi: ― Com són rebuts els primers grups de gitanos i gitanes que arriben a la península Ibè-

rica? ― Quin és el motiu pel qual van vindre? ― Per a què necessitaven un salconduit?

Document 5

Font: LEBLON, B. (2017): El Gran Fichero de los Gitanos de los Gitanos de España (siglos XV a XVIII). Historia de un genocidio programado. Associació d'Ensenyants Gitanos

Els primers gitanos que trepitgen el sòl de la Península no reben mal acolliment. Els seus guies es diuen comtes o ducs del Petit Egipte (o Egipte Menor), per a adoptar el vocabulari jeràrquic dels països per on passen. Diuen que van haver d'abandonar la seua terra, envaïda pels infidels, per a conservar la seua religió cristiana, i mostren cartes i salconduits dels sobi-rans catòlics i del mateix papa. Solen rebre almoines per a ajudar-los en el seu llarg romiatge. ∗ La regió coneguda en l'època com Egipte Menor comprenia els territoris d'Àsia Menor que estava en mans

de l'Imperi Turc. D'ací el nom que van rebre de “egiptans” que després derivaria en la paraula “gitanos”. També va haver-hi una segona migració procedent de Grècia als quals van anomenar “grecians”, però en el territori peninsular es va generalitzar l'ús del terme “gitano” que és el que s'usa en les fonts.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 6: Reproducció del salconduit del rei Alfons V a Joan d'Egipte Menor. Saragossa, 12 de gener de 1425 Font: Arxiu de la Corona d'Aragó http://www.culturaydeporte.gob.es/dam/jcr:094c6023-dona6e-452b-a5e7-40f77f4c4*ca6/*dphe-gitanos.*jpg

Un salconduit és un document que signa una autoritat, en aquest cas, el rei Alfons V d'Aragó, a una persona o grup de per-sones perquè viatgen de manera lliure i segura pel seu territori. Els grups de vi-atgers o de pelegrins necessitaven aquests salconduits per a recórrer els territoris i arribar a la seua destinació. Els primers grups de gitanos van arribar com a pelegrins o penitents i, per això, van ser ben rebuts pels habitants penin-sulars, especialment per les autoritats.

Document 7: Primera notícia de

l'arribada de gitanos i gitanes: un salconduit Primer document sobre l'arribada dels gitanos a Espanya. Arxiu de la Corona d'Aragó. Salconduit

del rei Alfons V a Joan d'Egipte Menor. Saragossa, 12 de gener de 1425

“El Rey Alfonso, […] a todos y cada uno de sus nobles, armados y fieles nuestros y sendos gobernadores, justicias, alcaldes, tenientes de alcalde y otros cualesquiera oficiales y súbditos nuestros, e incluso a cualquier guarda de puertos y cosas vedadas en cualquier parte de nues-tros reinos y tierras, al cual o a los cuales la presente ser presentada, o a los lugartenientes de aquellos, salud y dilección. Como nuestro amado y devoto don Juan de Egipto Menor, que con nuestro permiso ir a diversas partes, entiende que debe pasar por algunas partes de nuestros reinos y tierras, y queremos que sea bien tratado y acogido, a vosotros y cada uno de vosotros os decimos y mandamos expresamente y desde cierto conocimiento, bajo pena de nuestra ira e indignación, que el mencionado don Juan de Egipto y los que con el irán y lo acompañarán, con todas sus cabalgaduras, ropas, bienes, oro, plata, alforjas y cualesquiera otras cosas que lleven consigo, sean dejados ir, estar y pasar por cualquiera ciudad, villa, lugar y otras partes de nuestro señorío a salvo y con seguridad ...”.

Document 8 Font: Ortega, M. H. S. (1994). Los gitanos españoles desde su salida de la India hasta los primeros conflictos

en la península. Espacio Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 2(7-2)., pàg. 331-2

Els grups gitanos que arriben a la Península al llarg del segle XV són, per tant, xicotetes bandes d'homes i dones que oscil·len entre les 50 i 100 persones […] es reuneixen entorn d'un líder, i semblen demostrar una gran mobilitat. […] Els gitanos que van triar Espanya com a nova llar a partir d'aquest període no podien excedir les 2.000 o 3.000 ànimes com a màxim. Un nombre molt reduït de persones, però amb escasses possibilitats de guanyar-se la vida i una gran facilitat per a traslladar-se d'un lloc a un altre.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 4: L'INICI DE LA PERSECUCIÓ DELS GITANOS

Els grups de persones romaní havien arribat a la península Ibèrica com a pelegrins i van ser ben rebudes. Però durant el regnat dels Reis Catòlics la seua situació va canviar radical-ment. Es van aprovar lleis que pretenien posar fi a la seua cultura i van començar a ser per-seguits i amenaçats amb l'expulsió. S'obri així un període que abastarà fins a l'època de Felip IV i en el qual successives lleis els mantindran en aquesta dramàtica situació.

En aquesta activitat esbrinaràs per què es va produir aquest canvi i com va afectar la mi-noria gitana. Per a comprendre aquests canvis també necessites conéixer el context històric en què es va produir.

1. Com sabem que aquesta situació empitjora? Assenyala en els documents on s'informa

d'això. 2. Per què creus que la bona relació que hi havia entre les persones gitanes i els habitants

de la Península dona lloc al sorgiment d'un conflicte?

Document 1: Els primers conflictes Font: Ortega, M. H. S. (1994). Los gitanos españoles desde su salida de la India hasta los primeros conflictos en la península. Espacio Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 2(7-2)., pàg. 331-2

La situació d'aquests nòmades debia ser, segurament, molt difícil i explica l'aparició dels primers conflictes […]. En aquests primers moments es poden observar ja els símptomes d'un conflicte que causarà serioses preocupacions a la Corona durant els segles següents. El 30 de setembre de 1482 Pere Soidevila compareixia davant la cort de justícia de Lleida per a denun-ciar les amenaces de mort de les que havia sigut objecte per part d'uns «boemians», que, «venuts a la present ciutat moguts per lo sperit maligne, no tement Deu ni la corecció tem-poral, havient robat a dit Soidevila huit Iliures en diners que portova com no portas me» [Trad. “vinguts a aquesta ciutat moguts per l'esperit maligne, no tenint Déu, ni correcció tem-poral, havien robat a l'esmentat Soidevila 8 lliures en diners que era tot el que portava”].

Segons veiem, malgrat el to amable dels salconduits i altres documents, es gestava ja un seriós conflicte del qual encara tenim altres ressons. El 25 de gener de 1489 s'estén a Vallado-lid un salconduit per a uns mercaders grecs que han sigut maltractats a Sicília per ser confosos amb gitanos el que sembla demostrar els primers símptomes de rebuig cap a ells.

Document 2: Font: SALINES, Jesús: “Gitanos valencianos”, Pensamiento y cultura gitanos, Revista Bimestral de la FSG, abril, 2008, núm 44, pàg. 48 (adaptat).

Els primers documents de la presència de gitanos a València daten de 1460 i es refereixen a les relacions d'algunes famílies gitanes al seu pas per Castelló de la Plana i les seues pobla-cions. Aquests primers documents relaten la desconfiança que es tenia cap a aquestes famílies perquè, oblidades la grandesa de la seua presentació com a comtes o ducs i passada la sor-presa del seu exotisme i la seua gran diversitat, se'ls obligava a marxar de les seues ciutats i territoris, amb el pagament de “donatius” i subtils fórmules com “Per caritat... perque nos detinguesen” o “per amor de Deu, perque sen anassen” [“per caritat… perquè no es detin-guen” o “per l'amor de Déu, perquè se n’anaren”].

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 3: Una possible causa del conflicte Font: CABANES HERNÁNDEZ, José, et al. Gitanos: historia de una migración. Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, N. 4 (octubre 1996); pàg. 87-97, 1996.

«Els gitanos es presenten a Europa com un grup nòmada que es veurà obligat a entrar en conflicte amb els pobles sedentaris. Estem, en certa manera, davant la dicotomia tradicional pastor o nòmada versus, agricultor o sedentari, quasi tan antiga com la mateixa història de l'home. El nòmada representa el grup que necessita desplaçar-se per a sobreviure. El sedentari ha aconseguit adequar el seu entorn a les seues pròpies necessitats i controlar a favor seu el mitjà en què li ha tocat viure. El nòmada es veu obligat encara, almenys en part, a una actitud depredadora. El sedentari és essencialment productiu, almenys en principi, i recela de qualse-vol visitant amb mobilitat. Són dues actituds mentals i dos tipus d'economia que necessària-ment estan abocades a l'enfrontament».

3. Per què canvia la situació de la minoria gitana?

4. Què diu la Pragmàtica de Medina del Campo? Què han de fer les persones gitanes per a romandre en els regnes de la monarquia dels Reis Catòlics?

5. Quines raons porten als Reis Catòlics a imposar aquesta mesura?

Document 4: Context històric de la Pragmàtica de Medina del Campo (1492) Font de la imatge: https://www.accioncultural.es/virtuales/vidasgitanas/secciones/419_b.jpg

La situació de les persones gitanes can-via radicalment després de la conquesta de Granada en 1492 pels Reis Catòlics. Aquests monarques pretenien pacificar els seus regnes, imposar la religió catòlica a tots els habitants dels seus regnes i inte-grar-los d'acord amb unes mateixes pautes culturals. Això va provocar una política de persecució a aquells individus o grups que manifestaven una religió o una cultura di-ferent. Així els jueus que no van voler con-vertir-se van ser expulsats en aquell mateix any.

Als musulmans de l'antic regne de Gra-nada se'ls va prometre que es respectarien les seues llibertats i propietats, però des-prés d'una rebel·lió iniciada a Granada i que es va estendre per Las Alpujarras se'ls va obligar a convertir-se passant a ser ano-menats moriscos.

La minoria gitana també va ser obligada a canviar els seus costums mitjançant la pragmàtica dictada pels Reis Catòlics i al-tres similars que es van anar succeint.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

L'actuació dels Reis Catòlics contra el poble gitano ha d'entendre's en un context en el qual els monarques buscaven una uniformització de la cultura. Això va tindre repercussions en altres grups minoritaris com els jueus i els moriscos.

6. Compara les situacions que van viure en aquella època els jueus, els moriscos i els gitanos a partir de les diverses lleis que van aprovar els Reis Catòlics.

Quan?

Data Per quines raons els expulsen?

Monarca Sanció

Decret contra la població jueva

Expulsió

Decret contra la població gitana

1499

Reis Catòlics

Decret contra la població morisca

Religiosos

Document 6: Pragmàtica de Medina del Campo dictada pels Reis Catòlics en 1499 «Mandamos a los egipcianos que andan vagando por nuestros Reinos y Señoríos con sus

mujeres e hijos, que del día de esta ley fuere notificada y pregonada en nuestras cortes y villas, lugares y ciudades que son cabeza de partido, hasta 60 días siguientes, cada uno viva por ofi-cios conocidos y mejor supieren aprovecharse estando en los lugares donde acordaran asen-tar o tomar vivienda de señores a quien sirvan y les den lo que mejor hubiere menester y no anden vías juntos viajando por nuestros reinos, como lo hacen o dentro de 60 días primeros salgan de nuestros Reinos y no vuelvan a ellos en manera alguna so pena que si en ellos fueren hallados o tomados, sin oficio, sin señores, juntos, pasados los dichos días que den a cada uno cien latigazos por la primera vez y los destierren perpetuamente de estos Reinos, y por la segunda vez que les corten las orejas y estén 60 en la condena y los tornen a desterrar como dicho es. Y por la tercera vez que sean cautivos, de los que tomare parte toda su vida…»

Document 7: Edicto de Granada. 31 de marzo de 1492 (Decret d'expulsió dels jueus d'Aragó i Castella)

“Don Fernando y Doña Isabel, por la gracia de Dios rey e reina de Castilla, de León, de Aragón, de Sicilia, de Granada ... Al Príncipe don Juan, nuestro hijo, e a los Infantes, prelados, duques ... a los concejos, corregidores, alcaldes. . . de todas las ciudades, villas y lugares de nuestros reinos, y a las aljamas de los judíos y a todos los judíos y personas singulares, de cualquier edad que sean. Sepades e saber debedes que porque Nos fuimos informados que hay en nuestros reinos algunos malos cristianos que judaizaban de nuestra Sancta Fe Católica, […] en las Cortes de Toledo de 1.480 mandamos apartar los judíos en todas las ciudades, villas y lugares de nuestros reinos, dándoles juderías y lugares apartados donde vivieran juntos en su pecado, pensando que se remorderían; e otrossi ovimos procurado que se ficiese Inquisi-ción, . . por la que se han hallado muchos culpables, según es notorio. Y consta ser tanto el daño que se sigue a los cristianos de la comunicación con los judíos, los cuales se jactan de subvertir la fe católica, que los llevan a su dañada creencia. . . procurando de circuncidar a sus hijos, dándoles libros para escribir y leer las historias de su ley […] Por ende, Nos, […], acorda-mos de mandar salir a todos los judíos de nuestros reinos, que jamás tornen; e sobrello man-damos dar esta carta por la cual mandamos … que fasta el fin del mes de julio que viene salgan todos con sus fijos, de cualquier edad que sean, e non osen tornar … bajo pena de muerte.

Document 8: Decreto de expulsión de los moriscos. 22 de setembre de 1609

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

"Entendido tenéis lo que por tan largo discurso de años he procurado la conversión de los moriscos de ese reino de Valencia y del de Castilla, y los edictos de gracia que se les con-cedieron y las diligencias que se han hecho para convertidos a nuestra santa fe, y lo poco que todo ello ha aprovechado (...), he resuelto que se saquen todos los moriscos de ese reino y que se echen en Berbería. Y para que ejecute lo que S.M. manda, hemos mandado publicar el bando siguiente: Primeramente, que todos los moriscos de este reino, así hombres como mu-jeres, con sus hijos, dentro de tres días de como fuere publicado este bando en los lugares donde cada uno vive y tiene y tiene su casa, salgan de él […] llevando consigo de sus haciendas los muebles, los que pudieren en sus personas, para embarcarse en las galeras y navíos que están aprestados para pasarlos en Berbería, adonde los desembarcarán sin que reciban mal tratamiento ni molestia en sus personas. Y el que no lo cumpliere incurra en pena de la vida, que se ejecutara irremisiblemente. Que cualquiera de los dichos moriscos que, publicado este bando, y cumplidos los tres días, fuese hallado fuera de su propio lugar, pueda cualquier per-sona, sin incurrir en pena alguna, prenderle y desvalijarle, entregándole al Justicia del lugar más cercano, y si se defendiere lo pueda matar.

Document 9: Embarcament dels moriscos en el grau de València en 1609 Font: https://tinyurl.com/y3elmuxn

En els documents anteriors has comprovat quina va ser la destinació d'algunes minories

que van viure en els territoris de la Monarquia Hispànica i els motius. Aprofundirem una mica més en el cas del poble gitano. 7. Per què el poble gitano va ser obligat a complir les mateixes normes que la resta de la

població i si no ho feia se l’expulsaria?

8. Es va tractar d'expulsar els gitanos pels mateixos motius que els jueus o moriscos? 9. Com va afectar al poble gitano la pragmàtica dels Reis Catòlics?

Document 10: L'expulsió dels gitanos Font: https://www.youtube.com/watch?v=w1nhlsjwarg

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 11: Les conseqüències de la persecució del poble gitano Font: SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena. Los gitanos españoles desde su salida de la India hasta los primeros con-flictos en la península. Espacio Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 1994, vol. 2, no 7-2.

Els Reis Catòlics pretenien que els gitanos se subjectaren a les mateixes normes que els altres naturals de Castella i Aragó, etc., però el resultat de les seues disposicions serà la mar-ginació de la minoria i un llarg període durant el qual sobre el cap dels «egipcians», tan ben rebuts durant la primera època, gravitarà el perill de l'expulsió del país, i altres penes igual-ment dures. Les pragmàtiques no deixaran d'ocupar-se d'ells durant l'Antic Règim constituint la columna vertebral de la història dels gitanos a Espanya. Document 12: Els motius d'expulsió de les persones gitanes Font: LEBLON, B. (2017): El Gran Fichero de los Gitanos de los Gitanos de España (siglos XV a XVIII). Historia de un genocidio programado. Associació d’Ensenyants Gitanos

A Espanya, en 1499, els Reis Catòlics imposen als gitanos una difícil alternativa: o s'establei-xen i serveixen els llauradors, o desapareixen, perquè en el món modern que s'instal·la ja no hi ha cap lloc per als nòmades. A Europa, en l'època, els espanyols són els únics que entenen de seguida que les mesures d'expulsió són inefectives contra una gent de gran mobilitat, que tires per una porta i torna per una altra. Potser és aquest un dels motius pels quals no es va dur a terme el projecte d'expulsió dels gitanos que havia de seguir la dels moriscos en 1610. No seria l'únic perquè, a diferència dels descendents dels musulmans d'Espanya, als gitanos no se'ls po-dia sospitar de practicar d'amagat una altra religió que el catolicisme oficial. I és possible que alguns ja s'adonaven que la depuració religiosa recentment començada es transformaria en una catàstrofe econòmica. A diferència dels jueus i dels moriscos, els gitanos no eren per als espa-nyols una raça maleïda i irredempta, sinó més aviat una colla de ganduls que s'havien inventat una llengua fictícia i una disfressa per a semblar estrangers. I això es podia remeiar amb mètodes apropiats.

10. El que va succeir en la Monarquia Hispànica: va ser una cosa excepcional? Per què va ocórrer una cosa similar en altres regnes d'Europa?

Document 13: La persecució dels romanís des d'una perspectiva europea Font: MOTOS, Isaac. Lo que no se olvida: 1499-1978. En Anales de Historia Contemporánea. Servicio de Publica-ciones, 2009. p. 66.

I el motiu més evident d'això es xifra en el canvi de sensibilitat quant a l'errar gitano. Pas-sen de ser considerats com a pelegrins a ser tractats com a delinqüents. El nomadisme gitano, que en un primer moment era vist com a prova de fe cristiana, passa a ser considerat com una vagabunderia perillosa.

A partir del segle XVI ja no hi ha cartes de protecció, ara es dicten ordres d'expulsió i per-secució. Es prohibeix ser gitano. En 1504 Lluís XII de França i en 1538 Francesc I, ordenen la seua expulsió. En 1500 va ser decretada la seua expulsió del Sacre Imperi. Enric VIII d'Angla-terra sanciona una llei del parlament que ordena la seua expulsió i persecució en 1531. Polònia dicta la seua expulsió en 1578. Suècia decreta la seua expulsió en 1662. Els gitanos ja no són benvinguts. En tots els països en què es troben presents es dicten ordres d'expulsió que es repetiran insistentment fins ben entrat el segle XX. En aquest sentit es parla de més de dues mil cinc-centes lleis dictades contra els gitanos a Europa.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 5: LA CULTURA DEL POBLE GITANO

La Pragmàtica de 1499 va ser el principi de tota una sèrie de lleis contra les persones gitanes que van promulgar els reis de la dinastia dels Àustries. L'objectiu d'aquestes lleis era exterminar els elements de la seua cultura i identitat com la llengua, el vestit i la manera de guanyar-se la vida.

En aquesta activitat aprendrem alguns aspectes de la cultura gitana que ens permeten comprendre per què eren percebuts com a persones diferents. Els trets que estudiarem són: la vestimenta, la llengua i els oficis.

1. La Pragmàtica de 1619 obliga les persones gitanes a instal·lar-se a llocs que tinguen més de 1.000 habitants i, al mateix temps, se'ls prohibeixen certs costums que són caracterís-tics de la seua cultura. Quins aspectes permeten identificar les persones gitanes en aquesta llei?

Document 1: Pragmàtica de 1619 (adaptat)

“…y que los que quisieren quedar sea avecindándose en ciudades, villas y lugares de estos nuestros Reinos, de mil vecinos arriba y que no puedan usar el traje, nombre y lengua de gitanos y gitanas, sino pues no lo son de nación, quede perpetuamente este nombre y uso confundido y olvidado. Y además mandamos que por ningún caso puedan tratar en compras ni en ventas de ganados ni mayores ni menores, lo cual guarden y cumplan so la misma pena…”

2. A partir dels següents documents busca informació sobre un dels trets culturals dels gita-nos: com vestien.

Document 2: La vestimenta dels gitanos. Font: Basat en MARTÍN, D. (2018): Historia del pueblo gitano en España, Madrid, Los libros de la catarata.

Aquesta imatge correspon amb la portada de l'o-bra de Juan de Timoneda, Comedia llamada Aure-lia, publicada en 1564. És la imatge més antiga que es conserva dels gitanos i les gitanes a Espanya. Existeixen altres imatges. En aquestes les dones apareixen vestides amb rodelles o toques al cap i túniques. En les imatges del segle XVII apareixen re-presentades amb mocadors o fulards llargs cenyits al clatell. També porten collarets, polseres i argolles turmelleres. També visten peces en forma de ca-misó amb mànegues que deixaven al descobert part de les cames, la qual cosa els permetia caminar millor o muntar en cavalleria. Però això era vist amb desgrat per la societat puritana de l'època.

Per part seua, els homes apareixen representats amb barba i cabells llargs, vestits amb casaques de

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

tela llisa cenyides al cos, les mà-negues són amples i s'ajusten al puny. Una faixa o banda de tela els cenyeix la cintura i porten botes altes. Porten mantes a l'esquena i barrets amb vistoses plomes. Alguns porten casaques i una altra indumentària de ca-ràcter militar que procedeix del seu pas per l'exèrcit.

També era freqüent que tant els homes com les dones gitanes portaren les orelles perforades per a portar una o dues arraca-des de plata. Les joies era una

manera pràctica de poder transportar la seua riquesa, una cosa fonamental per a un grup que es desplaçava amb freqüència per a sobreviure.

Document 3: La llengua del poble gitano

La llengua del poble gitano és el romanó o romaní. El seu origen està en el sànscrit, un idioma originari de l'Índia i és el que ha permés als investigadors establir el seu origen. A me-sura que aquests grups es van anar desplaçant, la seua llengua va anar adquirint paraules prestades d'altres llengües, ja que en traslladar-se per diversos països necessitaven aprendre les llengües locals. Així mateix, el romanó ha deixat paraules en altres llengües com succeeix amb el castellà. Els gitanos i gitanes d'Espanya, després dels segles de repressió que va patir la seua llengua, a penes el parlen i només mantenen alguns dels seus trets, el caló, una mescla de paraules del romanó que usen aplicant la gramàtica del castellà.

3. Cerca en http://tienecajones.com/2014/11/palabras-procedentes-del-calo-romano-vo-cabulario-gitano/ informació sobre el lèxic romanó que ha passat al castellà. Completa aquesta taula de termes amb la seua traducció al castellà:

Napia Gili Chungo Pinreles Churumbel Camelar Chepa Pirarse Chalado Chachi Apoquinar Achantar Debuti Currar

La llengua també s'utilitza per a crear imatges dels grups socials. En l'Edat Moderna, “ser gi-tano” es va convertir en una cosa delictiva i perseguible. La paraula va adquirir un significat negatiu que ha quedat plasmat en el diccionari. Això és el que ha succeït amb el terme “gitano” una de les accepcions del qual recollides en el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola l'as-socia a “trapacero”. 4. Observa i comenta el següent vídeo #*YoNoSoyTrapacero #*YoNoSoyTrapacera què sig-

nifica “trapacero”? Com creus que se senten les persones gitanes quan el seu nom es relaciona amb aquest significat? Quins arguments donen els xiquets i xiquetes que apa-reixen en el vídeo per a qüestionar l'associació de “gitano” = “trapacero”?

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 4: La pèrdua de la llengua del poble gitano. Font: MARTÍN, D. (2018): Historia del pueblo gitano en España, Madrid, Los libros de la catarata, p. 47 (adaptat)

La llengua era un dels distintius que de manera més freqüent és utilitzat pels justícies per a determinar la condició de gitano d'una persona. Aquesta llengua la solen designar com a “galimaties”, però també “algaravia” o “guirigall” […]

La persecució va desembocar en la pèrdua del romanó, la qual cosa ha provocat que al llarg de la història els gitanos ibèrics hagen trencat els seus llaços amb altres comunitats gita-nes internacionals. Hi ha hagut intents de recuperació lingüística, però té poc d’èxit en el con-junt d'Espanya.

Quan els gitanos arriben als regnes peninsulars es troben amb una societat estamental

composta per noblesa, clergat i el poble pla. En una societat estamental cada persona tenia assignada una funció social marcada pel naixement dins d'un grup social. Així els nobles ocu-paven els càrrecs de govern i els seus fills cabalers solien ocupar càrrecs eclesiàstics o militars. Era el grup dels privilegiats. En canvi, el poble pla o no privilegiats es repartia els diferents oficis com llaurador, artesà o comerciant. També podien arribar a ser sacerdots o monges o frares. La població gitana va haver d'integrar-se en aquest món i ocupar aquells oficis que els estaven permesos.

5. A partir dels següents documents elabora una llista dels oficis que solien exercir la pobla-

ció gitana. Cerca també algunes imatges que els representen.

Ofici o professió En què consisteix? Qui el sol exercir? Document de referència

6. Extrau informació dels textos sobre les activitats econòmiques d'aquesta època (agricul-tura, ramaderia, artesania i comerç). Pots completar-la amb la informació d'un llibre de text.

Document 5: Les dificultats per a exercir oficis Font: MARTÍN, MARTÍN, D. (2018): Historia del pueblo gitano en España, Madrid, Los libros de la catarata, p. 49-50

Els gitanos s'havien ocupat de nombroses feines des de la seua arribada a la península Ibèrica. Estaven circumscrits a “a labranza y cultura de los campos, sin que se les permitiesse otro oficio, exercicio, trato ni comercio, por quedar expresamente prohibidos todos, baxo pena de destierro de los reynos y la de ocho años de galeras”. Es donava així una contradicció en la política integradora dels gitanos: mentre les lleis s'orientaven a incorporar-los a la resta d'ha-bitants, la impossibilitat d'exercir altres oficis els va impedir dedicar-se a ocupacions útils i, indirectament, els va obligar a dur a terme estafes i lladronicis.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 6: El treball de la població gitana en l'agricultura Font: LEBLON, B. (2017): El Gran Fichero de los Gitanos de España (siglos XV a XVIII). Historia de un genocidio programado. Associació d’Ensenyants Gitanos, p. 46

Cal recordar que, des del principi de la sedentarització forçada, en el segle XVII, es prohi-beix als gitanos l'exercici dels seus oficis tradicionals, i el cultiu de la terra arriba a ser l'únic autoritzat. No es podria explicar sense aquesta circumstància el nombre important d'agricul-tors en el fitxer, a pesar que els gitanos no tenen una propensió particular cap als treballs del camp. Quan parlem d'agricultura, cal precisar que la major part d'aquests llauradors nous (en-tre el 70 i el 80 %) són empleats contractats per una temporada i pagats a jornal, que els diuen jornalers, bracers o peons del camp segons les regions.

Document 7: Els oficis artesanals. Font: http://www.amarirevista.com/2016/02/02/las-gitanas-y-sus-oficios-en-la-edad-moderna/

Les persones gitanes que van arribar a la península Ibèrica van haver de dedicar-se als oficis que els va ser possible dins del poble pla. No obstant això, entrar en certs sectors eco-nòmics com el de l'artesanat a les ciutats de l'Edat Moderna no va ser tasca fàcil, ja que el sistema de gremis molt assentat des del segle XIV suposava una limitació a l'hora d'exercir lliurement una professió.

En efecte, el sistema gremial establia un control de la producció, dels preus i de la mà d'obra. Així, per a poder exercir una professió calia començar com a aprenent en un taller; més tard passar a rang d'oficial i, finalment, poder accedir a un lloc de mestre i tindre taller propi, amb un examen previ en el qual havien de mostrar la seua habilitat mitjançant la rea-lització d'una obra mestra. Això propiciava que l'entrada de treballadors nouvinguts depen-guera de l'interés dels membres de cada gremi.

Document 8: Les dificultats per a exercir oficis Font: MARTÍN, D. (2018): Historia del pueblo gitano en España, Madrid, Los libros de la catarata, p. 51-52

Un dels oficis que apareix constantment en la documentació és l’esquilada. S'adaptava per-fectament al tipus de vida que va tindre durant centenars d'anys, desplaçant-se d'una vila a una altra per a poder exercir-lo i d'acord amb el seu coneixement de l'activitat ramadera. Es-quilaven bestiar boví i equí, i portaven sempre unes tisores entre els seus estris.

El seu coneixement del món ramader els va permetre desenvolupar una altra activitat la-boral: la compravenda o chalaneo, encara que la llei no els ho va posar fàcil, ja que la voluntat dels governants era que s'assentaren, per això posaven traves a la venda ambulant. Així se'ls va prohibir assistir a mercats i fires, fer vendes o barates de cavalls.

Els gitanos han estat lligats des de sempre al comerç. Un talent particular per als negocis i el tracte mesclat segurament amb la necessitat de la resta de la societat de comprar a preus més baixos que en un altre tipus de mercat ha conclòs amb una simbiosi que ha persistit fins a l'actualitat.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 9: Els oficis de les dones gitanes

Font: LEBLON, B. (2017): El Gran Fichero de los Gitanos de España (siglos XV a XVIII). Historia de un genocidio programado. Associació d’Ensenyants Gitanos

En el moment en què el govern espanyol s'esforça a integrar els gitanos en l'economia del país, el treball de les dones no sembla suscitar molt d'interés. Els que redacten les llistes des-patxen les seues activitats amb una fórmula tan vaga com «exercicis, faenes, hisendes, labors, oficis donívols». «tasques del seu sexe», «treballs propis del seu sexe», etc. I, no obstant això, es tracta sovint de vertaders oficis, especialment quan aquestes dones es dediquen a llavar, o cosir per altri, i les llistes esmenten un gran nombre de costureres, professionals del punt (no hi ha ni tan sols una paraula per a designar-les), bugaderes, brodadores, randeres. Hi ha també moltes filadores, que treballen amb llana, lli o cànem, passamaneres i cordoneries, dones que treballen l'espart per a fer pleites, filets, trenelles i mitjos. Al Port de Santa María les xiques fan estopa per al calafatament dels vaixells. Hi ha també triperes. budelleres, bunyoleres, ci-groneres, una llevadora, una tiradora de bonaventura (només una!). És corrent que les noietes o les molt velles treballen en les forges per a sonar la manxa.

Document 10: Els oficis de les dones Font: http://www.amarirevista.com/2016/02/02/las-gitanas-y-sus-oficios-en-la-edad-moderna/

La societat de l'Edat Moderna era androcèntrica on el paper de la dona va estar reduït a la criança i la llar. En aquest sentit, el cens realitzat per Carles III en 1785 il·lustra una aportació escassa o nul·la de la dona gitana en l'àmbit laboral. Així, en el cas de Guadix, s'assenyala tan sols una dona gitana que treballa en la ferreria del seu pare entre un total de 175 habitants gitanos.

No obstant això, al marge de les dades oficials se sap que entre les dones gitanes moltes d'elles van compaginar aquestes funcions que la societat els imposava amb altres treballs que els permeteren aconseguir ingressos addicionals per al grup familiar. Així, les gitanes van exer-cir oficis com els de filadora, llevadora, matrona i fiadora.

El treball de fiadora va suposar una solució per a moltes famílies, tant de castellans vells com de castellans nous, que no podien finançar la compra de coses bàsiques. En un sistema de vida on el crèdit era molt escàs per a la població les dones gitanes van exercir un paper clau permetent els pagaments a termini en la compravenda de productes. La venda a fiat o crèdit en xicotetes quantitats fixades per elles o el client va ser un sistema que denotava una gran capacitat per al comerç i els negocis.

Document 11: Les activitats dels xiquets i xiquetes

Font: LEBLON, B. (2017): El Gran Fichero de los Gitanos de España (siglos XV a XVIII). Historia de un genocidio programado. Associació d’Ensenyants Gitanos, p. 49

Les activitats dels xiquets apareixen de tant en tant. A vegades, els homes van a escola per a aprendre les primeres lletres. Algunes xiquetes, molt poques, van a l'amiga [escola de pàr-vuls], on els ensenyen els famosos «treballs femenins». [Els xiquets xicotets] sovint, ajuden els seus pares en la forja, en la fonda, en el forn o en el molí. Les xiquetes de quatre o cinc anys comencen a cosir; una xiqueta de quatre anys fabrica cordes d'espart; una altra de cinc fa bu-gades i fila cànem. Un xiquet de set anys és aprenent de ferrer; un altre treballa en una fàbrica a Barcelona. Molts de la mateixa edat treballen al camp. En huit anys, el gitanet Joan Pubill és cadirer i treballa amb un torn a Barcelona.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Les acusacions contra les persones gitanes i els estereotips que es van difondre durant el regnat de Felip III també ens donen pistes sobre com estaven organitzades i les seues formes de supervivència.

7. Assenyala algunes característiques que diferencia la població gitana de la resta. Creus que això podria influir en com eren vistos pels seus coetanis?

Document 12: Organització social i cultura del poble gitano Font: ORTEGA, María Helena Sánchez. La oleada anti-gitana del siglo XVII. Espacio Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 1991, no 4, p. 98.

Els gitanos havien de ser, per tant, un grup de caràcter patriarcal, al cap del qual es trobava un líder, triat entre els homes més aptes, i en el qual la preponderància dels homes era notòria en tots els ordres de la vida. Les dones gitanes exercien, com en l'actualitat, funcions «subal-ternes», però indispensables, com ara demanar almoina, recollir notícies sobre els llauradors i veïns, i reunir fons per mitjà de l'astúcia o amb xicotets treballs. Els nostres memorialistes les descriuen dient la bonaventura, enganyant les dones solteres i casades, i donant proves d'una gran habilitat i facilitat de moviments, amb això compensen d'alguna manera, el sistema pa-triarcal en el qual estan submergides. La dona gitana, d'acord amb la descripció de tots els autors que es van ocupar del tema durant aquesta època, havia d'acceptar el repudi del seu marit quan arribava a l'edat avançada, la qual cosa ens aproxima de nou a una organització familiar molt allunyada dels costums espanyols de l'època: la poligàmia successiva, destinada, per tant, a ser mal acceptada i compresa pels espanyols del segle XVII, tan decidits defensors de les regles morals dictades pel concili de Trento.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 6: ELS GITANOS I LES GITANES EN LA SOCIETAT DELS ÀUS-TRIES

En els segles XVI i XVII es van succeir una sèrie de lleis contra els gitanos que van prendre com a referència la Pragmàtica de 1499. D'aquesta manera, el poble gitano es va convertir en un grup sospitós que calia vigilar. Per diversos motius els gitanos van passar a formar part dels grups de marginats socials. En la societat moderna es donava molta importància a la conside-ració social de les persones. Aquesta consideració era fonamental a l'hora de jutjar una per-sona. Així, la situació de marginalitat dels gitanos els va situar en una posició de desavantatge davant els tribunals. A això cal sumar-hi que en l'època moderna els monarques posaven càs-tigs molt durs per a intimidar els seus súbdits. Els gitanos patiran les conseqüències d'aquesta situació.

1. Cerca en el teu llibre de Geografia i Història de 2n d’ESO algun eix cronològic o línia tem-poral on se situen els principals fets històrics ocorreguts durant el regnat dels Àustries. Ordena'ls d'acord amb les dates de regnat dels diferents reis. Observa els exemples.

Document 1: Els reis de la dinastia dels Habsburg o Àustries.

Carles I 1516-56

Felip II 1556-98

Felip III 1598-1621

Felip IV 1621-1665

Carles II 1665-1700

1535 Creació del vir-regnat de Nova Espa-nya.

1571 Derrota dels turcs a Lepant

1609 Expulsió de la població morisca

Després de la mort dels Reis Catòlics el tron de la Monarquia Hispànica va ser ocupat pels reis de la dinastia dels Àustries. Tots ells van seguir una política a l'interior dels seus territoris basada en la unitat territorial, la unitat religiosa i el control dels grups de marginats socials.

D'altra banda, la seua política exterior anava dirigida a mantindre i ampliar els seus domi-nis territorials bé mitjançant enllaços matrimonials, bé a través de la guerra. Un dels seus ob-jectius estratègics serà el control del mar Mediterrani la qual cosa els va portar a un enfronta-ment amb l'Imperi otomà. En aquest conflicte, el domini del mar mitjançant l'ús de les galeres de guerra era fonamental. Les galeres eren vaixells que necessitaven remers i galiots. Aquests últims procedien dels condemnats per diversos delictes. Molts gitanos van ser condemnats a galeres, un dels pitjors càstigs que podia patir una persona.

2. A partir dels següents documents: Com es castigava els gitanos i les gitanes que no accep-taven viure en un lloc fix? Per què els monarques estaven interessats a aplicar aquest càstig (recorda la situació política de la Monarquia Hispànica) Què suposava ser condem-nat a galeres?

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

3. Quin paper van exercir les dones gitanes?

Document 2: Quadre-resum amb els càstigs que imposaven diverses lleis contra els gitanos

Pragmàtiques Càstig o penes 1539-1560 6 anys de galeres 1633 200 assots i 6 anys de galeres

En cas que se'ls trobe amb armes la pena augmenta a 8 anys de galeres 1695 6 anys de galeres per a qui es negue a ser registrat en el cens ordenat per Carles

II. 8 anys de galeres per als qui usen armes, vagen acollats o se’ls trobe amb armes.

1717 6 anys de galeres i 100 assots 8 anys de galeres i 200 assots als qui usen armes

Document 3: Condemnats a galeres

Les galeres era un tipus de vaixell de rems que era mogut per la força dels galiots. Aquests vaixells eren fonamentals tant per al comerç al Mediterrani com per a mantindre el domini militar al Mediterrani davant de l'Imperi turc. Molts dels galiots morien per la duresa de les condicions del treball forçat. Després de la batalla de Lepant va ser necessari reposar els gali-ots perduts i van augmentar les condemnes a galeres entre els grups marginals com el dels gitanos.

Cerca més informació sobre la vida en les galeres en aquest enllaç: https://www.lavanguardia.com/historiayvida/la-vida-en-las-galeras_12374_102.html

Document 4: Pragmàtica de 1619

“…y que los que quisieren quedar sea avecindándose en ciudades, villas y lugares destos nu-estros Reinos, de mil vecinos arriba y que no puedan usar el traje, nombre y lengua de gitanos y gitanas, sino pues no lo son de nación, quede perpetuamente este nombre y uso confundido y olvidado. Y otrosí mandamos que por ningún caso puedan tratar en compras ni en ventas de ganados ni mayores ni menores, lo cual guarden y cumplan so la misma pena…” Document 5: Pragmàtica dictada el 8 de març de 1633 “Y mandamos a todas las justicias que teniendo noticia de que andan gitanos en su partido o salteadores, se reúnan todos y con la prevención necesaria de gentes, perros y armas, los cer-quen, prendan o maten. Y si los prendieren, a los gitanos y gitanas que, por algunas causas justas, no merecieren pena de muerte ni galeras, queden esclavos por toda la vida…”

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 6: Pragmàtica promulgada el 12 de juny de 1695

“Se ordena a todos los gitanos avecin-dados, que comparecieran ante las jus-ticias correspondientes para hacer constar sus nombres y apellidos, el de sus cónyuges e hijos, y el oficio en el que trabajaban, así como las armas, ca-sas y animales que poseían. Una vez transcurridos treinta días concedidos para elaborar este censo, aquellos gita-nos que ocultaran estos datos, serían condenados a galeras, si hombres, o a azotes si fuesen mujer. Pero aquellos que no se sometieran al censo, podrían ser expulsados del país…”

Document 7: Les lleis contra les dones gitanes des dels Reis Catòlics fins a Felip IV Font: http://www.amarirevista.com

En les Corts de Toledo de 1525 i les de Madrid de 1528 i 1534, es va decidir endurir les penes i es va indicar que els gitanos havien d'abandonar els regnes en un termini de tres me-sos, al qual s'afegia la condemna a galeres per als homes entre 20 i 50 anys durant sis anys. En aquesta normativa és on s'inclou la primera distinció de gènere, ja que per al cas de la dona gitana es va mantindre la condemna a 100 assots, tallar orelles, encadenament i desterra-ment. La diferenciació respon a interessos geoestratègics, ja que no eren considerades útils en les galeres i la corona estimava necessari emprar els homes en la flota naval de la monar-quia hispana per a les múltiples guerres que va tindre obertes en el període de Carles I, i, posteriorment els altres reis Àustries, Felip II, Felip III, Felip IV i Carles II.

Les dones solien acompanyar els seus marits en el tràngol que suposaven les condemnes a galeres intentant ajudar-los i donar-los suport. En aquest sentit, durant el mateix període tenim registre d'unes gitanes que el maig de 1574 van ser sorpreses furtant un porc a un veí de Cartagena per a portar-lo a unes galeres al port, per a la qual cosa van intentar contractar un barquer a aquest efecte, i van ser descobertes i capturades. És evident que la separació d'homes casats i les seues esposes va suposar per a les dones l'inici d'una vida errant de port en port, buscant els seus marits per a intentar donar-los un suplement alimentari que podia significar la seua supervivència en aquests sis anys de dura condemna.

D'altra banda, també va haver-hi dones que van protestar i van lluitar per l'alliberament dels seus marits, tal com es narra en la següent carta de 1545: «Habiendo suplicado a Vuestra Alteza a los días pasados ciertas egipcianas, fuera servido mandar soltar los egipcianos que estaban presos en la Galibraza San Ginés de que es tenedor el capitán Martín de Pedrola. Vuestra Majestad dio cédula para que el dicho capitán habida información de que los susodi-chos eran sus maridos los diese libertad con que dentro de 9 días se avecindasen en cualquier parte de estos reinos.»

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

La persecució de les persones gitanes va donar lloc a l'elaboració de justificacions que es diri-gien a les seues característiques i a la seua relació amb activitats delictives. Les descripcions que aquests textos feien d'elles van contribuir a la creació d'estereotips que han arribat fins hui i van servir llavors per a perseguir-los.

4. Quines serien les circumstàncies històriques que van portar a diversos escriptors a pro-posar la seua persecució? Què els preocupava i què proposaven per a solucionar-ho?

5. Resumeix les característiques del poble gitano segons aquests escriptors. Et resulten fa-miliars algunes d'aquestes imatges sobre les persones gitanes?

Document 8: Els arbitristes i la construcció de l'estereotip de les persones gitanes Font: SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena. La oleada anti-gitana del siglo XVII. Espacio Tiempo y Forma. Serie IV, Historia Moderna, 1991, no 4.

La consciència que es va despertar entre els contemporanis de la decadència espanyola des de finals del segle XVI i durant el segle XVII va donar lloc a l'aparició d'una sèrie d'escriptors obstinats a buscar les causes de la crisi i la seua possible solució. Són els anomenats «arbitris-tes» que van escriure memorials o llibres sobre la qüestió més o menys encertats. La crisi era tan evident després de 1600 que la Cort queda inundada d'informes de juristes, queixes de les corporacions o memorials redactats fins i tot pels rectors. Els aspectes fonamentals que pre-ocupaven aquests homes eren la despoblació i la ruïna del país, que cadascú atribuïa a una causa diferent, la decadència de la ramaderia transhumant, la ruïna de les ciutats, i la indús-tria, etc. […]. Les solucions que proposen són molt diverses, i comprenen tant reformes eco-nòmiques com polítiques o socials. Els problemes de fons, no obstant això, són comuns i entre aquests es planteja amb freqüència el pes mort que representava per a l'economia del país l'existència d'un nombrós grup de persones ocioses i sense ocupació que pul·lulaven per les ciutats.

Document 9: La percepció d'un arbitrista: Sancho de Montcada Sancho de Montcada (1619): Sancho de Moncada (1619): Restauración política de España. Citat per SÁNCHEZ, Helena: La oleada …

Lo segundo porque [los gitanos] son gente ociosa, vagabunda, y inútil a los Reinos sin comer-cio, ocupación, ni oficio alguno; y si alguno tienen es hacer ganzúas y garabatos para su pro-fesión, siendo zánganos que sólo viven de chupar y talar los reinos, sustentándose del sudor de los míseros labradores... Mucho más inútiles que los Moriscos, pues estos servían en algo a la República, y a las rentas Reales, pero los Gitanos no son labradores, hortelanos, oficiales ni mercaderes y sólo sirven de lo que los lobos, de robar y huir. Document 10: Memorial de Salazar de Mendoza contra els gitanos (principis del segle XVII)

Viven sin ley divina, ni humana. Tienen mucha viveza en saberse librar de las manos de la jus-ticia. En naciéndoles el hijo, se enseñan a hurtar, de día y de noche, en el campo, y en poblado Como y de qué manera han de echar la culpa, si fueren cogidos con el hurto en las manos; y que la echen a persona que no puede ser condenada a galeras. Usan de papeles falsos para andar vagamundos, tan bárbaros son, que con poca atención se conocen. Aposentase en cue-vas o casas viejas derribadas, fuera de las ciudades, villas o lugares donde llegan. Para enca-recer mucho en España las astucias y cautelas de un hombre, le dicen, que es un Gitano; a las roncerías, y raposerías, llaman Gitanerías. Son innumerables los daños y males que en España han causado con sus malas artes, y embustes, así generales como particulares. En tiempo de pestilencia intentaron saquear la ciudad de Logroño, y en otras partes han hecho grandes des-afueros

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 7: LA GRAN BATUDA En la nit del 30 de juliol de 1749 van ser detingudes i empresonades més de 9.000 perso-

nes gitanes, homes, dones i xiquets. La persecució va continuar les següents setmanes. Aquest dramàtic esdeveniment es coneix com “la Gran Batuda” o “la Presó General” i va suposar un intent d'exterminar el poble gitano. Aquest va ser l'episodi culminant d'un procés iniciat en els segles anteriors que buscava l'abandó dels seus trets culturals sota l'amenaça de durs càs-tigs. L'arribada de la dinastia dels reis Borbons no va suposar un canvi en aquesta política i durant el regnat de Ferran VI es va dur a terme la Gran Batuda, executada pel marqués de l'Ensenada.

En aquesta activitat hauràs de determinar la situació històrica que va donar lloc a la Gran Batuda, és a dir, com va ser possible, per què es va fer. També esbrinaràs les seues conse-qüències.

1. Elabora un esquema cronològic on ordenes els fets que van fer possible la Gran Batuda. Qui han intervingut d'alguna manera en aquest fet?

Document 1: De l'estereotip sobre les persones gitanes a l'intent del seu extermini. Font: MARTÍNEZ, Manuel (2014): Los gitanos y las gitanas de España en el siglo XVIII. Fracaso de un proyecto de exterminio (1748-1765), Universidad de Almería

La creació d'un estereotip negatiu encunyat durant tres segles, va instaurar en la comu-nitat gitana la presumpció de culpabilitat per a cadascun dels seus membres. Des de les capes més baixes de l'administració local i eclesiàstica, fins als membres del Consell de Castella, va prendre forma el clixé del gitano delinqüent i es va justificar la repressió per a reduir a “tan incorregible gent”. La materialització d'aquestes idees es va plasmar en diverses cèdules reials [semblants a lleis] que, en considerar-los com a malfactors, criminalitzaven uns costums i for-mes de vida que van passar a ser sinònims de vici i delicte.

Document 2: La preparació de la Gran Batuda Font: https://gitanizate.wordpress.com/2017/07/25/para-conocer-la-gran-redada/

[La Gran Batuda] No va ocórrer de manera inesperada, sinó que estava preparada des de molt de temps abans i va ser emparada en un procediment legal. De fet, la decisió va ser presa per la més alta instància legislativa d'aquest país en aquell moment, que era el Consell de Castella -era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern, el go-vernador del qual, Gaspar Vázquez de Tablada, bisbe d'Oviedo, va ser, juntament amb el mar-qués de l'Ensenada, Secretari d'Estat, l'instigador i promotor de la Gran Batuda. És a dir, tots els poders de l'Estat es van concitar per a tractar d'exterminar les gitanes i els gitanos.

En 1721 es va constituir l’anomenada Junta de Gitanos que va arribar a la conclusió de la inutilitat de la política seguida fins llavors cap al Poble gitano, així com l'inconvenient que su-posava la immunitat eclesiàstica per a aconseguir una presó general. El papa Benet XIV va accedir a això en 1748, en concedir l'extracció de sagrat, és a dir, en retirar als gitanos i a les gitanes el dret d'asil, d'immunitat, que tots els éssers humans tenien.

Despullats en 1748 del dret d'asil en sagrat, el Consell de Castella, amb el seu president Gaspar Vázquez de Tablada al capdavant va acordar el seu arrest per a “sacarlos de España y enviarlos divididos en corto número a las provincias de América”.

Coneixedors que una mesura similar havia fracassat a Portugal, es va acordar emprendre l’“extermini” biològic per la qual cosa el juny de 1749 ja es planejava una batuda per a capturar el major nombre possible de gitanos i gitanes de totes les edats a partir dels padrons confec-cionats amb motiu de la Pragmàtica de 1745.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

2. A partir del següent vídeo resumeix els fets de la Gran Batuda. Amb els altres documents descriu la situació dels gitanos i gitanes després de la Gran Batuda.

Document 3: La Gran Batuda Font: https://www.youtube.com/watch?time_continue=15&*v=*kWeVTaTB1*Mk

Document 4: Les conseqüències de la Gran Batuda per a la comunitat gitana. Font: MARTÍNEZ, Manuel (2014): Los gitanos y las gitanas de España en el siglo XVIII. Fracaso de un proyecto de exterminio (1748-1765), Universidad de Almería

Desencadenada la batuda general, la sort de les dones i dels homes pertanyents a l'ètnia gitana va ser ben diferent. Els gitanos homes procedents de la presó general van ser confinats en els arsenals peninsulars, a fi de ser utilitzats com a mà d'obra forçada en el pla del marqués d'Ensenada de “Pau Armada”, del qual també van entrar a formar part els altres sectors mar-ginals. La rendibilització de les seues condemnes va permetre disposar d'una mà d'obra barata per a ser utilitzada, tant militarment com en grans projectes constructius, per a mitigar la pre-cària situació naval d'Espanya després de la Guerra de Successió.

Les dones, en canvi, van ser apartades de la societat i tancades en hospicis i cases de misericòrdia. El treball, quan el van tindre, de molt menor esforç i perills que el dels homes, va servir en part per al seu propi sosteniment, perquè solament es va pretendre tindre-les separades dels homes i evitar així la reproducció i supervivència del poble gitano a Espanya.

Document 5: Les dones gitanes en la Gran Batuda Font: http://www.amarirevista.com/2016/05/23/las-gitanas-bajo-el-gobierno-de-fernando-vi/

Les dones gitanes van ser destinades a treballar com filadores en les presons de manera forçosa envers això sufragar les enormes despeses que va suposar posar en marxa tota la ma-quinària de les forces de l'Estat per a aquesta persecució i empresonament, a més del soste-niment i manutenció d'elles mateixes i els seus xiquets menors de set anys que van ser em-presonats amb elles.

Aquestes dones van ser sotmeses a una dramàtica realitat com va ser veure la seua família separada i els seus xiquets vivint confinats en presons sense haver comés cap delicte, tan sols el de ser gitanos.

L'empresonament de la dona gitana es va realitzar en diferents presidis i cases de miseri-còrdia al llarg de la geografia espanyola. D'aquesta manera, en les actes capitulars dels ajun-taments apareixen dades sobre els llocs on es va destinar les dones, i és Màlaga una de les ciutats andaluses que va recollir dones i xiquets procedents de Ronda, Granada, Antequera o Guadix entre altres poblacions, fins a superar la xifra de 1.000 persones.

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

Document 6: El final de la Gran Batuda Font: MARTÍN, D. (2018): Historia del pueblo gitano en España, Madrid, Los libros de la catarata, p. 72.

La terrible situació per la qual van haver de passar els gitanos que van quedar reclosos no va passar desapercebuda a cap dels comandaments que van tindre contacte directe amb ells, destacant el duc de Caylus. Era capità general del regne de València ja en 1754 va suggerir alliberar-los a tots o, en cas contrari, enviar-los a Amèrica. No obstant això, per a buscar un final a aquesta operació de captura i intent d'extermini del poble gitano caldrà esperar fins a juny de 1763, quan Carles II encarregarà al Consell de Castella que comuniquen el seu immi-nent alliberament als gitanos que encara quedaven presos de la batuda de 1749. Tots aquells que estaven reclosos per la seua condició de gitanos van ser posats en llibertat de manera escalonada fins que en 1765 el monarca va ordenar agilitar les diligències de reassentament en els veïnats que prèviament s'havien assenyalat per als indultats. Els forçats iniciaran el re-torn a les seues cases, i es tancarà amb això, definitivament, al cap de setze anys aquest epi-sodi de la nostra història.

Document 7: Contínua la història? Font: Aparicio Gervás, J. M. (2006). Breve recopilación sobre la historia del Pueblo Gitano: desde su salida del Punjab, hasta la Constitución Española de 1978 Veinte hitos sobre la" otra" historia de España. Revista interuni-versitaria de formación del profesorado, 20(1), 152-153.

Uns anys més tard, es redacta l'última pragmàtica contra el Poble gitano, la del 19 de setembre de 1783. La pragmàtica, que porta per títol: “Regles per a contindre i castigar la vagància i altres excessos dels anomenats gitanos”, retornava als gitanos la llibertat d'elecció domiciliària i laboral, suprimia el terme gitano (AHN, 1783): (“…los que llaman y dicen gitanos, no lo son ni por origen ni por naturaleza, ni provienen de raíz infecta alguna...”), elaborava un nou cens de població, els permetia treballar en diferents oficis (“…cualesquiera oficios o des-tinos a que se aplicaren, como también en cualesquiera Gremios o Comunidades…”), etc.

A la fi del segle XVIII, residien a Espanya, aproximadament uns deu mil gitanos. La majoria, assentats a Andalusia, era la província de Cadis la que albergava a més del 16 % del total de la població. La resta, entre les províncies següents: 4.004 a Sevilla, 2.999 a Granada, 735 a Múr-cia, 631 a Extremadura, 470 a Còrdova ...

UD El poble gitano en l'Edat Moderna: entre la marginació i l'extermini 2n ESO

Material del alumnat

ACTIVITAT 8: ELABORACIÓ D'UNA LÍNIA DE TEMPS En les activitats anteriors has investigat sobre l'evolució del poble gitano des de la seua

arribada a la península Ibèrica fins al regnat de Carles III. Al llarg d'aquests quasi tres segles la seua situació va anar canviant passant per situacions d'acceptació, assimilació, rebuig i fins i tot intent d'extermini. Comprendre les seues vicissituds requereix conéixer el context històric en el qual van viure, ja que les seues vides estaven estretament lligades amb l'evolució histò-rica de la societat espanyola moderna.

En aquesta activitat elaborareu una línia de temps en què mostrareu el que heu esbrinat: l'evolució del poble gitano en el context de la Història de l'Edat Moderna. Aquesta activitat es realitzarà en grups. Cada grup es responsabilitzarà de l'elaboració d'una part d'una línia de temps elaborada mitjançant un programa informàtic de manera que puga ser consultada a través de la web per qualsevol persona. Així mateix, aquesta web serà presentada en públic davant la comunitat educativa que la valorarà.

• FASE 1: El primer pas és seleccionar i organitzar la informació que ja coneixes bé siguen documents, imatges o vídeos. Per a això pots utilitzar una taula com la següent:

Cronologia Fets del context histò-ric general

Fets relatius al poble gi-tano

Documents que permeten constar-los

Què es pot posar en cada columna?

a. En la primera columna (cronologia) se situen les dates relatives als fets, també es poden indicar períodes per a poder incloure aspectes relatius a la cultura gitana o processos històrics que duren diversos anys.

b. Les columnes referides als fets s'han de completar amb els que s'han mencionat al llarg de les activitats. S'ha de fer referència als reis que governaven, les seues mesu-res polítiques, les pragmàtiques o esdeveniments fonamentals com la Gran Batuda.

c. En l'última columna s'anoten els documents que s'utilitzaran per a il·lustrar i docu-mentar l'evolució del poble gitano en aquest període. Poden servir fragments de fonts primàries com els que fan referències a les lleis que van afectar les persones gitanes, imatges, vídeos que s'han utilitzat i que poden ser útils per als qui consulten aquesta línia del temps. És a dir, es tracta de reutilitzar bé els documents ja coneguts, bé de les reelaboracions que s'han fet en classe.

• FASE 2: El següent pas és compondre la línia del temps amb tots els documents seleccio-nats mitjançant un programa informàtic i deixar-lo disponible en la web.

• FASE 3: Finalment, es prepararà una sessió de presentació de la línia de temps davant la comunitat educativa en la qual l'alumnat explicarà l'evolució del poble gitano, com l'han fet i com ha quedat tot això plasmat en una línia de temps.

• FASE 4: Avaluació mitjançant una senzilla enquesta de la presentació al públic de la línia de temps i del contingut d’aquesta per part del públic.

• FASE 5: Avaluació del projecte realitzat i celebració del que s’ha aconseguit.