Presentada en públic en el darrerFestival de Canes, l’expectació en-vers «El castor» sembla venir més

provocada per la vida pri-vada del seu prota-

gonista que nopas per les se-ves virtuts pu-rament artísti-ques. L’actorMel Gibson

passa per uncomplicat mo-

ment en la sevavida personal (re-

centment acusat d’a-gressions a la seva pare-

lla) i també en la seva car-rera comercial. Res com una

bona amiga per ajudar a superarels tràngols tot oferint-li un paperque sembla escaure-li a la perfec-ció.

A El castor, Mel Gibson interpretaWalter Black, un alt executiu que haviaassaborit l’èxit però que ara passa peruna forta depressió que s’aguditza cadadia més i que està a punt de trencar laseva vida familiar. Davant l’imminentdesastre, i després d’intentar-ho totper redreçar el seu rumb vital, troba lasolució en un inesperat objecte: un ti-

tella de drap en forma de castor li ser-veix per recuperar la il·lusió i comuni-car-se amb el món, donant via d'esca-pament als seus dimonis personals i re-cuperant a poc a poc la seva vida.

Després del seu interessant debutamb El pequeño Tate i de l’esbojarra tra-gicomèdia que esdevenia A casa por va-caciones, El castor esdevé la tercerapel·lícula de Jodie Foster com a direc-tora, un film que parteix d’un guió deKylle Killen que, tot i estar considerat undels millors guions que circulaven perles productores, restava contínuamentde calaix en calaix a causa de la seva pe-culiar trama.

Com dèiem, El castor també signifi-ca una nova oportunitat en la carreraprofessional de Mel Gibson, el qual, acausa de la seva desastrosa vida per-sonal, havia vist com els bons projectesen l’aspecte interpretatiu (Señales) ocom a cineasta (Apocalypto) estavenquedant enrere. Jodie Foster brinda,doncs, aquesta oportunitat al que con-sidera un amic de l’ànima d’ençà de laseva trobada a la pel·lícula Maverick. Elcastor arriba a tot Europa amb l’espe-rança que el seu públic sigui més sen-sible envers aquesta història senzilla iplena de matisos que no pas el públicnord-americà, el qual li ha donat to-talment l’esquena en la seva recent es-trena, després de la qual s’ha convertiten un autèntic fracàs de taquilla.

CARLES RIBAS

Accents#713CINEMALa gènesi dels BeatlesLa directora Sam Taylor porta a lagran pantalla l’adolescència deJohn Lennon en un drama musicalamb Aaron Johnson >PÀG 3

LLIBRESLa gran obra de Miquel ÀngelMathias Enard proposa a «Parlal’sde batalles, de reis i d’elefants» unpeculiar viatge a la història amb elcèlebre escultor. >PÀG 8

MÚSICA

L’Auditori de Girona celebra 5 anysUna programació especial, en què destaquen les actuacions de Manel,l’Orquestra Simfònica de Viena i La Selva Big Band, servirà per commemorar elscinc anys de vida del principal eix cultural de la ciutat de Girona. >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011

LA FITXAPaís: Estats Units.Any: 2011.Durada: 91 min.Gènere: Drama.Direcció: Jodie Foster.Intèrprets: Mel Gibson, JodieFoster, Anton Yelchin.� Ocine (Girona), Lauren (Blanes),Figueres, Olot, Arinco (Palamós),Ocine (Platja d’Aro)

� «EL CASTOR»� JODIE FOSTER DIRIGEIX EL SEU AMIC MEL GIBSONEN UNA ARRISCADA PEL·LÍCULA QUE S’ALLUNYA DE LES

CONVENCIONS DEL GÈNERE DRAMÀTIC

Un amicforça peculiar

REOBERTURA DE L’SNACK BAR DOLMAAMB NOVA DIRECCIÓEl conegut bar DOLMA del carrer de la Creu, 39 de Girona ha reinaugurat el seulocal i la seva esplèndida terrassa amb una nova direcció. Aquest local s’afegeixal Restaurant Pizzeria GREEN, del carrer Migdia, 23 (dins la galeria) de Girona, dela mateixa direcció.

Els dos locals ofereixen una àmplia gamma d’entrepans, pizzes, pastes i tapes,a més de begudes i combinats.

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011 | Diari de Girona

221 3 3

4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.35 4.15 - 8.30 6.30 - 10.454.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45

54 6 7

4.00 - 8.30 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 4.30 - 8.30 (dilluns a divendres)8.30 (diumenge)

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

98

4.15 - 7.15 - 10.15 (div. i diu.)

4.30 (dissabte)

4.30 - 8.00 - 10.25 (dill. a dij.) 3D4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

10

5.30 - 8.15 - 10.45

I TAMBÉ:

Sala 5FAST & FURIOUS 5

6.15 - 10.45

Sala 7ARTHUR I LA GUERRA DELS MONS

4.30 (dissabte i diumenge)

RIO

6.30 (dissabte i diumenge)

Sala 7EL SICARIO DE DIOS

6.30 - 10.35 (dilluns a divendres)

10.35 (diumenge)

Tel. 972 41 01 10

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011

Les biografies fílmiques de músicssempre fan una mica de por, perquèquan no incorren en el desplega-ment de convencionalismes sobre elmite, aposten per la simple hagio-grafia. Però «Nowhere Boy», centra-da en les primeres passes musicalsde John Lennon, trenca amb el cà-non d’aquest subgènere.

Primer, perquè la seva directora,Sam Taylor-Wood, està més interes-sada a explorar la faceta més íntimadel personatge que no la seva dimen-sió més pública; i, segon, perquè elfilm fa una renúncia a qualsevol arti-fici estètic en benefici d’una radio-grafia costumista de la Gran Bretanyadels anys . La pel·lícula se situa,d’entrada, al Liverpool del , on unjove Lennon troba en la música la mà-xima expressió de les seves inquietudsd’adolescència. La música li suposa,en certa manera, la viva imatge de ladualitat que ha viscut a casa: criat perla seva rígida tieta, John té en la sevamare, sempre absent de la llar fami-liar, la metàfora d’una personalitatemergent. Però, en ple apogeu del seutalent, una inesperada tragèdia acabadeclinant la balança i, quan coneix unjove i desconegut compositor ano-menat Paul McCartney, John sembrala llavor del que acabaran sent TheBeatles. Enmig de tot això, el primeramor, les primeres decepcions i, perdescomptat, les primeres notes d’al-gunes de les seves cançons més lle-gendàries. Nowhere Boy, que arriba alnostre país amb dos anys de retard

respecte a la seva estrena britànica,brilla especialment pel seu retrat del’eclosió cultural britànica i, sobretot,pel tractament gens convencional deles relacions familiars del protagonis-ta: sense incórrer en excessos melo-dramàtics, la directora capta a la per-fecció la relació entre les dues germa-

nes que el crien. Un dels principalsal·licients del film és, sense cap menade dubte, el seu esplèndid reparti-ment, encapçalat per Aaron Johnson,Kristin Scott Thomas (realment es-plèndida: les seves escenes apugen elllistó de la pel·lícula), Anne-MarieDuff (vista a Diario de un escándalo i

La última estación), Ophelia Lovi-bond, David Threlfall, Josh Bolt, SamBell, David Morrissey, Alex Ambrosei Thomas Brodie Sangster, que inter-preta Paul McCartney després d’ha-ver-se fet popular com a actor infantilen títols com La niñera màgica, Loveactually o La última legión.

PEP PRIETO

LA FITXAGran Bretanya.

2010.Títol Original:

«Nowhere Boy»Gènere:

Drama, musical.Direcció: Sam

Taylor-Wood. Intèrprets: Aaron

Johnson, Kristin ScottThomas, David

Threlfall, Anne-MarieDuff, Ophelia

Lovibond, ThomasBrodie Sangster.

� Albèniz Centre(Girona)

EL PROTAGONISTAJove promesa.

El noi de «Kick Ass».Aquest britànic

només té 20 anys,però ja en porta unsquants als platós de

cinema i televisió.Matthew Vaughn va

encertar de ple enconvertir-lo en el

magnífic protagonistade «Kick-Ass» i aviat

el veurem a«Chatroom», el nou

thriller de HideoNakata, i al drama«Albert Nobbs»,

dirigit per RodrigoGarcía.

�

Si fa uns mesos l’actor Jeff Bridgess’emportava l’Oscar al millor actorper la seva interpretació d’un de-crèpit cantant de country a «Cora-zón rebelde», ara sembla ser el tornde Gwyneth Paltrow, que si bé no haobtingut tant reconeixement comel seu col·lega, sí que, com a mínim,sorprèn propis i estranys amb unainterpretació força allunyada de laseva filmografia habitual.

A Country strong, Gwyneth Pal-trow interpreta el paper de la cantantcountry Kelly Canter, una estrellavinguda a menys que ha de passar ne-cessàriament per una cura de desin-toxicació. A la clínica hi coneixerà enBeau, un jove guitarrista amb molt ta-lent i necessitat d’oportunitats. LaKelly, ja recuperada i a punt per a lanova gira, no dubtarà a endur-se en

Beau com a teloner dels seus concerts.El problema sorgirà quan en James,marit i mànager de la Kelly, intenti im-posar la seva opció: una model re-convertida en cantant. El conflicte en-tre aquests quatre personatges aniràen augment a mesura que la giraavanci i les tensions es multipliquin. A mig camí entre Corazón rebelde i Enla cuerda floja, Country strong ensproposa entrar en les bambolinesdel que suposa una gira i un dels gè-neres musicals (el country marca-dament pop) més populars als EstatsUnits. Després de debutar amb eldrama El mejor, la directora ShanaFeste canvia parcialment de gènere(continua el drama però amb tocsmusicals) per brindar a l’actriu Gwy-neth Paltrow un paper certament es-pecial en el qual, a banda dels seusdots per a la interpretació, ha de de-mostrar la seva vàlua com a cantant.Coming home, el tema principal de lapel·lícula, fou nominat enguany al’Oscar en l’apartat de millor cançó, unapartat que, per bé o per mal, té mo-nopolitzat en els darrers anys el ci-nema d’animació.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units.

2010. Gènere:

Drama musical. Durada: 117 min.

Direcció: Shana Feste

Intèrprets: GwynethPaltrow, Tim McGraw,

Garrett Hedlund � Albèniz Centre,

Cinema Truffaut(Girona)

�«COUNTRY STRONG» �GWYNETH PALTROW ES POSA EN LA PELL D’UNA CANTANT DE COUNTRY ENDECADÈNCIA EN AQUEST FILM NOMINAT A L’OSCAR EN L’APARTAT DE MILLOR CANÇÓ

DIARI DE GIRONA

«NOWHERE BOY»�LA REALITZADORA SAM TAYLOR-WOOD DOCUMENTA L’ADOLESCÈNCIA DE JOHNLENNON EN UN DRAMA MUSICAL PROTAGONITZAT PER AARON JOHNSON I KRISTIN SCOTT THOMAS.

La gènesi delsBeatles

Una gira accidentadaDIARI DE GIRONA

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 55

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011 | Diari de Girona

EL INOCENTE�����

EUA. 2011. Color. 119 minuts. Títol original: «The Lincoln Lawyer». Direcció: Brad Furman. Guió: John Romano. In-tèrprets: Mathew Mc Conaughey, Ryan Phillippe, Marisa Tomei, William H. Macy. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox(Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Fa temps que sembla que la televisióha guanyat la partida al cinema pel que fa a les històries de tribunals, i La tapadera, Las dos caras de la verdad o Legítimadefensa quedaven llunyanes fins que el desconegut Brad Furman s’ha atrevit a reivindicar el gènere judicial amb El ino-cente. Narra la història d’un advocat amb poques manies a qui li canviarà la vida quan li encarreguin la defensa d’un jovede Beverly Hills acusat d’agredir una prostituta. El metratge aguanta les dues hores sense problemes, en part per uns dià-legs ràpids, però també per uns personatges ben construïts, des dels secundaris, com William H. Macy o Marisa Tomei, finsal protagonista. Mathew McConaughey, que recupera el senderi després d’arrossegar una multitud de papers buits i apro-fita un paper en què pot lluir-se bé, el de «xulopiscines» carismàtic, per convertir-se en el gran protagonista de la funció.Basada en una novel·la de Michael Connelly, aquesta pel·lícula plena de girs de guió i sorpreses desenvolupa el cas judicialdel protagonista amb ritme i dinamisme gràcies a la posada en escena de Furman i a una banda sonora que ens va intro-duint en aquest curiós submón de la (in)justícia. Però si bé la presentació té força i la trama es va filant sense entrebancs,el clímax no arriba mai i un final menys emocionant del que podria esperar evita que el film sigui del tot rodó. El inocenteno és Vencedores ni vencidos, ni Matar a un ruiseñor, però sí que és entretinguda i està ben feta, així que si obre el camíper tornar a fruir dels judicis a les pantalles grans, endavant. ALBA CARMONA

�

BRUTAL BOX�����

Espanya. 2011. Direcció i guió: Os-car Rojo. Intèrprets: Oscar Rojo, Mariode la Rosa, Rafa Rojas-Díez. Cinebox(Salt). La desesperació que provoca tro-bar-se a l'atur pot conduir l’individu a ca-mins del tot inesperats. Per exemple:convertir la degradació en espectacle inegoci. És el que fa el protagonista deBrutal Box, que troba a internet un ne-goci lucratiu que es nutreix del doloraliè. És difícil saber què resulta més in-dignant en aquesta pel·lícula, si el reci-clatge indissimulat, i mal digerit, de refe-rents cites cinèfiles; la utilització deldrama de l'atur i la crisi econòmica com acoartada per al buit audiovisual, o la dis-fressa moral i suposadament edificantsota el qual la cinta amaga la seva oda ala violència explícita i a la morbositatabsurda que tan sedueix certs sectorsde la societat. Perquè no hi ha pitjor por-nografia que aquella que s'ofereix a l'es-pectador disfressada de moralina, Bru-tal Box cau justament en allò que pre-tén criticar. Una absolutament patèticafascinació, filla del videoclip més carrin-cló, per les trompades i el sexe voyeur isense escrúpols. G.P.

�

PIRATAS DEL CARIBE: EN MAREAS MISTERIOSAS�����

Estats Units. 2011. Color. 137 min. Títol original: «Pirates of the Caribbean: On stranger tides» Direcció: Rob Marshall. Guió: Ted Elliott i Terry Rossio. Intèrprets: JohnnyDepp, Geoffrey Rush, Penélope Cruz, Ian McShane, Kevin R. McNally, Astrid Bergès-Frisbey, Sam Claflin. Albèniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figue-res, Olot, Kyton i Arinco (Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Roses. Poques pel·lícules actuals tenen tanta pinta d’estar concebudes per buidar les butxaques del personal. Assumitque les seves predecessores formaven, almenys des del punt de vista estrictament argumental, una trilogia, Piratas del Caribe: En mareas misteriosas té la vocació d’una simple«explotation» per continuar rendibilitzant un filó cinematogràfic que a la tercera entrega ja donava uns alarmants símptomes d’esgotament. Es nota el canvi de director? Decidi-dament sí, però per a pitjor: Marshall potser és més acurat enquadrant i esprement l’espectacular disseny de producció, però no té ni el pols narratiu ni el poder de suggestió deVerbinski, cineasta particularment dotat per a les pàtines fantàstiques dels relats. Aquesta quarta entrega és, en aquest sentit, un avorriment: no té sortides de to, no hi ha dià-legs enginyosos (la guerra de sexes que protagonitzen Depp i Cruz és digna de pati d’escola) i, sobretot, no hi ha idees visuals, perquè tots plegats estan convençuts que l’espec-tador els comprarà qualsevol embolcall mentre a dins hi hagi el capità Jack Sparrow. No hi ha tensions entre els personatges, ni aprofundiments en els seus retrats. Piratas del Ca-ribe: En mareas misteriosas fa de la inèrcia un estil i aconsegueix, per moments, que els vaivens narratius i estètics d’En el fin del mundo caiguin simpàtics. L’únic que la salva deldesastre és la presència (que no la interpretació) de Depp i McShane, alguna seqüència d’acció afortunada (especialment a la segona meitat de metratge: la primera podria noser-hi i no es notaria) i determinats apunts visuals referents a les sirenes, per més que les aparicions d’aquestes últimes, de tan desaprofitades, acabin resumint les deficiènciesdel producte. Posa els pèls de punta pensar que un petard com aquest faci tants diners. O, dit d’una altra manera, que hi hagi gent disposada a pagar per veure-l. PEP PRIETO

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011

Girona 6.00 8.10 10.20 0.30*Platja d’Aro 6.15 8.30 10.45

Girona 5.00 7.30 10.00 0.30*Platja d’Aro 4.15 7.15 10.15 0.40*

Girona 4.15 7.15 10.15Platja d’Aro 4.30 7.30 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.30*Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40*

Girona 4.15 6.15

Girona 8.00 10.15 0.30*Platja d’Aro 8.15 10.30 0.40*

Girona 6.15 8.15 Girona 10.15 0.30*Platja d’Aro 4.00

Girona 8.30Platja d’Aro 8.45

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 4.30 7.30 10.15

Girona 4.15

* Sessions golfes només els divendres i els dissabtes

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.ocine.es

www.ocine.es

GIRONA • PLATJA D’ARO

DIGITAL HD3D

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011 | Diari de Girona

I si Ezra Pound fos un agent doble?Itàlia, II Guerra Mundial: el poeta

americà Ezra Pound participa des deRàdio Roma en la batalla de propagandanazi contra els aliats. Però el seu fervoraixeca les sospites dels serveis decontraespionatge italians: transmeten elsseus programes missatges xifrats al’enemic? Va ser aquest geni literari unagent doble, o un simple criminal? | DdG

�

JUSTO NAVARROEl espíaANAGRAMA, 212 PÀGINES

Una edició especial per al centenariAquest llibre explica la història de

Catalunya a través de la biografia dels quivan governar el país durant els 900 anysd’independència política. Hi ha Guifré elPilós, els Ramon Berenguer, Jaume I, Martíl’Humà i Felip IV, però també les gransdames que hi van desenvolupar paperspolítics essencials.| DdG

�

J. SOBREQUÉS I M. MORALESComtes, reis, comtesses i reines de CatalunyaEDITORIAL BASE, 235 PÀGINESSoportarà el teu cor aquesta aventura?

Any 2035. Isla Meteca és un llocimpossible, perdut als mars de la literaturafantàstica. Sobre ella hi pesa una antigallegenda, un vell conte poblat de monstres iple d’odi. Les ferides d’ahir corren el riscd’obrir-se de nou; el futur es confon amb elpresent, el passat truca a les portes... i ocult,espera un ésser procedent de molt lluny,que vol explicar la seva història. | DdG

�

ROBERT JUANCANTAVELLAAsesino cósmicoMONDADORI, 265 PÀGINES

La resistència del poble contra el ReichL’Otto, un humil ciutadà alemany que viu

a Berlín amb la seva dona, intenta sobreviureal marge del règim nazi. L’anunci de la mortdel seu únic fill al front el fa canviardràsticament d’actitud i dur a terme un actede resistència extraordinari. La parellacomença a repartir targetes contra Hitler perla ciutat, i un inspector de la Gestapo posa enmarxa una persecució despietada. | DdG

�

HANS FALLADASolo en BerlínMAEVA, 575 PÀGINES

Un llibre dolç i amarg, com l’amorEn Sacha pateix una malaltia terminal;

la seva mare es mor, i cada dia ha de veurea l’institut la nova parella del seu pare: ésla seva professora d’art. Un dia, decideixacabar amb el seu patiment i llençar-se aun lloc. La Jewel el rescatarà, però ell no hovolia: però podria ser que fos el destí quiels ha unit, perquè ella va veure morir elseu germà al mateix llac. | DdG

�

STEPH BOWELa noia del llacLLUNA ROJA, 190 PÀGINES

Sexe, drogues i rock a la Xina modernaAquest és un relat escruixidor en

primera persona sobre el risc i el desig; lahistòria d’una jove xinesa que intentaforjar-se una vida en un món sense pautes.Es veu obligada a abandonar l’institut ifugir, només amb 17 anys, a la ciutat deShenzen. Allà s’enamora d’un músic: juntsentraran a un món cruel d’alcohol, drogues iexcessos que no la satisfarà. | DdG

�

MIAN MIANCaramelosLA FACTORÍA DE IDEAS, 285 PÀGINES

L’ESCRIPTOR MATHIAS ENARD ENS PROPOSA UN VIATGE PER LA HISTÒRIA AMB L’ESCULTOR FLORENTÍMIQUEL ÀNGEL TREBALLANT A L’ANTIGA CIUTAT DE CONSTANTINOBLE, L’ACTUAL ISTANBUL

MATHIAS ENARDTRADUCCIÓ DE MERCÈ UBACH

Parla’ls debatalles, de reis i

d’elefantsCOLUMNA, 168 PÀGINES.

Guanyador del Premi Goncourtdels estudiants amb aquestanarració, el novel·lista francèsafincat a Barcelona, ens ofereixuna curiosa ficció, publicada encastellà a Mondadori, sobre elgenial artista Miquel Àngel, sobrel’amor i sobre el coneixement i elrespecte necessari entre Occident iOrient, amb l’aroma dels contes deLes Mil i una nits.

Mathias Enard (Niord, ), que viua Barcelona des de fa més de anys,és especialista en cultura àrab i persa,va ser traductor i professor d’àrab a laUniversitat Autònoma de Barcelona.Ha utilitzat, doncs, els seus coneixe-ments per endinsar-se en la novel·lahistòrica i en la biografia de l’escultorflorentí Miquel Àngel, on es barrejaamb habilitat història i ficció.

Aprofitant part de la vida real de l’ar-tista, ens trobem a l’escultor treballanta Constantinople, l’actual Istanbul,amb un encàrrec del soldà turc percrear una obra d’enginyeria especta-cular i enlluernadora, un pont que cre-uaria el riu Bòsfor i que uniria la partasiàtica de la ciutat amb la vessant eu-ropea. Ja saben el poema de l’Es-pronceda, a un costat Europa, a l’altreÀsia.

L’estil d’Enard és metafòric i ric,recorda en part a l’italià Baricco aSeda, però a diferència d’aquest, no éstan ampul·lós, ni constitueix un focd’encenalls com ho és la literatura del’italià, que amb la novel·la comenta-da va obtenir un èxit notable i palesal’èxit de les ficcions d’aventures i amb

ambients exòtics, que mai deixen d’es-tar de moda. La construcció del pontés un somni per un geni com MiquelÀngel, que arriba de bastir el seu Mi-quel Àngel a Florència, i s’ha barallatamb el Papa de Roma: aquesta seria laseva obra més immortal, pensa. L’obraque deixaria enrere a Leonardo.

En el text hi ha la fastuositat de la cororiental que, per cert, van retrataramb admiració i ficció sobretot els pin-tors venecians, que era la potència quetenia més relació amb el món orien-tal. Trobem el gran visir Alí Paixà i l’a-

mor de Mesihi, el secretari de con-fiança del Visir, per l’artista italià. Tro-bem aquesta mesquinesa tan pròpiade les persones més riques: els calésper a Miquel Àngel no acaben d’arri-bar mai, i l’artista reflexiona: «La ri-quesa i la fastuositat fomenten l’ava-rícia», a la pàgina .

Ens trobem amb un personatgeenlluernador. Amb aquest Miquel Àn-gel que va aprendre anatomia amb elscadàvers de Florència, que va veurecremar el monjo Savoranola. Quesempre duia al damunt el seu qua-

dernet de notes i dibuixos. MiquelÀngel corre el risc de ser excomunicatpel Papa, i se’ns retrata com un per-sonatge salvatge i dur: «Fa tan malaolor com un bàrbar o un esclau delnord acabat de capturar», a la pàgina. Ens mostra així com el prejudicisd’Occident vers Orient tenen un per-fecte mirall en una civilització que eramés perfeccionada que la nostra enaquell moment concret.

Trobem un relat ple de poesia, lacantant de taverna parla de la seva Gra-nada perduda. Segurament, canta enl’idioma ladí, el castellà de l’èpocaque encara perdura a molt pocs llocsdels Balcans i Israel. Una novel·la queés com un conte; senzilla, clara, orde-nada i ràpida. Que defuig la profunditatnatural de la novel·la, la densitat i la for-ça i s’endinsa en el terreny de la ima-ginació esbatanada del conte. Cer-cant l’èxit, o potser millor cercant al Pe-tit Príncep que habita en el nostre in-terior; que tots duem a dins.

L’escriptura d’Enard és tàctil, at-mosfèrica, valuosa. El retrat a voltes so-miat i a voltes real, d’un jove MiquelÀngel de anys a les portes de re-alitzar la seva obra més important, quel’havia de dur a la posteritat i que l’a-mor o el desamor, potser, el va allunyard’aquestes pàgines daurades de lahistòria per una obra que hagués unitcultures enfrontades.

MOISÈS DE PABLO

La monumental Istanbul serveix d’escenari en aquesta novel·la històrica.

REUTERS

Explica’m un conte, estimat escriptor

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Si tu em diusvine, ho deixo totALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS

2�Tot el quepodríem haverestat tu i jo...ALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS

3�L’arqueòlegMARTÍ GIRONELLCOLUMNA

4�La caçadora decossosNAJAT EL HACHMICOLUMNA

5�1Q84 (I i II)HARUKI MURAKAMIEMPÚRIES

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�Indigneu-vos!STEPHANEHESSELDESTINO

2�La repúblicaislàmicad’EspanyaPILAR RAHOLALA MAGRANA

3�Adéu a launiversitat.L’eclipsi de leshumanitatsJORDI LLOVETGALÀXIA GUTEMBERG

4 �No sé comaprimar-mePIERRE DUKANLA MAGRANA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

El retrat a voltes somiat i a voltesreal, d’un jove Miquel Àngel de 31anys a les portes de realitzar laseva obra més important

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011

Guanyador del Gran Premi de l’AcadémieEn desembarcar a Constantinoble l’any

1506, Miquel Àngel sap que desafia elpoder de Juli II, papa guerrer i malpagador, per abandonar la construcció dela seva tomba a Roma. Però no podiarefusar el soldà Beyazid, que li proposarebutjar un projecte de Da Vinci, construirun pont sobre la Banya d’Or. | DdG

�

MATHIAS ENARDHabladles de batallas, de reyesy elefantesMONDADORI, 182 PÀGINESEl malson tot just acaba de començar

Un any després dels tràgicsesdeveniments de Highgate, en Christian il’Alèxia viuen el seu amor provisionalment,davant de l’amenaça de desaparició de lanoia, que no revela els seus plans. Mentre,els rituals dels pàl·lids són imitats per unaaltra tribu de joves. La facció rival no segueixl’objectiu de Retrum, agermanar-se amb elsmorts per rebre consell. | DdG

�

FRANCESC MIRALLESRetrum 2: la neu negraESTRELLA POLAR, 315 PÀGINES

El descens d’una ciutat a la bogeriaEl multipremiat autor presenta en

aquest llibre una crònica devastadorad’una urbs en ple col·lapse: Ciudad Juárez.Amb una prosa al·lucinant i detallsesfereïdors, hi retrata la vida de MissSinaloa, una reina de la bellesa violada;d’Emilio, un periodista que va cometrel’error d’explicar la veritat; i un sicari queha somiat la seva pròpia mort. | DdG

�

CHARLES BOWDENCiudad del crimenDEBATE, 354 PÀGINES

La història d’aquest art al llarg dels anysAquest és un fascinant recorregut per

la història de la fotografia, des delsprimers retrats i paisatges del 1840 fins ala segona meitat del XX. Intenta reflectiraixí les complexes realitats que hancontribuït a la constitució de la fotografiacom la coneixem avui dia, l’únic mitjà queaconsegueix plasmar visualment els alts ibaixos de la condició humana.| DdG

�

IAN JEFFREYCómo leer la fotografíaELECTA, 383 PÀGINES

Rosses i mentides a l’EmpordàEn Max Riera s’ha instal·lat a l’Empordà

per passar-hi els mesos d’estiu. La calor il’aparent tranquil·litat de la zona l’ajuden amandrejar. Fins que una trucada del seueditor l’obliga a posar-se a treballar. A poc apoc entrarà en una història en què res és elque sembla: enlluernat per una rossapreciosa, i atrapat en una xarxa de mentides,l’estiu serà menys plàcid del que creia. | DdG

�

XAVIER MORETTramuntanaEMPÚRIES, 251 PÀGINES

Les principals belleses del paísDe la muralla romana de Lugo a l’Alarde

d’Hondarribi, del Rastro de Madrid al Teatre -Museu Dalí, aquest volum compila totes lesbelleses del país que tot viatger hauria deconèixer. Hi ha catedrals gòtiques, museusd’art contemporani, castells medievals,paratges naturals, festes i jaciments... són501 meravelles en un sol llibre. | DdG

�

S. MARTÍNEZ I E. ROMERO501 lugares de España quedebes conocer antes de morirNOW BOOKS, 290 PÀGINES

5�El món grocALBERTESPINOSADBOLSILLO

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�Si tú me dicesven lo dejo todoALBERT ESPINOSAGRIJALBO

2�Honrarás a tupadreGAY TALESEALFAGUARA

3�U de ultimátumSUE GRAFTONTUSQUETS

4�LosenamoramientosJAVIER MARÍASALFAGUARA

5�Las huellasimborrablesCAMILLA LACKBERGMAEVA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El métodoDukan ilustradoPIERRE DUKANINTEGRAL

2�Indignaos!STEPHANE HESSEL /J.L. SAMPEDRODESTINO

3�No consigoadelgazarPIERRE DUKANINTEGRAL

4�Reacciona. 10razones por lasque debesactuarDIVERSOS AUTORSAGUILAR

5�Cómo cambiarel mundoERIC HOBSBAWNCRÍTICA

L’AUTORA VENEÇOLANA, ESTABLERTA A LA CIUTAT DE FA ANYS, REELABORA LA FIGURADEL LABERINT DINS VENÈCIA COM A «RECERCA DE L’EXPRESSIÓ LITERÀRIA»

L'assagista veneçolana MarinaGasparini adverteix que el seunou títol Laberinto veneciano noés un llibre de viatges, sinó unainvitació al lector perquèdescobreixi la seva particularciutat dels canals, un lloc on «eltemps es va detenir» i on«perdre's és una meravella».

L'editorial Candaya publica perprimera vegada a Espanya a aquestaautora, natural de Caracas, llicen-ciada en Literatura per la UniversitatCentral de Veneçuela, i que en l'any va decidir renunciar a una cà-tedra a l'Escola de Lletres d'aquellainstitució per establir-se a la capitaldel Veneto.

Rememora que la primera vegadaque va trepitjar aquella terra, en l'a-dolescència i al costat del seu pare,originari d'Itàlia, va quedar subjuga-da pel lloc i es va dir que algun dia hiviuria.

Tres dècades més tard, va decidir«aixecar àncores», col·locar unsquants mobles en un vaixell, deixarun treball en què literatura i art es do-naven la mà, canviar de continent, iinstal·lar-se a «La Sereníssima». «Vaser una decisió de vida tan forta queés difícil penedir-se’n, que no respo-nia a una idea intel·lectual, sinó d'es-tómac, d'entranyes», assevera.

Resident al centre, al costat de ve-necians de naixement, a Gasparini li

agrada perdre's pels carrerons dellloc, mentre descobreix una escultu-ra a la façana d'una església que li ha-via passat desapercebuda o es deixaguiar, ja de nit, «per fanals que noil·luminen».

El seu Laberinto veneciano, segu-int el mestre Michel de Montaigne, ésun conjunt de petits assajos en elsquals tant tracta sobre les presons delpintor Piranesi, com es deté en el re-trat d'El jove de l’Accademia, de Lo-renzo Lotto, com fa escoltar al lector

la campana Marangona, la de SantMarc, primera i última a sonar.

Tampoc obvia la idea de laberintcom a «lloc on perdre's i trobar-se» icom la «recerca de l'expressió literà-ria». «És natural -assegura- que etperdis en aquella ciutat, ni amb elplànol arribes a allò que tenies pro-gramat».

El passat no s’enterra, es mostraEncara que sap que els seus veïns,venecians d'arrel, no ho aprovarien,

EFE/DdG

afirma que Venècia és la «ciutat ones va detenir el temps, un lloc depassat» i afegeix que allà «sempre esfrega allò perdut, el que ja no exis-teix».

Aprofundint més en això, mantéque la ciutat -presa permanentmentper hordes de turistes- «és avui unavitrina». Com es pot llegir en un delsseus textos: «A Venècia el passat nos'enterra, es mostra».

En el seu diàleg i recorregut per laciutat, Marina Gasparini també ren-deix el seu particular homenatge al'escriptor rus Joseph Brodsky, unexiliat, enamorat de la ciutat, capaçde narrar en una de les seves obresquè va sentir el dia que va olorar elque desprenen les algues marinesquan es gelen.

Preguntada pel fet que hagi optatper l'assaig i no per la novel·la a l'ho-ra de relatar els seus sentiments res-pecte a Venècia, l'escriptora veneço-lana es mostra contrària a l'«hege-monia de la narració» i arriba a re-marcar que «les novel·les ho han ai-xafat tot, des de la poesia a l'assaig».

Nascuda l'any , Marina Gas-parini és autora d'una obra assagís-tica que ha estat editada en diferentspublicacions de literatura i psicolo-gia analítica de Veneçuela, Colòm-bia, Anglaterra i Itàlia

Marina Gasparini es perd pellaberint de Venècia en un assaig

MARINAGASPARINI

Laberintoveneciano

ED. CANDAYA

La Venècia il·luminada a la llums dels fanals és protagonista al llibre.

Aquest no és un llibre deviatges, sinó una invitació allector perquè descobreixi laseva particular Venècia

L’autora defineix la ciutatcom un lloc «de passat, on esva detenir el temps», i quesempre frega «allò perdut»

El volum és un conjunt depetits assajos que van des deles presons de Piranesi fins ales campanes de Sant Marc

08TEATRE I MÚSICA AccentsDIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011 | Diari de Girona

Han passat ja cinc anys des de quel’Auditori de Girona va obrir les se-ves portes. L’espai havia de conver-tir-se en el referent cultural de la ciu-tat. Sembla que va ser ahir, però jahan passat cinc anys. En aquesttemps l’Auditori Palau de Congres-sos de Girona s’ha convertit en undels escenaris fonamentals del mapasocial i cultural català. L’impacte dela seva activitat ha superat les ex-pectatives més optimistes i prop de. persones han visitat l’equi-pament desde la seva inauguració ifins al dia d’avui. Per aquest motiu,els dies i de maig, tindran llocdiverses activitats de celebració:

DISSABTEManelSALA SIMFÒNICA DE L’AUDITORI (GIRONA)

� Dissabte 28, 18 h. � Entrades exhaurides.

Manel torna. Després de conver-tir-se en el fenomen musical mésmassiu i sorprenent de Catalunya elsdarrers anys, el maig del és elmoment escollit per iniciar la gira depresentació del seu esperadíssimnou treball: milles per veure unabona armadura. El grup ha trencatmotllos: una banda sorgida sensepretensions comercials i que, ambarmes tan simples com la fina ironia

i l'honestedat, va aconseguir capgi-rar el negoci musical.

DIUMENGELa Selva Big BandSALA SIMFÒNICA DE L’AUDITORI (GIRONA)

� Diumenge 29, 12 h. � Gratuït.

La Selva Big Band presenta al'Auditori de Girona el seu darrerprojecte, Beatles per sempre, un ho-menatge al grup de música més po-pular durant els anys seixanta i se-tanta. L'espectacle recupera les can-çons més emblemàtiques del tàn-dem Lennon - McCartney, el duetde compositors més prolífic i genialde la música popular del segle XX.

Orquestra Simfònica de VienaSALA SIMFÒNICA DE L’AUDITORI (GIRONA)

� Diumenge 29, 20 h. � Entrades exhaurides.

La prestigiosa Simfònica de Vie-na arriba per primera vegada a Gi-rona. I ho és encara més amb el pro-grama vienès que presentarà,i que inclou tres obres mestres ab-solutes del repertori simfònic.Aquest concert històric ens per-metrà, a més, gaudir d'una autèn-tica llegenda viva del piano, AldoCiccolini. La batuta la portarà enaquesta ocasió, el director AndreyBoreyko, que substitueix al mestreFabio Luisi.

DdG

L’Auditori celebra5 anys de vida

LA MÚSICA DE QUALITAT PER COMMEMORAR L’ANIVERSARI�

TEATRE«Brots» de Toni AlbàTEATRE MUNICIPAL (GIRONA)

� Diumenge 29, 19 h. � 16/12/10/6 €.

Toni Albà, Fermí Fernandes, Ge-rard Domènech i Xavier Macayaporten a Girona aquest espectacleon l’humor és el clar protagonista.Quatre professors, amics del difunt,es troben fent de mestres de ceri-mònia en aquest funeral homenat-ge tan especial. Humor absurd i hu-mor negre barrejats per retrobar lasensació del riure prohibit.

«Nueva York en un poe-ta» amb Alberto San JuanTEATRE DE BLANES (BLANES)

� Diumenge 29, 19 h. � 18 / 6 €

The Missing Stompers, una deles bandes de jazz més prestigio-ses del nostre país, amb la col·labo-ració especial de l’actor Alberto SanJuan, presenten l’espectacle NuevaYork en un poeta, basat en el ver-sos que componen Poeta en NuevaYork de Federico García Lorca. Unespectacle multimèdia que va mésenllà del recital de poemes il·lus-trats amb música, a través de lainteracció amb la imatge, el llum i elso. Nueva York en un poeta presen-ta al públic una traducció en músicai imatges de tot el que va impres-sionar Lorca de la ciutat. The Mis-sing Stompers recreen la músicaque l’escriptor va escoltar durant laseva estada a Nova York i AlbertoSan Juan hi posa la paraula.

Planning

Manel, el grup de moda del pop català actuarà dissabte, mentre que l’Orquestra Simfònica de Viena ho farà diumenge, per primer cop a Girona.

La Selva Big Band.

DIARI DE GIRONA

TEATRE«MENAGE A SIS» D’IMAGINA’TEATRE

Teatre Auditori (Sant Feliu de Guíxols). � Diumenge 29, 19 h � 6 €.

El grup teatral del CE Montclar Imagina’Teatre presenta-rà al Teatre Auditori Municipal l’obra teatral Menáge a sis,original de Casimir Segura i Maria Eugènia Otero. Aquestarepresentació anirà a benefici de l’Associació de Malaltsd’Alzheimer Emad Sant Feliu del municipi de la Costa Bra-va. Les localitats numerades anticipades ja es poden ad-quirir a l’Oficina Municipal de Turisme. El mateix dia de lafunció i a partir d’una hora abans també es podran adquirira la mateixa taquilla del teatre. | DdG

DIÀLEGS A QUATRE BANDESLa Planeta (Girona) � Divendres 27, 22 h.

Dissabte 28 i Diumenge 29, 18 h � 5€.La segona edició del cicle Diàlegs a quatre bandes, que

l'any passat es va inaugurar amb un notable èxit de pú-blic, es concreta aquest darrer cap de setmana del mes demaig amb la presentació al públic de sis peces curtes. Sisdramaturgs han escrit escenes dialogades, d'una duradad'entre 20 i 30 minuts, i han ofert la direcció i la interpre-tació dels seus treballs a d'altres creadors de l'àmbit deles arts escèniques. Avui divendres es podran veure Pen-timenti de Francesc Ten, La darrera partida de Pere Solés iMiols o música d’ambre, escrita per Roger Costa-Pau. Dis-sabte i diumenge els prendran el relleu Janot Carbonellamb Ismène après Creont, Anna Torres Muertes amb 24, iel Temps de Flors escrit per Nene Coca. | DdG

MÚSICAEL JAZZ DE «CANELA CANTA MATAS»

Auditori de l’Ateneu (Banyoles). � Dissabte 28, 19h � 5 €.

Juntament amb Albert Sanz i David Xirgu, Jordi Matas –un dels guitarristes més polifacètics de l’escena jazzísticacatalana actual- forma Orgànic Trio, una formació que vaseduir especialment a la cantant de jazz Carme Canela.D’aquí en va sorgir «Canela canta Matas», un original pro-jecte en què Canela posa la seva veu excepcional al serveide les composicions de Matas. Cançons senzilles i quoti-dianes però plenes de força que es troben a mig camí deljazz més clàssic, el pop melòdic i la cançó d’autor, sempredes de la visió moderna i exquisida d’un músic encara des-conegut per al gran públic en aquesta nova faceta de com-positor i lletrista. | DdG

�

�

�

Escenaris

No s’enganyin, tot i que la veu can-tant d’aquesta banda recordi clara-ment la gran PJ Harvey, no és ella.Aquest trio de Brighton evoca en elseu segon àlbum d’estudi un obscurunivers sonor on les emocions es tran-formen en plors desconsolats i sugge-rents distorsions. La seva música reco-r re els camins més selectes del trip-hop, parlant clar, dels millors Portishe-ad, els resultats desenboquen en uncomplex còctel emocional i compassiu.Autèntics plors en forma de cançonsque posen la pell de gallina. La inten-sitat sense maquillatges de Chorea noté pèrdua. (ROCK) | A.CORNELLÀ

�

Esben And The Witch

VIOLET CRIESMATADOR RECORDS

�����

Fleet FoxesHELPLESS BLUES

SUB POP RECORDS

�����

Renovar-se o morir. En els temps quecorren tota banda sap que cada disc ésuna nova prova de foc per a les seves as-piracions. El grup de Vigo ha aconseguitun tercer treball realment interessant.Aporten noves sonoritats, mantenen elseu propi estil i fan un pas endavant.Love Battle és un disc carregat de bonesvibracions i de temes d’aquells que so-nen gairebé com autèntics himnes indie.Amb temes com Sorry, amb un elaboratritme tribal o la simfònica Secret life,aquests nois ens deixen molt clar que elque els agrada és la música i que passende mantenir una fórmula d’èxit. El secretés explorar. (POP) | A.CORNELLÀ

�

Cat PeopleC’MON

AUTOEDICIÓ/DECEMBER

�����

Els pastors del nou folk

L’herència que Neil Young i, sobretot, Bob Dylan van deixar segueix viva. I no és que els dosgrans mites de la música hagin desaparegut, però sí que han seguit altres camins. Fleet Foxes, amés de declarar-se admiradors de Young i Dylan, prediquen amb el seu folk de tall clàssic i exquisit.Helpless blues, el segon treball de la banda de Seattle liderada per Robin Pecknold posa èmfasi enles guitarres acústiques, les melodies dolces i alegres i, sobretot, un repertori coral al més pur estilde Simon & Garfunkel. Només cal escoltar temes com Batterie Kinzie o Sim Sala Bim per deixa-seseduir per les sonoritats més bucòliques que, si hi posem una mica d’imaginació, ens transporten aun món imaginari on domina la verdor i l’alegria. La banda és un dels grups que lidera la nova onadadel folk independent nord-americà, amb permís de Band of Horses, que recull els testimonis delpassat per adequar-los als temps actuals i manté un cert esperit de protesta. Tal vegada notornarem a viure una revolta mundial, però el folk, sens dubte, segueix viu. (FOLK) | ALBERT CORNELLÀ

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

EL GRUP DE SEATTLE S’ERIGEIX EN EL SEU SEGON TREBALL DISCOGRÀFIC EN UN DELSNOMS MÉS RELLEVANTS DE LA NOVA ONADA DE LA MÚSICA D’ARREL TRADICIONAL

TEATRE I MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011

Un valBOSCH CAR SERVICE

per valor de 200 € per usar en

qualsevol dels més de 600 tallers

Bosch Car Service d’Espanya

–4 vals per sortejar cada mes–

PParticipa i podràsguanyar una targetaBP ULTIMATE*carregada amb 200 eurosde carburant cada mes

–13 tagetes per sortejar cada mes–

VOTAI GUANYA

ENTRA A LA PÀGINA WEBI PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA

Tria el Cotxe de l’Any 2012

*Els regals són per sorteig entre tots els lectors del Grupo Prensa Ibérica

Els cotxes seleccionats com a candidats el mes maig són:

10ART AccentsDIVENDRES, 27 DE MAIG 2011 | Diari de Girona

FRANK JENSENGaleria l’Arcada, Blanes.

Passeig de dintre, 11. � Del20 de maig al 16 de juny. Dedilluns a dissabte d’11 a 13h. ide 17,30 a 21h.

�

Franc Jensen és un artistaque viatja simbòlicament amb laseva pintura (després d’haverviatjat, i molt, des de la seva Di-namarca natal) i que, gràcies alfet de viatjar (també a través dedisciplines artístiques o d’activi-tats professionals que ben pocacosa tenen a veure amb el mónde l’art) ha après a descriure unpaisatge que és físic i mental aparts iguals, que és una sínteside tots els paisatges vistos finsal moment i que, d’alguna ma-nera, també aconsegueix reflec-tir amb nitidesa quin és el seuestadi d’evolució humana enaquest esdevenir. | E. CAMPS

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contem-

porani de Girona. Antigues Sa-les Municipals de la Rambla. �Del 6 de maig al 12 de juny.Horaris: www.bolit.cat

�

L’exposició Nat[u]ra és la con-tribució del Bòlit en tant queCentre d’art Contemporani deGirona a una de les manifesta-cions populars més emblemàti-ques de la ciutat com és Tempsde Flors. En aquest sentit, se-gons els seus responsables, estracta d’un projecte que vol su-posar «un apropament de l’artcontemporani al paisatge peresbrinar-ne les claus, analitzar-ne els components i contrastarels processos que s’hi vincu-len». Justament per això, la pri-mera manifestació de Nat[u]rase centra en la noció de rumor,«en una invitació a escoltar elpaisatge mitjançant l’observacióatenta i activa». | E. CAMPS

COL·LECTIVAEspai Cultural La Ciutade-

lla, Roses. Castell de la Trinitat,Biblioteca Jaume Vicens Vives iTeatre Municipal. � Del 29d’abril al 21 d’agost. Horaris iactivitats: www.roses.cat

�

Martí Artalejo, Jordi Armengol,Manel Bayo, Pep Camps, ProviCasals, Quim Corominas, Mont-serrat Costa, Dani Garcia, VicençHuedo, Fred Lebail, Evdokim Pe-revalsky, Tomàs Pons, ErnestRossell i Sebi Subirós són elsdocents de l'Escola Municipald'Art (EMA) de Girona que pre-senten treballs en l'exposicióProducció pròpia, una mostra dela creació artística del seu pro-fessorat, fruit de la manerad’entendre l’ensenyament i laproducció creativa de cada und’ells en les seves respectivesdisciplines. | E. CAMPS

«CRAC», en aquest cas, no fareferència a la vàlua de res ni ésl’onomatopeia d’un trencamentsinó que, en tant que acrònim,es refereix a la creació rosincaen art contemporani. El marc de-finit, en aquest sentit, és tanampli com les disciplines pre-sents i els perfils de la trentenallarga de participants en aques-ta heterogènia selecció feta perToni Martínez i Juanjo Viñuela.L’exposició ocupa la Ciutadellade Roses i diferents espais «re-cuperats» per a l’art com ara elTeatre Municipal, el Castell de laTrinitat o la Biblioteca Jaume Vi-cens Vives. | E. CAMPS

COL·LECTIVACentre Cultural la Mercè

de Girona. Pujada de la Mercè,12. � Del 13 de maig al 16de juliol. De dilluns a divendresde 10 a 14h i de 17 a 21 h.

�

Frederic Amat (Premi Na-cional d’Arts Visuals conceditper la Generalitat el 2007)torna a Girona amb una mos-tra intimista que contrastaamb els darrers projectes quehavia exposat a la ciutat: co-mençant per les escenogra-fies que va fer pel Tot espe-rant Godot de Becket (1999),o l’extraordinari storyboard deFoc al càntir amb guió deBrossa (2001), fins a les mo-numentals escenografies pera l’Edip Rei (2003), Amat enshavia arribat majoritàriamenten la seva vessant més mo-numental o, potser millor, enla seva versió més expandida

i més hibridada amb altresllenguatges. A la Galeria Pre-senta... s’exposen pintures deformats molt més reduïts i re-gulars, pintures acotades quehan estat pensades per a unpúblic que les ha de valoraren tant que objectes suscep-tibles de ser penjats a les pa-rets de casa seva... És l’Amatdomesticat, però no per aixòmancat dels múltiples mo-ments d’intensitat plàsticaque sempre apareixen a lesseves obres. Al final, noméscal satisfer l’exigència formu-lada per Rilke a les seves Car-tes al jove poeta: «Una obrad’art és vàlida si ha nascut del’impuls d’una íntima necessi-tat». I és que la pintura d’A-mat és sempre una formad’homenatjar a la mateixapintura com, de fet, la bonapoesia sempre és, en darrerainstància, un intent de convo-car l’inefable. | E. CAMPS

FREDERIC AMATGaleia, Presenta..., Giro-

na. Carrer del Nord, 13. �Del 13 de maig al 30 dejuny. De dimarts a diumengede 17 a 20 h. www.galeria-presenta.com

�

SITUAT AL TERME MUNICIPAL DE FORTIÀ, A TOCAR DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ, EL MAS D’EN DORRA ÉS UN ESPAI SORGIT AMB LAVOLUNTAT D’ESDEVENIR UN PUNT DE TROBADA ENTRE L’ART CONTEMPORANI, LA NATURA I EL PATRIMONI. S’ESTRENA AMB UNA COL·LECTIVA.

COL·LECTIVAEspai d’Art Mas d’en Dorra, Fortià. Mas

d’en Dorra. � Del 14 de maig al 26 dejuny. De dijous a diumenge de 18 a 21 h.

Fa quatre dies –com a molt un segle– elfet d'anunciar el que fos a tocar d’uns ai-guamolls hauria estat motiu d'escarni i depreocupació, entre moltes altres raons, perculpa de la insalubritat associada a les ai-gües encantades (Puig i Ferreter dixit); jus-tament per això, André Guide va titular Pa-ludes la seva novel·la més impossible:perquè en ella la necessitat de crear era si-milar al paludisme, una malaltia que tro-ba en els terrenys inundats el seu espaimés fèrtil, encara que sortir-ne viu siguinomés una hipòtesi optimista atesa lacircularitat farragosa que adopten totes lesaccions humanes quan el llim arriba finsals genolls. Però els temps han canviat i,a diferència de l’època de Guide –dar reriesdel XIX i primera meitat del segle XX, pocabroma–, avui dia les novel·les proliferenamb anguniosa facilitat mentre que els ai-guamolls, malaguanyats ells, han estat aco-tats dins els límits profilàctics del parc na-tural: domèstics els escriptors –i per ex-tensió els artistes– i més domèstics elsmosquits –per més que alguna secció dedissidents, encapçalada pels majestuo-sos tigre, encara s'entesti a mantenir

obert un front de resistència davant els di-ferents insecticides que immunitzen con-tra la cultura–, el fet d’anunciar el que si-gui a tocar d’uns aiguamolls ja no nomésno és motiu de preocupació sinó que su-posa, contra pronòstic, una possibilitat quecal tenir molt en compte. L’invent, en tot cas, no és nou. L’Empordà–l’Alt, però en especial el Baix o aquellacosa que anomenen «Empordanet»– vaveure proliferar fins no fa gaire espais si-milars al que ara ens ocupa: Begur, Pals,Albons, Corçà, Garrigoles... o, de maneraparadigmàtica, l’arcàdica Sant Feliu de Bo-ada –Cyprus Art va tancar les portes fa unparell d’anys–, van acollir en algun passatrecent espais que es declaraven garants dela salut artística d’un territori «natural-

ment» i «indissolublement» unit a una sè-rie de factors culturals que calia preservarmitjançant un format que combinava a laperfecció la noblesa dels valors intempo-rals amb l’estacionalitat pròpia de les va-cances d’estiu i, per extensió, amb la setinesgotable de còctels a l’aire lliure ama-rats de glamur gràcies a la pàtina que pro-porciona l’art i, com els pantans d’ara, cu-rosament allunyats d’una vida que alteraen forma de pudor a fritura de peix i decanya gelada servida en el prescriptiu gotde plàstic estrellat... Com és de suposar,la desaparició de la majoria d’aqueststemplets lúdics no ha suposat el més mí-nim daltabaix per una cultura que segueix,per altra banda, fidel a la seva (in)estabi-litat convalescent.

Ateses les circumstàncies i els antecedents,el titular és clar: l'espai d'art Mas d'en Dor -ra encarna «una nova possibilitat per a l'arta Fortià» des del més estricte sentit de lespotencialitats intactes pròpies dels llocsque han nascut amb l’objectiu de realitzar-se. O, dit d'una altra manera: en un sentitmés escolàstic que no pas aristotèlic, la po-tencialitat del Mas d'en Dorra és del tipussubjectiu, és a dir, que no s'esdevindrà demanera lògica i inevitable sinó que ne-cessitarà, per al seu èxit futur, que con-flueixin un seguit de voluntats i encertsque de cap manera poden ser obviats. De moment, l'exposició que acull és unamodesta declaració d'intencions que con-traposa –sense propiciar-ne el diàleg– l'o-bra de quatre artistes ben empordanesosque no necessiten presentació i que dis-posaran de les consegüents mostres in-dividuals al llarg del que resta de tempo-rada. Pia Crozet, Antoni Federico, JosepMinistral i Gustau Carbó Berthold són, enaquest sentit, el primer pas d'un llarg camíque haurà de tenir en compte el treball deles noves generacions (en primer lloc) i lamultiplicitat de llenguatges amb els ques’expressa l’art d’avui (en segon lloc)si novol tancar-se paulatinament en un am-plíssim meandre o, molt pitjor encara, sino es vol convertir en un laberint estanci que mira cap al centre. Com sempre, totés qüestió de temps.

�

EUDALD CAMPS

Un nova possibilitat per a l’art a FortiàArtistes del’Empordà

La primeraexposició d’a-quest idíl·licespai comptaamb treballsde Pia Crozet,Antoni Federi-co, Josep Mi-nistral i Gus-tau Carbó Ber-thold.

�

JOSEP ALGANS

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 27 DE MAIG 2011

L'exposició s'ha plantejatcom una trama de relacions en-tre les obres de Joaquim Llucià(Vidreres 1929 - Barcelona1973) i Jaume Faixó (Girona1952-1998), dos autors poc omal coneguts que, a grans trets,van compartir els mateixos po-sicionaments al voltant de l'art.En aquest sentit, aspectes comla problemàtica de la forma i dela composició, la recerca de lallum, la idea de creació, la inves-tigació i la incorporació de mate-rials o les relacions amb el ro-mànic o els corrents constructi-vistes esdevenen l'eix conduc-tor de la mostra. | E. CAMPS

JAUME FAIXÓI JOAQUIM LLUCIÀ

Espai VolART2, Barcelona.Carrer Ausiàs March, 22. � Del20 de gener al 20 de juny.De dimarts a divendres de 17 a20,30h. Dissabtes d’11 a 14h. ide 17 a 20,30h. Festius tancat.

�

El Museu de l'Empordà de Fi-gueres ha convidat onze empor-danesos a escollir diverses pe-ces de la col·lecció i a interpre-tar-les a partir del seu bagatgeprofessional, realitzant unanova aportació que permet gau-dir-ne des d'un nou prisma.L’objectiu, com ells mateixos ex-pliquen, «és posar l'accent en latransversalitat de les miradesdels convidats, apostant per l'in-tercanvi i contaminació d'ideesentre disciplines, exercici quesens dubte contribueix a refor-çar el valor patrimonial de lespeces del Museu i a l’enriqui-ment de l’experiència culturaldel visitant». | E. CAMPS

PECES ESCOLLIDESMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 30d’abril al 28 d’agost. De di-marts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

�

Aliè al debat enquistat sobrela salut de la pintura i la sevacapacitat per a vehicular les in-quietuds pròpies de la nostramalaguanyada societat contem-porània, Víctor Mateo s’ha man-tingut des de sempre fidel a allòque millor sap fer: pintar. O, enparaules de Joan Gil Gregorio:«Víctor Mateo, (Tànger,1945)és un artista que pertany aaquella classe de pintors per alsquals la pintura esdevé una fontinesgotable de noves introspec-cions. Hereu de la tradició del'expressionisme abstracte,l'abstracció gestual que practicaes caracteritza per expressarsense límits les preocupacionsmés vivencials». | E. CAMPS

VÍCTOR MATEOGaleria d’Art Joan Plane-

llas, Tossa de Mar. Sant Pere,10. � Del 30 d’abril al 31 demaig. De dimarts a diumenged’11,30 a 13,30h i de 18 a 21h.

�

Nascuda a Puigverd de Lleidaperò resident a Andorra la Vella,Carme Massana es va formar aBarcelona, inicialment a l’EscolaLa Llotja i després a l’Escolad’Art Sanvisens, on va passar aser deixeble d’aquest mateixpintor. Amb una llarga trajectò-ria expositiva a les seves es-quenes —mostra els seus tre-balls en diferents espais, ambregularitat, des de l’any 1981—,Massana s’ha mantingut fidel aun tipus de mirada intimista quetant es pot dirigir als objectesmés quotidians com a les perso-nes o als paisatges més diver-sos. | E. CAMPS

CARME MASSANAGaleria Fons d’Art Olot.

Car rer Bisbe Guillamet, 4. �Del 2 d’abril al 3 de juny. Dedimarts a dissabte d’11 a13,30h. i de 17 a 21h.

�

Podem entrar al laberint,semblen voler dir-nos MimJuncà (Girona, 1959) i JosepMasdevall (Serinyà, 1957),per la porta que vulguem: ellromandrà indiferent a la nos-tra escomesa, vingui aquestad’on vingui. L’exposició que Juncà i Mas-devall presenten a la Funda-ció Valvi de Girona no nomésno defuig els laberints de l’art—insistim: començant pel de laseva mateixa pràctica— sinóque s’hi submergeix aprofi-tant la lliçó que conté la sevarecursivitat. És a dir: Juncà di-buixa de manera obsessiva

un univers dinàmic fet de ba-llarines intangibles que ellpersegueix fent bones lesapories de Zenó d’Elea, men-tre que Masdevall, en un sen-tit invers, intenta recuperarun paisatge interioritzat que,com els frescos del subsòlromà, es desintegra tan bonpunt entra en contacte ambl’aire. El resultat, com és desuposar, no és gens conven-cional: es tracta d’una mostraoberta que només ens indical’estat momentani del proble-ma sense ni tan sols insinuaruna possible solució. Camps iballarines (o a la inversa), endarrera instància, que convi-uen en una d’aquelles raríssi-mes associacions que nomésl’art és capaç de propiciar ique la vida no es cansa de co-piar-li. | E. CAMPS

MIM JUNCÀ I JOSEPMASDEVALL

Fundació Valvi, Girona.Avda. Jaume I, 42 baixos �Del 12 maig al 22 de juny.De dilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h.

�

Formar part del paisatge

Algunes de lespintures d’IgnasiEsteve, il·lumina-des des del darre-re i realitzades so-bre papers degrans formats,conviden a formar-ne part de maneraactiva més que nopas a contemplar-les com a repre-sentació de res. Estracta de paisat-ges-pintura quesón llocs que po-dem habitar mit-jançant la mirada.

�

IGNASI ESTEVEL’Altell d’Art, Banyoles. Carrer Canal,

2. � Del 29 d’abril a l’11 de juny. Fei-ners de 9 a 13h. i de 17 a 21h.

El perfil biogràfic d’Ignasi Esteve (Gi-rona, ) pot arribar a semblar, d’en-trada, guiat per la pura heterodòxia:«Vaig obtenir la llicenciatura de pintorel , i tot seguit em vaig col·locar d'a-judant d'En Fita per fer classes. […] Vaigtornar a Barcelona per ficar-me a l'Es-cola de la Dona de la Diputació, on sócfuncionari des del , em sembla.Amb l'Ester Baulida, vàrem passaruna bona època muntant aparadors, i

després vaig instal·lar-me a la rectoriad'Orriols, des d'on vaig instigar la Co-operativa per a la cria del Pollastre deRaça Empordanesa. Les ganes d'a-propar-me més al territori m'han por-tat a estudiar el màster d'Arquitecturadel Paisatge de la UPC, i a començar adissenyar algun jardí»... tot plegat,però, guiat per una única convicció: totés pintura. L’exposició que actualmentpresenta a l’Altell d’Art de Banyoles ésuna reivindicació del paisatge entès enel sentit vivencial del terme –res aveure amb vistes estantisses ni deco-rats adients– i, també, és un manifesta favor de la pintura contemplada entota la seva amplitud.

�

EUDALD CAMPS

Ignasi Esteve reivindica el paisatge a l’Altell d’Art

EUDALD CAMPS

DAVID CAÑABATE FREIXAS ha estat una dels afortunatsguanyadors del concurs del mes d’abril de la TARGETA BP ULTIMATE,

carregada amb 200 euros de carburants.

DdG

GIRONACentre Cultural la Mercè A2/4 de 7 de la tarda al CentreCultural La Mercè, Espectaclede Dansa Integrada. 1a part:«El viatge dels reptes»: balla-rins d'Àstrid 21, Sudio X Funky iescola de dansa M. Ribera. 2apart: cia. professional «Desper-tar los sentidos» de Bilbao.Preu de l’entrada: 6 €

GIRONAMúsica Antiga A les 8 delvespre a l’Auditori Josep Irla dela Generalitat de Catalunya.Concert a càrrec del conjunt demúsica medieval Cerverí de Gi-rona. Dins el cicle de concertsde Música Antiga.

Auditori de Girona A les 6de la tarda a la Sala Simfònicade l’Auditori de Girona, concerta càrrec del grup de pop en ca-talà Manel, que presentarà elstemes que integren el seu da-rrer treball «10 milles per veureuna bona armadura». Entradesexhaurides.

Sunset Jazz A partir de les11 de la nit al Sunset Jazz Clubde Girona, actuació de la bandade latin jazz Afro-blue.

BANYOLESJazz A partir de les 7 de latarda a l’Auditori de l’Ateneu deBanyoles, concert de jazz a càrrec de Carme Canela, quioferirà l’espectacle «CanelaCanta Matas». Un projecte enquè Canela posa la seva veuexcepcional al servei de lescomposicions del guitarristaJordi Matas. Preu: 5 €

PALAMÓSTeatre La Gorga A partir deles 6 de la tarda al Teatre LaGorga de Palamós, es portarà aterme la cantada d’havaneressolidàries. El recital anirà a cà-rrec de Norai, Cubacant i l’Em-pordanet. Aquesta cantada, im-

pulsada per l’ONG Fòrum Soli-dari, té com a objectiu obtenirrecursos econòmics per ajudaren les activitats que desenvo-lupem a Cuba des de l’entitat.Preu de l’entrada: 10€

PERATALLADACafè Art A partir de 2/4 de12 de la nit al Cafè Art de Pera-tallada, concert a càrrec del mú-sic Ugly is the New Beautifulamb James Kakande.

PLATJA D’AROCooper’s Jazz Club A les 11de la nit al Cooper’s Jazz Clubde Platja d’Aro, actuació de labanda de blues i música negraBlues de Rostoll.

SANT MARTÍ D’EMPÚRIESEsglésia A partir de les 8 delvespre a l’Església de Sant Mar-tí d’Empúries, concert «Elsgrans aniversaris» a càrrec delpianista Igor Cognolato.

GIRONAMuseu d’Art De 9 del matí a9 del vespre, 12 hores de lectu-ra viva. Aquest any les dotzehores estan dedicades a la no-vel·la negra (encara que tothompot llegir el que vulgui). La jor-nada serà amenitzada pel duetde jazz format per Carles Bech(guitarra) i David Montero(saxo). Tancarà la lectura l’es-criptor Andreu Martín.

BANYOLES18è Festival de Jazz A par-tir de les 12 del migdia, al parcde la Draga, píc-nic jazz obert atothom.

A les 12 del migdia animacióinfantil amb Tot s'hi Val

A les 2 del migdia, concert deNigh Train Tri.

A les 4 de la tarda, Verd iBlau (Vic Moliner)

A les 6 de la tarda Big BandJazzenviu, de Sant Cugat delVallès, dirigida per David Men-gual.

GIRONAAuditori de Girona A les 12del migdia a l’Auditori de Girona(Sala de Cambra), La Selva BigBand presenta a l'Auditori deGirona el seu darrer projecte,Beatles per sempre. Entradagratuïta amb aforament limitat.

Centre Cívic de Pedret Ales 6 de la tarda al Centre cívicPedret, concert a càrrec de lacoral Polifònica de Figueres, co-ral Montilivi i coral Pla de Giro-na. Entrada lliure.

LLAGOSTERATeatre Casino A les 7 de latarda al Teatre Casino de Lla-gostera, concert a càrrec de lacobla del conservatori de Girona«Coneguem la cobla!».

LLORET DE MARBanda A partir de les 12 delmigdia a la Plaça Pere Torrentde Lloret de Mar, concert decançons populars alemanes, acàrrec de la banda musicalHardtseegugga Ubstadt-Wei-her E.V.

ROSESTeatre municipal Masterclass de bateria a càrrec delmúsic gironí Alfred Berengena.6 de la tarda.

MAÇANET DE LA SELVALa Societat A partir de les 7de la tarda al Teatre La Societatde Maçanet de la Selva, la com-panyia De la Gespa teatre pre-

senta l’obra, «Els secrets de lavagina». Preu: 5 €.

GIRONACaixaFòrum A 2/4 de 8 dela tarda, Els diners, en el centrede la novel·la del vuit-cents, acàrrec de Margarida Casacuber-ta, professora de la Universitatde Girona.

GIRONASunset Jazz Club A partir deles 11 de la nit al Sunset JazzClub. «Movin'wes» a càrrec deFrancesc Adroher, Txema Rierai Ramon Prats.

GIRONAAjuntament de Girona A2/4 de 8 del vespre, presenta-ció del llibre El receptari de me-dicina popular i supersticiosa(1580-1620), de Joan Saló Es-trader, a cura de Pep Vila, edi-tat en col·laboració amb elCol·legi de Farmacèutics de Gi-rona.

GIRONACasa de Cultura Física quo-tidiana a càrrec d’Octavi Case-llas, professor de secundàriadel Centre d'Estudis Pedagò-gics del Gironès. A 2/4 de 6 dela tarda a l’ Aula Magna. Dinsles Aules d’Extensió Università-ria per la Gent Gran.

GIRONACinema Truffaut Cinema iSolidaritat: Revolution. A 2/4

de 9 del vespre. Entrada lliure.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació d’Ángeles San-tos, entre la vida i la pintura,d’Anna Capella. L’acte anirà acàrrec de la periodista EvaVàzquez i comptarà amb laparticipació de l’autora i deGemma Garcia, editora d’Edi-cions Vitel·la.

GIRONAArxiu municipal De jurats aregidors. L’ajuntament borbònicde Girona al segle XVIII. AmbJosep Maria Torras, catedràticde la Universitat de Barcelona.A 2/4 de 8 dela tarda. Dins elcicle de conferències i projec-cions El govern de la ciutat: dela Gerunda romana (segle I aC)a la Girona borbònica (segleXVIII).

BLANESEls Padrets A les 10 de la nital centre Els Padrets de Blanes,«L’univers de Georges Bras-sens». Amb Miquel Pujadó (veui guitarra) i Olga Suárez (intér-pret).

SALTLa Mirona. A les 11 de la nita la Sala 2, Taima Tesao en con-cert. Una jove veu (Laura Guite-ras) i un veterà compositor(Toni Xuclà) han unit forces peroferir-nos una proposta quesorprèn pel seu eclecticisme.Preu de l’entrada: 6€ anticipada/ 8€ taquilla

�

Música

�

Poesia

�

Conferències

�

Llibres

�

Cinema

�

Conferències

�

Llibres

�

Música

�

Conferències

�

Teatre

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

Música�

�

�

Diversos

�

�

�

�

�

�

Música

�

Dansa

DIVENDRES 3

DIUMENGE 29

DIJOUS 2

DIMECRES 1

DIMARTS 31

DILLUNS 30

DISSABTE 28

Agenda de la setmana

28/05/11 PALAMÓSRecital d’havaneres solidàriesTeatre La Gorga A les 6 de la tarda el Teatre La Gorgade Palamós acull un recital d’havaneres solidàries a càrrecde Norai, Cubacant i l'Empordanet. Aquesta cantada, impul-sada per l’ONG Fòrum Solidari, té com a objectiu obtenir re-cursos econòmics per ajudar en les activitats que desenvo-lupem a Cuba des de l’entitat. Preu: 10€

�

DIARI DE GIRONA

28/05/11 LA BISBAL Homenatge a Bob MarleyPub El Tràmit A partir de 2/4 de 12 de la nit al Pub ElTràmit de la Bisbal d’Empordà, es portarà a terme el Me-morial Bob Marley, en motiu del 30è aniversari de la mortd’aquesta llegenda de la música reggae. La nit comptaràamb l’actuació de Sir Lord Tennant & The 2Tonians, amés d’una eclèctica sessió a càrrec de tres dj’s.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#713COORDINA Albert Cornellà

A/E fets.diaridegirona@epi.esDISSENY PORTADA ADRIÀ

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 27 DE MAIG DE 2011 | Diari de Girona

DIVENDRES, 3 DE JUNY

Laurie Anderson visita GironaLa cantant presenta a l’Auditori «Delusion. A new solo opera»

Nascuda com un seguit de relats curts de misteri, «Delusion» se situa en la frontera entre allò mítici allò quotidià. Tot inspirant-se en Balzac, Ozu i Laurence Sterne i a través de veus alterades i unacol·lecció de convidats inventats, la polifacètica artista Laurie Anderson ens porta una complexa histò-ria sobre la voluntat, la memòria i la identitat. Laurie Anderson és una de les figures més importantsde l'avantguarda nord-americana. Coneguda com la «trobadora tecnològica», ha explorat de manerarupturista pràcticament totes les formes d'expressió, sempre amb reflexions al voltant del llenguatge,la política o els reptes de la civilització occidental. La presentació del concert anirà a càrrec de CarmeSais, historiadora de l'art contemporani. Serà a les 9 de la nit a la Sala Simfònica.

�

DIRECTAMENT DE MAGATZEM: Horari del mes de maig:de dilluns a dissabte de 10 a 2 i de 4 a 8 h

www.patam.com

CASSÀ DE LA SELVA

RIUDELLOTSDE LA SELVA

BARCELONA

Sortida 704

�

�

Sortida 707

Avinguda de Mas Pins, 94-96Polígon Industrial PolingesaRiudellots de la Selva

A-2

�

�

GIRONA (9 quilòmetres)

�

Tenim els petards dels campions!Celebreu les victòries amb COETS,TRAQUES i BATERIES