Accents#577

Els bons mestres diuen que, desprésd’una obra seriosa, convé un incísde relaxament. Els germans Coen,grans alumnes d’aquests mestres,ho han aplicat al peu de la lletra: des-prés d’una obra de proporcions mésque magnes com era No es país paraviejos, ens ofereixen Quemar des-pués de leer, una àcida comèdia que,de retruc, els serveix per finalitzarla trilogia còmica protagonitzadaper George Clooney al voltant del boi millor de l’Amèrica actual.

Si a Oh, Brother! la comèdia serviaper adaptar molt lliurement el viatged’Odisseu i a Crueldad intolerable elgènere ajudava a aprofundir amb iro-nia tot el que comporta la classe benestant nord-americana, a Que-mar después de leer la comèdia esvesteix, en aquesta ocasió, amb un for-mat d’intriga i de relat negre per mos-trar-nos com de capriciós és a voltesl’atzar.

Un cop acomiadat del seu despatxa la CIA, l’agent Osborne Cox es dedi-

ca, a tall de revenja, a redactar unesmemòries en les quals desvetlla sen-se miraments els draps bruts de la sevaantiga agència. Per casualitat, aquesttreball arriba a les mans d’una pro-fessora de gimnàs i del seu alumnemés enlluernador, els quals no dubtena treure profit d’aquest tresor més va-luós. A partir d’aquest moment, s’ini-ciarà una mena de «vodevil» en el qualtambé entraran a formar part la donade l’exespia i el seu amant, un agent fe-deral que també està casat.

Quemar después de leer, a banda de

confirmar-nos que George Clooney ésla viva imatge de Cary Grant, ens ofe-reix un bon grapat d’excel·lents inter-pretacions a càrrec de Frances McDor-mand, John Malkovich, Tilda Swintoni Brad Pitt (el qual torna a interpretarun histriònic i inútil personatge).

Sens dubte aquest film es podràconsiderar una obra menor dins delgruix de la filmografia dels Coen, peròja els agradaria a molts directors quees pensen que han signat comèdiesbrillants arribar als nivells de qualitatd’aquest parell de germans.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units,

2008. Color. 96 min.Títol original:

«Burn after reading».

Direcció i guió:Joel i Ethan Coen.

Música: Carter Burwell.

Intèrprets: GeorgeClooney (Harry

Pfarrer), FrancesMcDormand (Linda

Litzke), John Malko-vich (Osborne Cox),

Tilda Swinton (KatieCox), Richard Jen-

kins (Ted), Brad Pitt(Chad Feldheimer).

Albéniz Centre (Gi-rona), Oscar (Giro-na), Oscar (Platja

d’Aro), Cines Fi-gueres, Cines Ro-ses, Lauren (Bla-

nes), Kyton (Pala-mós), Cines Olot.

�

CINEMA«La conspiración del pánico»Shia LaBeouf arrenca a córrer enaquest film creat per Spielberg i famèrits per deixar enrere l’estigmad’«el fill d’Indiana Jones» >PÀG 3

MÚSICAMishima i Miau MiauComencen els concerts deCàpsula organitzats per l’Auditoriamb el pop de Mishima i elsgironins Miau Miau >PÀG 9

TEMPORADA ALTA

Ani DiFrancoLa novaiorquesa, icona del folk alternatiuamericà dels últims anys, arriba a Girona perpresentar el seu últim treball, «Canon» >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008

DIARI DE GIRONA

«QUEMAR DESPUÉS DE LEER»�ELS GERMANS COEN ENS OFEREIXENUNA ALTRA DELIRANT COMÈDIA

Un«vodevil» per passar l’estona

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40Platja d’Aro 4.15 6.15 8.15 10.15

Girona 4.15 Girona 6.30 8.30 10.30 0.30 Girona 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 6.10 8.20 10.30 0.30Platja d’Aro 6.10 8.20 10.30

Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40 Girona 8.30 10.45Platja d’Aro 8.20 10.30

Girona 4.30 6.30 8.30 10.30Platja d’Aro 4.00 6.10 8.20 10.30

Girona 6.15 8.30 10.45Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30

Girona 6.30 8.30 10.30Platja d’Aro 4.15 8.15 EN CATALÀ

Girona 4.30 Girona 4.00 6.10 8.20 10.30 0.40Platja d’Aro 4.30 6.30 8.30 10.30

* Sessions golfes els divendres, dissabtes i vigílies de festius

Pàrquing gratuït • Telèfon 24 hores: GIRONA 972.207.152 - PLATJA D’ARO 972.826.697 • Venda d’entrades per Internet: www.cinesocar.com

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona

Tot i que normalment ens té acos-tumats a presentar-nos contun-dents drames de caire social, el bri-tànic Mike Leigh ens sorprèn enaquesta ocasió amb un film quepren com a fil argumental l’alegriade la vida.

La Poppy és una jove professora queno s’atabala massa per la seva exis-tència. Tot i que encara no ha trobatel seu príncep blau i el seu comptecorrent podria ser més generós, esconforma alegrement amb la sevaexistència i contagia amb la seva vi-talitat amics i coneguts. Aquests, elsquals no entenen i fins i tot envegenaquesta vitalitat, intenten posar cons-tantment a prova la protagonista pertal que s’adoni que no tot en la vidasón flors i violes. La Poppy, però,sempre mostrarà el seu alegre ca-

ràcter fins i tot davant les situacionsmés adverses, fet que li comportaràmés d’un embolic davant els seuscompanys que mai acaben d’entendrecom pot ser que aquesta noia campitan alegrement pels teòricament com-plicats camins de la vida.

Happy go lucky, d’aquesta manera,suposa un gir radical en la filmogra-fia del sempre pessimista Leigh, un girencapçalat pel gran descobriment anivell interpretatiu que suposa SallyHawkins, actriu debutant que ja s’haendut el premi a la Millor Interpreta-ció en el darrer Festival de Berlín. Hap-py go lucky esdevé, doncs, una co-mèdia fresca i encomanadissa que,això sí, pot irritar l’espectador en al-gun moment del seu metratge per laexcessiva felicitat que transmet. Comno podia ser d’altra manera, el do-blatge de la veu original de la prota-gonista és simplement nefast.

CARLES RIBAS

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008

Amb un pressupost tirant apaupèrrim i un guió quehomenatjava La finestra indiscreta(objecte, per cert, d’una recentquerella per drets d’autor), eldirector D. J. Caruso i l’actor ShiaLaBeouf van obtenir uns excel·lentsresultats comercials ambDisturbia, divertida fusió entre elsuspens a l’estil de Hitchcock i lesconvencions del cinema juvenilapadrinada per ni més ni menysque Steven Spielberg.

La història d’un adolescent en arrestdomiciliari que espia una atractiva

veïna (Sarah Roemer, l’altre gran des-cobriment del film) i acaba en el puntde mira d’un violent psicòpata tenia elpunt just de frivolitat i efectivitat comper agradar tot tipus de públic, a ban-da que Caruso revalidava unes certesaptituds per al thriller ja apuntades aThe Salton Sea i Vidas ajenas. El seunou treball conjunt porta per títol Laconspiración del pánico i la implicacióde Spielberg ha estat de nou decisiva:el realitzador de Minority Report i Mu-nic és l’autor de la història original, quehan desenvolupat per la gran pantallafins a cinc guionistes. La cinta, undels plats forts d’aquesta tardor, s’a-punta a la moda d’explotar la faceta

més costumista del cinema d’espies,sense que això suposi renunciar a lesescenes espectaculars.

El protagonista, Jerry, és un jove sen-se massa expectatives de futur que, unbon dia, es veu involucrat en un mis-teriós complot terrorista per canviarl’ordre mundial. No cal dir que el noicomença a ser perseguit per tothom,bons i dolents, amb un al·licient afegit:la seva única aliada acaba sent unamare soltera que de conspiracions i enigmes en sap més aviat poc. Lapel·lícula sembla hibridar els plante-jaments d’El caso Bourne i la sèrieL’espantaocells i la senyora King, icompta amb un repartiment esplèn-

did; així, al costat de Labeouf, destacaMichelle Monaghan (una altra apos-ta emergent després de la seva inter-venció a Kiss, Kiss, Bang, Bang, Mission:Impossible III i Matrimonio compulsi-vo), Rosario Dawson, Ethan Embry, Bi-lly Bob Thornton –el dolent de la fun-ció–, Eric Christian Olsen, l’actriu in-fantil Madylin Sweeten, Anthony Mac-kie i Michael Chiklis, conegut per la sè-rie Vic Mackey (de la sèrie The Shield)i per disfressar-se de La Cosa a les duesparts de Los Fantásticos. El film, se-gons ha destacat la crítica americana,compta amb una de les persecucionsautomobilístiques més espectacularsde la història del cinema.

PEP PRIETO

«LA CONSPIRACIÓN DEL PÁNICO»�SHIA LABEOUF REPETEIX AMB EL DIRECTOR DE «DISTURBIA» EN UN TREPIDANT THRILLER BASAT EN UNA HISTÒRIA ESCRITA PER NI MÉS NI MENYS QUE STEVEN SPIELBERG.

LA FITXAEUA. 2008.

Títol Original: Ea-gle Eye. Gènere:Intriga, acció. Di-

recció D. J. Caruso.Intèrprets: Shia La-

Beouf, MichelleMonaghan, Rosa-

rio Dawson, EthanEmbry, Billy Bob

Thornton, EricChristian Olsen,

Michael Chiklis.�Albéniz Centre(Girona), Oscar

(Girona), Lauren(Blanes), CinesFigueres, Cines

Olot, Arinco (Pa-lamós), Oscar

(Platja d’Aro), Ci-nes Roses.

MICHELLE MONAGHAN

La nova veïna delcostat. Descoberta

a la molt reivindi-cable Kiss Kiss,

Bang Bang, és l’ac-triu amb l’agendamés atapeïda delmoment, en part

gràcies al seuatractiu físic però,

sobretot, per unaire de proximitat

que la fa idònia pera qualsevol perso-natge que s’ha deguanyar la simpa-

tia de l’espectador.

�

DIARI DE GIRONA

Paranoies que es fan realitat

«HAPPY GO LUCKY»�LA DEBUTANT SALLY HAWKINS INTERPRETA UNA NOIA QUE CONTAGIA FELICITAT

LA FITXARegne Unit,

2008. Color. 118min.

Direcció:Mike Leigh.

Gènere: Comèdia.Intèrprets:

Sally Hawkins(Poppy), Alexis Ze-german (Zoe), An-drea Riseborough

(Dawn), SamuelRoukin (Tim).

Albéniz Centre(Girona).

�

DIARI DE GIRONA

De com aprendre a ser feliç

DEATH RACE ������Estats Units. 2008. Color. 100 min. Di-

recció: Paul W. S. Anderson. Guió: Paul W.S. Anderson y J. F Lawton. Música: PaulHaslinger. Intèrprets: Jason Statham, JoanAllen, Tyrese Gibson, Ian McShane. Oscar(Girona), Lauren (Blanes), Cines Olot,Oscar (Platja d’Aro), Arinco (Palamós),Cines Figueres. Aquesta pel·lícula ésun fallit intent per part de Paul W. S. An-derson de millorar una altra cinta de títolsemblant, La carrera de la muerte (2000),que va dirigir el veterà cineasta de culteRoger Corman el 1975. Però ni de llunyaquest nou remake pot emular aquellaobra futurista, començant pel seu incohe-rent guió i continuant per les absurdes ca-rreres. Res en aquesta història és digne demenció. SANTI HERNÁNDEZ

�

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA

TIRO EN LA CABEZA�����

Espanya. 2008. Color. 84 min.Direcció iguió: Jaime Rosales. Intèrprets: Ion Arretxe,Iñigo Royo, Jaione Otxoa, Ana Vila. Truf-faut. L’Ion s’aixeca, esmorza, queda ambuns amics per fer unes canyes, xerra unaestona amb el noi que porta el quiosc delbarri... L’Ion és una persona que podria serel perfecte veí d’escala fins que, en un breuespai de temps, decideix treure una pistolaquan se sent amenaçat per dos nois en unacafeteria de carretera a França. Resulta queels nois són guàrdies civils, desarmats i depaisà, i que ell és un membre d’ETA ques’està a França esperant noves ordres. Jai-me Rosales, director que ja ens va mostrarel dia a dia d’un monstre a Las horas del díai els efectes del terrorisme a La soledad,elabora amb Tiro en la cabeza un salt mor-tal sense xarxa del qual difícilment en po-drem extreure conclusions un cop la pel·lí-cula ha finalitzat. Convé un temps de repòsi de meditació, ja que es tracta, sens dubte,d’una de les pel·lícules més arriscades ques’han realitzat mai en el cinema d’aquestpaís. La contundència de les imatges i so-bretot l’absència de diàlegs conviden l’es-pectador a posar-se a prova per mastegar idigerir una proposta que s’allunya radical-ment de tot allò a què estem acostumatsels espectadors de cinema. Malgrat sigui ladistància temporal la que hagi de jutjaramb objectivitat aquesta pel·lícula, el queresulta innegable és que una posada en es-cena com la que planteja el director en laseqüència de la cafeteria només està a l’a-bast d’algun gran mestre del cinema. CARLES

RIBAS

�

ASESINATO JUSTO�����Estats Units. 2008. Color. 101 min.Títol original: «Righteous kill». Direc-

ció: Jon Avnet. Guió: Russell Gewirtz. Intèrprets: Robert De Niro, Al Pacino, Cur-tis “50 Cent” Jackson, Carla Gugino, Donnie Wahlberg, Trilby Glover, Brian Den-nehy, John Leguizamo. Albéniz Centre (Girona), Oscar Girona, Lauren(Blanes), Cines Figueres, Cines Olot, Kyton (Palamós), Oscar Platjad’Aro, Cines Roses. El cinema nord-americà compta amb tres o quatre di-rectors que són molt dolents i punt. És a dir, que per a ells no serveix el pre-text de la impersonalitat o el gust per una manera de filmar més propera a lasèrie B que altra cosa; són simples mercenaris sense talent ni vergonya, capa-ços de destrossar qualsevol material que els caigui a les mans. Jon Avnet ésun d’aquests realitzadors. Si al seu anterior treball, 88 minutos, ja va demos-trar que el seu concepte del ritme narratiu té més a veure amb l’atropella-ment que amb l’habilitat, a Asesinato justo repeteix tots els tics però amb unadiferència fonamental: en aquella no feia res per controlar els vicis histriònicsd’Al Pacino i aquí també permet que De Niro se sumi a la gresca. Un era insu-portable, dos ratlla la demanda d’un ansiolític. Així, amb les dues estrellesconvertides en una caricatura impossible (quina mena de departament de po-licia permetria que dos iaios tan condescendents assumissin un cas com elque investiguen?), Avnet confecciona un thriller vulgar i corrent en què totsels girs es veuen a venir des de la primera escena. Només la professionalitatde veterans com Dennehy i la sempre esplèndida Carla Guguino salva la fun-ció de la deserció prematura. Al seu costat, operacions similars com Ciudad mycaliente semblen una obra mestra. PEP PRIETO

�

CR

ÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓ

DELS CINES DEGIRONA A LA

PÀGINA 62

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona

Tel. 972 41 01 10ALBÉNIZ CENTRE

Tel. 972 41 06 60ALBÉNIZ PLAÇA

I també:

- WALL.ESala 2: 4.15 Dissabte i diumenge (Apta)

Versió catalana

- MAMMA MIASala 6: 4.15 - 8.35 (Apta)

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

11

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45 (dill. a div.)6.15 - 8.30 - 10.45 (dib. i diu.)

7 anys

22

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.4013 anys

33

4.10 - 6.20 - 8.30 - 10.40VO subtitulada cast. 13 anys

44

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

55

4.00 - 6.15 - 8.3013 anys

66

10.4518 anys

66

6.25 - 10.4513 anys

77

4.15 - 6.25 - 8.3513 anys

88

10.4013 anys

88

4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.4513 anys

99

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

1100

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.407 anys

1111

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.4513 anys

1122

4.20 - 6.20 - 8.30 - 10.35VERSIÓ CATALANA 13 anys

1133

PUBLICITAT 05AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona

«France, mon amour» des de GironaUN VIATGE PERSONAL A TRAVÉS DE LA FRANÇA ARTÍSTICA, NOSTÀLGICA I VITAL DEL POETA GIRONÍ

Un misteri que captiva i hipnotitzaDiego, un jove immigrant mexicà, és

recollit per l’as de l’estafa Thomas Schell.Junts capegen amb comoditat eltemporal de la Gran Depressió estafantels novaiorquesos rics mitjançantsessions d’espiritisme. Fins que en unade les sessions Schell veu la imatged’una nena en una porta de vidre, quesuplica en silenci la seva ajuda. | DdeG

�

JEFFREY FORDLa niña de cristalLA FACTORÍA DE IDEAS, 316 PÀGINES

Una història d’amor més enllà del tempsUn accident de trànsit deixa el prota -

go nista d’aquesta màgica història pros -trat en un llit amb el cos mig cremat. Endespertar-se, l’única idea que el turmen -ta és poder tornar a casa per poder po -sar fi a la seva vida. Però just en aquestmoment entra en escena l’enigmàticaMarianne, que li diu que havien estatamants a l’Edat mitjana. | DdeG

�

ANDREW DAVIDSONLa gàrgolaCOLUMNA, 508 PÀGINES

L’obra mestra de l’autor, de butxacaLa biografia de Benjamin Sachs. Va

ser objector de consciència empresonatdurant la guerra del Vietnam, desapa re -gut des del 86, i autor d’una novel·la queel va convertir en un autor de culte. Pro -bablement també va ser un assassí. Peròningú sap qui és el cadàver i, amb l’FBItrepitjant-li els talons, Peter Aaron deci -deix explicar la vida del seu amic. | DdeG

�

PAUL AUSTERLeviatanEDICIONS 62, 349 PÀGINES

El commovedor relat d’una reconciliacióRetrat familiar de la mà d’una de les

autores més reconegudes del nostre pa -norama actual. En un clar homenatge alpare absent, la novel·la reconstrueix lahistòria d’una ciutat canviant, cosmo poli -ta i oberta al mar i al món, i n’explica elsmoments clau. Alhora, fa un exercici lite -ra ri impecable novel·lant la seva pròpiavida i la dels seus avantpassats. | DdeG

�

LOLITA BOSCHLa família del meu pareEMPÚRIES, 331 PÀGINES

De l’autor de «Los desaparecidos»Quan el pare David Anderton s’ins -

tal·la en una petita parròquia esco cesa,no tots els vilatans estan disposats aacceptar-lo. Aviat, però, entaula amistatamb Mark i Lisa, i gràcies a ells coneix unmón que gairebé no comprèn. Però hi hauna ombra sobre el pare Anderton, iabans de l’estiu la seva vida patirà untomb de conseqüències fatals. | DdeG

�

ANDREW O’HAGANQuédate a mi ladoMONDADORI, 283 PÀGINES

Antologia per als lectors d’avuiNova antologia d’Ausiàs March, co men -

tada per Francesc J. Gómez i Josep Pu jol,que vol aportar al lector d’ara les einesnecessàries per comprendre en tot el seuabast l’extraordinària proposta literàriadel més clàssic i universal dels poetes enllengua catalana. Les 33 poesies delrecull permeten admirar com reinventa elllenguatge de la tradició cortesa. | DdeG

�

AUSIÀS MARCHPer haver d’amor vidaBARCINO, 389 PÀGINES

NARCÍSCOMADIRA

Dies deFrança

ARA LLIBRES187 PÀGINES

Hi havia una època passada, a onla nostra joventut s’emmirallava al’altra banda de la frontera. I lacultura, la llengua i la forma deviure dels francesos seduïa. Aixího explica el poeta, escriptor ipintor Narcís Comadira (Girona,). L’agermanament amb unaFrança que l’ideari col·lectiudibuixava com una repúblicaeficient, laica, i sense les nostresmisèries. Vegin una explicaciómés gràfica, a la introducció delstextos, publicats a un diari de grandifusió estatal, i que segueixen lesarts de Josep Pla.

Prosa vivaç, tenyida de vitalitat i d’at-mosferes, descripcions ràpides. Co-madira diu: «en la nostra feixuga post-guerra, amb restriccions de tota mena,sense electricitat, sense sucre, sensecafè, sense pa blanc, amb la por ver-tebrant la vida dels grans i la repressiónostra, amb tota mena de misèriamoral (...) a l’altra banda de la fronte-ra hi havia (...) una mena de paradísimpossible», a pàg. i .

Els textos espigolen per escenesquotidianes, museus i situacions. Ensparla del flâneur, del passejant, el re-gust agradable de la visió del Sena i dela capital, descobert per Benjamin, ique ha existit sempre. Comadira és ta-faner de diaris de l’Hexàgon, que li ser-veixen per explicar-nos la quotidiani-tat. Com quan entra en una llibreria icompra un llibre que creu de la donadel pintor Cézanne. Anècdota que liserveix per mostrar que el fill del famóspintor francès va viure sempre de

renda. A diferència del fill de Renoir,temptat pel cinema, a on va arribar aser tan bon mestre, com el progenitor.

Vagareja el cronista per la casa deVictor Hugo, referent dels escriptorseuropeus, i tot i que l’edifici té tresplantes, ens informa que els Hugovivien a la segona. Dels hotels ens diua la pàgina : «hauria de ser el lloc ha-bitual de la nostra residència a la ter-ra». El lloc ideal, vaja. A «El millor crois-sant», trobem la facècia enginyosaque s’empesquen els veïns del nordper escollir el millor croissant de la vi-lle lumière. Extret de Le Figaro, veiemla cerimònia gastronòmica. El comi-tè seleccionador passa per les vien-neoiseries, boulangeries i brasseries i jut-gen croissants. Els paràmetres del’elecció? L’aspecte, el cruixit, els ullsde la molla, l’olor, el gust, el reregust il’acollida del venedor. Delicieuse tro-balla! El gironí segueix la crònica perterres franceses.

Plou quan trepitja Reims, i albira laseva catedral, a on consagraven reis,a els dofins de França. Vegin comcompara la construcció amb la Cham-pagne, i les seves catedrals del vi, a lapàgina : «el vi es transforma, enl’obscuritat i el repòs, en un cristall gus-pirejant, a sobre, damunt la plana, lacatedral de Reims és també un cristalldaurat que guspireja a la llum delmatí que la penetra, la informa i latransforma».

Bona imatge. Les imatges hi so-vintegen, espurnegen als textos, comles bombolles del champagne. Co-madira surt del museu, i troba el mer-cat: «peixos de totes menes, ostres, ma-risc, fruites, verdures, formatges, plan-

tes i flors. (...) Matisse i Rouault con-viuen, també, a fora» (pàgina ). Par-la de Giacometti, un dels escultors méscommovedors que podem trobar, lanota és d’una exposició a la Pedrera.La prosa es troba empeltada de l’e-moció de la matèria, a la pàgina :«les figures humanes (...) esprimat-xades, filiformes, estàtiques o cami-nant, són icones que han sofert el

desgast material i moral de la vida, lescarns de les quals, rebregades, gru-mollonades, seques, són un mer tes-timoni de la seva carnalitat constitu-tiva». Un viatge per la França somia-da i la real. Una llàstima, el poc afran-cesament de la nostra societat, enaixò, més tancada que altres genera-cions, i que Charles Trenet sigui des-conegut.

MOISÈS DE PABLO

Narcís Comadira ofereix la seva visió de la França més idealitzada i la més real.

DIARI DE GIRONA

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Els homes queno estimavenles donesSTIEG LARSSONCOLUMNA

2�El noi delpijama deratllesJOHN BOYNEEMPÚRIES

3�Un homea les fosquesPAUL AUSTEREDICIONS 62

4�L’apel·lacióJOHN GRISHAMROSA DELS VENTS

5�El joc de l’àngelCARLOS RUIZ ZAFÓNPLANETA

NO

FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

2�La bona vidaÀLEX ROVIRAARA LLIBRES

3�Mal d’escolaDANIEL PENNACEMPÚRIES

4 �L’última lliçóRANDY PAUSCHGRIJALBO

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008

Els principis per millorar el teu dia a diaStarbucks ha aconseguit fer que un

cafè sigui un moment de felicitat per amilers de persones arreu del món.Descobreix quins són els ingredients de la recepta i com els pots aplicar a la tevavida. En aparença només es tracta d’uncafè, però al fons de la tassa es trobenles claus per entendre la felicitat . | DdeG

�

TONI DE LA TORRELa recepta Starbucksde la felicitatCOLUMNA, 171 PÀGINES

EMMANUEL CARRÈREUna novel·la russaEMPÚRIES, 280 PÀGINES

La història dels fundadors de Sud-àfricaAmb la passió, la minuciositat i el talent

que han marcat l’èxit dels seus gransfrescos històrics, l’autor ha dut a termeuna investigació de tres anys perreconstruir l’epopeia d’aquestes dones id’aquests homes, anònims o cèlebres,blancs o negres, europeus o africans, queamb sang i llàgrimes han donat a llum aSud-àfrica, la «nació arc iris». | DdeG

�

DOMINIQUE LAPIERREUn arco iris en la nochePLANETA, 423 PÀGINES

Recorreguts per la fortificació gironinaPrats i Pericot, coautors del llibre,

proposen conèixer d’una altra forma laciutat de Girona, alhora tan pròxima i tandesconeguda, per a la majoria de la gent,tot i que ens trobem en ple segle XXI,encara ens amaga molts secrets. El llibreproposa diversos recorreguts per lesmuralles, castells, torres , baluards, forts,reductes i portals gironins. | DdeG

�

JAUME PRATS I JORDI PERICOT Muralla de Girona. La guia...AJUNTAMENT DE GIRONA. 129 PÀGINES

Una guia pràctiva per estar viuEl volum consisteix en un

encreuament de veus de diversescultures d’arreu del món quecomparteixen amb el lector els seuspensaments sobre les qüestionsrelacionades amb la vida que enstoquen. Textos del Dalai Lama, DesmondTutu, Michael Douglas, Mario VargasLlosa o Mikhail Gorbachev. | DdeG

�

DIVERSOS AUTORSThe art of livingKAIRÓS, 135 PÀGINES

Una història apassionant sobre el setgeQuan un obús cau sobre un forn de

Sarajevo i mata vint-i-dues personesdavant seu, el violoncel·listaprotagonista pren una decisió quemarcarà per sempre la seva vida i la de laciutat en guerra: durant vint-i-dos diestocarà, al cràter que ha deixat el morter,l’Adagio d’Albinoni en memòria de lesvint-i-dues víctimes. | DdeG

�

STEVEN GALLOWAYEl violoncel·lista de SarajevoEMPÚRIES, 205 PÀGINES

La ciència explora la sexualitatEstant la sexualitat en el nostre

origen, no és estrany que la ciènciasempre s’hi hagi interessat, com espreocupa, també, per la prevenció i eltractament de disfuncions i malaltiessexuals o per millorarla reproduccióassistida. L’autor documenta elsprogressos de la ciència en l’estudi delnostre «ésser sexual» . | DdeG

�

ÉDOUARD LAUNETSex MachineALBA, 187 PÀGINES

5�El món grocALBERT ESPINOSAROSA DELS VENTS

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�El niño con elpijama de rayasJOHN BOYNESALAMANDRA

2�Los hombresque no amabana las mujeresSTIEG LARSSONDESTINO

3�Un hombre enla oscuridadPAUL AUSTERANAGRAMA

4�After darkHARUKI MURAKAMITUSQUETS

5�La apelaciónJOHN GRISHAMPLAZA& JANÉS

NO

FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El secretoRHONDA BYRNEURANO

2�La buena vidaÀLEX ROVIRAAGUILAR

3�Dietario volubleENRIQUE VILA-MATASANAGRAMA

4�El pensamientonegativoRISTO MEJIDEESPASA CALPE

5�La últimalecciónRANDY PAUSCHGRIJALBO

Els bons lectors, com quasi tot a lavida, volen temps, paciència iesforç. El camí de la lectura ésllarg, confús i sovint ple deparanys. Hi té molt a veure lanostra capacitat intel·lectual, lanostra sensibilitat artística, lanostra formació, els nostresgustos i, també, qui i com ens haguiat en la lectura. I quan, perquèun llibre en un moment inadequatpot fer molt de mal (segur que totsrecordem alguna obra mal païda).En qualsevol cas, sembla que estracta d’un camí que val la penarecórrer, malgrat les dificultats,sobretot perquè la recompensa éstan estimulant i plaent que llavorss’obliden tots els entrebancs.

Una de les maneres d’ajudar a for-mar i consolidar bons lectors, tant jo-ves com adults, són els clubs de lec-tura, que últimament han proliferat ales nostres biblioteques. No tots deuenfuncionar igual de bé i no tots deuen

avançar en la direcció encertada, si ésque algú té clara la direcció, però se-gur que són una bona eina de fomenti guiatge de la lectura. L’objectiu d’unclub de lectura no hauria de ser l’a-nàlisi exhaustiva o erudita d’un llibre,sinó més aviat la posada en comú deles diferents visions i opinions que elllibre ha suscitat entre els lectors.Això sí, amb algú que moderi i sinte-titzi tot aquesta informació que, al-trament, corre el perill de despenyar-se cap al caos.

Els clubs de lectura també hauriende ser una alternativa a la literaturaque ens volen vendre des dels mitjansde comunicació. És a dir, haurien deservir perquè els lectors tinguin accésa llibres que d’altra manera difícilmentllegirien mai o fins i tot mai no arri-barien a conèixer (tant si es tracta declàssics com d’obres que, per diversesraons, queden fora del circuit més co-mercial). Aquí és bàsic el paper del co-ordinador del club, però alhora delsseus membres, que també podensuggerir o recomanar lectures.

El debat a l’entorn d’un llibre té unefecte doblement terapèutic en ellector. Per una banda, ens veiem ob-ligats a confrontar les nostres ideesamb la dels altres lectors, i per tant enscura del dogmatisme (sempre arro-gant). Per l’altra, eixamplem el nostrehoritzó respecte de l’obra i el seu va-lor, cosa que ens vacuna contra el des-ànim o la frivolitat a l’hora de llegir unnou llibre.

Però els clubs de lectura també re-sulten summament enriquidors perals escriptors que hi són convidats.Llavors viuen i veuen com els lectorss’han fet seva l’obra –per bé i permal– i experimenten un dels mo-ments més intensos del procés crea-tiu: la comunió entre autor i lector através del text i, doncs, de la paraula.

MIQUEL MARTÍN

Més que un club (de lectura)

Un text autobiogràficLa novel·la relata dos anys especialment traumàtics de la vida de l’autor,

un dels escriptors més importants i reconeguts de la literatura francesacontemporània, i mostra l’alliberament que li va significar l’escriptura d’a-quest llibre. El 2003, Carrère havia filmat un documental sobre un presonerrus trobat cinquanta anys després de l’acabament de la Segona GuerraMundial en un hospital, completament sol i oblidat. Aquell viatge li va ferseguir la petja de les seves arrels russes i el va encarar amb la història delseu avi, sospitós d’haver col·laborat amb l’ocupació nazi. Una novel·la russaés la història d’un home –i de la dona que estimava– absent de la seva prò-pia vida i atrapat per una absència indefugible: la del seu avi.| DdeG

�

FERRAN SÁEZ MATEUEls bons salvatgesL’ARQUER, 188 PÀGINES

El fracàs de les utopies Per què tots i cadascun dels projectes que havien de servir per emanci-

par la humanitat han fracassat? Per què l’intent d’assolir un futur perfecteva conduir sistemàticament a la mort de milions de persones i a la destruc-ció de països sencers? La resposta a aquestes preguntes acostuma a sertrivial i insatisfactòria. Aquest assaig planteja el problema d’una manera in-èdita i provocadora. Explica que el fracàs de totes les utopies modernes erainevitable perquè partien d’un subjecte irreal: el bon salvatge, en totes lesseves traduccions històriques. El bon salvatge va néixer el segle XVI com asimple recurs literari, i dos segles mes tard Rousseau se’l va reinventar perconvertir-lo en un personatge enganyosament real. | DdeG

�

DIARI DE GIRONA

El de la lectura és un camí delsque val la pena recórrer, malgratles dificultats, perquè larecompensa és estimulant i plaent

08MÚSICA I TEATRE AccentsDIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona

TEMPORADA ALTAAni DiFranco + Anaïs MitchellAUDITORI DE GIRONA

Intèrprets: Ani DiFranco (veu iguitarra), Michael Dillon (percussió),Miller Allison (bateria), Todd Sickafo-ose (baix). Artista convidada: AnaïsMitchell (veu i guitarra) � Diven-dres 17, 21.00 h. � 24/28 €.

Ani DiFranco és un dels gransvalors de l'escena musical alterna -tiva nord-americana. Una artista

de directe que destaca per la sevaproposta de folk rock d'autor ambactitud, una veu molt expressiva iunes lletres incisives i compro-meses. Aquest darrer any ha edi-tat Canon, un doble àlbum reco-pilatori en el qual fa una lectura re-trospectiva de la seva carrera, i Ver-ses, un llibre de poesia i il·lustra-cions. Per a l'actuació a Girona tin-drà la col·laboració d'Anaïs Mitc-hell, una jove cantautora de Ver-mont (Nova Anglaterra) que pu-blica els seus treballs amb el segell

de DiFranco.Nascuda a Buffalo, Nova York,

el de setembre de , Ange-la Marie DiFranco era filla de pa-res amants de la música folk i vacomençar la seva carrera musicalals nou anys, quan el seu professorde guitarra la va ajudar a realitzarel seu primer concert –sobre ver-sions dels Beatles– en un bar de lazona. Els seus gustos inicials esta-ven influïts per Suzanne Vega iMichelle Shocked però aviat vaabandonar la música per estu-

diar ballet, tot i que als anys vatornar a la guitarra i la composició.Un any després abandonava laseva llar per viure a casa d’amicsfins que va començar a fer-se unnom en el circuit de bandes deBuffalo.

El , amb divuit anys, vafundar el seu propi segell musical,Righteous Babe Records, amb dòlars escassos, i va gravar Ani Di-Franco, que es va llançar el .Més tard es va traslladar a NovaYork i va realitzar nombroses gires.

Actualment, amb dinou àlbumsa les seves espatlles, tots ells pu-blicats amb Righteous Babe Re-cords, Ani DiFranco continua ex-pressant les seves opinions i pos-tures a través de les seves lletressinceres, incisives i directes. Elseu aspecte és una mescla d’estils,com el seu so, una mena de can-tautora punk folk, amb tatuatges ipiercings i una gran sensibilitaten les seves composicions al pia-no o la guitarra.

A.R.

�

El folk rock d’Ani DiFrancoarriba a Girona amb «Canon»EL PÚBLIC GIRONÍ POT GAUDIR PER PRIMER COP DE LA VEU EXPRESSIVA I LES LLETRES INCISIVES I COMPROMESES DE L’ARTISTA NORD-AMERICANA, QUE PRESENTAA L’AUDITORI EL SEU ÚLTIM DISC, UN RECOPILATORI DE LA SEVA CARRERA

Ani DiFranco afirma que la música folk «no és una guitarra acústica; jo utilitzo la paraula ‘folk’ en referència al punk i al rap: és una actitud».

DIARI DE GIRONA

TEMPORADA ALTADiego El CigalaAUDITORI DE GIRONA

Intèrprets: Diego El Cigala, Jai-me Calabui «Jumitus», Changuito,Sabú Suárez «Porrina», Diego Mo-reno «Morao», Yelsi Heredia.� Dissabte 11, 21.00 h.21/20/26 €

Després de l'èxit de Lágrimas ne-gras, el disc que el va donar a conèi-xer al gran públic el 2003 i que gai-rebé s’ha convertit en un clàssic,Diego El Cigala ha reprès la mateixalínia a Dos lágrimas, el nou àlbumque presentarà demà a l’Auditori deGirona, dins el cicle Temporada Alta.Bona part del grup excepcional demúsics que ha enregistrat Dos lágri-mas l'acompanyarà ara en directedamunt l'escenari. Un cop més, ElCigala fusiona flamenc, música tra-dicional llatinoamericana i copla enun treball que ha produït ell mateix.

HENRIK IBSENEspectresTEATRE DE BLANES

Direcció: Magda Puyo. Intèr-prets: Emma Vilarasau i Jordi Boi-xaderas. � Diumenge 12, 19.00h. 18/21 €

Madga Puyo s'aproxima a Espec-tres, una de les peces més polèmi-ques del dramaturg noruec HenrikIbsen, des de les nostres vides d'homes i dones del segle XXI. Pu-blicada el 1881, l'obra és un dramafamiliar en tres actes que llavorsva ser rebuda com un atac als va-lors de l'església i una defensa del'amor lliure.

�

�

Escenaris

Diego El Cigala.

MÚSICA I TEATRE 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008

Encara que manegi influències evi-dents (Jimmy Eat World, sobretot), i, demoment, aporti escassos detalls de per-sonalitat, aquest trio madrileny ha fir-mat un notable disc de debut a based’energia, grans dosis d’electricitat iuna intensitat arrodonida al llarg delsescassos trenta minuts que dura l’àl-bum. Temes com The fly and the orchidempenyen vigorosament el futur d’a-quest grup, que esperem que confirmiles bones sensacions en disc amb uncontundent directe. Han de ser una pi-conadora. (PUNK ROCK) | JESÚS SÁEZ

�

IdioterneIDIOTERNE

PUPILO RECORDS

�����

Les col·laboracions de Van DykeParks i John Cale, i la producció de Dan-ger Mouse (Gnarls Barkley), són elsgrans reclams del segon LP d’aquest triobritànic. Espirals lisèrgiques, ambientsvaporosos i sintetitzadors a dojo són labase d’un disc sòlid, un xic ple de mitjostemps, però tremendament atrac tiu,que encerta en les melodies i en la re-creació de paisatges sonors. Pot ser quel’acumulació d’arranjaments faci que elfactor pop perdi presència, però la mag-nificència de la instrumentació compen-sa la pèrdua. (PSICODÈLIA) | J. S.

�

The shortwavesect

REPUBLICA SUNMACHINE

WALL OF SOUNDS / PIAS

�����

Pocs van plorar la seva separació, fauna dècada, i sembla que encara seranmenys els qui rebin amb aplaudimentsel retorn d’uns The Verve que, davantl’escàs eco obtingut per Richard As-hcroft en solitari, tornen a intentar-hoamb Forth, un àlbum tremendament en-sopit, en el qual les dosis d’èpica aspi-ren a la comparació amb U2 (Love is noi-se). La resta, els habituals mitjos tempsnarcòtics i la sorpresa de Noise epic, unextens (més de vuit minuts) i ferotgetema rock que acaba sent el més desta-cable d’un disc massa fofo. (ROCK) | E. G.

�

The VerveFORTH

PARLOPHONE / EMI

�����

Girona se n’ha quedat amb les ganes,però a d’altres ciutats espanyoles hantingut la sort de veure CSNY/Déjà vu, lapel·lícula que recull la gira que van pro-tagonitzar en el 2006 els mítics NeilYoung, David Crosby, Stephen Stills iGraham Nash en contra de la guerra d’I-raq. El document sonor, però, es potgaudir dissociat de les imatges. El po-derós repertori del quartet (que rescataalgunes gemes del passat especialmentapropiades per a l’ocasió) i la causa quedefensa posen igualment els pèls depunta. (ROCK) | E.G.

�

CSNYDÉJÀ VU LIVEREPRISE/ WARNER

�����

OasisDIG OUT

YOUR SOULBIG BROTHER / PIAS

�����

El fort de Matthew Sweet són lesgrans melodies i les tonades memora-bles. Quan no dóna amb ells, poc hi haper rascar, i això passa amb aquest, elseu desè disc. L’acurat so de les guita-rres, les harmonies, la seva particularveu i les col·laboracions de Richard Lloyd(Television) i Greg Leisz (Wilco, Whiskey-town) eviten que la sensació sigui nega-tiva, però la falta de hits tira per terra elvalor principal d’un autor de qui s’esperacerta frescor i espontaneïtat. Se salven,sense gran efusivitat, Time machine,Feel fear i Byrdgirl. (ROCK) | J. S.

�

Matthew SweetSUNSHINE LIES

SHOUT FACTORY / ¡POP

STOCK!

�����

La filla de Nat King Cole no es complicala vida. Si Unforgettable (1991) li va per-metre arribar al cim de les llistes de ven-des, la millor forma d’aconseguir-ho denou és repetir la jugada, incloent un altreduet fantasmal amb el seu pare mort(Walkin’ my baby back home). Natalie Co -le canta amb solvència, els sobris arranja-ments destil·len elegància i el repertories tà ben escollit (Johnny Mercer, Cole Por-ter), però la qüestió és una altra: quin ob-jectiu té un LP així, quan relectures ambmés personalitat dels mateixos temessón a l’abast de la mà? (JAZZ) | E.G.

�

Natalie ColeSTILL

UNFORGETTABLEDMI / ATCO

�����

Redreçant el rumb

Tres anys després del fluix Don’t believe the truth i després del recopilatori Stop the clocks(2006), Oasis utilitzen la marca Big Brother (fins ara, un subsegell destinat a editar els seussingles en el mercat britànic) per publicar Dig out your soul, probablement el seu millor LP des de(What’s the story) morning glory? (1995). Els Gallagher no canviaran a aquestes alçades, i el seuenorme deute amb The Beatles continua sent el major handicap per valorar el seu treball desd’una perspectiva objectiva, però aquest cop donen en el blanc més vegades que de costum. Theshock of the lightning és un hit com els d’abans, la melodia d’I’m outta time (amb un sampler deJohn Lennon, per si hi havia dubtes) fa olor de clàssic, els rampells àcids (The turning) convencen,les guitarres sonen sòlides (Bag it up) i fins i tot els subalterns Andy Bell (la glam The nature ofreality) i Gem Archer (la psicodèlica To be where there’s life) no desentonen. Els germans s’handonat una oportunitat i l’han aprofitada. Una altra cosa és que, a aquestes alçades, revolucioninl’escena pop, però tampoc sembla ja el seu objectiu. (ROCK) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

LLUNY DELS SEUS TEMPS DE GLÒRIA, ELS GERMANS GALLAGHER ES DONEN UNA NOVA OPORTUNITAT PER MANTENIR-SE VIUS A L’OLIMP POP

CÀPSULA’08MISHIMA + MIAU MIAU

Platea. Dissabte 11, 21.00 i 22.30h. 5 €. L’Auditori de Girona obre una temporada més el cicle Càp-

sula amb un concert que mostra la qualitat de la música fetaa casa nostra. Els barcelonins Mishima i els gironins MiauMiau seran els protagonistes de la nit de dissabte a la salaPlatea, a partir de les nou del vespre. Mishima presentarà elseu quart treball discogràfic, Set tota la vida (Sinnamon,2007) de la mà de David Carabén, líder i cantant de la for-mació, mentre que Miau Miau està aquests dies ultimant elsseu segon àlbum, del qual n’oferirà un bon tast demà. Mis-hima s’ha situat en un lloc de privilegi dins el rock nacional:respectats aquí i obrint-se camí fora cantant en català, hanfet de l'honestedat i el risc una bandera que ja dóna elsseus fruits. Per la seva banda, Miau Miau és una banda depunk rock ballable amb connexions britàniques i america-nes, que presentarà alguns temes del seu nou treball disco-gràfic, el segon amb el productor Charly Chicago. Deu novescançons, amb la rítmica com a raó de ser, que prenen espe-cial sentit en directe, sens dubte el millor lloc per descobrir-los. | DdeG

TEMPORADA ALTAMI MUÑEQUITA (LA FARSA)

La Planeta. Divendres 17 i dissabte 18, 22.00 h., diu-menge 19, 19.00 h. 14 €.

Una família com qualsevol altra, una nena i la seva ninacom qualsevol altra. Mi Muñequita (La Farsa) mostra allò pri-vat a través d'una lent deformant, els secrets bruts de per-sones condemandes a repetir-se. Sumida en la voràgined'un entorn cruel, una nena serà, amb la seva nina, la super-vivent gens càndida d'un pervers joc d'adults. Humor, irre-verència i un ritme trepidant són les eines a través de lesque el seu autor i director escenifica aquest text. GabrielCalderón va escriure aquest text ferotge amb el món i la fa-mília als 17 anys i el va estrenar el 2004, als 21, al TeatroCircular de Montevideo amb actors joves, encara estudiants.Mi muñequita (La farsa) es va convertir en un esdevenimentque va atraure un públic jove al teatre, els divendres i elsdissabtes en sessió golfa, durant quatre anys. És a partird'aquesta obra que Calderón forma, amb Martín Inthamous-su i Mariana Percovich, la companyia Complot, amb la queestrenen 12 espectacles i esdevenen un referent indiscuti-ble de la jove escena uruguiana. | DdeG

�

�

Planning

10ART AccentsDIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona

JOB RAMOSEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 6 de se-tembre al 2 de novembre .De dm a dg d’11 a 14h i de 17 a20 h.

�MERCÈ HUERTA

Casa de Cultura, FundacióValvi i Fundació Fita, Girona.� Del 18 de setembre al 13de novembre. Diferents hora-ris en funció de l’espai.

�

L’exposició que es va presen-tar a la Casa de Cultura de Giro-na només és la primera entregad’un seguit de mostres que vo-len revisar i actualitzar la recep-ció que es té a casa nostra del’obra de l’artista Mercè Huerta(Figueres, 1929). En aquestsentit, s’inauguraran dues mos-tres més: A la Fundació Fita, elproper 15 d’octubre, i a la Fun-dació Valvi, el 16 d’octubre. Detot plegat en restarà un extenscatàleg que, a més, contindrà unDVD amb diferents testimonis al’entorn d’aquesta prolífica auto-ra. | E. CAMPS

Segons els responsables del’exposició, «Un altre paradíssense clavegueram posa en jocles nostres nocions sobre natu-ra i artifici, sobre la càrrega sim-bòlica d’allò ideal, sobre la cons-trucció d’escenaris utòpics, so-bre les creences místiques i reli-gioses...». És a dir: Job Ramos(Olot, 1974) segueix reflexio-nant entorn el paisatge o, mésben dit, sobre les diferents re-presentacions de paisatge queutilitza la nostra societat peracotar-lo. | E. CAMPS

COL·LECTIVA FAUVISTESMuseu d’Art Mosern de Ce-

ret. Bd. Maréchal Joffre, 8. �Del 22 de juny al 12 d’octu-bre. Cada dia de 10 a 19h. Inf.+33 (0)4 68 87 27 76.

�

L’exposició Fauves hongrois1904-1914 realizada pel Mu-seu d’Art Moern de Ceret, el Mu-seu Matisse de Le Cateau-Cam-brésis i el Museu de Belles Artsde Dijon, en col·laboració amb laGaleria Nacional Hongaresa deBudapest, té com a objectiu pre-sentar i fer conèixer al públic eltreball d’aquests artistes, moltsd’ells encara desconeguts, quevan revolucionar la pintura delseu país a l’entrar en contacteamb els nous corrents pictòricsdel segle XX, en especial el fau-visme. | E. CAMPS

GUSTAVO GERMANOMuseu Memorial de l’Exili,

La Jonquera. Carrer Major, 47.� Del 4 d’octubre al 31 dedesembre. Horaris: consultarwww.museuexili.cat

�

Pocs artistes dediquen unaatenció tan meticulosa al mate-rial amb el que treballen comJoan Vilajoana. El paper, enaquest sentit, és forma i signifi-cat en la mesura que encarnauna mirada de regust panteisa-ta que sap expressar la totalitaten cada un dels seus exemples.Actualment es poden veure elsseus treballs a la sala que LaCaixa té a Sarrià de Ter i a lacèntrica galeria Giart de Girona.El títol de la mostra és De papera paper. | E. CAMPS

Dins del programa d’activitatstemporals del Museu-Memorialde l’Exili, es presenta l’exposi-ció Ausencias del fotògraf ar-gentí resident a Barcelona Gus-tavo Germano (Entre Ríos,1964). Aquest projecte recorreel món de la repressió il·legal i ladesaparició forçada de personesinstaurat a Argentina entre1976 i 1983. Partint de mate-rial fotogràfic d’àlbums fami-liars, l’artista retorna trentaanys després per acompanyaramb la seva càmera a familiars iamics als mateixos llocs per tor-nar a fer les mateixes fotogra-fies... | E. CAMPS

JOAN VILAJOANASala La Caixa (Carrer petit

de Sarrià de Ter) i GaleriaGiart (Rambla de Girona). �

Del 5 al 24 d’octubre.

�

Que decidís passar més d’unadècada fonamental al Japó (dels23 als 36 anys) explica, en part,la gran varietat de formats i es-tils que conté la trajectòria ar-tística d’Eudald Serra (Barcelo-na, 1911 – 2004). Amb tot, lamirada nipona només represen-ta un dels angles adoptats peraquest particularíssim deixebled’ângel Ferrant: la seva perti-nença al grup ADLAN durant elsfèrtils anys trenta, o la madure-sa creativa assolida a la dècadadels cinquanta, són fruit d’unesperit inquiet que es va anarforjant a través del viatge entéscom una de les grans formes deconeixement. | E. CAMPS

EUDALD SERRAGaleria d’Art Cort, Banyo-

les. Plaça Major, 33. � Del 12de juliol al 31 d’octubre. Dedimarts a divendres de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 13 i de17 a 21h.

�

LA FUNDACIÓ FITA DE GIRONA PRESENTA LA TERCERA EDICIÓDE «MESTRES ARTISTES» DEDICADA A MERCÈ HUERTA. ESTRACTA D’UN MINUCIÓS RECORREGUT A TRAVÉS DE LA SEVATRAJECTÒRIA ARTÍSTICA I, EN ESPECIAL, PEDAGÒGICA

MERCÈ HUERTACasa de Cultura, Fundació Valvi i

Fundació Fita, Girona. � Del 18 de se-tembre al 13 de novembre. Diferentshoraris en funció de l’espai expositiu.

D’entre totes les activitats, incloses lesexposicions i les Beques als artistes jo-ves, que porta a terme la Fundació Fita,la més interessant i necessària és la queells anomenen (de manera hiperbòli-ca i fent mal ús del pleonasme) MestresArtistes. Ho és per diverses raons, peròsobretot per dues: en primer lloc, per-què pal·lia una mancança crònica acasa nostra com és el reconeixementde trajectòries artístiques que, per lesraons que sigui (a vegades prou con-tingents i alienes a criteris estètics), ro-manen en un semioblit preocupantque, per desgràcia i desídia col·lectiva,pot acabar convertint-se en amnèsiadefinitiva; i, en segon lloc, perquè la for-ma escollida per pal·liar aquest deute(i diem «deute» de manera molt cons-cient) és el de l’exposició expandida en

el temps i en l’espai, de manera que esdibuixa un perfil artístic i humà quepermet a l’espectador fer-se una ideamés que aproximada del personatge enqüestió. La tercera edició de l’invent Mestres Ar-tistes (primer van ser Joaquim Puigverti Esther Boix) està dedicada a MercèHuerta (Figueres, ), un fet que sub-ratlla encara més els dos mèrits ara es-mentats (necessitat i deute). En tot cas,la pregunta que responen i respondranles tres exposicions programades és«Qui és l’artista Mercè Huerta?». A laCasa de Cultura se’ns explica que estracta d’una observadora atent que haescrutat el paisatge de manera incan-sable a la recerca d’aquella veu primeraque sap dir-lo sense perdre’s en acci-dents innecessaris («He intentat par-lar del paisatge amb un llenguatgemínim, per trobar la seva arquitecturasecreta», confessa l’autora); A la Fun-dació Valvi es veurà el vessant més ín-tim d’algú que entén la figura humanai la natura morta o el bodegó com a pa-rèntesis existencials que ens permeten

copsar la dimensió domèstica de lapintura, és a dir, el lloc on forma i co-lor s’ordenen; i, finalment, a la Fun-dació Fita, apareix de manera llumi-nosa la voluntat pedagògica d’una ar-tista que va aprendre a mesura que en-senyava. Tres exposicions, en darrerainstància, que fan justícia al mateixtemps que certifiquen una trajectòria.

�

EUDALD CAMPS

Tots els colors i elsllocs de Mercè Huerta

Tots els vessantsde l’art

Mercè Huertaha conreat tots elsgèneres i, a més,ha sigut una nota-ble pedagoga.

�

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008

11 d’octubre . . . . . . . . . . . . . BBoogie Woogie18 d’octubre . . . . . . . . . . . . . . . . PPa d’Àngel25 d’octubre . . . . . . . . . . . . . . . . . . CCamelot1 novembre . . . . . . . . . . . . . BBoogie Woogie

BON ESTAR, BON SOPAR I BONA MÚSICA PER BALLARPer a més informació i reserves al tel. 972 57 00 05

HEM PERDUT UNA GOSSA DE RAÇA TECKEL, PÈL DUR DE

COLOR MARRÓ FOSC I ULLS COLORMEL, A LA ZONA DE VIC.

ES DIU LARA.TELÈFONS DE CONTACTE:

616 206 093 - 639 308 081-S’OFEREIX RECOMPENSA-

CARME SANGLASGaleria d’Art Dolors Ven-

tós, Figueres. Calçada delsMonjos, 26. � De l’11 al 31d’octubre. De dimarts a dissab-te d’11 a 13h. i de 18 a 20h.

�

Nascut a França el 1931 peròcatalà d’adopció des de benaviat, Navarro Vives ha transi-tat per diferents estils senserenunciar mai a una concepcióde la pintura essencial que li hapermès situar-se per sobre deles contingències dels gèneres.Actualment, la seva maduresas’expressa en uns paisatges si-lenciosos, quasi eteris, que de-laten una mirada pacient i sis-temàtica que defuig, de maneraconscient, els imperatius d’untemps marcat pel signe de lavelocitat. | E. CAMPS

Fidel al seu univers de geo-grafies mentals i de vastes su-perfícies aparentment mono-cromes (però subtilment llau-rades pel treball meticulós del’artista-orfebre), Carme San-glas torna a exposar a Figue-res, en aquest cas a la GaleriaDolors Ventós. La mostra ques’inaugura demà (20h.) comp-tarà amb una vintena de tre-balls, algun d’ells inèdit, queexploren la relació de l’homeamb el món a través d’una ricasimbologia personal i d’un sen-tit essencial de la pintura. Estracta d’una exposició absolu-tament recomanable. | E. CAMPS

NAVARRO VIVESGaleria Fons d’Art, Olot.

Carrer Bisbe Guillamet, 4. �Del 6 de setembre al 31 d’oc-tubre . Horaris: consultar tel.972 27 00 01

�

Periòdicament la FundacióVila-Casas enriqueix l’oferta ex-positiva de les comarques giro-nines amb una sèrie d’exposi-cions que ocupen els espais deCan Mario, a Palafrugell, i delPalau Solterra, a Torroella deMontgrí. D’entre les diferentspropostes, destaca la del fotò-graf Jordi Puig: l’artista ha recu-perat els rostres de les perso-nes que van treballar a la fàbri-ca de Palafrugell que actual-ment acull els espais d’art. El re-sultat és un mosaic humà que,en darrera instància, suposa totun manifest antropològic. | E.

CAMPS

CARLOS MENSA, M.V.TINTORÉ, JORDI PUIG IM. A. RAVENTÓS

Espais de la Fundació Vila-casas, Torroella de M. i Pala-frugell. � Del 27 de setem-bre a l’1 de maig. Horaris:www.fundaciovilacasas.org

�

Estudi d’aproximació a unageografia cultural catalana ésun projecte artístic quepretén un exercici lúdic, en el re-trat dels personatges vinculatsa la cultura catalana, queporten un cognom relacionatamb el territori. D’aquesta ma-nera, actors, músics, pintors,poetes, escriptors, cantants, es-cultors, editors… que arrosse-guen a les seves espatlles el re-lleu i l’orografia del país, es con-verteixen en els protagonistesd’un atles cultural. Personatgesque fan fèrtil el país generantnous territoris culturals quan estroben rius amb prats, valls ambserra o coll amb pujol. | E. CAMPS

ALBERT GUSIMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del 4d’octubre al 23 de novembre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

�

La pintura d’Amagat (Girona,1956) segueix fidel al camí in-augurat per la nova figuraciódels seixanta tot i que, a nivellpersonal, incorpora una concep-ció geomètrica dels volums d’a-rrel metafísica i, en ocasions,fins i tot abstracta. Amb tot, estracta d’un autor que es des-marca d’escoles i tendències:els seus treballs actualitzenvells temes de la representaciópictòrica que fan referència al’home i a la seva relació amb elmón. | E. CAMPS

JORDI AMAGATGaleria Només Art, Girona.

Pça del Pou Rodó, 21. � Del19 de setmbre al 18 d’octu-bre. De dimarts a dissabte de12 a 14h. i de 17 a 20h.

�

Teatres i ombres xineses,peep shows, panorames, diora-mes, nines de paper i cases denines, circs de paper i menage-ries, trens de paper, cartes i jocsde taula, jocs de construcció,blocs i puzles, jocs d’habilitat,joguets òptics i transforma-cions, llibres movibles i tridi-mensionals (llibres pop up),...L’exposició conforma un grantresor de joguines, fetes ambpaper i creades totes elles entreels anys 1810 i 1930 de lacol·lecció parrticular de l’artistaQuim Corominas. | E. CAMPS

TRESORS DE PAPER Centre Cultural de Caixa

de Girona (Fontana d’Or).Carrer Ciutadas, 19. � Del 19de setembre al 16 de novem-be. Diari d’11 a 14h. i de 17 a21h. Festius d’11 a 14h.

�

JORDI ISERN I JOSÉ CORREDOR-MATHEOS

Itinerant � Octubre 2008 al marçde 2009. La mostra, que s’inaugura aBarcelona, viatjarà a Madrid, Tetuán iTànger (Marroc).

Es tracta d’un projecte ambiciós or-ganitzat per la Galeria Joan Gaspar deBarcelona i que compta amb la col·la-

boració de l’Instituto Cervantes: l’ob-jectiu, de fet, és explorar novament larica relació que, en ocasions, s’estableixentre la paraula (normalment poètica)i la pintura. Jordi Isern (pintor) i JoséCorredor-Matheos (Premio Nacionalde Poesía) són els interlocutors d’un ricdiàleg que fa de les presències i de lesabsències, corporals o mentals, elspols singulars de la seva proposta ar-tística. Al final, és com si Isern volgu-és satisfer l’exigència de Corredor-Matheos: «Ya no sientes deseos / de es-cribir más poemas / y pides a las cosas/ que lo hagan por ti». O a la inversa: «siescrivís —diu el pintor— parlaria de lesmateixes coses que ell»...

�

EUDALD CAMPS

JORDI ISERN PRESENTA A LAGALERIA JOAN GASPAR UNPROJECTE QUE AGERMANAPINTURA I POESIA DE QUALITAT

La paraulapintada...

No es tractad’il·lustrar poemesni, per descomptat,de poemes quenarren imatges: ésun diàleg horitzon-tal entre dos artis-tes que treballenamb mitjans dife-rents però comple-mentaris en el seusentit profund.

�Isern «dialoga» amb el poeta José Corredor

DdG

SALTNit de Punk A les 22h, a LaMirona, Fi-Asko + La Tosca Bra-va + Coalición Kanalla. I desprésdel concert la festa continua aLa Bombolla.

PALAFRUGELLFestival de Jazz Costa Brava

A les 22h, al Teatre Munici-pal, actuació de Kenny BarronTrio: amb Kenny Barron (piano),Kiyoshi Kitagawa (contrabaix) iFrancisco Mela (bateria).

A les 00h, al Centre Fraternal,La locomotora.

OLOTCooperació A les 18h, a laSala d’actes de l’Hospici, «Totssumem». Sobirania i immigra-ció.

RIPOLLMúsica A les 19h, a la Salaabat Senjust de l’Ajuntament,«La Música del temps d’Oliva»,a càrrec de Carmen GómezMuntané.

GIRONACompetició Fins al 12 d’oc-tubre, el Palau d’Esports i Con-gressos de Platja d’Aro acolliràdiverses proves de balls es-portius i de competició d’alt ni-vell gràcies a la novena edicióconsecutiva del Dance Festi-val. La convocatòria reunirà450 parelles de 20 països. Sidi Larbi A les 21h, al TeatreMunicipal, «Origine», de SidiLarbi Cherkaoui .

GIRONACaps de setmana animats A les 11h, al Museu del Cinema,Caps de setmana animats: pro-

jecció de diferents capítols de«Les Tres Bessones».Festival dels infants A les11h, a la casa de Cultura, Festi-val dels infants. Selecció decurtmetratges d'animació per anens i nens de totes les edats.Va de contes A les 12h, a lallibreria Pla Dalmau, Contesamb els Va de Contes.Lego A les 12h, a l’Abacus,Construeix amb Lego.Contes A les 16.15h, als Òs-car Cinemes, «Les cròniques deSpiderwock».Animació infantil A les 17h,al Parc de Vista Alegre, xocola-tada i animació infantil ambPaís de Cotó.Titelles A les 18h, a l’AuditoriNarcís de Carreras, «Lúnia», acàrrec de la companyia Norai.

GIRONAFestival de Cinema A les16h, als Cinemes Albèniz Plaça,Ficció en 35 mm.

A les 18h, als Cinemes Albè-niz, «El festival a Hollywood».Recull de curtmetratges giro-nins projectats a Hollywood.

VERGESCinema a la fresca A les22h a La Placeta, Cinema a lafresca: Cinema mut amb pianoen directe, a càrrec de JoanDíaz: «Temps Moderns», deCharles Chaplin .

FIGUERESAudiovisual A les 20h, alcentre Iaden, es projectarà unaudiovisual que fa referència ala Patagònia per conèixer laseva fauna, flora i paisatge.

GIRONASalut A les 19.30h, a l’Audi-tori del Palau de Congressos,«Les arrítmies cardíaques altercer mil·leni. Des del símpto-ma a l'electrocardiograma i a lagenètica», a càrrec de PedroBrugada, Josep Brugada i Ra-mon Brugada.

RIPOLLXerrada A les 12h, «L’arqui-tectura del segle XI a Catalun-ya. Les construccions i el seuplantejament decoratiu», a cà-rrec de Jordi Camps.

GIRONACinema A les 11h, al Museudel Cinema, Caps de setmanaanimats: Projecció de diferentscapítols de «Les Tres Besso-nes».Titelles A les 12h, a l’Audito-ri Narcís de Carreras de la Fun-dació la Caixa, «Lúnia», a càrrecde la companyia Norai.Temporada Alta A les 12h,al Teatre Municipal, «Eooo!!!»de la Cia. Trakatap.

GIRONARondalla A les 18h, a LaMercè, «Joan de l'ós. Rondallainteractiva», d'Albert Vidal.Representació A les 18h,«El cos del temps», de TeresaDomingo. Associació Gironinade Teatre.Temporada Alta A les 19h,a La Planeta, «El despatx», deXavier Pujolràs. 4Produccions.

BLANESRepresentació A les 19h,«Espectres», d’Henrik Ibsen.

SALTConcert A les 16h, a La Miro-na, actuació de Jaliba Kuyateh,artista gambià que toca la Korades dels 5 anys.

SANT FELIU DE GUÍXOLSEnsemble Simfonietta PortaFerrada A les 21h, al Tea-trea Auditori Municipal, obresde Gérhard, Guinjoan i Mes-

siaen a mans del grup Ensem-ble Simfonietta.

GIRONAClub de lectura A les 20h, ala Biblioteca pública, Club delectura infantil, conduït perMontse Unterlöhner. Comenta-ri d'«El secret del castell delCingle», d'Enid Blyton.

GIRONASalut A les 15h, a l’AuditoriPalau de Congressos, «Classi-ficació internacional de malal-ties CIM-9-MC. Actualitzacióterminològica i optimitzacióper a la funcionalitat docu-mental clínica», a càrrec d'Ar-tur Conesa, M. Antònia Julià iFerran Cordon.

A les 16.15, a l’Auditori Palude Congressos, «Les tecnolo-gies de la informació i les co-municacions al servei de la sa-lut de les persones», a càrrecde Joan Guanyabens.

GIRONATitelles A les 10h, a la plaçaSalvador Espriu. «Menja frui-ta». Espectacle de titelles i ta-ller de fruita.Contes A les 18h, a la bi-blioteca Just M. Casero, «Con-tes gegants», a càrrec de L'Es-pina de la Sardina.

GIRONASalut A les 11h, a l’AuditoiPalau de Congressos, 18è Con-grés de Metges i Biòlegs deLlengua Catalana, «Aliments iagricultura en el segle XXI», acàrrec d'Emili Montesinos .

A les 11.45h, a l’Auditori,«Salut i genètica en el segleXXI», amb Misericòrdia Ramon.

A les 16.30h, a l’Auditori Pa-lau de Congressos, «El cicle del'aigua: de la nutrició a la res-ponsabilitat de les administra-cions i de l'empresa privada».

A les 12.45h, a l’Auditori Pa-lau de Congressos, «Envellirde manera saludable», a cà-rrec Miquel Vilardell.Xerrada A les 19h, a l’Audi-tori Narcís de Carreras, «Lamedicina i la mort», a càrrecdel Dr. Xavier Gómez-Batiste idel Dr. Xavier Busquet .Intercultural A les 17.30h,a la Casa de Cultura, «Impres-sions de Sud-Amèrica», a cà-rrec de Pere Buñol.Art A les 19.30h, a La Mer-cè, «Nou mesos, nou artistes:Niebla». Artistes gironí pre-senta la seva creació i la sevapercepció de l'art i la cultura.

GIRONAExercici A les 17.30h, a laCasa de Cultura, «La salut al'esquena i exercicis per estaren forma», amb Rosa Cos.Xerrada A les 19h, a l’Audi-tori Narcís de Carreras, «La nos-tra longevitat creixent: el granèxit i l'encara més gran reptede la humanitat», a càrrec deTom Kirkwood.Salut A les 21h, a l’Hospitalde Girona, Dr Trueta, «La malal-tia del Parkinson», a càrrec delDr. David Genís Batlle.

GIRONANit digital A les 21h, a LaMercè, Mitos Colom + Sys Ex.«Mision 1977. El contenido deldisco de oro». VAD Festival inter-nacional de vídeo i arts digitals.

A les 22.30h, a La Mercè, Ra-faël + Continental Film Night.«1+1=3. Live Narrative Puzzle».

GIRONAItinerari poètic A les 19h, a

la plaça Santa Susanna, «Entrànsit». Itinerari poètic amb Jo-sep Pedrals, Jordi Fornos, ÒscarRocabert i Oriol Ponsatí-Murlà:

19 h Plaça de Santa Susannadel Mercadal

19.20 h Jardí de la Infància19.40 h Plaça Miquel Santaló20 h Plaça de l'Hospital

GIRONAInauguració A les 1.30h, ala Casa de Cultura, Inauguraciódel Vad Festival + ...sorpresa! Fundació Fita A les 20h, a laFundació Fita, «Mercè Huerta.Fidelitats».

GIRONATaula Rodona A les 20h, al’Auditori Narcís de Carreras,«L'Eiximenis del segle XXI».Geometries A les 22h, a laCasa de Cultura, «Geometriesfullerianes a l'arquitectura»,amb Luís Sánchez-Cuenca Ló-pez.

GIRONAFestival de Jazz A les22.30h, al Bar Terra, HoilcyQuintet (Cat) .

GIRONAExposició A les 20h, a LaMercè, «La ville habite ton co-eur, elle est ton coeur». Expo-sició de Maria Cemeli.

GIRONACastanyada A les 17.30h, ala biblioteca Ernest Lluch,«Castanyada de por», a càrrecde Joan de Boer .

L’hora del conte A les 18h,al Punt de lectura de Torre Gi-ronella, «1, 2, 3, aquest conteja no hi és», a càrrec d'AlbertQuintana.

GIRONAVídeos A les 11h i a les16h, al Centre Cultural de Giro-na, Projecció de vídeos.Projecció A les 20h, a l’Esta-ció Espai Jove, Projecció decurtmetratges realitzats pelsalumnes de 4t de Publicitat iRelacions Públiques de la UdG.Nit Digital A les 21h, a LaMercè, «Entre tiempo», a cà-rrec d'Apatches, i «The Indo-mitable Human Spirit», a cà-rrec de Brent Coughenour.

GIRONAExposició A les 20h, a laPia Almoina, «La forma articu-lada». Pep Admetlla.

GIRONAConcurs infantil A les9.30h, a la Rambla de Lliber-tat, 35è Concurs infantil depintura ràpida.

GIRONAConcert A les 20h, a la Casade Cultura, «El Beethoven des-conegut», a càrrec de VladimirMendelssohn (viola) i AndreaRucli (piano) .«Canon» A les 21h, a l’Au-ditori, Ani Difranco i Anaïs Mit-chell.Concert A les 22h, al CasalIndependista el Forn, Alguerde Riner.

SALTConcert A les 23h, a La Mi-rona de Salt, concert d’Arangu.

�

�

�

�

�

�

Música

�

Infantils

�

Inauguracions

DIVENDRES 17

�

�

Cinema

�

�

�

�

�

�

�

�

Infantils

�

Inauguracions

�

�

Música

�

�

DIUMENGE 12

�

�

�

�

�

�

�

Conferències

�

DIJOUS 16

�

�

Inauguracions

�

�

�

�

�

Literatura

�

Cinema

�

�

Conferències

�

�

�

Conferències

�

Infantils

�

�

Conferències

�

Literatura

�

Música

�

Música

�

�

�

Teatre

�

�

Infantils

�

�

Conferències�

�

�

�

Cinema

�

�

Infantils

�

Dansa

�

�

�

�

Conferències

Música

DIMECRES 15

DIMARTS 14

DILLUNS 13

DISSABTE 11

Agenda de la setmana

FINS DIMECRES SALT«Che i la Cuba d’avui»

Fins el dimecres 15 d’octubre, a la biblioteca municipal deSalt, es pot visitar l’exposició El Che i la Cuba d'avui, en elmarc de la campanya d'homenatge al guerriller argentí icoincidint amb el quaranta aniversari del seu assassinat. Lamostra està formada per diverses instantànies d’ErnestoGuevara que dibuixen la seva trajectòria i vida.

�

DIARI DE GIRONA

11/10/08 GIRONALes «Dos lágrimas» de Diego El Cigala

Després de l'èxit de Lágrimas negras, el disc que el va do-nar a conèixer al gran públic l’any 2003 i que gairebé s’haconvertit en un clàssic, Diego El Cigala ha reprès la mateixalínia a Dos lágrimas, el nou àlbum que presentarà el dissab-te 11 a l’Auditori de Girona, dins la programació de Tempo-rada Alta.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#577COORDINA Ana Rodríguez i Marta Pallarès

A/E accents.diaridegirona@epi.es

AVUI DIVENDRES, 10 D’OCTUBREA LES 6 DE LA TARDA, A LA LLIBRERIA&QUIOSC22

TTROBADA TERTÚLIA AMB NURI LLADÓTot allò que volia saber sobre el Thermomix i la seva eficàcia, ho podrà comprovar i preguntar, i ara que s’acosten les Fires de Girona…

Hi haurà tastets!

llibreria& quiosc22

Emili Grahït, 59- 61 GIRONATel. i Fax 972 22 70 37

llibreriaquiosc22@llibreria22.netwww.llibreria22.net

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 10 D’OCTUBRE DE 2008 | Diari de Girona