Accents#678CINEMA«El gran Vázquez»Óscar Aibar dirigeix SantiagoSegura, que es posa a la pell deldibuixant de còmics creadord’«Anacleto» >PÀG 3

MÚSICARumba i funk a la MironaMuchachito Bombo Infierno actuaaquesta nit a la sala per presentarel seu darrer treball, «Idas yvueltas» >PÀG 8

TEATRE

Temporada Alta obre l’edició 2010Carles Santos i la seva «Chicha Montenegro Gallery» i Xicu Masó amb «Concert Tempestiu» donen el tret de sortida al prestigiós festival de teatre de Girona i Salt >PÀG 8

DIA

RI D

E GI

RON

A

Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010

LA FITXAPaís: Estats Units. Any:

2010. Durada: 142 min.Gènere: Drama romàntic.

Direcció: Ryan Murphy.Intèrprets: Julia Roberts,

Javier Bardem, RichardJenkins, James Franco. �Albèniz Centre, Ocine (Gi-rona), Cinebox (Salt), Lau-

ren (Blanes), Figueres,Olot, Arinco (Palamós), Oci-

ne (Platja d’Aro), Roses.

�

«COME, REZA, AMA»� JULIA ROBERTS ES POSA ENLA PELL D’UNA DONA QUE VIATJA PEL MÓN A LARECERCA DE LA FELICITAT

La periodista i escriptora nord-americana Elizabeth Gilbert va decidir unbon dia deixar-ho tot i tothom per emprendre un viatge al llarg d’un anyper mig món que l’ajudés a trobar sentit a la seva existència. D’aquest peri-ple en va sorgir Comer, rezar, amar (llibre editat a Aguilar l’any ), unamena de diari íntim en el qual l’autora es despullava sentimentalment icontava totes les experiències viscudes. A partir d’aquesta novel·la d’èxit esdesenvolupa aquest film on Julia Roberts s’identifica amb Elizabeth Gil-bert.

Rebuda amb certa fredor fa uns dies en el Festival de Donosti, Come, reza, amasembla concebuda com un vehicle de lluïment per a Julia Roberts, la qual es con-verteix en la protagonista absoluta del film. El viatge físic i existencial de la pro-tagonista al llarg d’un any se centra bàsicament en tres indrets ben definits quemarquen clarament les accions que realitza la protagonista i que donen títol alfilm. D’aquesta manera, Itàlia servirà com a aparador perfecte per una mena deruta gastronòmica en la qual descobrirà els plaers de la gastronomia; posteriorment,es traslladarà a l’Índia, indret ideal per aprofundir en el jo interior i resar tot cer-cant la pau; finalment, Bali i els seus paradisíacs paisatges es convertiran en l’im-millorable teló de fons per tal que la protagonista es deixi seduir i descobreixil’amor més apassionat. Tot i que en el nostre país se’ns ha venut com unfilm en el qual l’actor Javier Bardem hi representa un paper destacat, elcert és que tant ell com la resta de secundaris (els sempre eficients JamesFranco o Richard Jenkins, per exemple) es limiten a dansar al voltant de lafigura principal del film i, en certa manera, a intentar guarir la tristesa queenvaeix permanentment la protagonista.

Dirigida per Ryan Murphy (autor d’alguns episodis de la sèrie Nip/Tucki director d’una altra adaptació biogràfica com fou Retazos de mi vida), Come,reza, ama ha esdevingut un notable fracàs de crítica i públic als Estats Units,fet que qüestiona si Julia Roberts ha deixat definitivament de ser, com semprese l’ha anomenat, «la núvia d’Amèrica». El públic europeu tindrà la darrera pa-raula.

CARLES RIBAS

Manuald’autoajuda

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010 | Diari de Girona

Sala 2TOY STORY 34.30 - 6.30 (dissabte, diumenge)VERSIÓ CATALANASala 3SALVANDO LAS DISTANCIAS6.30 - 10.35Sala 6SALT8.15 - 10.45Sala 7MIS TARDES CON MARGUERITTE5.45 - 9.10Sala 8RESIDENT EVIL: ULTRATUMBA10.45Sala 9RESIDENT EVIL: ULTRATUMBA - 3D8.15

221 3 4

5 6 7 8

9 9 10 11

12 13

8.35 - 10.45 (dissabte i diumenge)4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.45 (dilluns a divendres)

4.30 - 8.30 4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.35

4.30 - 7.15 - 10.00

4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.40

4.15 - 6.15VERSIÓ CATALANA

4.00 - 7.25 - 10.45 4.15 - 6.25 - 8.35

4.15 - 6.153D

10.00EDICIÓ ESPECIAL EN 3D

4.00 - 6.20 - 8.40 - 11.00 4.30 - 6.30 - 8.35 - 10.40

4.15 - 6.25 - 8.35 - 10.35 4.00 - 6.15 - 8.30 - 10.45

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010

Rodar un biòpic sempre és arriscat,perquè la majoria de pel·lículesque recreen històries realsbasculen entre la fidelitat a allò queretrata i l’elecció dels millorsrecursos fílmics per dur-ho terme.A El gran Vázquez, Òscar Aibardocumenta els dies de glòria delfamós dibuixant de l’editorialBruguera il·lustrant-los com sifossin sortits d’una de les sevesvinyetes.

El film, doncs, se situa en una Barce-

lona, la dels anys , que recrea ambprecisió aquella aureola entre naïf i sub-versiva dels còmics de Vázquez, un delsmillors il·lustradors del seu temps.Com tots els genis, la vida de l’autor su-perava amb escreix les desventuresdels seus personatges: Vázquez era unautèntic vividor que no parava d’acu-mular aventures amoroses i que feia elque li donava la gana en una societatque no estava gaire avesada a acceptar-ho. La pel·lícula se centra en els seusmoments de màxima popularitat i, enconcret, en els intents d’un comptablede l’editorial de posar Vázquez a ratlla,

una croada personal que topa de carescontra l’enginy de l’autor de La familiaCebolleta.

Un dels principals atractius d’Elgran Vázquez és la lloable transforma-ció de Santiago Segura, que treu pun-ta a les seves dots interpretatives permés que el record de Torrente (delqual, per cert, n’està dirigint una quar-ta aventura) continuï eclipsant el seu ta-lent. El film també pot suposar la con-sagració definitiva del guionista i di-rector Òscar Aibar, que després depunxar estrepitosament amb el seudebut (Atolladero) ha donat símptomes

de molt bones idees a Platillos volan-tes i La máquina de bailar, per més quede moment les taquilles se li resisteixin.No hi ha dubte que la presentació a SantSebastià del seu nou treball contribu-irà a millorar les expectatives de futur.

Al costat de Segura, El gran Vázquezdisposa de magnífics secundaris comÁlex Angulo, Mercè Llorens, Enrique Vi-llén, Jesús Guzmán, Manolo Solo, PerePonce, Biel Durán, Itziar Aizpuru, Al-bert Vidal, Jordi Banacolocha, Lita Cla-ver i Pep Sais. El crític de cinema PereVall, conegut per la revista Fotogramas,hi fa una breu aparició.

PEP PRIETO

LA FITXAEspanya. 2010.

Títol original: «Elgran Vázquez».

Gènere: Comèdia,Biografia.

Direcció: Òscar Ai-bar. Intèrprets: San-tiago Segura, Mercè

Llorens, Álex Angulo,Enrique Villén, Jesús

Guzmán, ManoloSolo, Itziar Aizpuru,

Albert Vidal, PepSais.

� Albèniz Centre,Ocine (Girona),

Lauren (Blanes),Olot, Kyton

(Palamós), Ocine (Platja d’Aro).

ELS PROTAGONISTESUna actriu amb fu-

tur. Mercè Llorenstorna a la primera lí-

nia. Des de la seva co-mentadíssima apari-ció a La puta y la ba-

llena, l’actriu catalanaha sabut compaginarla televisió (HospitalCentral, 700 euros)amb projectes cine-

matogràfics com Ca-marón o Pretextos.

�«EL GRAN VÁZQUEZ»�EL GUIONISTA I DIRECTOR ÒSCAR AIBAR CONVERTEIX SANTIAGO SEGURA EN LA PERFECTAENCARNACIÓ DEL CREADOR D’«ANACLETO» I «LAS HERMANAS GILDA»

La vida és una vinyeta

Cineasta d’un sòlida trajectòria alsanys setanta i vuitanta amb films comLa senyora o És quan dormo que hiveig clar, Jordi Cadena s’havia pro-posat centrar-se exclusivament almón de la docència fins que la sevaparella, la també directora Judith Co-lell, el va engrescar per adaptar con-juntament un relat que els va impac-tar de l’escriptora Lolita Bosch ano-menat Elisa Kiseljak. Si hem de fer casde la fantàstica acollida que ha rebutel film al Festival de Donosti, podemafirmar que el resultat ha esdevingutexcel·lent.

Elisa K.està concebuda com una pel·lí-cula en dues parts: la primera, dirigidaper Cadena, ens mostra en blanc i ne-gre i a través d’una veu en off (la de Ra-mon Madaula) el dia a dia d’una nenad’onze anys fins al moment en què unamic de la família s’introdueix a casaseva i abusa sexualment d’ella ; en la se-gona part, la dirigida per Colell i ja fil-mada en color, ens trobem amb una Eli-sa amb vint-i-pocs anys que sembla ha-ver oblidat aquell cruel succés i duu unavida aparentment normal. Un bon dia,però, mentre s’està preparant un cafè,el pes del passat li retorna com un llamp

i fa recordar-li tot el patiment que sem-blava enterrat. El film, el qual molt sà-viament no mostra en cap moment l’es-cena de la violació, bascula d’aquesta

manera entre el passat i el present a tra-vés de l’Elisa i les dues actrius que la ca-racteritzen: la nena Clàudia Pons i AinaClotet, la qual ha de recrear la pitjor part

d’un relat dur i commovedor.Avui divendres els directors Jordi Ca-

dena i Judith Colell presenten la pel·lí-cula al cinema Truffaut.

CARLES RIBAS

LA FITXACatalunya. 2010.

Gènere: Drama.Durada: 75 min.

Direcció:Judith Colell i Jordi

Cadena. Intèrprets:Aina Clotet, ClàudiaPons, Hans Richter,Lydia Zimmermann.

� Truffaut (Girona)

�

«ELISA K.» �ELS DIRECTORS JORDI CADENA I JUDITH COLELL ADAPTEN UN ESFEREÏDOR RELAT DE L’ESCRIPTORA LOLITA BOSCH

Reviure el passat

DIARI DE GIRONA

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 55

RAMONA Y SU HERMANA�����

EUA. 2010. 103 min. Aventures. Títol ori-ginal: «Ramona and Beezus». Direcció: Eliza-beth Allen. Guió: Laurie Craig i Nick Pustay,basat en els llibres de Beverly Cleary. Música:Mark Mothersbaugh. Fotografia: John Bailey.Muntatge: Jane Moran. Intèrprets: Joey King,Selena Gómez, John Corbett, Bridget Moyna-han, Ginnifer Goodwin. Ocine (Girona). Ba-sada en els llibres infantils de Beverly Cleary,Ramona y su hermana és una comèdia familiaral voltant a les vivències dels Quimby, prototipde família de classe mitjana americana ambcaseta en zona residencial, i el major al·licientde la qual són les entremaliadures de la filla de9 anys, Ramona, una noieta de desbordantimaginació. Tot allò que passa en la pantallaho hem vist en centenars de pel·lícules i sèriesde televisió. Per tant, és un producte dirigit atota la família, en especial nenes i adolescentscriades amb l'embafadora mirada Disney, plenade bons sentiments i que pretén demostrar lesbondats d'una família convencional. Certa-ment, la nena protagonista, Joey King, mostramaneres d'estrella eixerida que entusiasmaranel seu públic. Una simpàtica «nyonyeria» quees digereix amb la mateixa facilitat que s'obli-da. HONORATO J. RUIZ

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010 | Diari de Girona

EL AMERICANO�����

Estats Units. 2010. Color. 105 min. Títol ori-ginal: «The american». Direcció: Anton Corbijn.Guió: Rowan Joffe, a partir d’una novel·la de MartinBooth. Intèrprets: George Clooney, Violante Placi-do, Thekla Reuten, Paolo Bonacelli. Albèniz Pla-ça (Girona), Ocine (Girona), Lauren (Blanes), Cat-Cines (Figueres), Cines Olot, Ocine (Platja d’Aro),Cines Roses. El americano és un de tants casos enquè la promoció enganyosa d’una pel·lícula repercu-tirà directament en la percepció que tingui el públicdel seu resultat. El film d’Anton Corbijn es ven comun thriller d’assassins redimits i exotismes geogrà-fics, quan en realitat estem davant d’un atípic i no-table drama psicològic que defuig qualsevol con-vencionalisme inherent al gènere per endinsar-seen una sobrietat narrativa que té més de Melvilleque de Greengrass, per entendre’ns. No és, malgrataixò, una cinta rodona, perquè Corbijn acaba vícti-ma d’una certa indefinició formal en determinatspersonatges i el clímax que, al capdavall, està direc-tament vinculada a la tensió entre el que es vol ex-plicar i el com s’explica: sembla que el director nos’atreveixi a portar la seva aposta fins a les últimesconseqüències per poder ajustar-se a les necessi-tats de la demanda. Però, de fet, com també s’ha ditmolt a propòsit d’Origen, les pel·lícules es roden perser vistes pel major nombre de persones possible i,per tant, els mals d’El americano són realment me-nors davant la seva agosarada aposta pel minima-lisme expositiu (i això val tan pels diàlegs com perla pròpia dinàmica de la història), una renúncia ex-plícita i voluntària a l’exhibicionisme turístic (el po-ble on transcorre l’acció, generalment, és el perfec-te i lacònic mirall de la transformació del protago-nista) i, sobretot, la interpretació de George Cloo-ney, que sap transgredir la seva imatge sense incó-rrer en manierismes. Més enllà de les seves des-igualtats, El americano és, finalment, un exemplede bon cinema independent. Estrenat en multisa-les, això sí. PEP PRIETO

�

CONTRACORRIENTE�����

Perú, Colombia, Alemanya, França. 2009. 102 min. Direcció i guió: Javier Fuentes-León. Música: Selma MutalFotografia: Mauricio Vidal. Muntatge: Roberto Benavides i Phillip J. Bartell. Intèrprets: Cristian Mercado, ManoloCardona, Tatiana Astengo, José Chacaltana, Emilram Cossio, Cindy Díaz, Aydee Càceres, Liliana Alegría Saavedra.Albéniz Centre (Girona). Que difícil és ser home i reafirmar-se com a tal, quan es viu en una petita localitat pes-quera marcada per fèrries tradicions; si a això hi afegim ser, al mateix temps, pare de família i homosexual, la cosa jaes complica més. Un home que intenta ser-ho i respondre així al rol i clixé d'home, però que manté en secret unaapassionada relació amb un altre home, del qual està perdudament enamorat. I és que, a vegades, aquestes tradi-cions plenes de pors i prejudicis es converteixen, en mans dels seus fidels i autèntics seguidors, en verdaderes ma-lediccions, tant per a ells, com per al seu entorn. Amb una més que solvent i destacable interpretació del trio prota-gonista i amb una facturació més que notable, Javier Fuentes-León ens endinsa en una història que, si bé al principi,ens sembla estar veient una versió peruana i pesquera de Brokeback Mountain, de sobte, i gràcies a un sorprenent iinesperat gir, la narració acaba coquetejant amb el realisme màgic. I, per descomptat, és aquest sorprenent gir el mésdestacable d'aquesta pel·lícula. Contracorriente és una producció diferent i plena de senzillesa, que si bé resulta unxic desigual, sobretot en el seu últim tram, ens endinsa en el món d'un home que viu un amor diferent i, com bé indi-ca el seu títol, a contracorrent. Únicament la seva excessiva sensibleria acaben desdibuixant el conjunt d'aquestaoriginal faula. JUAN LACASA

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010 | Diari de Girona

De l’autor de «Vides minúscules»Una pinzellada que passa de la llum

esclatant a la negror més absoluta uneix elsuniversos pictòrics de Tiepolo i David: és labiografia de François-Élie Corentin, el«Tiepolo del Terror», nét d’hugonotanalfabet, fill de poeta fracassat, criat perdues dones desesperades d’amor i autorsobretot d’Els Onze, el quadre més tenebrósi més famós del Museu del Louvre. | DdG

�

PIERRE MICHON

Els OnzeCLUB EDITOR, 122 PÀGINES

Un home decideix que està massa enamorat com per morir

Un home mor, però en canvi passa unacosa estranya: l’home no està realment morti el fantasma que s’ha d’emportar la sevaànima a l’altra vida queda astorat. Fins asaber què ha passat, el fantasma es quedade mala gana al costat de l’home. Peròaleshores s’enamora bojament de la xicotade l’home i les coses es compliquen. | DdG

�

JONATHAN CARROLLEl fantasma enamoradoLA FACTORÍA DE IDEAS, 316 PÀGINES

La història d’amor d’Abelard i HeloïsaAquesta és la història d’un torturat pels

prejudicis morals i per l’enveja que LluísNicolau d’Olwer va qualificar com l’aventurahumana més significativa del sXII. L’amord’Abelard i Heloïsa constitueix un paradigmade l’època. Malgrat va ser violentamentblasmat, ella no va renunciar mai ni a estimarni a la força d’aquell amor carnal. | DdG

�

JOSEP M. MUÑOZ PUJOLTots els camins duen al llit de VenusEDICIONS DE 1984, 333 PÀGINES

Assaigs de literatura Alfabets és un viatge pels llibres i per la

literatura –o millor dit, un dels milers de viat -ges possibles que ajuden a descobrir els lli -bres, els escriptors i un mateix. Al cor d’a questvolum hi ha la crisi que, des del sXIX, projectales seves llums i ombres cap a no sal tres. Ma -gris n’explica les arrels en el Ro man ticisme ila insereix en les tragèdies que han tras bal -sat i trasbalsen la nostra història recent . | DdG

�

CLAUDIO MAGRISAlfabetsEDICIONS 1984, 475 PÀGINES

Una mirada ètica a l’educacióEn la majoria dels llibres sobre educació

no s’estableix cap diferència entre moral iètica. Encara que pot semblar una qüestiómenor, no ho és en absolut. La moral éspública i cultural. I els autors d’aquest volumcreuen que, a diferència de la moral, l’èticaés la demanda del rostre de l’altre, unaresposta que se situa en els marges de lamoral, en els límits del bé i el mal. | DdG

�

JC MÈLICH, A. BOIXADER (coord.)Els marges de la moralGRAÓ, 149 PÀGINES

Vint anys de relacions internacionalsDes que va ser nomenat se cretari general

de l’OTAN, Solana ha passat 15 anys en pri -mera fila de la poítica internacional. Gràcies ala seva experiència, Solana presenta, guiatper les preguntes del periodista LluísBassets, un fascinant panorama actual, elsreptes a què ens enfrontem i com es va ferla transició del món estabe de la guerrafreda a les incerteses de l’actual. | DdG

�

JAVIER SOLANAReivindicación de la políticaDEBATE, 255 PÀGINES

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�La BicicletaEstàticaSERGI PÀMIESQUADERNS CREMA

2�Contra el ventdel nordDANIEL GLATTAUERLA CAMPANA

3�MaletesperdudesJORDI PUNTÍEMPÚRIES

4�Perdona peròvull casar-meamb tuFEDERICO MOCCIACOLUMNA

5�Els jugadors de whistVICENÇ PAGÈSEMPÚRIES

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�El viatge alpoder de lamentEDUARD PUNSETDESTINO

2�El secretRHONDA BYRNEENTRAMAT

3�De què parloquan parlo decórrerHARUKI MURAKAMIEMPÚRIES

4 �Notícia deCatalunyaJAUME VICENS VIVESCOLUMNA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

UNA ANTOLOGIA DE NOUS AUTORS DEL PAÍS, QUE SORPRÈN PER LA SEVA HETERODÒXIA IIDEES QUE FUGEN DE LA COMPILACIÓ CLÀSSICA

LOLITA BOSCHVeus de la

nova narrativacatalana

EMPÚRIES, 330PÀGINES

Una antologia d’autors catalans,sota el reclam de noves veus, i unaedat compresa d’uns anys, se’nsdiu. Són autors consagrats i quecomencen; autors de distànciacurta i novel·la; joves promeses opoetes sense narrativa publicada.Una antologia sorprenent,heterodoxa, de l’escriptora LolitaBosch (Barcelona, ).

Explica la seleccionadora que va en-viar preguntes per correu electrònicals autors per confegir una presentació.Privant-nos així d’una entrevista apro-fundida que valdria la pena, i no és no-més passió de periodista. De vegades,i a causa del laconisme d’algun autor,apareix una biografia escardalenca.Que vol ser alternativa, i esdevé d’in-formació escassa o mínima. Els autorsvalen segur una descripció del seu am-bient creatiu. Diu la polifacètica LolitaBosch: «no és un catàleg del millorque s’escriu a casa nostra», a la pàgina. Se’ns despatxa al novel·lista guixo-lenc Toni Sala, un dels autors més zig-zaguejants i introspectius de la nostranarrativa amb la descripció: «els tresplats que s’estima més són els entrepans,les faves i els uriços» (a la pàgina ). Sial menys ens informés de quins boca-tes li agraden. Seriosament, sorprèn. Percert, el conte triat és del llibre Bones no-tícies (), un gran recull de contes.

En la presentació de Sánchez Piñol,se’ns aclareix que no li agrada contes-tar qüestionaris, i l’autora no es moles-ta a buscar-lo i arrencar-li informacióamb fòrceps, si cal. Interessant el relat

Els nens cecs d’Argenville de la jove JoAlexander, amb un punt anglosaxó i unaambientació pròpia de la gran CarsonMcCullers. Apareix Ramon Erra (Vic,) o Piñol, que és del , que es por-taria anys amb Edgar Cantero, del. No són massa anys per a una ge-neració? L’autora diu que ens seleccio-na una generació en què es pugui em-

mirallar. Són textos de autors, i sino comptem l’actor Roger Coma, hi ha gironins (Pujadó, Planas i Sala), un, dels autors, percentatge que sem-bla escàs per a la plantilla d’autors localsconsolidats.

Diu Bosch que ha estat any lleginttextos d’autors, i uns títols; és proufeina? En descàrrec seu, algun dels

triats, pel fet de pertànyer a editorialscompetidores, no els ha pogut inclou-re, i altres no han volgut participar:ambdues coses són inexplicables. Bosches reconeix una lectora en català pri-merenca. Sense prejudicis doncs, peròamb una base menor que altres que po-drien fer la tria. Ha trucat a poetes sen-se narrativa publicada, per incloure’ls.Curiós i estrany, perquè ningú garanteixque un bon poeta sigui un bon narra-dor. A novel·listes que no han publicatmai contes. No hi ha cap escriptor va-lencià, per què? L’antologia trenca els lí-mits dels textos, hi ha fragments de no-vel·la; apareixen autors inèdits, ambnoms consagrats com Puntí, SánchezPiñol, o l’illenc Melcior Comes, per auna tria que el temps dirà si és divina ooptimista.

Una autora com la Najat, ens diu queno va mai al teatre (això no es diu,dona!), però que li agraden els guionsde tele. Sap Lolita Bosch que es fica enun terreny ple de bombes, enveges i tin-tes enverinades, i ja diu que no és unaantologia canònica, però obre el debatsobre llur utilitat. Al cap i la fi, una menade manual de noms. Cal dir que sem-pre una reunió d’autors és una decla-ració d’intencions, una desfilada que potenlluernar o decebre. Aquí trobem unatemàtica variada, marcada, potser, perun regust del passat rural. Per cert, tex-tos interessants de Roger Coma i del joveEdgar Cantero, amb el retrat d’una es-pera amatòria. Una pregunta a mala fe:tenim una antologia amb una torren-tada d’autors, amplíssima; o tenim unaliteratura superpoblada? Els deixo ambel dubte. Un de més.

MOISÈS DE PABLO

Viatge a una generació dubtosa

Lolita Bosch presenta ara una antologia dels nous escriptors catalans.

DIARI DE GIRONA

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010

Un viatge a l’harmoniaAquesta és la història d’un viatge al

continent austral de la protagonista, Anna,una dona ficada en una vida que l’ofega i ladeixa sense força. Se’n va a Austràlia, desd’on descriu paisatges emocionants, frescos,gairebé onírics. Aquest és un llibre ple deconeixement i d’íntima delicadesa ambsolucions que ens ajudaran a prioritzar lescoses realment importants. | DdG

�

EVA GONZÁLEZ COLOMERUlurúAUTOEDITAT, 140 PÀGINES

Una novel·la d’aventures que mostral’extraordinari poder de l’amistat

Charles Bucktin és un dels nens menyspopulars del poble. Una nit de 1965 algúpica a la seva finestra: és Jasper Jones, unmestís rebel i marginat que necessita ajuda.Charles l’acompanyarà fins a un clar del bosc,on serà còmplice del seu horribledescobriment, un secret que canviarà lesseves vides per sempre. | DdG

�

CRAIG SILVEYJasper JonesSEIX BARRAL, 382 PÀGINES

Torna l’autora de «Los crímenes delnúmero primo»

Durant un congrés a Barcelona, lajutgessa MacHor rep en el seu hotel unmanuscrit on un individu la fa partícep delseu macabre experiment: cometre una sèried’assassinats per posar a prova la sevacordura. El que semblava una broma de malgust aviat es tradueix en un joc mortal. | DdG

�

REYES CALDERÓNEl último paciente del doctor WilsonPLANETA, 484 PÀGINES

Sobre la revolució a la regió de GironaAquest llibre no té un objectiu polític. És

un treball d’història política. Els autorsintenten acostar-se a cosmovisions iconcepcions polítiques d’un moment històriccrucial, a través del llenguatge i els discursosd’alguns dels protagonistes. A càrrec delLlicenciat en Filosofia i Història Albert Pons(l’Escala, 1978) i de l’historiador LluísSerrano (Figueres, 1975). | DdG

�

A.PONS RAMOS / L. SERRANO JIMÉNEZ

Afrancesats i guerrillersDIPUTACIÓ DE GIRONA, 246 PÀGINES

Entre el Pavese d’«El bello verano» i els adolescents d’«Elephant»

La tensió de l’adolescència de Tomásarriba a un punt de no retorn quan viatjaamb la seva família, com cada any, al petitpoble on solen estiuejar. Sota la tovainactivitat estiuenca, tot comença a succeirde sobte com en un encadenament: eldescobriment del sexe i de la violència, lamort, la transgressió... | DdG

�

ANDRÉS BARBAAgosto, octubreANAGRAMA, 146 PÀGINES

Una novel·la delirant d’urbanites quesurten al camp

Un jove solitari i gran aficionat als boletsfa un descobriment casual: un bosc primi ge -ni enmig de les muntanyes catalanes. Unbosc que mai ha trepitjat l’hime. Convençutque aquesta troballa ha de canviar les sevesvides, engrescarà els seus companys de laPenya Boletire de Sants a endinsar-s’hi. | DdG

�

JORDI CANTAVELLAAquests catalans estan tocats del boletCOLUMNA, 159 PÀGINES

5�El secretdelsrovellonsMARC ESTÉVEZARA LLIBRES

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�El tiempo entre costurasMARA DUEÑASTEMAS DE HOY

2�Inés y la alegriaALMUDENAGRANDESTUSQUETS

3�Lo que mequeda por vivirELVIRA LINDOSEIX BARRAL

4�Come, reza,amaELIZABETH GILBERTSUMA DE LETRAS

5�Sé lo que estás pensandoJOHN VERNONROCA

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�No consigoadelgazarPIERRE DUKANINTEGRAL

2�Reinventarse.Tu segundaoportunidadMARIO ALONSOPLATAFORMA

3�El secretoRHONDA BYRMEURANO

4�El viaje al poderde la menteEDUARD PUNSETDESTINO

5�El poder del ahoraECKHART TOLLEGAIA

L’escriptor Don Winslow subscriul’opinió de Frankie Machine,l’assassí mafiós que protagonitza laseva última novel·la traduïda al’espanyol, que «el crim organitzatés el propi Govern» i culpa de lacrisi mundial una «organitzaciótotalment mafiosa» formada per lapolítica i les finances.

Winslow (Nova York, ) conver-sava aquesta setmana sobre El invier-no de Frankie Machine, una novel·la enla qual repassa les últimes dècades dela història de la màfia als Estats Unitsa través d’un antic sicari que als seus anys intenta portar una vida normal.

Però el passat vindrà a buscar FrankMachianno, qui haurà d’abandonar laseva ordenada vida d’home treballadori amant del surf -que practica a diari ales platges de Califòrnia- per descobrirqui vol veure’l mort i per què. Mac-hianno tornarà a ser Frankie Machinei buscarà en la seva carrera d’assassímafiós de llegenda les pistes que li per-metin salvar la vida.

Els records de Frankie donen peu aWinslow a reconstruir la història de lamàfia nord-americana des dels tempsde l’abundància, quan els negocis deLas Vegas donaven beneficis a tots famig segle, fins al moment més recent,en què els mafiosos acaben com «hie-nes» disputant-se la ciutat dels casinoscom si fos «un esquelet ressec».

Winslow explica que va construir elpersonatge de Frankie Machine a par-tir de diversos mafiosos que va conèi-xer en el barri en què es va criar. El pro-tagonista d’aquesta novel·la és un

home «honrat a la seva manera», quemai ha disparat contra ningú que noformés part del crim organitzat ni haatacat els familiars de les seves víctimes.

Són normes mínimes de compor-tament que en la novel·la no són res-

pectades per les noves generacions demafiosos ni pels polítics amb què es-tan conxorxats. «Alguns polítics te-nen un codi ètic menys exigent que eldels mafiosos», assegura Winslow, quireconeix no sentir «gaire respecte pels

EFE/DdG

DON WINSLOWEl invierno de FrankieMachine

EDICIONES MARTINEZ ROCA

Don Winslow: «El crimorganitzat és el propi govern»

polítics en general». I en dóna provaquan respon que «per descomptat»subscriu algunes de les afirmacionsmés contundents que ha posat enboca de Frankie Machine en la novel·la,com la que diu que «el Govern vol aca-bar amb el crim organitzat perquè li fala competència». «En tota la seva vida-argumenta Winslow- un mafiós noaconseguirà guanyar tants diners comun senador en un contracte de cinc mi-nuts amb, per exemple, una empresapetrolífera». Com diria Frankie Mac-hine, «cada vegada que dos individusamb vestit pixen en el lavabo del Senates produeix un delicte greu». «La cri-si financera que hem patit es deu a unaestreta col·laboració entre les financesi el Govern, és una organització total-ment mafiosa», assegura l’autor nord-americà.

Els drets per portar al cine El in-vierno de Frankie Machine -que es vapublicar en anglès el - van ser ad-quirits per l’actor Robert De Niro, peròdesprés de diversos projectes fallits l’a-daptació cinematogràfica no s’ha re-alitzat encara. «He deixaxt de prestaratenció a aquest tema», afirma Wins-low quan se li pregunta al respecte.

Convertit en un dels autors mésreconeguts de la novel·la negra actu-al, Winslow atribueix l’auge mundialdel gènere a la qualitat dels escriptorsi també a la crisi econòmica. «En èpo-ca de crisi, la gent se sent impotent i,en llegur aquestes novel·les, pot somiaramb el poder d’assaltar un banc. D’al-tra banda, són els bancs els que els ro-ben a ells», explica.

Abans de conèixer l’èxit com a au-tor -va publicar la seva primera novel·lael -, Don Winslow va treballarcom a detectiu privat, una etapa de laseva vida que, segons diu amb fran-quesa, preferiria oblidar. Les sevesaptituds com a detectiu són un miste-ri, però Don Winslow reconeix que, siun dia trobés Frankie Machine fent surfen una platja de Califòrnia, no avisa-ria la policia.

Don Winslow va ser detectiu privat a bans de dedicar-se a l’escriptura.

DIARI DE GIRONA

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010 | Diari de Girona

FESTIVAL DE JAZZMedeski, Martin & Wood

Auditori (Girona). � Dimarts28, 21 h. � 20 € / 30 €.

Gràcies a la seva mescla de jazz,groove, funk, soul i rock, Medeski,Martin & Wood és una de lesformacions que més interèsdesperten entre els seguidorsinquiets de l’esfera jazzística i lesmúsiques modernes. A l’Auditori deGirona i en el marc del Festival deJazz de Girona, la banda nord-americana estrenarà treballdiscogràfic, Radiolarians III, en elseu únic concert a Catalunya.

ROCKCiudad Neón + La Bici de Juan

La Mirona (Salt) � Dissabte25, 22.30 h. � 4 € / 6 €.

Després de passar per altresbandes, Nil Torres (veu i guitarraacústica), Gerard Porta (teclat iveus), Marc Cros (guitarres i veus),Cristian Mira Gil (Bateries) i LucasGonzález (Baix), decideixen parar,tornar al principi i crear la seva prò-pia, Ciudad Neón, i com a primer LPpresenten Horizonte al revés, gra-vat a la tardor de 2009. CiudadNeón és un espectacle modern demilers de titelles ballant a l'unísonla dansa d'una sequència alfanu-mèrica. Per la seva banda, La bicide Juan, nascuda el 2008 a Blanes,té com a principal objectiu «deixaranar cançonetes» pel camí per po-der tornar a casa quan els seuspassatgers creguin haver trobat elque creuen estar buscant.

�

�

Planning

Ciudad Neón.

DISCMEDI

COM FUNCIONA?T’apropes a LEGAL-EXPRESS, sense necessitat de de-manar cita prèvia, ens formules la teva consulta, i undels nostres experts advocats te la resoldrà a l’instanto en un termini màxim de 48 hores, abonant el preude 49 euros.

QUI SOM?LEGAL-EXPRESS, el teu advocat sense cita prèvia, és el primer despatx d’advocats a Girona i província que combina el tracte personal i directe amb els seus clients oferintun servei complet, àgil i eficaç al millor preu. Som un grup d’advocats col·legiats amb un mínim de deu anys d’experiència, capaços de resoldre tots els teus dubtes legals sense haver de demanar cita prèvia,ajustant-nos a les teves necessitats per proximitat, preu i atenció.

QUÈ FEM?• Consultes verbals 49 euros.• Elaboració i revisió de tot tipus de documents.• Informes jurídics.• Dret administratiu: recursos contra l’Administració, recursos d’alçada i reposició, tramitació

de llicències, activitat i obra...• Dret Civil: separacions, divorcis, testaments, herències...• Dret Immobiliari: redacció i revisió de tot tipus de contractes: arres, opció de compra,

compravenda, arrendament...• Dret Fiscal: estudi i càlcul dels principals impostos...• Dret Laboral: acomiadaments, revisió de nòmines, invalidesa...• Dret Mercantil: creació d’empreses, constitució, fusió i extinció de societats...• Estrangeria: arrelament, nacionalitat...• Assegurances.• Assessorament administratiu-financer per empreses.• Patents i marques.• Taxacions immobiliàries.

C/ Joaquim Vayreda, 57-59 GIRONA – Tel. 972 48 66 37 – consultes@legal-express.cat // www.legal-express.cat

Ha fet moltes anades i vingudes,com el títol del seu nou disc; i sem-pre a ritme d’una rumba canalla he-reva d’una Barcelona passada quees movia noctàmbula, com un gat.Amb el seu tercer disc amb el Bom-bo Infierno, Muchachito es desvet-lla més líric que mai; però com voldemostrar avui a La Mirona, senseperdre l’energia del rumboxing.

Idas y venidas té l’esperit delprimer disc, després dels problemesdel segon. Ha estat alliberador?

El primer va ser genial perquèvam tenir moltes facilitats per fer elque volíem, sense ni tan sols signarun contracte. Amb el segon la ban-da estava dispersada i va ser méscomplicat, però ara he tingut untemps íntim amb les cançons, i he si-gut més tossut amb la producció.

Va arribar a creure que hauria dedeixar la música, pels problemes desalut causats pels pòlips?

La veu m’havia fallat molts cops,sempre l’he tingut tocada; i en ope-rar-me em va tornar la que tenia feia anys. Però ja m’hi havia acostu-mat, era una veu molt limitada peròcòmoda. I vaig passar de gravar a lanit, que era quan cantava bé abans,a fer-ho al matí sense dormir.

S’ha envoltat de grans músics iamics. Què s’aprèn de Kiko Vene-no, los Delinqüentes o Estopa?

Kiko és una gran escola, i a mést’escolta i «flipa» amb el que fas. Elllluita per ser un nen encara, i ens en-senya a tots que passen els anys peròque un no canvia les seves il·lusions.

És com estar amb el mestre Peret,que t’alegra només en veure que hiha gent que després de tanta tra-jectòria manté la innocència. Si noés lliure, la música no té sentit; ha detenir cor, sentiment i estar viva.

Al disc hi versiona Manzanita; di-gui’m algú molt allunyat del seu es-til que voldria reinterpretar.

Jo he versionat tot el versionable;com diu en Kiko, «em carrego lescançons molt bé», diu que li encantacom destrosso els temes aliens.(riu). Ho he fet amb Jonathan Rich-man o els Stray Cats, perquè lameva música és variada. Em surt deforma natural amb gent antiga,: perexemple m’agradaria versionar Roncon Coca-Cola, un calypso mític.

Ser l’eix de tot l’entramat delBombo Infierno no és esgotador?

Sí que ho és, perquè venia de tre-ballar anys tot sol, segons la mevafilosofia. Al principi el Bombo erauna banda itinerant de cap de set-mana, no esperava fer un projecteamb tanta gent i que s’hi quedés tot-hom. Quan em vaig adonar que ana-va de debò els vaig explicar que hovolia fer a la meva manera, i hi ha co-ses per les quals no faig reunions. Elfuncionament és com un vaixellpirata: hi ha coses que les decideixel capità i d’altres la tripulació (riu).

Què fan dels quadres que pintaen Santos durant les actuacions?

Hi ha gent que els compra justdesprés del concert, i en d’altresocasions van quedant i els posem alweb per si interessen algú. D’altrescops els regalem per causes socialsen què creiem, però ho fem sepa-rant-ho de la música: es tracta d’a-judar i no de fer-te autopromoció.

Què pesa més en vostè: ritme o

poesia, forma o fons?La poesia em fa tocar com toco.

Tinc una tècnica molt bruta, que noguarda les formes. Jo trencava trescordes i seguia tocant, m’era igual;per això de l’estil en deia rumboxing,música i arts marcials, on el que im-porta és l’energia i el ritme continu.

Alguns músics gaudeixen mésdel procés de creació que de les gi-res. Per a d’altres, publicar un discés gairebé l’excusa per poder tor-nar als escenaris. Vostè on s’inclou?

En el segon grup, sens dubte.Però després dels discos que he fet,li he agafat el gust a gravar. I en tenirestudi propi m’hi passo més hores;ha sigut un alleujament no haver depensar en un pressupost per gravar.

Gravar en un garatge és gairebéuna declaració d’intencions.

Ui, però jo he gravat fins i tot almaleter de la furgoneta! Pensa quesóc molt petit i m’hi puc posar ambel bombo i la guitarra (riu). La Cue-va s’inspira en La Bodega, l’estudique té a Jerez en José Mª Pelayo, onsi hi entra algú amb art, hi grava i des-prés veuen què fan amb el material.I jo faig igual: enregistro gent que emsembla que tenen una veritat a dir;que després tinguin la sort que tin-

guin, però els facilito les eines.Parla amb estima de Jerez, i de-

dica una cançó a Barcelona, «unlloc cada cop més avorrit». Quinaseria la seva ciutat perfecta?

Primer, sempre, Santa Coloma;Barcelona m’ha fascinat i enamorat,per això m’entristeix veure que noqueda cap dels bars on tocava. Ésuna ciutat que confon civisme ambcastració oblidant tots els seus refe-rents poètics, des de Martí i Pol alsrumberos. Hi falten sales petites,perquè els pavellons estan molt béquan tens la butxaca plena, però nohi pots anar de primeres. I de sego-nes, tampoc. Hem de lluitar perquèBarcelona és al·lucinant, però ens hohem de creure també els que hi vi-vim, no només els de fora.

I a qui li diria Ojalá no te hubie-ra conocido nunca?

A la persona a qui li vaig dir en elseu moment (riu). No he tingut maimés aquest sentiment; això noméset passa un cop a la vida. Quan vaigescriure la cançó no imaginava quetanta gent se la fes seva. Els primersenamoraments t’enceguen; i araquan l’escolto me’n ric molt, peròquan la vaig fer... no vegis quins anysmés dolents.

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

Jairo Perera, «Muchachito»Cantant, guitarra i ritmes del Bombo Infierno.Amb nou disc al mercat, el combo «rumber» més incendiaride Catalunya vol revolucionar La Mirona aquesta nit.

«Barcelona és plena depoesia, però ara confoncivisme amb castració»

cultura.diaridegirona@epi.esMarta Pallarès

Muchachito i la seva guitarra marquen el ritme frenètic del Bombo Infierno.

MARC MARTÍ

TEMPORADA ALTACONCERT TEMPESTIU

La Planeta (Girona). � Divendres 1 i dissabte 2,22h; diumenge 3, 19h. � 16 €.

Xicu Masó dirigeix el Concert tempestiu, on repassa labanda sonora de la seva vida, amb l’acompanyament delCor de Teatre de Banyoles. «La música i jo tenim unarelació curiosa», afirma l’artista saltenc, «és com la relacióamb una dona guapíssima i que, tot i ser una gran amiga,mai ha volgut ser la meva dona». | DdG

CHICHA MONTENEGRO GALLERYTeatre Municipal (Girona). � Divendres 1 i

dissabte 2, 21 h. � 8 € / 16 € / 20 € / 30 €.Després de Brossalobrossotdebrossat, EL CANAL torna

a produir un espectacle del creador eclèctic iinclassificable que és Carles Santos. I aquesta ChichaMontenegro Gallery, en la qual el creador de Vinaròstempteja les arts del circ, agafa el relleu d'altresespectacles seus que hem pogut veure al festivalTemporada Alta: He de ser castigat per no haver estimatmai ningú (2007), El fervor de la perseverança (2006) o Elcompositor, el cantant, el cuiner i la pecadora (2003). | DdG

TEATRE INDEPENDENTCAMARADA K.

La Planeta (Girona) � Dissabte 25, 22 h;diumenge 26, 19h. � 12€.

La vintena edició de la Proposta de Teatre Independentcomença els dies 25 i 26 de setembre amb la Jornada del'Agrupació Teatral de les Comarques Gironines i dues re-presentacions de l'espectacle Camarada K. de la compan-yia mallorquina Produccions del Mar. La Jornada serà dis-sabte i consistirà en un curs d'interpretació dirigit per Síl-via Escuder (al matí) i un col·loqui a partir de les 7 de latarda durant el qual es presentarà el llibre Arlequin o l'artde (fer) la comèdia, d'Alfons Gumbau. A més, es parlarà so-bre la història recent i el present del teatre gironí i sobreles relacions/fronteres entre el teatre amateur i el profes-sional. | DdG

�

�

�

Escenaris

MÚSICA I TEATRE 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010

Mistery Jets «SEROTONIN» (ROUGHTRADE) �����Tres àlbums, tres segells. No sembla que Mystery Jets siguin una banda còmoda. Tampoc gaire atractiva

(al passat MTV Winter ens remetem). I, en canvi, no són pitjors que altres grups britànics d’èxit, tot i que po-sar-se a imitar Arcade Fire (la inaugural Alice springs) no els ajudi. El veterà Chris Thomas (Pink Floyd, RoxyMusic, Elton John) s’ocupa de la producció en un disc que fa honor al seu títol: la serotonina és un neurotrans-missor que inhibeix l’enuig, l’agressió, l’humor, la son, la sexualitat i la gana. Així d’anodines són les cançons.(POP) | E.G.

�

BrandonFlowers

FLAMINGOISLAND / DEF JAM /

UNIVERSAL

�����

Bravo Johnson «COME TASTE THE SUN» (STONE JUNCTION) �����Bravo Johnson és Ricardo Amurrio, un californià de pares espanyols que s’ha tornat a posar en mans de

Hendrik Roever (guitarres, dobro, producció) per gravar unes composicions que tenen un deute massa granamb Neil Young. Amb l’ajuda d’un altre membre de Los Deltonos (el bateria Iñaki García) i d’Oscar Duke (baix),ha confeccionat un Lp agradable i honest, que arriba a Espanya juntament amb el seu anterior treball (Thecrooked and the straight, 2008), però que ha de desenganxar-se més dels seus referents per reclamar per-sonalitat pròpia. (AMERICANA) | E.G.

�

Brazil «BRAZIL» (AUTOEDICIÓ) �����Debut de la banda castellonenca, en actiu des de 2004, que es defineix amb facilitat a tenor de les ver-

sions que inclou: La Banda Trapera del Río i Código Neurótico. Punk rock amb ribets hardcore i segons elspreceptes de la vella escola: Escopit amb velocitat i trufat de lletres compromeses (memòria històrica, vio-lència de gènere...). Recuperen dues cançons dels també castellonencs The Vidre (Sin voz i Mai sabràs) i li po-sen ganes, però no aconsegueixen mai anar més enllà dels consabuts llocs comuns. Descàrrega gratuïta:http://www.brazilpunks.com/cd/CD_BRAZIL.zip. (PUNK ROCK) | E.G.

�

Esforç innecessari

Es diu que Brandon Flowers va mostrar les cançons de Flamingo als seus companys de The Killers,per si volien incloure alguna en el seu últim Lp, però van declinar l’oferta. Al final, Day & age va resultarser el pitjor disc de la banda, però no sembla que la inclusió d’algun tema del debut en solitari deFlowers hagués arreglat les coses. De fet, si les va oferir va ser, precisament, perquè s’ajustavenperfectament als paràmetres sonors del grup. Per això tampoc s’entén massa que s’hagi entestat agravar-les al seu nom. Algunes, fins i tot, amb Stuart Price, també productor de Day & age. Els altressón Brendan O’Brien i el desnortat Daniel Lanois, que s’adapten a les necessitats d’un vocalista atrapatentre Bono i Springsteen (no fa gaire, va pujar a l’escenari per cantar Thunder road amb ell), aferrat auna èpica de segona mà que beu dels vuitanta encara que busqui un so més orgànic i que fa pudor amainstream per molt que Jenny Lewis (Rilo Kiley) s’apunti a Hard enough. Tot i que pitjor resulta quanli dóna per disfressar-se de Rufus Wainwright. Un despropòsit en tota regla. (POP) | E.G.

�

�����INDISPENSABLE

����NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

DEBUT COM A SOLISTA DEL CANTANT DE THE KILLERS, QUE FLUCTUA ENTRE EL SOSINTETITZAT I GLAMURÓS DE LA BANDA I L’ÈPICA DE SEGONA MÀ

- 3 vals per sortejar cada mes -

KIA SPORTAGE SUZUKI KIZASHIFORD C-MAX

10ART AccentsDIVENDRES, 24 DE SETEMBRE 2010 | Diari de Girona

CAROLINA FERRER & COL·LECTIVA

Àcentmètresducentredu-monde, Perpinyà. Avda. de laGrande Bretagne, 3. � Del 3de juliol al 27 de setembre.Diari de 15 a 19h.

�

Carolina Ferrer té clara la sevaorientació pictòrica: «La mevamirada sempre va ser geomètri-ca. Vaig coquetejar amb certagestualitat en el període de for-mació, però el meu gest sempreva ser un gest ordenat, valgui laparadoxa. En poc temps la geo-metria va prendre el poder i esva instal·lar còmodament alsmeus quadres, resultant ser elmés còmode per a ells i, sensdubte, per a mi». Actualmentexposa al cèntric espai d’art dePerpinyà acompanyada per unacol·lectiva de luxe integrada pernoms claus de l’abstracció cata-lana i internacional. | E. CAMPS

M. DURAN, A.FEDERICO IV. PÉREZ-PORRO

Asil Gomis, Agullana. Carrer Lluís Gomis. � Fins al 3d’octubre. Horari: www.agulla-na.com

�

(Re)visions, comissariada perEnric Tubert, és un projecte ex-positiu que arriba a la seva se-gona edició (la primera va ser el2002) i que ocupa part de l’an-tic Asil Gomis d’Agullana —unenorme edifici modernista demaó vist i suportat per uns po-derosos sòcols de pedra graníti-ca situat just a l'entrada del po-ble— compta, enguany, amb laparticipació dels artistes MiquelDuran, Antoni Federico i VictorPérez-Porro, tots tres amb estu-di a la localitat empordanesa. Elmés destacable d’aquesta atípi-ca iniciativa és, en tot cas, lasolvència de les diferents pro-postes artístiques que s’hi pre-senten. | E. CAMPS

PEP IGLÉSIASPub Es Toc, Girona. Traves-

sera de la Creu, 6. � De l’1 al30 de setembre. Diari de 19 a3h.

�

La Fundació Atrium Artis hainiciat la temporada expositivaamb una mostra col·lectiva en-torn de la idea d’autoretrat.Trenta-tres artistes provinentsde molts diferents àmbits es do-nen cabuda en aquesta propos-ta d’introspecció personal, a tra-vés d’un dels gèneres més prolí-fics de tots els temps. I és que,com afirmen els responsablesdel projecte, «d’autoretrats totsels artistes n’han realitzat, ja si-gui figuratius, esquemàtics, abs-tractes, suggerits, apuntats oocults». Els horaris de l’exposi-ció coincideixen amb els d’ober-tuta del Centre Cívic Can Nine-tes. | E. CAMPS

El fotògraf Pep Iglésias sem-bla voler subratllar un fet queno hauria de ser passat per alt:els colors pertanyen a la músicaafrocubana mentre que el per-sonatge, expressat de manerametonímica en el seu rostre, esreserva el blanc i el negre en unexercici manifest de profilaxiiconogràfica. D’això es tracta: derecuperar els sons inconfusiblesde Compay Segundo (setembrede 1907 - 2003) que serà recor-dat com l’inventor de l’«armóni-co» —barreja de guitarra i de«tres» cubà— i per la seva veuagredolça que va aconseguir in-ternacionalitzar els ritmes cari-benys. | E. CAMPS

COL·LECTIVACentre Cívic Can Ninetes,

Giron. Carrer de Santa Eugènia,146. � Del 9 al 30 de setem-bre.

�

L’exposició El museucom a pretext que actual-ment es pot veure al Mu-seu de l’Empordà de Fi-gueres és un intent nota-ble de sotmetre els límitsdel museu al poderós se-dàs del diàleg. En aquestsentit, no sembla que hipugui haver millors inter-locutors que els artistesvius i en actiu, és a dir, elspols oposats a la memòriaestantissa. Encapçala laselecció feta per Anna Ca-pella (Directora del Museude l’Empordà) i per Cristi-na Massanés (escriptora),Perejaume: fidel als seusplantejaments revisionis-

tes —en el bon sentit delterme—, l’artista de SantPol de Mar fa el que millorsap fer: ressuscitar la tradi-ció amb la finalitat de re-habilitar el nostre present.En un sentit ben divers,Eulàlia Valldosera opta perfilmar una acció que no ésaltra que la de netejar unaescultura: la protagonistaés una dona sense papersque brega amb objectesinanimats però a basta-ment documentats. O Jau-me Pitarch, per tancar eltrident català: en els seustreballs coincideixen lesicones perennes de la ico-nografia occidental amb labanalitat del record en for-ma de trencaclosques.Hans-Peter Feldmann, EdiHirose, Candida Höfer iAraya Rasdjarmrearnsookcompleten la selecció. | E.

CAMPS

COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � Del22 de maig al 12 d’octubre.De dimarts a dissabte d’11 a19h. Festius d’11 a 14h.

�

COL·LECTIVASala la Nau, Tossa de Mar. Plaça de les

Nacions, 1. � Del 24 de setembre al 31d’octubre. De dimarts a divendres de 10 a13 h i de 16 a 19 h. Dissabtes i diumengesd'11 a 13 h i de 16 a 19 h.

Enguany, explica Carme Espinet, presi-denta de l’Associació (art) Catalunya, «hemvolgut tractar un tema que està de plena ac-tualitat com és el del concepte temps ambl’exposició Temps fugit que, comissariada pelcrític Joan Gil Gregorio, vol fer una ullada altractament plàstic que els nostres creadorstenen de la temporalitat». En aquest sentit,

segueix Espinet, «Cinquanta artistes de di-ferents generacions i de llenguatges ben di-versos —la majoria representats per la nos-tra Associació— ofereixen un panorama en-riquidor que ens permet reflexionar i ana-litzar sobre un assumpte que ha estat in-vestigat amb profunditat al llarg de la històriade l’art».Autors com Salvador Dalí, Antoni Tàpies,Romà Vallès, Albert Ràfols-Casamala, Ma-nolo Millares, Josep Guinovart, Joan Her-nández Pijuan, Jorge Castillo, Josep Vallri-bera, Francesc Artigau, Josep Bofill, XavierMedina-Campeny, Montse Costa, Joan PereViladecans o Pep Camps garanteixen l’in-terès d’aquest projecte expositiu.

�

EUDALD CAMPS

LA MOSTRA, ORGANITZADA PER L’ASSOCIACIÓ (ART) CATALUNYA, HA ESTAT COMISSARIADA PEL CRÍTIC D’ART JOAN GIL GREGORIO

Una cinquantena d’artistesparticipen a «Temps fugit»

QUIM DOMENEGaleria d’Art l’Arcada, Blanes. Passeig

de Dintre, 11. � Del 17 de setembre al 7d’octubre. De dilluns a divendres de 17,30a 20,30 h. Dissabtes d’11 a 13 h. i de 17,30 a20,30 h. Festius tancat.

D’entre els molts mèrits que cal reco-nèixer a Quim Domene (Olot, ), undels més destacats —i singular— és la sevacapacitat permanent per moure’s ambdesimboltura per un territori artístic ab-solutament personal que ell fa visible a par-tir dels recursos tècnics més variats; la sevaescultura és deutora de la seva pintura,però a l’inversa també: la seva pintura so-vint irromp amb certa impudícia en la ter-cera dimensió, de manera literal o a ve-gades emprant jocs il·lusionistes, peròsempre recordant-nos —i recordant-se—que allò que compta és mantenir perma-nentment obertes les possibilitats dialò-giques en l’obra d’art.La doble proposta que actualment pre-senta a les comarques gironines ho pale-sa a bastament: a la Galeria d’art l’Arcadade Balnes la seva pintura, curulla de sím-

bols personals i universals, es desplega demanera poderosa mentre que a Castellfollitde la Roca el campanar es converteix, demanera permanent, en el suport insospi-tat d’unes caixes de llum-escultures quesobrevolen els espectadors com a símbolssolars o com les hores dels dies.

�

EUDALD CAMPS

L’ARTISTA PRESENTA TREBALLS A LA GALERIA D’ART L’ARCADA I, DEMANERA PERMANENT, INTERVÉ AL CAMPANAR DE CASTELLFOLLIT

Versàtil Domene, en múltiples formats. �

DOMENE

Tàpies i altres mestres L’exposició compta amb clàssics contemporanis i autors més novells.�

TÀPIES

Quim Domeneexposa a Blanes i a Castellfollit de la Roca

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010

El restaurant La Bella Lola, deCalella de Palafrugell, ha iniciat latemporada de tardor-hivern ambl’organització de sopars temàtics iactuacions de diversos artistesconvidats.

La setmana passada va ser laprimera en la qual es van posar enmarxa aquests sopars, amb la par-

ticipació de José Pérez i un grup demariatxis mexicans, els quals vancantar un extens repertori de «cor-ridos» i cançons d’aquell país ame-ricà.

Melodies com Jalisco, El Rey,Volver, volver, volver, Guadalaja-ra i altres, van sonar gairebé tota lanit, fent que la sala plena d’un pú-blic selecte, gaudís d’una festa di-

ferent, dins d’un ambient típica-ment mexicà. L’empresa de La Be-lla Lola pensa continuar amb lesactuacions al llarg de tota la temporada, després que aquest estiu també va tenir un gran èxitamb les cantades d’havaneres,concerts de piano i un extens re-pertori de cançons dels anys vui-tanta.

PALAFRUGELL | JOSEP M. BARTOMEU

La Bella Lola de Calella de Palafrugellorganitza sopars temàtics per a tothom

Un aspecte de l’actuació de José Pérez i els mariatxis.

JOSEP M. BARTOMEU

Llicenciada en Belles Arts,Torres, a la dècada dels 70, vaentrar en contacte amb lesavantguardes valencianes(Equip Crònica, Equipo Realitat,etc); des d’aleshores, ha realit-zat mes de cinquanta exposi-cions individuals, destacant laBiennal de Venècia, una antolò-gica itinerant organitzada per laConselleria de Cultura valencia-na, dues exposicions simultà-nies al Parlament Europeu i a laFundació Comunitat Valenciana,Regió Europea, entre moltes al-tres. L’artista exposa actual-ment a la Galeria d’Art Joan Pla-nellas de Tossa de Mar. | E.

CAMPS

ROSA TORRESGaleria d’Art Joan Plane-

llas, Tossa de Mar. Sant Pere,10. � Del 4 al 30 de setem-bre. De dimarts a diumenged’11,30 a 13,30h i de 18 a 21h.

�

Cada vegada resulta més in-freqüent que una galeria sobre-visqui durant més d’una dècada,més encara si tenim en compteel context de crisis general queavui dia ens toca suportar. Mal-grat tot, l’espai d’art dirigit perMichael Dunev pot presumirdels seus primers deu anys d’ac-tivitat cultural —concentrada alsmesos d’estiu— a Torroella deMontgrí. Durant aquest temps —explica Dunev—, «la galeria hamuntat exposicions tant d'artis-tes de renom amb reputacionsinternacionals com de jovescreadors». Celebra el desè ani-versari amb una mostra col·lecti-va de primer nivell. | E. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria Michael Dunev,

Torroella de Montgrí. CarrerMajor, 28. � Del 21 d’agost al30 de setembre. De dimarts adissabte de 17,30 a 21,30h.Possibilitat de cita prèvia.

�

Els amants de la pintura dequalitat poden anar fent boca:«De l’oli m’agrada la força delscolors, els volums que permet,però hi manca la transparència ila puresa de l’aigua. No era lameva manera de treballar […].Va ser allà [referint-se a la Llotjade Barcelona] on vaig provar lapintura acrílica, que permet feraiguada i pinzellades espesses,i que s’adiu amb el que vulltransmetre», explicava Joan Ma-teu (Salt, 1976) en una conver-sa mantinguda amb l’escriptorVicenç Pagès (La Magrana). ElFons d’Art d’Olot —a partir d’araFONSDART Galeria— escenificael seu canvi d’imatge ambaquesta mostra de l’artista sal-tenc. | E. CAMPS

JOAN MATEUFONSDART Galeria , Olot.

Bisbe Guillamet, 4. � Del 4 desetembre al 15 d’octubre.Horaris: www.fonsdart.com

�

La Fundació Caixa Girona i laFundació Joan Miró presentenPartit amistós – sentimentselectrònics, una exposició del’artista suïssa Pipilotti Rist,guanyadora del Premi Joan Miró2009. Partit amistós – senti-ments electrònics és la més àm-plia exposició de l’artista pre-sentada mai a l’Estat Espanyol.Fa un recorregut per la trajectò-ria de Pipilotti Rist a través detretze instal·lacions, tres a laFontana d’Or - Centre Culturalde Caixa Girona i deu a la Fun-dació Joan Miró. | E. CAMPS

PIPILOTTI RISTCentre Cultural Caixa Giro-

na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 8 de juliol al7 de novembre. De dilluns adivendres d’11 a 14h i de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 21h. Fes-tius d’11 a 14h.

�

L’imaginari turístic d’Empu-riabrava, Lloret de Mar i Olot,és l’objecte d’estudi del pro-jecte Uturism-utopism de l’ar-tista garrotxí Marcel Dalmauque s’inaugura el proper dis-sabte, 4 de setembre (12h.), al’Espai ZER01. La investigacióhistòrica, la reflexió teòrica il’anàlisi crítica, són el fona-ment d’unes sèries de foto-grafies on s’entrecreuen refe-rències culturals, socials i lúdi-ques amb un particular humordesmitificador. Aquest projec-te artístic, segons els respon-sables de l’espai expositiu, noqüestiona el valor econòmicfonamental del turisme, ni lapròpia figura del turista, però

sí que posa l’accent en algu-nes contradiccions nocives idesajustades sobre les qualses fonamenta.O, com explica Narcís Selles:«Un dels mèrits de Dalmau ésprecisament l’esforç de síntesiper visualitzar i posar en rela-ció –en tensió- els vells tòpicsi els seus substrats amb al-guns dels nous usos socials aquè avui són sotmesos. I comque per ell és tan importantallò que vol dir com la manerade dir-ho, empra les formes iels mitjans que li són mésútils per atènyer les seves fi-nalitats. En el cas present, l’a-parent simplicitat de la morfo-sintaxi cartellística s’alia ambun associacionisme metoní-mic de ressons surrealitzantsper fer emergir allò que un su-posat, i no gens innocent, bonsentit situa fora d’escena, nofos cas que s’esgarrés la pos-tal». | E. CAMPS

MARCEL DALMAUEspai ZERO1, Olot. Carrer

de l’Hospici, 8. � Del 4 desetembre 14 de novembre.De dimarts a diumenge de 10a 13h. i de 17 a 20h.

�

JORDI MITJÀReciclatge icreció artística

En la propostade Jordi Mitjà elsobjectes trobats oels materials pree-xistents es veuensotmesos a unprocés de reinter-pretació que acabaconformant el nu-cli de la seva refle-xió artística.

�

JORDI MITJÀMuseu de l’Empordà, Figueres.

Rambla, 2. � Del 24 de setembre al28 de novembre. De dimarts a dissabted’11 a 19h. Festius d’11 a 14h.

A F de Flâneur, segons els respon-sables de l’exposició, Jordi Mitjà (Fi-gueres, ) reflexiona, d'una banda,a l’entorn de la figura del «flâneur»,aquest passejant que deambula senserumb pels carrers de les ciutats per talde captar-ne la seva pulsió; i de l'altra,a l’entorn del film d'Orson Wells F forFake. És a dir: Mitjà parteix de la figu-ra clàssica del «flâneur» per proposar-

ne una de nova. Posat a la pell d’un d’a-quests personatges, li afegix els atributsd’un «falsificador» que es nodreix demúltiples dinàmiques d'exploració,observació i incorporació de referentsja existents. Del seu passejar pels car-rers, botigues i cases de gent de Fi-gueres i els seus entorns, en sorgeixenfotografies, objectes trobats o mani-pulats i connexions literàries o artísti-ques que han estat la llavor per dur aterme les peces d’aquesta exposició. Lamostra, que s’inaugura avui a les vuitdel vespre, comptarà, el proper dia d’octubre a les set de la tarda, amb unasessió dedicada a l’F for Fake de Wellsoberta al públic en general.

�

EUDALD CAMPS

Jordi Mitjà exerceix de«Flâneur» a Figueres

DdG

L’ESCALAEsglésia de Sant Martí d’Em-púries A les 7 de la tarda,concert Schumann i lal músicade cambra, amb Yuval Gotlibo-vich (viola) i Andreu Rucli (pia-no). Organitza l’Associació PauCasals.

S’AGARÓEsglésia de S’Agaró A les 8del vespre a l’Església de S’Aga-ró 2010, darrer concert del Fes-tival Internacional de Músicaamb «Compositors Nòrdics»,Michael Süssmann (violí), Nata-lia Strelchencko (piano). Preus:15 euros (anticipada), 18 eurosMés informació i compra d’en-trades a www.associaciopauca-sals.cat

FORNELLS DE LA MUNTANYAHavaneres A les 7 de la tar-da a la Plaça Major, cantadad’havaneres i cançó tradicionala càrrec del grup Voramar. De-gustació de rom cremat per atots els assistents. Festa Majorde Fornells de la Muntanya(Vall de Ribes).

SANT JOAN DE LES ABADESSESDocumental A 2/4 de 10 dela nit al Teatre Centre, projecciódel documental «Cal Mirar», deFrançois Boutonnet. L’acte seràpresidit per la regidora de cul-tura del municipi i s’iniciarà ambuna presentació del film a cà-rrec del seu autor, i d’un delsseus protagonistes, José Pobla.

GIRONACançó A les 7 de la tarda, al’Auditori Josep Viader de la

Casa de Cultura, recital de Mi-quel Pujadó. Entrada: 5 euros(reduïda, 3 euros).

Cafè El Cercle A les 11 de lanit al Cafè El Cercle de Girona,concert a càrrec de la cantauto-ra de Salt, La Maria Rosa. Entra-da lliure.

SANT FELIU DE GUÍXOLSCasa Irla A les 7 de la tarda,concert del grup Back On Time,integrat per Nacho Alonso a laguitarra i Alícia Calzada a laveu. El duet oferirà temes acús-tics del seu últim treball, Se-venteen, que recorda el pop-rock melòdic dels anys noranta.

BLANESAudició A les 8 del vespre alpasseig del Mar (banc dels mú-sics), audició de sardanes ambla cobla Santa Maria. Organitzal’Agrupació Sardanista de Bla-nes. Col·labora: Ajuntament deBlanes, Àrea de Cultura. Entra-da gratuïta.

CALONGETeatre A les 6 de la tarda a laSala Fontova de Sant Antoni deCalonge, representació teatralde «Les amistats perilloses», acàrrec del grup Catarsi Teatre.Aquesta representació formapart del Concurs de Teatre Ama-teur que es porta a terme almunicipi entre els mesos de se-tembre i octubre d’aquest any.Entrada lliure.

GIRONAJazz a la Mercè A 2/4 d’11de la nit al restaurant Els Jar-dins de la Mercè, concert dejazz a càrrec del duet musicalformat per Cesc Adroher & ToniPujol. Guitarra i contrabaix. En-trada Lliure. Cicle de concertsJazz... dins de la Mercè. Més in-

formació al portal web:www.elsjardinsdelamerce.com

BANYOLESArt Contemporani Fins alproper 3 d’octubre es pot visi-tar a l’Espai d’Art ContemporaniLluís Vilà de Banyoles, l’exposi-ció «Retrats», un projecte quebusca la participació ciutadana ies fa extensiu a totes aquelles

persones que hi vulguin col·la-borar.

GIRONAFontana d’Or Fins al 7 de no-vembre de 2010, a la Fontanad’Or, Centre Cultural Caixa de Gi-rona (C/ Ciutadans 19), exposi-ció «Pipilotti Rist (Partit amistós- sentiments electrònics)». Dedilluns a divendres: d'11 delmatí a 2 del migdia, i de 5 de latarda a 2/4 de 9. Dissabtes: d'11a 2 i de 4 a 8. Diumenges i fes-tius d’11 a 2. Més informació al

telèfon: 972 20 98 36.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació del llibre editatper Fragmenta Editorial Lluc.Demostració a Teòfil. Evangeli ifets dels apòstols segons el cò-dex Beza. Edició i traducció de

Josep Rius-Camps, Jenny Read-Heimerdinger, que intenvindranen la presentació, juntamentamb Joan Ferrer, Biblista i degàde la Facultat de Lletres de laUdG. Núria Terés llegirà frag-ments de l’obra.

GIRONACafè El Cercle A les 11 de lanit al Cafè El Cercle, concert acàrrec de Frank Harvey. Can-tant, baixista i guitarrista deBlues, Swing, Country-Music,Rockabilly, Rock & Roll Clàssic,Hard-Rock, Soul, Surf, Punk-Rock i Psychobilly des de 1996que presentarà el seu projectepersonal, executant temes pro-pis i versions de les seves in-fluencies més personals. Entra-da lliure.

Festival de Jazz A les 9 dela nit a l’Auditori Palau de Con-gressos, concert a càrrec deMedeski, Martin & Wood. Preus:Zona A: 30 euros/Zona B: 20euros. www.festivaldejazzdegi-rona.com Venda d'entrades pelServiCaixa. 10è Festival de Jazzde Girona

GIRONAFundació Fita Fins al 23d’octubre a la seu de la Funda-ció Fita (carrer Hortes, 22), espot visitar l’exposició «Aixa-fats» de Domènec Fita. Obresde 50x70 cm, fetes sobre pa-per de qualitat de les casesGuarro i Fabriano, sorgeixend’unes altres que vaig fer el1975 i que consistien en arru-gar el paper i aprofitar-ne lesarrugues per a refregar-hi elpinzell amb pintura negra pertal de valorar-ne el relleu.

GIRONAXV Festival de Poesia de Gi-rona A les 8 del vespre, a

l’Auditori J. Viader de la Casa deCultura, Música i poesia:«Triomf», amb Laia Noguera(veu) i Roger Illa (piano).

GIRONADrets Humans A 2/4 de 8de la tarda al centre cultural LaMercè, xerrada sobre la situacióactual dels drets humans a Co-lòmbia, a càrrec d’Adriana Gon-zález, defensora de Drets Hu-mans colombiana i Pep Parés,president d’Amnistia Interna-cional Catalunya. Organitza:Amnistia Internacional Catalun-ya a Girona.

ROSESHistòria Fins al 3 d’octubre, ala Sala Petita de l’Espai CulturalLa Ciutadella, «Històries al mar-ge. Els usos de la Ciutadella a lasegona meitat del segle XX»,amb obres de Toni Martínez iRodrigo de la Fuente.

GIRONAGiroscopi Cultural De 2/4de 10 del matí a les 11 de lanit, a la Casa de Cultura, el Mu-seu del Cinema i el CinemaTruffaut es portaran a termetota classe d’actuacions de tea-tre, música i dansa. Fira de lesiniciatives culturals Giroscopi.

SALTLa Mirona A partir de 2/4d’11 de la nit a la Sala 2 de LaMirona, concert del Banc deProves, a càrrec dels grups Ins-tint de Revolta i Brave CoastBastards. L’entrada és gratuïta ijust després, la festa continuaràamb La Bombolla.

�

�

Conferències

�

�

�

Música

�

Llibres

�

�

�

Teatre

�

Sardanes

�

Música

�

Audiovisuals

�

Havaneres

�

�

Música

�

�

Exposició

�

�

�

ExposicióMúsica

�

Música

DIVENDRES 1

Mostra

Poesia

Exposició

DIUMENGE 26

DIJOUS 30

DIMECRES 29

DIMARTS 28DILLUNS 27

DISSABTE 25

Agenda de la setmana

26/09/10 BANYOLESToti Soler i Sílvia Pérez a l’AteneuAuditori de l’Ateneu A les 7 de la tarda a l’Auditori del’Ateneu de Banyoles, concert a càrrec de Toti Soler i SílviaPérez Cruz. Una magnífica oportunitat de veure aquestduet en un escenari. Exaltats i enamorats romandran persempre els que tinguin el gust d’escoltar-los en directe aBanyoles. El preu de l’entrada és de 12 euros.

�

DIARI DE GIRONA

29/09/10 GIRONAEl sorprenent Peter Piek arriba a GironaCafè El Cercle A partir de les 11 de la nit al cafè ElCercle, el multidisciplinari artista Peter Piek arriba a Giro-na en la seva vessant musical. Nascut a la ciutat alema -nya de Leipzig, Piek és un dels compositors més en formadel vell continent amb la seva exquisita fusió que beu delfolk-rock i el power pop. Un luxe per a la nit gironina.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#678COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 24 DE SETEMBRE DE 2010 | Diari de Girona

DIVENDRES, 1 D’OCTUBRE

Arrenca la Temporada AltaEl Festival de Tardor de Catalunya arrenca amb propostes per a tots els gustos

El Festival de Tardor de Catalunya celebra enguany la seva dinovena edició. Temporada Alta, orga-nitzat pels Ajuntaments de Girona i Salt, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Ge-neralitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l'Ajuntament de Salt i Bitò Produccions començarà el dia1 d'octubre amb l'estrena de Chicha Montenegro Gallery de Carles Santos i s'acabarà el dia 12 de des-embre amb la darrera funció de Celebració de Harold Pinter dirigida per Lluís Pasqual. Aquesta ediciódel Festival inclou 76 espectacles de 18 països diferents. El festival Temporada Alta és un festivalproduït i gestionat per Bitò Produccions. La mostra cultural tornarà a ser com cada tardor un lloc detrobada entre artistes de diverses procedències i per sobre de tot, entre els artistes i el públic.

�

C. Vilarrobao, s/n. Granja Can Justa17473 VENTALLÓ · kom5000@hotmail.com

972 793 242 KOM

T. 609 725 895www.canisapiens.comCtra. GI-623 Km. 11,8 d’Orriols a l’Escala17473 Ventalló

Divendres 24 de setembreA 2/4 de 10 de la nit, Pregó de Festa Major a la pl. del poble. Tot seguit cantada d’Havaneres a càrrec del grupPORT-BO. I per acabar ball amb RUMBA TRAMUNTANA.

Dissabte 25 de setembreA les 12 del migdia, a la pl. Major, animació infantil, per a tots els públics des de 0 fins a 90 anys

amb els TRAMBOTICS.A 2/4 de 6 de la tarda, Audició de Sardanes amb la cobla ROSSINYOLETS.

A 1/4 de 8 de la tarda, Exposició i mostra de l’art de pintar Grafitis i tot seguit una presentació de BALLS URBANS.

A 2/4 de 12 de la nit, arriba la gresca, molta gresca amb BANANA BEACH i DI-VERSIONES.

Diumenge 26 de setembreAl matí, pels carrers del poble i durant tot el dia se celebrarà la XX Fira de l’Oli.

A les 12 del migdia, Missa i ofici solemne amb l’acompanyament de l’escola de música EL GAVIÀ de l’Escala.A les 5 de la tarda, Gran Audició de Sardanes amb la cobla LA CERVIANENCA.

A les 7 de la tarda, acabarem la festa amb el ball de vetlla, amb el magnífic conjunt ELS MÀGIC’S.

VENTALLÓ festa major 2010