Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Gener de 2006 6a època núm. 19

EL MERCADAL

L'estratègia per al 2006L'estratègia per al 2006

REUS

TOTS I TOTESSOM CIUTAT

El pressupost s'emmarca, en primer lloc en l’evolució demo-gràfica de la ciutat en els dar-rers anys. Dels 90.000 habitants empadronats el 1999 passem als 104.000 el 2006. Superar els nombre màgic dels 100.000 reu-sencs i reusenques situa la ciutat en una nova dimensió de reptes i oportunitats, als quals des de l’administració municipal caldrà fer front amb voluntat i capacitat d’intervenció –i els pressupostos són l’eina bàsica d’aquesta capa-citat d’intervenció–.

Població joveLa piràmide d’edat dibuixa una ciutat amb un pes relatiu de la població jove i de la població pro-ductiva superior al de la mitjana de Catalunya i amb unes taxes de creixement d’aquestes dues fran-

ges també superiors a la mitjana catalana. I amb una proporció de població procedent de fora de l’estat de l’ordre de les 12.000 persones a finals de 2005.

Aquestes dades situen el primer dels eixos bàsics d’aquests pres-supostos: les polítiques socials. I és que més població significa més atenció a les persones i a les famílies, més places escolars, més atenció a la gent gran, més transport públic, més formació i reciclatge professional, més habi-tatge per a la gent gran i per als joves. I més serveis culturals, més empreses, i més creació de llocs de treball.

5.000 nous llocs de treball en dos anysSegons dades del Departament

de Treball i Indústria de la Generalitat, la ciutat ha generat 5.000 nous llocs de treball en els darrers dos anys en sectors tan diversos com la construcció, el comerç, la química, l'auxiliar de l'automòbil, el metal·lúrgic o l'agroalimentari. I aquesta dada s'explica per diversos factors: el creixement en més de 250 uni-tats del padró d’empreses amb facturació superior al milió d’eu-ros entre 2003 i 2005, l'aug-ment de les llicències d’obres liquidades –han passat de 500 l’any 2001 a 1.400 l’any 2005–, o el nombre d’empreses amb cotització a la seguretat social, que han augmentat en 1.000 en aquest mateix període.

Una conjuntura favorableEn definitiva, econòmicament el panorama és engrescador i el govern municipal ha de contri-buir a millorar-lo i consolidar-lo. Com? Amb una política de crea-ció i manteniment d’infraestruc-tures viàries i d'infraestructures enfocades a la creació de rique-sa: la promoció de l’activitat eco-nòmica i de la creació de llocs de treball, i al desenvolupament de sòl industrial.

Una ciutat sostenibleI créixer preservant la sosteni-bilitat social i mediambiental, exemplificada en la implantació de la recollida pneumàtica –un dels projectes més destacats del pressupost 2006 i que permetrà eliminar els residus de la via pública– i en l’eficiència ener-gètica d’edificis i instal·lacions municipals. ◆

PRESSUPOST 2006

EL MERCADAL�

L'evolució demogràfica i econòmica de la ciutat emmarca el pressupost de 2006

2

EDITORIAL

EL MERCADAL

Consell editorial:Junta de Portaveus

de l’Ajuntament de ReusDirector:

Claudi ArnavatRedactora en cap:

Imma Bolet Redacció:

Rosa Pagès, Susana BahílloFotografia:

Carles Fargas, Arxiu DCC. Fotos aèries: J. Borrell Garciapons

Portada:Reus des de l'aire.

Foto: J. Borrell Garciapons.

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació CorporativaMitjans corporatius

i comunicació internaPl. del Mercadal 1 4�201 REUSTel. 977 010 023 Fax 977 010 213

info.comunicacio@reus.netwww.reus.net

Tirada: 37.000 exemplarsDipòsit legal: T-928-2003

ISSN: 1696-5507Projecte gràfic i producció:

Tona BayonaImpressió

Gràfiques Terrassa SADistribució:

Unimail

AJUNTAMENT DE REUS

✆010AJUNTAMENT DE REUS

En què uspodemservir?

A afrontem el 2006 amb bones perspectives socials i econòmi-ques. Les dades demogràfiques

ens situaven a 90.000 habitants l’any 1999, mentre que el 2006 la xifra supera els 104.000. En un altre àmbit, dades de Treball indiquen la creació de 5.000 nous llocs de treball en els darrers dos anys, en sectors com la construcció, el comerç, la química, l’auxiliar de l’automòbil o l’agroali-mentari. Paral·lelament ha crescut el nom-

bre d’empreses amb seu a Reus que factu-ren més d’un milió d’euros, que han passat de vora 1.300 a més de 1.600 en dos anys. I per afavorir aquest desenvolupament, en tres anys i mig s’haurà generat el mateix sòl industrial urbanitzat, unes 140 hectàrees, que en tota la seva història.

Pressupost ambiciós i de servei En aquest context, els pressupostos de l'Ajuntament –més empreses municipals i organismes autonòms– per al 2006 són ambiciosos, al servei de les necessitats que té avui la ciutat. Per primer cop, el volum de recursos supera els 200 milions d’euros: 218 milions d’euros, prop d'un 14% més que el 2005. I la traducció en inversió de les grans dades pressupostàries és una inversió per habitant de 665 euros, gairebé el doble dels 345 euros invertits l’any 2004. Sens dubte, aquest és un pressupost ambiciós, orientat cap a les polítiques socials i amb una aposta per a la millora de les condicions de l’econo-mia, les infraestructures i el medi ambient. Uns comptes que consoliden l’esforç inversor sense incrementar la pressió fiscal, gràcies a la millora de la gestió i la contenció de la des-pesa corrent. ◆

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

L'estratègia per al 2006: un pressupost municipal orientat a la inversió

SUMARI2 Editorial Sumari

Crèdits

� L'evolució demogràfica i econòmica de la ciutat emmarca el pressupost de 2006

4 El pressupost per al 2006 supera els 218 milions d'euros, un 14% més que l'any passat

6 Les ordenances municipals per a l'any 2006

7 Les actuacions més significatives per a l'any 2006

8 La millora del darrer tram del passeig de Prim mantindrà la unitat visual amb la resta de passejos

9 Les contribucions especials, què són i en quines obres municipals s'apliquen

10 Redessa facilita la implantació de

180 empreses i la creació de 800 llocs de treball en 10 anys

Veïns, entitats i administracions constitueixen la Comissió de seguiment del barri del Carme

11 «Ara el blau!» incentiva la recollida de paper i cartró, un material 100% reciclable

12 El capital turístic de Reus es promociona amb Salou, Cambrils i Vila-seca

Reus s'adhereix al programa que promou la pràctica de l'esport sota supervisió mèdica

1� El nou Centre Educatiu de Justícia Juvenil s'ubicarà a l'autovia de Bellissens

14 Opinió Articles dels portaveus dels grups municipals

Acords del Ple25-11-05S’aprova una declaració institucio-

nal amb motiu del Dia internacio-nal contra la violència envers les dones.

Es nomenen Dolors Sardà i Teresa Pallarès representants de l’Ajun-tament en el Consell Escolar Municipal. També es nomena Judith Aixalà representant del grup municipal de CiU en el Consell de Serveis Socials de Reus.

Es concedeix la Menció Honorífica Municipal a la Guàrdia Urbana de Reus en reconeixement a la seva dedicació i al servei a la ciutat i, especialment, amb motiu del 150è aniversari de la seva creació.

Es pren en consideració la proposta formulada per la Comissió d’Ho-nors i Distincions de l’Ajuntament de Reus per iniciar l’expedient de revocació de la concessió de la medalla d’or de la ciutat al general Franco, lliurada el febrer de 1944.

Es nomena Maria del Pilar López membre del Consell Municipal de l’Esport, en representació de l’àm-bit de l’esport.

S’aproven les bases per a l’atorga-ment de subvencions que tenen per objecte la concessió d’ajuts per a la realització d’activitats adreçades a la difusió del patrimoni natural i la sostenibilitat, en general de caràcter mediambiental.

S’aprova la proforma del conveni entre l’Ajuntament i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat i l’Institut Català del Sòl per a la construcció d’habitatges de protecció oficial al barri del Carme. En total, es construiran 45 habi-tatges –en règim de lloguer per a joves i gent gran, en aquest cas assistits– a les Illes de la Patacada i els Rentadors i 27 més –en aquest cas, els habitatges de protecció oficial seran de compravenda– a la plaça del Bisbe Grau i la prolonga-ció del carrer de Sant Benet.

S’aprova, definitivament, l’expedient d’ordenances fiscals per a l’exercici de 2006, estimant part de les al·legacions presentades per l’Asso-ciació Reus Empresarial. D’aquesta manera, es varia el factor corrector d’aprofitament de la taxa municipal per entrada de vehicles a través de les voreres (guals) i es fixa la tarifa en 0,25 (és a dir, una quarta part del total) per als locals o espais ubicats a les zones industrials. Fins ara, la tarifa per aquests locals industrials era del 0,50, la meitat del total.

S’aprova incialment l’expedient de modificació de crèdits en els pres-supostos de l’Ajuntament, l’Institut Municipal de Formació i Empresa, l’Institut Municipal d'Acció Cultural, l’Institut Municipal de Museus i del Patronat Municipal de Turisme i Comerç per un valor global de 390.000 euros.

2�-12-06S’aprova l’augment de capital social

de la societat INNOVA en 360.000 euros.

S’aprova el pressupost del Grup Ajuntament (Ajuntament de Reus, organismes autonòms i empre-ses municipals) per a l’any 2006, de 218.246.269 euros, xifra que suposa un augment del 13,92% respecte l'any 2005.

Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.net i al tauler d’anun-cis de l’OAC.

L'Ajuntament, les societats municipals i els organismes autònoms gestionaran per primera vegada un volum de recursos superiors als 200 milions d'euros. Aquest augment és possible per la bona evolució socioeconòmica: més habitants i més activitat, per tant, més serveis.

Foto

: J. B

orre

ll G

arci

apon

s

La nova terminal de l'Aeroport de Reus, en funcionament des de juny de 2005.

Foto

: Car

les

Farg

as

Una visió poc habitual de la variant sud des de l'aire.

4

EL MERCADAL

PRESSUPOST 2006

EL MERCADAL5

PRESSUPOST 2006

El pressupost del Grup Ajuntament (Ajuntament de Reus, empreses municipals i organismes autònoms) per al 2006 és de 218,24 milions d'euros, un 14% més que el 2005. El pressupost es va apro-var amb els vots a favor de l'equip de govern –PSC, ERC i ICV-EA–, el vot en contra de CiU i l'abstenció del PPC –durant el debat, els regidors populars van abandonar el Saló de Plens per desacord amb el govern muni-cipal–.

A grans trets, els números muni-cipals previstos per enguany estan definitis per:• Les polítiques socials: els ser-

veis a les persones i famílies, els equipaments socials, l'habitatge, la formació i la cultura.• Les infraestructures viàries: el manteniment de carrers, la trans-formació de les rondes en vies urbanes i la renovació urbana.• La creació de riquesa: la pro-

moció de l’activitat econòmica i de la creació de llocs de tre-ball, el desenvolupament de sòl industrial i el Tecnoparc.• La sostenibilitat social i me-diambiental: la implantació de la recollida pneumàtica, les energies renovables, la millora

de l’eficiència energètica de les instal·lacions municipals i de l’en-llumenat públic.• Eficiència en la gestió: la con-tenció de la despesa corrent i l'enfocament a inversions.

Les grans dades pressupostàriesL’evolució de les grans dades pressupostàries és clara i ascen-dent: si l'any 2003 el pressupost va ser de 151 milions d'euros; el 2004, de 162 milions d'euros; el 2006 és de més de 218 milions d'euros i per primera vegada supera la xifra dels 200 milions d'euros. Això significa un incre-ment del 14% respecte l'any anterior. ◆

Els pressupostos de l'Ajuntament per al 2006 són ambiciosos i consoliden l'esforç inversor, sense incrementar la pressió fiscal per la millor gestió i contenció de la despesa corrent. Els números s'orienten cap a la despesa social, les infraestructures, l'economia i el medi ambient.

El pressupost per al 2006 supera els 218 milions d'euros, un 14% més que l'any passat

Les grans dades pressupostàries Var. % 2005 2006 06-05

Pressupost de l'Ajuntament de Reus 71.794.000,00 86.098.000,00 19,92

Suma dels pressupostos de les societats municipals 130.176.260,00 147.561.149,00 13,35

Suma dels pressupostos dels organismes autònoms 5.462.872,00 5.916.929,00 8,31

Total suma dels tres conceptes anteriors 207.433.132,00 239.576.078,00 15,50

Ajustos de consolidació -15.852.277,00 -21.329.809,00 34,55

Total pressupost consolidat 191.580.855,00 218.246.269,00 13,92

Els ingressos correntsDesglossament: 2005 2006 Var % (06-05)

Impostos directes 33.113.876,99 37.505.517,00 13,26 (IBI, IAE, plusvàlues, aportació de l'Estat per renda)

Impostos indirectes 4.764.551,16 5.475.380,00 14,92 (Aportació de l'Estat per: IVA, hidrocarburs, altres impostos especials, etc.)

Taxes i altres ingressos 13.259.880,00 20.037.439,00 51,11 (Escombraries, ocupació del sòl, etc.)

Transferències corrents 15.316.691,85 16.590.004,00 8,31 (De l'Estat, de la Generalitat, de la Diputació, etc.)

Ingressos patrimonials 339.000,00 339.000,00 0,00 (Concessions, interessos, etc.)

Total ingressos corrents 66.794.000,00 79.947.340,00 19,69

Els pressupostos de les societats municipals

2005 2006 Var % (sense inversions) (amb inversions) (06-05)

Hospital de Sant Joan SAM (Grup) 82.338.332,00 92.415.420,00 12,24

Aigües de Reus Empresa Municipal SA 10.313.198,00 10.599.160,00 2,77

Sanejament Ambiental SA 1.521.623,00 1.581.289,00 3,92

Gestió Ambiental i Abastament SA 4.351.899,00 5.066.339,00 16,42

GUPSA 6.860.373,00 12.387.393,00 80,56

Aparcaments i Mercats de Reus SAM 10.819.633,00 8.877.814,00 -17,95

Reus Desenvolupament Econòmic SA 3.679.259,00 4.009.699,00 8,98

Reus Esport i Lleure SA 3.374.549,00 3.562.978,00 5,58

Gestió de Serveis Funeraris Reus SA 2.934.198,00 3.323.823,00 13,28

Reus Transport Públic SA 2.128.674,00 2.374.166,00 11,53

Innova SA 1.854.522,00 3.363.068,00 81,34

TOTAL AGREGAT 130.176.260,00 147.561.149,00 13,35

Els components del pressupost consolidat mantenen el mateix ordre que en els darrers exerci-cis: 36% per l'Ajuntament, 2,5% per als organismes autònoms i 61,5% per a les societats munici-pals, coordinades des d'Innova.

La despesa consolidadaDes del punt de vista de la despesa consolidada, destaca la contenció en l’augment de des-pesa en administració general i financera; el manteniment del pes relatiu de despesa en segu-retat i protecció civil (la Guàrdia Urbana) i del deute públic. Tam-bé és important l’augment –en quasi 10 milions d’euros– de la despesa social i de la inversió en infraestructures. La despesa en medi ambient i la del Pla d’Ac-ció Municipal mantenen el seu pes relatiu en relació a l'exercici anterior.

El pressupost de l’AjuntamentPel que fa al pressupost de l’Ajun-tament és important destacar el pes del capítol 1 –la despesa en remuneracions del personal– sig-nifica el 33% del total, un per-centatge que se situa clarament per sota de la mitjana de l’admi-nistració pública catalana.

El capítol 6, que recull les inver-sions reals, es duplica i, a més, s'inicia l’amortització de capital de la darrera operació de refinan-çament, dos anys abans del que estava previst.

Pressupost dels organismes autònoms i les societats municipalsEls organismes autònoms es mantenen en la tònica dels dar-rers anys, amb un augment glo-bal del 8,31% en relació a l'any 2005, augment provinent de la dotació prevista per a l’Institut Municipal de Formació i Empresa que veu el seu pressupost aug-mentat en 400.000 euros.

Les societats municipals en el seu conjunt augmenten el seu pres-supost en un 13,55%. L’augment més significatiu el té GUPSA, que quasi duplica el seu pressupost. Entre d'altres tasques, l'empresa municipal GUPSA té encomana-da la promoció de noves àrees de sòl industrial i la promoció i execució d'habitatge de protec-ció oficial.

Les inversions: 665 euros per habitantL'Ajuntament de Reus inverti-rà més de 14 milions d'euros, el que suposa un increment del 97% respecte l'any anterior. La suma de les inversions de les societats municipals i del Pla d'Acció Municipal fa que el creixement del total d'inversions sigui del 16%, en passar dels 59,3 milions d'euros de l'exercici anterior als 69,3 milions d'en-guany.

Per habitant la inversió és de 665 euros, gairebé el doble dels 345 euros invertits l'any 2004. ◆

Foto

: Sòn

ia R

imba

u Despesa consolidada TOTAL %

Administració general i financera 17.032.298,93 7,80

Seguretat i protecció civil (Guàrdia Urbana) 6.769.086,67 3,10

Deute públic (capítols 3 i 9) 4.870.000,00 2,23

Despesa social 110.555.920,07 50,66

Infraestructures, mobilitat i dinamització econòmica (Arquitectura i Urb., Via Pública, Promoció) 47.620.642,82 21,82

Medi Ambient 26.898.320,51 12,32

Pla d'Acció Municipal 4.500.000,00 2,06

TOTAL 218.246.269,00 100,00

Foto

: Sòn

ia R

imba

u

MICROURBANISME

6

EL MERCADAL

PRESSUPOST 2006

EL MERCADAL7

PRESSUPOST 2006

6

L’aprovació de les ordenances fis-cals és el pas previ a l’elaboració del pressupost. Les ordenances municipals per a l’any 2006 es van aprovar en la sessió plenària que va tenir lloc l’1 d’octubre de 2005, amb els vots a favor de l’equip de govern (PSC, ERC i ICV-EA), l’abstenció del PPC –perquè el govern va acceptar algunes de les seves esmenes– i el vot en contra de CiU.

Increment per sota de l’IPCLes taxes i els impostos s’apugen per sota de l’Índex de Preus al Consum (IPC), això vol dir que la pressió fiscal sobre la ciutadania baixa, ja que se situa per sota de la inflació prevista. A més, els tipus d’alguns impostos, com l’Impost de Béns Immobles

(IBI), es mantenen invariables. D’altra banda, s’introdueix la pos-sibilitat d’ajornar dos mesos el pagament de l’IBI, sense que el contribuent hagi de pagar inte-ressos de demora. S’hi podran acollir aquelles persones que els seus ingressos estiguin per sota del salari mínim interprofessional (pel nombre de membres de la unitat familiar).

En el cas de l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE), els coefi-cients de situació s’apugen un 3,5% de mitjana. Cal recordar que des de l’any 2004 només paguen IAE les empreses que facturen més d’un milió d’euros. En el cas de Reus, això repre-senta al voltant de 1.750 rebuts aquest 2005, mentre que abans de la reforma, la xifra de rebuts

que pagaven IAE a la ciutat se situava a l’entorn de 8.000.

La relació entre tributs i recursos totalsMentre que el 2003 els tributs representaven un 27,41% del total del pressupost, l’any 2006 representen un 23,55%. És a dir, que mentre l’any 2003 l’aporta-ció dels contribuents per cada euro de pressupost era de 27,41 cèntims, l’any 2006 aquesta pro-porció serà només de 23,55 cèntims.

Una altra comparació a tenir en compte és la relació entre recursos totals i recursos impo-sitius. Mentre el 2003 els recursos impositius representa-ven un 21,70% del total, l’any 2006 representaran només un

17,63%. Les dades indiquen que el volum de la despesa i de la inversió augmenta sense incre-mentar la pressió fiscal sobre la ciutadania.

Pressió fiscal per sota de les poblacions veïnesLa presentació de les ordenan-ces per part del regidor d’Hisen-da, Carles Salas, es va emmarcar en la comparativa de pressió fiscal sobre la renda bruta fami-liar disponible a Reus i a les poblacions veïnes: les dades situen Reus per sota de Salou, Cambrils, Vila-seca, El Vendrell, Valls i Tarragona. El percentatge de pressió fiscal a Reus segons la renda familiar és del 3,68%, a Tarragona del 4,28%, a Cambrils i a Vila-seca supera el 7%, i a Salou, el 9,5%. ◆

Les ordenances municipals per a l'any 2006Ordenança Modificació per a l‘any 2005

General S'introdueix la possibilitat d'ajornar 2 mesos el pagament de l'IBI sense interessos (ingressos Unitat familiar per sota SMI x membres)

IAE (Impost d'Activitats Econòmiques) Augment coeficients situació (mitjana d’augment al voltant del 3,5%)

Índex Categ. Vies Públiques Ajust del model per la classificació de les vies públiques i incorporació dels nous vials

IBI (Impost de Béns Immobles) Es manté el tipus de gravamen en el 0,918%

Impost de Vehicles de Tracció Mecànica Increment del 3,5% de les tarifes, tret dels ciclomotors i les motocicletes, que no pugen. Ajustos de normes de gestió

ICIO (Impost de Construccions i Obres) Increment del tipus, de l’actual 3,05% al 3,15% (incr. 3,28%). Actualització mòdul bàsic (el de 2005)

Impost s/l’inc. valor terrenys (PV) Ajust tècnic a la normativa en haver finalitzat la vigència de la reducció del 40% dels valors de l'última revisió cadastral

Ord. reguladora de les contribucions especials No es modifica

Taxa per llicències d'activitats Increment de la tarifa bàsica al voltant del 3,5% (increment estimat IPC). Ajustos tècnics de gestió

Taxa per recollida d'escombraries Adequació a la gestió del servei. Increment de tarifes al voltant del 3,5%

Taxes per llicències d'autotaxis Increment de les tarifes del 3,5% (increment estimat IPC). Adequació del contingut a la normativa

Taxes per serv. de cartog., topografia i inform. Adequació del contingut als serveis que es donen. Increment mig de les tarifes al voltant del 3,5% (increment estimat IPC)

Taxes per retirada de vehicles de la via pública Increment mig de les tarifes al voltant del 3,5% (increment estimat IPC)

Taxes per l'expedició de documents administratius Increment de les tarifes del 3,5% (increment estimat IPC)

Taxes per serveis del cementiri (GESFURSA) Proposta de tarifes aprovada per GESFURSA. Increment global mig al voltant del 3,5%

Taxa per serveis urbanístics Increment mig de les tarifes al voltant del 3,5% (increment estimat IPC). Ajust de taxes de llicències d'obres menors

Taxes per prestacions de la Guàrdia Urbana Increment mig de les tarifes al voltant del 3,5% (increment estimat IPC)

Taxes per guals i reserves de la via pública Increment tarifa bàsica del 3,5% (IPC estimat)

Taxes per l'aprofitament de sòl, vòl i subsòl públic Increment de les tarifes del 3,5% (increment estimat IPC)

Taxes per l'aprofitament de béns municipals Increment mig de les tarifes al voltant del 3,5% (increment estimat IPC)

Taxa per l'aprofitament del domini públic per empreses de serveis No es modifica

Taxa per servei de registre i recollida d’animals Increment de les tarifes del 3,5% (increment estimat IPC) arrodonit

Preu públic per servei de recollida de residus comercials Tarifes segons costos. Increrment del 3,5%. S'introdueixen nous serveis especials i ajustos tècnics de gestió

El TecnoparcLa partida de Promoció i

Estratègia destina 1,2 milions d'euros a l'im·puls del Tecnoparc, el Parc Tecnològic del Camp. Concretament, aquests diners es destinaran a la

construcció del Centre d'Innovació Empresarial.

La Capsa GaudíEs destinen 830.500 euros al

projecte expositiu i al con·tingut de la Capsa Gaudí, la segona fase d'aquest projecte de promoció de ciutat.

Habitatge de lloguer215.000 euros s'invertiran

en l'ampliació de l'ofer·ta d'habitatge de lloguer, amb la posada en marxa de l'Agència Municipal de l'Habitatge. També cal des·tacar la promoció directa d'habitatges de lloguer per a joves a l'àrea de Mas Bertran i Granja Massó, amb 1,33 milions d'euros.

Barris Gaudí, Fortuny i del nucli anticProgrames de rehabilita·

ció dels edificis als barris Gaudí (300.000 euros), Fortuny (95.000 euros) i al nucli antic (60.000 euros).

Desenvolupament de sòl IndustrialPer al desenvolupament de

sòl industrial, es destinen més de 4 milions d'euros. A més, començarà l'ampli·ació del polígon Mas Batlle, amb 430.000 euros.

Barri Sant Josep ObrerPer a la recuperació de l'espai

del camp de fútbol del barri de Sant Josep Obrer, 125.000 euros.

Millora de carrersMés de 13,4 milions d'euros

per a la millora de carrers.

Transformació de les rondes en vies urbanesPer reconvertir les entrades

en vies més urbanes s'in·vertiran enguany més de 3 milions d'euros. Entre d'altres, es transforma·rà l'avinguda de Marià Fortuny, des de la carre·tera de Montblanc a la de Tarragona.

Contenidors soterrats300.000 euros per a la instal·

lació de contenidors soter·rats al nucli antic.

Millora de la xarxa d'aiguaMés de 900.000 euros d'in·

versió per a la millora de la xarxa d'aigua.

Implantació del nou servei de recollida pneumàticaSens dubte, una de les apos·

tes més importants de l'Àrea de Medi Ambient per aquest 2006: 1,35 mili·ons d'euros per implan·tar el servei de recollida pneumàtica a l'àrea del Velòdrom. Un projecte que permetrà eliminar els residus de la via pública.

IMFE Mas CarandellMés de 280.000 euros per

potenciar la tasca formati·va de Mas Carandell.

Escoles bressolsL'Àrea d'Educació i Família

incrementa gairebé un 16% el pressupost i el paquet més important se l'emporten les escoles bressol: el 2006 comen·çarà la construcció de les escoles l'Olivera i el Marfull.

Trasllat de l'Hospital UniversitariPunt de partida per a la

reubicació de l'Hospital Universitari de Sant Joan amb un milió d'euros. La

previsió és d'adjudicar enguany les obres del nou centre hospitalari a l'àrea de Bellissens.

Centre de la Imatge400.000 euros per desplegar

el Centre de la Imatge al Mas Iglesias, la fototeca municipal.

Centre d'Art Cal MassóComençaran les obres de

l'Espai d'Arts Visuals Cal Massó, amb una partida al pressupost d'enguany de 388.000 euros.

Arxiu Històric ComarcalMés de 2,6 milions d'euros

per aquest equipament, que s'ubicarà a Cal Chap.

El Tecnoparc

Les actuacions més significatives per a l'any 2006

Aportació dels contribuents per cada euro de pressupost

Any 200�: 27,41 cèntims

Any 2006: 2�,55 cèntims

El trasllat de l'Hospital

El barri Gaudí

La recollida pneumàtica

8

EL MERCADAL EL MERCADAL9

Des de la plaça de la Pastoreta fins al Passeig de Mata hi ha dos quilòmetres de passejos, uns passejos que l’Ajuntament ha anat millorant per fases en els darrers anys. El canvi d’aspecte d’aquesta artèria de la ciutat fina-litza ara amb les obres del tram que quedava per fer.

L’equip de Bellmunt i Andreu Arquitectes i Associats SCP ha estat l’encarregat d’elaborar el projecte que defineix les carac-terístiques del tram del passeig Prim comprès entre el carrer del Vapor i la plaça de la Pastoreta. Aquesta actuació s’articula en dos sectors clarament diferenciats. El sector A preveu l’ordenació i la urbanització de les voreres dels laterals i de les calçades del tràn-sit rodat. El sector B millora el passeig central.

El passeig araActualment, el passeig té dues voreres de dos metres cadas-cuna, dues calçades amb una amplada de vuit metres que per-meten l’aparcament de vehicles en cordó a tots dos costats del passeig i un passeig central, que fa quinze metres d’amplada i als seus extrems hi ha una filera de plataners.

El pas del temps ha degradat el passeig i per això, calia fer-hi una actuació decidida que permetés millorar-lo i modernitzar-lo. Tenint en compte les seves caracte-rístiques, es tractava, doncs, de conservar, restaurar o substituir elements existents com ara l’en-llumenat o les peces de formigó que trobem a les zones d’arbrat. També es buscava reemplaçar el paviment de formigó i les franges de fusta amb materials més ade-quats per facilitar el seu mante-niment i evitar, així, la degradació que presenten alguns d’aquests elements.

El passeig desprésLa millora es planteja des de dife-rents fronts: s’eixamplen i s’aplica un nou disseny a les voreres per millorar l’accés als habitatges i

facilitar la promoció comercial. S’introdueix nou arbrat per embe-llir aquests àmbits. Es redefineix el trànsit rodat, es milloren les condicions del trànsit de vianants en les cruïlles de la part central del passeig amb els carrers que la travessen i es fa una ordenació racional de les zones de càrrega i descàrrega. El projecte també recull la implantació de la nova xarxa de recollida pneumàtica de residus.

Les voreres i la calçadaAixí, les voreres, que es pavi-menten amb panot, passen de tenir dos a tres metres. El límit d’aquestes voreres es tanca amb una banda de peces de granit, d’1,20 metres d’amplada, que incorpora diferents elements: nou arbrat, passos de vianants i nova il·luminació amb un bàcul que il·lumina calçada i voreres. Es reserva l’espai per als elements de recollida pneumàtica.

Les calçades per al trànsit de vehicles tindran una banda de circulació i una altra d’aparcament en cordó. En aquesta banda, es reservaran els espais necessaris per a la càrrega i descàrrega i els espais per a la ubicació

de les bústies per a la recollida selectiva. La continuïtat entre el final del passeig i de la plaça de la Pastoreta se soluciona amb una gran jardinera, amb murets de granit i bancs, que tindrà per objecte separar clarament els dos àmbits i definir visualment el final del passeig.

El nou passeigEn els extrems es conservaran les peces de formigó que incor-poren l’arbrat existent. Una peça metàl·lica contínua resoldrà el desnivell entre aquestes peces i el nou paviment asfàltic. En la part central, dues bandes laterals asfaltades incorporaran els bancs, definiran el carril bici i marcaran els traçats de les bandes de fusta originàries, del disseny de l’arqui-tecte Miralles, amb unes peces metàl·liques incrustades al pavi-ment. La banda central és una zona de passeig per als vianants, que es pavimentarà amb granit, donant continuïtat al disseny dels trams superiors del passeig. Es mantenen les lluminàries, que es restauraran i es tornaran a col·locar al mateix indret, lleugera-ment aixecades.

La vegetació i el mobiliari urbàEl verd és un element a tenir en compte en la urbanització del passeig. A la zona d’ampliació de voreres, es plantaran troanes i a la coca central, plataners. El límit entre el passeig i la rotonda s’enjardina amb gespa i arbustos. Pel que fa al mobiliari urbà, es col-locaran bancs, papereres i pilons que ja s’utilitzen en altres indrets de la ciutat. ◆

LA REFORMA DELS PASSEJOS

8

EL MERCADAL

LA REFORMA DELS PASSEJOS

L'any 1991, l'Ajuntament va adjudicar les obres de millora del passeig Prim, segons el projecte de l'arquitecte Enric Miralles. Amb aquesta actuació, l'Ajuntament volia conver·tir el passeig en una espai urbà de referència. Per aquest motiu es va pensar en Miralles, un arquitec·te de prestigi que dotés el passeig de personalitat arquitectònica.

Miralles va dibuixar un pas·seig a partir de la concep·ció de l'espai urbà com a espai de trobada i relació ciutadana, no només com

un espai de pas. I aquest nou concepte s'acon·seguia trencant la dinà·mica de les dues fileres paral·leles d'arbres: amb la disposició de l'arbrat al centre i als costats, i amb la col·locació del mobi·liari urbà per afavorir la trobada. D'aquesta mane·ra, l'arquitecte trencava la dura imatge urbanística d'aquest tram del passeig, amb blocs de molta alça·da, i proposava un espai més amable i habitable.

La propera millora mantin·drà els elements carac·terístiques dissenyats per

Miralles: els fanals, les peces de formigó i les tapes de registre.

El nou passeig i l'empremta de l'arquitecte Enric Miralles

La legislació tributària vigent esta-bleix les contribucions especials com aquells tributs amb un fet imposable consistent en l’obten-ció per part del subjecte pas-siu d’un benefici o augment de valor dels seus béns, com a conseqüència de la realització d’obres públiques o l’establiment o ampliació de serveis públics.

Els diners de les contribucions: només per a les obresLes quantitats recaptades en con-cepte de contribucions especials només es poden destinar a pagar les despeses de l’obra o del ser-vei que les ha motivat.

Només els propietaris de béns immoblesEn el cas d’obres públiques rea-litzades per les administracions locals, es consideren subjectes passius de les contribucions especials tots els propietaris de béns immobles afectats positi-vament per la realització de les obres en qüestió.

La base imposable de les con-tribucions especials està cons-tituïda, com a màxim, pel 90%

del cost que l’Ajuntament ha de suportar per a l'execució de les obres, un cop restat l’import de les subvencions públiques que es puguin destinar a disminuir l’import total dels treballs. El cost pressupostat per les obres té el caràcter de simple previsió, ja que les quotes s’acaben calculant d’acord amb el cost real total que acabi resultant un cop finalitzades les obres.

Quan s'han de pagar?Les contribucions especials es reporten en el moment que les obres s’hagin executat, però l’ad-ministració municipal pot exigir el pagament a l’avançada. Però així sí, amb l'obligació de compen-sar les quantitats avançades si la quota que resulta al final varia.

Què fa l'Ajuntament de Reus?L'Ajuntament de Reus descomp-ta de les contribucions especials els costos de mobiliari, telecomu-nicacions i jardineria de totes les obres municipals.

En el cas del passeig Prim, l'Ajun-tament ja ha anunciat una sub-venció d'un 21,54% en l'import

que han de pagar els propietaris beneficiats per la tercera fase.

Subvencions per reduir els rebuts del passeig PrimL'ajuda arriba a través del Pla d'Acció Municipal de la Diputació de Tarragona i l'Ajuntament cana-litza la subvenció cap al passeig Prim aplicant criteris de benefici social.

Però aquesta no és l'única boni-ficació que s'aplica en el cost que finalment han d'assumir els propietaris. El sector de les vore-res del projecte de reforma del passeig Prim té un pressupost de 851.126 euros. L'Ajuntament assumeix els conceptes de mobi-liari urbà, jardineria, reg i tele-comunicacions. Aquests concep-tes també es van descomptar de l'import de les contribucions especials de la reforma dels pas-

seigs Prim i Sunyer ja executada i a la plaça de la Llibertat, per posar exemples recents. De fet, aquest mateix criteri s'aplica a totes les obres municipals subjectes a con-tribucions especials.

Ajuntament i veïns: a parts igualsD'aquesta manera, en el cas del passeig Prim el pressupost sobre el que s'apliquen les contribucions especials és de 606.527 euros. Aquests diners es reparteixen a parts iguals entre l'Ajuntament i els propie-taris. I, d'aquestes aportacions, es resta la subvenció prevista de 130.655 euros. Per tant, l'apor-tació de l'Ajuntament serà de 237.935 euros i l'aportació dels propietaris, de 237.935 euros. En definitiva, dels 851.126 euros que costa la millora de les vore-res del passeig, els propietaris n'assumiran 237.935 euros. ◆

La millora del darrer tram del passeig Prim mantindrà la unitat visual amb la resta de passejos

Les contribucions especials, què són i en quines obres municipals s'apliquen

La millora del darrer tram del passeig Prim no es fa només per embellir el passeig, que també. A més, les obres volen contribuir a fer que tota aquesta zona –els seus comerços i habitatges– guanyin centralitat, una nova centralitat que amplia la del tradicional Tomb de Ravals.

L'Ajuntament de Reus, com a administració municipal, té potestat per imposar i ordenar contribucions especials en les obres públiques que suposin un benefici i una millora per als propietaris de la zona afectada. És el mecanisme que permet millorar i modernitzar cada espai de la ciutat.

Foto

: J. B

orre

ll G

arci

apon

s

Detall del projecte.

Foto

: Car

les

Farg

as

EL MERCADAL1110

EL MERCADAL

PROMOCIó / ARQUITECTURA I URBANISME MEDI AMBIENT

Redessa facilita la implantació de 180 empreses i la creació de 800 llocs de treball en 10 anys

Redessa va iniciar la seva acti-vitat en els terrenys que havia ocupat l'empresa Crolls –on es va fabricar la primera ren-tadora automàtica d'Europa– i actualment disposa de més de 70.000 m2 d'infraestructures. La primera instal·lació va ser el viver o centre d'empreses, amb petits locals i serveis comuns per faci-litar la tasca de l'emprenedor –en aquest temps Redessa ha assessorat a més d'un miler d'emprenedors–.

La bona acceptació del primer moment continua: hi ha llista d'espera per aconseguir un des-patx o un taller al viver, per on han passat prop de 80 empreses en aquesta etapa. Un viver que destaca per la implicació de la

societat civil en el projecte –pro-fessionals del món de l'empresa fan voluntàriament de tutors dels emprenedors– i per la generació de recursos econòmics que han permès el funcionament de la societat.

Redessa 2 i,ben aviat, Redessa �L'any 2002 va néixer Redessa 2, un complex de naus mitja-nes, plantejades com a naus de transició en règim de lloguer per facilitar la sortida del viver a les empreses. El futur més immediat passa per l'impuls d'un tercer complex empresari-al: Redessa 3, fins a 30.000 m2 de sòl industrial que es posaran a disposició de la petita i mitjana empresa en règim de dret de superfície.

Més enllà dels límits municipalsLa societat impulsada per l'Ajun-tament de Reus amb l'objectiu de donar suport a la iniciativa empresarial i generar ocupació ha estat des dels orígens una experiència de col·laboració supramunicipal. Bona prova d'això n'és la participació de la

Cambra de Comerç de Reus, el Consell Comarcal del Baix Camp i els ajuntaments de Falset, la Selva del Camp, Prades, Flix i Cambrils.

L'aposta per la promoció econòmicaParal·lelament, Redessa és la impulsora –conjuntament amb la iniciativa privada i altres institu-cions– del Tecnoparc, un polígon tecnològic plantejat com un cen-tre de referència en l'àmbit de la salut i la nutrició i on Redessa comptarà amb un viver d'empre-ses de base tecnològica.

La llista de projectes impulsats continua amb la societat de capi-tal risc Reus Capital de Negocis i de Promimpuls 5C, una entitat creada el 2004 amb l'objectiu de promoure econòmicament les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.D'altra banda, des de 2002, Redessa gestiona el Palau de Fires i Congressos de Reus.

Amb el desè aniversari, Redessa estrena nova web aquest febrer:www.redessa.com ◆

Reus Desenvolupament Econòmic (Redessa) va començar a caminar el maig de 1995 de la mà de l'Ajuntament de Reus. En aquests 10 anys ha contribuït a la implantació de 177 empreses, que han generat prop de 800 llocs de treball i una inversió superior als 20 milions d'euros.

Veïns, entitats i administracions constitueixen la Comissió de seguiment del barri del Carme

El 19 de gener es va constituir el Comitè d'Avaluació i Seguiment del Barri del Carme de Reus, amb la presència d'Oriol Nel·lo. secretari de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, de l'alcalde de Reus, Lluís M. Pérez i del tinent d'alcal-de d'Arquitectura i Urbanisme, Jordi Bergadà.

La constitució d'aquesta comis-sió és un pas important per al desenvolupament del projecte, que no seria possible sense la implicació veïnal.

Representació des del barriEls membres que integren la comissió van ser designats en sessió plenària. En repre-

sentació de l'Ajuntament són: J. Francesc Secall, delegat de Serveis; Ramon Castellví, direc-tor de l'Àrea de Medi Ambient; Pilar Carbassa, coordinadora de Planejament i Projectes Urbans; Ricard Pintaluba, director de l'Àrea d'Hisenda i Elena Manuel, cap de Contractació. En repre-sentació de les entitats veïnals més representatives de l'àmbit del projecte d'actuació: Carme Alumà i Antonio Raduà, presi-denta i vocal de l'AV L'Harmonia del Carme. En representació de les associacions ciutadanes amb major implantació en aquest àmbit: José Julián Justicia, pre-sident de l'Associació Reusenca Antibarreres i Mercè Olesti, de l'Orfeó Reusenc. I, en represen-tació dels agents econòmics i socials: Encarnació Palomar, de

la Llar d'infants Mafalda, i Núria Robert, gerent del Centre Botànic. La presidència del comitè d'ava-luació i seguiment l'exerceix un representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat.

Avaluació i coordinacióEl comitè d'avaluació i segui-ment serà l'encarregat d'establir els mecanismes de coordinació i informació, de fer el seguiment de les actuacions a desenvolu-par al barri i d'establir els meca-nismes de participació ciutadana en el seguiment i control de les actuacions. També és respon-sable de fer i elevar l'informe d'avaluació final a la Comissió de gestió dels Fons de foment del programa de barris i àrees urbanes. ◆

Tot i trobar-nos a l’era digital, ara es gasta molt més paper que fa uns anys. En una oficina, una sola persona pot arribar a gastar fins a 50 quilos de paper a l’any, això vol dir al voltant de 20 paquets de 500 folis per persona i any.

La temporada de Nadal i de les rebaixes d’hivern és una de les èpoques on hi ha un consum més alt de paper i de cartró, per això és la temporada escollida per incentivar la recollida d’aquest material. En aquesta fase de la campanya l’objectiu és reforçar la recollida del paper i del cartró, especialment en àmbits on es fa servir molt de paper, com ara ofi-cines i centres escolars, i a través de les entitats.

La recollida de paper a ReusA Reus es va iniciar la recolli-

da selectiva de paper i cartró l’any 1994, amb els contenidors blaus situats al carrer. Després de més d’una dècada, la recolli-da selectiva de paper és una de les més implantades. A Reus es recullen 3.500 tones de cartró a l’any, una quantitat important però que només representa el 28% del total que va a parar a les escombraries.

Des de la tardor de 2002, es fa la recollida porta a porta

de cartró comercial en diverses zones de la ciutat: el vuit comer-cial, les rieres, l’avinguda Pere el Cerimoniós i els passejos.

El cartró comercialAquest servei ha permès aug-mentar considerablement la quantitat de cartró comercial recollit, ja que és un dels sec-tors que genera més residus de paper i cartró. Aquesta recollida porta a porta també ha fet pos-sible alliberar per a l’ús domèstic els contenidors blaus de les zones on hi ha més concentra-ció comercial i que abans esta-ven sovint desbordats. Aquest servei es presta diàriament al centre en horari de migdia i, en altres carrers amb menys densi-tat comercial, en dies alterns. Per saber si un establiment disposa d’aquest servei, només cal trucar al 010.

Producció de paper a ReusDes l’any 1994, en que es va instal·lar el primer iglú blau per a la recollida selectiva de paper i cartró a la ciutat fins ara, la reco-llida d’aquesta fracció ja ha aug-mentat de forma continuada.

Els canvis que s’han anat incor-porant des de l'Àrea de Medi Ambient amb l’objectiu de faci-litar la recollida de paper, s’han traduït en increments molts sig-nificatius de la quantitat recollida:

els primers anys es recollien al voltant de 300 tones; els darrers anys, la xifra supera amb escreix les 3.000 tones. L'augment del paper i cartró que es recicla és significatiu, però encara queda molt camí per avançar.

Beneficis ambientals de reciclar el paperRecollir el paper i el cartró sepa-radament i dipositar-lo al con-tenidor blau estalvia en tracta-ment de residus, ja que és un material reciclable totalment. El paper reciclat protegeix els boscos –perquè disminueix la necessitat de fibres vegetals verges proce-dents dels arbres per fer paper–, suposa un estalvi d’entre un 65 i un 70% de l’energia necessària i d’un 85% d’aigua en el procés de producció. Per tant, amb l’ús de paper reciclat, es contribueix a reduir la contaminació atmos-fèrica i de l’aigua. ◆

«Ara el blau!» incentiva la recollida de paper i cartró, un material 100% reciclable

L'objectiu de la campanya «Reus és colors» és impli·car la ciutadania en la recollida selectiva; per això es treballa també amb les entitats, d'una banda, perquè en facin difusió i, de l'altra, per iniciar·les en un procés d'ambientalització que permeti minimitzar els residus que produeixen.

«Ara el blau!» ha subminis·trat desenes de papere·res de cartró a empreses, centres escolars, entitats i col·lectius de Reus per facilitar la recollida sepa·rada de paper i cartró. Les papereres es poden

recollir de dilluns a diven·dres –de quatre a set de la tarda– al Centre de Recursos per a la Salut i el Medi, amb seu a l'Es·tació Enològica, situada al passesig Sunyer 4·6.

Papereres per fer-ho més fàcil

El paper i el cartró són materials 100% reciclables. Amb el seu reciclatge s’estalvia fusta, energia i aigua. «Ara el blau!» promou el reciclatge d'aquesta fracció –a Reus es recull separadament el 28% del total– i incideix en la reducció del consum i la reutilització de papers i cartrons.

Foto

: Tje

rk v

an d

el M

eule

n

12

EL MERCADAL

PER A LA HISTòRIA

EL MERCADAL1�

PROMOCIó DE CIUTAT / ESPORT

Els Patronats Municipals de Turisme de Reus, Salou, Cambrils i Vila-seca fan pinya per desen-volupar de manera conjunta els plans d'actuació, les accions de promoció turística i comercial, la informació, la publicitat i qualse-vol altre activitat que tingui per objecte la promoció del turisme de lleure i cultural. Les activitats es portaran a terme en el con-text de la marca turística Costa Daurada.

Una destinació familiarde qualitatLes quatre poblacions presen-ten com a principal client les famílies i es posicionen com una important oferta al cen-tre de la Costa Daurada. Els objectius d'aquesta aliança són consolidar la zona com una des-tinació multimarca de turisme familiar, incrementar la deman-da turística fent campanyes de promoció i potenciar una imatge associada a la idea de qualitat. Per Reus, aquest acord suposa un salt quantitatiu i qualitatiu en la promoció turística i el fet de poder gaudir de l'experiència i el coneixement turístic de Salou, Cambrils i Vila-seca.

La primera acció conjunta a FiturEls quatre municipis han plante-jat per enguany diferents accions com la presència conjunta a fires turístiques, la creació de material promocional conjunt i el suport a les accions de promo-ció que desenvolupa el Patronat de Turisme de la Diputació. La primera acció conjunta ha estat la presència conjunta a la fira de turisme internacional de Madrid, Fitur, una de les cites més impor-tants del sector.

En l'estand dedicat a Catalunya, l'aparador de la Costa Daurada va agrupar els patronats de turis-me de Cambrils, Reus, Salou i Vila-seca, en un espai comú de 150 m2. L'estand tenia una zona exclusiva per fer contactes professionals, un taulell informa-tiu i tallers didàctics dissenyats per a un públic familiar, oferts amb la col·laboració de Port Aventura. L'Escola d'Hosteleria de Cambrils es va fer càrrec de la zona de restauració on es van oferir degustacions a professio-nals de productes característics de la zona, amb la col·laboració de vuit empreses. ◆

El capital turístic de Reus es promociona amb Salou, Cambrils i Vila-seca

La 28a edició del Parc de Nadal va tancar amb la xifra de 40.000 visitants, un registre que l'avala com oferta de lleure familiar durant les vacances de Nadal. Aquesta edició del Parc ha girat al voltant de la campanya de civisme «Tots i totes som ciutat», per implicar els infants i joves en la corresponsabilitat, el respecte pel bé comú, i la convivència i la tolerància. Aquest Parc també

s'ha caracteritzat per ser un espai amb menys soroll –una assigna-tura pendent en anteriors edici-ons– i sense fum.

El Parc de Nadal 05-06 ha estat possible per la implicació, un cop més, de les entitats i associ-acions, i de les regidories i orga-nismes municipals. La gestió ha anat a càrrec de la societat muni-cipal Reus Esport i Lleure. ◆

40.000 visitants omplen el Parc de Nadal 05-06

Reus ha formalitzat un conveni de col·laboració amb Salou, Cambrils i Vila·seca per actuar conjuntament en accions de promoció turística i comercial. D'aquesta manera, Reus s'afegeix a una unió de promoció que ha donat bons resultats en els darrers anys.

Reus és una de les 19 ciutats de Catalunya on la Generalitat, en col·laboració amb la Regidoria de l’Esport de l’Ajuntament, impulsa com a experiència pilot, el Pla d’Implantació Progressiva d’Ac-tivitat Física a l’Atenció Primària. L’objectiu del pla és incorporar especialistes en Medicina de l’Esport a les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) amb la finalitat d’in-

troduir l’exercici físic no solament com a eina terapèutica, sinó també com a recurs de preven-ció i promoció de la salut.

El Pavelló i el CAP del barri FortunyLa ciutat de Reus forma part d’aquest pla, a través de la instal·lació esportiva del Pavelló Olímpic Municipal de Reus i de

l’Àrea Bàsica de Salut Reus V, al centre d’atenció primària del barri Fortuny. Els pacients es derivaran cap al Pavelló Olímpic, on un professional de la salut establirà el pla de treball espe-cífic, d’acord a la seva patologia i característiques individuals, i pactarà els dies i els horaris en que aquesta persona assistirà a l'activitat.

Un preu rebaixatA més, les persones que partici-pin al pla gaudiran d'una rebaixa en l'import que permet realitzar activitats físiques al pavelló: el preu és de 35 euros i els usuaris del nou pla pagaran 20 euros com a màxim. La diferència eco-nòmica l'assumirà l'Ajuntament a través de la Regidoria de l'Es-port.

El programa d'activitat física específic per a cada pacient té, de moment, una durada de sis mesos.

Quan finalitzi, les persones partici-pants seran capaces de: conèixer els beneficis concrets de l'activitat física sobre la seva malaltia; fer treballs de resistència cardiovas-cular, de força-resistència mus-cular, d'amplitud de moviment, amb més capacitat que a l'inici del programa, i d'aprendre els exercicis i condicions contraindi-cades en general per la seva con-dició de diabètics, hipertensos, dislipèmics i/o obesos.

Des de la sanitat pública es reco-mana a la població en general fer activitat física no supervisa-da. ◆

Reus s'adhereix al programa que promou la pràctica de l’esport sota supervisió mèdica

Si anem al metge quan tenim mal d’esquena, ens pot presciure un calmant, una crema antiinflamatòria i recomanar·nos que anem sovint a la piscina. Ara també ens pot receptar un programa d’activitat física específic al Pavelló Olímpic Municipal, supervisat per un professional de la salut.

El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha anunciat la implantació d'un Centre Educatiu de Justícia Juvenil a Reus, en concret, al Mas de Larrard, en uns terrenys situats al punt quilomètric 4 de l'autovia de Bellissens (T-315), al costat del sanatori Villablanca.

Pla Director de Justícia JuvenilAquest centre dóna resposta a l'objectiu del Pla Director de Justícia Juvenil relatiu a l'equi-libri territorial de centres i a la demanda de places.

L'Ajuntament de Reus assumeix aquesta decisió de la Generalitat conscient del pes de la ciutat

de Reus en el territori, del seu paper central a la zona i del necessari exercici de respon-sabilitat que es deriva del fet d'exercir una capitalitat efectiva en el conjunt del Camp i així ho ha expressat al Govern en les converses mantingudes sobre la ubicació del centre.

La decisió també dóna compli-ment a la moció aprovada pel Ple del Parlament de Catalunya 243/VI de data 23 de juny de 2003, on s'instava al Govern a construir un nou centre de justícia juvenil a la província de Tarragona. Aquest centre haurà de donar resposta a les deman-

des del territori, per la qual cosa tindrà una capacitat de 60 places per a nois i noies, repartides en quatre mòduls de quinze places, amb tots els equipaments previstos en el pla director: espai residencial, aules, tallers formatius, pista esportiva, àrea de comunicacions, etc.

Set centres a tot CatalunyaEl de Reus serà el setè Centre Educatiu de Justícia Juvenil obert a Catalunya, juntament amb els de Lleida, Mollet del Vallès, Palau Solità i Plegamans, Granollers, Guardiola de Fontrubí, que ja funcionen, i el de Barcelona, que es començarà a construir aviat. ◆

El Centre Educatiu de Justícia Juvenil per a la demarcació de Tarragona s'instal·larà a Reus, en uns terrenys situats a l'autovia de Bellissens, al costat del sanatori de Villablanca. El centre tindrà una capacitat de 60 places per a nois i noies i donarà resposta a les necessitats del territori.

El nou Centre Educatiu de Justícia Juvenil s'ubicarà a l'autovia de Bellissens

Foto

: Pat

rona

t de

Tur

ism

e

AJUNTAMENT DE REUSRegidoria de l’Esport

Foto

: Car

les

Farg

as

Foto

: Reu

s24.

com

Daniel PiPortaveu del GM d’ICV-EA

OPINIÓ

EL MERCADAL14

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

Reus 2005. Valoració d’un anyEl 2005 ha estat un any gris en l’actuació de l’Equip de Govern. No hi ha hagut assoliments notables, els indicadors econòmics locals indiquen estancament, i els problemes –inseguretat, circulació, falta d’habitatge assequible, obres mal gestionades…– continuen sense solució. A més, han tornat els barracots a les escoles i ens han regalat una presó de joves. Per contra, s’han perdut oportunitats en inversions industrials, s’han produït deslocalitzacions i hi ha hagut desconcert i manca de transparència al voltant de temes com el «El Corte Inglés» i la Capsa Gaudí. Fa poques setmanes es va celebrar el debat de pressupostos per a aquest 2006, i des de CiU vàrem fer una vintena llarga de propostes per impulsar la ciutat i millorar el benestar de la gent. Cap va ser acceptada.

Les propostes de CiUL’Alcalde Pérez i els seus regidors han dit que no a propostes de nous equipaments –centre cívic

a la zona nord, camp esportiu al barri Immaculada, dispensari mèdic al barri Gaudí, hotel d’entitats, complex lúdic i de serveis per als joves, auditori, centres de dia per a gent gran a cada districte– i plans generals de reforma i rehabilitació dels barris Fortuny, Niloga i Immaculada-Clarassó.

Altres propostes eren el reforç de la seguretat –amb 25 nous agents de la Guàrdia Urbana– i la millora de la mobilitat i la circulació, amb nous aparcaments al passeig Mata i al Carrilet, una nova línia de bus per al recorregut Misericòrdia-Blancafort-CTR Monterols-Les Palmeres/Aigüesverds; l’increment de la freqüència de pas de la línia 30 a l’Institut Pere Mata; i gratuïtat del bus per a estudiants i persones vídues.

Ara és més necessari que mai que l’Ajuntament tiri del carro i sigui exemple i estímul. El nostre desig és que almenys se sàpiguen aprofitar les moltes oportunitats que ens brinda el nou 2006. ◆

PPC

a

bans treballaven per ajudar-nos a millorar, ara tant els hi fa

Eduard Ortiz

OPINIÓ

Noves consignes de l'oposició municipalDes de fa un cert temps comencem a trobar-nos envoltats, a nivell municipal, d’una certa sinèrgia de l’estil de fer política d’algunes persones o partits d'arreu de l’Estat i de la nostra nació. CiU no ha paït, després de vint-i-tres anys, la pèrdua del poder a Catalunya, i el to de veu dels senyors Mas, Puig i d’altres cada cop és més desagradable. El PP es va ennuegar amb la derrota a les eleccions generals i no ha digerit els canvis socials que es produeixen a Espanya. Les afirmacions dels seus dirigents –Rajoy, Zaplana, Acebes, etc– no solament són desagradables i amb manca d’educació, sinó que ratllen, en ocasions, la calúmnia i el delicte.

El que passa a ReusAra, a Reus, no sabem si seguint instruccions dels superiors o perquè estem descobrint com són en realitat, l’actitud dels regidors Pellicer i López Mallol, és un fidel reflex de Barcelona i Madrid.

A la sessió plenària municipal que va tenir lloc el 23 de desembre de 2005 hi havia prevista –i així es va fer– l’aprovació del pressupost municipal per a l’any 2006. Van succeir dos fets concrets, protagonitzats pels dos grups municipals que són a l’oposició. Els membres d’un grup, després de donar-los la paraula i explicar tot allò que van creure oportú, es van aixecar i van abandonar el ple. L’altre grup va manifestar que no pensava entrar a debatre els pressupostos i va votar en contra. L’excusa, la mateixa que cada any: el poc temps que han tingut per analitzar els pressupostos. La diferència: els altres anys treballaven fent aportacions per ajudar-nos a millorar la ciutat, ara tant els hi fa.

Només cal fer un repàs a les hemeroteques, i podrem comprovar com, darrerament, l’únic missatge d’ambdós grups municipals porta implicita la desqualificació.

Igual que a Madrid i Barcelona. O no? ◆

l’Alcalde i els regidors han dit que no a nous equipaments

Carles Pellicer

OPINIÓ

EL MERCADAL15

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

ERC

Sí a un país millor, no a un país estafatEn el debat de pressupostos d’enguany planava l’ombra del recentment aprovat Estatut de Catalunya. Davant d’uns pressupostos ambiciosos en inversions i prestacions socials per als reusencs i reusenques, s’intuïa que el model de finançament que el Parlament havia aprovat permetria que els ajuntaments disposaríem de més diners per a escoles bressol, per a atenció domiciliària, per a polítiques d’habitatge, per a programes de formació i per fomentar la cultura emprenedora empresarial.

Eren, efectivament, uns pressupostos realistes però alhora agosarats, davant de les noves perspectives que s’obrien per a Catalunya i per a Reus.

Il·lusió esvaïdaAra la il·lusió s’ha esvaït. CiU i el PSOE –en connivència amb el PSC i ICV– han fet que, gairebé abans de començar, la il·lusió del poble de Catalunya s’esvaís, es desfés com un volado. I no és una qüestió de discurs, ni tan sols de posicionament

ideològic, sinó una qüestió de realisme polític.

És immoral que després de dos anys de treball, d’intenses –i pesades, per què no dir-ho– negociacions, amb set hores s’engegui a rodar tota la feina feta al Parlament de Catalunya. I ho és per les escoles bressol, per l’atenció domiciliària per a la gent gran, per als habitatges de protecció oficial…

És immoral perquè no podem oferir els serveis que la ciutadania legítimament demana per culpa d’un mal finançament, per culpa de manca de model de finançament. Com a ciutadans i ciutadanes de Catalunya no podem acceptar un finançament ara, i d’aquí a dos o tres anys tornar a aixecar el dit per dir que és insuficient, que ens hem quedat curts.

La credibilitat d’un poble també consisteix a haver de dir que no de tant en tant. Perquè aquest no és un sí a una Catalunya més justa, amb més inversió social i nacionalment més lliure. ◆

ICV-EA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

Crònica d'un debat frustratM’agrada el debat de pressupostos. Quan estàvem a les beceroles del municipalisme democràtic, el ple de pressupostos era un d’aquells espais en els quals tots els grups analitzàvem, debatíem i esmenàvem els recursos i les polítiques de l’exercici amb un cert aprofundiment: el perquè d’una inversió o el perquè no d’una política, quina sensibilitat recollia una esmena o quina alternativa es plantejava a una partida determinada…

Pot semblar irrellevant, però era també un espai on la persona de cada grup que portava el pes específic del debat no era necessàriament el portaveu de la formació.

Des d’ICV-EA, cal dir que, tant des dels escons del govern com des de l’oposició, era una sessió que preparàvem amb cura amb l’objecte d’anar plantejant –més enllà de les xifres estrictes– aquelles polítiques que seguien una trajectòria positiva en el transcurs dels anys, aquelles que necessitaven millorar i aquelles que encara eren una assignatura pendent de l’ajuntament.

De les xifres a les personesI m’agradaria mantenir aquest esperit. Amb aquest ànim, el grup municipal d’ICV-EA valora dels pressupostos d’enguany l’esforç en matèria social: atenció domiciliària per a la gent gran, ampliació i adequació dels serveis educatius de la ciutat, nous equipaments socials als barris, una política pròpia en matèria d’habitatge. I buscant que els recursos, que són per definició finits, es destinin a resoldre els problemes reals de les persones independentment de la seva edat, el color de la seva pell o el nivell de renda de la unitat familiar. Fent una ciutat més a la mida de la gent que hi vivim.

No va ser possible i el debat es va convertir en un monòleg –tampoc massa lluït, tot s’ha de dir– de l’equip de govern. Més enllà d’una certa sobreactuació per part del grup que es va absentar –ara toca trencar-ho per tot arreu, pel que sembla--, el debat va ser una oportunitat perduda.

Els pressupostos d’aquest any, amb tot el seu contingut social i de transformació de ciutat, no s’ho mereixen. ◆

és immoral que s'engegui a rodar

tota la feina feta al Parlament Empar Pont

els recursos es destinen als

problemes reals de les persones Daniel Pi

Política pressupostària irresponsableEl debat de les ordenances i el dels pressupostos s’ha caracteritzat pel menyspreu a l’oposició, per tant, als representants de molts ciutadans i ciutadanes. La informació s’ha donat amb un extraordinari retard i no ha estat possible examinar amb profunditat les propostes del govern per fer arribar esmenes.

L'abstenció a les ordenancesTot i això, en el decurs del debat d’ordenances fiscals, vam mantenir una posició molt oberta, fent nombroses propostes que van possibilitar una raonable entesa amb el govern, adoptant un vot final d’abstenció. Vam introduir esmenes que van possibilitar la millora del tractament fiscal als principals impostos, dels col·lectius socials menys afavorits, com els discapacitats o les famílies nombroses. Van introduir bonificacions fiscals per als vehicles híbrids i es va millorar el tractament de les qüestions mediambientals. En un context de congelació de la pressió fiscal, considerablement allunyat de l’escenari suportat l’any anterior. Semblava que es posaven les bases per

assolir un acord de mínims en els pressupostos. Però es varen produir fets notables que ens allunyaven. Primer, l’extraordinària pujada del preu del transport públic, que va motivar el nostre vot en contra dels pressupostos de l’empresa Reus Transport i l’abstenció al pressupost consolidat de les empreses municipals.

El plantejament del pressupost consolidat, fonamentat en la permanent expansió de la despesa, aprofitant al màxim les possibilitats dels increments de recaptació provocats pel creixement de l’economia reusenca, juntament amb l’absència de polítiques de control per part del govern, han conduït a un desacord històric. La falta de control de la despesa, el no voler relaxar la pressió fiscal i l’afany malaltís del tripartit municipal d’intervenir en cadascuna de les esferes de l’activitat econòmica i ciutadana de Reus, fan que el Grup Popular, partidari de la llibertat del mercat, de la contenció fiscal i de l’austeritat, estigui en el més clar i evident dels desacords vers una política pressupostària absolutament irresponsable. ◆

el més clar i evident dels desacords vers una

política pressupostària irresponsable Miquel Àngel López Mallol

OPINIÓ