Matadepera disposa de 21 agentsde Policia i 15 càmeres de video-vigilància a totes les vies d’entra-

da al municipi, així com a punts estratè-gics; i diàriament, la Policia Local efectuacontrols de seguretat ciutadana i controlsestàtics. Malgrat aquestes mesures pre-ventives, els darrers mesos hi ha hagutdos episodis de robatoris amb violència adues vivendes del municipi, fets que hangenerat una certa alarma entre la pobla-ció. En aquest sentit, el Regidor deGovernació, Christian Codony, ha recal-calt que “es tracta de dos fets aïllats i pocfreqüents al municipi” i que la gent ha

d’estar tranquil·la i, sobretot, avisar elscossos de seguretat sempre que veginalgun cotxe estrany o quelcom sospitós aprop de casa. Cal tenir en compte, però, que lescaracterístiques del municipi, amb mésde 120 quilòmetres de carrers i la dis-persió de cases, dificulten més la tascade vigilància.Algunes de les mesures preventives queels Mossos d’Esquadra recomanen a laseva pàgina web són: tancar bé els acces-sos i activar l’alarma a l’hora d’anar adormir, posar una balda interior oinstal·lar panys de seguretat.

Una de les 15 càmeres instal·lades al municipi està ubicada a la plaça de l’Ajuntament ©GM

gMGaseta de Matadepera

TEMA DEL MES

Càmeres de vigilànciai més controlsDes de què va tenir lloc el darrer robatori amb violència a un habitatge dela urbanització de Cavall Bernat, la Policia Local, conjuntament amb elsMossos d’Esquadra, efectuen periòdicament controls especials amb mésefectius a les principals vies d’entrada del municipi.

TEMES DESTACATS DEL MES

PÀGINA 4

Sant Sebastià, ambmés seguretatLa Baixada i la Grimpada del Pi deles Festes de Sant Sebastià estre-naran noves mesures de control permillorar la seguretat. Per exemple,es demanarà inscripció prèvia.

PÀGINA 12

Entrevista a Vicenç RuizL’historiador i exarxiver de Matade-pera Vicenç Ruiz és el protagonistade l’entrevista d’aquest mes. Ruizparla dels origens del Monestir deSant Llorenç.

PÀGINA 5

Què s’ha de fer si esveu un senglar?Els senglars cada cop s’apropenmés al poble, on aconsegueixen ali-ments i aigua amb facilitat. Elsexperts recomanen no atacar l’ani-mal, deixar-lo marxar i, en cas deperill, trucar a la Policia Local.

PÀGINA 4

Un desfibril·ladorsalva una vidaEl conserge del Pavelló, MarcOtero, va aconseguir salvar la vidad’un dels usuaris d’aquesta ins-tal·lació esportiva, que havia patitun atac de cor, gràcies a l’ús d’undesfibril·lador.

PÀGINA 10

Un homenatge alsesportistes localsL’Ajuntament oferirà una recepcióoficial als esportistes matadepe-rencs que han destacat en les sevesdisciplines durant els últims mesos.L’homenatge tindrà lloc el 4 denovembre, a les 19h.

Marc Otero amb el desfibril·lador del Pavelló ®GM

PÀGINA 6

Contra la violènciavers les donesEl dia 25 es commemora el Dia Inter-nacional per a l’eradicació de la vio-lència contra les dones. L’Ajunta-ment recorda que existeix un serveid’atenció als Serveis Social.

ENDEVINA QUI VE A SOPAR

“Una infantesa lliure i feliç, viscuda en un poble. Ara, vist

amb perspectiva, ho veig ‘amb colors’ i em sembla tot un

privilegi!”

Arribada del Pi a la plaça de l’Església ®GM

PÀGINA 9

Trobada d’estudiososde Sant LlorençEl Casal de Cultura acollirà entreels dies 21 i 22 una nova trobadad’estudiosos de Sant Llorenç delMunt. Els experts presentaran lesseves investigacions i projectessobre el Parc Natural.

El Monestir de Sant Llorenç del Munt ®GM

Nov13

Tercera viaSóc democratacristià fins la medul·la iquan m'imagino la cara que hagués feten Carrasco i Formiguera segons abansde ser afusellat si algú li hagués parlatde terceres vies amb l'estat dels seusbotxins, penso que al seu interior hihagués hagut una enorme indignació itristesa en copsar que la seva sang ves-sada pel seu país no seria suficient per adissipar la ingenuïtat de qui pensa quees pot negociar amb l'estat espanyol.

Xavi Casajuana i Costa

L’AdministracióL’Administració va néixer amb la lloableintenció de fer més fàcil la vida dels ciu-tadans. Però avui, desgraciadament, nocompleix aquest objectiu. L’Administra-ció ha anat creixent de manera desme-surada fins convertir-se en aquella menade monstre del quadre de Francisco deGoya que devorava el seu fill.Cinc nivells administratius diferents:estat, autonomia, província, comarca imunicipi, amb centenars d’empresespúbliques, organismes, departaments detot tipus i lleis cada vegada més estric-tes. Milers de funcionaris desmotivatsatrapats en la seva pròpia burocràcia. Itots plegats, treballant en el teixit d’unagran teranyina cada dia més espessa.L’Administració s’ha convertit en unmalson pels ciutadans i en una torturaper aquells pocs que tenen la mala pen-sada de crear algun tipus de riquesa.Sincerament, no crec que sigui possibletirar endavant un país i sortir del maltràngol en el que estem, si ha de ser ambla condició d’arrossegar aquesta feixu-ga càrrega anomenada Administració.

Esteve Riba Genescà

Per repetir una mentida aquestano acaba essent veritatAquesta frase, que encapçala aquestesparaules, va ser repetida abastament elmes passat per la Il·lma. Sra. DolorsMontserrat, 3a vicepresidenta del Con-greso de los Diputados, que ens va hono-rar amb la seva visita al Casal de Cultu-ra de Matadepera.No puc estar-hi més d’acord. Segura-ment, però, en un sentit oposat al que espretenia. M’explicaré.A la Gaseta d’octubre, a la pàgina on esdóna veu als partits que formen part delnostre Ajuntament, la columna de laformació del PP donava una pila dexifres –amb les que no hi estem gensd’acord, però tampoc hi entrarem per noallargar-nos– entre les que manifestavacom a certa una informació sense capbase que la sostingui. Resulta que,segons el PP de Matadepera (i sensecap desmentiment fins al moment perpart del PP del poble o de la Sra.Dolors Montserrat, a qui vaminterpel·lar al respecte durant la sevaconferència), l’Assemblea NacionalCatalana va rebre una subvenció per dura terme la Via Catalana de nogens-menys que 10.000.000€ (no sabem dequi)! Esgarrifa’t!Aquestes afirmacions –no per repetiruna mentida aquesta es converteix enveritat– l’hem sentida un cop i un altreper justificar la minsa assistència del12-O a la plaça Catalunya. És clar, comque nosaltres no tenim ajuts, ni propa-ganda, diuen una i altra vegada, comper justificar els resultats no esperats...

La qüestió és que el Rei va despullatencara que s’entestin a dir que va vestit.Vet aquí la crua realitat! L’ANC és una entitat formada per cata-lans farts de tenir el futur hipotecat perla pertinença obligatòria a un estat queens maltracta de forma reiterada i queno sembla pas que tingui la més mínimaintenció de fer res per canviar aquestasituació. Els membres de l’ANCpaguem una quota –ja no ens ve d’aquí,estem acostumats a pagar per tot– ambla qual fem totes les nostres accions. Iles subvencions no formen part dels nos-tres ingressos. L’onze de setembre, 1.600.000 catalans–més de 1.500 persones de Matadepe-ra– van agafar-se de les mans de nord asud del país, pagant-s’ho tot de la butxa-ca i és una ofensa per tota aquesta gent,pels milers de voluntaris i famílies quevan fer possible la Via Catalana, com unacte de dignitat i civisme, que vostès nos’ajustin a la realitat.Des d’aquí els convidem a que publiquinen una propera Gaseta la font (DOG oPressupostos) on aparegui aquesta ocap altra subvenció a l’ANC. Altrament,els preguem es retractin d’aquesta afir-mació feta tan alegrement. No per molt repetir una mentida aques-ta es converteix en veritat!

Elisa Salvador i DelgadoTresorera de l’ANC Matadepera

Tornar a néixerSembla mentida el que ens depara lavida. Em vaig llevar el passat 3 d’octu-bre, com si res; em trobava fort com untoro, feia tres dies que, als meus 51 anys,havia començat i acabat els “Pedals delPedraforca”. Sóc una persona que cuidala seva salut, no fumo, no bec i faig pocsexcessos en el menjar. Sóc, a més, exjuga-dor d’handbol. La nit del 3 d’octubre, toti que jo no recordo res de res, vaig caurefulminat per una aturada cardíaca pro-duïda per una arítmia ventricular. Sorten vaig tenir que al Pavelló hi havia undesfibril·lador i, a més, hi havia una per-sona que el sabia fer anar. Tot això em vasalvar la vida, i vull agraïr a través d’a-questes quatre línies als responsables dequè jo avui pugui abraçar als meus fills ipugui romandre al costat de la mevafamília. Gràcies Marc, ets un crack i unapersona excel·lent, no només per haver-me salvat la vida, sinó per ser com ets,amable, desinteressat i sempre disposata ajudar. T'estaré eternament agraït, i lameva filla de 6 anys encara més. Tu, coma pare, ho entens perfectament això.Gràcies també a l’Ajuntament de Mata-depera, per tot, perquè ha tingut la curade posar aquest aparells i per tot el quefan. Els politics, sovint criticats, no tenenres a veure amb els que governen aMatadepera, propers, dialogants, tole-rants i viuen per servir al poble. Jo, per-sonalment, estic orgullós d'ells, des de laMercè Armengol, que va ser la primeraque ens va acollir i donar suport, fins alQuico Sala i la Mireia Solsona, que hohan seguit demostrant i ajudant-nos entot. Mireia i Quico, moltes gràcies pervenir a veure'm a l’hospital, una mostramés del vostre tarannà. Em va fer moltail.lusió. Vull acabar recomanant atothom que facin una vida sana, tot i queaquesta no t’assegura que no pateixisuna arítmia ventricular.

Pere Llongueras

SERVEIS

Policia Local 092Mossos d’Esquadra 112Bombers 112Emergències trànsit 112Urgències mèdiques 112Sanitat respon 061

Ajuntament de Matadepera

Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) 93 787 02 00 oac@matadepera.cat / www.matadepera.cat

Fax de l’Ajuntament 93 730 00 48

Obres i Serveis 93 730 17 77

Urbanisme 93 730 17 77

Cultura 93 730 01 32

Esports 93 730 03 97

Benestar Social 93 730 17 71

Casal Gent Gran (Benestar Social) 93 787 17 69

Organisme de Gestió Tributària 93 730 16 56

Jutjat de Pau 93 730 17 82Dl-dv: de 9h a 14h

Aigües de Matadepera, S.A. 93 787 02 06

Arxiu Municipal 93 730 17 77Dl-dv: de 9h a 14h / Dc: de 16h a 19:30h

Associació de la Gent Gran 93 730 11 46

Pàrquing Casal de Cultura 93 787 06 76

AutoTaxi Matadepera 619 782 255

AutoTaxi Matadepera 610 225 956

Autobusos

Estació Central Terrassa 93 733 11 12

Estació Central Sabadell 93 727 92 92De Sabadell a Matadepera(Gran Via - Pavelló) Dl-ds: 8h (arriba a Les Pedritxes), 14h i 18h Festius: 8h (arriba a Les Pedritxes) i 18h De Matadepera a Sabadell (Pavelló / Gran Via) Dl-ds: 8:45h (des de Les Pedritxes), 14:50h i 18:50hFestius: 8:45h (des de Les Pedritxes) i 18:50hDe Terrassa a Matadepera (Estació Central - Plaça de La Mola)Dl-ds: cada hora de 6h a 21hFestius: cada hora de 7h a 21hDe Matadepera a Terrassa(Plaça de La Mola / Estació Central)Dl-ds: cada hora de 6:55h a 21:55hFestius: cada hora de 7:55h a 21:55h

Biblioteca Àngel Guimerà 93 730 01 92Dl, dm, dc, dv i ds: de 10h a 13hDl-dv: de 16:30h a 20:30h

Bombers 112 / 93 730 00 18

Bar del Casal de la Gent Gran 93 730 03 44

Cementiri MunicipalDv, ds, dg i festius: de 10h a 18:00h

CAP Matadepera 93 787 10 55De 8h a 20h. El CAP no tanca al migdia

Correus 93 730 05 75

Deixalleria de Matadepera 902 464 465Avinguda Rocafort, 2 (al costat de la riera) Abril a setembre Dl-dv: de 10h a 13h i de 16h a 19h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hOctubre a marçDl-dv: de 10h a 13h i de 15:30h a 18:30h Ds: de 10h a 15h. Dg: de 10h a 14hRecollida de voluminosos 902 464 465

Escola de Música 93 730 02 52

Escola Ginesta - Primària 93 787 00 68

Escola Ginesta - Infantil 93 787 11 11

Escola Joan Torredemer 93 787 06 94

Escola Bressol Ralet-Ralet 93 730 18 96

Farmacia Brugueras 93 787 00 01

Farmacia Ballbè 93 730 17 20

Institut Matadepera 93 787 16 14

La Mola 93 743 54 54

Matadepera Ràdio 93 730 00 00www.matadeperaradio.cat

Matadepera Televisió 93 730 16 49www.matadeperatv.cat

Parc Natural 93 831 73 00Centre d’Informació del Coll d’EstenallesCtra. BV-1221 de Terrassa a Talamanca km 14,8

Parròquia de Sant Joan 93 787 01 08MissaFeiners (excepte dijous), ds i vigilies de festius: 19:30hDg i festes de precepte: 9h, 12h i 20hMissa a la Residència Sagrada FamíliaFeiners: 9:30h / Dg: 10:30hHoraris de despatx parroquial Dl i dc: de 20h a 21h

Pavelló Municipal 93 730 06 94

Piscines Municipals 93 730 16 15

Camp de Futbol Municipal 93 730 10 33

Camp de Golf Municipal 93 730 05 16

Policia Municipal 092 / 93 787 01 35

Punt Jove 93 787 02 58www.matadeperajove.cat

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

gM

Opinió

02

OPINIÓ

Número 305 Novembre de 2013

Revista municipal i mensualEdita Ajuntament de MatadeperaRedacció: Carrer Pere Aldavert, 4 08230 MatadeperaDirectora: Míriam VilaEquip de redacció: Míriam Vila i Iván PalomaresHan col·laborat en aquest número: Albert Beorlegui (Agenda d’acti-vitats, El Film del mes), Cesc Bosch (El Llibre del mes), Xavi Solane-llas (El Disc del mes), BadiaCasanova (Fotografia), Ignasi Pons (MotsEncreuats) i Edi (Edioteses)Disseny original: Xavier RocaPublicitat: 93 730 16 49Composició: Modest RiveraImpressió: Arts Gràfiques Grinver, S.A.Distribució: A tota bústia S.L. 93 408 47 18Dipòsit Legal: B-7208-06

La Gaseta de Matadepera publicarà les cartes que els lectors ensfacin arribar a la redacció del carrer Pere Aldavert, 4; 08230 Matade-pera, indicant al sobre GASETA: “El Poble Opina”; o a través d’uncorreu electrònic a lagaseta@matadepera.catSiguin o no publicades, la Gaseta de Matadepera agrairà totes les cartes i correus electrònics que puguin fer arribar elsseus lectors i escollirà preferentment aquelles el text de les quals no superi les trenta línies tot i que dependrà de l’espaidisponible cada mes. Malgrat que només es publicarà el nom del remitent, serà imprescindible que les cartes o missatgeselectrònics vagin signats amb nom i cognoms i haurà de constar-hi al sobre o al correu l’adreça i el telèfon. No es publica-ran escrits ni missatges que vagin signats amb pseudònim o inicials. La Gaseta es reservarà el dret de resumir o extractarel contingut de les cartes i de publicar aquelles que consideri oportú. No es mantindrà correspondència ni s’atendran visi-tes o trucades telefòniques respecte als originals no publicats.

EDITORIAL

Un poble mil·lenari

Que siguem un poble amb més de mil anysd’història no és una simple anècdota i ésimportant recordar-ho i interrogar de tanten tant el nostre passat, per entendre, enmolts aspectes, el present i les transforma-cions que ha viscut el municipi i la sevagent. Els més ancians recorden carrersempedrats, carros, pagesos i gent treballanta la vinya i, als més joves, això els semblaquasi ciència-ficció. Tots aquests recordsdels matadeperencs conformen un mosaicinfinit d’històries i visions d’un poble, d’unpassat i d’un present, que tenen un immensvalor com a patrimoni sociològic. Perquè lamemòria històrica té una gran vàlua enl’esdevenir de qualsevol societat, per petitaque sigui. En aquesta línia, ja fa uns quantsmesos que diverses entitats culturals, musi-cals i esportives del poble, amb el suport del’Ajuntament, estan organitzant nombrosesactivitats commemoratives que contribuei-xen a recordar aquesta destacada efemèri-de del Mil·lenari. I a aquestes celebracions,cal sumar-hi totes les xerrades divulgativesque han fet i faran (aquest mes amb la tro-bada d’estudiosos de Sant Llorenç) histo-riadors erudits i que s’han organitzat, ambel suport de l’Arxiu Municipal i la Regido-ria de Cultura, per tal de donar a conèixeruna mica més detalls de la formació delpoble de Matadepera. I és que descobrir elnostre passat comú, també uneix com apoble. Segurament, des d’ara, quan miremel Monestir de Sant Llorenç, és probableque, més enllà de les pedres mil·lenàries, hievoquem imatges d’un passat que hem des-cobert darrerament. Això sí, passin els anysque passin, sempre tindrem la silueta de lamuntanya de Sant Llorenç del Munt com ateló de fons de la nostra història.

GASETA DE MATADEPERA

LA GASETA es distribueix gratuïtament a tot Matadepera.Si per alguna raó no la rebeu,

feu-nos-ho saber al 93 730 01 32o a lagaseta@matadepera.cat

CARTES DELS LECTORS

A principi del mes de setembre pas-sat, un grup de cinc o sis persones vaentrar a robar a un habitatge de

Cavall Bernat. En l’acció, van sostreurediverses joies i el vehicle del propietari de lacasa, que va ser agredit pels assaltants quanva mostrar resistència. En la seva fugida, elsassaltants van veure de lluny un control ruti-nari que estava efectuant la Policia Local ala rotonda de Can Candi i, al veure’s sorpre-sos, van abandonar precipitadament el cotxerobat i van fugir a peu per la Riera de lesArenes. Aquest enutjós succés va causar una certaalarma entre la població, ja que feia nomésdos mesos que hi havia hagut un altre roba-tori amb violència a una altra vivenda delmunicipi, a la zona de Can Solà del Racó II.En aquella ocasió, que va tenir lloc el mesde juny passat, la ràpida actuació dels Mos-sos d’Esquadra i la Policia Local de Mata-depera va permetre la detenció de dos delsassaltants, després de ser alertats per unatrucada al telèfon d’Emergències, el 112. Tot i que sortosament aquests successos sónaïllats i poc freqüents a Matadepera, el fetque en els darrers mesos hi hagi hagutaquests dos casos esmentats, ha fet augmen-tar l’alerta de la població. Per aquest motiu,el Govern, juntament amb la Policia i elsMossos, ha decidit augmentar les mesuresde vigilància i prevenció que es feien fins arai insistir en la necessitat de conscienciartothom sobre la importància d’avisar i d’in-formar als cossos de seguretat en cas quevegin algun moviment sospitós. En aquest sentit, el Regidor de Governació,Christian Codony, recorda que “és impor-tant comptar amb la col·laboració de lapoblació, per tal que donin avisos en cas deveure quelcom estrany: gent poc usual pelbarri, furgonetes o cotxes que no hagin vistmai, etc.”.

En cas de veure alguna cosa estranya a dinsdel municipi, s’ha de trucar a la PoliciaLocal i donar les dades exactes del vehicle(matrícula i, si pot ser, model) i a on estàubicat. Després de la trucada, s’enviarà uncotxe patrulla per a verificar el vehicle i elsseus ocupants i, en cas que es requereixi,se’ls demanarà la documentació pertinent.A aquestes pautes, el Cap de la PoliciaLocal, Xavi Cabot, subratlla la “importàn-cia de donar les dades i la informaciócorrecta i de forma tranquil·la i concisa”.

Càmeres de vigilància i altres controls de seguretatEn aquests moments, Matadepera disposade 15 càmeres de videovigilància repartidesper tot el terme municipal que cobreixentots els accessos i llocs estratègics. Aquestescàmeres, legalitzades pel Departament d’In-terior, permeten fer un visionat diari d’a-quests punts d’entrada, als quals s’hi afegei-xen els controls de seguretat ciutadana i elscontrols estàtics. Els controls de seguretatciutadana consisteixen en un filtratge devehicles, parant-ne aleatòriament alguns, deforma periòdica i diària, a diversos punts delmunicipi. Són controls que, en ocasions, esrealitzen conjuntament amb els Mossos. A aquests controls, que es realitzen en dife-rents forquilles horàries, cal sumar-hi elscontrols estàtics, és a dir, cotxes patrulla dela Policia que s’ubiquen de forma itineranten uns punts del municipi, durant uneshores del dia. Aquests controls es fan alnucli urbà i a les urbanitzacions. A aquestes mesures, des de fa un mes, s’hanafegit uns controls especials, que es fanesporàdicament als principals accessos alpoble i que consisteixen en un desplega-ment d’un nombre important d’agents delsMossos d’Esquadra, visiblement armats,que actuen en coordinació amb els agents

de la Policia Local. En relació als sistemes de vigilància, el Regi-dor de Governació ha avançat que s’està tre-ballant en una segona etapa de millora delssistemes de videovigilància, que es desenvo-luparà en els propers dos o tres anys. Estracta de càmeres d’alta resolució, amb visiónocturna i sense angles morts. Segons explica el Cap de la Policia Local,Xavi Cabot, “a nivell de vigilància, el muni-cipi està dividit per una franja que separa lazona nord, del Montcau cap amunt, de lasud, que seria del Pla de Sant Llorenç enavall”. Les característiques de l’orografia delterreny i la dispersió de les cases en els 120quilòmetres de carrers que té el municipi,fan més complexa la cobertura i la vigilàn-cia de tots els carrers. Val a dir que a Mata-depera hi ha 21 agents, una xifra que éssuperior a la mitjana en relació a municipisamb una població similar.

Mesures preventives de seguretat Al seu lloc web, els Mossos d’Esquadra llis-ten algunes mesures de seguretat a tenir encompte a qualsevol domicili i, especialment,a les cases aïllades: tancar bé els accessos al’hora d’anar a dormir, posar una baldainterior a les portes, instal·lar portes blinda-des i panys de seguretat, connectar l’alarmamentre s’està dormint o si no s’és a casa,instal·lar mesures de protecció efectives perocultar els objectes de valor o guardar totsels documents dels electrodomèstics perfacilitar la identificació dels aparells en casde robatori. En cas de necessitat o per donar algunaalerta, aquests són els telèfons que el ciutadàté a disposició:

Policia Local: 93 787 01 35Policia Local (des d’un fix): 092Emergències: 112

Gaseta de

Matad

epere Novembre 2013

03gM

Tem

a de

l mes

TEMA DELMES

La seguretat sempre ha estat un tema que neguiteja a la població i, més encara, quan es dóna algun cas derobatori amb violència. A Matadepera, aquests casos són aïllats i poc freqüents, però des la Regidoria deGovernació estan treballant per intensificar els controls de seguretat, juntament amb els Mossos d’Esquadra.

LA POLICIA LOCAL I ELS MOSSOS D’ESQUADRA ESTAN REALITZANT CONTROLS ESPECIALS ENDEVINA QUI VE A SOPAR

Un dels controls de seguretat ciutadana que efectua la Policia Local a una de les vies d’entrada del municipi ©GM

La qüestió de la seguretat

La meva infantesa a MatadeperaEscola a l’hivern. Es feia fosc aviat, feiafred... per tant, poc carrer i molta casa: la llarde foc, escoltar la ràdio, fer els deures... i con-vivència molt tranquil·la. Vaig sentir-me moltestimada i protegida pels pares i per la“tieta”. Ella és la que ens va ensenyar aballar al voltant de la taula del menjador ambla música del Machín. Tenia un germà mésgran, i al cap d’uns anys en va néixer un altre,el Miquel. Aquest, però, ens va deixar quanencara era molt jove, i ens vàrem quedar molttristos.Els estius eren meravellosos. Després d’esmor-zar, obriem la porta i cap al carrer! Jugàvema trillo, guixant-lo al mig del carrer. El Bos-quet (que actualment està tancat, ubicat aldarrera de la casa dels Aldavert) era el pati iel petit paradís de molts infants de la mevageneració. De tant en tant, apareixien la Sarai l’Adriana, filles del senyor Aldavert, quesemblaven sortides d’un conte antic. Crec quesentir l’alegria dels nens les feia felices. Alsdaurats camps de blat de Can Vinyés ens hirebolcàvem i hi fèiem caminets per córrer... Ila bicicleta? La primera bicicleta me la vanportar els reis, i me la van deixar al balcó. Horecordo com si fos ara. Això encara era unpunt més per sentir-te lliure corrent per totsels carrers, les baixades sense mans... Uff...eren moltes sensacions!L’hora de dinar, a casa, era a la una. Suposoque la gana m’hi portava. La migdiada, obli-gatòria, a l’hora que la calor era més forta. Sino tenies son, l’altra opció era llegir al llit. Hihavia les Azucenas, però a mi m’agradava mésel TBO, el Roberto Alcázar y Pedrín, el Capi-tán Trueno, o les Azañas Bélicas, que erenmés d’acció i llegia el meu germà Joan. Des-prés venia el quadern de deures d’estiu i elberenar (iogurts de pot de vidre retornable),les llimonades que feia la mare, l’aigua ambgrosella...) i un altre cop cap al carrer, finsl’hora de sopar. I després de sopar, méscarrer! Fins a les deu, que era l’hora de tor-nar a casa.Una infantesa lliure i feliç, viscuda en unpoble. Ara, vist amb perspectiva, ho veig “ambcolors” i em sembla tot un privilegi!

M. Antònia Gutés i TuruMatadeperenca

Les entitats culturals i musicals del poble van sumar-se a la celebració del Mil·lenari deMatadepera amb Operació Monestir, un gran concert-cantata que es va celebrar al peu del’Església de Can Roure, el passat 20 d’octubre i que va inaugurar La Tardor Musical a LesPedritxes. L’espectacle, dirigit i coordinat per Rosa Aguado i Rosa Ribera, amb text de JoanComasòlives, va recordar la història que hi ha darrera de la creació del Monestir de SantLlorenç del Munt. L’acte va estar presidit per l’Alcaldessa de Matadepera, Mireia Solsona.Podeu recuperar el video a Matadepera Televisió: www.matadeperatv.cat.

DAMA presenta La Marató de TV3

Dins el programa de conferèn-cies de periodicitat mensualque organitza Dones d’Avui

de Matadepera, l’entitat ha programatpel dijous 28 de novembre, a les 20h ia la Sala d'Actes del Casal de Cultu-ra, una de ben especial: la presentacióde La Marató de TV3, que enguanyestarà dedicada a les malalties neuro-degeneratives. L’encarregat d’impartirla xerrada serà el seu coordinador,Àngel Lacalle.

Les activitats de la Gent GranEl passat dia 10 d’octubre,una quarantena de socis vandesplaçar-se a la capital per

fer una visita cultural a les ReialsDrassanes de Barcelona, seguida d’undinar al restaurant ubicat en el mateixedifici, que regenta una ONG delRaval. A la tarda, es va completar lasortida amb una visita al Museu de laMúsica, que està ubicat a l’Auditori. Amés de la visita guiada, es va podergaudir d’un concert de guitarra clàssi-ca, al costat d’una de les col·leccionsmés importants d’aquest instrument.D’altra banda, el 25 d’octubre va tenirlloc al Casal la tradicional Castanyadaque, com sempre, va comptar amb laparticipació de nombrosos socis.

Activitats per aquest mesPer aquest mes, l’entitat ja preparadiverses activitats, com una cantadad’havaneres dels Nois de Matadeperael 10 de novembre, o una activitat moltespecial pel dissabte dia 16, ja quel’entitat vol col·laborar en la celebra-ció del Mil·lenari. Per això s’ha pensaten organitzar un dinar en què els assis-tents han de vestir-se de forma adienti hi haurà un final de festa d’època.Finalment, una cinquantena de perso-nes es desplaçaran el dia 28 a la ciutatalemanya de Munich per visitar elsmercats nadalencs.

Una nova meditació dedicadaa les prioritats

Agermanament Sense Fronte-res tornarà a celebrar el 16 denovembre una nova sessió de

meditació, que en aquesta ocasió trac-tarà les prioritats: “Reflexionaremsobre la concordança entre les priori-tats que volem viure i el temps queacordem per viure aquests valors en eldia a dia. La presa de consciència enspermetrà trobar els camins per viure-ho de manera més justa”, expliquenels responsables d’aquesta entitat. Lameditació tindrà lloc a les 11h al ParcPep Ventura, i en cas de mal temps, estraslladarà al Casal de Cultura.

És no

tícia

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

BREUS

ÉS NOTÍCIA

L’AJUNTAMENT VA INSTAL·LAR CINC DESFIBRIL·LADORS PORTÀTILS A DIVERSOS PUNTS DEL MUNICIPI

gM

04

Les Festes de Sant Sebastiàdel proper mes de generestrenaran novetats impor-

tants. L’Ajuntament i la Germandatde Sant Sebastià han acordat novesmesures i actuacions per garantir laseguretat de les festes i establir lesresponsabilitats que se’n podrienderivar en cas d’accident. Per això, s’ha decidit que les duesactivitats que presenten més riscos,com són la Baixada del Pi i la Grim-pada, requeriran inscripció prèvia.

La Baixada del Pi La novetat més important en la Bai-xada del Pi és que, a més d’inscriu-re’s prèviament, tothom que hi vul-gui participar haurà de ser membrede la Germandat obligatòriament.

Els fulls d’inscripció es trobaran alCasal de Cultura entre el 2 de de-sembre i el 10 de gener; i en cas deno ser germà, caldrà abonar 15€ dela quota, que també donaran dret a

tenir veu i vot a les assemblees del’entitat i a rebre el tradicional tor-tell el dia de la processó. L’organització limitarà a 200 elnombre de persones que podran

baixar el Pi, que rebran una armillaamb un número identificatiu i queserà personal i intransferible. En casque no hi hagi prou gent inscrita, elPi es baixarà amb mitjans mecànics.

La GrimpadaPel que fa a l’altra activitat èpica dela festa, la Grimpada, també esdemanarà que els participants s’hiinscriguin prèviament. A més, elsmenors d’edat hauran de comptaramb l’autorització expressa delspares. Tots els valents que hi vulguinparticipar, s’hi hauran d’apuntar elmateix matí de la Grimpada.Les Festes de Sant Sebastià del2014 es celebraran durant els capsde setmana del 18 i 19 i del 25 i 26de gener.

La Baixada i la Grimpada del Pi de SantSebastià requeriran inscripció prèviaLa Germandat i l’Ajuntament acorden noves mesures per garantir la seguretat de les Festes de Sant Sebastià. Els fullsper inscriure’s a la Baixada del Pi estaran disponibles al Casal de Cultura a partir del 2 de desembre.

LES FESTES ES CELEBRARAN DURANT ELS CAPS DE SETMANA DEL 18 I 19 I 25 I 26 DE GENER

La Policia Local, els Bombers de Matadepera i els Mossos d’Esquadra van parti-cipar el passat 2 d’octubre en una operació de recerca d’un jove de 22 anys amb lasíndrome de Down que es va perdre a Les Pedritxes, mentre practicava esport.Gràcies a la participació ciutadana i la col·laboració a través de les xarxes socials,els cossos de seguretat van trobar el noi poques hores després sa i estalvi. D’altrabanda, la Policia Local també va aconseguir localitzar a principis d’octubre unadona de mitjana edat que es va perdre al Parc Natural de Sant Llorenç.

Els desfibril·ladors portàtilssón aparells que poden aju-dar a salvar la vida en cas de

patir un determinat tipus d’atac decor. Tot i que no són adequats pertractar totes les afeccions cardíaques,en aquest cas sí va permetre salvar lavida del jugador del Handbol Vete-rans Matadepera Pere Llongueras,que va patir un atac de cor durantun entrenament al Pavelló el passat3 d’octubre. Mentre arribaven els serveis d’e-mergències, la ràpida actuació delconserge del Pavelló, Marc Otero,va poder salvar la vida de Llongue-ras gràcies al desfibril·lador portàtilinstal·lat en aquest equipamentesportiu. “Veient que no aconse-guíem reanimar-lo amb el massatgecardíac, vaig decidir utilitzar el desfi-bril·lador –explica Otero–. L’aparell

va comprovar automàticament queel Pere estava patint un atac de cor iva fer una única descàrrega, que vaaconseguir reanimar-lo fins que vaarribar l’ambulància i diverses dota-cions de la Policia i els Mossos unsminuts més tard”. Un cop estabilit-zat, Llongueras va ser traslladat a

l’Hospital Mútua de Terrassa, on esva recuperar favorablement. El membre de la junta del HandbolVeterans Matadepera Josep LluísRodríguez també ha expressat públi-cament l’agraïment a Marc Otero,“que va actuar amb una extraordi-nària sang freda que va salvar la vida

al Pere”, així com també a l’Ajunta-ment, “per tenir disponible diversosdesfibril·ladors que han pogut salvaruna vida”. El Regidor d’Esports,Quico Sala, també s’ha mostrat“molt agraït” a Otero, i ha insistit enquè “si aquest fet serveix per pro-moure la instal·lació d’aquests desfi-bril·ladors, segur que s’haurà donatun pas important per salvar vides”.L’Ajuntament, a través de la Regido-ria de Salut, va instal·lar ara fa pocmés d’un any cinc desfibril·ladorsportàtils, coneguts com a DEA, adiversos equipaments públics, comel Casal de Cultura, el Casal de laGent Gran, el Pavelló, el Camp deFutbol i un cinquè instal·lat en undels cotxes de la Policia Local. Amés, els responsables d’aquests equi-paments reben periòdicament for-mació per fer-los servir.

L’ús d’un desfibril·lador salva una vidaEl conserge del Pavelló, Marc Otero, va poder salvar la vida d’un dels jugadors del Handbol Veterans Matadepera, que va patirun atac de cor durant un entrenament, a principis d’octubre. El Pavelló és un dels espais que compta amb un desfibril·lador.

Marc Otero va aconseguir salvar la vida de Pere Llongueras gràcies al desfibril·lador ©GM

FA TRES ANYS QUE L’HOTEL ÉS EL PUNT NEURÀLGIC DE LES ACTIVITATS ADREÇADES ALS JOVES

L’Hotel està d’aniversari.Ara fa tres anys que aquestemblemàtic edifici es va

reconvertir en un espai dedicatcompletament als joves matadepe-rencs, acollint tallers de tot tipus,sessions de jocs, concerts i tardes decinema. Per aquest motiu, el Punt Jove cele-brarà durant la setmana del 4 al 10de novembre aquesta efemèrideamb diverses activitats, entre lesquals destaca el concert d’AndreuRifé. El músic i actor visitarà l’esce-

nari de l’Hotel el dissabte dia 9, ales 23:30h, per presentar en acústicel seu tercer treball discogràfic,“Ping Pong”.Durant tota la setmana, però, l’Ho-tel acollirà altres activitats, com untaller d’ungles creatives el dimarts 5de novembre (17:30h), un skatejama l’skatepark del complex de les Pis-cines (dimecres 6 a les 17:30h) o untorneig de ping-pong amb berenarinclòs (divendres 8, 17:30h). Lafesta acabarà el diumenge a les 17hamb una sessió de cinema.

Fora d’aquesta setmana d’aniversa-ri, però, el Punt Jove segueix progra-mant nombroses activitats. El diven-

dres 15 es celebrarà un torneig defutbol al camp d’accés lliure que hiha davant del Pavelló; i un parell dedies després, el diumenge 17, l’Ho-tel acollirà un taller d’amigurumis,per aprendre a cosir els simpàticsninots de ganxet. El divendres 22també s’organitzarà una Jam Sessionper gaudir de la música. I cal recor-dar que l’Hotel està obert cadatarda per estudiar, jugar a jocs detaula, fer-hi tallers, accedir a Inter-net... Més informació a www.mata-deperajove.cat.

L’Hotel Espai Jove celebra el 3r aniversariEl Punt Jove celebra un nou aniversari de l’Hotel amb un munt d’activitats durant la setmana del 4 al 10 de novembre,amb tallers, esports, cinema i un concert d’Andreu Rifé, que tindrà lloc el dissabte a l’Hotel.

Un dels moments de l’èpica Baixada del Pi de Sant Sebastià ©GM

L’Hotel Espai Jove celebra el 3r aniversari ©GM

Els assistents a la sortida a Barcelona ©GentGran

Rigoletto visita el Casal El cicle Una Nit d’Òpera porta alCasal de Cultura una de les pro-duccions més destacades de Giu-

seppe Verdi: Rigoletto. L’obra, basada enLe Roi s’amuse de Víctor Hugo, és undrama ple d’amor, passió, enganys i ven-jança, protagonitzat per Rigoletto, elbufó geperut del Duc de Màntua. Estre-nada l’11 de març de 1851 al Teatre LaFenice de Venècia, l’òpera compta ambalgunes de les peces musicals més cone-gudes de la lírica, com La donna è mobi-le, que es podrà escoltar al Casal de Cul-tura el 22 de novembre a les 21h.

Les pròximes òperes del cicle seran LaTraviata (27 de desembre), La Boheme(14 de febrer), Cendrillon (14 de març),Le Comte Ory (11 d’abril), Aida (16 demaig) i Roberto Devereux (13 de juny).

Torna el Taller Jove de TeatreEl Punt Jove i Brou d’Arts Escè-niques tornen a posar en marxael Taller Jove de Teatre, adreçat a

tots aquells, a partir dels 12 anys, quevulguin aprendre els secrets de les artsescèniques. El taller té lloc tots els dime-cres, de 15:30 a 17:30h, al Casal deCultura. Per apuntar-s’hi, cal enviar uncorreu a puntjove@matadepera.cat.

El Celler Roset guanya dos premis Vinari de Vadevi.cat

El vi Rogent 2012, produït pelCeller Roset, ha aconseguit dosguardons a la darrera edició dels

premis Vinari, que atorga el portal Vade-vi.cat. El celler és propietat de l’empre-sari matadeperenc Jordi Roset. El seu viva aconseguir el Vinari de Plata dins deles distincions a les Denominacions d’O-rigen i també un Vinari de Bronze dinsde la categoria de Millors Negres Joves.

Taller de fotografia urbanaEls dies 23 i 30 de novembres’organitzarà un nou taller peradquirir coneixements bàsics per

realitzar bons reportatges de fotografiaurbana, que serà especialment útil a l’ho-ra de viatjar. El dia 23 es prepararà lasortida i, a continuació, es fotografiaranalguns dels llocs més emblemàtics deMatadepera. El dia 30 es farà una sessióde visionat i es comentaran els treballs.El preu del curs, que dura cinc hores, ésde 30€ i és obert a tothom. Només calportar càmera fotogràfica. Per a mésinformació: fotografiamem@gmail.com.

És no

tícia

05gM

ÉS NOTÍCIA

BREUS

Nascuda al número 21 del carrer Sant Joan, Maria Antònia GutésTuru va començar a treballar a l’edifici principal de l’Ajuntamentde Matadepera l’any 1983, i ho va fer com a Arxivera Municipal.Després de quasi 30 anys treballant al Consistori, el passat mesd’octubre es va jubilar, deixant enrere nombroses anècdotes imolts anys d’experiència, atenent a la població des de la recep-ció de l’Àrea Tècnica, a on ha estat els darrers 10 anys.

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

Es parla de sobrepoblació desenglars, però els expertsexpliquen que el nombre

d’aquests animals al Parc Naturalde Sant Llorenç del Munt és l’habi-tual. Llavors, per què s’apropencada cop més a les zones urbanes,com està passant a Matadepera? El veterinari i bomber voluntari deMatadepera Francesc Closa, mem-bre del Servei d’Ecopatologia deFauna Salvatge de la Facultat deVeterinària de la Universitat Autò-noma de Barcelona, explica queaquest fet es deu, sobretot, a la faci-litat que tenen aquests animals pertrobar menjar al poble: “Els senglarssón animals omnívors, és a dir, quepoden menjar de tot. I a les zoneshabitades és més fàcil aconseguiraliments i aigua. A més, a prop deles cases es senten més segurs, jaque no s’hi pot caçar”, explica

Francesc Closa.L’abundància d’aliments ha promo-gut la proliferació d’aquests ani-mals, encara que Closa nega que espugui parlar d’una sobrepoblació desenglars: “Hem calculat que tenimuns quatre senglars per cada 100hectàrees i això entra dins de la nor-malitat”, assegura.

Què cal fer?L’expert recorda que els senglars nosón depredadors, “però no se’ls hade donar motius perquè ataquin”.En cas de veure’n un, cal deixar-liuna via de fugida lliure, perquè elmés probable és que l’animal intentimarxar tot sol. A més, Closa recordaque “no se l’ha de tocar, ni intentar

agafar les cries, ni tampoc tirar-lipedres o deixar anar el gos perquèl’espanti, ja que en aquests supòsitssí que seria molt probable que elsenglar s’intentés defensar”. Segonsels experts, el més adient és deixar-lilliure el camí i avisar la Policia Localen cas d’estar davant una situacióque comporti risc o perill (092 o 93787 01 35).D’altra banda, des de finals del mespassat ja és permesa la caça a la zonaboscosa propera a Matadepera. I peraixò, els caçadors, amb el permís dela Diputació de Barcelona, realitzenbatudes regularment per reduir elnombre d’exemplars. La Diputació,la Generalitat i la UAB, a més, vansignar ara fa unes setmanes un con-veni per a realitzar un estudi al ParcNatural que permeti conèixer millorcom viuen aquests animals i buscarnoves vies per a la seva gestió.

Per què s’apropen els senglars al poble?La facilitat per aconseguir menjar a prop de les zones urbanes està provocant que els senglars s’acostin cada cop més al poble.En cas de veure’n un a les zones habitades, cal trucar a la Policia Local si es creu que pot comportar perill, i no acostar-s’hi.

ELS CAÇADORS ORGANITZEN BATUDES REGULARMENT PER CONTROLAR LA POBLACIÓ DE SENGLARS

Els clàssics de Joan ManuelSerrat sonaran a Matadepe-ra el proper 15 de novembre

d’una manera molt especial, dinsde la Temporada Estable de Músi-ca. Laura Simó posarà la veu a lescomposicions més emblemàtiquesde Serrat, acompanyades del pianode Francesc Burrull. Temps depluja passejarà per la històriarecordant els grans èxits del can-tautor el 15 de novembre, a les22h, al Casal de Cultura. El preude l’entrada és de 10€.

D’altra banda, la Temporada Esta-ble de Teatre convida aquest mesals Amics del Teatre de Matadepe-ra, que presentaran una lecturadramatitzada de textos de Salva-dor Espriu. Els Amics del Teatre lle-geixen Espriu és el títol de la pro-ducció, que donarà vida a lesmillors creacions del poeta, dra-maturg i novel·lista català, del qualaquest any es commemora el cen-tenari del seu naixement. Tindràlloc al Casal el 24 de novembre ales 18h, i l’entrada és gratuïta.

Serrat i Espriu, protagonistes de lesTemporades de Música i TeatreLa veu de Laura Simó i el piano de Francesc Burrull repassaran les cançons més emblemàtiques de Joan ManuelSerrat, mentre que els Amics del Teatre preparen una lectura dramatitzada dels textos de Salvador Espriu.

El Meu Primer Festival pre-tén ser un espai per desco-brir un cinema diferent,

divers i creatiu; un punt de troba-da on els petits espectadors són elsautèntics protagonistes i decidei-xen amb el seu vot els premis delfestival. El programa d’aquest any està for-mat per 22 curtmetratges provi-nents de 12 països diferents, quehan estat seleccionats entre més de200 treballs que el festival ha rebutd’arreu del món. Animació enstop-motion, dibuixos animats en3D o altres treballs il·lustrats demanera més artesanal conformen

aquest programa d’històries ten-dres i boniques, creacions d’allòmés sorprenents i imaginativesdels últims dos anys.

Dues sessions per edatsAquests curtmetratges estan pro-gramats en dues sessions recoma-nades per a dos grups d’edat dife-rents: la primera, pensada per anens d’entre 5 i 8 anys, tindrà llocel dia 17 de novembre i, la segona,recomanada per a nens d’entre 7 i10 anys, serà el 23 de novembre.Ambdues sessions començaran ales 18 hores, a la Sala d’Actes delCasal de Cultura.

Nova edició d’El MeuPrimer FestivalEls dies 17 i 23 de novembre, arriba la sisena edició d’El Meu Primer Festival al Casal de Cultura.

ELS NENS I NENES VOTARAN EL MILLOR CURT

El bufó Rigoletto, en una versió de l’òpera ©Arxiu

LA REGIDORIA DE CULTURA ORGANITZA AQUESTS CICLES REGULARS DE TEATRE I MÚSICA EN VIU

Els Dijous a l’Hotel continuenla 18a temporada amb lescançons d’autor de Pau Vall-

vé, que visitarà Matadepera el 7 denovembre. El cantant presentarà enacústic el seu últim disc, “De Bosc”.Vallvé també s’ha encarregat de laproducció d’“Amunt!”, la terceraproducció d’Inspira, que ompliràd’energia i optimisme l’Hotel el 14de novembre.I el dia 21 arribarà una aposta forçapeculiar: el violí i l’acordió de CarolDuran i Núria Lozano formen Bet-zuca, un projecte musical que pre-tén actualitzar els vells cuplets que jahan passat a la història de la música.

El darrer grup que pujarà a l’esce-nari aquest mes seran els matadepe-rencs Rose & The Others (28 denovembre) que faran ballar tothomamb el seu rock&blues.

Música d’autor, cupletsi rock&blues, a l’HotelPau Vallvé, Inspira, Betzuca i Rose & The Others posaran labanda sonora de les nits dels dijous a Matadepera.

ÉS LA 18A TEMPORADA DELS DIJOUS A L’HOTEL

Pau Vallvé actuarà a l’Hotel el dia 7 ©Irena Visa

Francesc Burrull i Laura Simó repassaran els grans èxits de Joan Manuel Serrat ©M. Aldaraví

Els guanyadors dels premis Vinari ©Vadevi.cat

Diversos senglars a Matadepera, fotografiats des d’un cotxe de la Policia Local ©Francesc Closa

És Notícia: Ajuntam

ent

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

AJUNTAMENT L’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat impulsaran la creació de diverses rutes saludablesde senderisme per l’entorn natural de Matadepera. Aquest és l’objectiu del Pla Nacional dePromoció de l’Activitat Física, que recollirà més de 600 rutes a Catalunya per augmentar l’ac-tivitat física i reduir el sedentarisme. Les tres administracions van celebrar a l’octubre unasessió informativa, presidida pel Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, per debatre elsdetalls d’aquest projecte. A la trobada hi va assistir el Regidor d’Esports, Quico Sala.

06gM

Ja han començat les classes a l’Escola Matadepera

L’Escola Matadepera, elCentre de Noves Tecnolo-gies situat a Santa Cruz de

la Sierra, a Bolívia, i que ha estatun projecte de l'ONG Banc deRecursos, ja ha començat parcial-ment les seves classes. El centre,que ha tingut un cost aproximatde 150.000€, beneficiarà més de3.000 persones provinents de lescapes més populars de Santa Cruz,que tindran accés a formació enlínia, formació professional, elabo-ració de projectes i autoocupació,entre d’altres. La inauguració ofi-cial de l’Escola Matadepera espreveu pel primer trimestre del’any que ve.

Salut parla de medicina naturali nutrició en la menopausa

La Regidoria de Salut orga-nitza aquest mes tresnoves xerrades dins del

cicle Parlem de Salut, que enaquesta ocasió tractaran la medi-cina natural i l’educació nutricio-nal en la menopausa. La primeratindrà lloc el 12 de novembre, ales 20h i al Casal de Cultura, acàrrec de Mercè Oriol, doctora del’àrea privada del CAP Matadepe-ra. Oriol explicarà tot el que calsaber sobre la medicina naturaldurant aquesta xerrada, que porta-rà per títol “Medicina natural,acupuntura, homeopatia. Una pin-zellada d’actualitat. Medicinanatural, avui”. D’altra banda, la doctora en far-màcia i nutricionista Pepita Quer,juntament amb les farmacèutiquesdel poble Cristina Bruguera i Emi-lia Sala, oferiran dues xerradessobre educació nutricional per adones menopàusiques, una edat enla qual cal vigilar problemes coml’osteoporosi o l’obesitat. Les ses-sions tindran lloc els dies 19 i 26de novembre, a les 19:30h, alCasal de Cultura, i s’emmarquendins del Pla d’Educació Nutricio-nal per el Farmacèutic i comptenamb la col·laboració del ConsellGeneral de Col·legis Farmacèutics.

El 25 de novembre és el DiaInternacional per l’eradica-ció de la violència vers les

dones. Per això, davant del preocu-pant increment de situacions i casosque arriben als Serveis Socials, quetenen com a element comú la violèn-cia i l’assetjament en totes les sevesformes, l’Ajuntament recorda a lesdones del municipi que tenen al seuabast el Servei Integral d’Atencióa les Dones (SIAD), on poden tro-bar l’atenció i l’assistència en totsaquells aspectes relacionats amb laseva vida: àmbit personal, familiar,laboral, econòmic, social peròtambé, i molt especialment, la violèn-cia de gènere.

El canal d’entrada al SIAD és mit-jançant una primera visita amb latreballadora social, un espai d’acolli-da en el qual la dona que ha estat oés víctima de qualsevol tipus d’abúso maltractament -verbal, físic, psico-lògic, sexual, econòmic o assetja-ment- rebrà informació, orientació iassessorament en la gestió i tramita-ció de serveis, ajuts o prestacions.Per a un abordatge integral d’aquestaproblemàtica, el servei ofereix aten-ció psicològica per part d’una psico-terapeuta familiar especialitzada, unespai de suport i acompanyament enel procés de recuperació de la dona idel seu projecte de vida, així com, siho requereix, la dona pot sol·licitar

assessorament jurídic amb una advo-cada especialista en dret de família iviolència de gènere.El SIAD és un servei municipal; entots els casos l’atenció és individualit-zada, confidencial i gratuïta. Per amés informació, cal adreçar-se alsServeis Socials, a la primera plantadel CAP Matadepera; o bé, trucar al93 730 17 71.Per commemorar el Dia Internacio-nal per a l’eradicació de la violènciavers les dones, aquest proper dia 25,la Regidoria ha programat diversesactivitats durant tot el mes, quetenen l’objectiu de visibilitzar la vio-lència i sensibilitzar la població sobreaquesta problemàtica.

Servei Integral d’Atenció a les Dones (SIAD)Per commemorar el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’eradicació de la violència vers les dones, la Regidoria deServeis Socials ha programat accions i activitats per sensibilitzar la població sobre aquesta problemàtica.

ELS ACTES PER COMMEMORAR EL 25N ES PODEN CONSULTAR A L’AGENDA DE LA PÀGINA 8 D’AQUESTA GASETA

Què cal per ser emprenedor?Com es busquen noves ideesde negoci? És viable un pro-

jecte? Aquestes són algunes de lesqüestions que es resoldran en els dosseminaris que tindran lloc aquestmes a Matadepera adreçats a perso-nes que es troben a l’atur o que estanbuscant una feina. El primer curs, “Aposta per ser unapersona emprenedora. Generar

idees”, es celebrarà el 4 de novem-bre; mentre que el segon, titulat“Tens una idea de negoci? Vols valo-rar si és viable?”, tindrà lloc el dia 11.Tots dos s’impartiran al Casal deCultura entre les 9 i les 13h.Aquests seminaris, realitzats conjun-tament per l’Ajuntament, la Diputa-ció i el Consorci per l’Ocupació i laPromoció Econòmica del Vallès,requereixen inscripció prèvia, ja que

les places són limitades. Més infor-mació a l’Oficina d’Atenció al Ciuta-dà (93 787 02 00 i oac@matadepe-ra.cat).

Nova Llei d’EmprenedorsD’altra banda, el Govern estatal haaprovat recentment una nova Lleid’Emprenedors, que contemplanovetats importants, com ara nousincentius fiscals per a emprenedors,

facilitats per crear una empresa entan sols 48 hores i també permetràobtenir el permís de residència ainversors estrangers. La normativa,que entrarà en vigor l’any que ve,també permetrà que els autònoms iles empreses no paguin l’IVA de lesfactures no cobrades o que elsemprenedors puguin tirar endavantles seves iniciatives amb menys riscpersonal, entre altres mesures.

Seminaris d’ocupació per a emprenedorsEls cursos, que tindran lloc al Casal de Cultura el 4 i l’11 de novembre entre les 9 i les 13 hores, explicaran com generaridees que puguin convertir-se en un negoci i com estudiar la seva viabilitat econòmica.

ELS CURSOS SÓN FRUIT DE LA COL·LABORACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT, LA DIPUTACIÓ I EL CONSELL COMARCAL

El mes d’agost passat, coin-cidint amb la Festa Major,Matadepera va estrenar una

aplicació mòbil per estar al dia detot el que passa al municipi desd’un telèfon intel·ligent o una tau-leta tàctil. L’app es pot utilitzar en dispositiusiOS (iPhone i iPad) i Android. Laprimera versió d’aquesta aplicaciópermet consultar les notícies quees produeixen al poble i l’agendad’activitats, així com un llistat

amb el patrimoni i els punts d’in-terès del municipi. A més, tambées pot veure el mapa del poble iconsultar una guia de serveis id’establiments comercials.L’aplicació ja es pot descarregar desde les botigues d’aplicacions AppStore i Google Play. A més, també espot trobar a la pàgina web munici-pal (www.matadepera.cat/app) ollegint amb el telèfon mòbil el codiQR que acompanya aquesta infor-mació.

Matadepera més a prop, amb la nova appL’aplicació de Matadepera per a mòbils i tauletes tàctils es va estrenar el mes d’agost, coincidint amb la Festa Major, i espot descarregar des de l’App Store, Google Play, així com des de l’adreça www.matadepera.cat/app

L’APLICACIÓ PERMET CONSULTAR LES NOTÍCIES, L’AGENDA D’ACTIVITATS O UNA GUIA DE SERVEIS

Els responsables de l’Ajuntament i l’ONG ©GM

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

‘OperacióMonestir’

Escrivim aquestes paraulesquan encara ressonen elsaplaudiments del concert-

cantata, amb motiu del Mil·lenari deMatadepera, del passat diumengedia 20 d’octubre a l’Església de CanRoure.

Volem aprofitar aquesta columnaper agrair la feina a tothom que vatreballar per fer realitat el projected’en Joan Comasòlives.

Tardor, concerts, pica-pica i Pedrit-xes són quatre paraules que van jun-tes. Des de fa més de 12 anys, l’As-sociació de Veïns de les Pedritxes hofa possible.

Aquest any 2013, però, ha estatespecial. Una gran quantitat de per-sones amb esforç, il·lusió i dedicacióens van fer passar una bona estonaa grans, petits i mitjans. Vam teniruna extensa participació d’entitats:els Amics del Teatre, l’AgrupacióCoral, la Banda, el Cor de Noies deMatadepera, juntament amb JordiReguant i Jordi Colomé, coordinatsper Rosa Aguado i Rosa Ribera. Atot això, que no és poc, la MariaArnau es va cuidar del vestuari, ToniFàbregas de l’escenografia, en PerePorcar va construir les espases, laJúlia Mondejar com a perruquera, laGlòria i la Marta Busqueta conjun-tament amb la Mercè Genescà coma regidores... i l’AAVV de les Pedrit-xes ens va obsequiar amb un com-plet i deliciós aperitiu. També s’ha devalorar la implicació de l’equip tèc-nic del departament de Cultura iComunicació i la Brigada d’Obres iServeis del nostre Ajuntament.

Sense cap mena de dubte, a Mata-depera ens agrada més sumar querestar; multiplicar que dividir.

I potser el més important de tot aixòés que festejar el Mil·lenari deMatadepera demostra que és unpoble molt viu; que té memòria, quecanta, que camina, que s’adapta, quees renova...

És cert que Matadepera té un llargcamí al darrere i un gran futur aldavant. Enhorabona a totes les per-sones que en aquests moments l’om-pliu de vida i feu possible aquestacelebració amb tanta riquesa.

Moltes gràcies per fer-ho possible!!!

Pol

ític

aPartits

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

07gM

Política Partits

ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I UNITS PERMATADEPERA

Balanç econòmic

El Ple de l’Ajuntament delmes de setembre va aprovarel tancament de comptes del

Consistori corresponent a l’exercici2012. Del conjunt de les financesmunicipals, en podem treure algunesconclusions. D’una banda, que elnostre municipi té un nivell d’endeu-tament acceptable i que pot fer fronta l’amortització dels diferents prés-tecs i línies de crèdit concedits perles entitats bancàries. De l’altra, quela diferència entre ingressos i despe-ses dóna com a resultat un saldopositiu per a les arques municipals.Que això sigui així després d’un perí-ode durant el qual es va posar enmarxa un pla de sanejament econò-mic de les finances municipals ésuna bona notícia i demostra unaseriosa voluntat de mantenir l’equi-libri pressupostari. El grup munici-pal d’ERC-UM va votar favorable-ment el tancament dels comptes, totfelicitant l’equip de govern municipalper la seva prudència en la gestiódels recursos públics però, al mateixtemps, defensant la necessitat d’aug-mentar aquelles partides pressupos-tàries que han sofert retallades acausa de la política de contencióeconòmica. Partides com les desti-nades a benestar social, cultura iensenyament, medi ambient, etc.Alhora, cal revisar, definitivament,com es va comprometre la mateixaalcaldessa fa temps, despeses quereverteixen poc o molt poc en elbenestar del conjunt de la nostraciutadania, com el cas de les despe-ses derivades de la gestió municipaldel camp de golf. Aquesta posició éstambé la que defensa el nostre gruppel que fa als ingressos derivats del’aplicació de les taxes municipals ipreus públics, tenint en compte, amés, que la política econòmicaimposada pel govern espanyol, arrandel malbaratament dels recursospúblics i del posterior rescat bancaride l’Estat espanyol per part deBrussel·les, té com a conseqüènciala disminució del finançament delsens locals.

Tanmateix, el futur immediat delspobles de Catalunya pot ser un altresi el nostre país assoleix la plenasobirania. La redistribució de lariquesa que avui dia es genera a casanostra faria, d’una banda, que elsmunicipis disposessin d’una quantitatmolt més gran de diners, i, de l’altra,que fóssim nosaltres els que gestio-néssim els nostres propis recursos.

Per tant, com queda palès, l’assoli-ment d’un Estat propi no és tan solsuna qüestió de sentiment nacional,sinó també una necessitat econòmi-ca i social per a la supervivència delsnostres municipis, dels serveis queoferim a la ciutadania i del nostrefutur com a poble.

@ERCMatadepera

PARTIT POPULARDE CATALUNYA

Impostos massa alts

Com cada any, amb l’arriba-da de la tardor, el Ple muni-cipal aprova les ordenances

fiscals per a l’any vinent. Al PP deMatadepera, des del famós “CA-TASTRAZO” promogut l’any 2004per l’anterior equip de govern for-mat pel PAM-ERC-PSC, semprehem defensat i lluitat per una con-gelació de l’impost de l’IBI, ja quela base de l’impost s’incrementaperiòdicament un 10% anual finsarribar al 100%, al que arribaremaquest proper any 2014.

En el passat Ple ordinari del 25 demarç, el govern municipal va donarcompte de la liquidació dels pressu-postos de l’Ajuntament de l’any2012, amb un remanent de tresore-ria de 994.860€ i un superàvit posi-tiu de 227.000€.

L’actual govern de CiU ens diu quela conseqüència d’aquest resultatpositiu és degut a una bona gestió.Nosaltres pensem que sí és cert ques’ha fet un esforç en la contenció dela despesa i que s’ha estat rigurós al’hora de gastar els diners munici-pals, però, a la vegada, també ve aratificar el que el PP de Matadepe-ra ha dit en nombroses ocasions; iés que la Pressió Fiscal que rep elciutadà de Matadepera en formad’impostos directes és molt elevadai, per això, l’Ajuntament pot tancaramb positiu els seus comptes.

En aquets moments de forta crisieconòmica, pensem que el més ade-quat per part del govern municipalde CiU és prendre consciència de lasituació i prendre mesures directesi concretes per disminuir la fortapressió a què està sotmès el ciutadàa dia d’avui. Pensem, doncs, quel’actual govern de CiU és poc sensi-ble amb el ciutadà i li continua apli-cant impostos alts. És per tot aixòque presentem una sèrie de mesuresconcretes que esperen que l’actualgovern prengui en consideració:

EL PP DE MATADEPERA PROPOSA:

1) Baixar l’IBI del 0,53 al 0,50.Això representa una pujada respec-te l’any passat de l’1,45%.2) Bonificacions en els rebuts del’IBI per a famílies nombroses, de70€ per fill.3) Baixar l’Impost sobre l’Incre-ment del Valor dels Terrenys (Plus-vàlues) del 26% actual al 24%. Elvalor dels immobles ha baixat subs-tancialment des de 2007.4) Impost de Construccions, passar-lo del 3,4% al 3,2%.

Amb aquestes mesuresm el PPproposa ajudar al ciutadà de Mata-depera.

SOLIDARITAT CATALANA PERLA INDEPENDÈNCIA

Oh Espanya...

Una més de les desgràciesque imposa la LOMQE totjust aprovada pel Congrés

dels Diputats, consisteix en la capa-citat que s'atorga al govern espanyolde fixar el 100% dels continguts enmatèria de geografia i història al'ESO. Sembla previsible, doncs, isempre que no es consumi la ruptu-ra amb Espanya aviat, que retorna-rem al sinistre període en el qual lahistòria de Catalunya va desaparèi-xer de les aules i es va difuminarbona part de l'imaginari col·lectiu.

Sortosament, això es va mitigar enel cas d'alguns alumnes de la mevageneració, la que ara està impulsantel procés sobiranista (cosa que, comés sabut, denuncien amb vehemènciaels adversaris de la independènciaquan al·leguen, com ha insinuat elmateix ministre Wert, que alguns denosaltres vam ser “adoctrinats” pelradicalisme nacionalista en la nostratendra infantesa). Per a les fornadesd'alumnes educats sota el franquis-me i durant els anys de l'anomenadatransició, en canvi, no hi ha cap notí-cia ni de la Catalunya medieval, nidel 1640, i pel que fa a la guerra deSuccessió, la versió consistia aagrair a Felip V que destruís les nos-tres llibertats perquè així es va posarla primera pedra de la modernitzaciód'Espanya associada, com no podiaser altrament, al centralisme i a l'a-niquilació dels localismes rancis.

Bestieses com aquesta encara espodien escoltar fins fa ben poc nosols en boca d'algun polític ointel·lectual madrileny sinó també desuposats progressistes catalans que,cultivats en tot menys en allò que esrefereix al passat i a la cultura delpaís, havien decidit aparcar la sevaidentitat a canvi d'un universalismede baixa estofa que no aixequés laveu als mites nacionals espanyols ique els permetés anar traient tacadadel règim autonòmic.

Seguim lluitant i ensenyant al mónqui som i d'on venim.

Visca Catalunya lliure!

Rep

ortatge

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

08gM

Sota el Bosc Lacti és una obrad’art inexplicable i imprescindible.En ella, Dylan Thomas, en pocmés de 100 pàgines, ens evoca unmón poètic meravellós en unapolifonia de sensacions que no us

deixarà indiferents. A casa nostra ens arribava de la mà de ladesapareguda col·lecció Clàssics Modernsd’Edhasa (em penso que ara la col·leccióha passat a mans de Proa), l’any 1987,amb traducció d'Angela Buxton i SalvadorOliva. Malauradament Dylan Marlais Tho-mas (Gal·les 1914 – Nova York 1953) nola va veure mai publicada, ja que moriad’alcoholisme el 4 de novembre de 1953.Sota el Bosc Lacti era editada poc des-prés, l’any 1954.Si fes la recomanació musical del Xavi usaconsellaria l’àlbum de John Cale WordsFor The Dying, a partir de poemes de DylanThomas, amb producció de Brian Eno.

Avís per navegants. Aquesta no ésuna pel·lícula fàcil. Gens fàcil. Des-perta irades aversions però tambéadhesions incondicionals. I possi-blement faci falta més d’un visio-nat per copsar-la del tot. Es trac-

ta de la recreació del viatge que a mitjans delsegle XVI van fer Lope de Aguirre i la sevatripulació a la recerca del llegendari i utòpicEl Dorado. Més enllà de l’al·lucinada interpretació deKlaus Kinski, el film d’Herzog, dirigit l’any1972, transmet amb admirable incomoditat ineguit la sensació de solitud i aïllament d’ungrup d’homes en terres hostils repartint-sefantasiosament dominis i terres i desafiant lesseves pròpies forces i les de la naturalesa. Laseva impactant escena final és possiblementun dels al·legats més contundents que s’hanvist sobre la inutilitat de tota vanitat huma-na. És dura, sí. I no és gens fàcil. A veure si hiha cinèfils valents entre els lectors.

The departed és una pel·lícula deMartin Scorsese de l’any 2006, tra-duïda al català com Infiltrats. A partde la pel·lícula, que és excel·lent, em

va cridar l’atenció la seva banda sonora.I aquest és el disc que recomano aquest mes.Sorprèn d’entrada la versió de Confortablynumb de Pink Floyd, amb la veu de Van Morri-son. Cançons de The Beach Boys i de RollingStones, molt bones, sense caure en la repeticiódels seus clàssics. Per altra banda, Roy Bucha-nan i The Allman Brothers afegeixen un so derock clàssic i pur, que contrasta, i molt, amb lescançons de LaVern Baker i Patsy Cline.La cançó I’m shipping up to Boston em vacaptivar des del primer cop que la vaig escol-tar i, a més, em va permetre conèixer la disco-grafia completa dels seus autors, DropkickMurphys. Són com una actualització contun-dent i millorada de The pogues. Algun dia tin-dran un espai en aquesta secció.Cançons amb ritme i sons contundents, com enla pròpia pel·lícula. Tot i que d’entrada potsemblar una barreja heterodoxa, el cas és quefunciona molt bé.

El Llibre del mesper Cesc Bosch

El Disc del mesper Xavi Solanellas

REPORTATGE

LA DEIXALLERIA MUNICIPAL DE MATADEPERA REP CADA ANY MÉS DE 9.000 VISITES

Sao Paulo, la ciutat més poblada delBrasil i un dels motors econòmics delpaís, s’ha interessat pel sistema de ges-tió de residus de Matadepera. Els res-ponsables de l’empresa LOGA, ques’encarrega de recollir les escombrariesd’uns cinc milions d’habitants de l’en-torn urbà d’aquest municipi, han visitatel poble per conèixer de primera màcom funciona la recollida porta a portai la Deixalleria Municipal. “El sistema que fem servir a Matadepe-ra dóna bons resultats, i això els interes-sa especialment”, explica el cap de Ser-veis i de la Brigada d’Obres, Josep Lao,que recorda que prop d’un 90% de lesmés de 3.000 tones de deixalles que esrecullen al poble cada any es reciclen, itan sols un 10% és rebuig. Són percen-tatges molt per sobre de la mitjana cata-

lana, que frega el 40% de reciclatge,segons les darreres dades de l’AgènciaCatalana de Residus.

Un carnet pionerEls responsables de l’empresa brasileratambé volien conèixer de prop com fun-ciona el carnet d’usuari de la Deixalle-ria, “una eina innovadora, que ara es volimplantar a molts països d’Amèrica delSud”, assegura Lao. LOGA creu queaquest sistema pot ajudar a millorar elservei que s’ofereix a Sao Paulo, on dis-posa d’una cinquantena de deixalleriesi es vol començar a implantar la recolli-da porta a porta de determinades frac-cions de brossa.Des de l’Ajuntament es recorda queaquesta instal·lació és una de les millorsvalorades de Matadepera, i també de les

més utilitzades: “Tenim dades que ensmostren que cada any rebem unes 9.000visites a la Deixalleria, tenint en comp-te que el municipi té uns 8.700 habi-tants”, explica el cap de la Brigada.

Es reciclaran les càpsules de cafèEn els últims mesos s’han fet diversesobres de millora a la Deixalleria, coml’arranjament de l’accés i la il·lumina-ció; però de cara al futur, el Consistorité la voluntat d’ampliar les instal·lacions.Mentrestant, però, l’objectiu és conti-nuar millorant el servei. Ara s’hi recu-llen multitud de residus. Des dels méshabituals (paper, cartró, vidre o enva-sos) als més perjudicials (pintures, dis-solvents, aerosols, piles, bateries o pneu-màtics). I en poques setmanes, tambés’hi podran portar les càpsules de cafè.La de Matadepera serà una de les 15 dei-xalleries de la comarca que incorpora-ran el reciclatge d’aquests petits enva-sos, gràcies a la col·laboració entre l’A-juntament, el Consorci per a la Gestióde Residus i Nestlé, propietària de lesmarques Nespresso i Dolce Gusto. A laDeixalleria s’hi instal·larà en breu uncontenidor per recollir les càpsules, deles quals es podrà recuperar l’alumini iel plàstic, mentre que el marro del cafèes convertirà en compost.

Millorar encara més el reciclatgeTot i que les dades són excel·lents, JosepLao insisteix en no relaxar-se: “Ara calapostar per millorar encara més la qua-litat del reciclatge, és a dir, controlar quees fa una correcta separació de les frac-cions”. I cal recordar que com més esrecicli, menys residus van a parar a lafracció resta, al rebuig. I això, permetestalviar molts diners a l’Ajuntament, jaque la brossa que no es recicla s’ha deportar al Centre de Tractament de Resi-dus de Coll-Cardús, que cobra preuscada vegada més elevats per gestionarcada tona d’escombraries.

El Brasil s’interessa perla Deixalleria MunicipalEls responsables de l’empresa que recull els residus de cinc milionsd’habitants de Sao Paulo visiten Matadepera per conèixer aquesta ins-tal·lació i el procés de recollida porta a porta. Matadepera compta ambun dels sistemes de recollida de residus que obté més bons resultats.

Els responsables de l’empresa brasilera LOGA amb representants de l’Ajuntament ©Regidoria d’Obres i Serveis

Un equip de la Policia Nacional es tornarà a desplaçar fins a Matadepera el proper29 de novembre per gestionar les sol·licituds d’expedició i renovació del DNI elec-trònic. D’aquesta manera, els matadeperencs que necessitin fer aquest tràmit nos’han de desplaçar a les comissaries de les poblacions properes. Aquest servei elcoordina la Regidoria de Governació, i cal inscriure’s prèviament a l’Oficina d’Aten-ció al Ciutadà (OAC) al telèfon 93 787 02 00.

El Film del mesper Albert Beorlegui

Dill 4 09.00 Casal de Cultura Seminari sobre com ser emprenedor Ajuntament / Diputació p.6Dim 5 19.00 Casal de Cultura Tertúlia Musical: “Don Juan” de Richard Strauss Biblioteca Àngel Guimerà p.11Dime 6 19.00 Casal de Cultura Xerrada: “Drets i deures dels consumidors” Regidoria de Participació / Diputació p.9Dij 7 23.00 Hotel Dijous a l’Hotel: Pau Vallvé Decibel Produccions / Punt Jove p.5Diu 10 18.00 Casal Gent Gran Cantada d’Havaneres amb els Nois de Matadepera Casal de la Gent Gran p.4Diu 10 18.00 Casal de Cultura Teatre de la Gent Gran: “L’avi jove vol companyia” Secció de Teatre de la Gent Gran p.9Dill 11 09.00 Casal de Cultura Seminari sobre com portar a terme idees de negoci Ajuntament / Diputació p.6Dim 12 20.00 Casal de Cultura Xerrada sobre medicina natural Regidoria de Salut p.6Dij 14 19.00 Casal de Cultura Club de Lectura: Pere Arquillué i “Cyrano de Bergerac” Biblioteca de Matadepera p.11Dij 14 23.00 Hotel Dijous a l’Hotel: “Inspira” Decibel Produccions i Punt Jove p.5Div 15 22.00 Casal de Cultura Concert de piano i veu d’homenatge a Serrat Regidoria de Cultura p.5Dis 16 10.00 Pavelló Taller d’autoprotecció per a dones Ajuntament de Matadepera p.6Dis 16 11.00 Parc Pep Ventura Meditació sobre les prioritats vitals Agermanament Sense Fronteres p.4Diss 16 14.00 Casal Gent Gran Dinar del Mil·lenari. Venda de tiquets: 7 i 11 (17 a 19h) Casal de la Gent Gran p.4Diu 17 18.00 Casal de Cultura Primera sessió: “El meu primer festival” www.elmeuprimerfestival.com p.5Dim 19 19.30 Casal de Cultura Xerrada sobre menopausa i nutrició Regidoria de Salut p.6Dime 20 16.30 Casal de Cultura Taller de formació de prevenció de relacions abusives Ajuntament de Matadepera p.6Dime 20 18.00 Casal de Cultura Hora del Conte: “Lletraferits” Biblioteca Àngel Guimerà p.11Dij 21 23.00 Hotel Dijous a l’Hotel: “Betzuca” Decibel Produccions / Punt Jove p.5Div 22 21.00 Casal de Cultura Una nit d’òpera: “Rigoletto”, de Giuseppe Verdi Regidoria de Cultura p.5Diss 23 18.00 Casal de Cultura Segona sessió: “El meu primer festival” www.elmeuprimerfestival.com p.5Diu 24 08.00 Pavelló Excursió pels voltants de la Falconera Unió Excursionista de Matadepera p.10Diu 24 18.00 Casal de Cultura Teatre: Homenatge a Salvador Espriu Amics del Teatre p.5Dill 25 19.30 Casal de Cultura Xerrada: “De l’amor a la violència” Ajuntament de Matadepera p.6Dim 26 17.00 CAP Matadepera Taller d’Art-Teràpia Ajuntament de Matadepera p.6Dim 26 19.30 Casal de Cultura Darrera xerrada sobre menopausa i nutrició Regidoria de Salut p.6Dime 27 21.00 Casal de Cultura Conferència de Vicenç Villatoro: “Educació i Esport” Matadepera 88 Hoquei p.10Dij 28 20.00 Casal de Cultura Xerrada DAMA: Presentació de La Marató de TV3 Dones d’Avui de Matadepera p.4Dij 28 23.00 Hotel Dijous a l’Hotel: “Rose & the others” Decibel Produccions / Punt Jove p.5Div 29 20.00 Casal de Cultura Xerrada de l’ANC, amb Martí Anglada ANC Matadepera p.9

SI VOLEU REBRE L’AGENDA PER CORREU ELECTRÒNIC, US PODEU INSCRIURE GRATUÏTAMENT A www.matadepera.cat

Agenda d’activitats de Matadepera DIA HORA LLOC ACTE ORGANITZA +INFOR

+info a www.matadepera.cat

Més tem

esGaseta de

Matad

epera Novembre 2013

09gM

BREUS

MÉS TEMES

La Gent Gran presenta Avi jove vol companyia

El proper diumenge 10 denovembre, la secció de Tea-tre de la Gent Gran inter-

pretarà la comèdia de vodevil Avijove vol companyia, obra de l’escrip-tor barceloní Lluís Coquard. Lacomèdia, dividida en tres actes, estàdirigida per Albert Puig i interpreta-da per Teresa Serra, Joi Casajuana,Montse Relats, Anna Mª Cabeza,Germà Català, Francesc Montada,Joan Moreno i el propi Albert Puig.

Independència per canviar-ho tot arriba a Matadepera

El moviment Independència percanviar-ho tot es va presentarpúblicament a Matadepera el

passat 18 d’octubre amb una xerra-da a l’Hotel a càrrec del portaveu dela campanya al Vallès, Sergi Grimau,i el membre de la CUP Abel Calde-ra. La presentació va tenir lloc justa-ment el dia abans de la manifestacióque aquest moviment va celebrar aBarcelona. Independència per can-viar-ho tot pretén “dotar de contin-gut social la independència i d’enten-dre aquesta com un mitjà pel canvi, ino pas com a finalitat màgica que hosolucionarà tot”.

Exposició de la col·leccióJordi Planas

EEl passat 16 d’octubre va tenirlloc al Centre Cultural deTerrassa la inauguració de l'ex-

possició L'Art, Terrassa, els nomspropis del matadeperenc Jordi Pla-nas. La col·lecció, que comprèn nom-broses obres representatives de l’artterrassenc des de finals del segle XIXfins a l’actualitat, inclou fins a 48noms de pintors tan reconeguts comVancells i Vivers, Torres Armengol,Avellaneda, Rigol i Badrinas, Benet oMorera i Tort. L’exposició esdevé unasociologia de l’art terrassenc, unamostra de l’evolució artística de laciutat i es podrà veure fins al 12 degener, de dilluns a divendres, de 9 a21h,; i dissabtes, de 12 a 21h, alCentre Cultural de Terrassa.

Nova xerrada sobre consumLa Regidoria de ParticipacióCiutadana i la Diputació ofe-riran aquest mes una nova

xerrada relacionada amb els drets ideures dels consumidors. Tindrà llocel 6 de novembre, a les 19h i al Casalde Cultura, amb l’objectiu de donaruna visió general del món del con-sum, tot explicant les normativesvigents en àmbits concrets, com araels serveis de gas i electricitat, l’ha-bitatge, les compres a comerços, etc.Aquesta serà la tercera xerradasobre consum que es realitza, desprésde les dues que es van celebrardurant el mes passat.

El Monestir de Sant Llorenç del Munt, un edifici amb quasi mil anys d’històriaEncara que durant tot aquest 2013 s’estan celebrant els mil anys d’història del Monestirde Sant Llorenç del Munt, realment l’edifici que coneixem avui és posterior a aquest aniver-sari. L’any 1013 es va dotar d’independència aquesta àrea territorial respecte el Monestir deSant Cugat, però en aquell moment al capdamunt de la Mola tan sols existia una petitaermita... o tres, ja que en alguns documents de mitjans del segle X es parla delssantuaris de Sant Llorenç, de Santa Maria i de Sant Miquel. A hores d’ara,doncs, no es pot assegurar del cert quin tipus d’edifici religiós coronava lamuntanya. Però va ser a partir d’aquesta independència, promogudael 10 d’agost de 1013 pels comptes Ramon Borrell iErmessenda, que la importància d’aquestesterres va créixer exponencialment. I per tant,es va decidir reconvertir el temple del cimde la Mola en un nou monestir bene-dictí més imponent, consa-grat el 24 de juny de1064.El Monestir de Sant Llorenç del Munt és una construcció d’estil romànic de tres naus,cobertes amb voltes de canó i amb els seus corresponents absis semicirculars a l’extremest. L’edifici també té un petit creuer, amb una cúpula al mig de planta octogonal. La portad’accés, que mira cap a Montserrat, és de reduïda dimensions, i compta amb un petit cam-panar a la façana. El campanar principal, però, es troba adossat al sud de l’edifici, i pro-bablement mai es va acabar de construir en la seva totalitat. D’aquí la seva baixa altura ila curiosa estructura de la part més alta, amb un petit escalonat de pedra. En aquesta partsud del temple també es troba la galilea, on s’hi conserven alguns sepulcres. Per a la seva

construcció es van utilitzar pedres de la mateixa muntanya, de color rogenc, i el seu aca-bat pràcticament no presenta cap luxe ni ornaments.Amb un pati entremig, que devia funcionar de petit claustre, també existeix l’hostatgeria,ocupada avui pel Restaurant La Mola.L’edifici ha patit en els seus murs el pas del temps i diversos fets desgraciats, com ara unincendi l’any 1450. Els monjos hi van viure fins l’any 1608, encara que fins l’any 1637 hi

ha constància de l’existència d’un sacerdot a càrrec de l’edifici, abans de serabandonat.

Segons alguns documents, l’any 1809 va ser saquejat per les tropesde Napoleó, patint greus destrosses. Aquesta informació, però, no

és del tot acceptada pels estudiosos, ja que existeixen referèn-cies prèvies a l’arribada de les tropes franceses que ja des-

criuen l’estat precari del Monestir, com el relat delmagistrat i escriptor Francis-co de Zamora de l’any 1786:

“Queda íntegra l’església construï-da a la manera antiga (...) I la resta del

Monestir és arruïnat i només en roman una part molt malconservada, en què vivia fa pocs anys un monjo i ara un ermità. Es veuen

oberts els sepulcres i rodolant les calaveres de persones o monjos importants,segons ho denoten els escuts que es veuen a les sepultures”.L’any 1868 es va iniciar una restauració de l’edifici promoguda pel rector de Sant LlorençSavall, Antoni Vergés, i es va reinaugurar el 24 de juny de 1870. El Monestir, però, va pas-sar a mans de la família Quadras l’any 1902, que també era la propietària de bona partdels terrenys de la muntanya. El 3 de juny de 1931, l’edifici va ser declarat Bé Cultural d’In-terès Nacional, i a mitjans de segle es va crear l’Associació d’Amics de la Muntanya de SantLlorenç, que va promoure diverses actuacions de restauració i de millora del seu entorn.Actualment, ja com a Parc Natural, el Monestir és propietat de la Diputació.

La matadeperenca Irene Blánquez és la directora del documental Febre-ro, el miedo de los galgos, que explica la tragèdia que viuen molts gos-sos llebrers a l’Estat quan acaba la temporada de caça, moment en quèmolts són abandonats. El film explica la història de la Mila, una gossaabandonada en un poble de Sevilla que lluita per aconseguir una novavida. El documental és el primer treball com a directora de Blánquez, irecull el resultat de dos anys de treball de filmació i edició en solitari.

El periodista i corresponsalinternacional Martí Angladavisitarà Matadepera el 29 de

novembre per explicar com es veuCatalunya des d’Europa. Anglada,que durant dècades ha acostat lainformació internacional a través demitjans com La Vanguàrdia o TV3,serà el convidat del cicle de conferèn-cies La Catalunya que volem, queorganitza l’Assemblea NacionalCatalana a Matadepera.El conegut periodista ha publicataquest any el llibre “Quatre vies per a

la independència”, en el qual repassaels casos d’autodeterminació d’Estò-nia, Letònia, Eslovàquia i Eslovènia.

Un grup d’alumnes i profes-sors de 2n d’ESO del Mont-cau-La Mola ha visitat entre

el 7 i el 12 d’octubre l’Escola Kalfa-giannio Gymnasio de la població deFilia, a l’illa grega de Lesbos, en elmarc del Comenius Food4Live. Aquest projecte europeu posa encontacte el centre matadeperencamb cinc instituts més del continent–França, Itàlia, Eslovènia, Romania iGrècia–, per treballar conjuntamentsobre l’alimentació i la salut. Des del’inici del projecte, l’any passat, els

alumnes han visitat els seus com-panys d’Itàlia, França i Eslovènia; ide cara al febrer de 2014, tambéviatjaran a Pietroasa, a Romania.

El Comenius delMontcau visita GrèciaUn grup d’alumnes del Montcau-La Mola han viatjat durantl’octubre a Filia, Grècia, en el marc del projecte Comenius.

EL 29 DE NOVEMBRE, A LES 21H, AL CASAL UN PROJECTE SOBRE L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE

Alguns quadres de l’exposició ©Quico Sala

Matadepera tornarà a acollirentre els dies 21 i 22 denovembre una nova trobada

d’estudiosos de Sant Llorenç del

Munt i l’Obac, una cita en la qual elsinvestigadors presenten els seus estu-dis i coneixements sobre la història,la vegetació, la fauna, la geologia o elpatrimoni d’aquest espai natural.Matadepera va acollir l’any 1987 laprimera d’aquestes trobades, que laDiputació de Barcelona organitzaregularment en algun dels municipisde l’àmbit del Parc Natural. Aquestany, la reunió tornarà a ser a Matade-pera, coincidint amb la celebració del’any del Mil·lenari. Per a més infor-mació, es pot contactar al 93 402 2843 o a s.parcsn.jornades@diba.cat.

Trobada d’estudiososde Sant LlorençEl Casal de Cultura acollirà el 21 i 22 de novembre la vuitenatrobada d’estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç.

L’arpista Anna Quiroga vapujar a l’escenari del Palau dela Música el passat 3 d’octu-

bre per oferir un recital amb obres deBritten, Liszt i Montsalvatge, dins del

cicle El Primer Palau, dedicat a donara conèixer nous talents musicals.Quiroga va compartir el protagonis-me d’aquest concert amb la guitarrade Samuel Diz.Nascuda a Cerdanyola l’any 1991, vaestudiar a l’Institut de Matadepera. Vacomençar a estudiar arpa amb només5 anys, i s’ha format al Conservatoridel Liceu. Quiroga ha estat guardona-da amb diversos reconeixements, comel Premi Extraordinari del Conserva-tori del Liceu, que va rebre el passatmes de juny ex aequo amb el músicmatadeperenc, Marc Sumsi.

L’arpa d’Anna Quiroga,al Palau de la MúsicaL’arpista, molt vinculada a Matadepera, va protagonitzar aprincipis d’octubre un concert a l’escenari del Palau.

LA TROBADA TINDRÀ LLOC EL 21 I 22 DE NOVEMBRE AMB OBRES DE BRITTEN, LISZT, I MONTSALVATGE

Quiroga toca l’arpa en un concert al Casal ©GM

Martí Anglada parlaràde Catalunya i EuropaEl periodista i corresponsal internacional visita el cicle deconferències La Catalunya que volem que organitza l’ANC.

Martí Anglada durant una conferènia ©Arxiu

Els alumnes del Comenius a Grècia ©Montcau

El Monestir corona el cim de la Mola ©GM

El Club BTT pedaleja fins a Girona

Els membres del Club BTTMatadepera van realitzarentre el 12 i 13 d’octubre una

pedalada per diversos pobles de lescomarques de Barcelona i Girona. Elprimer dia, els ciclistes van fer 78 kmdes de l’Ametlla del Vallès fins a Vila-nova de Sau, passant per Puiggraciós,els Cingles d’en Bertí, Centelles, Seba,Puiglagulla, Folgueroles i el pantà deSau, amb l’antiga església de SantRomà de Sau. Van fer nit a l’HostalLa Riba, des d’on van iniciar la tra-vessia del segon dia cap a Sant Joande Fàbregas, Armadams, Coll d’Uria,Sant Miquel de Pineda i Coll d’En-bàs. En total, 43 km més. Segons elsresponsables del Club BTT, és “unrecorregut de pistes, corriols, triale-res i pujades llarguetes, però el pai-satge que té tot aquest recorregut ésper sucar-hi pa”.

Excursió a la FalconeraEl proper 24 de novembre, laUEM organtiza una excursióals voltants de la Falconera.

La sortida es farà des del Pavelló ales 8h, des d’on els participants esdesplaçaran, en cotxes particulars,fins a l’aparcament del km 16 de lacarretera de Terrassa a Talamanca,tocant el rocam de la Falconera. Elrecorregut s’iniciarà en aquell punt itranscorrerà pel Collet de la Sabate-ra, passant pel Camí de la Costa, elTorrent de la Font Freda, les Llosa-des, la Font de la Figuerola, el Rouredel Parrac, la Sesta de la Foréstega iacabarà, de nou, a la Falconera. A llarg del recorregut es podrà gau-dir de bones panoràmiques del Mont-cau i de la serralada dels Emprius,dels Cortins i de les Roques de laCoca i, més endavant, de Mura, delspujols del Llovet i de la Mata, aixícom d’un dels racons més bonics d’a-questa zona, la Sesta de la Foréste-ga. Per participa-hi, cal enviar uncorreu a info@uem.cat o trucar al608 096 668. Més informació awww.uem.cat.

Es posa en marxa un nougrup d’entrenament de cros

Diversos aficionats al crosestan creant a Matadepera unnou grup de nens i nenes d’en-

tre 9 i 11 anys per practicar aquestamodalitat d’atletisme. L’objectiu ésrealitzar l’entrenament amb jocs i

exercicis per preparar-los per fer cur-ses de cros i que puguin aconseguiruna resistència adequada. Els entre-naments es realitzen els dilluns i dime-cres, de 17:45 a 18:45h, sortint desdel complex de les Piscines. Per a mésinformació es pot trucar als telèfons649 38 54 57 i 626 13 49 61.

El Matadepera 88 convidaVicenç Villatoro

El Matadepera 88 Hoquei,que es troba immers en lacelebració del seu 25è ani-

versari, ha organitzat per aquest mesuna conferència a càrrec de VicençVillatoro, que va ser el primer presi-dent de l’entitat, entre 1988 i 1990.Villatoro pronunciarà la xerrada“Esport i educació” el 27 de novem-bre, a les 21h, a la Sala d’Actes delCasal de Cultura.

Un torneig de golf per celebrar els 90 anys

El Camp de Golf Municipalacollirà el 19 de novembre untorneig molt especial, que cele-

brarà els 90 anys de Josep Peretó, undels jugadors més emblemàtics delcamp matadeperenc. “Encara que johavia practicat durant molts anys eltennis, fa 15 anys que jugo a golf, unesport que em dóna vida i va molt béper mantenir la salut; i més en unespai tan agradable com el camp deMatadepera”, ha explicat Peretó, quebufarà les 90 espelmes del pastís l’11de novembre. Serà la sisena edició d’a-quest torneig, que Peretó organitzacada any amb una vintena d’amics.

Josep Prats guanya laLligueta del Mil·lenari

Josep Prats s’ha proclamatcampió de la Lligueta de Golfdel Mil·lenari, que s’ha estat

celebrant al Camp de Golf Municipaldurant els darrers mesos. Prats haquedat en primera posició de la clas-sificació general amb 59 punts, seguitde José Palma, que n’ha obtingut 57.La Lligueta del Mil·lenari, organitza-da per la Regidoria d’Esports amb lacol·laboració de la Pizzeria Angie, hacomptat amb la participació de 54golfistes al llarg de les cinc provespuntuables. En la darrera, celebradael diumenge 20 d’octubre, els cam-pions van ser Sílvia Gimeno, en pri-mera posició, i Carles Iribarren, en lasegona. El proper campionat que escelebrarà al Camp de Golf serà untorneig familiar el 17 de novembre.

Més tem

esGaseta de

Matad

epera Novembre 2013

10gM

MÉS TEMES

BREUS

L’Ajuntament homenatja els esportistes localsEl Consistori organitza el dilluns 4 de novembre una recepció als esportistes que han despuntat en les seves disciplines. Tindrà lloc a la Sala d’Actes del Casal de Cultura.

L’Ajuntament de Matadepera oferirà eldilluns 4 de novembre una recepció oficialals esportistes locals que han destacat en les

seves respectivesdisciplines esporti-ves durant aquestsdarrers mesos. Latrobada, que seràpresentada per Al-bert Beorlegui, tin-drà lloc a la Salad’Actes del Casalde Cultura a les19h, i estarà presidida per l’Alcaldessa Mireia Sol-sona i el Regidor d’Esports, Quico Sala.Amb aquesta recepció, el Consistori vol reconèixer

l’esforç i els darrers èxits aconseguits pels esportis-tes del poble, que porten el nom de Matadeperaallà on competeixen.

En aquest acted’homenatge i re-coneixement quevol retre el Consis-tori als esportisteslocals, hi seran pre-sents representantsde multitud de dis-ciplines, com l’atle-tisme, el ciclisme, el

golf, el billar, el tennis, la gimnàstica artística, l’ho-quei, el futbol o el bàsquet, entre molts d’altresesports amb noms propis matadeperencs.

MATADEPERA DESTACA EN DIVERSOS DISCIPLINES ESPORTIVES

El Club Futbol Matadepera va organitzar el passat 23 d’octubre una xerrada al Casal de Cul-tura a càrrec del doctor Josep Sales, especialista en medicina esportiva. Sales va destacar laimportància que suposa pels esportistes mantenir una alimentació adequada: “Les estratè-gies nutricionals ajuden a l’esportista a donar de sí les màximes prestacions, optimitzant elseu rendiment, reduint o retardant l’aparició de factors que d’una o altra forma ocasionen lafatiga i afavorint la serva recuperació”, expliquen des del CF Matadepera.

Els atletes matadeperencs Genís Zapater iJan Margarit han aconseguit grans resultatsen la darrera Duatló de Queralbs - Núria

2013, que va organitzar el Centre Excursionista de

Terrassa el passat diumenge 6 d’octubre. Zapaterva signar una extraordinària segona posició en laclassificació general, mentre que Jan Margarit vaaconseguir una meritòria setena plaça. A més, totsdos van aconseguir l’or en les seves respectivescategories. La Duatló va tenir lloc a Queralbs, a 1.180 metresd’altitud, en direcció a la collada de Fontalba(2.075 m). Els 321 atletes participants van haverde completar un primer tram d’11 km de pujadaen BTT. El segon tram, de 5 quilòmetres a peu, vaser des de Fontalba fins al cim del Puigmal (a2.910 m). A continuació, 4 quilòmetres més debaixada fins a la Vall de Núria (1.960 m) i 5 quilò-metres més fins a la collada de Fontalba.El darrertram, de nou en BTT, consistia en 11 quilòmetresmés fins a la meta, situada a Queralbs.

TOTS DOS VAN QUEDAR, A MÉS, PRIMERS EN LES SEVES CATEGORIES

Zapater i Margarit, segon iseté a la Duatló de QueralbsEls atletes matadeperencs Genís Zapater i Jan Margarit aconsegueixen creuar la meta endestacades posicions a la complicada Duatló de Queralbs - Núria del passat 6 d’octubre.

Jan Margarit, Genís Zapater i Aribau Portillo ©Família Margarit

Càlid homenatge a Pol Amat El jugador d’hoquei matadeperenc va rebre un sentit homenatge al Club Egara, juntamentamb tota la seva família i l’afició que l’ha vist créixer.

Pol Amat ja és un mite de l’hoquei. Fa mesosque va anunciar la seva retirada, però l'enti-tat a la que ha pertangut durant tants anys,

el Club Egara, va voler reconèixer la seva brillanttrajectòria tributant-li un sentit homenatge, al cos-tat de la seva família i tota l’afició i admiradors. El jugador d'hoquei matadeperenc Pol Amat acu-mula un llarg currículum d’èxits després de jugar304 vegades com a internacional, participar en cincJocs Olímpics, obtenint dues medalles de plata, id’haver estat escollit Millor Jugador del Món l’any2008 per la Federació Internacional d'Hoquei. Aquests són alguns dels èxits i distincions que haobtingut al llarg de la seva intensa carrera esporti-va, però la llista en detall seria inacabable. Per totaaquesta admirable trajectòria, Amat va rebre el pas-sat 5 d’octubre un càlid homenatge al Club Egara. L'acte va incloure un partit entre un equip del ClubEgara i un combinat d'internacionals espanyols que

va acabar 2 a 1, a favor de l’Egara. L'homenatge vacomptar amb la presència de l'Alcaldessa MireiaSolsona i el Regidor d'Esports, Quico Sala, que vanobsequiar Amat amb un dels exemplars del Llibredel Mil·lenari de Matadepera.

POL AMAT COMPTA AMB DUES MEDALLES DE PLATA DELS JOCS OLÍMPICS

Mireia Solsona, Pol Amat i Quico Sala durant l’homenatge ©Esports

Els participants a la pedalada ©Club BTT

Els guanyadors de la Lligueta ©Esports

Josep Peretó al Camp de Golf Municipal ©Q.S.

La UEM passejarà per la Falconera ©UEM

Oci

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

11gM

OCI I COMUNICACIÓ

Oci

EDI... OTESES

Oci i co

mun

icació

destacatsEls vídeos

Clausura dels cursos d’estiu de l’AIUMA

Concert del duetSicard-Cardona

Xerrada de DolorsMontserrat (PP)

Conferència de Salvador Sedó (UDC)

Concert-cantata delMil·lenari a Can Roure

Xerrada de FinaGinesta amb DAMA

www.matadeperatv.cat

Matadepera Ràdio 107.1 FMwww.matadeperaradio.com

DILLUNS

00.00-09.00 Grans èxits de tots els temps + novetats

09.00-09.05 Agenda de Matadepera 09.05-12.00 Grans èxits + novetats12.00-12.05 Agenda de Matadepera 12.05-15.00 Grans èxits + novetats15.00-15.05 Agenda de Matadepera 15.05-20.00 Grans èxits + novetats20.00-21.00 En boca de tots

Idees al voltant d'una notícia d'actualitatAlbert Sánchez, Daniel Fernández,María Samblás, Oriol Figuera

21.00-23.00 La cara oculta de la llunaArt musicalXavi Solanellas, Cesc Bosch

23.00-01.00 Exòtica RàdioMúsica i actualitat electrònicaToni Martínez

DIMARTS

01.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits + novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera 09.05-12.00 Grans èxits + novetats12.00-12.05 Agenda de Matadepera 12.05-15.00 Grans èxits + novetats15.00-15.05 Agenda de Matadepera 15.05-17.00 Grans èxits + novetats17.00-20.00 Per no dir res

Magazine musicalMarc Clapés, Marc Grèbol, CarlesRútia, Aran Comin, Noemí Martínez

20.00-21.00 Compte enrereEsport local i esport d'èlitPere Aragay, Pablo Velasco, José Pardo, Jordi Calls, AlbertTerrado, Xavi Figueras

21.00-22.00 AnònimsUn viatge per al vida de la nostra gentXavier Duran

22.00-01.00 Grans èxits + novetats

DIMECRES

01.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits + novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera 09.05-12.00 Grans èxits + novetats12.00-12.05 Agenda de Matadepera 12.05-15.00 Grans èxits + novetats15.00-15.05 Agenda de Matadepera 15.05-20.00 Grans èxits + novetats17.00-20.00 Per no dir res

Magazine musicalMarc Clapés, Marc Grèbol, Carles Rútia, Aran Comin, Noemí Martínez

20.00-21.00 La tassa buidaIntimisme radiofònicSamantha Codina, Santi Miquel,Salma i Ona

21.00-22.00 La paparraFusió de ritmes musicalsJavi Romero

22.00-23.00 Grans èxits + novetats23.00-00.00 Sonotone

Explorant el subsoldel rock contemporaniIvan Caparrós, David Benaiges

Les Biblioteques de la Diputació de Barcelona,entre les quals es troba l’Àngel Guimerà deMatadepera, han estrenat una aplicació per a

telèfons mòbil que permet consultar tots els detalls sobreaquests equipaments culturals. L’app, anomenada Biblio-tequesXBM, està disponible de moment per a mòbils ambsistema operatiu Android. Per descarregar-la, cal buscar-la a la botiga d’aplicacions Google Play.L’app indica les biblioteques que depenen de la Diputacióque es troben més a prop de l’usuari. I a més, també per-met consultar l’agenda d’activitats que s’hi fan.

Les activitats del novembreEn aquesta app, doncs, es poden consultar les activitatsque organitza cada mes la Biblioteca Àngel Guimerà deMatadepera. La primera que tindrà lloc aquest mes seràuna nova edició de les Tertúlies Musicals (5 de novembrea les 19h). Aquest mes, la sessió es centrarà en comentarl’obra Don Juan, escrita pel compositor alemany RichardStrauss l’any 1888.El 14 de novembre, a les 19h, serà el torn del Club deLectura, dedicat aquest mes al popular Cyrano de

Bergerac d’Edmond Rostand. L’encarregat de moderar latertúlia serà l’actor Pere Arquillué.I el dia 18 es celebrarà una nova edició del curs Art iLiteratura, que s’ha estrenat aquesta temporada, a càrrecde Núria Mundó. La cita, a les 19h.

Sandra Rossi visita l’Hora del ConteEl 20 de novembre, a les 18h, tindrà lloc una nova Horadel Conte, una de les activitats més populars de la Biblio-teca. La narradora Sandra Rossi explicarà Lletraferits,especialment adreçat als nens d’entre 3 i 7 anys: “Quanjo era petita, anava de vacances a casa dels meus avis i del’oncle Vicente. Era una casa enmig del bosc, molt gran,plena d’habitacions i misteris que m’encantaven. Però elmisteri més gran de tots era una habitació, un lloc on elsmeus pares i els meus avis em deien que estava prohibitentrar. ‘És l’estudi de l’oncle Vicente -deien-, no el podemmolestar!’. La curiositat em rosegava: havia d’esbrinarquè s’amagava darrera d’aquella porta tancada. Un diavaig decidir obrir-la i... us explico que hi vaig trobar?”.

La Biblioteca estrena unaaplicació per a mòbilsL’aplicació, disponible per a telèfons Android, permet localitzar les biblioteques públiques de la província de Barcelona i consultar les activitats que s’hi fan.

L’APP ES POT TROBAR A GOOGLE PLAY AMB EL NOM BIBLIOTEQUESXBM

Grüss Gott Matadepera! L'any 2012 es vapresentar, durant la Festa Major, l'Auca del'Agermanament, una resum de la història de

l'amistat entre Matadepera i Mariapfarr que vol trans-metre de forma dinàmica i divertida els valors de l'A-germanament. Aquest curs 2013-2014, les escoles delnostre municipi estan treballant l'auca a través del tea-tre, unes representacions que estan pensades per a quèels nens i les nenes del poble coneguin Mariapfarr icom ha sorgit aquesta amistat entre els dos municipis.Per a tots aquells que hem viatjat a Mariapfarr, seràuna bona oportunitat per compartir els records i l'ex-periència amb els mes petits de casa! La Comissió del'Agermanament disposa d'una versió de l'Auca de l'A-germanament per pintar, disponible per a tots aquellsnens i pares que la vulguin sol·licitar.

Grüß Gott, Mariapfarr

La il·lustradora de l’Auca, Elisabet Vallhonrat ©GM

DIJOUS

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits + novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera 09.05-12.00 Grans èxits + novetats12.00-12.05 Agenda de Matadepera 12.05-15.00 Grans èxits + novetats15.00-15.05 Agenda de Matadepera 15.05-17.00 Grans èxits + novetats17.00-20.00 Per no dir res

Magazine musicalMarc Clapés, Marc Grèbol, Carles Rútia, Aran Comin, Noemí Martínez

20.00-21.00 Matadepera NotíciesInformatiu Local Albert Beorlegui

21.00-22.00 Terròs de sucrePrograma literariJoaquim Fontboté

22.00-00.00 Ones de JazzJazzFrancesc Gil, Cesc Bosch, Francesc Florensa

00.00-01.00 Gran Auditori Un gran concert de música clàssicaMaria G. Farrés, Albert Beorlegui

DIVENDRES

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-09.00 Grans èxits + novetats09.00-09.05 Agenda de Matadepera 09.05-12.00 Grans èxits + novetats12.00-12.05 Agenda de Matadepera 12.05-15.00 Grans èxits + novetats15.00-15.05 Agenda de Matadepera 15.05-19.00 Grans èxits + novetats19.00-20.00 Això és la Mola

Programa dedicat al Parc NaturalLluís Hernández, Antonio Garcia,'Pintoret', Xavier Duran

20.00-21.00 Res com el VallèsAgenda cultural del VallèsTxell Vañó

21.00-00.00 Memphis, Vegas & Promised LandPop, rock & croonersDavid Farreras

DISSABTE

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-11.00 Grans èxits + novetats11.00-13.00 El saler

Magazine informatiu i d'entretenimentJordi Pi, Àlex Carné, Arnau Perendreu, Bernat Bordas, Carles Pareja

13.00-00.00 Grans èxits + novetats

DIUMENGE

00.00-07.00 Grans èxits de tots els temps07.00-21.00 Grans èxits + novetats22.00-23.00 No pot ser mentida

PoemesPere Ejarque, Josep Maria Cistaré,Mireia Sol

23.00-00.00 Grans èxits + novetats

Programaciósetmanal

temporada 13/14

Dues captures de l’aplicació BibliotequesXBM ©Biblioteca

Sessió del Club de Lectura amb l’escriptora Sílvia Soler ©Biblioteca

Entrevista

Gaseta de

Matad

epera Novembre 2013

12gM

ENTREVISTA Vicenç Ruiz Gómez

per Míriam Vila

El present no es pot explicar sense inte-rrogar el passat... Un dels pocs efectes positius de la “crisi”actual és el fet que la majoria de la gent s’hacomençat a preguntar per primera vegada comhem arribat fins aquí. Això, precisament, és elque Pierre Vilar, d’una manera més literària,anomenava pensar històricament el present. Ara,però, la feina de tots plegats, i especialment ladels historiadors, és desemmascarar les ver-sions simplificades que s’ofereixen. Tant pelque fa a la “crisi” (per exemple, el feridor axio-ma de l’hem viscut per sobre de les nostres possibi-litats) com pel que fa a d’altres períodes oqüestions. Amb motiu del Mil·lenari estem redesco-brint el nostre passat. Parla’ns del valordel Diplomatari de Sant Llorenç.L’edició que va fer en Pere Puig del Diploma-tari de Sant Llorenç, és a dir, del conjunt depergamins produïts pel monestir durant elssegles X i XI, ha esdevingut un model metodo-lògic per a l’edició de documents altmedievalsa Catalunya. Pel que fa a Matadepera, a més,l’estudi historicoinstitucional dedicat a SantLlorenç continua essent encara l’única recercasignificativa que s’ha fet per a aquest període.Quina època comprèn i què hi podemtrobar al Diplomatari?Comprèn entre l’any 1101 i el 1230 i consta de318 documents, la majoria dels quals forenatorgats per habitants de Matadepera i dels ter-mes més propers a Sant Llorenç. L’interèsd’un document sempre depèn més de l’investi-gador o del lector que no pas del seu continguten ell mateix. Amb tot, podem destacar la dot-zena de butlles papals de mitjan segle XII quepermeten resseguir el violent conflicte pelnomenament d’un abat entre Sant Llorenç iSant Cugat, la primera menció de Matadepe-ra com a parròquia, ben entrat el segle XII, elprimer esment als prohoms de Matadepera, ésa dir, a l’organització municipal del terme, o lavisita feta el 1228 per l’abat de Sant Cugat almonestir on es descriu amb força precisió comvivien els monjos i els diversos problemes queafectaven la comunitat.Quines peculiaritats tenen les actes dedotació i, concretament, la del Monestirde Sant Llorenç?Les actes de dotació o dotalies són els docu-ments més rellevants per a la creació d’una ins-titució religiosa i compten amb una estructura

formal ben definida (com Ramon Ordeig sis-tematitzà en la seva tesi doctoral: Les dotalies deles esglésies de Catalunya, segles IX-XII). Per aixòsobta trobar, en el cas de Sant Llorenç, unamotivació per “la governació i la defensa” abanda de les habituals de tipus pietós i, demanera encara més forçada (just a la cloendade l’escrivent!), l’establiment per part delscomtes del monestir sota la potestat de Lango-vard, canonge de la seu de Barcelona.Com va participar Langovard en la fun-dació del Monestir?Ja Pere Puig va destacar la seva participació enla fundació del monestir, juntament amb elscomtes, però és cert que és una figura que hapassat força desapercebuda. Vinculat a la canò-nica barcelonina des de finals del segle X, foul’encarregat de dirigir el monestir durant elsseus primers anys. De fet, la primera menciód’un abat muntanyenc coincideix amb la sevatornada a Barcelona, el 1018, i com sabem pelseu testament, manà edificar l’Església de SantJoan.Què queda per investigar sobre la histò-ria medieval de Matadepera?Doncs, gairebé tot. Encara no hi ha cap recer-ca rellevant que hagi pres el terme com aobjecte d’estudi. O bé les investigacions s’hancentrat en el monestir o bé només s’han trac-tat certs aspectes dins el marc de recerquesmés àmplies a nivell català (com el cas de l’ex-cel·lent estudi de Pere Benito sobre la senyoriade la terra al comtat de Barcelona, basat enpart en el fons documental de Sant Llorenç).Caldria, per tant, dissenyar un pla de treballque comptés amb la col·laboració de l’àmbitlocal (arxiu municipal, centres d’estudi pro-pers, etc.) i la universitat per bastir la recercaamb suficient qualitat. Vaja, que es podria repe-tir el model del Memòries d’una feixa, però pera l’Edat Mitjana.A on podem trobar la majoria de docu-ments sobre la història social del poble?El fons de Sant Llorenç del Munt es trobarepartit, bàsicament, en tres centres: l’Arxiu dela Corona d’Aragó, la Biblioteca de Catalunyai l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat. A banda,però, cal destacar el fons notarial de Terrassa,que conserva manuals des de 1237. A diferèn-cia del primer, hi podem trobar documentaciógenerada pel conjunt dels habitants de Mata-depera i no presenta el biaix institucional lògicde qualsevol fons monàstic.

CurrículumVicenç Ruiz Gómez es llicencià en Història per la UAB l’any 1997, on també cursà el tercer cicled’Arqueologia i Història Medieval. L’any 2003 es diplomà en Arxivística, Paleografia i Diplomàticaa l’Archivio di Stato di Roma. És arxiver de l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, professor del’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents i vicepresident de l'Associació d'Arxivers Ges-tors de Documents de Catalunya. Va ser arxiver municipal de Matadepera, de l’any 2004 al 2008,des d’on coordinà el projecte de recuperació històrica i ambiental Memòries d’una feixa. Actual-ment, està elaborant la seva tesi doctoral sobre la implicació del notariat i la fiscalitat en la con-solidació del municipi baixmedieval a Terrassa i treballa en l’edició del Diplomatari de Sant Llo-renç del Munt (1100-1230), continuació de la tesi doctoral de Pere Puig.

Entrevista

“Pensar el present en clau històrica”A la xerrada que va oferir l’historiador i exarxiver deMatadepera, Vicenç Ruiz, va exposar detalls i anècdotescurisoses relacionades amb la dotació fundacional deMonestir de Sant Llorenç del Munt, en el marc d’unareflexió històrica amb motiu de la celebració de l’any delMil·lenari de Matadepera.

MOTS ENCREUATS Nº 189 Per Ignasi Pons

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Verticals

Solucions al número anterior:

Horitzontals1.Ens fa dubtar de si estem com-prant pebrots verds o vermells.2.Fan xup-xup dins les colles. Hetret una mala nota. 3.Mitja deessa.Quan no et calmes et surt l’homeque portes dins. 4.Aparell que triesa la babalà. I aquí també hem fetuna mala tria. 5.Romà de València.El Déu de la ferralla. Proveeixend’agafadors i gairebé es cansen.6.Hem de creuar el gran bassal perpoder-lo visitar. Afirmatiu a Sicília.7.Seu malament. Té més te. Anglerecte. Fa el tomàquet. 8.Dues del’addició. No està a la vista deningú. 9.El dolor que provoca unpreu massa alt. Rati mal calculat.10.Evites pors absurdes quan veusque elles fan exercici.

1.Té molta cara aquest “figura”.2.Poden fer volar per les males. Etcanvies de casa i no diuen ni piu.3.Aquesta en té set. Dues que fanacupuntura. 4.Lletra del catèter.Palíndrom estrany. L’esclau li ha defer cas. 5.Metall còsmic. Marit vio-lent. 6.Fa mans i mànigues. Tanca laporta. La primera que s’aixeca quans’acaba l’assemblea. Una de moltes.7.No està massa bé del cap. Mostrala seva homosexualitat quan caminade gairell. 8.Emprenen junts unaempresa comú, però cal veure coml’acaben. La vila ha quedat arrasa-da. 9.Té mals incurables aquest sen-yor de Cospicua. Vidre abstemi.10.Se’ns fa molt i molt llarg rebretrenta ties que han perdut l’oremus.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

L’historiador i arxiver Vicenç Ruiz va ser l’encarregat de cloure els cursos d’estiu de l’AIUMA ©GM

E S C O R X A D O RN E U L A G I R EC U L I G U A L SA S L O M D R A CP E I L E I D AS O R R A L S A TU R A T I PL D P O S T A L SA R M E N E L O IR E S T A U R A T S

Mentides cèlebres

Arriben els brots verds.

Sherlocks

Per posar en marxa lesnoves càmeres de seguretat cal pitjarl’interruptor, Ens ajudes a trobar-lo?