Accents#661Diari de Girona Suplement d’Oci i CulturaDIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010

ESTRENAGiuseppe Tornatore, novamenta les sales amb «Baaría», una ambiciosa mirada a lahistòria d’Itàlia al llarg del segle XX >PÀG 3

MÚSICAMaria João Pires

La pianista portuguesa inicia a l’Auditori de Girona la seva gira per tot l’Estat espanyol, amb un sensible homenatge a Beethoven >PÀG 9

FESTIVAL

Jazz al Baix Empordà i més enllàEn la seva tercera edició, JazzPera dobla el nombre de concerts de tres a sisi amplia les seves fronteres, oferint concerts a Girona i Barcelona per donara conèixer el festival arreu de Catalunya >PÀG 8

LA FITXAPaís: Estats Units,

Any: 2010Títol original: «Princeof Persia: The Sands OfTime»Direcció: Mike NewellIntèrprets: JakeGyllenhaal, GemmaArterton, Ben Kingsley,Toby Kebbell, AlfredMolina. � AlbènizCentre (Girona), Ocine(Gi.), Cinebox (Salt),Lauren (Blanes),Figueres, Cines Olot,Kyton, Arinco(Palamós), Ocine(Platja d’Aro), CinesRoses.

�

«PRINCE OF PERSIA: LAS ARENAS DEL TIEMPO» � ELPRODUCTOR JERRY BRUCKHEIMER ADAPTA UN DELS VIDEOJOCSMÉS POPULARS DE TOTS ELS TEMPS EN UN FILM D’AVENTURESPROTAGONITZAT PER JAKE GYLLENHAAL, QUE PODRIA DONAR PEUA UNA NOVA FRANQUÍCIA

Potser se li poden discutir les formes i laideologia d’algunes de les pel·lícules queapadrina, però el que ningú no li podràrebatre mai a Jerry Bruckheimer és laseva capacitat per convertir projectesaparentment banals en màquines de ferdiners.

PEP PRIETOA l’espera de la quarta aventura de Piratesdel Carib, el productor de La búsqueda haanat a buscar una nova franquícia delmateix gènere. I sembla que la nova galli-na dels ous d’or és Prince of Persia: Las are-nas del tiempo, una superproducció des-tinada a complir dos objectius fonamen-tals: per una banda, donar forma cinema-togràfica a un dels videojocs més popularsde tots els temps, i, per l’altra, la recerca icaptura nous herois del cinema d’aventu-res. Si a la trilogia dels pirates el gran be-neficiat va ser Johnny Depp, a Prince of Per-sia la gran sorpresa ve de la mà de Jake Gy-llenhaal, que s’ha estat unes quantes ho-res al gimnàs per fer creïble l’encarnació encel·luloide del protagonista.

El Príncep del títol es diu Dastan, i és unjove hereu que està més preocupat per ferles coses pròpies de la seva edat que perles heroïcitats que se li suposen a unpersonatge de les seves característiques.Però les coses donen un tomb quan el seuregne és veu amenaçat per un temible iambiciós aristòcrata que vol posseir l’a-nomenada Sorra del Temps, un objectedels Déus que permet controlar el tempsa tot aquell que el tingui. Dastan haurà defer equip amb una princesa particular-ment guerrera, Tamina, de qui tindràtemps d’enamorar-se entre persecució ipersecució. Les primeres imatges apun-ten a un producte realment espectacular,a mig camí entre l’exhibició pirotècnica iuna certa mirada a l’estil de cinema con-reat per Ray Harryhausen. Aquest equili-bri no és estrany venint del director MikeNewell, que a la quarta entrega de lesaventures de Harry Potter ja va demostrarla seva capacitat per ser impersonal i sol-vent a la vegada. Al costat de Gyllenhaal,destaquen Gemma Arterton, Alfred Mo-lina, Ben Kingsley i Toby Kebbell.

MMENÚ DE GRUP

Pica-pica de:Amanida de l’hort

Embotits amb pa de coca amb tomàquetCroquetes

Calamars andalusaXipirons saltejats

Segon a escollit:Entrecot a la brasa o amb salsa roquefort

Orada a la brasa o al forn

Postres, beguda i cafèsPreu menú: 20€ (IVA 7% inclòs)

Si celebres el teu aniversari, nosaltres posem el pastís de franc!!!

DE DIMARTS A DIVENDRES

menú diari al migdia a

9,50 € (IVA i beguda inclosa)

amb 4 primers i 4 segons plats i postres

Cada dia en el menú, un plat especial

Per a més informació, telèfon

872 08 07 00o consulteu web: www.duplexrestaurant.esRda. Ferran Puig, 39 baixos · Girona

Per a les seves celebracions: sopars de colla, aniversaris, batejos, petits casaments… Vine a:

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

�

02PUBLICITAT AccentsDIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona

Actor abans que director, el nord-americà Todd Louiso va debutar rerela càmera fa cosa de vuit anys amb elfilm interpretat per Philip SeymourHoffman Con amor, Liza, un intensdrama en el qual el protagonista in-tentava refer la seva vida després del’inexplicable suïcidi de la seva dona.Després d’unes temporades on hacontinuat la seva trajectòria com a ac-tor (en sèries com Frasier o pel·lícu-les com Gracias por fumar), ara tor-na a dirigir, en aquest cas, una comè-dia.

Marc Peaser és una home que recordaamb enyorança la seva infantesa: nen

prodigi de la cançó, les seves aparicionsmusicals en les obres de teatre de l’es-cola o fins i tot en programes de televi-sió el situaren en una còmoda posicióper triomfar en un futur en el món de lamúsica. Anys després, però, res d’aquesthipotètic futur brillant s’ha concretat iveu com el seu somni s’esfuma de micaen mica. En Marc, tot i això, perseveraamb el grup musical a capella que hacreat a la recerca de concerts a realitzari d’algun estudi que s’atreveixi a gravar-li una maqueta. En el seu camí es cre-uarà en Jon Gribble, un antic mestre del’escola que s’ha convertit en un pro-ductor musical d’èxit. En Marc farà totsels possibles per convèncer en Jon queel seu talent encara existeix, però les co-

ses no seguiran els camins traçats, i me-nys quan en Jon pretengui birlar-li la xi-cota a en Marc.

No cal dir que Directo a la fama ésuna comèdia que fa recaure tot el seupes en la parella protagonista: Ben Sti-

ller (el qual s’ha convertit en un referentdel gènere) interpreta a l’ofuscat pro-ductor i Jason Schwartzman (el qual tél’oportunitat finalment d’interpretar unpaper protagonista) és l’exnen prodigiMarc Peaser.

CARLES RIBAS

LA FITXAEstats Units.

2009. Gènere:Comèdia.

Durada: 90 min.Direcció:

Todd Louiso.Intèrprets: Ben Sti-ller, Jason Schwart-

zman, Anna Ken-drick, Jay Paulson.

�

Al llarg de l’extensa filmografia ita-liana, podem trobar diversos exem-ples de cineastes que s’han interessatper elaborar alguna mena de cosasemblant a un fresc històric que re-flectís les llums i ombres del seu paísen les darreres dècades. Sens dubte,convé destacar Luchino Visconti totadaptant a Lampedusa amb Eel Ga-topardo i Bernardo Bertulucci re-alitzant l’extensa i extenuant Nove-cento. Ara és el torn de Giuseppe Tor-natore (sí, el responsable de CinemaParadiso) el qual, instal·lat al cim dela cinematografia italiana, analitza lahistòria d’una família siciliana al llargdel segle XX.

Baarìa és com s’anomena en siciliàBagheria, el poble natal del director,ubicat a prop de Palerm. És evident queno resulta un fet atzarós: tot i no trac-tar-se d’un film autobiogràfic, la histò-ria d’una família a través de tres gene-racions (pare, fill i nét) està farcida derecords del mateix director mentre vaviure a Sicília fins ben entrats els tren-ta anys. L’acció arrenca a partir dels anystrenta, en plena època feixista, amb lafigura d’en Cicco, un modest pastor decabres que, tot i això, no dubta a culti-var-se intel·lectualment tot llegint poe-sia i novel·les quan la feina l’hi permet.Al llarg de la Segona Guerra Mundial,

el seu fill Peppino patirà la fam que s’es-devé arrel del conflicte bèl·lic i, un copfinalitzada la guerra, veurà com la donade la seva vida està a punt d’escapar-se-li pel fet de militar en el Partit Comu-nista. L’amor finalment triomfa i serà elfill d’ambdós el que farà balanç, ja alsanys setanta, de la vida del seu pare, elseu avi i la gent del seu poble.

Com dèiem, Baarìa suposa la cul-minació d’un anhelat somni per partdel director de reflectir la història delseu poble amb tot luxe de detalls. Tot icaracteritzar-se per una filmografia onprevalen les històries intimistes i el pesdels personatges que les interpreten, enaquest cas l’ambició de reflectir a la per-

fecció aquesta història el porta a ela-borats i costosos decorats, a un metrat-ge que supera de molt la mitjana i, endefinitiva, a una pel·lícula que en cadafotograma pretén erigir-se com unabans i un després de la filmografia ita-liana. Allunyada d’anteriors títols del di-rector com Todos están bien, Malena(eldescobriment internacional de Moni-ca Bellucci, la qual té una breu però in-tensa aparició a Baarìa) o l’encara re-cent La desconocida, Baarìa es dispo-sa a encisar a l’espectador a través deles seves imatges i, com no podia serd’altra manera, a través de la músicacomposada pel llegendari Ennio Mor-ricone.

CARLES RIBAS

DIARI DE GIRONA

CINEMA 03AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010

LA FITXAItàlia. 2009.

Durada: 150 minGènere: Drama

històric.Direcció:

Giuseppe TornatoreIntèrprets:

Francesco Scianna, Margareth Madè, Nicole Grimaudo,

Ángela Molina.� Albèniz Plaça

(Girona).

�

EL DIRECTORCineasta nacional.

Possiblement notrobarem mai un ex-

emple dels rèditsque pot donar a un

director una pel·lícu-la com el de Giusse-

pe Tornatore ambCinema Paradiso.

Després del desme-surat èxit interna-

cional d’aquest film,el director italià s’hapogut establir com

un cineasta de refe-rència al seu país

amb tots els privile-gis que això suposa,

filmant els guionsque més li plaguinamb els millors ac-

tors i sense patir pelpressupost.

«BAARÌA» �PRESENTADA AMB DIVERSITAT D’OPINIONS A LA DARRERA EDICIÓ DEL FESTIVAL VENÈCIA, EL FILMENS PROPOSA UNA AMBICIOSA MIRADA A DIFERENTS EPISODIS DE LA HISTÒRIA D’ITÀLIA AL LLARG DEL SEGLE XX

Els records d’una nissaga

DIARI DE GIRONA

Quan era un nen prodigi«DIRECTO A LA FAMA» �BEN STILLER I JASON SCHWARTZMANPROTAGONITZEN UNA COMÈDIA AL VOLTANT D’UN GRUP MUSICALQUE S’ENTESTA A TRIOMFAR MALGRAT LA SEVA MANCA DE VIRTUTS

����� OBRA MESTRA

���� MOLT BONA

���BONA

��INTERESSANT

�REGULAR

�DOLENTA C

RÍTIQ

UES

LES E

STR

EN

ES D

E LA

SET

MA

NA

PASSA

DA

DdG

CartelleraLA PROGRAMACIÓDELS CINEMES DE

GIRONA ÉS A LAPÀGINA 62

DOS AMANTES�����

EUA. 2008. 110 min. Drama romàntic. Direcció: James Gray. Guió: James Gray i Richard Menello. Fotografia: JoaquinBaca-Asay. Muntatge: John Axelrad. Intèrprets: Joaquín Phoenix, Gwyneth Paltrow, Vinessa Shaw, Isabella Rossellini, EliasKoteas, John Ortiz, Moni Moshonov, Julie Budd, Bob Ari. Albèniz Plaça, Ocine (Gi.), Lauren (Blanes). Intens drama ro-màntic i urbà. Pel·lícula de personatges insatisfets i insegurs, a la recerca de la felicitat, emmarcats en uns paisatgesfamiliars i socials fins a cert punt determinants. La pressió del quotidià sobre un home (extraordinari Joaquín Phoenix,borderline) i dues dones, la convencional i la mundana que persegueix el luxe. Un triangle amorós estrany, en el qualsobresurten més la desesperació i les incerteses que la passió. Criatures gairebé autistes (particularment, el jove, queno s'entén a si mateix i a penes comprèn el reduït món en què es mou), somiadores (hi ha un punt de melancolia mor-bosa) i amb dificultats per decidir sobre el seu present i el seu futur. Tenen necessitat de relacionar-se amb els altres,però aquesta urgència els causa dolor, i l'alternativa (la soledat) només els produeix insatisfacció. La direcció és mo-dèlica, d'un neoclassicisme actualitzat aclaparador. El tempo, les el·lipsis i els precisos i calculats enquadraments sónformidables. Minimalisme intel·ligent. Narració continguda i brillant. Cinema per a persones intel·ligents i cultes. Unasenzilla pel·lícula complexa. ANTONIO VERGARA

�

GENTLEMAN BRONCOS�����

EUA. 2009. 91 min. Comèdia. Direcció: JaredHess. Guió: Jared Hess i Jerusha Hess. Fotografia:Munn Powell. Música: David Wingo. Muntatge:Yuka Ruell. Intèrprets: Michael Angarano, Jenni-fer Coolidge, Jemaine Clement, Sam Rockwell,Mike White. El fenomen friki torna a les pan-talles de la mà del realitzador Jared Hess (Napo-leon Dynamite; Súper Nacho), amb GentlemanBroncos, una sorprenent i gratificant comèdiajuvenil. La pel·lícula, a més d'entretenir per laseva estètica i plantejaments, rendeix de passa-da un merescut homenatge a les cintes cutresde ciència-ficció dels anys cinquanta i, sobretot,aconsegueix el difícil objectiu de distreure d'unamanera diferent, sense bromes escatològiques,joves passats de voltes i ordinarieses. Les aven-tures d'un solitari adolescent escriptor de relatsde ciència-ficció, serveixen perquè el realitzadorJared Hess firmi una pel·lícula força diferent delque estem acostumats a veure, però aquestaés, potser, la seva millor fita, fer visible la caspa,això sí, gràcies a la seva encertada posada enescena, el seu plantejament amateur, el seumarxamo de pel·lícula independent i el seu àgil iben resolt guió. SANTI HERNÁNDEZ

�

04 CINEMA AccentsDIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona

ROBIN HOOD�����

Estats Units, Gran Bretanya. 2010. Color. 140 min. Títol original: «RobinHood». Direcció: Rudley Scott. Guió: Brian Helgeland. Intèrprets: Russell Crowe, CateBlanchett, William Hurt, Mark Strong, Oscar Isaac, Danny Huston, Eileen Atkins, MaxVon Sydow, Kevin Durand, Matthew Macfadyen. Albèniz Centre, Albèniz Plaça,Ocine (Gi.), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Cines Olot, Kyton, Arinco(Palamós), Ocine (Platja d’Aro), Cines Roses. El més sorprenent de Robin Hood noés, d’entrada, el seu afany revisionista dels fonaments d’un mite; al capdavall, du-rant la darrera dècada ha estat un exercici habitual (un pèl esgotador, fins i tot)apel·lar als orígens d’una iconografia amb l’objectiu de reinventar-la. Segurament elmés trencador d’aquesta pel·lícula és la seva tossuda afiliació a la narrativa clàssicadel cinema d’aventures: estem davant d’una efectiva, nítida aproximació al gènereen què s’aposta per un romanticisme gens trencador però summament atractiu, elpunt just que va de Gladiator a Robin i Marian. De la primera, n’hereta recursos vi-

suals, potser masses, especialment en el que concerneix a l’ascensió èpica d’un guerrer vingut a menys que acaba erigit en el motllo d’una llegenda. També hi ha lafigura del pare com a ressò d’una certa eternitat i l’heroisme entès com la més reso-lutiva de les reformes polítiques. De la segona, encara avui la millor versió de lesaventures de l’arquer de Sherwood, en recupera l’aire fatalista i el to crepuscular deles relacions humanes. Aquí resideix el principal interès de Robin Hood: en el joc dereflexes que s’estableix entre el que sabem del personatge i el que Scott n’explica através d’un joc de suplantacions resolt amb una notable habilitat narrativa. Resu-mint, que no passarà a la història, però Scott té l’encert de respectar-la i mirar-la ambuna certa consciència de causa. Els mèrits, se’ls poden atribuir el mateix director (lesseqüències d’acció són realment brillants), el guionista Brian Helgeland (tot i que al-guns historiadors deuen tenir ganes de llançar-li unes quantes fletxes) i, sobretot, laseva parella protagonista: Crowe en concret, tot i repetir excessivament els manie-rismes del gladiador que li va donar l’Oscar, assoleix un notable equilibri entre la ru-desa de l’heroi i la fragilitat del que se sap usurpador de la vida d’un altre. PEP PRIETO

�

PUBLICITAT 05AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010

06LLIBRES AccentsDIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona

Intriga urbana ambientada a FigueresAlexia Hurtado, inspectora criminal dels

Mossos, investiga un estrany homicidi aBarcelona. Mentrestant un grup dedelinqüents prepara el més gran robatorid’art de la història. Pretenen buidar elMuseu Dalí. El fort caràcter d’Alexia entraen col·lisió amb els criteris i propritats delscomandaments de la policia autonòmica isorgeixen les desavinences.| DdG

�

LUIS CAMPO

Robo en el Museo DalíFLAMA EDITORIAL, 296 PÀGINES

Assaigs d’èpoques i ocasions diversesEls textos pretenen ser una proposta de

lectura històrica, no una juxtaposició me cà -nica i descriptiva o ideològica de monogra -fies sobre les grans figures, ni sobre els mo -viments estètics en lliça. Els assaigs o frag -ments es complementen els uns als altres ipoden donar una idea aproximada del queha estat la literatura del darrer segle. | DdG

�

JOAQUIM MOLASAproximació a la literaturacatalana del segle XXEDITORIAL BASE, 355 PÀGINESUn absorbent «thriller» polític

Philmont Castle ho tenia tot: diners,prestigi i diners. Ningú hauria imaginat queacabaria mort en un aparcament, aferrat auna misteriosa creu. Una nitEddie Wesley ,jove promesa de la literatura, descobreix elcadàver. I quan la seva germana desapareixmisteriosament, s’embarca amb la donaque estima en una investigació ques’allargarà durant dues dècades.| DdG

�

STEPHEN L. CARTEREl Consejo de PalacioMONDADORI, 600 PÀGINES

Un mosaic de vides i moments urbansEn els seus primers i frenètics relats,

l’autor indaga amb valentia i humor negreen les relacions sentimentals, en el sexe ila destrucció. I al final, les preocupacionssón ja de caire moral, engastades en unestil més sobri i transit de comiat, Enconjunt, totes aquestes pecesconstitueixen una de les grans novel·lesamericanes del segle XX. | DdG

�

LEONARD MICHAELSLos cuentosLUMEN, 576 PÀGINES

Explosiva 2a part de «Freakonomics»Levitt i Dubner combinen una gran

intel·ligència amb la capacitat per explicarhistòries millor que ningú, ja sigui a l’horade buscar una solució a l’escalfamentglobal o explicar per què el preu del sexeoral ha caigut de manera tan radical. Enanalitzar com la gent respon als incentius,mostren el món tal com és: bo, dolent,lleig, i finalment, superfreaky. | DdG

�

STEVEN D. LEVITT / STEPHEN J. DUBNER

Super FreakonomicsDEBATE, 318 PÀGINES

Un comiat que commou i pertorbaEs deia Edna Arkin i havia nascut el

1910, en un racó perdut d’Arkansas. Fordreconstrueix, amb un púdic i intens amor, lavida de la seva mare. La història d’aquellanena a qui la seva mare va fer passar per laseva germana quan va abandonar el seumarit, d’aquella supervivent que es va casai passar 15 anys a la carretera, que es vaquedar vídua als 49 anys.... | DdG

�

RICHARD FORDMi madreANAGRAMA, 79 PÀGINES

FICC

IÓ E

N C

ATA

LÀ 1�Se sabrà totXAVIER BOSCHPROA

2�Tot el quepodríem haverestat tu i jo sino fossim ...ALBERT ESPINOSAROSA DEL VENTS

3�Perdona, peròvull casar-meamb tuFEDERICO MOCCIACOLUMNA

4�No hi hatercerespersonesEMPAR MOLINERQUADERNS CREMA

5�La pista de sorraANDREAMONTALBANOEDICIONS 62

NO

-FIC

CIÓ

CAT

ALÀ

1�La màscara del rei ArturPILAR RAHOLAMAGRANA

2�Viatge d’anadai tornadaGERARD PIQUÉEDICIONS 62

3�El Crackòviade les 6 copesJORDI GRAVÍ (ED.)COLUMNA

4 �Arrels nòmadesPIUS ALIBEKLA CAMPANA

LA CONFECCIÓ D’AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL·LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI DE GIRONA

Els més venuts

UN LLIBRE DE VIATGES «SUI GENERIS» QUE ENS PASSEJA PEL CAMÍ DE SANTIAGO I PELS SEUSPOBLES, DES DE LA MIRADA I L’ANHEL DEL CAMINANT

EMILI PIERAEl camí de les

estrelles

CARENA EDITORS,157 PÀGINES

El periodista i articulista de Diaride Girona, Emili Piera (Sueca,), publica un llibre de viatgessui generis, perquè, alhora que ensmostra les rutes i els pobles delcamí, com Mansilla de Mulas oCarrión de los Condes, ens ofereixuna mirada a l’univers de personesque s’aboquen en aquest viatged’autoconeixement. Alguns diranque iniciàtic, d’altres parlen d’unamoda més de la nostra societat.

Lluny de la versió més esotèrica quepodríem trobar en un autor com l’i-nefable Coelho, Piera aposta per feruna crònica de viatges, fragmentada enel temps i que té com a denominadorcomú la figura del viatger. Tot i que elcamí és ple de símbols. I en segona ins-tància, la circumstància personal delmateix autor, des de la lluita per la fei-na periodística i literària i l’amor, om-nipresent. Fa el camí, per exemple,amb un lector del diari de la compe-tència, que, de tant en tant, llegeix elsseus articles al Levante.

Per què la gent es decideix a fer depelegrí? A vegades, en el cas de Piera,ni tan sols fa falta ser grans amics, no-més el repte del camí i uns dies per fer-lo plegats. Una senyora amb un col-mado, en un d’aquests petits pobles delcamí té la resposta: el camí fa amantsi divorcis. Trenca parelles i fa parelles.Fa parelles perquè els viatgers acabenembolicant-se. O no. De Burgos, per ex-emple, ens diu que és una ciutat pro-míscua, a on tothom està embolicatamb tothom. Deu ser cert? I trenca pa-

relles, perquè caminar o fer el camí enbicicleta, el desplaçament, l’assump-ció del paisatge, col·loca el pelegrí da-vant una justa visió de la relació que téen aquell moment: vaja, que no vas en-lloc amb la persona amb la que estàs,ho veus clar i vols recomençar.

Entre les eines de Piera, qui l’hagi lle-git ho sap prou bé, hi ha la seva capa-citat per mostrar el paisatge: «Quan l’es-

calfor del sol començà a trencar lesgeometries calidoscòpiques dels cris-talls d’aigua, la fina trama del glaç, totel camp segat es posà a cruixir i ge-megar com posseït per una vida es-trenada», a la pàgina . O una des-coberta còsmica: «les vaques amb lesquals havia de compartir la sendasempre controlaven els nostres movi-ments amb la seua mirada grossa, de

vegades un poc entelada i més sovintamb la brillantor de l’alerta», a la pàgina. I l’habitual esguard sorneguerdel paisatge. Així ens mostra curiosi-tats, com les pintades en el camí. Enuna diu que la nación castellana se li-berará del yugo de España. En una al-tre: «PSOE gays», una tercera, enig-màtica, resa: «Zapatero Víctor Jara».L’autor fa el camí quan una noia l’in-forma que ha guanyat les eleccionsnord-americans un noi negre, BarackObama.

El llibre, que a estones esdevé qua-dern de viatgers, presenta mapes de ru-tes, i una abundant col·lecció de foto-grafies, de rostres i vides, de paisatgesi edificis de les diferents vegades queaquest periodista lletraferit ha enfilatel camí i s’ha perdut en el coneixementdel paisatge i de la gent que busca unaresposta en el camí de les estrelles, enhonor a Sant Jaume vers el Finisterre.Trobem amics de viatge com un pro-fessor, Alonso, enamorat de la sevaAnalisa. Un argentí que es busca lavida, el paleta que va en bicicleta sen-se un duro a la butxaca. O l’hospitalerd’alberg que ajuda als pelegrins perquècompleix una promesa davant de Déu.L’autor se’ns enamora d’una franceseta,Corinne, simpàtica i alegre, com diu eltòpic. Hi ha persones que caminen pre-ses d’espiritualitat. D’altres deixen elcamí, o la realitat, perquè la vida els su-pera. Piera ens parla de sentiments i derelacions humanes: les persones queprenen la decisió de fer el camí anhe-len moltes vegades una persona estimada, que les esperi a retornar a Ítaca.

MOISÈS DE PABLO

El camí de les parelles trencades

El periodista i articulista presenta ara «El camí de les estrelles» (Carena).

DIARI DE GIRONA

LLIBRES 07AccentsDiari de Girona | DIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010

Una obra pràctica que desmunta mitesAquest no és un altre llibre des criptiu so -

bre com n’és, de complicat, ser mare i tre -ballar en el segle XXI. L’autora proporcionaestratègies perquè la maternitat no impliquini renunciar al desenvolupament profes -sional. L’obra conté un apartat especial ambconsells i recursos per superar el mobbingmaternal, així com tàctiques per aconseguirmés participació masculina a casa. | DdG

�

NORA RODRÍGUEZMadres y malabaristasURANO, 186 PÀGINES

Les memòries d’una ànima sensibleCoetzee bolca tot el seu talent de

narrador sobri, mesurat i elegant en aquestrelat ple de força, en el qual evoca la sevainfància a principis dels anys 50; escenesd’una vida de províncies on la innocènciaen el seu estat més pur i la violènciasoterrada formen part tant de la pròpiahistòria com de la de Sud-àfrica. A Infancia,el segueixen Juventud i Verano.| DdG

�

J.M. COETZEEInfanciaMONDADORI, 415 PÀGINES

Amb il·lustracions d’André KertészUna xerrada erudita i amena entre dos

homes que han escrit molt i són àvids lec -tors, que col·leccionen llibres i ens porten ala seva biblioteca per comentar gustos i ma -nies, per explicar-nos per què hi va haver è -poques en què les obres mestres flo reixi eni d’altres en què la rapidesa i la pedan te riacam paven arreu. Un homenatge als lec tors iun estímul per a la intel·ligència. | DdG

�

UMBERTO ECO / JEANCLAUDE CARRIÈRE

Nadie acabará con los librosLUMEN, 263 PÀGINES

Cinc detectius. Un secret. Una missió...Ja han arribat les vacances d’estiu i els

Guardianes estan emocionadíssims:passaran unes setmanes en el poble deLúa, a la costa cantàbrica! Surf, excursionsen bicicleta i berenars a la platja, ¿què méspoden demanar? El què encara no sabenés que la vila amaga moltíssims secrets iaviat els cinc amics hauran de convertir-seen detectius improvisats...| DdG

�

MARTA FERNÁNDEZRAÑADAMisterio en la playaMONTENA, 138 PÀGINES

Flora i fauna del Parc NaturalEs tracta de la primera guia del Parc

Natural amb les espècies més comunes isingulars d’animals i plantes. Lesil·lustracions de Toni Llobet mostren ambdetall més de 600 espècies,acompanyades d’uns textos descritiusbreus i unes icones que sintetitzen dadesde l’hàbitat, l’època de floració,l’abundància, etc.| DdG

�

TONI LLOBET FRANÇOIS

Aiguamolls de l’EmpordàBRAU EDICIONS, 127 PÀGINES

Il·lustrat per Jesús CisnerosEugene Pickering, el protagonista d’a -

questa nouvelle de Henry James publicadaper primer cop el 1874, ha viscut tota lavida a l’ombra d’un pare autoritari i infle xi -ble. Mort aquest, viatja a Europa amb la ide ade quedar-s’hi sis mesos. Als pocs dies rep una carta del pare de la seva promesa. Con -vençut que la carta suposa el final de la se -va recent estrenada llibertat, no l’obre.| DdG

�

HENRY JAMESEugene PickeringCONTRASEÑA EDITORIAL, 128 PÀGINES

5�En efectiu oambtargeta?CARLESTORRECILLACOLUMNA

FICC

IÓ C

AST

ELLÀ

1�El asedioARTURO PÉREZREVERTEALFAGUARA

2�El tiempo entre costurasMARA DUEÑASTEMAS DE HOY

3�Crimen en directoCAMILLA LACKBERGMAEVA

4�Todo lo quepodríamoshaber sido tú y yo...ALBERT ESPINOSAGRIJALBO

5�ConspiraciónOctopusDANIEL ESTULINEDICIONES B

NO

-FIC

CIÓ

CA

STEL

LÀ 1�El viaje al poderde la menteEDUARDO PUNSETDESTINO

2�El secretoRHONDA BYRNE

3�Superar laadversidadLUIS ROJAS MARCOSESPASA CALPE

4�De qué hablocuando hablode correrHARUKI MURAKAMITUSQUETS

5�La ley del espejoYOSHINORI NOGUCHICOMANEGRA

Ens trobem del cert davant lanovel·la de Tramuntana, nomescaient per batejar aquest paíspentinat pel més indòmit delsvents. L’autor ens perdonarà lagosadia de posar nom, encara queell no ho faci, al país on transcorrel’acció del seu relat, a cavall delRosselló, el Vallespir i l’Empordà.

Janna és el nom d’una de les prota-gonistes de la novel·la, però resultamolt més captivadora Temis, que Ma-nuel Costa-Pau defineix com una«dona d'aigua». Les dones d'aigua, apart de bellíssimes criatures, són benmisterioses i tot sembla indicar que te-nen certs poders sobrenaturals.

Un home empordanès fa una esta-da a casa d'uns parents artistes que vi-uen al Ceret dels carrers flanquejats perplàtans d'altes capçades, i dels cafèsamb taules a dins i a fora. Aquesthome empordanès, encara no refetd’un desengany amorós amb la sevacompanya, evoca en primera personacom coneix per atzar Temis en und'aquests cafès propicis a la tertúlia i,des del primer moment, es produeixun encaterinament recíproc que es vadescapdellant amb episodis d'alta icontinguda voluptuositat, ratllant laconcupiscència.

Aquesta Temis d'aigua, ideal feme-ní que tots els homes voldríem trobaren totes les dones, serà capaç de pre-dir coses que encara no s'han esde-vingut, però, en aquest món tant sobri,ningú no li farà cas. És la crua realitatconfrontada al món dels somnis i dels

mites. Janna, com la majoria dels mor-tals, viu encadenada a les obligacionsdel dia a dia, mentre Temis està sem-pre disposada i queda amb gent, surta passejar, regala dolcíssims petons...I tot ho fa sense cap esforç, sense se-gones intencions ni remordiments.Temis és una ànima lliure.

El suspens que acompanya la des-coberta d'aquesta irresistible Temis facaptiu el lector, que no pot deixar depassar fulls. La tècnica narrativa deCosta-Pau aconsegueix elevar l'espe-rit del lector i mantenir-lo en un plaent

vol rasant sobre de les peripècies delspersonatges de Janna, que desbordeninterès i sensualitat, en una narraciómolt continguda i original.

El lector entra en trànsit i això noméss’aconsegueix amb un ús acuradíssimdel llenguatge. Hom diria que l'autorha revisat meticulosament cada línia,ha estudiat cada mot, com si fos cons-cient que es farà famós i aconseguiràla immortalitat, perquè esdevindràun clàssic.

La narració és rica en diàlegs, ambfresques locucions, i té una prosa rít-

DANIEL BONAVENTURA

MANUELCOSTAPAUJanna

LLIBRES DEL SEGLE 171 PÀGINES.

Novel·la de Tramuntana

mica que dota l'obra d'un elevat to poè-tic al llarg d'un text travat. Presentatcom un fals gènere epistolar, el prota-gonista exposa les seves facècies a untal senyor Casademont, fórmula quedota de més força èpica la novel·la.

L'escriptor Manuel Costa-Pau, quetambé és editor de Llibres del Segle,descriu aquest país de Tramuntanaamb una mirada nova, lliure de per-judicis i dependències. Així per ex-emple, la ratlla fronterera, malgrat serpresent, és més mental que física, és unrecord de la geopolítica de temps pas-sats que a les pàgines de la novel·la esdonen ja per superats. Els tòpics es-panyols i francesos brillen per la sevaabsència, mentre afloren referènciesgastronòmiques i les maneres d'actu-ar ben pròpies i genuïnes.

Però també trobem el Costa-Paupensador i crític, com queda palès enalgunes reflexions i pensaments queposa en boca dels protagonistes, perexemple a la pàgina : «Crec que noens hauríem de refiar tant dels cientí-fics i tècnics, que treballen ancorats eninteressos altres que el progrés i l'alli-berament humans».Amb «Janna» esrecupera la fortíssima personalitat li-terària de Manuel Costa-Pau, que es vadonar a conèixer amb Mont perdut(Barcelona, ) i va publicar Sempresentíem parlar de la guerra (), His-tòria d'home errat (), Conte d'amor(), i que va tenir gran difusió ambl'assaig Turistes, sirenes i gent del país(). Després de dècades de dedi-cació al món de l'edició i a la formu-lació política, vinculat sempre al pro-cés d'alliberament nacional i social,l'autor reapareix en plena maduresaper presentar aquesta obra de creaciópura, de lectura recomanable tant perals lectors de la Catalunya del Sud comde la del Nord. No només l’estandadlingüístic intencionadament buscat,sinó també els temes tractats són co-muns a les gents dels dos costats de laratlla fronterera.

UNA FORTA I MOLT ORIGINAL VEU LITERÀRIA EMPORDANESA REAPAREIX AMB«JANNA», UNA NOVEL·LA QUE TRACTA ELS SENTIMENTS, SOMNIS IFRUSTRACIONS DE LA GENT AMB GRAN DELICADESA, CONTENCIÓ I SENSUALITAT

Manuel Costa-Pau, al monument a Walter Benjamín de Portbou.

DIARI DE GIRONA

08MÚSICA AccentsDIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona

En la que ja és la seva tercera edi-ció, el Festival JazzPera dobla elnombre de concerts (de tres a sis)i amplia fronteres, oferint actua-cions també a Girona i Barcelona.

Per promocionar el festival ar-reu de Catalunya, Jazz Pera ha pro-gramat dos concerts de presenta-ció en dos espais emblemàtics peral jazz: el Sunset Jazz Club de Gi-rona, on tindrà lloc la inauguraciódel festival, el de maig; i la míti-ca Cova del Drac de Barcelona,amb un concert el dia . La restade concerts tindran lloc a La Perai al Castell Gala-Dalí de Púbol.

Víctor Correa Septet «Coltrane»

SUNSET JAZZ CLUB (GIRONA)

� Dissabte 22, 23h.� 8€.

Coincidint amb el aniversaride la mort de John Coltrane, neix aBarcelona el projecte Víctor CorreaSeptet Coltrane, que es basa enun apropament a la música d’a-quest mestre, especialment la sevaèpoca més coneguda, des d’unaperspectiva moderna.

Marc Ayza TrioLA COVA DEL DRAC (BARCELONA)

� Dimecres 26, 21.30h. � Exclu-siu per als socis del Club 3C.

Ayza s’ha desmarcat de l’essèn-cia del jazz per generar la sevapròpia música. El seu groove és

poderós, però alhora subtil i sug-gerent, i és capaç de fusionar el jazzamb les influències que ell duu ar-relades ben endins i que van des deMarvin Gaye fins a Stevie Wonder...

Carles Bech & Anna HerreroESGLÉSIA DE SANT ISIDOR (LA PERA)

� Divendres 18, 21h.� 6€.

Amb la referència dels duets dela gran Ella Fitzgerals i Joe Pass fentstandards de jazz i tot el repertori debossanova de l’univers de Jobim,Joao Gilberto i Vinicus de Moraes,Bech i Herrero presenten un re-pertori perfectament equilibrat i vi-talista sobre clàssics del jazz i la bos-

sanova, amb lloc per al joc i la im-provisació.

Mmm... Cole Porter!CASTELL GALA-DALÍ (PÚBOL)

� Dissabte 19, 22h.� 21€.

L’extraordinària veu de ClaraLuna acompanyada per tres pri-meres espases del jazz català, RaiFerrer, José Alberto Medina i XaviMaureta, proposa un apassionantviatge a través de la música deCole Porter.

Raynald Colom QuartetPLAÇA MAJOR (LA PERA)

� Divendres 25, 22h.� 25€.

Raynald Colom presenta en for-mat quartet un ampli recorregut perla seva pròpia música i per la d’al-tres que ell considera les sevesfonts d’inspiració.

Javier Colina Trio & Silvia PérezCruzPLAÇA MAJOR (LA PERA)

� Dissabte 26, 22h.� 25€.

Una actuacióexclusiva per al fes-tival. El contrabaixista de Calle va tenir l’oportunitat d’escoltar Síl-via Pérez Cruz ja fa uns anys. Aquelldia va començar a imaginar unrepertori per acompanyar la deli-cada veu de la palafrugellenca.

A.R.

El jazz tornaa l’Empordà

DES DEL 22 DE MAIG FINS AL 26 DE JUNY SIS CONCERTSPROTAGONITZARAN EL FESTIVAL DE JAZZ CATALÀ �

CASTELLERSFesta Major dels MarrecsLA MIRONA (SALT)

� Divendres 28, 23.30 h. � 5€. La ja tradicional festa dels Marrecs

de Salt compta aquest any amb lesactuacions de La Tosca Brava i dePastorets Rock. La Tosca Brava es elprojecte de quatre nostàlgics revisio-nistes del punk rock que tenen lapretensió de rocanrolitzar les mas-ses. Les seves intencions són clares:aconseguir el poder i abolir tot allóque no arribi a 130 bpm i tingui unaguitarra cridanera i amb molta, mol-tíssima distorsió. Els lleidatans Pas-torets Rock, per la seva banda, oferi-ran el seu ja clàssic repertori de can-çons tradicionals en clau de rock

DREAM POPJune Madrona i Christina AntipaPARC DE L’HORTA (BOADELLA D’EMPORDÀ)

� Dissabte 22, 23 h. � EntradaLliure. CAFÈ EL CERCLE (GIRONA)

� Dimarts 25, 22 h. � 5€. June Madrona i Christina Antipa

són dos artistes nord-americans quecomparteixen el bon gust per lescançons pop acústiques, íntimes ipreciosistes, sempre en clau folk.Comparteixen discogràfica als EUA:Bicycle Records.Però a Europa peròpubliquen pel segell francés Water-house Records. Els primers presen-ten el seu cinqué disc, Lions of Cas-cadia. Segons les seves pròpies pa-raules el millor que han gravat finsara. Per la se va part, Christina Antipapresenta Everything starts to sing.

PlanningDIARI DE GIRONA

Els cartells promocionals del festival han mostrat la juxtaposició de la vida al camp amb la possibilitat de gaudir de la mísica jazz.

El trio de June Madrona.

DIARI DE GIRONA

Divendres 21 de maig16 h Activitats joves a la zona del riu. Grafits, música, skate, jocs...

A la plaça Nova i la zona del riu.20 h Concert «Iran: músiques de l’exili». Concert de música

clàssica persa interpretada pels músics iranians Hamid Khabazii Massud Naderi. Al Museu Memorial de l’Exili.

Dissabte 22 de maig11 h Contes de Festa Petita amb la Minúscula.

Lloc: Biblioteca Carles Bosch de la Trinxeria.17 h Tres sardanes amb la Cobla-Orquestra La Blanes.

Lloc: Carrer Major davant la Societat.18 h Lliurament del Jonc d’Or a Mossèn Eduard Vivas.

Lloc: Sala de la Societat.18.15 h Concert de tarda, amb la Cobla-Orquestra La Blanes.

Lloc: Sala de la Societat.23 h Ball de nit amb la Cobla-Orquestra La Blanes.

Lloc: Sala de la Societat.

61a. FESTA DE LA GENT GRAN12.30 h Missa a l’església parroquial.14 h Dinar d’Homenatge i Germanor a la Gent Gran.

Lloc: Sala de la Societat

Diumenge 23 de maig8.30 h Despertada general amb els Trabucaires de l’Albera.

Lloc: Carrers de la Vila.

9 h I Crono Escalada «La Jonquera - Ermita Sta. Llúcia».Inscripcions 1 hora abans a l’Institut.

10.30 h Inflables, tallers i jocs infantils.Lloc: carrer Major davant la Societat.

12 h Missa solemne amb l’Orfeó Jonquerenc. Lloc: Església 13 h Tres sardanes amb la Cobla Vila de la Jonquera

Lloc: carrer Major daant la Societat.17 h Audició de sardanes amb la Cobla Vila de la Jonquera.

Lloc: carrer Major davant la Societat.18 h Jocs Tradicionals Catalans. Estirada de corda,

comptar titis, tir de pinyols d’oliva, apilar caixes de cervesa... Lloc: c/ Major davant la Societat.

18.30h Xocolatada per la mainada a càrrec de la Societat de SocorsMutus «La Societat». Lloc: Sala de la Societat.

22.30 h Clown, màgia i malabars amb Virgínia i Pepeta de la Cia. Xicana. Lloc: porxos de Can Laporta. Entrada gratuïta.

Dilluns 24 de maigAPLEC DE SANTA LLÚCIA9.30 h Pujada a peu a l’ermita de Santa Llúcia.

Sortida davant la Societat Unió Jonquerenca.11 h Missa solemne a l’ermita de Santa Llúcia i concert amb

l’Orfeó Jonquerenc.13 h Dues sardanes amb la Cobla Vila de La Jonquera.15.30 h Concert de les corals infantils, Els Jonquets de l’Escola de

Música de la Jonquera i la Coral de l’Aula de Musica de l’EscolaVedruna de Palamós. Es farà dins l’Ermita de Santa Llúcia.

16.30 h Sardanes i balls populars amb la Cobla Vila de La Jonquera.

FESTES DE PASQUA DE PENTECOSTA LA JONQUERA

GRUPO AUTO GRUES NADAL, S.L.Garatge INTERNACIONAL

Taller de mecànicaServei de grues

Desballestador autoritzat

Tel. 972 554 647 - 972 554 297 / Fax 972 555 524Ctra. N-II, Km 774, núm. 6

17700 LA JONQUERA (Girona)

Ctra. Barcelona 12-14, planta 3a - porta 1aTel. 972 22 78 92 - 609 96 01 0117002 GIRONAwww.deltagrup.info

Ctra. N-II, núm. 11 2n 2aAp. de Correus núm. 198

Tel / Fax 972 554 139 - 609 96 01 0117700 LA JONQUERA

sophie.laborex@hotmail.com

ASSESSORIA JURÍDICA LABORALGESTORIA • ADVOCATS

SIMFÒNICAL’OBC INTERPRETA «QUADRES D’UNA EXPOSICIÓ» DE MUSSORGSKI

Auditori (Girona) � Divendres 28, 18 h. � 20€ /24€.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalun-ya (OBC) interpretarà els Quadres d’una exposició de Mus-sorgski a l’Auditori de Girona. Es tracta d’una obra difícil deveure en escena per l’àmplia instrumentació que requereix laversió orquestrada que en va fer Maurice Ravel, que alhora ésla més popular. I per acompanyar aquesta joia, el Don Joan deRichard Strauss, una peça curta però molt exigent per a totesles seccions de l’orquestra, i el Nocturno sevillano, una breufantasia plena de reminiscències espanyoles del sabadellencemigrat als Estats Units, Agustí Borgunyó. | DdG

CICLE MOSAIC«LA FESTA DE LA NORA» AMB LA BIG BAND DE GRANOLLERS

Teatre (Blanes). � Diumenge 23, 22 h. � 6€ / 8€.La festa de la Nora de la Big Band de Granollers clourà el

sisè cicle Mosaic Música del Teatre de Blanes. L’objectiu delMosaic Música és acostumar i fer agradable la iniciació a lamúsica i, per aquest motiu, el cicle ha ofert una programaciód’altíssima qualitat per a tots els públics i per a tots els nivellsd’experiència i formació musicals. La nova proposta deconcert familiar i audició escolar de la Big Band de Granollersens torna a presentar la Nora en una nova història on ensconvida a una festa molt particular i on coneixerem a moltsdels seus amics: en Manuel que té pares equatorians, laShalim que viu al Golf Pèrsic, en Boris que té pares d’Ucraïnai... com no els seus incondicionals amics de la Big Band deGranollers. | DdG

IBERCAMERA 2010MARIA JOÃO PIRES INICIA A GIRONA LA SEVA GIRA PER L’ESTAT ESPANYOL

Auditori (Girona). � Diumenge 23, 20 h. � 32€ /51€ / 69€ / 78€.

Maria João Pires inicia a l’Auditori de Girona la gira amb quèrecorrerà diversos escenaris de la geografia espanyola.Acompanyada de la Staatskapelle de Weimar i sota la direccióde Leopold Hager, la pianista portuguesa fascinaràinterpretant Beethoven que, juntament amb Mozart iChopin, és un dels autors pels quals és aclamadamundialment. Per a ella, tal i com ha declarat en algunsmitjans, el compositor de Bonn «té un costat heroic, agressiu,explosiu i extravertit» malgrat que «la seva agressivitat éssobretot rebel·lia, un camí per buscar la seva pròpia revolucióintel·lectual». La pianista s’impregna de l’esperit deBeethoven i posa tota la seva sensibilitat i virtuosisme alservei del compositor, per transmetre la seva essència encada tecla i cada nota. | DdG

�

�

�

Escenaris

MÚSICA 09AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010

Nada Surf «IF I HAD A HI-FI» (MARDEV / NUEVOS MEDIOS) �����El trio americà solventa el seu nou compromís discogràfic, dos anys després de Lucky, amb un Lp de ver-

sions sense sorpreses en el qual posen de relleu el seu eclecticisme (de Dwight Twilley a Depeche Mode,passant per Kate Bush, Arthur Russell, Spoon o Moody Blues), però sobretot fan gala d’amiguisme, en inclou-re un tema de Mercromina, un altre de The Silly Pillows (banda dels germans del guitarrista i cantant Mat-thew Caws) i un més de Benjamin Biolay per a Coralie Clément, exparella de Daniel Lorca, baixista del grup.Tot queda a casa. (VERSIONS) | E.G.

�

TheDepreciation

GuildSPIRIT YOUTH

KANINE RECORDS

�����

Bandini «IT AIN’T NO LOVE» (HAPPY TO BE ME RECORDS) �����Després del tour de force que va suposar The sunny album (2007), el seu debut doble, els madrilenys

Bandini es posen en mans de Paco Loco per accentuar encara més el sabor americà del seu so. It ain’t no loveés un «suma y sigue» en la trajectòria d’una banda (ampliada a quintet) que potser no inventi res (ja s’ha dit,encertadament, que Wilco i Red House Painters són els fars que els guien), però que sap dotar les seves ex-cel·lents composicions d’una tensió elèctrica, sensibilitat i atmosfera d’autenticitat difícil de trobar en el nos-tre país. (AMERICANA) | E.G.

�

The Yellow Melodies «NEW IDENTITIES» (DISCOS IMPRESCINDIBLES) �����Deu anys després del seu anterior llarga durada (High, 2000), els murcians editen un New identities que

no enganya des de la portada, una imatge de la gran nòria de Londres. Efectivament, es tracta d’un Lp en elqual Rafa Skam i la seva banda es dediquen a practicar exercicis d’estil de clara filiació britànica, que igual re-meten a uns Libertines amb secció de vent (No more parties) que a The Charlatans (Keep away from me).Una versió de The Beatles (It’s only love) i unes lletres paradigmàticament indies rematen un disc amb bonsarranjaments, però escasses idees pròpies. (INDIE POP) | E.G.

�

Víctimes de la moda

Com són les coses. Quasi ningú va fer cas a In her gentle jaws, debut autoeditat el 2007 pelsnovaiorquesos The Depretiation Guild. Però no passarà el mateix amb el seu nou àlbum, Spirityouth. El motiu? Entre un disc i l’altre, Kurt Feldman, líder de la banda (que completen elsbessons Christoph i Anton Hochheim), s’ha fet famós amb el que, en principi, era el seu «altre»grup, The Pains of Being Pure at Heart. El curiós del cas és que les dues formacions comparteixeninfluències (de fet, Christoph també toca a The Pains), centrades en el fuzz de The Jesus & MaryChain i l’evanescència melòdica de The Field Mice, però mentre The Pains opten perl’efervescència guitarrera i l’acció directa, The Depretiation Guild aposten per un enfocament méspròxim al dream pop i el shoegazing de baixa intensitat. Electrònica i guitarres de qualitatshipnòtiques que, en ocasions, poden remetre als noranta (Dream about me), i que, com passaamb el projecte paral·lel que els ha donat fama, proposen un correcte exercici d’estil que lescircumstàncies ambientals han convertit en hype. (DREAM POP) | E. G.

�

����� INDISPENSABLE

���� NOTABLE

���RECOMANABLE

��FLUIX

�PRESCINDIBLE

DISCOS

SEGON ÀLBUM DE LA BANDA NOVAIORQUESA LIDERADA PER L’EXITÓS CANTANT I GUITARRISTA KURT FELDMAN (THE PAINS OF BEING PURE AT HEART)

10ART AccentsDIVENDRES, 21 DE MAIG 2010 | Diari de Girona

ANSESAGaleia, Presenta.., Girona.

Carrer del Nord, 13. � Del 14de maig al 26 de juny. De di-marts a diumenge d’11 a 14h ide 17 a 20 h.

�

El negre d’Ansesa no és her-mètic sinó obert, és reflexivitatque també interpel·la, i és no-més negativitat, com assenyalaNarcís Selles, en el sentit ador-nià del terme. Amb tot i malgratel que pugui arribar a fer pensaruna lectura en superfície, el pro-jecte artístic d’Ansesa no no-més no és solipsista sinó quetroba el seu sentit en la convi-vència de dinàmiques centrípe-tes i centrífugues, en el diàlegamb el món i la matèria que elsuporta: «Les seves obres mésespecífiques ni es clouen enuna forma d’entotsolament in-cestuós ni es perden per abs-tractes i boiroses regions d’àni-mes descarnades». | E. CAMPS

SIMEÓN SAIZ RUIZMuseu Memorial de l’Exili,

La Jonquera. Carrer Major, 4-47. � Del 27 de març al 23de maig. museuexili.cat

�

Fins a finals de maig, es po-drà veure al Museu Memorial del’Exili l’exposició J’est un je deSimeón Saiz Ruiz. En aquestamostra es presenta una part delprojecte en curs del mateixnom: en concret, es tracta d’ untreball artístic iniciat per SimeónSaiz l’any 1996 i que té conti-nuïtat fins a l’actualitat. El pre-text d’aquesta creació és la re-alització de pintures de víctimesde les guerres balcàniques delsanys noranta a partir d’imatgesaparegudes als mitjans de co-municació. Aparentment, l’obrarecorda la clàssica pintura deguerra decimonònica de gransdimensions, incorporant, però,els trencaments estilístics delsegle XX. | E. CAMPS

LLUÍS VILÀGaleria Cort, Banyoles. Pla-

ça Major, 33. � Fins al 14 dejuny. De dimarts a dissabte de2/4 de 5 a 2/4 de 9 del vespre.

�

L’heterogènia selecció de tre-balls realitzada per aquestamostra del Museu de l’Empordàde Figueres –tot són adquisi-cions recents que no han estatexposades– resta unificada grà-cies a la qualitat mitjana de lespropostes d’autors com Wolf-gang Berus, Rosa Brugat, An-drés Bülmann, Yamandú Canosa,Patricia Dauder, Dora Garcia, Al-bert Gusi, Anna Marín, GustavoMarrone, Antoni Miralda, Jac-ques Moran, Mabel Palacín, GinoRubert, Enric Ruiz Geli, EstelaSáez, Manuel Saiz i Dario Urzay.| E. CAMPS

Lluís Vilà, fidel al seu deixirònic, utilitzava la imatge dePollock però invertint-la: «si ellfeia dripping –explica l’artista deBanyoles recentment desapare-gut– jo faig undripping, despin-to les meves pròpies obres ambaire a pressió o amb aigua finsque pràcticament han desapa-regut. Si no m’aturo, torno alblanc inicial...». Aquesta és laseva síntesi: destrucció de l’o-bra com en els mandales budis-tes i, al mateix temps, diàlegactiu amb la nostra memòria vi-sual. La mostra que actualemtnpresenta a Banyoles s’ha proro-gat i, a més, s’ha ampliat ambnoves peces, entre elles l’escul-tura que encapçala aquesta co-lumna. | E. CAMPS

COL·LECTIVAMuseu de l’Empordà, Fi-

gueres. Rambla, 2. � De l’1de maig al 10 de juliol. De di-marts a dissabte d’11 a 19h.Festius d’11 a 14h.

�

El somni de l’artista, escriuPerejaume, seria el de tenircompletament a la mà eltemps i l’espai on vivim. D’ai-xò es tracta: d’imaginar que elnostre gest no només no fesviolència innecessària al mónsinó que en fos un ressò na-tural, una conseqüència i unacausa, una pura simultaneïtatque traduís els seus ritmessecrets per fer-nos-els acces-sibles. Qui millor materialitzaaquesta màxima són Mont-serrat Costa i Glòria Llonch:les seves pintures, malgrat lesdiferències formals, apuntencap a un mateix espai que esconstrueix gràcies a una

mena de bateg pulsional moltproper al proposat pel poeta.O Carme Miquel i MercedesCapdevila: el seu lirisme éstambé fruit d’un flirteig des-acomplexat amb la forma i lapintura. En un sentit similar,però concretat des de les tresdimensions, operen NobukoKihira, Nerea Aixàs i SuseStoisser: mentre que l’artistaNipona es manté fidel al seupaper omnipresent, Aixàs fe-minitza l’herència dels Chillidai Oteiza mentre que Stoisserinventa maridatges impossi-bles entre allò fràgil i la con-tundència del metall... Més in-classificables són les propos-tes de Mariona Esteba i de Te-resa Casa, possiblement, perla poca presència que tenenles seves peces a la mostra deCadaquésgui. | E. CAMPS

COL·LECTIVAGaleria Marges-U, Cada-

qués. Carrer Unió, 12. � Del3 d’abril al 31 de maig. Di-vendres i dissabtes de 18 a20,30h. Diumenges de 12 a13,30h.

�

EL BÒLIT CENTRE D’ART CONTEMPORANI DE GIRONA PRESENTA UNA NOVA ENTREGA EXPOSITIVA QUE VOL REPENSAR LA NOCIÓ DEPAISATGE. HI HA OBRES DE NICO BAUMGARTEN, ALFONO BORRAGÁN, LLUÍS SABADELL, CLARA BOJ I DIEGO DÍAZ O PAULINE OLIVEIROS / IONE

COL·LECTIVABòlit, Centre d’Art Contemporani de Gi-

rona. Sales Municipals i Capella de Sant Nico-lau. � Del 7 de maig al 29 d’agost. Hora-ris: www.bolit.cat

Si bé és cert, com afirma Rosa Pera (Di-rectora del Bòlit) al text que presenta l’ex-posició que actualment acull el Centre d’ArtContemporani de Girona, que intentar«trobar una explicació concloent per a lanoció de paisatge és una tasca abocada alfracàs», no ho és menys que, com a mínimdes del romanticisme, l’intent d’aproxi-mació a l’espai natural ha sigut una cons-tant tenyida per les intencionalitats més di-verses o, també, pels somnis més ingenusque hom és capaç d’imaginar. Amb tot, illuny d’intentar (o inventar) genealogies fei-xugues, si que podem detectar a casa nos-tra una sèrie d’intents de definició en for-ma d’exposició col·lectiva (amb la sempreprofilàctica consciència de parcialitat queles acompanya) que, com a mínim des del’any , s’han pogut veure a Girona i,més concretament, a aquella desaparegudai malaguanyada Fundació Espais que ve-nia a ser, malgrat tot, el Centre d’Art Con-temporani de la nostra ciutat mentreaquest no va existir com a tal.

La primera d’aquestes exposicions –quepodem utilitzar per definir el marc gene-

ral que preludia la que actualment es potveure a les Sales Municipals del Bòlit–, comdèiem, va tenir lloc ara fa exactamentcinc anys. En aquella ocasió, sota el títol deEl paisatge transgredit, set artistes de di-ferents nacionalitats –entre ells, el català Pe-rejaume– reflexionaven, precisament, so-bre aquesta inveterada necessitat huma-na de modificar l’entorn, d’adaptar-lo aunes necessitats, per altra banda, que es re-troalimenten empeses per la voracitat deldesig, que s’inventen a partir d’una de-terminada idea de societat, de la biologia,de la química del món, que sol respondrea unes no sempre prou clares implicacionspolítiques. Per posar només un exemple,

la proposta del madrileny Fernando Sánc-hez Castillo resultava paradigmàtica. L’au-tor partia de la coneguda anècdota segonsla qual el jove Hitler va ser un precoç i frus-trat artista dedicat a l’aquarel·la: obses-sionat amb la idea de puresa que despre-nia l’entorn alpí, va pintar repetides vega-des unes muntanyes del Tirol austríac co-negudes com a Niu d’Àligues (Aldernest);l’ascens al poder del tirà li va permetre por-tar a la pràctica allò que només havia es-tat representació: va construir el seu refu-gi espiritual en aquells mateixos paratgesabans pintats, els va sotmetre als ferris de-signis de la raó, els va convertir en símbolde control sobre el món. Sánchez Castillo

parodiava aquesta obsessió amb un curiós«simulador de paisatge» que reproduïa lesprimerenques il·lustracions hitlerianes;en la proposta del madrileny –com en lamajoria de treballs que s’exposaven ales-hores a Espais– el missatge restava semi-ocult rere el simulacre, rere el caràcter lú-dic d’una peça volgudament artificiosa, enpart, per fugir de la denúncia explícita, delsperills que sempre acompanyen a la lite-ralitat excessiva (en un sentit similar, Pe-rejaume optava per restaurar dues pe-dres al Port del Compte: no cal dir que rereaquest gest inútil s’amagava una agra crí-tica a una certa voluntat de museïtzació delpaisatge, de control a través de la idea deparc natural).

La segona d’aquestes exposicions «pre-cedents» portava un títol encara més en-grescador: Paisatge després del parricidi.Entre els mesos de febrer i març de ,aquella mostra s'inscrivia de ple en aquestmateix marc dialèctic tot i que presenta-va algunes particularitats ben remarcables.En primer lloc, la joventut dels artistes par-ticipants –la majoria voltaven la trentena–ens obliga a contemplar aquell projectecom una veritable declaració de principisgeneracional, com una revisió que assoliacarta d'autenticitat en la mesura que elsllenguatges escollits –i aquí ens hem de re-ferir tant a la forma com a les estratègiesnarratives– responien a unes necessitats

�

EUDALD CAMPS

Històries del paisatge humanitzatNegació delpaisatge

L’exposicióreflexiona so-bre la impossi-bilitat de pen-sar el paisatgemés enllà de lamirada huma-na.

�

EUDALD CAMPS

completament noves, a una visió delmón «contaminada» inevitablementper una època en la qual la cultura dela imatge ja feia temps que tenia ca-ràcter de pandèmia. És per això que elpaisatge després del parricidi esdeve-nia mapa polític i social més que no pas«exterior natural», o és per això que elmón es manifestava com a reflex de laneurosi contemporània més que nopas aquell locus amoenus clàssic on dis-treure l'esperit fugint de la realitat gro-llera. Ignasi López, Job Ramos, AtsukoArai, Vicens Casassas, Juan Pablo Ba-llester, Bárbara Gutiérrez, CharelaDíaz, Momu & No Es, i Iñaki Álvarez,integraven una llista el·laborada perAmanda Cuesta.

La tercera entrega sobre el paisatgearribava un any més tard, el maig de, amb un títol –Paisatges invisibles–que preludiava de manera encara mésclara l’interrogant silenciós plantejatper la mostra que ara es pot veure alBòlit. L’equació que formulava era

aparentment senzilla i, per sobre de tot,vigent. Una cosa pot ser invisible perdos motius bàsics: perquè no la podemveure o perquè no la volem veure.Sartre, al seu magnífic assaig L’imagi-nari –psicologia fenomenològica de lapercepció– establia tres tipus de cons-ciències mitjançant les quals ens potser donat un mateix objecte: concebre,percebre i imaginar; o dit d’una altramanera: un objecte pot romandre in-visible si la nostra consciència no el potconcebre, si no el pot percebre o, finsi tot, si és incapaç d’imaginar-lo (el nu-cli del problema rau, segons el filòsoffrancès, en la radical diferència entrepensament i percepció: «mai no po-drem percebre un pensament ni pen-sar una percepció […]: l’un, saberconscient d’ell mateix, que es col·locad’un cop al centre de l’objecte; l’altre,unitat sintètica d’una multiplicitat d’a-parences, que fa lentament el seuaprenentatge»). Per entendre’ns: qual-sevol proposta artística que vulgui

parlar de la invisibilitat –i aquest era elcas de la mostra col·lectiva que es vapoder veure a la Fundació Espais–,haurà de tenir en compte que la (in)vi-sibilitat és un concepte indestriable dela consciència humana i de les seves li-mitacions, no només perceptives sinóespecialment gnosceològiques. Nopodem aprendre d’una imatge, con-clou Sartre, sinó el que ja sabíem. Laproposta comissariada per Lluís Sa-badell resultava interessant, en espe-cial, gràcies a treballs com els de JordiMitjà o Justin Gignac que ara no en-trarem a valorar.

Tres anys més tard el paisatge se’nspresenta acompanyat d’un interro-gant que no és fruit de cap negació peròque ens impel·leix a portar a terme unarevisió: el paisatge pot ser transgredit,després del parricidi o silenciós, res-pectivament, però sempre relatiu –com molt bé assenyala l’antropòlegMarc Augué «a la mirada que el des-cobreix». En aquest sentit, el riu Ter re-

descobert per Nico Baumgarten i Al-fonso Borragán, la mirada lúdica deClara Boj i Diego Díaz, la ironia de Llu-ís Sabadell o les reflexions sobre laidentitat que, d’aquí pocs dies, pre-sentarà Pauline Oliveiros / Ione a SanNicolau, no afegeixen res al que sabemdel paisatge a banda, és clar, de fer en-cara més complicat el calidoscopi desdel que estem condemnats a mirar.

ART 11AccentsDIARI DE GIRONA | DIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010

Trobada solidàriaLa Fundació Oncolliga Girona es complau a convidar-vos a l’acte benèfic

9è soparDIVENDRES 28 DE MAIG A LES 9 DEL VESPRE AL PALAU FIRAL DE GIRONA

—EL DONATIU DEL TIQUET ÉS DE 35 €—Preguem confirmeu l’assistència al tel. 972 224 963 Girona, maig de 2010

Segons els responsables del’espai Can Pop, l’obra de l’artis-ta gràfic Marcos Torres (Eivissa,1973) té el mèrit d’utilitzar re-ferències musicals sense estri-dències passades pel filtre d’unglamur ben entès: la immediate-sa de la cultura pop dignificantquelcom tant quotidià com unasamarreta, donant-li sentit auna pared o explicant un disc,un llibre o un festival. El llen-guatge de Marcos Torres, enaquest sentit, no en sap defronteres, ni de format ni geo-gràfiques : ha exposat a la sevailla, a Madrid, Santiago, León,Castelló, Brighton, Londres oStuttgart. Ara li toca Girona, alcor del Barri Vell. | E. CAMPS

MARCOS TORRESCan Pop, Girona. Carrer de

les Olles, 1 � Del 20 de maiga l’1 de juliol. Horaris:www.can-pop.com

�

El títol de l’exposició, unamica críptic, és enganyós: estracta de quelcom tan quotidiàcom la mà dreta i la mà esque-rra, és a dir, objectes simètricsque són idèntics pel què fa a lesseves determinacions concep-tuals, però que la intuïció sensi-ble obliga a reconèixer com a in-congruents (no superposablesni substituïbles). Parlem de l’es-cultura de Pep Admetlla i la pin-tura d’Amagat: tots dos són ar-tistes preocupats per lespaimalgrat els seus resultats sonindiscernibles... | E. CAMPS

PEP ADMETLLA I JORDI AMAGAT

Fundació Valvi, Girona.Avda. Jaume I, 42 baixos � Del25 de març al 19 de juny. Dedilluns a divendres de 18 a20,30h. Dissabtes d’11,30 a14h. i de 18 a 20,30h. Festiustancat.

�

Amb el nom de Trajectes, se-gons els responsables de lamostra, es presenta un treballrealitzat entre quatre personesi, de manera complementària,una exposició en la que s’encer-cle, dins de períodes determi-nats de temps diferents, pecesque tenen com a denominadorcomú l’argumentació de la lliber-tat en desiguals accepcions perpart de la visió personal de l’au-tor. Juntament amb Bonaventu-ra Anson, han col·laborat ProviCasals, Tani Pigem i GabrielaMarrero. | E. CAMPS

BONAVENTURA ANSONCentre Cultural la Mercè,

Girona. Pujada de la Mercè, 12.� Del 6 de maig al 4 de juny.De dilluns a divendres de 10 a14h i de 17 a 21 h. Dissabtesde 10 a 14h. Festius tancat.

�

Malgrat no calgui presentar aningú les figures de Miró i del ci-neasta Pere Portabella, si queés sempre interessant recuperarla fèrtil relació que va existir en-tre ambdós creadors. La mostraque acull la Fontana d’Or, esta-bleix un diàleg entre els curt-metratges de Portabella i al-guns documents i obres de J.Miró que apareixen en els films.Comparteixen les sales exposi-tives pintures, escultures enbronze, tapissos, litografies, di-buixos, quaderns i cartells, en-tre altres tipologies de docu-ments, d’on destaquen les Por-tes Mallorquines. | E. CAMPS

MIRÓ / PORTABELLACentre Cultural Caixa Giro-

na - Fontana d’Or. Carrer Ciuta-dans, 19. � Del 6 de maig al29 d’agost. De dilluns a di-vendres d’11 a 14h i de 17 a21h. Dissabtes d’11 a 21h. Fes-tius d’11 a 14h.

�

La metàfora que ens regalael Bartlebooth de Georges Pe-rec és impagable: la pintura éssempre un procés acumulatiuo destructiu que impel·leix elsilenci latent del blanc inicial,és memòria i recursivitat i és,com afirmava Perec, un intentpermanent per marcar i acotarl’espai entès com a dubte i, enaquest sentit, plantejat com adiàleg obert. Laia Bedós (Bla-nes, 1975), malgrat la seva jo-ventut, fa temps que ha en-tès aquesta (im)possibilitatde la pintura: les seves obreses basen en un subtil diàlegentre elements pictòrics, so-

vint mínims, i l’espai que elsha de contenir. Es tracta deplans de color que sovint po-den tenir l’aparença d’una pla-ca de petri on el cultiu bacte-riològic és una espurna míni-ma que intenta fixar-se en laindeterminada orografia delseu univers; són «llocs» on lavida s’afirma de manera poli-fònica i on la pintura, en defi-nitiva, es construeix lenta-ment, sense artificis inneces-saris, pensada perquè sedi-menti i no pas perquè brillitan sols un instant i desprésdesaparegui.En tot cas, la mostra que actu-alment es pot veure a la Gale-ria Dolors Ventós de Figueres–un espai que està portant aterme una tasca quasi èpicaenmmig del desert galerísticde la ciutat–, és una de les mi-llors oportunitats per fruir d’a-questa autora. | E. CAMPS

LAIA BEDÓSGaleria d’Art Dolors Ven-

tós, Figueres. Calçada delsMonjos, 26. � Del 24 d’abrilal 22 de maig. Dimecres, di-vendres i dissabtes d’11 a13h. De dilluns a dissabte de18 a 20h.

�

Formatsheterodoxos

D’entre totesles propostes, des-taca per la seva in-tensitat poètica ladel càntabre Al-fonso Borragán.

�

DdG

GIRONAExperimentació A partir deles 8 de la tarda, a la Casa deCultura, concerts de música ex-perimental dins la VII edició delfestival Remor.

A les 8 de la tarda, a l’AulaMagna, actuació de nnID.

A les 9 de la tarda, a l’AulaMagna, concert amb ThomasBrinkmann.Totes les activitats són gratuï-tes. Fins demà es podrà visitaruna instal·lació interactiva crea-da per l’Orquestra dels LuthiersDrapaires.

BOADELLA D’EMPORDÀConcert A les 11 de la nit, alParc de l'Horta, June Madrona +Christina Antipa. Entrada lliure.

CADAQUÉSConcerts de Primavera Ales 10 de la nit, a l’Església deCadaqués, «Stabat Mater dePergolesi», pels 300 anys delseu naixement. Actua l’Orques-tra de Cambra de París,Sheunghee Cha (soprano),Francine Watremez (mezzoso-prano), Marc Benzekri (violí so-lista) i dirigeix Horst Sohm.

RIPOLLClub de lectura A les 12 delmigdia, a la Biblioteva LambertMata, «L’última carícia, Teren-ci», de Manel Guitart. El Club delectura comptarà amb la pre-sència de l’autor i, com a mode-radors: Quim Viñas i RamonAlabau.

CADAQUÉSTeatre A les 6 de la tarda, enel Teatre del Centre Cívic SantNarcís, representació de l’obra«Ja som aquí», de la CompanyiaMigjorn de Palafrugell. EntradaGratuïta.

ANGLÈSII Mostra d’Art A les 11 delmatí, a la sala Santa Magdale-na, obertura de l’exposició defotografies dels alumnes delCurs de fotografia i del Curs dePhotoshop.

A les 11 del matí, a la sala deplens, inauguració de l’exposi-ció dels alumnes de l’IES RafelCampalans.

A les 12 del migdia, a la sala ia la plaça Santa Magdalena,concert d’un cor d’alumnes del’IES Rafel Campalans.

De 6 a 8 de la tarda, als Jar-dins de Can Cendra, tallers imúsica en directe a càrrec del’Aula de música i d’Atac de Cal-derilla.

A les 8 de la tarda, actuacióde New Life by Punjab. Les exposicions a la sala deplens i a la sala Santa Magdale-na estaran obertes tot el capde setmana.

GIRONAPresentació A les 7 de latarda, en el Centre Cultural LaMercè, presentació del disc«La mà dels qui t’esperen»,de Cesk Freixas. Remor A partir de les 7 de latarda, a la Casa de Cultura, VIIedició del festival Remor.

A les 8 de la tarda, a l’AulaMagna, actuació d’Hyperpota-mus.

A les 8 de la tarda, a l’AulaMagna, concert amb Bèstia Fe-rida.Totes les activitats són gratuï-tes. A banda dels concerts, s’hipot visitar una instal·lació inter-activa creada per l’Orquestradels Luthiers Drapaires.Piano A les 8 de la tarda al’Auditori, concert de MariaJoao Pires amb la Staatskape-lle Weimar, sota la direcció deLeopold Hager.

LA BISBAL D’EMPORDÀJoventuts Musicals A les 7

de la tarda, en el Mundial, con-cert del Quartet jove de piano iflabiol.

ROSESCicle de concerts A les 7 dela tarda al Teatre Municipal, idins del segon cicle MomentsMusicals, concert de Maurizio diFulvio Trio sota el títol «Ambaires mediterranis de jazz».

SALTBanc de Proves A les 7 dela tarda, a La Mirona, concert deRebelions + The Joke.

FORNELLS DE LA SELVAEscenaris 2010 A les 6 dela tarda, al Teatre La Sitja, re-presentació de l’obra Mag Mà-gia, de la companyia Enric Ma-goo, dins el cicle de Teatre alGironès i el Maig Màgic.

PALAMÓSXX Mostra de Teatre Infantili Juvenil A les 12 del migdia,en el Teatre La Gorga, «Avuitoca història», a càrrec del CEIPRuiz Giménez.

A les 6 de la tarda, en el Tea-tre La Gorga, «Els fills del pa-gès», a càrrec del Col·legi LaSalle.

BLANESMúsica A les 6 de la tarda, alTeatre Municipal, la Big Bandde Granollers presenta «La fes-ta de la Nora».

VIDRERESTeatre A 2/4 de 6 de la tar-da, al Teatre Casino La Unió, es-pectacle infantil.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació del llibre «Vi-viendo. Cuba, una memoria im-

prescindible», d’Anbdrés Marí.Intervindran Jordi Planas i An-drés Marí.

GIRONALa Fontana d’Or A les 7 dela tarda, Albert Guinovart, pia-nista i compositor, és el convi-dat del cicle «Diàlegs» del Cen-tre Cultural de Caixa Girona.

GIRONAArrels d’Arreu A les 8 de latarda a La Planeta, Carles Dèniapresentarà un repertori basaten el repertori folklòric valen-cià. Cants de batre, fandangos,boleros i cant d’estil conformenel primer disc de l’artista. Concert A les 10 de la nit, alCafè El Cercle, June Madrona +Christina Antipa. Entrada lliure.

GIRONA«Contra l’invasor 1891-2010: Diàlegs» A les 8 delvespre, en el Cinema Truffaut,projecció del DVD «Carles Ra-hola: Converses en llibertat».(Audiovisual amb la reproducciód'una conversa entre els alum-nes de l' Institut Carles Rahola iCarolina Rahola). Realitzat perl'Escola d' Audiovisuals i Multi-mèdia ERAM. Activitat comple-mentària de l’exposició «Contral'Invasor 1891-2010: Diàlegs».

GIRONAAudició A 1/4 de 9 del ves-pre, a l’aula 3.2 de l’Ateneu deBanyoles, els alumnes de saxo-fon i clarinet de l’Escola Munici-pal de Música oferiran un con-cert amb diferents peces treba-

llades al llarg dels anys.

GIRONACròniques de Viatges 2010

A 2/4 de 8 del vespre, a laFontana d’Or, projecció de «Pa-pua Nova Guinea, l’última terradesconeguda», de Jordi LlorensEstapé, viatger i fotògraf deviatges.

PALAMÓSXX Mostra de Teatre Infantili Juvenil A les 9 del vespre,en el Teatre La Gorga, «Adreçadesconeguda», a càrrec de l’Es-cola Vedruna.

PALAMÓSBiblioescola A 1/4 de 6 dela tarda, a l’Escola Vedruna, Bi-blioescola.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació del llibre editatper Proa «L’última carícia, Te-renci», de Manel Guitart. PremiRecull. Intervindran Miquel Pai-rolí, Lluís Maria Todó i ManelGuitart.

LA BISBAL D’EMPORDÀParlem de llibres A 2/4 de10 de la nit, a la Biblioteca,«Moby Dick», de Herman Mel-ville.

PLATJA D’AROFotografia A les 6 de la tar-da, a la Biblioteca Mercè Rodo-reda, lliurament de premis delconcurs de fotografia ecològica.

Tot seguit, petit espectacle acàrrec dels participants del cursde màgia.

SANT HILARI SACALMLiteratura A 2/4 de 9 delvespre, a la Biblioteca, xerradaa càrrec de l’escriptor VicençPagès i Jordà. Es llegirà la sevaobra «Els jugadors de Whist».

LA BISBAL D’EMPORDÀFinal de curs A les 9 delvespre, en el Mundial, represen-tació de final de curs dels alum-nes de l’Aula de Teatre (infantil)i alumnes de l’Escola de Cobla.

PALAMÓSXX Mostra de Teatre Infantili Juvenil A les 9 del vespre,en el Teatre La Gorga, «La GranAmenaça», a càrrec de l’EscolaVedruna.

GIRONALlibreria 22 A les 8 del ves-pre, presentació del llibre «Ven-jança de classes. Causes pro-fundes de la violència revolu-cionària a Catalunya el 1936»,de Xavier Diez. InternvindranÁngel Duarte i Xavier Diez.

GIRONAMúsica A les 8 de la tarda, al’Auditori i com a prèvia del con-cert de l’Orquestra Simfònica deBarcelona i Nacional de Cata-lunya, trobada amb Xavier Pa-set, crític de música de Diari deGirona i músic. Entrada gratuïta.

RIPOLLCicle A les 8 del vespre, a laSala Josep Ma Anglada de la Bi-blioteca Lambert Mata, 6e Cicle

de conferencies «Ripoll Obert». Organitza: Obrim els ulls Ripo-llès solidari.

ROSESSalut A 2/4 de 9 del vespre,al vestíbul del Teatre Municipalde Roses, «Investigació delcàncer: bancs de tumors. Quèsón? Per a que serveixen? Qui-na és la seva utilitat?», a càrrecdel Dr. Pedro L. Fernández Ruiz(coordinador de la Xarxa de Tu-mors de Catalunya).

GIRONAProducció pròpia A les 10de la nit, a la sala La Planeta,representació de tres pecesbreus escrites per autors de laPlataforma de Dramatúrgia deles Comarques de Girona, i dinsel cicle «Diàlegs a quatre ban-des». Avui és el torn de «SatoriPark» de Ferran Joamiquel,«Morir sense morir» de MiquelVerdaguer, i «Granes» de JosepPujol i Coll.

PALAMÓSXX Mostra de Teatre Infantili Juvenil A les 9 del vespre,en el Teatre La Gorga, «Embo-lics a la romana», a càrrec del’Escola Vedruna.

GIRONAAniversari Chopin-Schumann

A 2/4 de 8 del vespre, a laFontana d’Or, concert de pianode Matteo Andreini: «Estudisde concert sobre els capricis dePaganini op. 3 i op. 10» (Schu-mann) i «Estudis op. 10» (Cho-pin). Música A les 9 del vespre al’Auditori, concert de l’OrquestraSimfònica de Barcelona i Nacio-nal de Catalunya, sota la direc-ció d’Eiji Oue. Repertori basaten els «Quadres d’una exposi-ció» de Mussorgski-

LA BISBAL D’EMPORDÀAudició A les 8 del vespre,en el Mundial, audició d’alum-nes de l’Aula de Música.

�

�

�

Música

�

�

Teatre

�

�

�

�

�

�

�

�

Conferències

DIVENDRES 28

�

Llibres

�

�

Teatre

�

Conferències

�

�

Premis

�

�

Llibres

�

Infantils

�

Teatre

�

Audiovisuals

�

Música

�

Audiovisuals

�

�

Música

�

Conferències

�

Llibres

Música

Música

�

�

Infantils

�

�

�

Teatre

�

�

�

�

�

�

�

�

Art

�

Teatre

�

Llibres

�

�

�

�

�

DIJOUS 27

DIMECRES 26

DIMARTS 25

DILLUNS 24

DISSABTE 22

DIUMENGE 23

Agenda de la setmana

27/05/10 PLATJA D’AROAprèn il·lusionisme amb el mag Xevi Curs de Màgia Fins al 27 de maig, de les 6 de la tarda ales 8 del vespre, a la Biblioteca Mercè Rodoreda. A càrrecde l’il·lusionista Xevi. Curs de quatre sessions i d’una cin-quena final oberta al públic amb una demostració per partdels participants. Adreçat a infants de 8 a 12 anys. Infor-mació: T 972 825 491 biblioteca@platjadaro.com

�

DIARI DE GIRONA

22/05/10 SALTLas Migas actuen en el TeatreMúsica A les 9 del vespre, al Teatre de Salt, el grup Las Mi-gas liderat per la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz presenta elseu primer disc, «Las reinas del matute». La formació comptaamb Marta Robles i Isabelle Laudenbach (guitarra i cors), LisaBause (violins), Carlos Cortés (cajón i altres percussions), iBori Albero (contrabaix). Entrades entre 16 i 13 euros.

�

DIARI DE GIRONA

Accents#661COORDINA Ana Rodríguez

A/E tv.diaridegirona@epi.es

12ÚLTIMA AccentsDIVENDRES, 21 DE MAIG DE 2010 | Diari de Girona