Accent 71

Sumari:

Del 29 de novembre al 13 dedesembre de 2005

Distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenald’àmbit nacional

Número 71

Entrevista a Jordi Vilaseca, veí de Torà encausat a l'Audiència Nacional espanyola

El passat 17 de novembre uns 15.000estudiants de secundària i universitarises van manifestar en una desena depoblacions dels Països Catalans encontra la Llei orgànica d'educació(LOE) i l'aplicació de l'Espai Europeud'Ensenyament Superior (EEES). La manifestació de Barcelona fou lamés massiva amb unes 10.000 per-sones convocades per la PlataformaMobilitzadora en Defensa de laUniversitat Pública (PMDUP) i acabàamb polèmica per la desproporcionadaactuació dels Mossos d'Esquadra, quevan arribar a detenir 46 estudiants.Cal destacar també les manifestacionsa València (2.000 assistents), Girona(1.000), Castelló (400) i Olot (300)convocades per la CEPC o la jornadad'accions descentralitzades quel'Alternativa Estel va realitzar aBarcelona, Lleida i Sabadell el diaanterior.

Països Catalans / Pàgina 3

El passat 23 de novembre centenars deveïns del barri valencià de Patraix vanintentar, sense èxit, aturar l'entrada delscamions que transportaven els trans-formadors de la subestació elèctrica queestà construint Iberdrola. Els quatrecamions els han escortat desenes depolicies nacionals espanyols que han actuat

amb duresa contra els veïns concentrats desde les 6 de la matinada.Des de la plataforma veïnal contra lasubestació s'ha recordat que la instal·lacióno té cap mena de llicència d'activitat iexigeixen a les administracions competentsque ordenin la paralització immediata deles obres.

Participació massiva a la jornada en defensa de l'ensenyament públic

Els veïns de Patraix intenten evitar l'entrada albarri dels transformadors il·legals d'Iberdrola

Coincidint amb la Cimera Euromediterràniaque ha reunit caps d’estat i de govern de laUnió Europea i diversos països mediterranis,unes 10.000 persones es van mobilitzar a laciutat de Barcelona contra les polítiques que

es deriven d’aquesta trobada. Duesmanifestacions i una biciletada vandenunciar les polítiques neoliberals irepressives que impulsen els governs de laUE i que comporten pobresa i exclusió.

Rebuig a la Mediterrània del capital i la guerra

Periòdic popular dels Països Catalans

Després de 30 anys de l'ocupaciómarroquina al Sàhara, de la responsabilitatde l'Estat espanyol en aquesta situació defet i del fracàs de les mediacionsinternacionals en la resolució del conflicte,la situació als campaments de refugiatscomença a ser insostenible. Aquesta

situació ha comportat que el poble sahrauíes plantegi ara mateix l'aprofundiment de lalluita a través de la intifada en els territorissota domini marroquí i a la represa de lalluita armada per tal d'assegurar el futur dela seua terra.

Internacional / Pàgina 8

El futur del poble sahrauí

La CIA utilitzal’aeroport dePalma

Països Catalans / 5

Actes antifeixistespel 20-N

Països Catalans / 6

Novesmobilitzacions aSeat

Economia / 7

La guia dels músicsen valencià surt alcarrer

Cultura / 10

La policia va reprimir els veïns de Patraix / Foto: Plataforma No a la Subestació

Manifestació contra Bolonya i la LOE a València. / Foto: CEPC

La manifestació del diumenge 27 a la tarda va portar les protestes fins al Fòrum / Foto: O.Clavera

Retiren plaquesfranquistes deBenimacletLa passada matinada forenretirades gran part de les plaquesamb “el yugo y las flechas” queencara eren visibles en moltsedificis de Benimaclet. L’acció esdugué a terme en protesta contra lapresència, al barri, de símbolsfeixistes després de trenta anys dela mort del dictador espanyol,Francisco Franco. La mal anomenada “transiciódemocràtica” no suposà en cap

moment un trencament amb elrègim dictatorial anterior. Lacontinuïtat amb el passat règims’ha fet manifesta en molts sentits.La permanència de la simbologiafeixista pot resultar anecdòtica sitenim en compte que cap delsgenocides del passat règim pagàpels seus crims. De fet, molts hancontinuat ocupant càrrecs públics,ja siga com a representants políticso com a membres de les forces deseguretat de l’Estat. Tanmateix, lapresència d’aquests símbols cons-titueix un insult i una provocacióintolerable per a la memòria de

totes les víctimes de la dictadurafranquista. És per això que,donada la manca de sensibilitat deles autoritats vigents (o potser laidentificació d’aquestes amb elssímbols esmentats) s’ha optat peractuar sense més dilació.Desenes de plaques van serretirades mentre, mitjançantcartells, es convocava al veïnat ala sostracció de les plaquesrestants en nom la de salutideològica del barri i la justíciahistòrica..Aquest 20-N Benimaclet des-pertarà un poc més lliure del’opressió que encara avui implical’oblit de la nostra història recent.

Sobre el procés de regularitzacióextraordinari d’immigrants impulsatabans de l’estiu, el Govern central hasabut presentar-lo a l’opinió pública,tant a l’Estat espanyol com a l’es-tranger, com un èxit rodó i un modeldemocràtic i progressista.Segons ens volen fer creure, pràcti-cament ja no queden persones senseregularitzar ni immigrants treballanta l’economia submergida.Tanmateix, aquesta imatge idíl·licaoculta una realitat extremadamentcrua.En primer lloc, cal recordar que estracta d’un procés fet a la mida del’empresari, ja que (llevat del serveidomèstic) estava únicament a lesseves mans la possibilitat que un tre-ballador estranger es regularitzés, fetque ha provocat nombroses situa-cions d’injustícia (acomiadaments,venda de contractes, obligació al tre-ballador de pagar les contribucions ala Seguretat Social, etc.). Aquestasubordinació del treballador immi-grant a l'empresari es manté desprésde la regularització, ja que el treba-llador no pot modificar la seva àreageogràfica o branca d'activitat sotapena de perdre els anhelats papers.En segon lloc, cal constatar queencara queda un nombre molt grande persones sense regularitzar.Segons les dades proporcionades pelMinisteri de Treball, a data 1 degener del 2005 hi havia a l'Estatespanyol 3.691.547 persones estran-geres empadronades; descomptant-ne les que tenien permís de residèn-cia (2.054.453) i la xifra de personescomunitàries sense permís(289.052), s'obté una xifra de1.348.042 persones estrangeres nocomunitàries sense permís de resi-dència. A la fi de setembre, és a dirgairebé cinc mesos després del finaldel procés de “normalització”, que elgovern va prometre resoldre en tresmesos, moltes sol·licituds segueixen“en tràmit” i el nombre d'immigrantsinscrits a la Seguretat Social deresultes d’aquest procés no supera

els 500.000. És a dir, estem davantd’un nombre superior a les 800.000persones sense regularitzar, xifraàmpliament superior al de les regu-laritzades. La resta de mecanismesde regularització previstos en elReglament d'Estrangeria seran inca-paços de millorar la situació.El procés de regularització s'ha mos-trat incapaç d'acabar amb l'economiasubmergida i també amb la granborsa de persones sense papers. Elsrecents successos de Ceuta i Melillai el constant flux de pasteres amb laseva seqüela de morts i patimentdemostren que la desesperació gene-rada per la misèria, la guerra i lesdesigualtats impulsa qui la pateix asuperar qualsevol obstacle. Cap pro-cés de regularització extraordinarino serà capaç de frenar, ni tan solsd'ordenar, aquest fenomen.La pregunta que fem, doncs, és: quèpassarà amb aquestes persones queviuen, o malviuen, al límit? Quèpensa fer-ne el govern?La repressió i les expulsions sóninjustes i inútils; només augmentenel sofriment i l'esclavitud de les per-sones. Són, a més, irreals: molts d'a-quests immigrants no poden serexpulsats, ja sigui per falta d'acordsamb els seus països d'origen o perl’elevat cost econòmic i social.La nostra proposta –realista, pràcticai humanitària alhora– és que rebin

una autorització temporal de treball ique s’institueixi un procés de regula-rització permanent.A més llarg termini, cal un canvitotal en les relacions desiguals nord-sud, començant per les que hi haentre la Unió Europea i el Magrib,perquè ningú no hagi d’emigrar si noho vol.Convé recordar que el reglamentactual és el de la Llei d’Estrangeria,pactada en el seu dia pel PP i elPSOE, i que, mentre aquesta conti-nuï vigent, no serà possible aconse-guir que tothom present a l’Estatespanyol pugui viure dignament.Per tot això reclamem:-Prou "solucions" de repressió poli-cial i expulsions.-Tanquem ja els centres d’interna-ment, on es vulneren els dretshumans.-Deroguem lleis, com l’actual d’es-trangeria, que condemna els immi-grants a un apartheid jurídic i elsimpedeix assolir la normal convi-vència amb la resta de la societat.-Per la lliure circulació de les perso-nes en recerca de treball.-Contra una europa fortalesa, quegenera més morts i més misèria,sense resoldre els problemes de fons.-Per un procés de regularització per-manent que retorni la dignitat aaquestes persones.

Abans, durant i després del procésde regularització, els i les immi-grants han demostrat amb les sevesmobilitzacions a tot l'Estat espanyolla seva ànsia de superar la desigual-tat i exclusió social a la qual la Lleid'estrangeria els sotmet. Creiem,doncs, necessari fer una crida a l’es-querra, als moviments socials i alconjunt de la ciutadania a sumar-se ala lluita pels drets dels immigrants,que són els drets de tot ésser humà.Perquè tots ens mereixem una vidadigna.Assemblea per a la Regularització

sense Condicions i una vintenad’entitats adherides

2 / Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans.Número 68. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La res-

ponsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003.

Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. Barcelona 08012.Adreça electrònica [email protected]. Telèfons de contacte: Subscripcions:

646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell Països Catalans: Laia

Altarriba, Joan Buades, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Guillem Colom, PepGiner, Laura Llum, Miquel Serra, Aure Silvestre, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés,Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López.Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Pau Tobar, HectorSerra. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu:

Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: MartíUrgell, Martí Gutiérrez, Oriol Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Albert

Ventura, Pere Roca, Miki Montagut, Pau Urenya, Mar Gil - ACAPS.

EDITORIALUna visió crítica del procés deregularització de la immigració

COL·LABORACIÓ

OPINIÓ

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vos-tres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir odenunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràc-ters a [email protected].

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Les tres setmanes de revolta a les barriades franceses i a altres llocsd'Europa ens ha de fer reflexionar sobre diferents qüestions. Enprimer lloc, s'ha parlat molt del fracàs del model integrador de l’ac-tual República Francesa. En realitat, no és que aquest model sigacaduc o s'haja presentat com a inviable, sinó que més aviat el fra-càs es va llaurar des del començament. La generació de joves queels últims dies han expressat el seu malestar amb un sistema sociali una classe política que els discrimina i menysprea de manera evi-dent, no és la primera que s'ha d'enfrontar amb uns elevats índexsd'atur i marginació. No es tracta que aquests joves no tinguen gai-res perspectives d'aconseguir un treball digne i de futur, sinó queels seus pares i mares ja es troben immerosos en l'exclusió social.A aquesta situació s'hi ha d'afegir un punt més: que els no assimi-lats pel sistema republicà siguen fonamentalment els fills de laimmigració colonial, provinga aquesta del Magrib, de l'Àfrica sub-sahariana o de les Antilles. L'anomenada revolta de les "ban-lieues", un mot equivalent al de suburbi, ha deixat ben clar en quinsmarcs ha considerat la classe política francesa aquesta situació decrispació, com si es tractés d’un problema de tipus colonial. D’altramanera no s'explicaria com el govern de De Villepin optés per res-catar una llei d'estat d'excepció de l'any 1955, i que va ser creadaper intentar apaivagar la revolta anticolonial algeriana.

Un altre fet a tenir en compte és que, una vegada sufocada la ràbiasocial del jovent, sembla que s'ha reforçat la figura del ministre del'Interior gal, el dur Sarkozy; cosa que s’explicaria, en bona part,gràcies al tractament informatiu maniqueu que s'ha donat a aquestproblema. En primer lloc, amb la negació de la paraula als prota-gonistes de la revolta; i en segon lloc, explicant la revolta exclusi-vament en termes de gamberrisme i volent amagar un nivell d'au-torginatzació i consciència social prou elevats. En molt poquesocasions hem tingut l'oportunitat de sentir aquests joves queixant-se del tractament denigrant que reben per part de la policia, delpaternalisme que els aplica la resta d'institucions o del racismelatent en la societat i que pateixen a l'hora de cercar treball. El pro-blema dels aldarulls s'ha presentat, la majoria de vegades, en ter-mes exclusivament quantitatius, amb l'informe del dia sobre elnombre de detinguts, de policies ferits i, sobretot, de cotxes cre-mats; per no parlar de la sobredimensió que s’ha donat a les guar-deries i escoles incendiades que, per cert, són els primers espais onels joves reben els valors republicans de la llibertat, la igualtat i lafraternitat, i que després no tenen equivalent a la seua vida quoti-diana. Val a dir que no només ha estat reforçat Sarkozy. La ultra-dreta d'aquell país, especialment el Front Nacional de Le Pen,també s'ha vist beneficiada d'un problema que no ha estat tractatamb objectivitat i que ha estat excessivament vinculat amb laimmigració; quan, de fet, el nombre d'immigrants implicats en elsaldarulls ha estat insignificant.

Ací, a casa nostra, molts s'han preguntat si és possible arribar a unasituació com la viscuda a l'Estat francès. Si el problema s'enfocades dels aldarulls i la manifestació violenta d'un descontent popu-lar existent, la resposta és més complicada i obre interrogants. Ara,si la pregunta va adreçada a poder esbrinar si als Països Catalanspodríem viure en el futur una exclusió social com la generada aFrança des dels anys seixanta a partir de la no integració del factorimmigrant, la resposta és clarament afirmativa. De fet, ja es cami-na cap a aquesta direcció a passos gegants En aquest punt nomésens queda alertar que la violència, o l’expressió del malestar juve-nil, no ens impedisca vore quin és realment el problema: el d'unsistema construït d'esquenes a la major part de la societat que, si nocanvia radicalment, haurà d'habituar-se cada vegada més al fet queels menys beneficiats expressen el seu desacord cada cop amb mésfreqüència i contundència.

La veu dels suburbis

/ 3Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

L’APUNT15.000 estudiants es mobilitzen endefensa de l'ensenyament públic

Arnau Urgell i Vidal, Barcelona.

El passat 17 de novembre uns15.000 d'estudiants de secundària iuniversitaris es van manifestar adiverses poblacions dels PaïsosCatalans en contra la Llei orgànicad'educació (LOE) i l'aplicació del'Espai Europeu d'EnsenyamentSuperior (EEES). En aquest sentit,la mobilització dels universitariss'inseria en una jornada de lluitacontinental que va treure al carrerestudiants d'Alemanya, Itàlia,Euskal Herria i l'Estat espanyol,entre altres.Barcelona: gran mobilització idesproporció policialLa manifestació de Barcelona va serla que reuní més persones (veure laresta de mobilitzacions a L'Apunt)amb 10.000 participants, segons laPlataforma Mobilitzadora enDefensa de la Universitat Pública(PMDUP). La marxa va transcórreramb normalitat fins a ser des-convocada a Pla de Palau; allà esvan produir petits incidents entre unreduït grup de manifestants i elsMossos d'Esquadra. La resposta dela policia autonòmica, recentmentdesplegada a la ciutat, va ser des-proporcionada pel que fa a les càr-regues i perquè hi va haver fins a 46detencions, moltes de les qualsallunyades tant en l’espai com en el

temps dels avalots. En un comunicatconjunt emès per Alerta Solidària,l'Alternativa Estel i la CEPC esconsiderava que s'havien produïtmoltes irregularitats en el procés dedetenció i es denunciava espe-cialment "que els Mossos hanutilitzat la manifestació com aentrenament militar"; a bandad'exigir explicacions al tripartit,s'instava a "la consellera Tura a

dimitir per uns fets absolutamentdesproporcionats". Segons fonts consultades perL'Accent, la PMDUP i AlertaSolidària convocaran una con-centració per rebutjar l'actuaciópolicial al Departament d'Interior elproper 1 de desembre. A bandad'altres manifestacions i actes endiverses localitats, s'estan realitzantreunions amb els familiars dels

detinguts per tal d'estudiar ladefensa dels casos.Acció local i coordinaciócontinentalLa mobilització arreu del país elpassat dia 17 és, segons AdriàCastellví, portaveu nacional de laCEPC, fruit del treball a nivellinternacional de les diversesorganitzacions que formen laPMDUP els darrers mesos enesdeveniments com la Trobadad'Estudiants Europeus de Barcelonao el Fòrum Social de l'Educació deBergen. Per la seva banda, GerardSala, portaveu de l'Alternativa Estel,considera que "punts de trobadacom les iniciatives de Barcelona oBergen són adequats per a ferarribar als estudiants la importànciade donar una resposta global a lareforma europea". Cal destacar queles dues organitzacions estudiantilshan realitzat en els últims dies lesseves assemblees nacionals a Flix iSabadell, respectivament, en elcontext que suposa estar desen-volupant un procés de confluènciaorgànica.

Una vintenad'actesarreu delpaísMalgrat que la manifestació deBarcelona, tan per la sevaimportant assistència com per ladesproporcionada actuació delsMossos d'Esquadra, ha centratl'atenció mediàtica, s'ha de tenirben present que durant els dies 16i 17 es dugueren a terme una granquantitat d'actes arreu del país.Per una banda, el dia 16l'Alternativa Estel va convocar unajornada d'accions descentralit-zades amb l'objectiu "de denunciarels processos privatitzadors del'ensenyament públic i convocarels estudiants a la jornada de lluitade l'endemà", segons han declarata L'Accent. Cal destacar l'abo-cament de fems al Departamentd'Universitats de la Generalitatamb el lema "Bolonya fa pudor",una manifestació a Sabadell,penjades de pancartes a instituts ifacultats o accions contra lapresència de les caixes d'estalvi ala Universitat Pompeu Fabra. ALleida (Segrià), l'endemà esconcentraren dos centenarsd'estudiants en contra l'EEES i laLOE. Des de l'organització esconsidera "que, després d'unperíode de certa letàrgia delmoviment estudiantil, cal mantenirles mobilitzacions, seguir ferms enla lluita per mostrar el rebuig a lesreformes educatives tan espa-nyoles com europees".D'altra banda, la Coordinadorad'Estudiants dels Països Catalansva convocar mobilitzacions arreudel país durant la jornada del dia17. Cal destacar les manifestacionsa València (2.000 assistents),Girona (1.000), Castelló (400) iOlot (300). També es realitzarenconcentracions a Vinaròs, Gandia,Vic, Xàtiva, Figueres i Alacant iactes informatius a Palma iPerpinyà. En aquest sentit, segonsfonts de la CEPC "és molt positiuque s'hagi tornat a desenvoluparuna mobilització que normalitzi elmarc nacional (...) tot i lamentarque continua sent molt difíciltransmetre a la societat lesconseqüències negatives quecomportarà Bolonya pel sistemaeducatiu del nostre país".

Els Mossos d’Esquadra van detenir 46 estudiants / Foto: Oriol Clavera

El període d'Aznar al capdavantdel Govern espanyol va comportaruna gran resposta social. Elsestudiants de secundària també esvan mobilitzar per evitar laimplantació de la denominada Lleide qualitat (LOCE). Amb el canvide govern, el PSOE torna aimpulsar una nova llei que vaportar a noves mobilitzacions elpassat 17 de novembre arreu delpaís. A continuació s'analitzenaquells aspectes crítics de la llei-més enllà del debat estèril sobre lareligió i l'elecció de centre entre elPSOE i la dreta espanyola- a partird'un document elaborat per laCEPC.Perpetuació encoberta delsitineraris. Es critica que la LOEcontempla de manera encoberta elsitineraris de la LOCE amb unavisió mercantilista de destinar una

part dels alumnes cap a bosses detreball no format i precari.Privatització de l'ensenyamentmitjà. Augmenta l'oferta de placespúbliques en escoles concertades,"llibertat" per triar centre icondemnant la pública a ser de"segona divisió". En el batxilleratl'administració s'acollirà als

concerts quan l'oferta siguiinsuficient.Reducció de la democràcia i laparticipació. El consell escolaresdevé un òrgan consultiu mentreque es concentra poder en undirector que es pot perpetuar en elcàrrec si l'administració l'avaluapositivament. Si el poder polític

considera que la tasca del directorno és positiva el pot cessar sensecomptar amb l'aprovació delconsell.El problema del finançament.Malgrat que la LOE parlad'augmentar la despesa pública, encap cas es fixen partides concretesde finançament. D'altra banda, nofixa un percentatge mínim depressupost per a la pública i deixaen mans de cada comunitatautònoma el repartiment derecursos entre les dues xarxes.La religió i les noves assignatures.Malgrat les crítiques de bisbes idreta es continua mantenint lareligió a l'escola. A banda, la novaassignatura d'educació en valors noenfronta temes com la coeducació.

PA Ï S O S C ATA L A N S

La LOE: la torna "socialista" de la LOCE

Manifestació d’estudiants a Barcelona / Foto: Oriol Clavera

El 17 de novembre milers d'estudiants dels Països Catalans es van sumar a la jornada de lluita europeacontra l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior

Per a més informaciówww.alertasolidaria.orgwww.alternativaestel.orgwww.coordinadora.net

www.pmdup.tk

Per a més informació

www.niloenibolonya.tk

Laia Altarriba, Barcelona.

Prop de 10.000 persones es vanmobilitzar el cap de setmana del 26i 27 de novembre a la ciutat deBarcelona per rebutjar les políti-ques derivades de l’anomenat pro-cés de Barcelona, que reunia elsdies 27 i 28 els caps d’Estat i deGovern de la Unió Europea i elMediterrani. La campanya “No auna Mediterrània del capital i laguerra, alternatives aBarcelona+10”, impulsora de lesdiverses mobilitzacions, ha denun-ciat que, “sota l’embolcall de lesbones intencions, els estats de laUnió Europea que formen part del’Associació Euromediterrània des-envolupen un procés de dominacióneocolonial sobre els països del sudi de l’est del Mediterrani, a travésde la creació de les Zones de LliureComerç Euromediterrànies, de l’a-plicació de les receptes del neolibe-ralisme (com a expressió del capi-talisme d’aquesta època) i del xan-tatge del deute”.Diumenge de manifestacionsPer denunciar les polítiques deriva-des d’aquest procés, la campanyava convocar una manifestació eldiumenge 27 al matí. Unes 5.000persones van recórrer la ViaLaietana fins la Delegació delGovern espanyol a Barcelona. Ungruix important dels manifestantseren persones immigrants, moltesd’elles provinents del nord de l’À-frica i del pròxim orient, les qualshan hagut de marxar dels seus paï-sos per culpa de les polítiques neo-

liberals que no els ofereixen.Aquesta convocatòria pel centre dela ciutat responia a la voluntat dedonar cabuda a les persones immi-grades a la protesta. I és que el dis-postiu policial que es preveia -i quees va confirmar amb els fets- a la

tarda dissuadia moltes d’aquestespersones de participar a la mobilit-zació que va arrencar a les 4 de latarda del Parc de la Ciutadella endirecció cap al Fòrum.En aquesta manifestació de la tardahi van participar unes 3.000 perso-nes, segons els convocants. Elrecorregut va estar seguit de molt aprop al llarg del carrer Pujades perdiverses dotacions antiavalots delsMossos d’Esquadra i per grups defins a vint o trenta policies vestitsde paisà. Els manifestants nomésvan poder arribar fins al carrer Bacde Roda, on un cordó policial elsimpedia d’acostar-se més a l’edificion s’han realitzat les trobades entreels mandataris de la Unió Europea idels països mediterranis. Durant elsdies previs a la trobada, els mitjansde comunicació ja van estarinformant que més de 5.000 agentspolicials, en un desplegament con-junt del Mossos d’Esquadra, laPolicia Nacional espanyola i la

Guàrdia Civil- sencarregarien devetllar per la seguretat dels políticsreunits. Davant de la impossibilitatde seguir fins al Fòrum, la manifes-tació es va desviar fins la Diagonal,on, al costat d’una gran banderapalestina, els convocants van llegirun manifest en contra de les políti-ques impulsades pel procésBarcelona+10.Activitats prèviesDurant els dies previs a l’inici de latrobada de caps d’estat i de govern,la campanya unitària i altres entitatshan organitzat activitats de denún-cia de la trobada. És el cal de laXarxa d’Enllaç amb Palestina, que,juntament amb la campanya, va feruna bicicletada contra l’ocupaciódel poble palestí. O també l’actepúblic el mateix dissabte a la tarda,on activistes de diversos punts de laMediterrània van explicar les caus-es i conseqüències de les polítiquesneoliberals a les diverses riberesd’aquest mar comú.

Desacordssobre‘terrorisme’Si les reaccions que ha desper-tart la Cimera Euromediterràniaals carrers de la ciutat deBarcelona han estat de rebuig od’indiferència, el resultat dinsdel recinte de debat no ha estatexactament el que esperaven elsmandataris europeus.D’una banda, les absències hanestat la primera notícia de latrobada; i és que molts manda-taris àrabs no han assistit a latrobada. Les principals absèn-cies: els presidents algerià iegipci i els reis de Jordània i elMarroc.D’altra banda, malgrat elsesforços del president espanyol,Zapatero, i del primer ministrebritànic, Tony Blair, els manda-taris reunits no han arribat a unacord per definir què és terroris-me. Mentre els països de laUnió Europea i Israel també hivolien incloure la resistèncialegítima a l’ocupació, els assi-tents de les riberes sud i est delMediterrani s’hi han negat, jaque significaria una condemnaa la lluita del poble palestí, perexemple. El que sí que hanpogut aconseguir Zapatero i laresta d’assistents europeus ésun pla comú “antiterrorista” perals propers cinc anys.Conflicte Israel-PalestinaL’ocupació de Palestina ha estatun dels temes centrals delsdebats, ja que és un dels con-flictes més vius de la regiómediterrània i que més preocu-pacions genera, tant als païsosàrabs com en els europeus,sobretot per la continua violaciódels drets individuals i col·lec-tius que suposa l’actuaciód’Israel en els territoris ocupats.Trobada empresarialLa Cimera Euromediterrània noha reunit només els polítics.Altres sectors s’han trobataquests últims dies a Barcelona,sobretot per arribar a acords eco-nòmics. En aquest sentit, hi hahagut trobades entre empresarisde les dues bandes delMediterrani. Aquest és un delssectors més interessats en la cre-ació de Zones de Lliure Comerçal sud de la regió per tal d’obte-nir els màxims beneficis econò-mics a un cost menor, gràcies ala flexibilitat de les polítiqueslaborals en països com elMarroc, Algèria o Egipte.


Les alternatives a BCN +10 surten al carrer

Nom i cognoms: Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (10,5 euros) semestral (21 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compte

Ser subscripor de L’ACCENTet permet rebre a casa cadaquinze dies la publicació icol·laborar amb el projected’informació popular i compro-mes amb la realitat delsPaïsos Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Us prego que fins a nova ordrecarregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que uspresentarà L’Accent en con-cepte de subscripció.Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

PAÏSOS CATALANS

Una cinquantena d’organitza-cions polítiques anticapitalistes iindependentistes, partits polítics,sindicats alternatius, col·lectiuslocals i grups internacinalistess’han agrupat en la campanya“No a una Mediterrània delCapital i la guerra. Alternatives aBarcelona +10”.Les organitzacions adherides a lacampanya s’han agrupat perdenunciar “el fracàs dels objec-tius establerts en la Declaració deBarcelona de crear una zona deseguretat i prosperitat comparti-des i fer del Mediterrani un àmbitde diàleg, intercanvi i cooperacióque garanteixi la pau, l’estabilitati la prosperitat, o el desenvolupa-ment d’un Estat de dret i el res-pecte als drets humans”.I és que el manifest unitaridenuncia que les declaracionsde bones intencions de laDeclaració de Barcelona -impulsada el 1995- són papermullat, perquè consideren que el

procés iniciat aleshores, que esconcreta en l’AssociacióEuromediterrània i en la trobadad’aquests dies 27 i 28 aBarcelona, impulsa un projecteneoliberal per a la regió, llunyde promoure el desenvolupa-ment i la democràcia que pro-metien. A més, remarca quel’Estat espanyol hi juga un

paper de país imperialista desegon ordre, “afavorint els inte-ressos de multinacionals comRepsol en l’explotació del sec-tor energètic d’Algèria, ha pro-piciat les deslocalitzacionsd’empreses i serveis al Marroc iha complert sense vacil·lar lesdirectives europees restrictivesen matèria d’immigració.

Capçalera de la manifestació que es va dirigir cap al Fòrum / Foto: O. Clavera

Un fort desplegament policial va custodiar la cimera

Cap de setmana de mobilitzacions a Barcelona per rebutjar lespolítiques econòmiques liberals a la Mediterrània

L’APUNT

Les raons del rebuig al procés deBarcelona

Redacció, Barcelona

La veïna de Granollers (VallèsOriental) Lola López, actualmentempresonada a Fresnes (París), vaser jutjada el passat octubre a Parísconjuntament amb tres presospolítics bascos. El Tribunald'apel·lació de París ha condemnatla presa política a 18 anys de presó-dels que n'haurà de compliríntegrament 9- per "col·laborar" enel robatori de 1.650 quilos dedinamita a la ciutat francesa deGrenoble i per pertànyer a"organització de malfactors", enconsiderar-la militant d'ETA. Lacondemna inclou una multa de56.000 euros.El judici es va iniciar entre fortesmesures de seguretat i amb ladenúncia de vulneració de drets a ladefensa dels advocats delsdefensors. L'advocada de ladefensa, Xantiana Cachenaut, vadenunciar que a la sala els militantsbascos i la Lola López van estar entot moment emmanillats, sense

poder comunicar-se entre ells, ambpresència de policies armats ambmetralletes i custodiat cada pres peruna desena de gendarmes. Al prendre la paraula la veïna deGranollers ho va fer en català perreivindicar els seus drets lingüísticsi la lluita per l'alliberament nacionaldels Països Catalans, i destacantque "a la sala hi falta unacompanya", en referència a OihaneErrazkin, jove militant basca que vaaparèixer morta a la seva cel·la de lapresó parisina de Fleury-Merogis.Lola López Resina és una històricamilitant del PC(i) detinguda a Dax(Estat francès) el 23 de setembre de2001. Ha estat empresonada aFresnes i Fleury-Merogis on hadesenvolupat diverses protestes ivagues de fam en defensa dels dretsdels presos polítics. L'Estat espa-nyol ha demanat la seva extradicióper vincular-la a diverses accions del'organització armada ETA is'espera que les demandes fiscalsespanyoles sumin desenes d'anys depresó.

Trasllats a l'Estat espanyol A l'Estat espanyol la veïna deTerrassa Laura Riera i el veí deBarcelona Diego Sánchez han estatinformats de que seran traslladatsen les properes setmanes des de lesrespectives presons de Múrcia iAlmeria al centre penitenciari dePicassent (València). Els dospresos polítics feia dos anys ques'havien casat, fet que obligavalegalment a InstitucionsPenitenciàries a unir-los en unmateix centre. Des de Rescat,col·lectiu de suport als presos

polítics catalans, s'ha denunciataquesta vulneració de la pròpialegislació penitenciària espanyola il'arbitrarietat amb què l'Estatespanyol "juga" amb lescondicions penitenciàries delspresos polítics catalans. Fonts antirepressives també haninformat de l'entrada a presó d'unade les persones condemnades acinc anys per l'Audiència Nacionalespanyola per allotjar militantsd'ETA a Barcelona. La detingudava ingressar a la presó de CanBrians a principis de novembre.

Joan Buades. Palma

El passat 14 de març, un grup deciutadans mallorquins presentà unadenúncia pels delictes de detencióil·legal, tortures i segrest relacionadaamb els avions que havien fet escalaa l'aeroport de Son Sant Joan. A ladenúncia es plantejava que la CIAhavia utilitzat l'aeroport com a based'operacions per a avions destinats asegrestar i traslladar a altres païsosciutadans sospitosos d'estar relacio-nats amb el denominat “terrorismeislàmic”.Arran de la denúncia, així comtambé per la filtració dels fets alsmitjans de comunicació, la fiscaliadecidí encarregar una investigació ala Guàrdia Civil.Conclusions de l'informeLa principal conclusió a la qualarriba l'informe és que la CIAutilitzà quatre avions en lesoperacions, que feren escala aPalma almenys deu vegades. Lesseves operacions, tal i com apareix al'informe, eren "verificades per laterminal d'aviació general al ser volsprivats".

A l'informe també s'analitzen lapropietat dels avions i també qui elsexplotava. L'explotadora de tres delsavions fou Stevens Express Leasing,una de les empreses nord-ameri-canes relacionades, segons The NewYork Times, amb els avions de laCIA utilitzats per a les operacions desegrest.Finalment, a la investigació també

es desvetlla la identitat delsocupants dels diferents avions, totsells amb passaport amb numeraciód'inici 900 el que fa pensar que estractaria de "persones amb estatusdiplomàtic".Arxivament de la denúnciaDesprés de la presentació del'informe acreditant l'arribadad'avions, el fiscal general de les Illes

decidí arxivar les diligències obertesal no poder aclarir ni la vinculacióamb la CIA ni les activitats quedesenvoluparen a l'illa.Tot i això el jutge encarregat decidí,el passat octubre, remetre el cas al'Audiència Nacional espanyola.Finalment, aquest darrer òrgan hadecidit arxivar la denúncia enmigd'una forta polèmica.


BREUSLa CIA utilitza l'aeroport de Palmaper operacions de segrestUn informe realitzat per la Guàrdia Civil confirma l'arribada de deu vols utilitzats per la CIA en les seves operacions

Accionscontral'especulacióEls barris de Barcelona comencena patir els efectes urbanístics iespeculatius de l'arribada del TAVa la ciutat. En aquest sentit, elsdarrers dies s'han realitzatmanifestacions a Sants i a SantAndreu en contra els projectes del"Calaix de la vergonya" il'anomenat Triangle Ferroviari,respectivament. D'altra banda, enaquest darrer barri, i coincidintamb la seva Festa Major, membresde la campanya Països CatalansInsubmissos i les Casernes perSant Andreu han despenjat unapancarta a la seu del districte perexigir que els habitatges que esconstrueixin a l'espai anteriormentocupat per les instal·lacionsmilitars siguin de protecció oficial.

Na BastardesresisteixEl passat 22 de novembre estavaprevist el desallotjament delCentre Social Na Bastardes deManresa (veure L'Accent 70).Finalment, l'ordre fou suspesa. Laseixantena de persones que hihavia concentrades per evitar quees pogués executar, es dirigiren alsjutjats, on abocaren fems, i alconsistori de la capital del Bages,on penjaren una pancarta. D'altrabanda, l'Assemblea d'Okupes deSabadell i Alerta Solidària hanconvocat una concentració elproper 1 de desembre de suport aun militant de la ciutat encausatper participar en el projecte delCentre Social els Maquis.

L'hortad'Alboraiatambé té"Salvem"El projecte de construcció d'uncentre comercial i residències deluxe impulsat per l'Ajuntamentd'Alboraia ha tingut resposta ambl'organització de "Salvem l'Hortade Vera Alboraia". La plataformala integren un centenar de veïnsafectats pel pla urbanístic querebutgen la condició d'interèsgeneral per justificar el pla. Demoment ja s'ha iniciat unacampanya de denúncia iinformació públiques.

Vista de l'aeroport de Son Sant Joan de Palma / Foto: L’Accent

Condemna de 18 anys de presó per Lola López El Tribunal de París ha condemnat la presa política catalana per "associació de malfactors" i robatori de dinamita

Concentració contra els judicis polítics a Paris / Foto: Gara

PA Ï S O S C ATA L A N S

Daniel Xavier, Sant Feliu de Guíxols.

El tren d'alta velocitat (TAV) nodeixa de crear controvèrsia. Enles darreres setmanes hi hahagut diverses mobilitzacionsarreu de les comarques gironi-nes en contra dels impactes d'a-questa infraestructura que estàsuposant una autèntica ferida alterritori.El "talús de la vergonya"El poble que més s'ha mobilitzatés el de Pont de Molins (AltEmpordà). El projecte del TAVimplica la construcció d'un talúsde més de vint metres d'alçadaper 300 de llargada, un mur tresvegades més alt que el deCisjordània. Sota el pretext de la"troballa" d'unes coves (desco-bertes l'any 1967) que podrienprovocar esvorancs sota les viesdel tren, es va decidir tirar enda-vant el projecte d'aquest granmur en comptes d'un viaducte. APont de Molins ja l'han batejat

com el "Talús de la vergonya", iés que si realment s'acabés cons-truint crearia un problema ecolò-gic difícilment recuperable.Deixant de banda el ja de per sillastimós impacte visual, el talúsprovocaria que el curs de lesaigües fluvials i el pas d'animals

quedés afectat per sempre i elnucli de població quedaria divi-dit en dues parts. Impactes als rius i especulacióMunicipis com Vilademulstambé observen amb preocupa-ció les obres del TAV. Destacal'afecció en els recursos hídrics,

al Fluvià i a la riera Cassinyola.En aquesta riera està prevista laconstrucció d'un terraplè longi-tudinal que segueix el seu curs ique la podria fer desaparèixer.L'associació de veïns deVilademuls, amb el suport delsajuntaments dels dos municipis,ha editat un CD en el qualrepassa detalladament totesaquestes afectacions i recolza laproposta de millores per reduirl'impacte ambiental del traçatque el Ministeri de Fomentespanyol ha descartat.A Figueres, els problemes estanlligats -tal com està succeint aciutats com Barcelona o Lleida-a les reformes urbanístiques quees projecten aprofitant l'arribadadel TAV. L'equip de governmunicipal, encapçalat per JoanArmangué (PSC-PSOE), ha dis-senyat el projecte "AvingudaNova Estació" que pretén ender-rocar més d'un centenar d'edifi-cis. Al setembre es van manifes-tar més de 500 veïns contraris alprojecte i encara ara segueixenles mobilitzacions. L'alcalde con-sidera que es "dota de prestigi laciutat" i no ha fet cas de les mésde 200 instàncies presentadescontra el projecte, tot i que, fins itot el síndic de greuges de la vila,ha demanat que es refaci.


BREUS

En record de PedroÁlvarezEl passat 21 de novembre, veïns iveïnes de Sant Boi de Llobregattornaren a recordar en Pedro Álva-rez tretze anys després del seuassassinat. D'aquesta manera, a laplaça de l'Ajuntament, volguerenmostrar la seua solidaritat cap alsseus familiars i la lluita que des defa més d’una dècada porten aterme contra l'assassí d'aquest jovedavant dels tribunals. Una vegadamés, van denunciar que PedroÁlvarez va ser assassinat d'un tretal cap per un individu, que despréses va comprovar que era policianacional, arran d'una discusió detrànsit. Finalment l’agressor foudeixat en llibertat argumentantfalta de proves. La insistència enfer justícia ha fet que siga elmateix pare de Pedro el que haacabat denunciat per l'assassí delseu fill. Per a la primera quinzenade desembre hi ha previstos dife-rents actes de record, que clouranel 15 de desembre en una manifes-tació a l'Hospitalet del Llobregat.

Èxit a l'Aplecdel SèniaCentenars de persones es citaren el26 de novembre a Vinaròs per par-ticipar en el Primer Aplec delSènia. L'aplec s'ha concebut comuna manera de trencar amb lesfronteres administratives i artifi-cials que separen el nord del PaísValencià amb el sud del Principat.S'ha reivindicat una unitat comar-cal real en molts aspectes aambues vores del riu de la Sènia. AVinaròs també es va reivindicar lacentralitat estratègica d'aquestacomarca dels Països Catalans pelque fa al projecte de construcciónacional. Al matí s'hi feu una tro-bada d'entitats dels PaïsosCatalans així com activitats per axiquets i xiquetes. La culturapopular també fou present ambrondalles i un correfoc. A la nittocà el torn de les actuacions musi-cals, entre les quals els aldaiencsVoltor i els pegolins la GossaSorda.

Actes i accions antifeixistes al trentèaniversari de la mort del dictador

Guillem Colom, Palma.

Coincidint amb el 20 de novembre,arreu del país s’ha denunciat de for-mes molt diverses la pervivència dela dictadura franquista a les nostresvides. A Lleida, l'organitzacióEndavant va desplegar unes pancar-tes a un monument que tingué sim-bologia franquista. A més, van ferdiverses pintades exigint-ne l'ender-rocament, fet pel qual tres joves forendenunciants pels Mossos i pel tripar-tit municipal. El dia 19 Maulets organitzà una jor-nada reivindicativa a Pedreguer,mentre que el mateix vespre un grupde joves va retirar una gran quantitatde plaques franquistes al barri valen-cià de Benimaclet, i el diumenge hiva haver enfrontaments entre la poli-cia espanyola i un grup de manifes-tants antifeixistes a l'històric barri delCarme. A la Plana, on la mateixa set-mana es van produir dues agressions

feixistes, es van organitzar exposi-cions, jornades de reflexió sobre “laseva democràcia” i passis de vídeos ala Universitat. Finalment, cal desta-car que a l'Ateneu la Torna del barribarceloní de Gràcia, a banda de cele-brar els 30 anys sense Franco, es feuun acte de desgreuge als membresd’Els Joglars que s'han enfrontat aAlbert Boadella per l'apropiació del'obra de teatre homònima.Dues detencions a MallorcaA la Ciutat de Mallorca aquest 20-Nsí va quedar ben clar, com denunciala Plataforma Antifeixista de Ciutat(PAC), que "30 anys després la poli-cia segueix igual". Aquest any es varealitzar una manifestació que lapolicia va rebentar, car, com denun-cia la PAC, van colpejar els manifes-tants quan decidiren que aquesta s'ha-via d'acabar. Els policies es van pas-sar més d'una hora perseguint elsmanifestants pel centre de la ciutat.Com afirma la PAC al seu comunicat

"és necessari denunciar que moltsmenors no varen poder escapar i vanésser apallissats al terra". El balançde la càrrega són dues detencions -una de les persones detingudes té 14

anys- i més de 15 ferits lleus.Finalment, cal destacar que el centre,lloc on es van produir les càrregues,estava ple de pintades espanyolistesfetes el vespre anterior.

Acció contra un monument feixista de Lleida / Foto: Miki Montagut

30 anys després se segueix rebutjant la presència dels símbols de la dictadura als nostrescarrers, a més de reivindicar la memòria històrica de la lluita antifeixista

Es pretén construir a Pont de Molins un "talús de la vergonya"amb una altura que triplicaria el mur de Cisjordània

PAÏSOS CATALANS

La ferida territorial del TAV mobilitza elsveïns de diverses poblacions gironines

El TAV és una infraestructura amb gran impacte ambiental / Foto: A. Ventura


A Ginés i Sànchez, València.

El passat 27 de novembre es feiapública la notícia que el jutjatd'instrucció número 3 de la capi-tal del Túria havia admès a tràmitla denúncia presentada per la fis-calia del Tribunal Superior deJustícia del País Valencià contradèsset empreses per un suposatfrau a hisenda, entre les quals estrobava Terra Mítica. La notíciaés un nou cop contra la precàriasituació del parc temàtic, quehavia encetat el mes de novembreamb una advertència real de falli-da.Els parcs temàtics valenciansLa Generalitat Valenciana gestio-na les seues inversions en l'oci iles infraestructures complementà-ries a través de tres empresespúbliques o mixtes: SocietatProjectes Temàtics de laComunitat Valenciana (SPTCV),Terra Mítica i Ciutat de la Llum.La primera impulsa projectes comMundo Ilusión, l'aeroport deCastelló i el Conservatori deTorrevella, a més de participarcom a accionista públic en elcapital de Terra Mítica i Ciutat dela Llum, mentre les altres duesgestionen els parcs temàtics del

mateix nom. Entre totes represen-ten els projectes econòmics i polí-tics més importants que elsgoverns del PP han impulsat alPaís Valencià en els darrers anys isón culpables, en gran mesura, del'astronòmic deute que acumulal'administració autonòmica.Així, segons les dades publicadesrecentment a diferents mitjans,l'SPTCV va perdre l'any 2004més de 33 milions d'euros. Per laseua part, Terra Mítica va perdredurant el mateix període 35

milions d'euros i la Ciutat de laLlum 4,9. D'aquesta manera, laGeneralitat Valenciana s'ha trobatque des de l'any 2000 -any ques'encetà el projecte de TerraMítica- les pèrdues acumuladesen aquest sector superen els 260milions d'euros (120 imputables al'SPTCV i 140 a Terra Mítica). Terra Mítica no alça el volEl 2005 ha sigut el pitjor any peral parc temàtic de Benidorm desde la seua obertura malgrat queels resultats econòmics de l'any

han millorat lleugerament. El casés que Terra Mítica ha esdevingutun dels centres del debat políticvalencià i un objecte de pugnaentre els sectors del PP. La provamés difícil, però, està encara perarribar, ja que a finals de desem-bre, l'empresa haurà d'afrontar lesreclamacions pels deutes acumu-lats a la primera junta de credi-tors. Des de maig del 2004, l'em-presa s'acull a una suspensió depagaments, però les magres pers-pectives actuals no permeten

modificar la situació i, de fet, jaha anunciat que sol·licitarà unanova prorroga fins els març del'any vinent per presentar un plade pagament viable. La proposta de Terra Mítica persanejar els seus comptes passa perla modificació dels usos del sòldels terrenys que envolten elrecinte amb la intenció de podervendre'ls per recaptar les quanti-tats necessàries per fer front a lesdemandes dels creditors. Tot ique la proposta compta amb l'avaldels principals interessats (i coma destacat dintre d'aquest, deBancaixa), la mesura ha topatamb la negativa de l'Ajuntament.La tradicional facilitat amb quèaquestes institucions realitzenaquests canvis en l'ordenació ter-ritorial no s'ha reproduït en aquestcas a causa de les pugnes internesdel PP: malgrat que aquestamesura és competència de laGeneralitat, l'Ajuntament deBenidorm ha anunciat que blo-quejarà les sol·licituds de llicèn-cia d'obra, amb la qual cosa lamesura quedaria sense efecte.Oficialment, aquest consistori dela Marina Baixa al·lega que lasolució al parc temàtic és unamajor inversió pública que per-meta obtenir resultats positius enun termini d'entre cinc i deu anys,però, en el fons, el govern muni-cipal, controlat pels seguidors del'expresident Zaplana, pretén ero-sionar la imatge del presidentFrancesc Camps, malgrat es poseen risc la mateixa supervivènciadel parc temàtic.

El novembre congela lesperspectives de Terra MíticaLes empreses públiques de l'oci acumularen el 2004 unes pèrdues de 73 milions d'euros

ECONOMIA

La manca d'acords en les nego-ciacions entre sindicats i empresahan portat a la convocatòria denoves mobilitzacions. Pel proper1 de desembre els sindicats UGT,CCOO i CGT preparen una jor-nada de vaga als centres de laZona Franca i Martorell en pro-

testa per l'ERO presentat perSeat. A més, el dia 2 la CGT haconvocat una concentraciódavant dels jutjats en protesta perles sancions d'acomiadament deset treballadors acusats de"danys" durant la passada jornadade vaga i els expedients discipli-

naris a 12 treballadors més.A la imatge, membres de CGT deSeat van ocupar durant una horael concessionari de Volkswagen ala rambla de Catalunya deBarcelona en protesta per l'actua-ció de la multinacional propietà-ria de Seat

Continuen les mobilitzacions a Seat

El parc temàtic Terra Mítica torna a ser notícia per la seva precària situació econòmica

La formació d'una Coordinadora deSindicats de Nacions sense Estat jaté data. El març de 2006 es forma-litzarà definitivament a Còrsegaaquesta plataforma que fins ara haestat impulsada per la Intersindical-CSC (Països Catalans), LAB(Euskal Herria), l'SLB (Bretanya),la Intersindical (Canàries), el CSI(Astúries) i la STC (Còrsega), i queaspira a comptar amb la participa-ció de tots aquells sindicats que llui-ten per la defensa dels interessosdels treballadors i per la sobiranianacional.

La Coordinadora aprofitarà performalitzar-se al congrés delSindicat de Treballadors Corsos,majoritari a l'illa. Els sindicalistesparticipants denuncien la mancade sensibilitat i de presència deles nacions sense estat a lesestructures sindicals d'àmbitinternacional, com la CIOSL, laCMT o la FSM. Per aquest motiu,un dels objectius de la coordina-dora serà donar més ressò a lesreivindicacions de les nacionssense estat als fòrums socialsmundials i europeus.

Els sindicats de nacions sense estat es coordinen

La Intersindical-CSC impulsa aquesta plataforma internacional

INTERNACIONAL8 / Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

La setmana del 7 a l'11 de novem-bre es van celebrar a Gràcia unesjornades enfocades a sensibilitzari a donar a conèixer la realitat delmón sahrauí dins el marc de la set-mana cultural que cada any orga-nitza el Centre Cívic la Sedetaconjuntament amb el Districte i,evidentment, amb l'ACAPS(Associació Catalana d'Amics delPoble Sahrauí) de la secció deGràcia amb l'estreta col·laboracióde l'ACAPS Central.Per què precisament ara la setma-na dedicada al Sàhara? Doncs per-què fa 30 anys de la famosa marxaverda, on l'Estat espanyol es varentar les mans de la descolonitza-ció del Sàhara occidental i el vadeixar en mans de la mala intenciódel Marroc i Mauritània. Tots dospaïsos van aprofitar el momentd'incertesa política per envair elterritori del Sàhara occidental,aparentment pacíficament, peròfinalment amb una guerra que vadurar 16 anys! El poble sahrauí esva quedar sol i el Marroc iMauritània van anar ocupant mili-tarment tot el territori i va comen-çar la fugida i èxode dels sahrauíscap al desert d'Algèria.El Marroc ha aprofitat tot aquesttemps per explotar les mines defosfats i tota la riquesa d'aquestpaís: riquesa marítima, de mine-rals....La fugida delsterritoris ocu-pats (com ara endiem al Sàharaoocidental) vaser horrorosa.En aquellamarxa van morirmolts nens,nenes i dones, iels homes es van quedar lluitantper una possible recuperació delseu poble.Les dones, els infants i els ancianses van establir, precàriament, aldesert d'Algèria i allí han establertel que se'n diu el camp de refu-giats del poble sahrauí, on hi sóndes de fa 30 anys vivint de l'ajudahumanitària. No tenen absoluta-ment cap recurs per sobreviure. Eldesert erm no permet el cultiu,l'aigua és escassa -els pous són a90 metres de profunditat- i costamolt extreu-la. Aquesta realitat faque les condicions de vida siguinmolt dures. També hi ha el factorde les temperatures desèrtiques:molta calor a l'estiu -de dia podenarribar als 50 graus- i molt fred a

les nits d'hivern. Tenen uns quantscamells i unes quantes cabres,d'on n'aprofiten tot el que poden!No obstant tot això, el poble sah-rauí ha sabut organitzar-se, social-ment, políticament (RASD), sani-tàriament, educativament... i és unexemple a imitar de societat orga-nitzada a tots els nivells.Naixement de la RASD

El 27 de febrerde 1976 es creala RASD, queés l'organitzaciópolítica delpoble sahrauídes de la resis-tència i l'exili,p o p u l a r m e n tconegut com elFront Polisari.

Tot i estar en l'exili, com a orga-nització política està reconegudaen molts països i sobretot partici-pa i exerceix les seves funcionscom a tal, independentment d'es-tar exiliats i no ser un Estat ofi-cialment reconegut i lliure.Qui va començar tota aquestaorganització? les dones! Elshomes durant els primers 16 anysestaven a la frontera on hi ha elmur que separa el desert de la sevaterra amb constants combats ambel Marroc. Val a dir queMauritània decideix retirar-se delconflicte i deixa al Marroc tota laresponsabilitat de força ocupant.Al 1994 hi ha una treva de pau i elpoble sahrauí deixa les armes ambla promesa per part de les organit-

zacions internacionals i delmateix Marroc de fer un referèn-dum per a l'autodeterminació delseu poble. Sembla que, fins al diad'avui, no hi voluntat aparent queel poble sahrauí pugui recuperarla seva terra. Hi ha hagut moltsintents: el Pla Baker I i II, referèn-dum proposat pel Marroc, perNacions Unides... però el cert ésque no hi hacap intencióque se'ls donila terra queels corresponcom a poble i,per tant, querecuperin laseva indepen-dència com apaís, com apoble, com a cultura àrab, peròque no té res a veure amb la restadel món àrab i menys amb elMarroc.Retorn a les armesLa situació actual als campa-ments de refugiats comença a serinsostenible. Han tingut 30 anysper formar-se, no hi ha analfabe-tisme al Sàhara i l'educació és undels valors més importants d'a-quest poble lluitador. Tots elsjoves tenen estudis universitaris,i molts tornen als territoris ocu-pats i no saben què fer, no podenfer res! Us imagineu quin futur té unarquitecte al Sàhara? I un filòleg?Només se senten útils les perso-nes amb carreres sanitàries: met-

ges i infermeres, o bé els que hanestudiat magisteri... La restacomencen a tenir la mosca al nasi ja es comença a parlar de tornara un trencament de la treva de pauper tornar a les armes i recuperard'una vegada per totes la sevaterra, explotada pel Marroc.Paral·lelament, la gent sahrauí queen el seu moment no va fugir i es

va quedar en elsterritoris ocupats,cada vegada estàfent més pressiódes de la clandes-tinitat i ja es potparlar de la intifa-da del poble sah-rauí. Estan lluitantper poder desban-car el poder

marroquí de casa seva, però larepressió militar és molt forta ihan aconseguit tancar a les pre-sons i torturar tots els líders polí-tics dels territoris ocupats per talde garantir que la resta no s'exal-taran, però el cert és que a les uni-versitats els estudiants sahrauísestan pressionant i s'estan mani-festant, i reben les conseqüènciesde voler la llibertat del seu poble:perdre la seva llibertat, ser tortu-rats i empresonats per voler dema-nar el que és seu: un Sàhara lliurei independent!

* Mar Gil, de la junta del’Associació Catalana d’Amics

del Poble Saharauí - Gràcia

Quin futur té el poble sahrauí?Lliçons dellenguaEl mes de novembre ens ha il·lus-trat d'una forma ben gràfica lesdiferències matrius en la forma defer política exterior a una i altrabanda de l'atlàntic. La descobertade l'ús, proscrit pels acords inter-nacionals, de fòsfor blanc contrala població iraquiana i la filtracióde l'existència de presons clan-destines a l'Europa oriental sem-blants a l'infern de Guantànamohan desacreditat encara mésl'Operació Duradora contra elterrorisme internacional llançadapel president Bush i incondicio-nalment acceptada, en la primerahora, per l'oposició demòcrata.Ara tothom té clar -han calgutfalta les imatges d'Abu Ghraib, lamatança a Faluia, el soldat nord-americà rematant un iraquià ferit-la falsedat de la guerra. La procla-mada extensió de la democràcias'ha demostrat una excusa perdepredar l’Iraq. L'eina imprescin-dible ha estat la hipocresia. A l'al-tra vora de l'Atlàntic les coses hanestat d'una manera substancial-ment distinta. L'oficialitat políticareaccionà amb serioses cautelesquan no amb severes discrepàn-cies. I els governs coparticipantsen la invasió de l'Iraq es mostra-ren profundament preocupats enquè aquesta concordés amb lalegalitat internacional. Àdhuc lainformació de guerra ha estat méstransparent. Mentre als EUA escensurava l'arribada dels taüts al'Estat espanyol es mostraven elsballs de joia de la població civil alvoltat de les cendres dels agentsd'espionatge del CNI.L'últim episodi d'aquest joc dediferències l’ha protagonitzat elConsell d'Europa en comprome-tre's a investigar l'existència depresons clandestines. Així, contrala hipocresia nord-americana,Europa demostra la seua superio-ritat cultural i el seu refinamentmoral patrimonialitzant el cinis-me.

Juanjo García

L’APUNT

Pancarta en suport de la lluita del poble saharauí a la manifestació del passat 27 de novembre a Barcelona

EN PERSPECTIVA

“El Marroc haaprofitat els trenta

anys d’ocupació delSàhara occidental perexplotar les mines de

fosfats i tota lariquesa del país”

“Es comença a parlarde tornar a un

trencament de la trevade pau per tornar a les

armes i recuperard’una vegada per

totes la seva terra”

*Per Mar Gil

/ 9Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005 INTERNACIONAL

Una llarga assemblea a Màlaga lanit del divendres 4 de novembre enla qual participen pràcticament(alguns estan de camí) tots els dife-rents nusos que conformen la pri-mera “Caravana Europea per a laLlibertat de Moviments, No a laTanca de la Mort”, dóna el tret desortida de dos dies de marxa per lesterres africanes de Sebta. Aquestsnusos estan formats per personesprovinents de diferents punts del'Estat: Màlaga, Sevilla, Granada oMadrid, i de Galícia, Euskal Herriai els Països Catalans, a més d'ita-lians, francesos, alemanys, espaissocials autoorganitzats, comunica-dors socials, associacions de veïns,assemblees d'immigrants.L'objectiu principal de la caravanaés anar fins a la tanca que separaSebta del Marroc per cridar contraels crims que s'estan realitzant ennom de les democràcies europees, icontra un règim de fronteres que nonomés està fet de barreres físiques,cada vegada més militaritzades,sinó també d'un sistema d'accessosals drets que crea ciutadans de pri-mera, segona i'no ciutadans'.Prou a la tancade la mort: no enel nostre nom.Un altre objectiuno menysimportant ésdemanar l'asilper raons humanitàries de tots itotes les immigrants del CETI, uncentre d'internament per a la immi-gració on esperen les decisions delGovern sobre el seu futur.Dissabte 6: arribada a SebtaEl matí del dissabte 5 prop de 400participants en la caravana agafen elferri a Algesires en direcció a Sebta.Val a dir que el dia anterior havienfet el camí un nombre notablementmajor d'antiavalots de la PoliciaNacional espanyola., Tot i la massi-va presència policial i la conegudatensió que sembla que genera l'arri-bada de la caravana a la població deCeuta, l'ambient que es respira aSebta és tranquil i quan se surt delport la presència policial no es fanotar. Mentre els diferents grups esvan preparant i es posen la samarre-ta corporativa (s'havien disenyatunes samarretes de color taronjaamb el lema de la caravana i eldibuix d'una escala), es despleguenpancartes, es munta el 'soundsystem' al cotxe, etc., l'equip legales posa en contacte amb les autori-

tats policials locals per assegurar-seque es respectarà el recorregut acor-dat el dia anterior. Cal fer especialèmfasi en què la marxa estava ofi-cialment prohibida el divendres almatí. Malauradament s'havia arribata certs acords sobre el recorregut dela marxa per poder posar els peus ala ciutat nord-africana. A partir d'a-quest moment comença un constantestira i arronsa entre la caravana i

les autoritatslocals basat en latríada pressió-n e g o c i a c i ó -pacte, durant elsdos dies. A les12 en punt lapancarta de cap-çalera es posa en

marxa, lentament es creua Sebta denord a sud en direcció a la carreteraque es dirigeix al pas fronterer. Noes passa pel centre, ni pels barrisresidencials, així que la presènciade veïns és mínima. Un fort dispo-sitiu policial ens escorta a una dis-tància prudencial. Les consignes noes fan esperar: "Cap persona esil·legal", "Papers per a tots", "Tots itotes som immigrants", "Qui recull

els tomàquets? Sense papers, sensepapers". La rebuda dels habitants deCeuta és freda majoritàriament, i enalguns casos bastant hostil. Unaimatge per no oblidar és la d'un sen-yor d'avançada edat i bigotet amb elbraç alçat cridant: "Arriba España",però aquest fet canvia totalmentquan s'arriba a la periferia de la ciu-tat, al barri del Príncipe, barri mar-ginal i musulmà. Hi trobem unarebuda del tot calurosa; nens,homes i dones ens donen la benvin-guda amb salutacions, aplaudi-ments i, fins i tot, hi ha qui s'afegeixa la marxa. Els nens s'apoderen delmicro i animen la caravana en elstrams finals.Després de tres quilòmetres decaminada s'arriba a la tanca just allloc on el 29 de setembre varen serassassinades sis persones que inten-taven saltar-la. Allà la Guàrdia Civilimpedeix aproximar-se a menys decent metres. Mitjançant l'estira iarronsa s'aconsegueix que vuit per-sones puguin arribar a la tanca perdipositar unes flors, penjar una pan-carta on es podia llegir "Tumba laValla" i intenten encendre una ben-gala sense massa èxit. També es

volien deixar unes escales com asenyal de desafiament a la frontera,però la benemèrita ho va impedir,suposem que per evitar una imatgeque els recordaria massa la sevabrutalitat en nits anteriors. Allà esllegeix un manifest i ens acomia-dem d'aquesta zona militar al critd'“assassins”, dirigit tant a laGuàrdia Civil com a les tropesmarroquines, que observen l'escenades d'un turó al'altra banda dela tanca. La veri-tat és que mar-xem amb la sen-sació generalit-zada que ens dei-xem la feina amig fer, però jatornarem. Arribem al CETI ja de nit, l'arriba-da és una pujada cap a la muntanya,que es transforma en espectacularamb la música dels altaveus, la riua-da de gent, les llums de l'escortapolicial, darrere nostre, el mar i alfons les llums de Sebta i Gibraltar.Els interns i internes ens observenamb la cara d'aquell que no es creuel que està veient. En una esplanada

just al costat del centre comencem aplantar el campament. Els internscomencen a sortir del centre i esbarregen entre la gent, i es produeixuna trobada informal. Converses,explicacions del perquè estavemallà. A poc a poc tothom comença asentir com la tensió del dia dóna pasa un ambient relaxat que acaba ambuna espontània festa border campamb cants africans i asiàtics i un'toc' tecno posat pels joves delPríncipe arribats amb els seus cot-xets al campament.Diumenge 6: assemblea i retornAssemblea amb els interns de CETI(les internes no surtern, seguramentperquè ja tenen prou feina cuidantels seus fills) on ens expliquen lesseves experiències: dos anyscreuant el Sàhara, Mali, Sudan,Mauritània, Algèria, Marroc, dei-xant enrrere unes famílies que espe-ren rebre algun dia la seva ajuda desdel nord. Alguns recorden la nit del29 de setembre i no l'oblidaran mai,com tampoc oblidaran als seuscompanys assassinats a la tanca, nials que han mort abandonats al

desert. Moltsd'ells afirmenque els trets novenien de la partmarroquina, pertant encara estàper aclarir quivan ser els autorsmaterials dels

assassinats. A mig dia marxem capa la Delegació del Govern, on esforça una reunió entre uns represen-tants de la caravana i el delegat delgovern ceutí; reunió en la que eldelegat es limita a escoltar lesdemandes d'asil per tots els internsdel CETI, la retirada de l'exèrcit dela frontera, l'eliminació de la tancaen la frontera, etc, i només afirmaque no s'ha comès cap error i ques'està complint la legalitat.Finalment tornem al ferri on es rea-litza una entrada en massa, momentaprofitat per algunes persones'sense papers'. Al menys tenimconstància de cinc que van aconse-guir el seu objectiu, de colar-se alvaixell i passar a la península. Ambla satisfacció d'haver fet el quecalia, tornem cap a casa amb elconvenciment de que això només ésel començament de la lluita contrales fronteres i el començamentd'una aliança amb els i les queintenten creuar-les defensant el seudret a l’existència, que és també elnostre... en un món millor.

Caravana contra la tanca de la mort

“L’objectiu de lacaravana és cridar

contra els crims ques’estan realitzant ennom de les demo-cràcies europees”

“Tornem cap a casaamb el convenciment

de que això nomésés el començament

de la lluita contra lesfronteres”

Pau Urenya

Crònica de la caravana a Ceuta

La Guàrdia Civil va aturar la manifestació abans d’arribar al mur que separa l’Estat espanyol del Marroc

Manifestació a Ceuta contra la política d’estrangeria de la Unió Europea

10 / Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005CULTURA

Amb la tardor, etapa típica de lesdepressions, arriba sense contem-placions a la redacció deL'Accent aquesta obra, Nosaltres,exvalencians, recentment pu-blicada per l'Esfera dels Llibres. Es tracta d'un recull de sis textoson autors pertanyents a lageneració que visqué l'agitat pasdel franquisme a la "democràcia"a la comarca de l'Horta, reneguenamargament de la visió que elsvalencians tenen respecte a laComunitat Autònoma de Cata-lunya i a l'inrevés, parant moltaatenció als interessos polítics quehi ha darrere del mantenimentd'aquestes percepcions, tant perelements blavers com per partd'elements pretesament o deci-didament catalanistes a ambduesbandes del Sénia. El llibre és precisament allò queels mateixos autors assenyalencom a típic entre els valencians,un plany. En efecte, els autors ploren enveure el panorama que ha resultatals Països Catalans de lesrenúncies o no, de l'encaramentde la construcció nacional, i almateix temps de la manera enquè aquest s'ha projectat d'ençà lapublicació del llibre Nosaltres elsValencians el 1962. Critiquen angoixadament laformació al País Valencià d'unnacionalisme que admiraacríticament el model creat a laComunitat Autònoma de Cata-lunya, així com tot el que té aveure amb aquest territori. A més, denuncien com aquestamor no és correspost, i que desdel Principat la majoria de gent"nacionalista" es mira de lluny elPaís Valencià. En concret, els sisautors centren les seues crítiquesa la figura d'Eliseu Climent, coma ambaixador i centre pel qualhan de passar totes les relacions

interterritorials entre els dosnuclis territorials no-insulars delnostre país. A dir la veritat, hom és trasbalsatdavant les crítiques ferotges,radicals, totalitzadores, irreve-rents, que els sis exvalenciansexpressen a aquesta obra. Tot i entenent-ne algunes, convéaclarir que un esport típic delcatalanisme -almenys a l'Horta-

és desenganyar-se radicalmentdel projecte al qual has destinat,o no, energies i il·lusions, idesfer-te d'ell pegant unaportada, blasfemant impropervisi assegurant que no hi tornaràsmai més. Forma part de la idiosincràciad'aquest poble, i el que més i elque menys ha tingut algunaexperiència semblant o en coneix

algú d'aquests "desenganyats".Aquest és el cas dels sisexvalencians i és precisamentaquest, "no vull saber res més", elque li lleva valor a les seuescrítiques furibundes. No seré jo el que els acuse decaïnisme, paraula que darre-rament està de moda entre elsambients nacionalistes valen-cians, perquè ni els consideregermans ni crec en fidelitatsincondicionals. Però sí quedemostren que la seua ràbia pelfracàs col·lectiu de la seuageneració -que també és la que haencapçalat el catalanisme me-diàtic fins ara-, no els deixaveure que hi ha vida més enllàd'Eliseu Climent. No els deixa veure que el seufracàs s'explica, entre altrescoses, perquè segles dedisgregació nacional no sesolucionen ni en vint ni en trentaanys, si entenem que larecuperació començà el 1962. Noels permet albirar que hi ha unanova generació que d'ençà meitatdels 1990 dóna nova vida a laconstrucció nacional, des deconcepcions diferents i sense sersubsidiària ni de partits nid'institucions. Un jovent que esdedica a teixir humilment unsPaïsos Catalans sense ambaixa-dors i sense amors no corres-postos. Una nova fornada de laqual és bon exemple L'Accent. Però és clar, ells que critiquen lasupremacia d'Eliseu Climent i laincapacitat d'ambdues bandes delSénia per entenre's i respectar-sesense grotescs complexs d'infe-rioritat o superioritat, pertanyen auna generació que es caracteritzaprecisament per ignorar imenysprear tot allò que nocontrolen ells o que no supose uncontinuïsme amb el seu model decatalanisme. Sobre això, nosaltres els menys-tinguts, podríem escriure unllibre... potser ho farem.

Pau Tobar, València

Nosaltres els exvalencians o elfracàs d'una generació

El nou llibre replanteja les relacions entre els Països Catalans

NOTÍCIA

Vietnam aRiudarenesEl 2 de desembre s'inauguraràa Riudarenes la sala Vietnam, iho farà amb el retorn (desprésde la seva dissolució l'anypassat) de Tipuaixí, la bandade Salt l'ex-cantant de la qual(Jaume Gratacós amb el nomde dj Nyam-Nyam) seràprecisament el dj resident dela nova sala. Dj Nyam Nyampretèn oferir un repertoricompost tan de música actual(Red hot Chili Peppers,System of a Dawn, ChemicalBrothers, Coldplay) com declàssics (Beatles, Bob Marley,Ramones).Vietnam, però, a banda defuncionar com a pub idiscoteca o d'organitzarconcerts (com el que portarà aRiudarenes els bascs Kuraia el16 de desembre, acompanyatsd'Inoren ero ni) té la vocaciód'oferir uns serveis culturalsmés amplis que inclouen localsd'assaig per a grups, revistesmusicals, llibres, cursos demúsica (des de tècnics de sofins a instrumentistes). Com a prova d'aquest fet hitrobem la inauguració deTunelart amb un concurs degraffittis. Tunelart vol ser unespai dins la sala obert a totsels artistes que quedarà com aexposició permanent i la sevainauguració coincidirà amb el6è aniversari de la botigaFlashback, de Girona, que escelebrarà al Vietnam amb unanit de hip hop protagonitzadapels andalusos SFDK i elscatalans MC Nomah, La Viamuerta (Reus) i La cuna Dj's(Lloret de Mar). Pels qui vulgueu comprovar totaixò amb els vostres propisulls, també podeu aprofitar lesprometedors tardes de metalels diumenges (sota el nom dePainkiller, en homenatge aJudas Priest) o bé passar-hidirectament la revetlla de capd'any (entrada gratuïta iconsumicions a preus po-pulars).

Joan Sebastià Colomer

Jordi Garrigós, Barcelona.

El passat 14 de novembre espresentà a Barcelona la primeraguia i el seu corresponent CDdels Músics i Cantants enValencià 2005. La iniciativasorgeix del periòdic quinzenalL'Avanç del País Valencià, larevista Enderrock i el Col·lectiuOvidi Montllor. Un copanalitzada la guia ens es potverue la bona feina que hi ha aldarrere d'aquest treball, i és queun total de 113 grups, cantants imúsics del sud dels PaïsosCatalans són classificatsalfabèticament i el que és mésimportant, amb un explicació icontacte de cada un. Des dels més consagrats com

Miquel Gil, Obrint Pas o FeliuVentura fins a les noves realitatsde la música en valencià(exemples de Prisioners Of War,la Gossa Sorda o Sva-Ters) hitenen lloc i s'ha aconseguitajuntar estils com el pop rock,ska, reggae, punk, folk, músicatradicional i cançó d'autor.A aquesta guia, l'acompanya unCD recopilatori amb 25 cançonsque ajuden a fer-se una idea dela bona salut que gaudeix lamúsica en valencià malgrat lestraves que reben en lesinstitucions i de retruc delsdiversos mitjans de comunicaciódel País Valencià. Aquestaproblemàtica és la que portà a lafundació del Col·lectiu OvidiMontllor de Músics i Cantants

en Valencià, que agrupa a un bonnombre de músics i que,recordem-ho, van aparèixerpúblicament a la llum després"d'okupar" el Palau de laMúsica de València el marçd'aquest any. Un dels integrantsd'aquesta associació, XaviSarrià, va destacar que "ésinacceptable el boicot mediàticque patim els grups que cantemen valencià" El tema de la marginalitat de lamúsica feta en la llenguaoriginaria dels Països Catalanstambé va ser abordat per l'EspaiPaís València, un delsencarregats d'apadrinar aquestaguia al Principat, que en paraulesdel seu portaveu Jordi Muñoz, vadestacar la importància que

"aquest treball es un boninstrument de cara a reforçar elvincles entre el Principat i el suddel país".Rubén Fernández de L'Avanç vafer una breu explicació de lahistòria del periòdic i va destacarque "els contrastos del PaísValencià estan representats en laseua música". Així, des del mitjàvalencià és va fer una duracrítica a la Generalitat del PaísValencià i és va agrair lesfacilitats donades pels seushomòlegs del Principat. Enaquest sentit, no se'ns feia tanestranya la presència delConseller en Cap de laGeneralitat de Catalunya, JosepBargalló, que va assistir a la rodade premsa -malgrat que no es vaespecificar l'ajuda institucionalque ha rebut el projecte- i quesorprenentment, o no, va obviarel mot Països Catalans en la sevaintervenció.

La guia dels músics en valenciàsurt al carrer

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:CasalLa Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUPVilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa.Bages:Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp:El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca:

Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons deVinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, LaTorna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu deVallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Bibliotecade Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista deSants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo,Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa:Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès:Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa,Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafèl'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca:Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera:Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull.Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya:Casal de Calaceit. Menorca:GOB-Menorca. Osona:Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentistael Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell:El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. PlanaAlta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. RiberaBaixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. VallèsOccidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreriala Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx.Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat)/ Ateneu PopularArrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popularde l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu PopularX (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu PopularOctubre (Badajoz 23. Barcelona)/ Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu PopularLa Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (SantPere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popularde Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal PopularCan Pingàs (Terrassa) / Casal PopularLa Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) /CEPC-UA(Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF(Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) /Casal Popularde Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) /La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa(C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-BarTerra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) /Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) /1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT(Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)

C U LT U R A11 / Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005

Ací teniu un plat amb reminiscèn-cies de la cuina oriental, però ésmolt senzill de fer i no calen olleso instruments estranys ni gairesingredients difícils de trobar. Espot servir com a amanida o com aplat principal.

Les algues "espagueti" tenenforma de cinta (semblen tallarinesnegres) i es venen seques. Sempreque mengeu peix cru l'heu decomprar en una peixateria bona,res de supermercats, tret que hitingueu molta confiança, i pre-gunteu sempre al peixater si elpeix està en condicions per amenjar-se'l cru.

El salmó, a més, és un dels pocspeixos que es poden comprartranquil·lament un dilluns, perquèsolen ser de piscifactoria.

PreparacióTalleu el salmó en làmines finetesi poseu-les en un bol. Cobriu-hoamb salsa de soja i un raig de sucde llima. Deixeu-ho a la neveraunes dues hores, aproximada-ment.

Mentrestant, poseu les algues a

hidratar amb aigua i una mica desal. Peleu un tros de gingebre de 2cm, ratlleu-lo i reserveu-lo.

Quan les algues estiguen benhidratades (mitja hora, més omenys), sequeu-les i talleu-les atrossos regulars d'uns 5 cm.

Escalfeu un parell de culleradesd'oli de gira-sol en un wok o unapaella (no és imprescindible tenirun wok per a fer aquest plat, enca-ra que va millor).

Amb l'oli ben calent i el foc almàxim fregiu el gingebre ratllat i

les algues durant un minut, més omenys, i afegiu-hi un raig de salsade soja. Deixeu-ho reduir unssegons i apagueu el foc.

Traieu el salmó de la marinada iarregleu les làmines en el plat demanera bonica. Poseu per damuntles algues amb la salsa de fregir.

Per acabar, afegiu-hi un raget d'olide sèsam, però aneu molt ambcompte amb aquest oli, que ésmolt potent de gust: només unraget finet.

El xef panxacontent

AGENDADESEMBRE

Dijous 1Sabadell (Vallès Occidental). Concentració de suport per l'encausatde l'ocupació de CSA "Els maquis". 11h, Jutjats. Organitza: AlertaSolidària i Assemblea d'Okupes de SabadellVic (Osona). Concentració de suport a dos inculpats per fer pintadesa favor de Lluís Maria Xirinacs. 9h, Jutjats. Organitza: Alerta Solidàriai MauletsDivendres 2Horta (València). VI aniversari del Terra. Sopar popular i concertamb Ska Jaia i PDs. A partir de les 21h.Alacant (Alacantí). Acte: Ni estatuts ni Constitució: construccióNacional. Exposicions, parlaments i sopar popular. 21h, Casal JaumeI. Organitza: Endavant.Barcelona (Barcelonès). Botifarrada a la constitució espanyola.Sopar, fira d'entitats, parlaments i concert. A partir de les 21h, PlaçaBonet i Moixí. Organitza: Maulets.Dissabte 3Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de SantAndreu. Concert amb Insershow, Igitaia i altres. Al carrer Parellada.Organitza: AJStA i EndavantAlcoi (Alcoià). Jornades sobre l'especulació a les àrees natural.Presentació del video "L'especulació a la Marina Alta" i xerrada. 19h,Club d'Amics de la Unesco. Organitza: Ateneu Cultural "El Panical"Dilluns 5 Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de SantAndreu. Concert amb Merino. 23h, Casal Popular Miquel Martí i Pol.Organitza: AJStA i Endavant Dimecres 7Beniarrès (Comtat). II Aniversari de l'Ateneu. Sopar, concert i festa.A partir de les 21h. Organitza: Ateneu Popular.Dijous 8 Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de SantAndreu. Xerrada sobre la problemàtica dels equipaments a SantAndreu. 19h, Casal Popular Miquel Martí i Pol. Organitza: AJStA iEndavantDissabte 10 Barcelona (Barcelonès). II Festa Major Reivindicativa de SantAndreu. Xerrada sobre la Desobediència amb Països CatalansInsubmisos! 19h, Casal Popular Miquel Martí i Pol. Organitza: AJStAi EndavantValència (Horta). Concert d'Arròs Caldòs, Soul Attac i TheGarrophones. Sala Mogambo. Organitza: Club a la Nostra MarxaDimarts 13Vilafranca (Alt Penedès). Xerrada: Les primeres víctimes, les pri-meres resistents. Experiències feministes a l'Iraq i a Palestina.20:30h, La Fornal. Organitza: Endavant. Dijous 15Barcelona (Barcelonès). Jornades contra la destrucció del territorials Països Catalans. Presentació de la campanya de la CAJEI contrael TAV i el cas de la Myrurgia (Eixample). 18h, Ateneu Eixample.Organitza: La Revolta i AJEN Divendres 16Vilanova i la Geltrú (Garraf). Lluita municipalista d'esquerres foradels Països Catalans. 20h. Organitza: CUP.Dissabte 17Sabadell (Vallès Occidental). Acte: El Vallès contra els estatuts.Mostra de cultura popular, acte polític, sopar i festa. A partir de les17h, CSA L'Euterpe i plaça Dr. Rober. Organitza: Endavant.València (Horta). Concert Obrint Pas i Pirat's Sound Sistema. 21h,Sala Cormoran.Països Catalans. Marxes de Torxes ens suport als presos políticscatalans. Convoca: Rescat i col·lectius locals.

On trobar L'Accent

Salmó marinat ambalgues

Recepta

Ingredients per a dues persones

400 g de salmó molt fresc pelat i senseespines100 grams d'algues seques "espagueti"gingebre fresc, salsa de sojaoli de sèsamuna llimaoli de gira-sol

“Des de la detenció res ha tornat ser elmateix, em marcarà per sempre més”

Pere Roca i A. Urgell, Lleida

Quines sensacions recordes dela detenció, de l'aplicació de laLlei antiterrorista i del poste-rior empresonament a l'abril de2003? Recordo que la detenció va serdesprés de sortir de treballar comcada dia. Tinc clar que res hatornat a ser el mateix des d'aquelldia, i de fet no crec que res ja siguimai el mateix. Tinc molt presentcom es van fer de malament lescoses en aquella operació.Òbviament recordo el policia queem va torturar i tinc molt presentles paraules que em va dirigir eljutge instructor Ruiz de Polancosense vergonya ni respecte: "15anys i cap a dins", fent referènciaa la pena que segurament ensdemanaran. Aquestes paraules lesva dir amb tot el menyspreu delmón quan jo estava amb el meuadvocat d'ofici i el fiscal del cas. Itambé puc recordar -encara quesembli mentida- l'alegria il'alleujament que vaig sentir quanem van traslladar a la presó ihaver deixat enrere la comissaria.S'havia acabat el períoded'incomunicació, la carta blancaque suposa la Llei antiterroristaper jutges i cossos policials.

Des d'aleshores com ha canviatla teva vida i la del teu entorn?Des d'aquell dia no ha passat ni undia ni una nit que no pensi en eltema, és impossible tenir la mentel blanc. Pensa que ara la mevavida, els meus plans de futur girenal voltant d'un judici, d'unasentència... que em marcarà lavida. A banda, en el dia a dia m'haafectat molt, des de la detencióque em sento més insegur, tinc porde tot, desconfio de tothom, notinc il·lusions i l'espera es fa moltllarga.

El passat 14 de novembre vauser citats pel jutge FernandoGrande-Marlaska a l'AudiènciaNacional espanyola en una vistapreliminar del cas. Quin va serel resultat del tràmit i comevolucionarà en les properessetmanes?Doncs el resultat de la vista va serfrancament negatiu. La nostradefensa va intentar que el cas

passés a la denominada justíciaordinària i, en canvi, el jutge vaconsiderar que el nostre cas estractava de "terrorisme", el ques'anomena pertinença a bandaarmada, i que, per tant, es continuïjutjant a l'Audiència Nacionalespanyola, que hem de tenir encompte que és un tribunald'excepció, fora del sistemajudicial convencional. La veritatés que no som gens optimistes, jaque malgrat que no hi ha cap

indici ni prova se'ns continuaacusant d'aquest delicte. Araestem a l'espera que es formalitzila petició fiscal, pas previ per talque comenci el judici, isegurament diuen que es podriatractar de 15 anys de presó i unmilió i mig d'euros (250 milionsde les antigues pessetes) enindemnitzacions.

D'altra banda hi ha un procésparal·lel que és la teva denúnciaper tortures realitzades pelsMossos. El cas va arribar a serinclòs a l'informe d'AmnistiaInternacional...Exacte, a Lleida vam presentar

una querella per les tortures quevaig rebre a comisaria. En unprimer moment va ser arxivadaperò fa deu dies el cas es vareobrir.Aquest fet suposa que es podràcompletar la fase d'instrucció ique s'iniciaran les rodes dereconeixement per tal de poderindividualitzar delictes.

Dos anys i mig després dels fets,per què consideres que els tresveïns de Torà vau ser víctimesde la repressió?En el nostre cas es van ajuntardiversos factors. Per una banda un

de general: la repressió contraqualsevol persona o col·lectiu queqüestioni l'estat de les coses està al'ordre del dia. Per l'altra, s'ha detenir en compte que a lescomarques de Ponent en elsdarrers mesos s'havien produïtdiversos actes de sabotatge i no hihavien detinguts. Finalment, nosaltres havíem estatdetinguts el 12 d'octubre de 2001 ia Torà s'estaven fent activitats perdenunciar aquests fets. En aquestcas, els vuit acusats de diversespoblacions de Ponent vam serabsolts en una sentència que esfeu pública el passat mes de juliol.

Com s'està portant la campanyade suport?En aquests darrers mesos enshavíem centrat en la querella pertortures. S'ha de tenir en compteque fins aquest mes no s'havientingut notícies de l'AudiènciaNacional. De cop i volta, en pocsdies s'engega tot el procés aMadrid i es reobre el cas a Lleida.Per tant, a partir d'ara ens hem deplantejar la campanya d'una altramanera redoblant els esforços. De fet, la setmana que vam anar aMadrid es van realitzar diversosactes de suport, una concentracióa Torà i un autobús fins al'Audiència. A Lleida també esrealitzà una concentració is'entregaren 600 firmes per tal quees continuï investigant la nostradenúncia.

Què pot fer la gent interessadaen col·laborar?Totes aquelles persones icol·lectius solidaris els animemque es posin en contacte amb elGrup de Suport de Torà. S'estàrealitzant material de difusió, espot seguir el cas a través del webSuportPonent, estar atents a novesmobilizacions, cal que s'orga-nitzin xerrades i actes arreu... Per acabar, només agrair aL'Accent i a tota la gent solidàriaper col·laborar al llarg de totsaquests mesos i estar al nostrecostat.

Entrevista a JordiVilaseca, veí de Toràencausat a l’AudiènciaNacional espanyolaL'1 d'abril de 2003, Jordi Vilaseca és detingut pels Mossosd'Esquadra i se li aplica la Llei antiterrorista (LAT) quan sortiadel seu lloc de treball. A causa de la incomunicació i les torturespatides a la comissaria és ingressat a l'UCI de l'hospital de SantaMaria de Lleida amb un quadre d'ansietat. El dia 5 d'abril se lirealitzen analítiques d'orina que mostren la presènciad'amfetamines. El dia 6, en unes noves analítiques, aquestasubstància ha desaparegut. Durant el període d'incomunicació,dos veïns més de Torà (Segarra), són detinguts, posats adisposició judicial i ingressen a la presó. Els tres joves passen dosmesos empresonats fins que són posats en llibertat sota fiança de30.000 euros. Durant aquells 60 dies es realitzen desenes d'actesde suport, destacant manifestacions a Torà, Lleida i Barcelona.Des d'aleshores, l'Audiència Nacional espanyola no havia fet cappas. Finalment, el dia 14 de novembre de 2005 són citats a unavista prèvia. El jutge només els pregunta sobre el coneixementque tenen de les acusacions, sobre la seva culpabilitat i sobre laseva solvència. Sembla ser que la petició pot ser de 15 anys depresó i mig milió d'euros per cadascun. L'acusació és d'estralls,pertinença a banda armada i tinença d'explosius. Actualmentestan a l'espera de la petició fiscal i de la data del judici.D'altra banda, l'advocat i els familiars van interposar una querellaper tortures la qual, al sortir de la presó va reafirmar en Jordi.Aquesta va avançar judicialment, fins que la nova jutgessa delcas, Maria Gemma Luengo, decidí arxivar-la en fase d'instrucciósense cap fonament. Malgrat que un recurs per reobrir el cas nova ser estimat per Luengo, des de l'Audiència Provincial deLleida han decidit tornar a investigar el cas.

/ 12Del 29 de novembre al 13 de desembre de 2005 CONTRAPORTADA

Per a més informació

www.suportponent.netContacte Grup Suport Torà

[email protected]

“Recordo l’alegria al sertraslladat a la presó,

havia acabat el períodede carta blanca que la

llei antiterrorista permeta les comissaries”

“Des de la detenció cadadia i cada nit penso en eltema... em sento insegur

i desconfio de tot i detothom”

Manifestació a Lleida en suport dels joves encausats / Foto: L’Accent

Accent 71

Documents

Transcript of Accent 71