La passada setmana ss celebrà a València eljudici contra dos joves membres de Mauletsacusats de fer unes pintades en favor de LaPunta. Els joves llegiren un comunicat on, des-prés d'acusar la justícia espanyola de ser còm-plice dels atacs contra el territori i de la repres-sió policial, asseguraren no reconèixer el tribu-nal. En eixe moment, la jutgessa ordenà la

detenció dels joves als policies que representa-ven l'acusació. Amb la contundència quecaracteritza el cos, la policia va agredir la gentque estava presenciant el judici i que en elmoment dels disturbis s'avia alçat, desallotjantla sala. Segons els testimonis, la pròpia jutges-sa va prendre part en l'escaramussa i va anun-ciar accions legals contra els implicats.

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 21

TGV, un noeconòmicEncara sense data per la seua arribada a Barcelona i, més tardanament, a València i aAlacant, l'ombra del Tren de Gran Velocitat amenaça ferir irreparablement els PaïsosCatalans. L'aposta del govern de Madrid tant en allò que fa al TGV com al PHN ésclara: d'una banda, fer que el sector públic prenga el relleu al sector privat, ambsímptomes clars d'esgotament, en la nutrició de l'espiral especulativa; d'altra, com-prometre gran part dels fons estructurals europeus abans que l'eix de la Unió i, ambell, la possibilitat de finançar grans projectes, gire cap a l'Est. És, en definitiva, lamateixa política econòmica que desenvolupà el PSOE a partir del canvi de conjun-tura econòmica a finals dels anys 80. Ara, des del PP, s'aposta per repetir el modelradial de la xarxa ferroviària estatal.El TGV amenaça, per tant, de constituir una eina més d'opressió nacional. Hem deser conscients que quan més prop estiguen Lleida i València de Madrid, més llunyestaran Alacant i Barcelona. El TGV servirà per mediatitzar les relacions entre cata-lans i per cohesionar les burgesies locals a redós del projecte neofranquista del'Espanya centralista. L'escurçament de les distàncies possibilitarà una vertebració dedependències, en la mesura que reduirà els centres de decisió del capital en beneficide Madrid.El dany del TGV es veurà agreujat per la manca crònica d'infrastructures d'uns PaïsosCatalans que tenen, segons deia Joan Fuster, l'A-7 com a Carrer Major. Carrer majorperò de pagament. El desviament de recursos cap a les línies de gran velocitat preca-ritzarà el transport comarcal i regional i servirà al Govern espanyol per maquillar elgreu desajust entre el que els catalans paguem a l'Estat i rebem d'ell. I les víctimesnecessàries serem les usuàries del transport interurbà i regional.Així, ens imposen un TGV que esquarterarà el territori i modificarà l'equilibricomarcal. Un TGV que s'accepta amb entusiasme des de les elites autonòmiques -polítics i empresaris- perquè a curt termini hi veuen oportunitats per treure hi bene-ficis personals. El cas de Lleida representa el paradigma de boom immobiliari i con-structor arran de l'arribada del TGV, boom que amenaça estendre's als Pirineus. Les grans inversions del 1992 es feren sota l'excusa de generar un Estat modern idinàmic, d'acord amb les polítiques macro-econòmiques que ens empenyien a la ter-ciarització de l'economia. L'actual aposta del TGV respon als mateixos interessos,però aquest cop sens cap altre model d'Estat que els guanys de les constructores i elsespeculadors. Un benefici que es materialitzarà a curt termini. Però més enllà d'eixehoritzó immediat hi ha més foscors que certeses.

Editorial

4 de novembre de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Bolívia, balanç de la revoltaInternacional / 6

La multinacional de joguets MB deixaal carrer 515 treballadors

Economia / 5

PP i UM aproven nous plans d’infra-structures que amenacen les Illes

Països Catalans / 2

Entrevista a Iñaki Gil de San Vicente,sociòleg basc

Contraportada / 8

El dissabte 18 d'octubre, el Correllengua va viureun dels seus episodis més trists. Els fets van tenirlloc a Sant Andreu de Palomar (Barcelonès),durant la celebració del concert del Correllengua.A falta de cinc minuts per l'una de la nit (límitmàxim del concert acordat verbalment ambl'Ajuntament, ja que per escrit era fins dos quartsd'una), els antiavalots de la Guàrdia Urbana carre-gaven contra els i les assistents al concert. La càrre-ga tenia lloc després que membres de l'Assembleaorganitzadora parlessin amb la Guàrdia Urbanaintentant fer valer el permís concedit. Però semblaser que l'única intenció de la GU era rebentar elconcert, ja que no van desconnectar el punt dellum, excusa sota la que es van escudar per realit-zar la càrrega i aturar el concert. El resultat fou unús indiscriminat de les porres i esprais de gas lacri-mogen, diverses persones ferides, de les quals tresvan haver de rebre atenció hospitalària, el punt dellum sense desconnectar i una batalla campalentre la GU i els i les assistents al concert, que van

respondre contundentment a l'agressió fins ferretrocedir els antiavalots. Els organitzadors delCorrellengua han denunciat Jordi Hereu, regidordel Districte de Sant Andreu pel PSC, i JoanPallarès-Personat (ERC), regidor de Cultura, comels responsables polítics de la brutalitat policíaca.Persones pròximes al Districte els haurien infor-mat que ja tenien decidida la càrrega des del diaabans de la celebració del concert. El migdia de dissabte 25 va tenir lloc una mani-festació pels carrers de Sant Andreu sota el lema'Ni abandonarem la llengua, ni abandonarem lalluita!', que aplegà més de 200 persones, laimmensa majoria veïns i veïnes andreuenques detotes les edats que cridaren contra l'actuació poli-cíaca, contra els regidors del Districte i en defen-sa de la llengua i la cultura catalanes. El cas conti-nua obert, ja que qui sol·licità el permís per fer elconcert ha rebut una denúncia per desordrespúblics, esdevenint un cas més de repressió políti-ca a les iniciatives populars.

Incidents en un judiciper pintades

La manifestació que se celebra a la capital de laCatalunya Nord amb motiu de la Diada seràtambé el punt final del Correllengua. Per quartany consecutiu, la Coordinadora d'Asso-ciacions per la Llengua Catalana (CAL), laFederació d'Entitats de Defensa de la Llenguai Cultura catalanes i el Casal Jaume I dePerpinyà han convocat a tots els i les catalanesals actes que es realitzaran el dissabte 8 denovembre.Tot i que la data oficial és el 7 de novembre(dia de 1659 en què se signà el Tractat delsPirineus i se cedí la Catalunya Nord a la

monarquia francesa) els actes es realitzaran eldissabte, per facilitar així el desplaçament depersones que acudisquen de les comarques delsud. A les 16.00h eixirà la manifestació de laPlaça d'Aragó amb el lema ‘Català, llengua ifutur per a un poble’ i acabarà al Castellet ambla lectura de diversos parlaments a càrrec depersones d'arreu dels Països Catalans.Per la nit, i després de la manifestació, tindràlloc el El Rellamp! 2003 que comptarà amb lapresencia dels grups Blues de Picolat, Atzukaki Marcel Casellas i la Principal de la Nit SoundSystem al Palau d'Exposicions de Perpinyà.

Perpinyà acomiada elCorrellengua

L’Ajuntament carregacontra el Correllengua

de Sant Andreu

Manifestació dels veïns de Sant Andreu en suport al Correllengua

4 de novembre de 2003 Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu.Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, CasalPopular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, KebraDiscs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, PatiLlimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C.La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: CasalJaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia,Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó dela Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular FèlixCucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentistael Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell:El Gis-Mat de Linyola.Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià:La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Quico Sabater,Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: CasalJaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popular de Gràcia.(C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Plaça de les Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Universitat de València / CODESEMA (C. Nàpols, 18. Mataró) / LaFalcata (C. Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte (Carrer Colomer, 11, 1er B, Torelló) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils)/ Racó de la Corbella (C. Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes(C. Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

Pàgina 2

Andreu Perelló, Mallorca.- Elretorn del Partit Popular al governautonòmic de les illes Balears des-prés de les eleccions del passat 25de maig ha suposat una intensifi-cació dels atacs contra el territori,novament amb la connivènciad'Unió Mallorquina (partit quegoverna el Consell de Mallorcaamb el suport del PP). Les mesures contingudes en elprograma electoral del PP ja anun-ciaven un avanç cap a una majorsituació d’insostenibilitat. Algunesd’elles ja s’han aprovat. És el casde la construcció de set novesautopistes, la reducció dràsticadels parcs naturals de Llevant iCala d’Hort i la derogació de l’im-post ecoturístic, que ha simbolit-zat la submissió de l’executiu deJaume Matas als grups hotelersamb interessos a l’arxipèlag.Altres, com la construcció de qua-tre plantes dessaladores, de nousforns incineradors de residus,parcs temàtics o de noves urbanit-zacions, encara resten a la carteradel Govern Matas. Aquests fetscontrasten amb el discurs d'inves-tidura de l'irònic Matas com anou president del Govern, en elqual assenyalà el turisme i el mediambient com a les prioritats delnou executiu.D'especial gravetat és el Pla deCarreteres, aprovat pel Consell deMallorca amb els vots del PP iUM. El Pla s'insereix en una líniacontinuïsta respecte al model ter-ritorial defensat tradicionalmentpels dos partits conservadors i té,com a tret fonamental, la depreda-ció constant de territori. Els 20milions de metres quadrats (unes2.000 hectàrees) que restaran afec-tats han convertit el Pla deCarreteres en "la major agressió alterritori de Mallorca" segons elGrup Balear d'Ornitologia iDefensa de la Natura (GOB).Concretament, el nou Pla preveula construcció d'obres faraòniquescom les de la Xarxa Arterial de

Palma, de les autopistes de Llevant(en especial el segon cinturó i elsoterrament del Passeig Marítim),de Ponent i la Central, i l'autoviadel Pla, a més de múltiplesvariants en diversos municipis deMallorca. La destrucció d'espaisnaturals s’afegeix també a l’elevatimpacte paisatgístic d’aquestesintervencions, que trencaran elcaràcter rural de molts indrets. Per al GOB, el Pla de Carreteresafavorirà en gran mesura tant eltransport privat enfront del trans-port públic com la urbanització detots els racons de Mallorca. Un dels casos més greus és el plan-tejat a Palma ambel Segon Cinturó,destinat a unirl'autopista d'Incaamb Palmanova.La seva construc-ció acabarà ambels darrers nuclisde caràcter ruralexistents en elterme municipal. Indrets com SantJordi, Son Sardina, Sa Garriga oEstabliments patiran l'impactemés immediat derivat de la sevainclusió en una nova zona urbanit-zable situada entre les dues vies de

circumval·lació de la ciutat.S'apunta així el caràcter especula-tiu d'aquesta mesura, que ha estatpresentada pels seus impulsorscom una solució als greus proble-mes de trànsit que pateix la ciutat,però que amaga al seu darrera larequalificació d'uns terrenys araconsiderats sòl rústic i que no fatants anys eren l’Horta de Palma.Aquesta planificació territorialdepredadora s'inscriu perfecta-ment en el model econòmic que elPP té pensat per a les illes Balears iPitiüses: continuar fomentant elmonocultiu turístic, que els haestat oferint uns bons resultats tant

a nivell econòmiccom electoral Així, el Pla deCarreteres deMallorca s’ha derelacionar ambaltres mesures des-tinades a la conse-cució d’aquestmateix objectiu

(ampliació de l'aeroport de SonSant Joan, construcció de dessala-dores, incineradores, parcs temà-tics i urbanitzacions).Els ara novament aliats, PP i UM,satisfan així les demandes dels dos

sectors econòmics més impor-tants: el lobby turístic i el de laconstrucció, ambdós conformatsper uns empresaris tradicional-ment vinculats als àmbits de poderde l’illa d’ençà el boom turístic demitjan segle passat. Dos exemplesd’aquestes relacions els trobaríemen les amistats de l’expresidentautonòmic Gabriel Cañellas (PP)amb diversos constructors deMallorca i en el matrimoni de lapresidenta del Consell insular,Maria Antònia Munar (UM), ambun conegut empresari de la cons-trucció de l’illa.

El nou Pla de Carreteres suposarà la fi de diversos nuclis rurals a Palma aixícom la construcció de fins a set noves autopistes i autovies arreu de l’illa

PP i UM aproven la «més granagressió al territori de Mallorca»Els defensors

del territoris’organitzen ales Illes

l’apunt

Les noves vies decircumval·laciópermetran larequalificació de gransextensions de terrenyara no urbanitzables

Des de l’aparició de les primeresnotícies sobre les mesures impul-sades per PP i UM s’ha anat ges-tant un moviment d’oposició a laseva execució. A primera vista,aquest sembla tenir algunes de lescaracterístiques tradicionals delsmoviments de defensa del territo-ri d’arreu dels Països Catalans:base popular, àmbit d’actuaciólocal i lligams amb els sectorsnacionalistes.És en aquesta línia que s’incloul’aparició de les plataformes con-tràries tant al Segon Cinturó dePalma com a l’Autovia Inca-Manacor. Integrades majoritària-ment per associacions de veïns deles zones afectades i altres col·lec-tius d’actuació local, han prota-gonitzat diverses accions de pro-testa en les darreres setmanes:concentracions, conferències,talls de carreteres, recollida designatures i presentació d’al·lega-cions.Malgrat tenir enfront a un mateixenemic, el Pla de Carreteres, nos’han constituït encara en unmoviment unitari. El fet que entotes elles el GOB hi sigui pres-ent els pot donar, però, unamajor efectivitat en la seva acció Per les seves conseqüènciespolítiques cal destacar els fetsde Costitx, esdevinguts el pas-sat 13 d’octubre. En el plenari de l’Ajuntament,també governat per la presiden-ta Munar, el PSM presentà unamoció per a demanar el rebuigde la Sala a l’Autovia. Un delsregidors d’UM votà a favor dela proposta. No és un cas aïllat,en altres municipis afectats perl’autovia com Sineu o Petra,elements del partit s’han mani-festat contra el seguidisme res-pecte al PP. D’altra banda, 12 persones delcentenar de concentrats aquelldia a l’ajuntament han patit laincoació d’un expedient sancio-nador per part de la Delegacióde Govern espanyol.

El model de desenvolupament del PP i UM es basa en la massificació turística

Aureli Silvestre, Valencia.-Finalment, l'acord presentat con-juntament pel Govern andorrà i elMinisteri d'Educació espanyol

referent al nou model educatiu del'escola espanyola a Andorra haquedat en suspens per la pressiópopular. Aquest conveni, que ha

de ratificar-se periòdicament deguta les particulars circumstàncies delsistema educatiu d'aquest Estatdels Pirineus, integrava una sèrie

de canvis respecte a l'anterior; elsmés polèmics dels quals eren elsreferits al pas a l'optativitat de l'es-tudi de la llengua als cursos delbatxillerat, és a dir a l'ensenyamentno obligatori entre els setze i elsdivuit anys, i que actualment és dequatre hores obligatòries a la set-mana; o al fet que per als cicles ini-cials pogueren quedar exclososaquells alumnes que pressuposes-sin una estada a aquest país demenys de tres anys. Aquest conve-ni hispanoandorrà va arribar a seracordat de forma oficial entre laministra d'educació espanyola,Pilar del Castillo, i el seu homòlegandorrà, Pere Cervós; però abansque passés pel tràmit parlamentaria tots dos estats, la polèmica haobligat a fer marxa enrere algovern presidit per Marc Forné.De fet el passat 12 d'octubre, pocsdies abans de la rectificació final,l'embaixador espanyol a Andorra,a l'acte de la recepció oficial deldia de la hispanitat i davant delpropi Marc Forné, va asegurar queesperava i estava segur que el con-veni se signaria en breu. Des dediferents col·lectius i entitats cívi-ques i culturals andorranes i de laresta dels Països Catalans s'ha mos-trat la disconformitat amb aquest

nou conveni que, per a aquestesentitats, suposaria un retrocés en lapresència pública del català aAndorra, on malgrat ser llenguaoficial la seua situació continuasent de llengua minoritzada. Peraltra banda també s'han criticat elsrespectius governs d'Andorra i del'Estat espanyol, al primer pertenir tant poca consideració ambla llengua del seu propi país, mer-cadejant amb ella i gastant-la coma moneda de canvi en les negocia-cions amb l'Estat espanyol per laconstrucció de l'aeroport de la Seud'Urgel. Al Govern espanyol, perla seua banda, se li ha recriminat lapoca sensibilitat respecte a unallengua que continua sent oficial al'Estat espanyol i que les seues prò-pies lleis obliguen a defensar i pro-mocionar.

El Govern d'Andorra famarxa enrere L'acord subscrit amb l'Estat espanyol suposava un retalld'aquesta llengua al sistema educatiu del país

Júlia Taurinyà / Arnau Urgell,Perpinyà / Barcelona.- Els passats17, 18 i 19 d'octubre, la vila de Rià,a la comarca nord catalana delConflent, acollí la Va AssembleaNacional de la Coordinadorad'Estudiants dels Països Catalans(CEPC). Era la primera assemblead'estudiants celebrada a laCatalunya Nord, i també la prime-ra realment nacional, amb repre-sentació de tots els racons del terri-tori.El primer dia, a la Universitat dePerpinyà, va parlar Ben, un joveanglès instal·lat des de fa quatreanys a la Catalunya Nord. Bencomençà a interessar-se per la cul-tura catalana cantant les melodiesde Joan Pau Giné, cantautor rosse-

llonès mort fa tot just deu anys. Unexemple d'integració a la culturapròpia, en una zona en què aquestaés molt difícil, ja que només el 2%dels infants poden ser escolaritzatsen català.L'endemà, es tractaren tant temesd'organització interna com les cam-panyes nacionals pel present curs.Al llarg de l'any es pretén reflexio-nar sobre la reforma de l'espai euro-peu de l'ensenyament i lluitar con-tra la mercantilització i privatitza-ció de l'educació. Una reforma que,sota el pretext d'homologar elsestudis universitaris al conjunt de laUnió Europea, pretén transposar alnivell educatiu els preceptes neoli-berals d'institucions coml'Organització Mundial del

Comerç (OMC). Diverses temàti-ques "locals" tindran també ressònacional, com per exemple cam-panyes a favor de l'oficialització delcatalà a la Franja de Ponent i a laCatalunya Nord. En el cas de laFranja, la futura aplicació opcionalde la Llei de Llengües d'Aragó potaprofundir el procés de "blaveritza-ció". Un altre eix serà la difícilsituació de la llengua al PaísValencià sobretot centrant-se en elconflicte per l'homologació de latitulació de Filologia Catalana i enla llei d'autors de secundària.La nit de dissabte se celebrà un con-cert a Vilafranca de Conflent ambgrups de les dues bandes delsPirineus. El diumenge es va tancarl'assemblea, amb les últimes deci-sions i els acomiadaments. A lesquatre es quedaren sols els nordcatalans; sols però més forts, a puntper engegar la feina i continuar llui-tant. Durant tres dies, un centenar d'es-tudiants d'arreu dels PaïsosCatalans es van reunir, van debatrei també fer festa junts. A laCatalunya Nord, part del territorimassa sovint oblidada, aquest tipusd'actes són realment importants.Importants pel seu contingut, peròtambé per l'excepcionalitat i la difi-cultat d'organitzar-los. La realitat aCatalunya Nord, és la d'estar acos-tumats a les dificultats, a resistir i asuperar-les.

La CEPC centra la feina en laprivatització de l’educacióL’Assemblea Nacional que la CEPC va celebrar al Rosselló tambés’ha fixat lluitar contra la reforma de l’espai europeu educatiu

4 de novembre de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Judici contra Espanya per torturesa Estrasburg

Els independentistes que han portat l’Estat espanyol a Estrasburg

Un dels objectius de la CEPC és mobilitzar els estudiantsAndreu Dalmau, 2002

Onze anys després de l'operaciócontra l'independentisme delsJocs Olímpics de Barcelona,Estrasburg decidirà el proper 18de novembre sobre la negativa del'Estat espanyol a investigar lesdenúncies per tortures que vanpresentar 17 independentistes.Es dóna la circumstància que eltribunal que s'ha d'encarregar dedecidir emetrà sentència elmateix dia de la vista. AlertaSolidària organitza un autocarcap a Estrasburg per donarsuport als denunciants i a lesseves famílies. L'organisme anti-rrepressiu afirma que la impor-tància de la jornada rau en què"l'Estat espanyol seurà al bancdels acusats per haver encobertles tortures" . Per denunciaraquest fet, també organitzen unacte a Gràcia el proper 22 denovembre que comptarà amb laparticipació de independentistesdetinguts en l'anomenadaOperación Garzón, personatges

de la cultura i alguna sorpresa.L'objectiu és fer "un acte de rea-firmació nacional i de combat,on la protagonista esdevingui enprimer lloc la memòria històrica,després el present de lluita, ifinalment, el futur, que de bensegur, serà nostre".Abans, però, l'objectiu és omplirl'autocar de gent i de solidaritat.Els autobusos sortiran el dia 17de novembre, arribant a les 8 delmatí davant del Tribunal, i torna-rà el mateix 18, a les 21hores, perser a casa el migdia del dia 19.Horaris: Lleida (12:00 Estació deBusos), Manresa (13:30 PuertoRico), Vic (14:30 Estació deBusos), Girona (15:30 Estació deBusos) i Barcelona (14:00 PalauReial). El preu és de 55 euros.Demaneu informació a Lleida(649.09.87.77), Manresa(657.70.96.75), Vic(636.38.67.6), Girona(699.37.93.30) i Barcelona(645.16.23.56).

Laia Altarriba, Barcelona.- Com aconseqüència dels fets ocorregutsels dies 11, 12 i 13 de setembre aCastellar del Vallès, diversoscol·lectius i entitats de la comarcahan creat la CoordinadoraAntifeixista del Vallès. La voluntatde la Coordinadora és denunciarles agressions que va patir la gentde Castellar per part de joves feixis-tes durant els actes de celebració del'Onze de Setembre i de la festamajor del municipi i, també, aler-tar de la impunitat i l'elevada fre-qüència amb què es donen casosd'agressions feixistes, tant a tot elVallès com als Països Catalans iEuropa en general.La Coordinadora ha volgut remar-car que, com es va poder veure aCastellar, "amb l'excusa dels inci-dents que causen els grups de fei-xistes, s'aprofita perquè intervinguila policia i per criminalitzar des deles consignes de la Delegación delGobierno a tots aquells grups i per-sones que treballen per la culturacatalana, per millorar les condi-cions de vida de la gent, amb lapoblació recentment immigra-da...". La intenció que hi ha darre-ra d'aquests fets, segons laCoordinadora, és "una maniobraque cerca de criminalitzar l'inde-

pendentisme, en aquest cas, elsmoviments populars, llibertaris,comunistes, els col·lectius que llui-ten per unes condicions laboralsdignes o la població en general que

no s'emmotlla al discurs del PP i del'ordre imperant".És per això que els antifeixistes delVallès no estan d'acord amb lesdemandes que han fet alguns con-

sistoris vallesans d'augmentar lesdotacions policials. La recepta queproposen és una altra: per comen-çar, que els ajuntaments catalansaprovin mocions per declarar-seantifeixistes i que actuïn en conse-qüència, que no es criminalitzi quilegitimament es defensi dels atacsfeixistes i que es rebutgin actes comla jornada de la "Hispanitat" del 12d'Octubre; però també reclamenque es dotin els barris i pobles decentres i educadors socials, recursosi centres educatius i de salut queevitin que es gesti la ignorància, lapor i la pobresa on es cultiva el fei-xisme.Sabadell contra la repressióLa creació d'aquestaCoordinadora també coincideixamb la càrrega que la policiamunicipal de Sabadell va fer el 27de setembre contra un grup dejoves que protestaven pel tanca-ment d'un bar. La plataforma ques’ha creat de suport als detingutsja ha recollit les signatures desuport de 3.312 ciutadans/es i 56entitats i col·lectius.

4 de novembre de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Absolts elsencausats delteatre PrincesaEl passat dimecres 29 d'octubre esva fer pública la sentencia delmacrojudici del teatre Princesa deValència i que absol la cinquantenade joves que l'octubre de 1999 vanser detinguts arran del desallotja-ment d'aquest històric edifici de laciutat i que va acabar amb el resul-tat de la mort d'un jove que es tro-bava a dins l'immoble. Segonsreconeix el propi jutge, l'absolucióve motivada per la impossibilitat dedeterminar la participació indivi-dual i personal de cadascú dels acu-sats en els fets, malgrat que espogueren donar casos de resistènciaa l'autoritat i desordres. D'aquestamanera es posa fi a un dels proces-sos judicials contra els movimentssocials que han alçat més expecta-ció els últims anys.

Juanra ha estatextradit desd'HolandaEl pres polític barceloní Juan RaRodríguez ha estat extradit a l'Estatespanyol per les autoritats delsPaïsos Baixos, ingressant el passat23 d'octubre a la presó madrilenyade Soto del Real. Després de dosanys de recursos, els tribunalsholandesos no han tingut encompte les denúncies de pràctiquesde tortures per part dels diferentscossos policials espanyols i hanconcedit l'extradició.Com a protesta per aquesta decisió,un centenar de persones es vanconcentrar a Barcelona davant deDelegació del Govern espanyolconvocades per Rescat

TransvestismelingüísticUn estudi realitzat a la Facultat deCiències Polítiques i Sociologia dela Universitat Autònoma deBarcelona (UAB), demostra l'im-pacte de la presència d'alumnesErasmus. En l'informe, realitzat elcurs 2000-01, un 77,2% dels estu-diants autòctons i un 56,8% delsprofessors admeten que algun cops'ha hagut de canviar la llenguahabitual de la classe per la presènciad'aquests estudiants. Els resultatsde l'estudi poden extrapolar-se alconjunt de les universitats princi-patines.

Els casals de laFranja es des-vinculen d’ACPVLes entitats culturals de la Franjade Ponent uneixen els seus esforçosi creen una nova organització quecobrirà les quatre comarquesMatarranya, Baix Cinca, Llitera iRibagorça; la Institució Cultural dela Franja de Ponent. La ICFP éspresentarà el 29 de novembre pro-per a Fraga (Baix Cinca), en elmarc dels IV Premis Jaume I.

Redacció, Barcelona.- Un infor-me ha fet reviscolar el debat alvoltant dels maltractaments i lescondicions de vida a les presonscatalanes, en aquest cas, les de laComunitat Autònoma deCatalunya. I l’informe no prove-nia d’un lloc qualsevol, sinó del’Observatori del Sistema Penal idels Drets Humans de laUniversitat de Barcelona. El cert

és que els autors de l’informe hanreconegut que aquest no ésexhaustiu ni sistemàtic, peròargumenten que això no ha estatpossible per les traves que haposat la Generalitat, que els haprohibit l’entrada en les 11 pre-sons catalanes. Malgrat tot, afirmen que els haresultat “fàcil” trobar casos detortures i d'agressions a interns

comesos per funcionaris de pre-sons.Una de les dades més significati-ves que fa públic l’informe és laque revela que de la poblacióreclusa en les onze presons catala-nes, hi ha un mort cada quatredies. L’informe atribueix aquestfet a les condicions sanitàries delscentres, agreujades per la sobreo-cupació que situa algunes presonsmolt per sobre de la seva capaci-tat.L’informe també qüestiona elpaper dels funcionaris de presons,un important sector del qual esrevela com un búnquer d’ultra-dreta organitzat al voltant de laCATAC, un sector que seria espe-cialment fort a la presó de CanBrians, on és capaç d’absorvirquotes de poder de la Generalitat,sempre segons l’informe. Cal dirque la Federació de Presons d’a-quest sindicat s’ha integrat darre-rament a la UGT. Sobre la CATAC, l’informetambé afegeix que “mostra en lesseves publicacions els seus viatgesals EUA on presencien execu-cions”, i afirma que el seu princi-pal dirigent, Manuel Allué, “ha

estat denunciat en diverses oca-sions per Amnistia Internacionalper maltractaments i tortures”.Reacció del poderNo va trigar gens a aparèixer lareacció del Departament deJustícia de la Generalitat, l’orga-nisme responsable de la situació ales presons catalanes.Qualificaren l’informe del’Observatori de “poc creïble” i de“tendenciós” i negaren rotunda-ment que hi hagi maltractamentsi tortures dins les presons catala-nes.Notícia que no ve de nouEl cert és que les notícies sobremaltractaments i sobre les pèssi-mes condicions en els centrespenitenciaris catalans (no nomésels del Principat) no vénen denou. No en va, la tensió i la con-flictivitat dins les presons catala-nes ha augmentat significativa-ment en els últims temps. El motí a la presó de QuatreCamins és un exemple de la lluitade les persones preses en defensad’unes condicions de vida dignes,com en el seu moment va reco-nèixer a la seva manera laGeneralitat, afirmant que l’endu-riment del Codi Penal de 1995havia “generat un clima de tensiói frustració entre els presos mésperillosos (sic)”. Un altre precedent no massaconegut és el cas del pres que vamorir en una vaga de fam “atomba oberta” contra els expe-dients que li negaven la concessiódel tercer grau.

Un informe de la UB denunciatortures a les presonsEls funcionaris i les condicions sanitàries són els principalscausants d’una situació que genera un mort cada quatre dies

L’informe constata que hi ha maltractaments a les presons principatines

Foto: L’Avanç

El Vallès Occidentals’organitza contra el feixisme

Els veïns i veïnes de Castellar s’han organitzat contra les agressions feixistes i policials

Rafa Escobar, València.- El pas-sat dia 20 d'octubre, des de ladirecció de la fàbrica de joguinesMB, ubicada al polígon indus-trial que hi ha al voltant de lacarretera que uneix les pobla-cions de Manises (Horta) i Riba-Roja del Túria (Camp de Túria),s'anuncia la tramitació d'unexpedient de regulació d'ocupa-ció, que deixarà al carrer 226treballadors amb contracte fixediscontinu, així com també elproper tancament total de laplanta que afectarà a la resta.Les raons esgrimides fan referèn-cia a les estratègies econòmiquesdissenyades per la multinacionalHasbro, a la qual pertany MBdintre de la sucursal HasbroIberia, que busca la disminuciódels costs per tal d'incrementarel marge de beneficis.L'operació, iniciada amb l'expe-dient de regulació, es completa-rà amb el tancament definitiu de

la planta, suposant açò l'acomia-dament dels 289 treballadorsindefinits restants. D'aquestamanera, s'eliminaran 515 llocsde treball, mantenint-se única-ment 100 treballadors per a tas-ques comercials de marketing ivendes per l'Estat Espanyol iPortugal.Segons fonts properes a l'empre-sa, la reducció de costs s'efectua-rà mitjançant la subcontractaciód'un 80% de la producció a laXina i desplaçant el 20% restanta la planta irlandesa deWestford. Amb aquesta manio-bra la multinacional, a més d'a-conseguir una disminució delscosts pel que fa a la ma d'obra,tracta d'ampliar els mercats iincrementar la demanda delsseus productes, aspectes quesegons afirmen els representantsde Hasbro Iberia es trobavenestancats a la planta de Riba-Roja.

Per la seua banda, els represen-tants dels treballadors refusen elpla de tancament i assegurenque la documentació aportadades de l'empresa és insuficient ien cap cas justifica el tancament.La presidenta del comitè d'em-presa afirma que l'única raó deltancament radica en l'obtencióde més beneficis i no en el dèfi-cit de la seua comptabilitat.La plantilla també demana l'ela-boració d'un pla de viabilitatque justifica dient que, segonsassenyalen les xifres del 2002,MB obtingué uns beneficis depràcticament dos milions d'eu-ros, que, tot i no ser un a xifraastronòmica, en cap cas justificael tancament. Pel contrari, elportaveu de l'empresa a l'EstatEspanyol Luís Delgado no con-firmava el dimarts 28 d'octubrela veracitat de les dades a lavegada que es negava a facilitaral comitè d'empresa les xifres

corresponents a l'any 2003.Delgado també anuncià laimpossibilitat de garantir captipus de recol·locació per als tre-balladors afectats i insistí en elcaràcter "inevitable" del tanca-ment, causat, segons ell per lapèrdua de mercats i pels canvisoperats en les pautes de consum,ara més orientades cap a lesjoguines electròniques.L'expedient de regulació comp-ta però de moment amb l'oposi-ció del govern valencià, el qualha estat subvencionant l'empre-sa per a la seua suposadamodernització des de l 'any1999 amb 42,6 milions d'eurosen total procedents de l'eraripúblic. Per aquest motiu semblaque les indemnitzacions a lesque haurà de fer front la com-panyia seran elevades (uns 12milions d'euros aproximada-ment), malgrat que, des defonts properes als representantsdels treballadors, no es descartal'arribada a una entesa entrel'empresa i l'administració.

4 de novembre de 2003

Pàgina 5

Economia

MB tanca la planta de Riba-Rojai deixa al carrer 515 treballadors

Expedient deregulació aFerraz-ShaumutUn nova empresa s’ha sumat a lallarga llista de tancaments ques’estenen pels Països Catalans.Aquesta vegada ha estat la plantade la multinacional, dedicada a laproducció de fusibles, Ferraz-Shaumut a l’Hospitalet deLlobregat.La direcció de l’empresa a Françaha anunciat aquesta setmana alsmés de cent treballadors fixes quetanca la seva seu per “problemesde reestructuració” de la multina-cional, a pesar de que fa pocsmesos comptava amb més de centtreballadors extres d’ETT.Les negociacions entre el comitèd’empresa d’UGT i la direcciós’han iniciat oferint la multina-cional uns acomiadaments de 30dies per any treballat, mentre elcomitè en demana 60. a més, elstreballadors demanen larecol·locació de les persones mésgrans.Per aquestes reivindicacions espreparen mobilitzacions dels tre-balladors en les properes setma-nes entre les que destaquen tresdies de vaga i la col·locació depancartes i cartells informatius ala zona industrial.

La fàbrica de joguines MB anuncia el tancament de la seva planta de Riba-Roja de Túria

La manifestació contra eltancament de la plantade l'empresa de joguinesplàstiques MB de Riba-Roja reuní aproximada-ment un miler de perso-nes entre treballadors,familiars i simpatitzants.La marxa partí de l'ajun-tament de Quart dePoblet (Horta) i recorre-gué el poble fins arribar al'ajuntament del pobleveí, Manises, en un tra-

jecte d'uns tres o quatrekilometres pels pobles alsque pertanyen la majoriadels treballadors acomia-dats. La manifestació vatallar el trànsit durantmés d'una hora, mentrees cridaven consignescontra els governs centrali autonòmic i la seuapolítica econòmica i con-tra la companyia dejoguines.A la fi del recorregut es

llegí un comunicat ons'afirmava que aquestaera la primera d'unseguit de mobilitzacionsque tenien la intenció defer que el tancament dela factoria resultara moltcar a la multinacional,així com fer-se ressò de laimpunitat de la que dis-posen les grans corpora-cions arreu del món perfer i desfer al seu gustsense tindre en compte

els efectes socials ihumans que generen.Segons han comunicatels treballadors de l'em-presa, el cap de setmanade l'u i el dos de novem-bre es reuniran a Ginebrarepresentants sindicals detotes les plantes de la cor-poració arreu d'Europaper tractar de dissenyaruna estratègia comunafront a les maniobrespatronals.

Manifestació a Quart dePoblet i Manises

Qullasuyu és el nom com la majo-ria dels habitants originaris deBolívia anomena les seves terres.Una terres creuades per muntanyesde més de 5.000 metres, unes sel-ves plenes d'aigua i uns erms plensde minerals i gas. Sucoses vàluesper la rapinya criolla de l'imperi.Bolívia és un país on la majoria ésindigena o mestissa. Més del 90%de la població. Es calcula que tansols entre un 5 i un 15% dels seushabitants són blancs. Descendentsdirectes dels espanyols o d'euro-peus que hi van anar a fer "fortu-

na" amb la plata, el salitre, l'estanyo el gas. La fama de la plata boli-viana féu famosa aquella frase quedeia "això val un potosí!", degut ala zona on s'expoliava el millorargent d'Amèrica.Però allà també hi anaren moltsnazis alemanys a amagar-se desprésde la segona guerra mundial. No ésd'estranyar, que el dictador que hiocupà el càrrec durant gairebé lasegona meitat del segle XX esdigués Hugo Banzer. I no és d'es-tranyar que el racisme pur i durhagi estat des de sempre la dinàmi-ca política, social i econòmica deQullasuyu.La majoria d'indígenes pertanyen ales comunitats nacionals aimares iquetxues, tot i que també hi desta-quen els urus i els guaranis. Al cos-tat del Perú, l’Equador, certes àrees

de Mèxic, el Paraguay i Guatemalaés el pais americà on encara hidominen els nadius.Bolívia és encara, per molts delsseus dirigents politics indígenes id'esquerres, un país puramentcolonial. On les elits blanques aca-paren el poder econòmic i políticen exclusivitat, això sí, posant sem-pre algun indi en algun càrrec perfer bonic.I, evidentment, les taxes de pobre-sa i riquesa es capgiren a l’hora de

quantificar la població. El 86% dela població viu sota l’índex de lapobresa. Però els recursos naturalssón i han estat immensos. Perquèmolts d'ells, com la plata, el salitrei l'estany, ja han estat pràcticamentarrabassats.Ara només els quedava el gas i l'ai-gua. I de la mateixa manera quevan fer els seus antecessors, elmultimilionari-president Sànchezde Lozada, que ha fugit a Miami,pretenia regalar el gas a les grans

trasnacionals. Entre aquestesempreses hi ha, l'espanyolaRepsol, que integra, juntamentamb British Gas i PanamericanGas, la PACIFIC LNG, associatsalhora amb ENRON, conegudaper la seva implicació amb enBush fill.L'any 2000, milers de miners,camperols i treballadors, de majo-ria indigena, van evitar que es pri-vatitzés l'aigua. Això els ha espero-nat altra volta a llençar-se a defen-

sar la sobirania del pais i els seusrecursos. A defensar la seva digni-tat.Qui ha sabut conduir aquesta llui-ta ha estat sobretot el MAS, elMoviment al Socialisme, del lídercocaler indígena Evo Morales, queva estar a punt de guanyar lesdarreres eleccions amb un progra-ma nacionalista seguint els passosd'Hugo Chaves a Veneçuela. Peròtambé cal destacar el paper deFelipe Quispe, dirigent de laConfederació Sindical Única deTreballadors Camperols de Bolívia(CSUTCB), diputat pelMoviment Indígena Pachakuti i

fundador de l'Exèrcit GuerrillerTupac Katari.Com deia Felipe Quispe en ladarrera entrevista a la Folha de SaoPaolo en referència a les futuresconverses amb el nou govern deCarlos Mesa: "Per assolir el poder,l'única forma és una revolució. Non'hi ha prou tenint el govern per aser els amos del nostre destí. Per lesvies institucionals, no arribarem alpoder, ni tan sols al govern. Larevolució passarà un día. Per atenir el que és nostre, cal enderro-car-ho tot: les Forces Armades, queserveixen als interesos nord-ameri-cans, la policia i el poder econò-mic.”

Bolívia, Qullasuyuexisteix

4 de novembre de 2003

Pàgina 6

Internacional

“El 90 % de la poblacióés indígena o mestissa,mentre que només entreun 5 i un 15 % sonblancs”

“Qui millor ha conduitaquesta lluita ha estatEvo Morales, delMoviment al Socialisme”

Tràgic balanç després d’un mes de mobilitzacions

Sonia Jiménez. Redacció València.-Un mes després de la revolta que alçà elpoble bolivià en contra de la políticadel ja expresident Gonzalo Sánchez deLozada, el país ha recuperat la seuarelativa calma. Evo Morales, líder del'oposició, ha anunciat que el MASforçarà un judici a l'executiu responsa-

ble de la mort de 81 persones durantels incidents del passat octubre i que encas de que la causa no progresara, re-correran a la Cort Penal Internacional .Mentrestant, el nou president, CarlosMesa, compta amb un termini de 90dies de confiança esgrimida pelSindicat de Camperols, que esperen

canvis significatius del seu gabinet. Demoment, Mesa ha fet públic el relleude l‘Alto Mando Militar fent fora elsgenerals de l'Exèrcit que acompanya-ren Sánchez de Lozada. Per una altrabanda, Morales manté que el seu partitexigirà la construcció d'un nou Estatque acabe amb l'anterior model neoli-beral. Aquest nou estat naixerà deldebat que els diferents movimentssocials bolivians encapçalaran i haurande consensuar amb el govern, per tal deconvocar una Assemblea Constituentpopular, impulsada per les poblacionsoriginàries. Una de les reivindicacionsmés fermes del poble indígena és laseua participació en el procés de refun-dació del país, dret que se'ls negà l'any1825, quan Bolívia aconseguí la seuaindependència. Es pretén arribar a unademocràcia participativa on els exem-ples que el MAS pren com a referènciapassen per Cuba i els seus avanços eneducació i sanitat, Veneçuela i l'expe-riència de l'Assemblea Constituent o laproposta brasilera d'economia mixta.Precisament a Bolívia se celebraràenguany la XIII Cimera Ibero-

americana durant els dies 14 i 15 denovembre i amb la representació de 21mandataris d'aquestos països. Moralesha afirmat que prepara una citaparal·lela amb Castro, Chavez i Lulaper aconseguir la unió de les esquerresa Llatinoamèrica i crear un front comúde lluita contra l'imperialisme i lesseues estructures. A aquesta mateixacimera, i aprofitant l'estada del presi-dent José Maria Aznar, el MAS exigiràal mandatari espanyol que es reflexionesobre la manera de rescabalar els danyscomesos durant 500 anys de colonitza-ció en una o altra mesura.

Es busca una democràcia participativa i més autonomia per als 9 departaments

El poble bolivià espera un procésde refundació del país

Per Sergi Perelló i Miró

4 de novembre de 2003

Pàgina 7

Cultura

La mort de Manuel VázquezMontalbán el passat divendres 17d'octubre a l'aeroport de Bangkokva estar seguida per nombrosesmostres de condol i d'homenatgesvaris: el dilluns següent, elCol·legi de Periodistes deCatalunya va estar obert i va posara disposició de les persones que livolguessin retre homenatge un lli-bre de condols i ICV/EUiA el vanhomenatjar també aprofitant unacte de presentació del seu progra-ma cultural (el mateix Montalbánhavia estat responsable de culturadel PSUC a finals dels setanta); eldimarts va ser incinerat, es va feruna cerimònia íntima al cementiride Collserola i, per la tarda, es varealitzar, al Paranimf de laUniversitat de Barcelona, l'home-natge més massiu de tots i que vacomptar amb la presentació delrector Joan Tugores i les interven-cions del cantant Raimon, l'es-criptora Rosa Regàs, i l'escriptor iPremi Nobel de Literatura JoséSaramago. Tots els diaris i revistes del país esvan omplir, els dies posteriors,d'articles que repassaven les sevesdiverses vessants professionals. Laperiodística, on es parlava delsseus inicis, el 1960, al periòdicfranquista Solidaridad Nacional,d'on va acabar sent relegat a unaltre diari del règim, La Prensa.Aquí s'hi va estar fins que el vantancar a la presó el maig del 1962i no se'l tornarà a veure, en prem-sa, fins que deu anys després par-ticipà, en diferent grau, en publi-cacions com Siglo XX, Triunfo, iTele/Exprés. En els darrers anys vaser articulista, entre d'altres,

d'Interviú, d'El País, i de l'Avui.També dins d'aquest camp es des-tacaven els llibres Informe sobre lainformación (1963), on es realitzauna anàlisi sobre el control al qualestan sotmesos els mitjans decomunicació, i Historia y comuni-cació social (1980). La vessantpoètica, la nineta dels seus ulls,formada per una recopilació delsseus primers quatre llibres,Memoria y deseo (1990), i perCiudad i Ars amandi, les dues del1997. La narrativa, que podríemdividir en dos blocs. Per unabanda la sèrie de novel·la negraprotagonitzada pel detectiuCarvalho, que consta de setze lli-bres i d'entre els quals podríemdestacar Los mares del sur (1979),que fou Premi Planeta, la qualcosa no és garantia de res peròcom que ho va ser, ho dic,Asesinato en el Comité Central(1981), El balneario (1986), oSabotaje olímpico (1993). Aaquests llibres n'haurem d'afegirun darrer, Millenium, que constad'unes mil planes i dos volums.Cal afegir encara que hi ha enmarxa un projecte per traduir-losal català. Per altra banda, tot unseguit de novel·les de temàticadiversa com ara El pianista (1996),Galíndez (1990), la història d'unmembre del Govern basc a l'exiliforçat de després del 1939 que esrelaciona tant amb la CIA comamb l'oposició a la dictaduradominicana de Trujillo, que ésassassinat encara no se sap ben béper qui ni sota quines ordres, i queli va valdre el Premi Nacional deLiteratura d'aquell any, iAutobiografia del General Franco(1992), una corrosiva evident-ment falsa autobiografia sobre eldictador. El camp de l'assaig,àmpliament tocat tant quantitati-vament com temàtica, amb obresde caràcter històric, prenent elterme històric un sentit molt

ampli, on no són només esdeveni-ments històrics els polítics estric-tes sinó també tot allò que elsenvolta i que forma part de la cul-tura popular, com ara Crónica sen-timental de la transición (1985),obres sobre gastronomia com Les

meves receptes de cuina catalana(1995), polítiques com Panfletodesde el planeta de los simios(1995), o d'anàlisi de processosrevolucionaris o de revolta comara Y Dios entró en La Habana(1998), on Montalbán aprofita la

visita del Papa a Cuba per fer unrepàs de la revolució cubana, oMarcos: el señor de los espejos(1999), una reflexió sobre l'aixeca-ment zapatista del 1994 i la sevaevolució.A més de l'anàlisi més o menysdetallat de la seva producció,també hem trobat nombrosos arti-cles que parlaven sobre el seucompromís. En aquest punt esparlava dels seus inicis al FLP, nogaire, i al PSUC i a IC, de la qualen va ser un dels fundadors.També es feia constant esment delseu recolzament als sectors mésmarginals i a aquelles causes que,els que ja fa anys van abandonar,anomenen causes perdudes, a dife-rents projectes emancipadors d'a-rreu del món. I tot això és cert,tant cert com que, malaurada-ment, tot i que sempre va advocarper la resolució dialogada delsconflictes, va accedir a formar partdel Comitè d'Honor de laCandidatura al Premi Nobel de laPau d'en Baltasar Garzón.M'agradaria pensar que enMontalbán es va enlluernar ambels processos endegats pel jutgecontra torturadors sudamericans ique aquestes actuacions el vancegar, l'impediren de veure, que al'Estat espanyol, en Garzón, inte-grant d'un tribunal d'excepció,l'Audiencia Nacional, no nomésno ha passat compte amb els tor-turadors franquistes, sinó quetanca mitjans de comunicació o facom si plogués quan sent els testi-monis de tortures de les personesque porten cent-vint hores inco-municades sota l'anomenada LleiAntiterrorista. Però seria una inge-nuïtat pensar-ho.

Josep Maria Solé

Nombrosos i diversos comiatsa Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalban

La clau per a aconseguir un bon gui-sat de cloïsses és posar-les al final detot, i apagar el foc acabades d'obrir.Si les teniu bullint molta estona seus faran dures i no valdran res.Podeu mesclar diverses classes decloïsses, però tingueu en compte quesi poseu musclos el guisat només faràgust de musclos.Poseu les cloïsses en aigua amb unamica de sal perquè solten la sorra.Piqueu ben fina la ceba i poseu-la asofregir en una cassola de fang ambl'oli. Mentrestant, talleu la nyora perla meitat i poseu-la a remullar en ungot amb una mica d'aigua. Al quartd'hora afegiu-hi els pebrots tallatsfins i tingueu-ho una hora a focmolt lent fins que estiga ben reduït.

Remeneu de tant en tant perquè nose us enganxe. Poseu-hi llavors l'allben picat, feu unes voltes i aboqueu-hi la tomaca ratllada i, al cap d'unaestona, mig litre d'aigua i la fulla dellorer.Agafeu una paelleta i torreu-hi lafarina. Quan estiga mig rossa, apa-gueu el foc i aboqueu-hi el vi.Mescleu-ho bé i feu una pasteta, tottenint cura que no queden grumolls.Afegiu-la a la cassola i mescleu-hobé. Peleu les patates i talleu-les adaus grans. Afegiu-les a la cassola ideixeu-les coure. Quan les patatesestiguen cuites, afegiu-hi les cloïsses.Quan afegiu les cloïsses heu de vigi-lar que el caldo estiga bastant espès,ja que els bivalves solten molta aigua

i ja us l'aigualiran fins a obtenir latextura desitjada. Si les poseu quanel caldo té la textura que voldríeu alfinal, us quedarà massa aigualit.Separeu la carn de les nyores remu-llades i piqueu-la en un morter amb

el safrà i una mica de julivert. Afegiuaquesta picada a la cassola. Quan lescloïsses siguen acabades d'obrir, tas-teu-ho, rectifiqueu-ho de sal, si cal, iserviu-ho.

Guisat de cloïssesRecepta

Ingredients pera 4 persones

1 kg de cloïsses variades(tellines, petxines, esco-pinyes, navalles, cloïssafina, etc.), dues cebes,

un pebrot vermell petit idos de verds, dos gransd'all, una tomaca ben

madura, tres culleradesde farina, un got de vi

ranci o de vi blanc semi-dolç, 100 ml d'oli d'oli-

va verge, una fulla dellorer, una branqueta de

julivert, una nyora,safrà, ½ kg de patates,

aigua i sal.

4 de novembre de 2003

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 21. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia,Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera. Distribució : Eva Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Albert Roig, Sergi Perelló, Roger Sànchez, Andreu Dalmau.

NOVEMBREDimecres 5Tarragona (Tarragonès). Soparpopular de protesta contra la Nit del'Empresari. 20h, plaça de la Font.Organitza: Assemblea de ciutadans imoviments socials de Tarragona Fraga (Baix Cinca). Xerrada:“L’OMC i els transgènics”. 20:30h,Palau Montcada. Organitza: Centred’Estudis Llibertaris José Alberola.Divendres 7Barcelona (Barcelonès). Ana Aznar iAlejandro Aggag okupen l'Hamsacontra els desallotjaments, amb lacompanyia de teatre Animalario.1:30 de la matinada, centre socialokupat Hamsa. Organitza:Assemblea d'Okupes de Barcelona.Torrent (Horta). Festa per l'autoges-tió. Ateneu Cultural Casino deTorrent. Organitza: Endavant iCasino Torrent.Cardedeu (Vallès Oriental). Concertantirepressiu amb Mesclat, HabeasCorpus i altres. Organitza: CasalPopular la Traca i Alerta Solidària.Dissabte 8Perpinyà (Rosselló). Acte final delCorrellengua i commemoració de lasignatura del Tractat dels Pirineus,amb manifestació i concert.Organitza: CAL, Federació d'Entitatsde Defensa de la Llengua i Culturacatalanes i el Casal Jaume I.Diumenge 9Jornada internacional contra el Murde l’Apartheid de Palestina. Actesarreu dels Països CatalansDijous 13Sortida dels autocars cap al FòrumSocial Europeu de París. Organitza:Xarxa de Mobilització Global.Divendres 14Girona (Gironès). Presentació del lli-bre Autoestima i Països Catalans.19:30h, Llibreria les Voltes.Dissabte 15Barcelona (Barcelonès). Concen-tració de denúncia de l'enfonsamentdel Presitge. 16h, Pla de la Catedral.Organitza: Nunca Mais Catalunya.València (Horta). Aniversari de l’en-fonsament del Presitge: passi dedocumental, taula rodona i projec-cions nocturnes. 19h, Aula Magna.Dins la VIII Trobada Just Ramírez.Cornellà (Baix Llobregat). Concerten suport als detinguts de setembre2002. 22 h al CSO Pati Blau.Organitza: Alerta Solidària.Caldes de Montbui (VallèsOriental). Concert pro-presos anar-quistes. 11h, Ateneu Molí d’en Ral.Dimarts 18València (Horta). Xerrada: El móndesprés de l’11 de setembre”, ambCarlos Taibo. 19:30h, Aula Magna.Dins la VIII Trobada Just Ramírez.Terrassa (Vallès Occidental). Xerrada“L’abocador de Coll Cardús, la malagestió de residus”, amb Jaume Soler.21h, Casal de barri de Ca n’Aurell.Organitza: Xarxa Salvem el Vallès.

Vostè dirigeix les crítiques a laConstitució Europea en dos sen-tits: per una part, al propi text id'altra, al procés constituent... Respecte a això hi ha dues qües-tions. D'una banda que el mètodede redacció de l'esborrany s’ha rea-litzat sense tenir en compte l'opiniópública. La redacció de l'articulatrespon, doncs, als criteris del grupseleccionat. No hi ha hagut un pro-cés previ de respecte cap als dretssocials adquirits. S'ha partit de labase de reduir les conquestes socialsa les necessitat del capital en aquestsmoments. Per altra part, el text estàredactat amb la suficient ambigüitatcom per poder retallar sistemàtica-ment els drets socials en un futurimmediat.Qui hi ha darrere de laConstitució? Darrere de laConstitució hi ha un bloc constituïtper l'elit de les burgesies financeresque busquen disposar d'un espai decontrol, connectada amb les trans-nacionals i els grans Estats; França iAlemanya.Què diferències té respecte a trac-tats anterior?Els tractats anteriors sancionavenrelacions de força i d'hegemonia.Tot el procés dels darrers vint anys,sobretot a Maastrich, Niça, etc.reflecteix lesrelacions deforça delsEstats en cadacicle. Això s'hasubstituït, desde 1999, pelpacte entreAlemanya il'Estat francèsper dirigir lesr e g n e sd'Europa. De tal manera que hemarribat a un moment en què aquestsestats imposen les seues condicions.En el text es reconeix la importàn-cia del potencial demogràfic decada Estat. Això significa que s'a-bandona la política del consens?Sí, és la dinàmica lògica d'una uni-ficació capitalista. On més población'hi ha, on més mercat n'hi ha, onmés capital acumulat existeix esgenera un pol d'atracció. Si fins arahi havia hagut cert respecte cap alspaïsos perifèrics pel que fa a lesnegociacions, la tendència començaa invertir-se. En el moment d'entra-da de l'Estat espanyol i Portugalencara calia mantenir les formes.Ara que no fa falta es tendeix cap al'enduriment de les negociacions.S'arribarà a un acord pel qual, apa-

rentement, Alemanya i l'Estat fran-cès cedisquen posicions, però laseua hegemonia eixirà reforçada enel procés de centralització decomandament i capitals.

Davant elsimpulsos de laC o n t i t u c i ó ,quina serà lapostura delsEUA?Les conseqüèn-cies econòmiquesd'Euroalemanya,-la Unió-, provo-quen moltainquietud. La

productivitat mitjana de l'economianord-americana ha cedit respecte del'europea. La pugna creix des dels80 i anirà a més. L'economia nord-americana està prenent mesuresproteccionistes per garantir el des-envolupament, contra el mite delliure mercat. Un procés semblants'escampa per Europa. Un exemplesón les ajudes de l'Estat francès aindústries vitals de la seua economiao les polítiques d'Alemanya per arri-bar a una acord amb Rússia. Totplegat lliga amb la projecció conti-nental de la Unió que aspira a ser undels pols d'Euràsia. L'altre pol seriala Xina. Això comença a inquietarels EUA. Per trencar la líniad'Alemanya, els EUA preveuen con-trolar l'anomenada Ruta de la Sedai satel·litzar políticament Polònia,

Txèquia... Hi ha una lluita latentque anirà in crescendo. EUA veuenamb molta preocupació tres ele-ments: l'Euro, l'expansió cap a l'Esti l'Euro-exèrcit i, dins d'ell, el pro-jecte Galileu,alternativa alGPS americà,-al qual s'hasumat laXina- i l'ex-p a n s i óEuropea capa l'Est. Les disputesentre la Uniói els EUAconcerneixen a disputes de potèn-cies imperialistes.L'agudització interimperialista potarribar a ser d'una tensió extrema.Pel que fa al propi text, donat quela ciutadania europea s'adquireixen ser ciutadà d'un Estat membre,hi haurà ciutadans de primera isegona entre els diferents Estats?El concepte de ciutadania és burgésper antonomàsia. Sense entrar-hi enla discussió conceptual en l'actuali-tat s'intenta crear una estructuradesigual. Nominalment tots seremciutadans. Però les desigualtats esmantindran corregides a l'alça.Existiran ciutadans de primera, desegona i de tercera i no ciutadans aseques.Quin paper atorga a les eurore-gions, què recentment ha agitat

Maragall? Quina opinió li mereixla postura d'alguns sectors de l'in-dependentisme favorable a laUnió?La política de CiU consistí fa anys

a explicar que Catalunya seria elquart motor d'Europa, amb la con-nexió de costa sud de l'Estat fracès iel nord d'Itàlia. Això ha desapare-gut. Ara es parla que el port deBarcelona tindrà un paper decisiuen l'absorció del comerç a la medi-terrània, perquè saben que l'evolu-ció econòmica europea ha variat. Pelque fa a la proposta del PSC, és purapropaganda. Les eurorregions notindran cap poder polític, noméstindran una autonomia de gestióadministrativa. Perquè el desenvolu-pament tecnològic permet el con-trol des del centres d'estratègics.Quin paper atorga a les esquerresen l'impuls a la Unió Europea?El reformisme, en acceptar la lògicadel capitalisme, n’ha quedat preso-ner. Per tant, les seues possibilitatsde negociació són a la baixa. I lesseues dinàmiques sempre seranderrotistes. Durant 30 anys, l'esque-rra ha estat deslligant tot el procéseuropeu del procés capitalista. Hatractat el problema institucionalsense connectar-lo amb l'econòmic.A l'Estat, Esquerra Unida està plan-

tejant proposar un‘Sí’ crític a laC o n s t i t u c i óEuropea, mentrealtres sectors plan-tegen el ‘No’. Al'Estat francèspassa el mateix.Alguns, fins i tot,proposen no pro-nunciar-se i esqui-var qualsevol posi-

cionament.Davant tot el procés i quan s'arribea un referèndum, com hem d'ac-tuar?Cal una visió a mitjà i llarg termini.Hem de començar a explicar quin ésel problema real, coordinar els sec-tors i plantejar una concepció alter-nativa d'Europa, que no siga la delCapital sinó l'Europa dels pobles,dels treballadors. Això passa per unaconcepció socialista d'Europa.Creu que hi ha possibilitats decoordinar una campanya comuna anivell europeu de l'esquerra?Possibilitats sí n'hi ha, però passenper què el conjunt d'esquerres arri-be al fons del problema. Cal no atu-rar-se en el problema constitucio-nal. Hem d'avançar amb certaurgència.

Entrevista a Iñaki Gil de San Vicente, sociòleg basc

Aure Silvestre i Juanjo Garcia, València.- El passat 31 d'octubreIñaki Gil de San Vicente, un dels principals pensadors marxistesabertzales, participà en una conferència-debat dins de l'Escola

Constantí Llombart organitzada pel col·lectiu Taller d'Inciatives.Aprofitant l'avinentesa ens donà la seua visió sobre el procés deconstrucció europea i les seues repercussions a nivell mundial.

"L'agudització interimperialista potarribar a ser d'una tensió extrema"

Envia les convocatòries aaccent@xarxaneta.org

“El reformisme, enacceptar la lògica delcapitalisme, n’ha quedatpresoner. Per tant, lesseues possibilitats de negociació són a labaixa”

“Darrere de laConstitució europea hi haun bloc constituït perl'elit de les burgesiesfinanceres que busquenun espai de control”

Mobilització a Barcelona contra la cimera de la UE el 2002Oriol Clavera