La població vallesana de Castellar ha obertdurant els darrers dies portades de diaris i d’in-formatius televisius i radiofònics. L’atac d’ungrup d’un centenar de feixistes amb pedres igasos lacrimògens contra els actes celebrats ambmotiu de l’Onze de Setembre i de la festa major,i les posteriors càrregues de la Guàrdia Civiltambé contra la gent de Castellar han mostrat denou la impunitat amb què sovint actuen aquestsgrups d’ultres.

Els veïns i veïnes de Castellar denuncien que elsatacs que han patit durant aquest setembre no sónaïllats, sinó que la població en general, i especial-ments els immigrants, pateix sovint la violènciafeixista, que també afecta altres localistats delsPaïsos Catalans. Per tal de resoldre-ho, apuntenalguns col·lectius de la comarca, cal fer un replan-tejament de les polítiques socials, laborals i educa-tives que fa anys que s’estan aplicant.

Països Catalans / 3

Publicació quinzenald’àmbit nacional

dels Països Catalans

Número 18

Nou curs escolar,vells problemesProp de 2.200.000 alumnes dels cursos d'infantil, primària i secundària dels Països Catalans tor-nen a omplir les escoles des de mitjans d'aquest mes de setembre. I el que han trobat quan hanarribat a les aules és que estan més massificades que mai, ja que en la major part de centres del paísse sobrepassa el nombre d'alumnes previst. Els sindicats de mestres denuncien que moltes aulesde primària superen el màxim de 25 alumnes establert, i que a la secundària també se supera fàcil-ment el nombre previst de 30 alumnes. Això significa que l'atenció que rebrà cada infant serà insu-ficient, i més si tenim en compte que el Govern espanyol ha reduït el 2002 el percentatge del PIBque destina a educació (s'ha passat del 5,5% l'any 1995 al 4,9% el 2002). A la massificació s'hisumen els barracons, on encara molts alumnes es veuen obligats a estudiar. Al País Valencià, el per-centatge d'alumnes dels cursos d'infantil i primària que es veuen forçats a estudiar en aules prefa-bricades s'eleva fins a la dramàtica xifra del 10%.Aquesta massificació de la qual s'escapen poques escoles agreuja encara més la desatenció ambquè s'està rebent l'alumnat de procedència estrangera, que ja supera el 5% dels escolars delsPaïsos Catalans. Molts dels 120.000 alumnes d'origen immigrant es concentren en centrespúblics dels barris més marginals. La massificació dificulta el tracte especial que aquests escolarshan de rebre per poder seguir l'ensenyament en igualtat de condicions que la resta d'estudiants.Al mateix temps, però, les escoles privades concertades, que reben diners de l'administració peròigualment exigeixen una despesa familiar extraordinària, es neguen a atendre els alumnes immi-grants. Mentrestant, programes com els de beques de menjador, que permeten a alguns infantsde fer com a mínim un àpat adequat al dia, no arriben a totes les persones que els necessiten, iimpedeixen a l'escola de fer la funció d'integració que la societat li demana.El nou curs escolar també ens ha portat el Reial Decret espanyol que estableix per a l'educacióprimària un mínim de 4 hores de castellà setmanals. Diverses entitats educatives, estudiantils,sindicals i de defensa de la cultura i la llengua catalanes acaben de presentar la campanya unità-ria que, sota el lema "Pel català a l'escola", denuncia que "la nova normativa és un clar atemptata l'escola i a la societat catalana perquè posa en situació molt compromesa l'actual aprenentagede la llengua catalana". I és que aquesta normativa, d'aplicar-se, perjudicaria en molts centreseducatius l'aprenentatge de la nostra llengua, i encara més en zones com el País Valencià, onnomés 2 de cada 10 alumnes estudia en català. A la Catalunya Nord, la xifra d'alumnes que estu-dien en català encara és més dramàtica, ja que no arriba al 2%. Enguany, però, al Rosselló hi hahagut una bona notícia: s'ha obert el primer centre de secundària que imparteix l'ensenyamenten català.Una altra de les polèmiques amb què ha començat el nou curs és la de l'ensenyament de la reli-gió a l'escola. El nou decret impulsat per la ministra espanyola ens retorna als temps del nacio-nalcatolicismo més ranci, ja que obliga totes les escoles a ofertar l'assignatura de religió, que aratambé serà avaluable. I per si amb això no n'hi hagués prou, continua sent la jerarquia catòlicala que dicta els continguts d'aquesta assignatura, la que dòna el vist-i-plau definitiu als llibres detext de religió i la que selecciona els mestres que l'han d'impartir.I a tota aquesta realitat massificada, desatesa, espanyolitzada, afrancesada i catòlica amb què s'hantrobat els infants i joves dels Països Catalans en tornar a les aules, cal afegir-hi la càrrega econò-mica que suposa l'inici de curs per a les famílies amb estudiants a casa. La FAPAC (Federaciód'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya) ha calculat que per cada alumne, lesfamílies es gasten un mínim de 400 euros en llibres de text. Algunes veus es pregunten per quècal que cada alumne compri de nou tots els llibres, i hi ha escoles que els aprofiten d'un any perl'altre i que editen material educatiu propi.L’Escola Catalana sempre ha estat una punta de llança de la defensa de la nostra llengua i cultu-ra, de respecte a la diversitat dels alumnes i de promoció dels valors de justícia social i d’igualtat.Enguany, les nostres escoles topen de nou amb vells problemes que fa molts anys que dificultenla seva feina. Però mestres, professors, mares i pares seguiran treballant per continuar garantintla qualitat de l’educació als nostres infants i joves. La crida a la desobediència que han fet diver-ses entitats a la llei de les 4 hores de castellà marca un bon camí a seguir.

Editorial

23 de setembre de 2003Periòdic popular de distribució gratuïta5.000 exemplars

Corea del Nord en el punt de miraInternacional / 6

La cimera de l’OMC a Cancún provocamobilitzacions populars

Economia / 5

Entrevista a Juanjo Álvarez, pare d’unjove assassinat per un policia

Contraportada / 8

En una nova operació policial la Guàrdia Civil hadetingut a sis persones a diferents barris deBarcelona i els ha aplicat la llei antiterrorista. Alsdetinguts se'ls acusa de formar una organitzacióanarquista i se'ls imputa accions contra l'ambai-xada grega a Madrid i diferents interessos banca-ris a Barcelona. A més, el jutge Garzón veu indi-cis d'intents d'accions contra periodistes, polítics ialts càrrecs, pel que ha empresonat cinc delsdetinguts per pertinença a banda armada, intentd'assassinat i tinença d'explosius. El sisè ha estatposat en llibertat sense càrrecs. En tancar aquestaedició s'informava de la recerca policial d'unaaltra persona pels mateixos càrrecs.

Només saber-se la notícia, el dimarts 16 de setem-bre cent persones es van concentrar a les Ramblesde Canaletes de Barcelona en solidaritat amb elsdetinguts i divendres 17 van ser més de dos-centsels manifestants que van recórrer el centre de laciutat. També es van organitzar concentracions aPalma i Madrid. Diversos col·lectius llibertarishan cridat a la mobilització els propers dies peraturar la repressió i preparen noves convocatòries.En un comunicat de Ràdio Bronka, on col·labo-rava un dels detinguts, s'ha denunciat la incomu-nicació que permet la llei antiterrorista i la mancade respecte a la presumpció d'innocència, alhoraque demanava la seva llibertat sense càrrecs.

Agressions a Castellar

Garzon empresona cincanarquistes

La Guàrdia Civil aplica la llei antiterrorista a sis personessota les acusacions de pertinença a banda armada

Gent d’arreu dels Països Catalans ha pres nova-ment el relleu del Correllengua per recordar unany més que la nostra llengua no es troba en unasituació normalitzada i que cal continuar treba-llant i lluitant contra els atacs que pateix i per l’ex-tensió del seu ús social.La flama de la llengua es va encendre el dia 6 aAndorra i, abans d’apagar-se el dia 8 de novembrea Perpinyà, recorrerà la major part de les comar-ques del país. La iniciativa del Correllengua l’or-

ganitzen coordinadament Acció Cultural del PaísValencià i la Coordinadora d’Associacion per laLlengua (CAL).Com a actes centrals d’aquest recorregut festiu endefensa de la llengua, s’organitza una diada rei-vindicativa el 6 d’octubre a Mequinensa defen-sant l’oficialitat del català a les comarques de laFranja i es participa el Nou d’Octubre en la mani-festació de la diada nacional del País Valencià, queclourà els actes del Correllengua al sud del país.

El Correllenguacomença a caminar

Joan Teran, Barcelona.- La continuï-tat en les polítiques municipals haestat el principal protagonista dels100 primers dies després de les elec-cions municipals del 25 de maig. Si alPrincipat la davallada relativa delPSC i de CiU va anar de la mà de l’a-vanç d’ERC d’ICV, i feia prefigurarcanvis en la conducció dels munici-pis, el cert és que finalment aixònomés ha permès que aquests dospartits participinen major mesuradel pastís que finsara controlavenen solitari elsaltres dos granspartits principa-tins sempre ambun major omenor consenti-ment del PP.Al País Valencià, la continuïtat s’hamostrat d’una forma molt més des-carnada, amb el domini demolidordel PP, que també va revalidar la sevamajoria absoluta en les eleccionsautonòmiques que es celebraven elmateix dia. Les Illes Balears potsersón l’excepció (relativa) d’aquestacontinuïtat, ja que el poder va canviarde mans, passant del Pacte de Progrésal PP, que en l’àmbit municipal vareforçar les seves posicions.Però la continuïtat no es manifesta tant

en qui s’ha fet amb el control delsequips de govern -aquí es pot dir que hi ha hagut canvis-sinó en quines polítiques han dut aterme aquests equips de govern.Constitució dels ajuntamentsLa constitució dels nous ajuntamentsja va venir marcada per unes negocia-cions en què es discutia del reparti-ment de quotes de poder i no de lesproblemàtiques reals dels municipis. I

això malgrat queaquestes proble-màtiques estavenincloses formal-ment als progra-mes dels diferentsp a r t i t s .Significativament,una de les prime-res feines de molts

equips de govern després de la consti-tució dels nous ajuntaments ha estataugmentar-se els sous. Aquesta mesu-ra ha tingut l’oposició de les CUP i decandidatures properes a aquestes allàon hi eren presents, algunes vegadesamb èxit. És el cas d’Arbúcies, on laCUPA va aconseguir tombar, amb l’a-jut del grup d’independents AIPA, laproposta del grup d’ERC (que gover-na en minoria) per augmentar-se elssous quasi un cent per cent.En general, el cert és que el paperd’ERC i d’ICV, i en menor mesura del

BNV al País Valencià, ha semblat limi-tar-se a negociar amb el millor postorles millors condicions per entrar enequips de govern, cosa que ha deixat enpoc menys que anecdòtica la seva pre-tensió de ser la garantia de les políti-ques socials i nacionals en les decisionsdels governs municipals.En la mateixa línia van anar les nego-ciacions al voltant dels ConsellsComarcals a la ComunitatAutònoma deCatalunya, onERC ha avançatgràcies a la sevahabilitat perpactar amb quicalgués pel con-trol dels con-sells. El cert ésque en aquestterritori, la política municipal ha estatmolt marcada per la llarga campanyaelectoral de les eleccions autònomi-ques que a hores d’ara sembla que escelebraran el 16 de novembre. Vistdes d’aquesta perspectiva, i malgratels canvis que es puguin esdevenir enels pactes de govern, no sembla que ales autonòmiques s’hagi de materia-litzar cap canvi de fons en referènciaa les polítiques socials, econòmiques iculturals que haurien d’actuar sobreels problemes que té plantejats avui lasocietat catalana.

Incapacitat municipalEls 100 primers dies després de lesmunicipals també han servit perdemostrar que els ajuntaments cata-lans són incapaços de fer front a lesmancances dels serveis educatius,sanitaris o laborals. Com a moltsaltres pobles, el Ple de Vilafranca vareclamar a la Generalitat solucionsdavant la saturació escolar, però esva rebutjar la proposta de la CUPque pretenia que l’Ajuntament se’nfés càrrec mentre Ensenyament nohi posi remei. Xavi Oca, regidor enl’anterior legislatura per la CUP deSabadell, denuncia que el problemade fons només pot ser de voluntatpolítica quan “els regidors de l’equipde govern s’apugen els sous mentrehi ha retallades de plantilla en ser-veis socials o a l’escola de música”.Un altre cas escandalós de la incapa-citat dels Ajutnaments per interveniren problemes públics de primer ordres’ha manifestat a les Illes Balears, onel vicepresident del Consell deMallorca va anunciar que a partir deldesembre es suspendrà la moratòriaque prohibia la construcció d’habitat-ges plurifamiliars en el sòl urbà con-solidat al litoral. Segons han denun-ciat diversos organismes populars, lasuspensió de lamoratòria dóna cartablanca per què els grans grups immo-biliaris puguin obtenir llicències delsAjuntaments a bon preu. A fets comaquest cal afegir-hi una tendència defons anunciada de forma desafiadoraen l’assemblea anual de l’associacióeuropea d’empreses immobiliàries.

Segons elsmàxims respon-sables dels princi-pals grups immo-biliaris espanyol-saquests, els preusdels pisos no tansols no baixaransinó que “per des-comptat no crei-

xeran mai per sota de la inflació”.Aquest és l’opinió de Fermín Molina,director general d’Urbis.Diversos regidors catalans handenunciat els darrers temps la“indefensió” dels ajuntments cata-lans davant la voracitat de promoto-res immobiliàries que actuen ambtota impunitat davant la passivitat, ifins i tot la complicitat, de les admi-nistracions públiques, mentreaquestes es veuen impotents davantproblemes tant importants com elde l’habitatge.

La continuïtat als ajuntaments catalans dóna ales al descontrolurbanístic i al repartiment del poder entre la classe política oficial

Els municipis catalans no podenfer front als seus problemes reals

23 de setembre de 2003

Pàgina 2

Països Catalans

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot,Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç,Associació Cultural Mercat del Blat.Baix Camp: El Carrasclet, Refugi. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat:Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, Tio Canya-Sant Feliu.Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, CasalPopular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, KebraDiscs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, PatiLlimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Casal Popular Onze de Setembre, BibliotecaIgnasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal IndependentistaCal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja,Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: Es Pinzell. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista ElSolc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta:Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte,Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lec-tiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola.Plana Alta:Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal JaumeI-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia,Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal IndependentsitaCan Pingàs, Tio Canya-Mollet, Casal Independentista Can Capablanca, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental:Casal Quico Sabater, Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Vallsdel Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.Locals col·laboradors: Ateneu Popular X (C. Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (C. Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu Revolta (C.Ponent 13, Molins deRei) / La Barraqueta (C. Virtut, 14. Barcelona) / El Casal (C.Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (C. Premià, 31. Barcelona) / Casal Popularde Gràcia. (C. Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Onze de Setembre (C. Concepció Arenal, 258. Barcelona) / CEPC-Universitat de València / CODESEMA (C.Nàpols, 18. Mataró) / La Falcata (C. Panera 2. Lleida) / Jimmy Jazz (C. Clos 53. Igualada) / Partisano (Pl. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Racó de la Corbella (C.Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (C. Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (C.Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (C. Riera 29. Vic) / ViaFora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny 30. Barcelona)

Locals on trobar L’ACCENT

“Les promotoresimmobiliàries actuenamb impunitat mentresles administracionspúbliques no solucionen elproblema de l’habitatge”

“La constitució dels nousajuntaments va venirmarcada per unesnegociacions en què esdiscutia del repartimentde quotes de poder”

Nomenament dels regidors de Sant Quirze del Vallès

l’apunt

On són elscanvis?Si el recompte electoral ja havia fettrontollar les tesis de més d’un ana-lista progre sobre l’hipotètic descensdel PP, la realitat de 100 dies desprésde les eleccions municipals tambéha permès relativitzar el suposatavenç de les esquerres que s’haviamaterialitzat amb l’ascens d’ERC id’ICV al Principat. A les Illes i alPaís Valencià ja era ben evident queel PP i la seva política avassalladorahavien sortit ben reforçades de laconvocatòria electoral.Avui per avui no s’observen canvisde fons en la política catalana.Millor dit, els canvis de fons ten-deixen a reforçar una dinàmica queallunya de la ciutadania les deci-sions que marquen els seus proble-mes quotidians. L’especulació entotes les seves manifestacions (ambel territori i les necessitats socialsde la majoria en sanitat, educació,treball o habitatge) segueix tenintvia lliure per seguir sent la prota-gonista real de la realitat social ipolítica als municipis del PaïsosCatalans.No és que no hi hagi oposició globalni resistències quotidianes a aquestadinàmica social. Bona prova d’a-quest fet són victòries populars comla del moviment pro-bassa deCapellades. El problema és que ara mateixaquestes resistències no tenen lasuficient força ni capacitat políticaper superar la incapacitat o la mancade voluntat dels representants polí-tics municipals que actuen de ges-tors dels especuladors i dels respon-sables últims d’aquesta ofensiva con-tra els Països Catalans i la seva majo-ria social.Manca de voluntat. Problema clau.Sobretot si quan llegim els progra-mes electorals dels partits veiem queparlen de conceptes com el de parti-cipació ciutadana o de problemescom l’habitatge i l’eduació i en laseva pràctica quotidiana segueixenamb la mateixa política que generaaquests problemes.Sense qüestionar el marc jurídic queimpedeix que es puguin solucionard’arrel. Sense canviar el model eco-nòmic que reforça una minoriamentre debilita la majoria i depredael territori. Sense utilitzar la políticacom a arma per què aquesta majoriasigui capaç d’enfrontar-se als seusproblemes reals i de donar-los solu-cions de fons. Sense plantar cara alsespeculadors i els que els amparen.Sense la voluntat i la participacióreals de la majoria no hi pot haverdemocràcia.

100 dies després de les eleccions municipals del 25-M

Redacció, Barcelona.- Les agressionsper part de grups feixistes i de laGuàrdia Civil que han patit els darrersdies els veïns i veïnes de Castellar delVallès (al Vallès Occidental) han posatde nou en evidència la impunitat ambquè actuen els grups ultres arreu delpaís. Tal com han denunciat diversoscol·lectius vallesans, aquestes agressionsno són un fet aïllat, sinó que immi-grants, okupes i independentistes de lacomarca pateixen sovint els atacs degrups feixistes; i més enllà del Vallès,són moltes les persones i locals socialsque han estat objectiu de la violènciafeixista. A més, com s’ha pogut veureclarament a Castellar, els cossos poli-cials sovint no fan res per evitar-ho; alcontrari, a la població vallesana tambéhan carregat contra la gent que assistiaals actes nocturns de la festa major delmunicipi.Agressions feixistes i policialsLes agressions van començar el dia 11de setembre,quan amb motiude la DiadaNacional deC a t a l u n y a ,l’Ajuntament deCastellar va orga-nitzar un concertamb Van deVinatxo, Pomadai Brams que vacongregar unmiler de persones. Quan estava actuantel segon grup van aparèixer un cente-nar de skinheads d’ideologia feixistaque van començar a llençar pedres ipots de fum lacrimogen contra elpúblic i l’escenari. Com que els cossospolicials no van fer res per evitar l’a-gressió, el concert es va haver de sus-pendre i el públic va haver de marxarcap a casa passant per un cordó policialque no impedia que els neonazis elscontinuessin insultant. Davant d’a-quests fets, l’alcalde de la població vademanar més dotacions policials decara al cap de setmana, perquè hi haviadiversos actes organitzats per celebrar lafesta major de la població. Els nousefectius de la Guàrdia Civil no van ser-vir perquè el veïnat pugués gaudir

tranquil·lament de les actuacions musi-cals, sinó que van agreujar el problema.I és que quan els feixistes van atacar denou el divendres 12 amb insults,pedres i ampolles la gent que assistia alconcert de l’orquestra Coctelera, laGuàrdia Civil va carregar brutalmentcontra els veïns i veïnes de Castellar. Enla crònica que diversos ciutadans de

Castellar han fet perexplicar les agressionsque han patit aquestsdarrers dies, denun-cien que la càrregapolicial “passavadavant dels ulls de laPolicia Local, queimmòbil consentiaque els Guàrdies Civilscarreguessin contra lagent del poble. Als

rapats, en canvi, no els van ni tocar,sinó al contrari, en algun cas vancol·laborar amb els Civils, talment comsi es tractés de la mateixa banda. Es vasentir fins i tot el comentari d’un Civila un rapat: ‘No et preocupis que totsdos lluitem per la mateixa bandera’”.Aquella nit sis persones van haver derebre assistència mèdica per culpa delscops de porra que van rebre.I el dissabte 13 a la nit, després delconcert d’Obrint Pas i quan la gent esdirigia cap a una festa de música elec-trònica, les agressions feixistes i lescàrregues policials es van repetir.Mentre els skins neonazis cantaven elCara al Sol, els agents antiavalots de laGuàrdia Civil van dispersar amb copsde porra i pilotes de goma la gent que

acudia a la festa. Fins i tot, van carre-gar brutalment contra alguns jovesque s’havien assegut a terra com a pro-testa, i dos dels ferits més greus van serdos veïns d’uns 50 anys. Mentrefugien de les ampolles, les pilotes degoma i els gasos lacrimògens, els jovesdel poble es van dispersar pels carrersde Castellar, on hi havia grups de fei-xistes que elsesperaven peragredir-los.Davant de totsaquests fets, elsveïns de la pobla-ció es pregunten:“Era necessària labrutal càrregapolicial contra elsveïns de Castellar?És casualitat queels skins feixistes fossin primer protegitsper la policia i després no es veiessinafectats per la càrrega? Es pot parlar decomplicitat entre Guàrdia Civil iskins?”.Agressions des de fa 5 o 6 anysLa Plataforma veïnal que s’ha consti-tuït a Castellar després dels incidentsdel cap de setmana ha volgut remarcarque “les agressions viscudes aquestsdarrers dies no són fets aïllats, sinóque responen a l’explosió d’un proble-ma latent a Castellar i comarca causatper grups feixistes i neonazis organit-zats, les conseqüències del qual patimdes de fa diversos anys sense que desdels poders públics s’hagi volgut reco-nèixer la seva magnitud i menys solu-cionar”. Una persona vinculada a

aquesta plataforma amb qui L’Accentha parlat explica que pateixen aquestaproblemàtica des de fa 5 o 6 anys ique gent de totes les edats ha estat víc-tima dels feixistes, que omplen depintades amb simbologia feixista elscarrers de la localitat. Els que hanrebut més, però, han estat els immi-grants. Fins i tot a principis d’aquestanys un grup de desconeguts va cre-mar una casa on vivia un grup de per-sones immigrades.A Castellar molta gent sap qui són elsresponsables de les agressions, però elscossos policials no actuen contra ells.La major part dels feixistes que hanprotagonitzat els darrers atacs són deCastellar, però també n’hi havia depoblacions properes com Sabadell(d’un grup força conegut a la ciutatque es reuneix a la plaça d’Espanya) iTerrassa. Sembla que alguns dels agres-sors estan vinculats al MovimientoSocial Republicano (antigament ano-menat Alternativa Europea), que es vapresentar a les darreres eleccions muni-cipals a Terrassa.Resposta veïnalPer tal de mostrar la indignació a lesagressions dels neonazis i l’actuació dela Guàrdia Civil, la Plataforma veïnalva convocar una cassolda el dia 16, queva tenir una magnífica resposta popu-lar, ja que hi van assitir un miler de per-

sones. Els veïns i veï-nes de Castellar tambéestan preparant unajornada de rebuig a laviolència feixista i a lesagressions policials peral proper diumenge28 de setembre queinclourà un acte deprotesta i un concert.Però des de laPlataforma saben que

el que cal per acabar definitivamentamb les agressions és un replanteja-ment de les polítiques socials i educati-ves. I és que, com ha denunciat la CUP(Candidatura d’Unitat Popular) deTerrassa, ciutat on la PlataformaAntifeixista, organitzacions polítiquesindependentistes i d’esquerres i col·lec-tius d’immigrants també han estat víc-times d’aquesta violència, les agressionsd’aquest setembre “són una traducciómés d’una gestació protofeixista ques’està donant en la nostra societat arrandel fracàs de les polítiques educatives,laborals i socials, en general, que faanys que s’estan aplicant”.Detencions i confusióEl dijous següent dels atacs, els mit-jans de comunicació van difondre quela Guàrdia Civil de Castellar haviadetingut tres feixistes i dos indepen-dentistes en relació amb els incidentsdel cap de setmana que van ser allibe-rats al cap d’unes hores. D’aquestamanera, la Delegació del Governespanyol a Catalunya donava a enten-dre, com ha defensat durant aquestsdies, que els fets del cap de setmanavan ser uns incidents entre grups dejoves i que la Guàrdia Civil va actuarper evitar l’enfrontament. Des deCastellar, però, han explicat aL’Accent que els dos independentistessembla que són dos joves que vandenunciar la Guàrdia Civil pels copsrebuts i que ara aquest cos els hadenunciat a ells, igual que està fentamb altres persones de Castellar quetambé van presentar denúncia.

23 de setembre de 2003

Pàgina 3

Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓNom i cognoms:Adreça:Codi postal: Població: Telèfon:Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) semestral (18 euros)Domicialiació bancàriaNom del titular: Població:

Entitat Oficina Control Número de compteUs prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en con-cepte de subscripció. Signatura:

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València,o bé truqueu al 658.33.39.32.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

Els feixistes agredeixen amb la connivència de la Guàrdia Civil

Violència feixista ipolicial a Castellar

l’apunt

“Els grups ultres sónfruit del fracàs de lespolítiques educatives,laborals i socials quefa anys que s’estanaplicant”

“Les agressions quehan patit els veïns deCastellar no són un fet aïllat, sinó que succeeix arreu del país”

Atacs feixistesarreu dels PaïsosCatalansRedacció, Barcelona.- A part deCastellar, moltes localitatstambé són víctimes de la violèn-cia feixista:-Sabadell: a la mateixa comarcadel Vallès Occidental, diversoslocals han patit agressions degrups neonazis. L’antic AteneuInsurrecte ja havia rebut atacsamb còctels molotov; i mésrecentment, uns desconegutsvan cremar el casal independen-tista Can Capablanca a mitjansde l’any 2001.-Osona: diversos col·lectius d’a-questa comarca denuncien desde fa temps que grups de feixis-tes agredeixen sobretot a immi-grants i també a independentis-tes, i que alguns estan vinculatsamb el conegut feixistaAnglada. Aquest setembre,alguns neonazis van aparèixerprovocadorament als concertsde la festa major de Tona i deManlleu. Els atacs feixistestambé s’han dirigit contra el barEl Trabuc de Vic i el despatxd’advocats Dalp; des del mes dejuliol han rebut amenaces i atacsamb pintura contra la façana i laporta d’entrada als dos locals.-Barcelona: durant el darrermes d’agost, un grup de skinhe-ads d’ideologia neonazi va apa-rèixer al barri de Gràcia de laciutat i van amenaçar la gentque hi havia a l’ateneu LaBarraqueta i a alguns altreslocals del barri. També al barride Sants han estat víctimesrecentment d’atacs feixistes; elmés destacat el va patir la casaokupada Can Vies, quan ungrup d’ultres va tirar-hi diversoscòctels molotov el mes de junypassat com a resposta a la mani-festació que Maulets havia orga-nitzat contra un nou local deDemocracia Nacional al barridel Poble Sec.-València: el mes de desembrede l’any passat, l’autodenominatgrup feixista Maulets 1707 (res aveure amb l’organització juvenilde l’esquerra independentistaMaulets) va incendiar totalmentel local nacional a Valènciad’Endavant, que va quedarinservible. Aquest atac se suma ales agressions de què sovint sónvíctimes els independentistesvalencians. Els darrers atacs elshan patit al bar Terra i la seu del Federació d’Escola Valenciana.-La Franja de Ponent: l’EstacióBiològica de l’Aiguabarreig (aMequinensa, la Franja) va patirun atac el març d’aquest any queva causar unes destrosses valora-des en uns 100.000 euros. Sesospita que un grup anticatala-nista de Fraga és l’autor de lesdestrosses, perquè aquestaEstació està molt vinculada almoviment de defensa del català ials Casals Jaume I de la Franja.

Moment de les protestes contra els feixistes dels veïns i veïnes de Castellar

B.P. Barcelona.- Com cada any, laDiada de l'Onze de Setembre es vaviure, al Principat, amb un esclat d'ac-tes, manifestacions i tota mena d'ini-ciatives populars de reivindicaciónacional catalana. Mentre les forcespolítiques parlamentàries monopolit-zaven la informació als mitjans decomunicació amb les seves picabarallesi declaracions solemnes, l'esquerraindependentista protagonitzà els actesmés reivindicatius als carrers. Ja la setmana anterior a moltes locali-tats s'organitzaren actes a l'entorn de laDiada organitzats per col·lectius locals,plataformes, organitzacions o coordi-nadores unitàries. Així, el 6 de setem-bre, es féu al barri barceloní Gràcia elsopar d'Homenatge als represaliatspolítics organitzat per Endavant, i aMolins, el mateix dia 6 prop d'un cen-tenar de persones participaren en l'ac-te polític d'Endavant amb els col·lec-tius locals de l'esquerra independentis-ta, que fou seguit d'un sopar i unaactuació musical. També l'MDT feiael seu acte polític el dimarts 9 desetembre a Sants. El 10 de setembre,Maulets organitzà un sopard'Homenatge als veterans antifeixistesa Mataró, així com l'AplecIndependentista de Castell Vell aSolsona. A Vic, la manifestació d'a-quest any va ser convocada per laCoordinadora de l'EsquerraIndependentista d'Osona i congregàuna bona assistència. A la capital del'Alt Penedès, la comissió Onze deSetembre de Vilafranca del Penedès,integrada per la CUP de Vilafranca,Endavant i l'Assemblea de Joves, va

convocar dimecres a la nit per primeravegada una marxa de torxes fins almonument a Lluís Companys que vacomptar amb la participació d'unes500 persones, i també es féu un actepolític i un sopar.El mateix dia Onze hi hagué les mobi-litzacions més importants. A Reus, lamanifestació unitària d'una seixantenade col·lectius del Camp de Tarragonava aplegar 800 persones en una marxafestiva en què es va clamar per la inde-pendència, la llibertat dels presos icontra el transvasament de l'Ebre. Lamanifestació va acabar amb un acte onun representant de l'Alternativa BaixGaià llegí el manifest unitari.A Girona més de dues mil personesassistiren a la manifestació del'Esquerra Independentista. Els únicsincidents es produiren amb el llança-ment d'ous, traques, bengales i petardsla Subdelegació del Govern estatal, ontambé es cremaren banderes espanyo-les. En l'acte final, un representant de

la CUP afirmà que "Encara que escommemori una derrota, és desig detots de ser lliures. La unitat popularens portarà a la independència". ALleida, la manifestació independentis-ta unitària convocada per la CEI aple-gà també centenars de persones almigdia. Barcelona, com cada any, fou la ciutatque visqué els actes més multitudina-ris de tot el país. Com cada Diada,milers de persones assistiren al Fossarde les Moreres i al monument a RafaelCasanova. Ja al matí començaren lesactivitats. Al carrer Ferran es féul'Homenatge a en Gustau Muñoz,jove assassinat per la Policia la Diada el1977. Cap al migdia, al Fossar s'hi féul'acte unitari de la Coordinadora del'Esquerra Independentista (CEI), onparlaren representants de les CUP iAlerta Solidària, entre altres. Paral·lela-ment, la Comissió Onze de Setembre,que aplega altres col·lectius indepen-dentistes, feia un altre acte al Passeig

del Born. Acabats els actes, la manifes-tació pels presos polítics convocadaper Rescat aplegà mig miler de perso-nes. També al migdia, l'organitzacióde joves Maulets feu la presentació delseu anuari.La manifestació de la tarda reunímilers de persones, entre sis i deu mil,segons les fonts. La primera part de lamanifestació l'ocupava la convocatòriaunitària de la CEI, en què participarenles principals organitzacions de l'inde-pendentisme: Endavant (OSAN),Maulets, MDT, els Casals, lesAssemblees de Joves i altres col.lectiusi entitats. Els participants acabaren lamanifestació al Passeig del Born, on esferen els parlaments de la CEI,Maulets, Endavant, el Moviment deDefensa de la Terra, els Joves enDefensa de l'Ebre i la Coordinadorad'Assemblees de Joves de l'EsquerraIndependentista. Els diferents porta-veus coincidiren en el rebuig de lesreformes dels estatuts proposades pelsprincipals partits parlamentaris delPrincipat, reclamant la necessitat deplantejar el debat en el dret a l'autode-terminació, amb l'objectiu de la inde-pendència, la reunificació nacionaldels Països Catalans i el socialisme.També es denunicaren les múltiplesagressions que pateix el poble català,que contraposaren a les creixents llui-tes i moviments populars aparegudesarreu del nostre país.

La reivindicació de la independència al carrer superà el debatoficial entorn els estatuts

La Diada de l'Onze de Setembre

23 de setembre de 2003

Pàgina 4

Països Catalans

Judici a laPlataforma enDefensa del’EbreJosep Sabaté, un jove de Roque-tes que pertany a la Plataformaen Defensa de l’Ebre, serà jutjatel proper 25 de setembre. AJosep li demanen dos anys depresó per uns fets que es remu-ten al juliol de l’any 2001, quanel delegat del Govern de laGeneralitat a les Terres de l’Ebre, Francesc Sancho, sortia d’unareunió a Tortosa. A la sortida hihavia una concentració derebuig al suport de laGeneralitat al Transvasament del’aigua de l’Ebre. Sancho vaentrebancar amb els joves queprotestaven estirats a terra, i vacaure. La Generalitat va aprofi-tar aquest fet per dir que en rea-litat l’havien fet caure, i va acu-sar Josep d’agressió al delegat.Finalment la Generalitat s’haretirat de l’acusació particular,però el procés judicial no s’haaturat, i dijous 25 se celebrarà eljudici.La Plataforma ha fet una cam-panya de recollida de signaturesi adhesions d’entitats per donarsuport al jove i denunciar que ésun judici a tot el movimentpopular que s’oposa al PlaHidrològic i al transvasament.Aquest setembre fa 3 anys que esva crear la Plataforma enDefensa de l’Ebre, que des d’a-leshores no ha deixat de créixer illuitar en defensa del riu Ebre.Per tal de celebrar-ho, el dissab-te 27 han organitzat a la Ràpitauna diada que inclourà activitatsinfantils, dinar i un concert.

Capcelera de la manifestació de la CEI a Barcelona

Andreu Girnés Sánchez, València.- Elpassat 13 de setembre vora tres-centsjoves de València es manifestaren ensuport amb els acusats en el judici peldesallotjament de Teatre Princesa. Enel transcurs de la manifestació i ambpancartes, lemes i cartells, es denunciàl’actuació de la policia, el paper delsmitjans de comunicació i la política

d’habitatge i especulació del sòl que,al cap i a la fi, és l’origen del fenomende l’okupació. La manifestació trans-corregué sense incidents pels carrerscèntrics de València, malgrat la fortapresència policial. Els participants rea-litzaren nombrosos actes de denúnciaamb desplegament de pancartes i pin-tades al llarg del trajecte. L’acte con-

clogué amb la lectura d’un manifestprop del Teatre Princesa.La manifestació ha sigut un més delsactes que aquests dies s’estan realitzanta la comarca de l’Horta coincidintamb l’inici del judici contra 52 perso-nes detingudes durant el desallotja-ment del Teatre Princesa el 16 d’octu-bre de 1999.Aquest judici ha aixecat una certaexpectació mediàtica motivada perl’ofensiva contra el moviment autò-nom i llibertari que ha impulsat laDelegació del Govern espanyol i querecentment ha provocat l’empresona-ment de tres joves acusats d’accionsterroristes. En aquesta ocasió, el fiscal demanauna pena conjunta de 36 anys depresó i indemnitzacions que superenels 78.000 euros pels delictes de des-ordres públics, usurpació de la propie-tat privada i danys. La defensa, per laseua banda, demana la lliure absolu-ció i denuncia que es tracta d’un judi-

ci a l’okupació en general enmarcat enel procés de criminalització dels movi-ments socials.Per altra banda, la campanya mediàti-ca ha provocat la suspensió de la lli-cència que l’Ajuntament de Godellahavia concedit per celebrar un concertel pròxim 20 de setembre en suportamb els acusats i que havia de comp-tar amb l’actuació d’Obrint Pas iReincidentes, entre altres.A la pàgina web de L’Avanç s’explicacom l’Ajuntament retirà el seu permísdesprés dels incidents del primer diadel judici en què un grup de periodis-tes fou agredit per familiars i amicsque s’havien concentrat a la porta delPalau de Justícia. Segons aquesta font,els concentrats havien demanat alsmitjans que cobrien l’esdevenimentque no els filmaren de prop, peròalguns dels periodistes no accediren aaquesta petició apel·lant als seus dretsprofessionals, cosa que provocà lareacció del assistents.

Crítiques a la premsa i la policiaen el cas del PrincesaUna manifestació en suport als encausats transcorre sense incidents, tot i l’amplidesplegament policial, mentre un concert és censurat pel PP de Godella

L'especulació es troba darrere de la criminalització del moviment okupa

Àlex Tisminetzky, Barcelona.- Lacinquena cimera ministerial del'Organització Mundial delC o m e r ç(OMC) aCancún vafinalitzar senseacords entreels represan-tants delsestats rics,EUA i la UE, iels dels estatspobres agru-pats en un nou G22. El debat s'haestancat en les ajudes i subven-cions al sector agrícola a Europa iNord Amèrica, fortament criticatpels representants de Brasil, Xinao la Índia.La unió de més de 20 estats delsanomenats pobres, encapçalatsper Brasil i Xina, ha fet descon-certar els estats rics. Els nous G22han aconseguit agrupant-se apar-car els esborranys d'acord que

havien proposat els EUA i la UE isobretot han centrat l'atenció dela cimera en unes subvencions

agrícoles queconsideren per-judica els estatspobres per nopoder accedir alsmercats rics. Laresposta, però,des dels repre-sentants euro-peus i nord ame-ricans no s'ha fet

esperar, i el màxim negociador dela UE, Pascal Lamy, va declarar-sefavorable a la proposta nord ame-ricana de "deixar enrera el multi-lateralisme de l'OMC" (148 estatsposant-se d'acord alhora) per"tornar a les relacions bilaterals",molt més beneficioses pels Estatsmés poderosos que poden impo-sar més fàcilment els seus interes-sos.Protestes

Però alhora que els representantsestatals estaven reunits a Cancún,a pocs quilòmetres es desenvolu-pava en un estadide beisbol el con-corregut Fòrumdels Pobles. La tro-bada alternativa vaaplegar més de vintmil persones i propd'un miler d'orga-nitzacions popularsi no governamen-tals que van discu-tir múltiplesponències sobre la globalització, laqüestió indígena, els transgènics oel medi ambient, entre d'altres.La primera manifestació contra lacimera es va realitzar el 10 desetembre, convocada per associa-cions i sindicats camperols sota ellema "contra la globalització i lamilitarització", aplegant milers depersones. Les organitzacions con-vocants, entre les que destacava la

Lliga de Camperols del Sud-estasiàtic i la Via Camperola (orga-nització internacional que aplegapagesos de països pobres), haviendeclarat la seva intenció d'arribarfins les portes dels hotels on esta-ven reunits els polítics però lapolicia mexicana els hi va barrar elpas. El resultat va ser unes fortescàrregues policials i durs enfronta-ments amb joves camperols i mili-tants d'esquerra. Durant els incidents, el jove nordcoreà Lee Kyung Hae es va suïci-dar clavant-se un ganivet en pro-testa per les polítiques econòmi-ques liberalitzadores que porten ala misèria milers de camperols delseu país.La manifestació final del 13 desetembre també va aplegar des-enes de milers de persones delscinc continents en protesta per lespolítiques econòmiques interna-

cionals. Lapolicia mexi-cana haviapreparat pera l'ocasió unenorme des-p l e g a m e n td ' e f e c t i u s ,que vaincloure desde la flotamilitar fins

un gran mur que barrava el pas alsmanifestants a les zones “calentes”i que va ser desmuntat en algunstrams pels camperols i organitza-cions populars. En desconvocar-sela protesta, la darrera mobilitzaciópopular va finalitzar amb fortsenfrontaments entre militants i lapolicia mexicana, amb el resultatde desenes de ferits i contusio-nats.

23 de setembre de 2003

Pàgina 5

Economia

Massives mobilitzacions contrala cimera de l’OMC a Cancún

El debat s'ha estancat enles ajudes i subvencions alsector agrícola a Europa iNord Amèrica, fortamentcriticat pels representantsde Brasil, Xina o la Índia.

La trobada alternativa vaaplegar més de vint milpersones i prop d'un milerd'organitzacions popularsi no governamentals quevan discutir múltiplesponències

Els joves camperols van resistir les càrregues de la policia mexicana

A.T., Barcelona.- La convocatòriamundial de protesta contra el noumodel capitalista va aplegar conegutsintel·lectuals i activistes dels cinc conti-nents. A més de líders de movimentspopulars, les trobades alternatives vancomptar amb la presència d’AdolfoPérez Esquivel, Rigoberta Menchú oJosé Saramago, entre d’altres. Moltesd'aquestes personalitats malgrat el seuprestigi mundial van tenir grans pro-blemes per accedir al país centreameri-cà perquè el Govern mexicà els vaincloure en una llista negra dels possi-bles opositors a la cimera.Entre els intel·lectuals reunits va desta-car per les seues anàlisis, el lingüistanord-americà Noam Chomsky, queen declaracions públiques a Mèxic vaafirmar que "no és exagerat dir que elfutur de l'espècie humana depèn deque la rebel·lió contra el neoliberalisme

sigui prou forta, mobilitzada i organit-zada", destacant que "l'origen d'aquestgran moviment es va donar al Sur delPlaneta, en països com Brasil, India iSudàfrica, entre d'altres"; i afegia queara que "les veus han arribat al Nord,els poderosos ja no el poden ignorar".Chomsky, a més a més, va criticar que"el lliure moviment de capital limita lacapacitat dels governs de realitzar polí-tiques en benefici de la seva pròpiapoblació, ja que és la comunitat inter-nacional inversionista i acreedora laque decideix quines polítiques aplicar,destruint economies senceres" i, pertant, es negava la capacitat de la gentper decidir, conduint-la "cap a unatirania privada".Davant d'aquesta realitat, però, el reco-negut lingüista es mostrà esperançatpel moviment de resistència, destacantque “ens trobem amb un grup de per-

sones que porten al món cap a l'abis-me; però per l'altra part, hi ha tot unseguit de forces que volen avançar ensentit contrari, com l'exemple esperan-çador del Brasil o les mobilitzacionscontra la guerra". Finalment, va desta-car la seva decepció per aparèixer a lesllistes negres mexicanes com a "mode-rat" i va demanar a les autoritats que eltraslladaren "de la columna de mode-rats a la d'extremistes, ja que estarinclòs a la primera ha estat molt insul-tant".

Chomsky critica el nou ordre mundial

Mobilitzaciótambé aBarcelonaLa cimera de l'OMC aCancún també va tenir la sevacontestació a Barcelona. Elpassat 13 de setembre un cen-tenar de persones es van con-centrar al centre de Barcelonaencapçalats per quatre trac-tors i sota el control d'unimpressionant operatiu poli-cial. Els manifestants van feruna primera parada davant laConselleria de Ramaderia iPesca on es va llegir un comu-nicat en solidaritat amb elspagesos en lluita, per desprésfinalitzar davant el McDonalds del Portal de l'Àngel,on els esperaven deu furgone-tes dels efectius d'antiavalotsde la policia espanyola.

Milers de persones i centenars d’organitzacions populars protesten a la ciutat mexicana contra elslíders polítics reunits a la cimera de l’Organització Mundial del Comerç

Fe d’erradesAl darrer número de l’Accent vaneixir unes adreces erronies de l’es-

cola de tardor de la COS.Aquestes són les adreces correctes:

escoladetardorcos@hotmail.comsecretariatdorganitzaciocos@

hotmail.com

Joanjo Garcia, València.- Quan elgener de l'any passat George W.Bush anunciava en el debat sobrel'Estat de la Unió la llista de paï-sos de l'eix del mal, Corea delNord ingressava públicament enaquell club de dubtós privilegi.Ho feia, a més, per sorpresa i derebot. Per sorpresa perquè des del'anterior administració demòcra-ta la política nord-americana ambCorea del Nord havia estat conci-liadora. Així, per exemple, BillClinton va estar a punt de ser elprimer president dels EUA enviatjar a la RepúblicaDemocràtica de Corea. De rebotperquè a ningú se li escapava que

la seua inclusió es feia més permotius de propaganda que pertensions reals. S'havia de buscarun país no musulmà per evitarsuspicàcies i les proclames delspregoners del "conflicte de civilit-zacions".Ara bé, els esdeveniments s'hanentestat en dibuixar un negrehoritzó en les relacions entre elsdos països des d’aleshores. Lapolítica de fermesa retòrica nord-americana ha conduït a diluir elfràgil equilibri diplomàtic en laregió. Les provocacions per partde Washington han estat, però,respostes amb contundència perpart Pyongyang. L'octubre del2002 els EUA interrompien elsubministrament de petrolial·legant l'existència d'un progra-ma nuclear secret. Ho feia violantels acords de 1994. Els conegutscom "Acords d'Estructura" pre-veien que mentre Corea del Nordconstruïa dues centrals nuclearsper a ús civil aturaria el funciona-ment de la de Yongbyong, capaçde processar plutoni. A canvi, els

EUA subministrarien petroli perevitar el colapse d'una economiatrencadissa. Els pactes havienestat coronats per un acord de no-agressió que assegurava a Coreadel Nord la seua sobirania. El tallde subministres petroliers precipi-taren els esdeveniments. Coreadel Nord responia amb fermesa.Primer l'expulsió dels inspectorsde l'Organisme Internacionald'Energia Atòmica (OIEA) delpaís el desembre de 2002. Méstard la reactivació de la central deYongbyong capaç de produir tres

bombes atòmiques a l'any.Finalment amb les proves ambmísils efectuades sobre el mar delJapó. L'increment mutu d'agressi-vitat va inclinar Corea del Sud aintervenir aplegant, l'agost passat,a les altres potències regionals -Xina, Japó i Rússia- en una cime-ra sense gaire resultats.L'escalada de tensió a l'extremorient respon en bona mesura,tanmateix, a causes internes delspaïsos implicats. Així, a Corea delNord, la mort el 1994 de Kim IlSung, històric mandatari de Partit

dels Treballadors i cap del'Exèrcit, ha obert una lluita depoder dins del règim que la suc-cessió del seu fill, Kim Young Ilno ha aconseguit resoldre. Ladefecció el 1997 del Secretari delPTC què s'assilà en l'ambaixadasud-coreana en Beijing, n'és unbon exemple. Però sobretot, lapauperització de l'economianord-coreana ha alimentat més lesdissidències i la legitimitat delgovern.A l'altre costat del paral·lel 38 lavictòria a les presidencials del

candidat del Partit Democràticdel Mil·leni, Roh Moo-Hyun, hasignificat un terratrèmol de xico-teta magnitud per a les conve-niències geoestratègiques de l'ad-ministració nord-americana. RohMoo-Hyun, advocat militant enla lluita pels drets humans al seupaís, ha basat el seu programa enla conciliació amb l'altra part dela nació i ha aconseguit seduir elsjoves antiamericans. El sentimentantiamericà s'ha incrementat des-prés de successos com el deSamguh-ri, en juliol de 2002, onmorien dues menors arreplegadesper un tanc nordamericà, amb laposterior absolució dels culpables.

El triomf de Roh Moo-Hyunmarcava el toc d'avís a la presèn-cia d'uns 40.000 marines ambarsenal atòmic inclòs. Els analistesindiquen que la crisi diplomàticaha estat provocada pel qüestiona-ment de les bases a Corea del Sud,que conduiria inevitablement almateix procés en el veí Japó, ambmés de 47.000 soldats desplaçats.La tercera clau per a la resoluciódel conflicte serà la campanyaelectoral nord-americana. Amb lapolítica exterior republicana sensefruits notables, després la desas-trosa postguerra iraquiana, l'eco-nomia malmesa i una poblacióencara atemorida pel fantasma delterrorisme internacional, Bushpot veure's temptat a fer més pas-sos endavant per capitalitzar unaonada de patriotisme bel·licista.L'aplicació de la doctrina d'agres-sivitat preventiva d'arrel unipolarpot implicar conseqüènciesimprevisibles en una regió oncontinuen vigents els esquemes,mentals i estratègics, de la guerrafreda.

La crisiajornada

23 de setembre de 2003

Pàgina 6

Internacional

“Pyongyang respon ambcontundència a lesprovocacions deWashington”

“La campanya electoralnord-americana serà clauen la resolució delconflicte”

Corea del Nord activa les alertes a Washigton

Sonia Jiménez, València.- Si l'ame-naça d'una guerra nuclear semblavasuperada amb la fi de la guerrafreda, els últims anys s'han caracte-ritzat per l'impuls de les polítiquesde manteniment i proliferació d'a-quest tipus d'armament. Els estatsque disposen d'armes nuclearsincompleixen sistemàticament l'ar-ticle VI del Tractat de NoProliferació Nuclear per tal d'acon-seguir el desarmament definitiu. Peruna altra banda, la conferènciainternacional on s’havia de tractarl'entrada en vigor del Tractat deProhibició Completa d'AssaigsNuclears i que estava prevista per almes de novembre de 2001, es vasuspendre pels atemptats de l'onzede setembre. Allò cert és que els

Estats Units destinen anualmententre vint-i-cinc i trenta-cincmilions de dòlars en manteniment,proves i desenvolupament de mate-rial nuclear. Però l'amenaça no estànomés en el desenvolupament de laindústria nuclear, sinó en la prepo-tència que es fa de la seua possessiói del seu possible ús. El març delpassat any, el Ministeri de Defensadels Estats Units feia públic undocument que donava poder al pre-sident del govern nord-americà dellançar míssils nuclears contra sispaïsos sense l'autorització del con-grés. Un d'aquests països és Coreadel Nord. Mentre es denuncia quehan faltat al tractat del 1994 pel fetde continuar amb les proves per aldesenvolupament d'armes nuclears,

l'amenaça dels EUA es fa presentdes de les seues bases a Corea delSud i Japó. No és estrany pensar queel que s'aconsegueix és tot el contra-ri, centrant Pyongyang els seusesforços en contrarestar la intimida-ció nord-americana i trencant així elfràgil equilibri en que viu la regió.Només s'ha d'analitzar la millora deles relacions dels EUA amb Pakistano l’Índia per a adonar-se que elgegant nord-americà és més respec-tuós amb els països amb capacitatde resposta, cosa que no ha passatdesapercebuda a Corea del Nord oal mateix Iran. En aquesta espirald'amenaces i programes d'armes dedestrucció massiva, l'únic horitzó deracionalitat sembla estar on conei-xen de sobra les conseqüencies de la

utilització d'aquest tipus d'armes. Elpassat agost la ciutat d’Hiroshimava celebrar amb infinita tristesa l'a-niversari de la caiguda de la bombaatòmica que va matar més de dues-centes mil persones i va assolar unaextensió de catorze quilòmetres

quadrats. Com tots els anys, la invi-tació més sincera als actes estavadirigida als països que avui en diacompten amb armes nuclears per aque siguen testimonis de primeramà i no obliden mai fins on potarribar la bogeria humana.

Augmenta el nombre de països amb programes nuclears

La resposta de Corea

Monument a les víctimes d'Hiroshima

Primer ministre del Japó amb Kim Young Il

La revolució aBarcelona

Joan Sebastià Colomer i Tejada.-Dissortadament, el Jonc ens haviaestat castigant amb una massallarga absència. Una editorial encatalà ja és un favor per al país.Que ho faci amb un catàleg diri-git a aquells sectors compromesosamb els drets socials i nacionalsdel poble es converteix, quan ja esté, en una necessitat. El llibre, queha trencat aquesta nostra síndro-me d'abstinència s'anomena Lesmilícies antifeixistes i l'exèrcitpopular i el seu autor és RamonBrusco, llicenciat en HistòriaModerna i Contemporània perl'UAB.La seva feina ha consistit a arreple-gar allò que li ofereix la bibliogra-fia, la premsa de l'època, els arxiusde l'exèrcit (d'obertura "recent iencara plena d'entrebancs" segonsafirma Pere Gabriel en el seu prò-leg) i la recopilació i ordenamentdel nombrós material aportat perla història local (quants i qui vanser els milicians de cada poble, enquines organitzacions militaven,etc.). La temàtica és espinosa, ja queels debats sobre la forma mésconvenient de defensarCatalunya i combatre el feixis-me inclouen els enfrontamentsentre el republicanisme burgèsi el moviment obrer, però alho-ra també la duríssima pugnaentre el comunisme adherit a laIII Internacional i la resta.Brusco s'ha encarregat de fer-hoentenedor sense amagar els seusplantejaments, però amb unaactitut generalment equidistant.El resultat és un llibre prouinteressant, de lectura ràpida icòmoda (fins i tot pel format) alqual caldria posar un sol però:no cal un capítol de conclusionsen que bàsicament, es torna aexplicar el llibre esquemàtica-ment. Però això és un detall queno pot enfosquir una feina benfeta.

23 de setembre de 2003

Pàgina 7

Cultura

Joan Sebastià Colomer. Encara nos'ha estrenat i la nova pel·lícula deJulio Medem ja és un escàndol.Podreu veure-la en cinemes comer-cials a partir del 3 d'octubre iEuskal Telebista i Canal+ ja n'hanadquirit els drets. La pelota vasca,la piel contra la piedra és un llarg-metratge documental dirigit perJulio Medem amb música deMikel Laboa, pagat amb els dinersque el director donostiarra vaguanyar gràcies a la seva darrerapel·lícula, a més de l'aportacióvoluntària de la filla d'ErnestLluch de part de la seva herència.Se n'ha fet una versió de 5 hores enDVD amb les 103 entrevistes ori-ginals, una sèrie de tres capítols de

55 minuts per a televisió i un llibreamb les entrevistes. El llargmetrat-ge mostra quasi 70 entrevistats iinclou, a més, imatges d'arxiu i deficció.Les entrevistes pregunten per laviolència però també tracten laqüestió de la independència.L'objectiu: respondre "l'auge delnacionalisme espanyol". Segons elpropi Medem: "Després d'un llargperíode en que em vaig distanciard'allò basc, l'auge del nacionalismeultraespanyol d'Aznar va fer quedecidís tornar a intentar escriurequelcom mínimament just sobre elconflicte".La selecció dels testimonis estàconcebuda com un aplec de "vícti-

mes i botxins", que inclou policiestorturadors, familiars i amics devíctimes de la guerra bruta od'ETA, gent amenaçada per aques-ta organització, víctimes de tortu-res policials, amics de presos i d'al-tres. L'esquerra abertzale hi ésrepresentada mitjançant ArnaldoOtegi i Fermin Muguruza, com-partint cartell (ai, qui ho diria!)amb Felipe González, AntonioElorza, Patxi López, GregorioPeces-Barba, Iñaki Gabilondo,Odón Elorza, Juan José Ibarretxe,Bernardo Atxaga, etc. tots interro-gats amb la intenció explícita "d'a-nar sempre a favor de l'entrevistat". No han acceptat la invitacióFernando Savater, Jon Juaristi,col·lectius en bloc com el PP i laplataforma !Basta Ya!, ni ha estatpossible la presència de cap mem-bre de la direcció d'ETA ni delcol·lectiu de presos bascos que,segons "El Pais", també s'hi hannegat. Les absències no han permèsal director de Vacas "fer la pel·lícu-la que volia fer", i lamenta que "enalguns casos aquest ha estat el seuobjectiu: no ser-hi per poder tit-llar-ne d'incomplert el resultat".

No és aquest el cas de GotzoneMora i Iñaki Ezkerra, que vanacceptar però han llençat el crit alcel en veure una projecció privadadel film a Bilbao i han demanat aMedem que suprimeixi les sevesaparicions. "Vam sortir angoixatspel to èpic que projecta en relacióal problema que causa la violènciaterrorista", diu la portaveu de"Profesores para la Libertad", quedenuncia la "superioritat numèricadels anti-constitucionalistes".Ezkerra, tot i que reconeix que "nos'hi fa apologia de la violència",creu que "dóna una coartada ideo-lògica a la violència terrorista".Immediatament han plogut les crí-tiques des del Foro Ermua i laAsociación de Víctimas delTerrorismo, que Medem no con-testarà fins després del festival, toti que avança que el PP (que hademanat al festival i a Odón Elorzala retirada de la pel·lícula) "ha fetde la manipulació de les víctimesuna especialitat". Fins i tot, Acebesi del Castillo, que no l'han vist,asseguren en una explosió de fan-tasia que "no es pot donar cober-tura al terrorisme".Medem ha comprès que "no ensortiré il·lès, hi ha un abans i undesprés". Angoixat, s'adona quepassarà "de les pàgines d'especta-cles a les de política, i allà hi hagent tremenda". Que Déu l'agaficonfessat...i li financiï la properapel·lícula.

Medem contra l'ofensivaespanyola

Josep Maria Solé.- El director deL'Hospitalet de Llobregat, MarcRecha, ens presenta, després de par-ticipar per segona vegada al princi-pal festival de cinema de l'Estatfrancès, Cannes (fa dos anys s'hi vapresentar amb Pau i el seu germà), elseu quart llargmetratge: Les mansbuides. Entre els actors que hi inter-venen destaquen el belga OlivierGourmet, que ja va ser premiatl'any anterior en el citat festival perEl Fill, dels Dardenne, l'EulàliaRamón, o l'Eduardo Noriega, queha après català per l'ocasió. La pel·lícula transcorre aPortvendres, un poblet de laCatalunya Nord (per això els seuspersonatges parlen en francès,majoritàriament, i en català) quetot i estar a la costa gaudeix tambéde les darreres mostres del Pirineu.Allí, en ple mes de desembre, sotaun vent sec, hi arriba, en tren i peratzar, en Gerard (EduardoNoriega). Aquest jove de

L'Hospitalet que anava en trencap al nord en busca d'alguna cosamillor (quantes vegades hem fetaquest camí i quantes en quedenencara?) baixa a Portvendres pertal d'estalviar-se la multa del revi-sor. El que se'ns narra és el ques'esdevé durant la seva estança i elque és més interessant de veure ésprecisament el que és menysextraordinari, el que forma partdel dia a dia d'una comunitathumana.Molta imatge i poc text per mos-trar, sense presses, sentimentsdiversos d'entre els quals desta-quen el de solitud, d'aïllament,d'incomprensió. Vent fent-se seuel carrer, provant d'abatre allò queresta dempeus; persones trucant aportes que donen per resposta elsilenci; impossibilitat de ser com-pletament correspost en l'amor;una càmera que si els personatgeses troben a l'exterior, sovint sesitua observant a través de vidres

bruts i a la inversa. La narració estàdividida per diversos talls musicalscreats per Dominique A que con-formen un videoclip curt i que ensdonen algunes pistes de quin ésl'estat de les coses a nivell emocio-nal.No són gaires les vegades quepodem parlar i escriure de

pel·lícules no convencionals i, amés, catalanes (ja se sap que sónproductes molt cars i que el capi-tal no té pàtria). L'única manerade fer possible que aquests esdeve-niments es repeteixin és recolzant-los encara que l'única manera quetinguem per fer-ho sigui anant-laa veure subtitulada en castellà.

Les mans buides

La polémica pel·lícula reflexiona sobre el conflicte basc Amaia Zabalo

23 de setembre de 2003

Pàgina 8

Contraportada

AGENDA

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 18. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08014 Barcelona. Adreça electrònica accent@xarxaneta.org. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 658 33 39 32.

Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Andreu Ginés, Maria Oliver, Aure Silvestre, Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Adela Ortiz. Edició gràfica: David Campos, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Han col·laborat en aquest número: Eva Capdevila, Bernat Pompei, Albert Roig

Durant setembre i octubre actes delCorrellengua arreu dels Països Catalans(més informació: www.correllengua.org).SETEMBREDijous 25Tortosa (Baix Ebre). Concentració davantdels jutjats pels judici a Josep Sabaté, deJóvens en Defensa de l'Ebre. 10h. València (Horta). Xerrada "Els furs i larecuperació del dret propi". 21h, SocietatCoral el Micalet. Organitza: PSAN.Divendres 26Vilanova i la Geltrú (Garraf). Presentacióde la Coordinadora Antirepressiva delGarraf. 20h, Ateneu l'Aixada.Girona (Gironès). Xerrada sobre la IIRepública a les comarques gironines. 19h,Estació d'Olot. Organitza: CUP i Maulets.Dissabte 27Barcelona (Barcelonès). Manifestació"Fora les forces d'ocupació de l'Iraq iPalestina". 17h, Pg. de Gràcia. Organitza:Plataforma Aturem la Guerra.Terrassa (Vallès Occidental). Manifestaciócontra el judici a l'Audiència Nacional.Carcaixent (Ribera) Presentació del llibreReviure els dies, de Carles Castellanos.17:30, biblioteca pública.Diumenge 28Barcelona (Barcelonès). Festival "Eskarrikasko Països Catalans". Parc de la Ciuta-della. Organitza: treballadors Egunkaria.Castellar del Vallès (Vallès Occidental).Jornada contra les agressions feixistes i laviolència policial.Salses (Rosselló). Inauguració de la portadels Països Catalans. 12h.Dilluns 29Barcelona (Barcelonès). "Guerra i Pau alPròxim Orient", amb Gemma MartinMuñoz, Sebastià Salellas i Salah Jamal.19h, Cotxeres de Sants. Organitza:Plataforma Aturem la Guerra.OCTUBREDimecres 1Barcelona (Barcelonès). Manifestació desuport a la Kasa de la Muntanya. 20h,Jardinets de Gràcia.Dijous 2Barcelona (Barcelonès). Concentraciódavant de la Kasa de la Muntanya. 8h.Divendres 3Girona (Gironès). Xerrada sobre l'opera-ció Garzón del 92. 19h, Estació d'Olot.Organitza: CUP i Maulets.Dissabte 4Mequinensa. Convocatòria nacional delCorrellengua "Per l'oficialitat del català".Barcelona (Barcelonès). Manifestacióinternacional en defensa dels espais allibe-rats. 18h, plaça Universitat.Sagunt (Camp de Morvedre). Concertamb Obrint Pas, Agraviats, Arse Heads iBerritxarrac. 21h, Alt Forn del Port.Organitza: Endavant i Ass. de Joves.Girona (Gironès). I aniversari del CentreSocial La Màquia, amb dinar popular, ter-túlia i concert. C. Olivera, 11.Dilluns 6Figueres (Alt Empordà). Actes en contrade la presència dels Borbons a Figueres.Organitza: Coordinadora contra elsBorbons.Dilluns 6 a dimecres 8Barcelona i Terrassa. Concentracionsdavant dels Ajuntaments en suport delscatalans jutjats a l'Audiència Nacional.

Explicans què és el que va passar la nitdel 15 de desembre de 1992.D’acord amb l’únic testimoni dels fets,que era la xicota de Perdo Àlvarez,aquella nit ambdos anaven passejantper l’Avinguda de Catalunya del’Hospitalet. Quan es disposaren acreuar el carrer van provocar la frenadabrusca d’un cotxe que venia a una velo-citat molt elevada. Es va produir unadiscusió entre la noia i el conductor, iaquest últim va sortir del cotxe i la vaagredir. Aleshores, Pedro va interveniren defensa de la noia i el conductor vatreure una pistola li va disparar un tret.La noia va fugir presa de por i va acu-dir a una comissaria per denunciar elsfets. Al poc temps s’endugueren el cosa l’Hopital de Bellvitge.Quan nosaltres arribarem a l’Hospital,i mentre jo aparcava el cotxe, un parellde policies de paisà interrogaren lameua dona i filles. Després desapare-gueren i ja no en saberem res més.Aquí començaven les irregularitats. Enun principi, la policia va intentar rela-cionar els fets amb assumptes de drogao ajustament de comptes, però nosal-tres creiem que un tret al cap, com elque va provocar la mort d’en Perdo, nopodia ser obra d’un delinqüent comú,sinó d’un expert en armes.I poc després detingueren un policia?Sí, al cap de tres dies detingueren unpolicia pertanyent al Grup deSeguretat Ciutadana de la Coman-dància Superior de Policia, assignat a lacomissaria de Via Laietana de Barce-lona. Aquest policia fou identificat enla roda de reconeixements per la com-panya d’en Pedro. Però, degut a la pres-sió a què es veié sotmesa, al final acon-seguiren que dubtés de la identificacióinicial. Cal recordar que la roda dereconeixement l’havien organitzada elmateix dia del funeral i a ella la tingue-ren més de dotze hores en comissaria...

Malgrat aquesta identificació i la coin-cidència d’altres aspectes (com el colori model de cotxe), el policia fou deixaten llibertat per falta de proves conclo-ents.En aquest moment comenceu vosal-tres una campanya per reclamar justí-cia. Rebéreu gaire suport?Sí, en aquell moment vora una cin-quantena d’entitats i associacions ensmostraren la seua solidaritat i suport.Entre aquestes hi havia alguns partitspolítics i sindicats, però sobretot asso-ciacions veïnals. Es van començar a feractes i mobilitzacions per denuciarpúblicament el que havia passat. Esvan realitzar tancaments a l’Església deSant Martí i jo mateix vaig realitzaruna vaga de fam de 16 dies als jutjat del’Hospitalet perquè havien sobresseït elcas. Com s’ha dut el cas des de la policia?Inicialment, la investigació la va realit-zar el mateix cos policial al que perta-nyia el principal acusat, cosa que feiapreveure que no s’arribaria enlloc.Després de la vaga de fam vaig aconse-guir que el cas passés a la Guàrdia Civil.Però aquests tampoc no van tenir encompte per a res els nostres argumentsi les proves que aportàvem. Ells van rea-litzar un parell d’investigacions que novan servir per res, i així, el cas es tornà asobresseir després d’un any.Actualment, estem en aquesta situació.I la judicatura?Pel que fa als jutjes, la complicitat hasegut semblant. El cas més escandalósfou quan en una de les vistes arrand’una denúncia contra mi, el jutge vadir que ja era hora que m’oblidés delcas, que ja havia passat molt de temps.Com poden pretendre que m’oblide del’assassinat del meu fill quan l’assassíestà al carrer?Així que a vostè també l’han encausat?Sí, la dona del policia acusat va posar

una denúncia contra la meua personaper injúries. Ho va fer una setmanaabans de la manifestació que fem enrecord d’en Pedro. Aquell any, i quanencara no teníem notificació de ladenuncia, es va presentar a la manifes-tació i va començar a cridar contraPedro, dient que es mereixia la mort.Va ser una provocació que buscava lanostra reacció per recolzar la seuadenúncia.Jo vaig interposar una querella peraquests insults i vaig aconseguir que sela condemnés. Per la seua banda, laseua denúncia quedà desestimada. Noobstant, ells van recórrer i es celebrarennoves vistes. Durant una d’aquestesvistes, sense cap mena d’explicació,se’m comunica que estava processatcom a pressumte terrorista. A partir d’aquest moment intentenque m’oblide de l’assumpte amb ame-naces a mi i el meu advocat. Però josempre he tingut clar que mentre tingacames i cap, continuaré buscant l’assas-sí del meu fill. Creieu que el cas de Perdo Àlvarez ésun fet aïllat?Això és el que ens volen fer creure.Nosaltres estem realitzant una recopi-lació de casos de malractaments, tor-tures i assassinats realitzats per mem-bres dels cossos policials, i li assegureque n’hi ha molts. Semblaria com siaixò fos una cosa del passat, però no ésaixí. Fins i tot jo diria que ara, amb lademocràcia, hi ha més casos, perquèara la policia té més immunitat: abans,amb el franquisme, tothom sabia quieren els dolents i, per tant, havien d’a-nar més en compte. Ara, la poblaciódubta i això els dóna molta immuni-

tat.Quin ha segut el tracte que heu rebutdel mitjans de comunicació?La veritat és que en aquest sentit no enspodem queixar. Fins i tot ara que hanpassat tants anys, el cas encara té pre-sència en els mitjans, sobretot elsescrits. En el cas dels audiovisuals síque ha hagut un poc més de desinterés,perquè a ells els interessava més la ves-sant morbosa, i nosaltres això no hohem volgut mai. Tot i així, una cadenaprivada va realitzar un vídeo molt críticamb la policia. Aquest vídeo l’acabarencensurant, però jo tinc una còpia queutilitze quan vaig a fer xerrades als dife-rents llocs.Quins són els seus objectius, ara per ara?Nosaltres el que volem és justícia isabem que només l’acoseguirem a tra-vés de la lluita al carrer. Els fets ens hademostrat que la justícia, de moment,no és per a tots igual: qui té diners téjustícia, però qui no en té, de diners,no té ni justícia ni injustícia, només lajustícia dels que manen, dels altres.També volem que la gent sàpiga quehi ha assassins armats solts pel carrerque continuen treballant de policia.Per això és molt important per anosaltres que el cas no s’oblide. Lamajoria de la gent sap qui és PerdroÀlvarez gràcies a les pintades que hiha. Tenim constància de que s’han fetpintades denunciant el cas aAlemanya, Anglaterra, Astúries o aGalícia. Ara estem fen xerrades perateneus i casals i també ens fan algu-nes entrevistes. Tot plegat és impor-tant i sobretot ara que ja estem pre-parant la manifestació del 15 de des-embre.

Entrevista a Juanjo Àlvarez, pare d’un jove assassinat per la policia.

Andreu Ginés i Sànchez, Barcelona.- El 15 de desembre de 1992, unjove de 20 anys fou mort d’un tret al cap per un polícia mentrepassetjava amb la seua xicota pels carrers de l’Hospitalet del Llobregat.D’ençà, el pare de Perdo Àlvarez ha estat reclamant una justícia quemai no ha arribat, enforntant-se a un estament social que, malgrat la

gravetat dels seus actes, reiteradament és protegit pels polítics, lajudicatura i els propis cossos policials. Malgrat el pas del temps, el recordde la mort de Pero Àlvarez és ben viu, com demostra la manifestació quese celebra a l’Hospitalet la data del seu assassinat i que cada vegada ésmés concorreguda.

“Per buscar justícia per al meufill m’han acusat de terrorista”

Juanjo Àlvarez no perd l’esperança que algun dia es farà justícia.