JOSEP SASTRE I PRATS ABAT D’AMER I ROSES 1660 – 1668

ABAT DE LA PORTELLA I SANT PAU DEL CAMP 1668-1683

PRESIDENT DE LA GENERALITAT 1680 - 1683

LÀPIDA AL PEU DE L’ESCALA

Aquesta làpida mortuòria estava a la nau de l’església, però per motius de restauració es va traslladar al claustre al peu de l’antiga escala que donava accés al cor de l’església.

Fotos: Pilar Masbernat

CRITERIS EPIGRÀFICS I PALEOGRÀFICS DE LA LLOSA MORTUÒRIA

(línia 1) VAS (l. 2)ADMODVM ILLVSTRIS DOMINI FRATRIS (3) IOSEPH SASTRA PRATS (4) ET ORTAL DD ABBATIS MO- (5) NASTERIORVM SANTI PETRI ET PAV- (6) LI DE CAMPO BARCINONE ET LA (7) PORTELLA ET SVCCESSORIS DE (8) ---T [ECCLESIE PRESENTIS TERRE] (9)1680 Traducció: Vas del molt il·lustre senyor Fra Josep Sastra i Prats i Ortal [DD], abat dels monestirs de Sant Pere i Sant Pau de Barcelona i de La Portella i successor de [---t de l'església d'aquesta terra] (Els claudàtors assenyalen els punts dubtosos). Les lletres DD, volen dir DOMINI DOMINI (en genitiu, concertant amb ABBATIS), que era el tractament propi de les altes dignitats (comparem-ho amb el castellà SEÑOR DON). La darrera línia de la làpida segueix sent un misteri, degut al tros deteriorat a la part esquerra.

Segons el criteri del: Professor: Avel·lí André i Gabian, Catedràtic de Llatí

Especialista en TEXTOS LLATINS MEDIEVALS

LLOSA SEPULCRAL SEGONS EL LLIBRE “LOS RELIGIOSOS EN CATALUÑA”

Aquí podem observar una segona opinió de la transcripció de la llosa sepulcral de l’abat Josep Sastre i Prats. Aquest estudi està en el llibre “Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX” , per Gaietà Barraquer i Roviralta, 1839-1922 Imprenta Francisco J. Altés y Alabart – 1915/17

L’ESCUT HERÀLDIC DE L’ABAT SASTRE

Com era de preveure és un escut que la seva lectura ofereix algun dubte, anem per la descripció: En primer lloc porta capel d’abat, anem bé, al cap de munt de l’escut veiem el bàcul, correcte. Anem per l’escut, primer cognom, Sastre: normalment els Sastre porten unes estisores obertes cap per amunt, obertes, alguns sostingudes per dos lleons enfrontats, res de res. Segon cognom: Prats, podem veure uns prats, amb una torre, (referint-se al tros de terra que es deixa créixer herba per a pasturar el bestiar) correcte. A la resta veiem un riu entre dos monts, i al cap una estrella o un calze.

Capel d’abat Sastre Prats Duran

ESCUTS HERÀLDIC DE SANT PAU DEL CAMP

Com a curiositat, entremig de la investigació de dades de l’abat, he trobat en el llibre “Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX” , un dibuix de l’escut d’armes de Sant Pau del Camp, és aquest que us mostrem. Sembla una gallina amb potes, al darrera unes rodes, potser de molí. El que si podem dir que es tracta d’una forma d’escut heràldic dels molt antics de la història de l'heràldica a Catalunya. Potser es tracta de l’escut heràldic d’un benefactor del monestir.

Encara que no s’han trobat rastres de l’origen de l’abat, hem trobat una petita ressenya a l’Arxiu Diocesà de Girona on veiem que a l’apartat de lletres, una nota que diu textualment al llibre U-267 full f223:

“Llicència a Josep Sastre de tenir tomba a l ’Escala, 29 de març de 1684, f 222; semblant a Pere Borrell per la Cellera”

Segons el document el titular d’aquesta sol· licitud de llicència està a nom de Josep Sastre i Climent, “Nós, Pere Barril , prevere, Sr. Sr. Vicari etc. de l’i l · lustríssim i reverendíssim etc., al nostre estimat en Crist l ’honorable Josep Sastre i Climent, major de dies (=senior), del veïnat de l’Escala, del terme de la vila d’Empúries, d’aquesta diòcesi de Girona, l i desitgem salut eterna en el Senyor.

Segons en Marquès, Josep Sastre va ser responsable de la cambreria de Colera el 1638.

RASTRES DE L’ORIGEN DE L’ABAT

PERSONATGES CONTEMPORANIS ESTRATÈGIES FAMILIARS DELS SASTRE I CLIMENT

- Joan Antoni Climent, abat d’Amer (fill de Salvador Climent, nebot de Fra Francesc Climent) 1676 possible successor de Jeroni Climent. - Antoni Climent Sastre 1649 - Ignasi Climent Sastre i Ortal, pagès de la Selva 1652 - Jaume Climent, prevere de Selva de Mar - Pere Pau Climent - Salvador Climent - Fra Francesc Climent - Jeroni Climent, monjo - Josep Climent Català, novici de St. Pere de Rodes 1619 - Pere Benet Climent i Català 1661

DOCUMENT DE L’ADG

Llicència per a construir un sepulcre o carner. Nós, Pere Barril, prevere, Sr. Sr. Vicari etc. de l’il·lustríssim i reverendíssim etc., al nostre estimat en Crist l’honorable Josep Sastre i Climent, major de dies (=senior), del veïnat de l’Escala, del terme de la vila d’Empúries, d’aquesta diòcesi de Girona, li desitgem salut eterna en el Senyor. L’afecte de la teva extraordinària devoció, que tens demostrada envers l’església de Sant Pere, del veïnat de l’Escala, justificaria que et concedim de bon grat allò que ens supliques. Per això, nós, volent honorar-te amb el favor d’una gràcia especial, car som favorables en aquest respecte a les teves súpliques, per tal que, dins l’esmentada església i en el seu paviment, davant l’altar dels Sants Josep, Francesc i Antoni de Pàdua, puguis i siguis capaç d’excavar i construir, lliurement i lícita, un sepulcre o túmul, bastit i guarnit, altrament, per tu, amb les insígnies de la teva nissaga, on es pugui sepultar i inhumar el teu cos o cadàver i els de tots els de la teva família i posteritat, quan per llei natural s’escaigui l’hora de pagar el dèbit mortal; i, així mateix, amb el beneplàcit teu i dels teus hereus o successors, admetre que s’hi pugui i permeti inhumar i sepultar també, en el mateix sepulcre o túmul, els cossos o cadàvers de Rafel Sastre, negociant, del mateix veïnat, germà teu, i dels seus. De tot això és d’allò que, per mitjà d’aquestes lletres, respectivament, a tu i als teus, us concedim llicència i us en donem facultat. Amb aquesta precaució i benentès, tanmateix, que es faci sense perjudici de cap tercera persona. Així, doncs, ordenem als reverends responsables i als obrers de l’esmentada església, els que hi siguin ara i sempre, que no et posin ni permetin que et posin cap entrebanc a tu ni als teus en cap ni en cadascun dels assumptes esmentats. I, en testimoniatge de tot això, etc. [Lletres] escrites a Girona, el dia 22 de març de l’any 1684.

L’any 1617 l’abat Pere Sanxo i el rei Felip III van pactar que el monestir de Santa Maria de la Portella i Sant Pau del Camp es fusionessin, i el 1624 va establir-se que s’anomenaria Santa Maria de la Portella i de Sant Pau del Camp en aquest ordre, restant al monestir del berguedà tres monjos, i la resta passessin a Sant Pau del Camp.

ANNEXIÓ A SANT PERE DE LA PORTELLA

Dominis de Sant Pere de la Portella a Catalunya

A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortització de 1835 .

SANT PERE DE LA PORTELLA

Sant Pere de la Portella (1890-1923) Fotografia de Cèsar August Torras

Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya

El 22 de juliol de l’any 1680, diada de Santa Magdalena, foren extrets el següents diputat i oïdors:

Diputat Eclesiàstic: Josep Sastre i Prats, abat de Sant Pau del Camp i de Sant Pere de la Portella.

Diputat militar: Joan d’Amat i Despalau, noble de Barcelona, senyor de Castellbell i de Granera.

Diputat reial: Joan Baptista Perpinyà i Ferrer, ciutada honrat de Girona.

Oïdor eclesiàstic: Francesc de Ferrer i Desgüell, prior de Sant Cugat del Vallès.

Oïdor militar: Josep de Meca-Caçador i de Cartellà, baró de Castellà i senyor de Ribatallada i Ciutadilla.

Oïdor reial: Onofre Monsalvo i Puigventós, ciutadà honrat de Barcelona, per la vegueria de Perpinyà, domiciliat a Barcelona.

ACTA D’ESCOLLIMENT DEL 109È. PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Va ser membre de l’orde de Sant Benet, des del 1660 fins el 1668 va ser abat de Santa Maria d’Amer, (que va arribar a al càrrec provinent de la prepositura de Viladamat, el 1660 fins el 1662, depenent del monestir de Sant Pere de Rodes), i des del 1668 fins el 1683 va ser abat de Sant Pau del Camp, i a la vegada de Sant Pere de la Portella.

(aleshores era una congregació tan pobre que hi hagueren d’unir- la a Sant Pere) el dia 22 de juliol de 1680 va ser nomenat el 109è. President de la Generalitat de Catalunya. Manquen algunes dades biogràfiques, durant els primers mesos del 1683 va estar absent de les reunions del consistori per causa de la seva malaltia.

Tot i que en aquella època ja s'havia portat ha terme la unió dinàstica de Catalunya-Aragó amb Castella, cada zona conservava la sobirania i les seves institucions polít iques (dret, moneda, sistema fiscal, etc.) .

La lluita per la successió entre la Dinast ia borbònica i Dinast ia dels Habsburg al segle XVIII , va significar la derrota de Catalunya, que era partidària de la Casa d'Àustria i l ’abolició de les institucions catalanes a favor de la polít ica absolutista portada a terme per el Borbó Felip V.

Sant Pau del Camp és part rellevant en la història de Catalunya. Josep Sastre i Prats, a l’hora de president de la Generalitat durant el tr ienni 1680-1683, va ser-ne abat.

SEMBLANÇA

Segons l’Antoni Pladevall a la Catalunya Romànica el 1592 el papa Climent VIII va incorporar el monestir de Santa Maria de Roses (Alt Empordà), com a fil ial, al de Santa Maria d’Amer, des d’aleshores tenien un prior i un parell de monjos.

És dóna la circumstancia que l’any 1620 deixa d'haver-hi abats i priors a Roses, i diu Montsalvatje que només hi van haver-hi dos, cap d’ells anomena com Josep Sastre i Prats.

El mateix historiador esmenta a Josep Prats com a abat, d’elecció pròpia, de Santa Maria d’Amer.

L’abat Sastre va arribar al càrrec provinent de la prepositura de Viladamat, dependent del Monestir de Sant Pere de Rodes, càrrec pel qual havia estat escollit el 1646.

La dada més antiga que coneixem d’aquest abat és el 1629 en el qual figura com a sagristà i cellerer del Monestir Sant Pere de Rodes.

Potser familiars d’ell eren Antoni Climent i Sastre, Ignasi Climent Sastre i Hortal (pagès de la Selva). Un altre de Selva de Mar, Antoni Climent Sastre.

ANTECEDENTS

Durant el trienni que va transcórrer el període de pau entre Espanya i França, que es va trencar l’any 1684, l’abat Josep Sastre i Prats, va ser designat president de la Generalitat de Catalunya, malgrat les tropes espanyolista eren presents a terres catalanes, i en les que es van provocar moltes tensions entre l’administració reial i la Diputació, l’any 1681 el rei Borbó va obligar a cobrar el coronatge a les ciutats i universitats que no allotjaven els soldats de l’exercit borbònic.

Durant aquella època van haver-hi unes dures condicions meteorològiques, que van generar esterilitat al camp.

Val a dir que el 1714 el Monestir de Sant Pau del Camp, acollí el govern de la Generalitat fins la desfeta de l’Onze de Setembre. Durant la repressió borbònica es convertí en “la universitat clandestina de Barcelona“.

INCIDÈNCIES DE L’ÈPOCA

Inicialment s’anomenava la Deputació del General de Catalunya, formada d’una estructura formada de les Corts Catalanes. Corts consolidades per Jaume I al segle XIII, que duraren més de 400 anys.

Estructurada en tres braços: l'eclesiàstic, el nobiliari i el de les poblacions reials. Eren el lloc on es pactaven tributs, lleis i límits de la potestat reial.

En l’escut podem llegir “segell de la branca regia militar de la Generalitat i del homes de paratge, del Principat de Catalunya”.

ORÍGENS DE LA GENERALITAT

INFORMACIÓ BIBLIOGRAFICA

En aquests dos documents de

l’any 1681,podem veure com Josep Sastre i Prats era abat de Sant Pere

de la Portella i Sant Pau del

Camp, diputat per la branca

eclesiàstica de la Generalitat de

Catalunya i delegat apostòlic del papa Climent

VII. Extret del llibre de Victoriano de Valda, imprès a Barcelona l’any 1681.

DIETARI DE LA GENERALITAT

DIPLOMATARI ST. PERE DE LA PORTELLA

Full del Diplomatari de Sant Pere de la Portella on hi ha la unió del monestirs de Sant Pere de la Portella i Sant Pau del Camp, l’any 1617 i el 1624 la seva ratificació. Segons un estudi de Jordi Bolós, editat per la Fundació Noguera el 2009.

- Catàleg dels monestirs catalans - Zaragoza Pascual, Ernest - Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 - Scripta et documenta ; 55 - Miscel· lània en honor de Josep M. Marquès [Girona] : -Diputació de Girona, Patronat Francesc Eiximenis ; Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010 - Evidencia de la infalibilidad y certeza del vinculo de las censuras eclesiasticas fulminadas por ... fray Ioseph Sastre y Prats, abad de San Pedro y San Pablo del Campo y de la Portella, oy deputado e Valda, Victoriano de - En Barcelona : Por mandamiento del Muy Ilustre Consistorio, en casa de Rafael Figuero, 1681 - 4 Capbreus, un llevador i un llibre de rendes de l’ACA, vol. 1498 - “Los Religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX” , per Gaietà Barraquer i Roviralta, 1839-1922 - Imprenta Francisco J. Altés y Alabart – 1915/17 - Apartat de lletres, una nota llibre U-267 full f223 del ADG.

BILBIOGRAFIA CONSULTADA

Treball de recerca a càrrec d’Agustí Esteve i Orozco de Nájar, membre del Cercle d’Investigació i Documentació Medieval de Catalunya - CIDOMCAT

Amb la col·laboració de Pilar Masbernat i Capdevila, fotògrafa. Patronat de Sant Galderic, documentació. Antoni Poyo i Creixenti, assessor d’heràldica. Avel·lí André i Gabian, catedràtic de Llatí, Especialista en textos llatins medievals.

Josep sastre i pratS�abat d’Amer i Roses 1660 – 1668�abat de la Portella i sant pau del camp 1668-1683�President de la generalitat 1680 - 1683�LÀPIDA AL PEU DE L’ESCALAcriteris epigràfics i paleogràfics�de la llosa mortuòriaLlosa sepulcral�Segons el llibre “LOS RELIGIOSOS EN CATALUÑA”L’escut heràldic de l’abat sastreEscuts heràldic de sant pau del campRastres de l’origen de l’abatPersonatges contemporanis�estratègies familiars dels sastre i ClimentDocument de l’ADGannexió a sant pere de la portellaSant Pere de la PortellaACTA D’ESCOLLIMENT DEL 109È. PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYAsemblançaantecedentsIncidències de l’èpocaOrígens de la generalitatINFORMACIÓ BIBLIOGRAFICADIETARI DE LA GENERALITATDiplomatari st. Pere de la portellaBILBIOGRAFIA CONSULTADANúmero de diapositiva 21