A TRES-CENTS ANYS DEL aFENIX DE CATALUÑAs …A TRES-CENTS ANYS DEL aFENIX DE CATALUÑAs RECUPERACIO...

A TRES-CENTS ANYS DEL aFENIX DE CATALUÑAs RECUPERACIO I REFORMISME ECONOMIC SOTA CARLES I I "

per PERE MOLAS RlBALTA

Enguany se celebra el tercer centenari de la publicació del ~~Eknix de Catalunya)), obra de l'advocat i escriptor catala de les acaballes del segle XVII Narcís Feliu de la Penya. Aquesta obra ha sigut considerada justament per la historiografia actual -Pierre Vilar, Henry Kamen 1-

com la quinta essencia i el símbol d'una represa econbmica, i sobre tot de la consciencia que en tenien alguns contemporanis. Fa ja alguns anys vaig intentar reunir les dades que posseiem sobre l'anomenada represa de 1680 per els diferents regnes i territoris de la Península Ibbrica.2 Avui ja no subscriuria totes les afirmacions que aleshores vaig fer. Vull aprofitar l'avinantesa del tercer centenari del aFenixn per ampliar i rectificar els meus propis treballs, tenint en compte les apor- tacions de noves recerques, prbpies i alienes, i sobre tot el llibre que Kamen ha dedicat a l'estudi de 1'Espanya de Carles 11:

La primera rectificació que cal indicar és la relativa a la si tu~ci6 internacional, a les condicions de l'economia europea arran de 1680. Fins fa pocs anys podiem basar-nos en els estudis d'historiadors francesos ben coneixedors de la historia espanyola, com Pierre Vilar i

" Aquest article va tsser escrit aaans de la cclebraci6 del I11 Centenari del i i n i x de Catalccria (Barcelona, 7-8 novembre 1983).

1. VILAR, PIERRE: Catalunya dir,> I'Espanya moderna. 1." edició catalana. Bar- celona 1964, 11, pp. 394 i SS. KAMEHN, HENRY: Proleg a la seva edició del aF&nix de Cataluña,,. Barcelona 1975.

2. MOLAS RIBALTA: C o m e r ~ i estvuctuva social a Catalunya i Valhncia als segles XVII i XVIII. Barcelona 1977, pp. 47-69 (sobre la represa) i 70-120 (sobre Feliu de la Penya).

3. La Espafia de Cavlos II. Barcelona 1981. Vegeu el-comentari que en fa Do- M ~ N C U E Z ORTIZ al n? 146 de la revista naispania* (1980), pp. 679-682.

I

Picrrc Chaunu per parlar d'una rcpr-csrt general de I'cconomia mundial desprds de la famosa t(crisi del scglc svlr,,. Pcr la scva banda Picrre Lcon situava en els anys anteriors a 1700 els inicis d'una nova civilit- zacib cconbmica de la qual par-ticipavcn tambd els pai'sos ibhrics." Pcrb en una obra mds recent, dirigida pel mateix Picrrc Leon, altres historiadors francesos ens donen una visi6 diferent. La prou coneguda crisi s'ha transformat en un acrci~cmcnt indecís>), encara que aquestes paraules segueixen designant dificultats i entrebancs considerables. Com a resum, Picrrc Dcyon i Jcan Jacquart crcucn que els pai'sos mcditer- ranis ja no podien omplir a les darreries dcl Sisccnts el buit creixent que els separava del Nord-oest d'Europa: tous ccs facteurs d'un possible developpement he pcuvcnt comblcr I'ccart . . . bon nombre de ces tcntativcs dchouent ... vers 1720 Ics r-ctombdcs I'cmportcnt sur les en- vols))."

Entre els historiadors que s'ocupcn de la societat espanyola els mks vinculats a Catalunya acostumen a dsscr partidaris de l'esistencia d'una represa. El primer dc tots Picrrc Vilar, el qual ja fa mds de trenta anys escrivia unes frases bcn conegudes:

cabe preguntarse si la decadencia española . . . no es mas que el tiempo muerto en que Castilla picrdc 10s fundamentos ma- teriales de su superioridad, micntras las rcgiones perifkricas no han experimentado alin sus modernas po~ibilidades.~

Tarnbk Joan ~ e g l a ' va dsscr un defensor incansable de la idca de ((recuperacib periftrica,). En la scva darrera publ.icaci6 insistia en la convenincia d'estudiar el fenbmcn dc rcconstrucci6 interior de la mateixa Castella? Els historiadors de la corona de Castella han sigut mds aviat reticents a acceptar la idea sense rebutjar-la pcrb, del tot. Do- mingucz Ortiz tendeix a moderar els cntusiasmcs. Parla de nrecupera- cion perifkrica en modesta medida. i en termes detnograíics aconsella:

-- 4. VII.,IR: Oro y 1t1011cdc1 erl Iu Hislovia. 1450-1920. Barcelona 1969, pp. 235-236.

Vilar ha sigut abandcl-at del canvi tlc tentlCncia ccon6mica tlc I680 al menys dcsdc la scva ressenya a Wur arlrl pviccs i11 Spoirr. 1650-1800 tlcl nortl-americi E\RI . J. HI- MII.TON, publicada a ~Annalcs ESC., 1949, PP. 29-46 i tl-atlui'da a Cvccirrliet7to >? de- surrollo. Barcelona 1964, pp. 209-237.

5. Leos, PIBRRE: E C O I I ~ I I I ~ L ~ S C / .socie'/c!.s pvcir~tllr.s/riellcs. 1650-1789. Paris 1970. p p 127.

6 . Hisluirc Lico11071ziqlrc et .s~ciuIc dtr I I I O ~ I ~ C , dirigicla pcr PII :RKII LIIOS. 11. LUS hesitutiutls d e la cvoi.s.sorlcc. 1580-1730. Paris 1978 (traduccid castellana, Madrid 1980), PP. 507 i SS. [(La nouvcllc conlipuration Cconomiquc,,. Sobrc 13 Pcliinsulr~ IbCrica, PP. 511-513.

7. C:rccirr~io~ro y tlcsurvollo ... cit. p. 223. .. 8. Scria reiteratiu reunir totcs Ics citcs de Regli sobrc aquest tema. La dc

difusiB mCs hrnplia fou potscr la dc la Iriir-otlt~cciurr i1 lo Flisioriu tlc E.spci,ia, Bar- celona 1963, pp. 395-397. La dat-rel-a I'ou la tlc la sc\.v p ts tuma Hi.s/or.icr de Carrcl~rfiu. Madrid 1974, pp. 125-133; sobrc Castclla, p. 119.

148

~ q u i z a no debenios dejarnos Ilc\.ar- pol- el nlodcsto auge de la capital))? Amb la se1.a mesurada prudcncia deia cl 15 de genel de 1981 a una pcrio- dista del diari ((Avui)):

Catalunya es ~ecupc ra prou per a que es pugui parlar d'un canvi de tendCncics. Aquesta rccupcracii, i.s possible que fos demogl-hlica, tot i que no hi lla prou documcntaci6 per afirmar- ho. Va i.ssei- econtil~ica ... i sobre tot \.a ser una recuperaci6 moral o mental.

El meu intcrcs pel tenia crn port i a organitzar en 1981 un petit colloqui en el si del Dcpartamcnt dlHistbria Moderna de la Universitat de Ba rce l~na . ' ~ La nic1.a idea Cs ara la de construir un esque1iia dels trets que conligurcn la realitat cconbmica de la Catalunya de 1680-1700, i tot seguit de comparar-la amb la situaci6 d'altres territoris peninsu- lars, buscant les semblances n1i.s que les difcrl'ncics.

En presentar la realitat catalana a I1&poca del Fenix vull comenCar assenyalant aquells factors que trenquen o disminueixen el concepte de ((recuperaci6),: 1) la feblesa de les estructures demografiques, 2 ) les tensions agriries i 3) Ics dificultats financeres. Ja varen indicar Nadal i Giralt que les dues darreres dkcades del XVII catala foren anys de fam, plagues de llagosta i possibles epidkmies amb puntes de mortalitat en els anys centrals de cada deceni." Estudis recents no publicats, els dlAntonio Moreno, permeten parlar per a la Catalunya Nova d'una rapida i continuada recuperació desprk de la incidkncia negativa de la guerra dels Segadors, de manera que vers 1700 s'havicn recuperat els nivells de població del segle XVI. Hem de comparar-ho amb els re- sultats de l'acurat i aprofondit estudi de Josep M." Planes sobre Thr- rega, el qual dins una estagnació demogrhfica observa que a les decades finals la tendkncia augmenta tímidament.'? Les niales anyadcs agrico- les cal posar-les en relaci6 amb la important revolta dels agorretes,, o abarretines)) ben analitzada per la historiografia més recent en les

9. Doxii\ci.riz OR'I 1%: LLI crisis cle Ctrstilltc i . 1 1 1677-1687 a Crisis y clc~ctrtlcrrcicl crr la Espafia d e 10s Atl.srrias, Barcelona 1969, pp. 197-198. Societlar1 ?. csttrtlo crr el siglo XVIII espufiol. Barcelona 1976, p. 19. Es mostra cspccialmcnt crític cnIrcrs la possibilitat d'estcndrc cl matcis moclcl a Castclla.

10. Hi participaren Antonio Mol-cno, Eva Surra. Jauriic Danti , Cal-los Martinez Shaw i Fernando Sdnchcz Marcos.

11. La poptllaliorl culalarle tli, 1553 it 1717. Pal-is, 1960. 12. P~..\srs I CLOS\, Josl:~~ M.: Mctotloiogicr i derilogrtr/ia Iristorica. Tirrregcc, se-

gles X V I I - X V I I I . cPedralbcss, n." 2 (1982), pp. 251-256.

seves diverses implicacions.IPer fi, tant a l'inici com a la fi del període, en 1680 i 1699 hi troben1 fallides banchries d'una certa importancia.14

El rnodel establert per Vilar partia de l'existkncia d'una recuperaci6 agraria, basada en la producció per a l'exportacici, sobre tot del vi, i tambd de la fruita seca a les terres del Camp de Tarragona.15 L'ex- pansi6 de la vinya, l'elaboracici de l'aiguardent, la construcci6 naval i el comr:rG marítim formaven tot un conjunt bcn lligat al Penedes i al Maresme, a la costa de Ponent i a la de Llevalzt. Els estudis mes recents confirmen en general aquesta argun~entacib, com ho proven els treballs d'Anton Jorda sobre les noves roturacions a Vilaseca i a Salou.16 Es clar que pot haver-hi difertncies dins ulla nlateisa cornarca, per exemple el Vallks. Eva Setra troba que entre 1670 i 1685 la producci6 va augmentar en determinats llocs en un 34 ? u , tot i que la recupera- ci6 va arribar a un sostre en 1685-1695; talnbd observa uns primers símptomes de diversificaci6 amb el conreu de llegums i uns inicis d'es- pecialitzaci6 comarcal." En canvi, uns kil6metrcs mes enlli dins 21

mateix Valles, Jaume Danti observa una situaciri mes aviat estancada sense canvis de conreus ni cspansiti de la vinya.":

Vilar tambci va insistir cn la iniporthncia de la producei6 artesanal descentralitzada a ((viles i I locs)).;Tcnyint-n~c a la producci(j tcstil mCs o menys lligada a les iniciatives de Karcis Fcliu dc la Penya i del seu grup em sembla possiblc d'asscnyalar quatre factors signilicatius del moment: 1 ) la iniportancia tle la no\,a draperia, bcn palcsa 1-n la for- macib de n~enestrals que el propi Feliu va en\.iar a l'cstranger, 2) l'in- tercs per la fabricaci6 de teles a la flamenca, 3 ) la falla-icacii, de mitges

13. K\ \ I I :x , HI . \ I<Y: ( ' t t ( 1 i r t . ~ ~ r r ~ r ~ ~ ~ c c i Ú o l ~ l i ~ l ~ ~ ~ l ~ i ( /L , / . s c ~ ~ i c .Yl'!l. I . ' ~ ~ l ~ ~ ~ i r r ~ c ~ i t l!eI.s c(oirpco-olx cctlcl1ari.s tle l'tlr:? 1688. ~ R c c c r c l ~ ~ c s ~ n. , 9 , pi,. 11-78. J \ L \!I I ) \ \ I I RI[ . : I,(( revoltci tle1.s go1.r.elc.s a Ctr!crlrrrr\~t~. estu ut lis t l ' l~~ist<)r in ac~ . i~ l . i a ,> , I ; ! , 70-09. FI:I<I<I:I~ I i\l.os: I,'(il'(i!Ol tic 1e.s !tll'c.? (i .\lli!il'c\(:. ( ' 1 1 ! l l ~ l l ~ l ~ ' ! : ! (Il. !¡i l ~~ ' l ' l l !~ t l t l~i !(I tci.Vll (1

C(it(iliiil?.c~ L.! 16RS. ~ R C C C ~ ~ L I C S ~ I:." I I !I$Rl). 14. El dia ria tlcl ci~ltacla bon:-a: Josep tic Alonlrll- (Bih l io t i~c :~ U~li\.crsithl.ia

d c Barcclona, Mhs. 1765, 29 oct~~l , l -c 1683) cs ~ . ~ l ' ~ , ~ . c i x n la lallicla d c F~'alicesc Po tau nlajor. cn 1680. TnrnbC, Bibliotcc;~ tlc Cr~ t ;~ lun \ ; t , Fo1lc.i.; [lori S o ~ n s . 11.' 2.630. Per n la Irlllida tlel Banc clc la C i ~ l i a t en 1699 \.cgc'u C \ I < I < I I I \ S C \ \ I ) I , 1.11 c.ill/(~i CIC Bor- ce!orlcc, s .a . p. 736 i V I I 111. ('o!(i/!rri~~o, 11, -107.

1.5. VII. \ I<, oi). cit. 36s. Pcl I l ; ~ ~ . c s ~ ; i c I'ohl-ri :IL. J o \<)L I \ I Li.(?\-i:'~ : .lic~:rirci 1680-1719. fil pcis i!- t3ilci (i ciriin! i (i cop Oc, c ~ t i r ~ ~ ~ ~ ~ i ~ r i ~ ' r i ? . AIatr~~xj 11166.

16. Jol<r)'\, A Y - I O X LI.: B(lr.crt\,.\ i Elrlpr-itrs tic, Solorr. :ls!~ci.ies cc.or:i~r!rics i socinls. (cglc.\ XII-S1'111J. Vi lascca-Sn lo~~ 1981

17. SI:I<I<\ P I I ( ; . E\ 1: !.li .socic!(l/ r.rir.(rI L ~ ( I ! ( I ~ ~ I I I ( I t!~'l .\c,g!e 51.'11. Scrirrrrericii, li!1

e.rorr!)Ic loccil tic1 I'cilli..\ Occitlc?:!rrl !15~1!)-17_?Yi. Ext;.acic ilc tesi cloctoral. Bai-celona 1960.

18. D ~ I I RI [ . , , I \ L 111:: G!-(rr:ollc~.s i corrr(~r~c(i ((I.\ .scc!~:.s ,YI,'l i XI ' I I . Etw:ucid tlorror!.¿i/iccl i ~~c~orr61rric.ci. (;l.at~ollci.s 1981. Lli cas mCs colnplcx 6 s el d e Mariorclles, e s t ~ ~ t l i n t pel ~ n o t c i x aLl!ol.: /.(I /~ i -o t l t r~~c~i t j trgr-(~r-rtl cri r r r i t i i.ilir tlc.1 Vtr1lG.s OI.ICIII(II U

In :;cfioricl rrrciitri tlel .segle S \ ' / / . L)cllrrc.\ ilc. I l ~ i ~ - / o r - ~ ~ l l c . s (1657-1711). ~ P c d ~ . a l h c s ~ 11:' 1 (I1)El ) , pp. 103-126.

19. V I I . \ K , on. ci t . I l . -107.

150

de seda amb teler, i 4 ) la preocupació pel tint, ben característica del pensament mercan t i l i~ t a .~~

L'augment de la producció es va traduir en una revifalla del co- merG.2' Hi havia certament un important conlerG d'importacio de productes colonials i de teixits, i els interessos dels in~portadors textils no coincidien pas amb els projectes de millora industrial de Narcís Feliu, el qual es queixava de la oposició de ~ I I ~ U C ~ O S tratantes en raps estranjerasn i del ((sobrado uso de las ropas extranjerasn?? El comerG catala fins alesl~ores estava orientat vers un mercat italia que s'havia perdut, com indicaven tots els autors de temes e c o n o m i c ~ . ~ ~ Vers 1680 les exportacions catalanes, i també les inlportacions, comenqaren a vincular-se amb els territoris del nord dlEuropa, els futurs aliats de la guerra de Successió. També comen@ a infiltrar-se el comerC catala a la Carrera dlIndies, com prova el llibre de Carlos Martínez S h a ~ . ~ ~ Factor fonamental de la prosperitat catalana va ésser l'estabilitat monetaria, la importancia de la qual fou posada de relleu per Vilar.2s

Resta un factor per considerar, precisament el que es lliga amb el títol d'aquest article: la consciencia de represa i la propaganda en favor d'una política econtmica mercantilista. L'obra de Narcís Feliu de la Penya s'insereix dins una veritable florida de projectes ec0nbmics,2~ inspirats en idees i principis similars. Les idees fonamentals del Fenix havien estat exposades dos ansy avans en el <(Politico Discurson, un opuscle que s'explaiava sobre tot en la deFensa d'una polilica industrial netament p ro t ec~ ion i s t a .~~

En el Fenix de Catalunya hi trobem en primer lloc una descripció

20. M o l . 1 ~ RIB\I . '~ . \ , op . cit. p p , 95-98 s o b ~ - ~ la .nova drapcria,,. 98-103 sobre les ~i i i tges, i 103-107 sobre el t int .

21. VII . \R , 11, 384. Tambc: In Histbrici tlcls Ptr?.\os Ctrltrlnrrs. Dcls 01-igcr1e.s a 1714. 11. Barcelolla 1981, p . 1.113.

22. F611i.s d e CutctlttGn, p."77. Del matci; FI:I.I\., Ar~ctlc,s tle Cufcrllrilo, Barcelona 1709, 111, 381. Poli t ico Discitl-so. Bnrcclo~::~, 1681, p. 1.5 . n n ~ h Llna inte~.cssant nota manuscri ta: acuiden pues los 1ncl.cnclcl.cs miral- pol- SLI pntria y ntlvicl-tan q u c con el t ra tu tlc ropas cxtl-an,icl-as d c s t ~ . ~ ~ \ c n LI pntr ia , picrtlcn las a r tes v oli cia les,^.

23. E n t r e ells els au tors d e 1620-1630, Dalmau, Pci.alta i Dnniians. Fli1.1r. cn parla al Poli t ico Di.sclr~..\o, 25 i a l F211i.r. 73: <<el comcl.cio d e Italia . . . por nucstro descuido esta en poder d e FI-ancia, Holanda \ In~lnte1.1.an.

24. M\I~TISI :% S I ! \i\.: Ccrtulll~~yrr e11 la Ctrrr-o-tl rle Ifrrlitrs. 1680-1756. Barcelona 1981.

25. Op. cit. 373. 26. V I L I R , OP. :il. 391 i SS. MOI . \S R I B I I . I . \ , up. cit. 88-89. 27. M o l . 1 ~ R I I ~ \ I . ~ \ , 79-85. El capítol qual-t pl'csenta la prohihiciv d e teixits inl-

portants com cunico mcdio para adclnnti~l- las nrtcs, comcl.cio,, In PI-oliibicid cl'cs- por ta r primeres rnat21-ics.

gcogrhlica i histbrica del Principat, cn la .linia de la ))Cataluña ilustra- da)) dlEstcvc de Corbera i la ((Crisi clc Catal~~ña,) del jcsuita Mnrcillo publicades en 1678 i 1684 I-cspccti\.nnicnt. El Principat i els conltilts de RosseilQ, i Cerdanya (6s ben signilicztiva la menci6 dcls territoris pcr- duts en la Pau dcls Pirincus) constitueixen als ulls dc h'arcís Feliu ((un bcllo mapa, pcqucño mundo 3 admiracibn del n~undo)). Dcsdc I'an- gle histbric es destacava la importhncia de la fe catblica en la formaci6 del Principat, i es reclamava com a motiu de gloria la creaci6 de la Inquisicib mcdic\,al." TambC s1cxalta\.a el valor militar dcls catalans,

sobre tot, i donada la intcncib de l'obra, cl quc s'ha anomenat l'aptitut econtmica de Catalunya: .el ingcnio, habilidad y natural incli- nacidn de los catalanes a las cicncias, artc de marcar y mercan-

L'expansib cconbmica medieval (((aumentos antigues))) fona- mentada en el comcrq i la navegaci6 havia estat seguida per una etapa de dccadbncia (ndisminucioncs prcscntcsa) amb la pkrdua de la iniciativa comercial (((se ha pasado a otras naciones mas diligentes))) i la caiguda del crkdit que ccjassc desecho).'!' La causa del ((infcliz cstado en que se vc esta provincia)) s'atribui'a de manera simplista, que no deixava de tenir el seu pes, a I'abscntismc reial i a Ics ccinsequ&ncles negatives del Descobriment d'Ambrica."

Despres d'aquest exordi historic que ocupa vuit capítols del llibre, passa Feliu a presentar una descripci6 industrial del Principat, alter- nant l'exaltaci6 de les produccions prhpies amb el blasme dels mals causats per la compctbncia estrangera. Les principals línies de fabri- cació que indicava eren la mctal.lurgia, la fabricaci6 de vidre i els t k - tils. ~n aquest darrer punt destacava especialment les innovacions que ell mateix estava afavorint (((con las asistencias y Favor de quien lo ha solicitado a su costa))) en matkria dc nova draperia, mitges, tint, i tambC llistonerja. Com a bon mercantilista Iloa\~a la produccio del país i criticava la d'importaci6, concretament els teixits de llana francesos. En la seva opini6 la draperia de qualitat, les randes, la llistoncria llisa .i de flors i el tint eren a Catalunya superiors als estrangers: ((me- jores que los de Holanda y Francis)), ((con mayor pcrfecci6n que en Flandesa, ((con mayor primor que en otras provincias))." En canvi els teixits francesos eren nfalsos de hilos y de valor, solo aparentes ... aunque 10s vendan baratos son caros a 10s que 10s compran y muy

28. Fkr1i.y de Carolrrilci, p. 7 . .EI Santo Tril,~~nol clc ILI Inqi~isicicin s610 puclo proccdcr dc la I'c Cacc~lannn.

29. Ibidcm, 31. Tambi. Polirico Discrri.so, ,<genio, habiliclnd !. bondad del ca- talán para el conicrcios.

30. Fknix, 63. .' 31. Ibidcm, 66-68. Si t0rni.s el rei, ~rcnaccl-6 fcnis la navcgacicin. el conicrcio 3' las artcss,.

32. Ibidcm, pp. 72-77.

utiles a 10s que 10s enviann. També denunciava els mecanismes de benefici dels francesos que s'enduien teixits de baixa qualitat i els tor- naven a vendre adespués del lucir y pren~as.3~

Davant aquesta situació difícil i esperan~ada alhora, Feliu i el seu amic i inspirador, Martí Piles, oferien el ccunico medio practico de re- novar el antiguo esplendor, crédito y opulencia de Cataluña,, segons el parer del jesuita Mauris, censor de l'obra." Aquest ccmedio Útil y faciln havia de donar embranzida a la navegació, al ccrmerc i a la manufactura. Es considerava que el problema fonamental era el reunir capitals, sobre tot després de les fallides de 1680: ccno hay caudales grandes en Cataluña para que uno solo pueda emprender negocios medianosn. Pero aquesta dificultat quedava resolta <si se juntan muchos formando com- pafiia y uniendo 10s caudales en un solo Ja tenim formulada la confian~a que la generació de 1680 posa en la gran companyia para- estatal que tenia els seus millors models a Holanda i Anglaterra. Aques- ta cegrande compañía o juntaa (la formulació no és precisa), aquesta anueva compañia perpetuaa?' havia d'estar vinculada amb les principals institucions publiques catalanes. Posada sota l'advocació de la San- ta Creu i la protecció reial, hauria d'estar relacionada amb la Diputació i tenir ccprincipio y origen en la nobilísima ciudad de Barcelonas. La seva comissió directiva-hauria d'estar composada per quinze persones de cadascun dels quatre estaments socials de la ciutat, i presidida com el consolat de Llotja per un cavaller i un mercader. Aquests dos serien cccabeza y como presidentes,, assessorats per altres vuit persones, i constituint plegats celas diez personas de gobierno,,. La institució havia de tenir presents els interessos de la fe catolica i del reial servei, cesien- do amparo y lustre de nuestra ~ a t r i a n . ~ ~

La missió de la companyia havia d'ésser la d'una gran entitat de finansament per impulsar la fabricació industrial, el comerq i la nave- gació. Hauria d'afavorir la construcció naval, i podia dedicar-se als canvis marítims. S'indicava molt especialment l'interks que oferia el mercat america per a l'exportacio de productes agrícoles i industrials, tkxtils i metakIúrgics. I afegia, potser amb una mica d'ironia que més valia que se n'aprofitessin els catalans que no pas els estrangers, com estava succeint.39 Es deixarien diners a les botigues de comanda, ecque anti-

33. També els autors de 1620 insistien en la, suposada mala qualitat de la pro- ducció estrangera.

34. .Censura del Muv Reverendo Padre Theodoro Mauris, Calificador del Santo Oficio y Retor del colegib de Belén de la Compañia de Jesds.~~

35. Ftnix, capítol X. 36. Ibidem, p. 81; també p. 83 aecesario es unirse algunos para formar un

mediano caudals. 37. Ibidem, capítol XI. aA imitacion de otras provincias que tanto se han ade-

lantado-. 38. Ibidem, capítol XII. aGobierno politico y administracion vigilante que ha-

brá de tener la compañia ya fundada.,, 39. Ibídem, p. 93. ase juzga será servicio grande de S.M. pues por la mayor

p a m e n t e fueron de tanto lustre y utilidad a Cataluña,,; es farien prks- tecs als importadors i als menestrals (((oficiales y sus pequeñas com- pafiiasu), ((con un interés competentea.4

El pensament de Feliu de la Penya contenia encara altres tres elements característics de les inquietuts econbmiques de l'kpoca. En primer lloc el desig d'obtenir un port franc!' En segon la unificació dels impostos que gravaven el comerq i en dificultaven l'expansió: ((no 10s derechos y alcabalas, sí estar divididos y ser tantos 10s exactores pierden el comercio en Catal~ñan!~ Per fi la mobilització de la ma d'obra representada per pobres i rodamons, reclosos en hospitals i cases de misericordia, on havien de ser ((inclinados ya de niños al trabajos. Era tot un programa de la policia de pobres), el considerar que

para 10s adelantamientos, comercio, navegacicin y ultimo bien de la Re. pliblica, conduce asistir a 10s Hospitales de Misericordia y HuCrfanos . . . no permitiendo en esta ciudad vagamundos y gente sin provecho.33

No hi mancava la 1loanc;a del comerc que ((engrandeció Roma, en- riquecio Cartago, poblo Holanda, ilustró Florencia, fortaleció Inglate- rrad4, ni tampoc el reconeixement de I'esforq del treball manual, ((lustre, acrecentamiento y ser de la bien gobernada republica),?

Sabem que els projectes de Feliu de la Penya no varen passar gaire a la realitat. A partir de 1684 va tenir una relaci6 intensa amb la Junta general de comerq de Madrid,Jh perb la companyia no va veure la llum. Fins i tot quan les Corts de Catalunya varen recollir la idea en 1701 varen introduir-hi modi fi caci on^.^' Pe14 el seu ideari ens serveix de punt de referkncia important. Vint-i-cinc anys n16s tard el mercadrr Josep Aparici reblava els mateixos a r g u n ~ e n t s . ~ ~ p a r i c i insistia en la '1loanc;a del cornerc; i 11admiraci6 indiscriminada dlHoianda; pcro parlava també -- parte esta csta conlrataci6n en manos tlc los forastc~-os.. TarnbC Politico Disczír.so, 25. sSerii rnayor scrvicio tle S.I11. que no Ilcvnrlo allí otras nacioncs cstranícras.>~

40. Ikídcm, capítol XVI. <<Fibricas clc \,asclc.;, cambios marítimos, asistcncias dc las f;ibricas, prCstamos n mel-catlcres,~~

41. Ibídcm, capítol XV. 42. [bidcrn, p. 112. .E1 unir los tlercclios no es quitarlos, porque no son gran-

des 10s dercchos en Cntaluha, ni c1.1 csto es16 el claho.n Polifico Discrrrso, capítol V. 43. Ibídcm, capitol XVIII. 44. Ibíclcm, p. 30. En el Polifico Di.scrrt..so el comcrc; cra <(polo que sustenta lo

fi1.m~ de al ~.cpública. . el poder CIC GCnova, noblcjra tlc Florencia, \~anidad de Holan- tla y aliento de Fmncia)).

45. Fenix, p. 32. Politico Discrtrso, capítol IV. 46. Biblioteca Ministeri d'Hisenda (Madrid). [(Historia de la Junta general de

Comercio...)> ~ ' E U G E X I O DE L,\KRC(;A, IV, 114 i SS. ~Proyecto de Don Karciso Feliu para formar una cornpañía general de comercio.,,

47. üI\KTKO~i ORPI: La Cort de 1701-1702. U n carni truncat. aRecerquesa n." 9 (1979), 57-75.

48. VILAR, Crctulrcr~ya, 11, 407-411. MOLAS RIBALTA, OP. cit. 89. KAMEX, Espafla de Carlos 11, 139 i 197.

de l'allunyament dels nobles envers el comerG que sorpren una mica en el contexte social catala. Feia una bona descripcio de l'activitat econbmica catalana, destacant fets ja indicats pel ((Politico Discurso),, com la fabricació de mitges a Olot, i assenyalant amb agudesa la nova situa- ció de les poblacions litorals, com Sitges, a les quals ({la industria de tantes barquetes ... 10s dona més menjar que la collitan. També es deu a Aparici una famosa descripcio de Mataró, en la que desenvolupa la seva idea de que la prosperitat (({las hoilles se han fet rics ... se han fet moltes cases opulentes),) havia estat possible pel baix nivell impositiu i la migradesa de l'administració n~unicipal!~

D'aquesta presentació de I'economia catalana vers 1680 vull extreu- re'n alguns elementes per a configurar un model que procuraré comparar amb la realitat d'altres regions. Aquests factors són: 1) l'evolucio demografica, 2) la producció agrícola i sobre tot l'existkncia de conreus comercialitzables, 3) la renovació testil, centrada en els punts que he indicat, 4 ) el moviment comercial, i 5) el pensament economic. Comen- care aquesta comparació pels territoris que poden1 considerar periferics i en primer lloc pels que integraven la corona d1AragÓ.

El País Valencici i les Illes

Al País Valencia les tensions agraries eren fortes. L'estudi de James Casey ens presenta un país dominat per l'estancament i per tota mena de factors retardataris. El bandolerisme hi romania viu i les reivindi- cacions pageses esclataren en la Segona Germania (1693), un moviment que podem considerar en paral.lelisme amb els gorretes de Catalunya?' Pero analitzem altres factors. Per exemple l'increment demogrhfic ex- perimentat en algunes parroquies ha sigut qualificat de acrecimiento visible y casi espectacular),, (cfuerte explosión demográfica~?~ El mateix Casey registra l'existkncia de bones collites en alguns municipis com ara Morella aixis com indicis de millorament economic. En general creu PP- - -

49. SAL\~ADOR LLOBET va publicar la Descripció del Principat dlAparici a la revista ((Hispanian, 1946, pp. 632-669, segons el Mss. 516 de la Biblioteca de Catalunya. Vegi's sobre I'admiració d'Holanda p. 646, I'animadversió de la noblesa envers el comerq, p. 661, la descripció de I'activitat econamica, p. 663; per Mataró, p. 662.

50. CASEY, JAMES: The kitzgdonz o f Vaietlcia i11 t l ~ e seve11tcerlth cerztury. Cam- bridge 1378. Hi ha traducció catalana (Barcelona 1981) i castellana (Madrid 1982).

51. GARCIA MART~NEZ, SEB.\STIAN: Els f o t i a ~ t z e ~ ~ t s del Pais Valerzciu modern, Va- lencia 1968, pp. 51-84. Valeilcia bajo Carlos I l . Bat~dolerisrno, reivirldicaciolzes agra- rias v servicios a la rnot1araciia. Valencia 1975. 11. Sobre ala conmoción de 10s va- rretines)), p. 261.

52. Sobre Oliva. MESTRE SANCH~S: Esttidio de la demografia de Oliva a traves de 10s archivos parroqliiales despriés de la exptilsiorl de ¡vs moriscos, aEstudis,,, n.O 1 (1972), 169-184.,Sobre Pedralba, CASEY, edici6 catalana 90-91, i MAKT~NEZ PERONA: Demografia y alimentacion en la barotlia de Pedralba y Bigorra (1610-1720), .Estu- dis, n." 6 (1977), pp. 123-156.

que la climatologia {'ou l'avorablc, per-t que la mateixa abundor va provocar la caiguda dcls preus i que sols vers 1690 cs reanima la pro- ducci6 d e forma apreciable. Estudis posteriors sobrc els dclmcs indi- quen .una situaci6 d'cstancamcnt o lenta crcixcnc;a a part ir de 1660, i una rccuperaci6 molt forta des de 1680, quc a vegades cra acceleració d e Iti tcndbncia exterior." L'cstabilitat moncthria va Csscr c.n opinió d c Vilar un factor positiu." Sehastirin Garcia Martincz ha cstuJiat l'in- teres dc la ciutat dc Valkncia de disposar d'un port franc ( i encara sen- zillament d'un por t ) a part ir d e 1679.ii Si ValCncia no tenia port en canvi Alacant era un dcls principals centres mcrcantils dlEspanya, sobrc tot a part ir d c 1660." Les importacions valencianes val-en augmentar fins 1681, perb dcsprds expcrimcntarcn un estancament i hdhuc una reculada." Tambd trobcm a Valkncia cl dcscnvolupament de noves es- pecialitats tbxtils cn el camp de la nova drapcria, en la Fabricaci6 d e mitges i sobre tot en I'cspccialitat valenciana que era la scdcria; existí una vinculaci6 a m b c l , rcformismc industrial de la cort per medi dcls germans Bertct , afincats a Valkncia.jR En canvi manca a Valkncia, o al menys n o h o concixem encara, cl projecte d e caire mercantilista, I'exal- tació d e la companyia de comcrc;, c t ~ . ' ~

Pels volts d e 1688 I'illa dlEivissa va patir per manca d c b la t sm i s'hi produi'ren greus tensions socials. Pcrb a Mallorca les collites foren bones. La producció va crCixer a part ir dc 1660. va incrementar-se ar ran d e 1680, i es varen assolir Ics quanti tats mds clcvades de tota 1'Edat Moderna, gracies a noves roturacions.hl No trobcm a Ics Illcs cap altre

53. J . C.ASEY: Structure et developpcrrrerrt de Valoicc ¿i l'i'poyuc rrroderric. 1500- 1700, a J . GOY-E. LE ROY LAUUKII:: Prestatiorrs paysurirles, dirrzes, rerite fotlciere et mouvemew de Iu pro duc li or^ agricole u l'i'poytle preir~dttstrielle, Paris-La Haye 1982, DD. 331-339. PALOP RI I~ IOS: El nrodltcto diez~nul va l e r~c ia~~o dttrarlle 10s s i ~ l o s XVII i -XVIII, Ibidcrn, pp. 408-416. '

- 54. VILAR, Crecirnierzto y desarrollo, pp. 223-225. Tambc! CAKKEK.! PUJAL: HISIO-

ria de la econorniu espanolu, Barcelona 1943. 11, p. 588. 55. CARREKA PUJAL, OP. cit, pp. 578 ( ~ p u c r t o real de transito de mercaderiase)

i 590. GARC~A M.AKT¡NEZ: Els ~orzunzet~ts, p. 34. 56. G.ARC¡A MAKT~NEZ, 32-33. K ; \ n ~ s , 186. Tambc! M.\H.~¡sEz SII. \ \C: Algttrios aspec-

tos del comercio valerzciurio cor1 Lisboa a (irles del siglo XVII. Actas I Congreso Historia Pais Valenciano, 111, 1976, pp. 473-490.

57. CASTII.I.O PINTAUO, ALVAKO: La coyttrrtura de la ecorlorrzia valer1cia17a erz 10s siglos X'VI y XVII. aAnuario de Historia cconcinlica y social,, (Madrid), 11, 239-288.

58. MOI.AS RIBALTA: Corner L.... 53-55; i Probletncirictc socioecoridtrtica del Pais Va- lenciano a ~ N u e s t r a Historia),, V, Valcncia 1982, en especial pp. 72-74. Sobre els Bertet, vegi's GAKC~A M,\RTISEL, Els (onuments, pp. 21 i SS. i K:\ilES, p. 436.

59. b . 1 0 ~ ~ ~ R~BALTA: Sobre Iu bitrguesiu valer~cianu ell el siglo XVIII. aActes du Premier Colloque sur Ic Pays Valencien h I'cpoque moderncn, Pau, 1980, p. 247.

60. SAENZ-RICO UKBINA, ALFKEUO: La perlllriu de trigo or Ibiza durarzte 10s aiios 1685 u 1688, *Pedralbes,, n." 1 (1981), pp. 167-186.

61. J U A N VIDAL, Josli: La evolttcidr~ de la protll~ccidr~ agrícola erl Mallorca du- rante la Edad Moderna. Ftterltes y problenlus de s ~ t esrttdio. ((Moneda y Crediton, n." 145 (1978), pp. 67-98.

dels factors de dclinicid del moviment clc represa. El projcctc tlc companyia de corne1.q era cliscutit a MaIIo~.ca mi.s de cent anys despres,'" cosa que pot signilicar un c\.idcnt ~-cta~.cl, pcrb tn1nb2 convi. subl.atllar la solidesa del Col.lcgi de la Mercadel-ir~ clc Ciutat, molt mes resistent que no pas les llotjes de Saragossa o de \'ali.ncia."2

El regne d'Alagd ens ofereix un cxc~nplc ben curids. Un país poc poblat, colpejat per l'cxpulsid clels mol.iscos i per la pesta, cconDmica- ment dcprimi!,* sense una burgesia nlc~.cnntil d'impol.t%ncia, i malgrat tot 'aisb, o potser precisament con1 a consl-qiii.ncia, s'hi va produir un movinient reformista sostingut i ferm. El moviment es va iniciar en 1674 sota la proteccid clc don Joan d'Austl.ial" amb una ((Junta magna para el rcmcdio un i \ - c~ . s r~ l~~ que va establir unes conclusions de caire proteccionista: ~[pcnclia cstc daiio clc la copiosa introtluccidn de Eribri- cas estrangcrasn. Les Corts de 1678 i 1686 varen votar importants disposicions legislati\~cs amb la intcncid clc promoure el dcscnvolupanlent de la indi~stria i clcl COIIICI.(;. ([Pol. 10 rn~tcho q ~ ~ c importa animar a 10s Eabricantcs y premiar SLI industria en nucvas fibricas)) es prohibí l'entrada de molts p rod~~c tc s cst~-angc~.s.'*' Tanibi. es rcnov5 una llei anterior (de 1626) que permetia la colnpatibilitat cntrc la condicid nobilihria i I'activitat mercantil, i molt concretament Ics in\:c~.sions tk t i l s , ((por 10 que importa al benclicio univcl.sal del Rcyno que sus naluralcs se apliquen al trato de sctla \ lana, sin que qucdc n io t i v~ que 10s rctraiga de tan IIO~-~I.OSO empleon. Es clcclarava doncs

que el Lrato clc seda lana no puctla ser tlc pcrjuicio a los nobles, caba- Ilel-os o hi,josclalfo q ~ ~ c Iu Ilcvarcn.hi

Arag6 fou el PI-imcr rcgne hisphnic que feia una declaraci6 expres- sa d'aquesta con~patibilitat, cstcsa i co:ilirmada en 1686, pcrb amb -- -

62. MOLL BL.\XIIS. ISABEL: La Cortlpariia de Cotllercio tt~ullorqttirza. 1784-1802. aBol. Societat.ArqueolOgica Lulianas, XXXVII (1979). 329-348.

63. Veei's I'informe vublicat Der JOSEP JUIN VII)II. a Fontes Rer~ttn Balearicltm. 111,277. -

64. COLAS, GREGORIO: LUS ci~tdades y la irldttstria erl el rei110 de Aragon en 10s pritneros años del reinudo de Carlos I l . estudi os>>, 1974, pp. 121-129.

65. KAIIEK, OP. cit. p. 548 i ss. 66. SAVALL i PENES: FIICYOS, observa~~cias y uctos de C O Y I ~ del Reirzo de Aragorl.

Zaragozl: 1866, pp. 527-531. ([Nuevo establecimiento del comercio)> (1686). <<Se desea que 10s naturales de este Reyno se aficionen mas a la mercancia y que SC habiliten a la inteligencia del trato y comercio con las naciones estrangcras.,

67. Ibidem, pp. 517 i 531. .De 10s que trateren en lana y seda.. [(Queda res- tablecido el fuero de 10s honores a 10s que tratarcn en texidos de seda y 1ana.r

cscasos I-csultats prl~clics pel que sembla cnvcrs el. objectius PI-opo- sals.

Entre una i a l tre scssid de Ics Corts va funcionar una coinissi6 par- lamentaria anomenada ((Junta d e comercio y servicio)). La cclebracio de les Corts i 1'cxisli.ncia de la Junta \.arcn donar lloc a un veritable allau de projcctcs,hX mes o menys consistents, pcrb a m b unes finalit9ts con- cretes: ((reparo uni\,crsal del reino)), ~~rcstablcciniicnto dcl r c i r , ~ ) ) , (:res- tableccr cl conicrcio)). ((adclantar comercio. artcs v fitbricas)). El medi per aconseguir-ho era el matcis que proposava a Catalun!.a Narcís Feliu encara que amb paraulcs una mica rlifcrcnts: ((consulado o casa dc con- tratacidnr, ~ c o n s u l a d o y compañia), o u n s ((compañia general de Ara- gdn*. Encara cn 1694 s'cscrivia que ((todos rcconocen la importancia d e promover en AragGn alguna compañia de comerciantes))." Tanmateix Aragd (<no ticnc flotas por dondc Ic cntrc el dincro)), perb no tenint-nc les buscava, buscava un port franc en ics viles \.alcnciancs de Vinards i Ben i~a r ld .~o

El reformisme aragonbs tenia pcrb Ics seves tensions internes. Els memorials i projectes de r c d r c ~ acostumaven a respirar un protcccio- nisme furios i un gran odi cnvcrs els francesos. Perb hi havia tambd els partidaris del c lliure comerqn i cls cnfrontamcnts entre els uns i eis al tres foren durs. A la Junta magna ahubo cncontl-ados pa1:cccrcs en cuanto a la prohibicidn de tejidos cxtranjcros. Discordia quc trasccndid al pucblo, alterado con la grave controvcrsia d e la libcrtad o de la limi- taciGn del ~ o m e r c i o ) ) . ~ ' Els menestrals de Saragossa fcrcn pressions molt fortes sobre els membres de les Corts o de Ics j ~ ~ n t e s per aconseguir disposicions proteccionistes i mides contra els francesos, fins el punt d e que ala quietud publica se halla muy arrimgadau. ((Prohibir el

68. CARRERA P~.IAI . , op. cit. 11, 445-491. COI.AII:IRO: Biblio!cca de los ecor~ornis- tus espafioles dc lus siglvs XVI , X V l l y XVII I . L\T.\SA: Biblioteca aii t ig~fa y rzucva d e autores aragoneses. Zaragoza 1884-1886. Dcs taq~~cm tres dels autors de projectcs. Josd Gracian Scrrano amb el seu [(Manifiesto convcncimicnto de 10s daños aue va- dece cl rcyno de AragOn y arbitrios para su rcmcdio~, Pcdro Barrucl y Antonio Cubero.

69. LATASA, 111, 653. ((Memorial .3 la Diputacion del Rcino de Arag6n, suplicando la formacion y cstab!ccimicnto de un consulado y casa de contratación en la ciudad de Zaragoza para beneficio dcl mismo Reino.. Asso: Historia dc la ecoilornia polilica de Aragviz. Reed. 1947. 238-239. Mcmol-ial de comerciants i homes de ne- gocis: ([La rcdcnción de la llorada pob!.eza y clcspoblacicin sc clcbin buscar en In libertad de comercio y que para cilncntarla convcndria formar en Zaragoza un consulado. Esta compaiiia ..., >. G ~ . I I . I . I : R I I ~ REDOSIIO: LNS cvrpora~i~lrzes de artesallos de Zaragoza en el siglo XVI I . Zaragoza 1982, p. 240.

70. CARRI~RA PUJAI., 443. Knwl:~, 551. El punt de vista valcncih a CARRERA PUJAI., 592-594 i GnRcf4 MART~NZ, 31. Encara en 1783 I'aragonks Arteta dc hlonteseguro parlava de les aventajas que pucdc conscguir la industria de Aragón con la nueva am- pliacion de pucrtos conccdirla . . . para el conicrcio de AmCricaa.

71. COLMEIRO: Historia de la ecoriorlziu politica oz E.spaiia. Reedicion de Gos- ZALo ANES. Madrid 1965, 11. 789.

trato a franceses, hijos !- nietos. i pl.i\.al.-los d'ocuprtl cirrccs e11 el regne era el menys que dcmana\.cn els qui creien que

cl trato y comercio con franccscs ha sido cl m i s pcri~~dicial vcncno contra la salucl y convcnicncia pi~bl icu.~~

En 1685 un ((zeloso y apasiollado de la mayor utilidad y beneficio del reino)) opinava que ((el unico remedio para poblar y c~iricluccer el reino de Aragón consiste en la privacidn total del comercio con 10s f r a n c e i ~ s ) > . ~

Despres dc les corts de 1678 els partidaris de Ics prohibicions par- laven de una suposada cl.cixcnfa de la pl.oduccid tkstil: c(sc aumcntaron las fibcicas ... se crccid e1 ní1me1.o de los telares)). En 1685 cls dirigents dcls gremis de la seda 171-oposaven establir cent tc1c1.s ((imitando a 10s estranjcrosn. Vers 1680 el milanks Antoni TI-ioli va introduir els velluts a la veneciana i cn 1686 el mcrcadct. Bat-tomcu Brutau \la fer cl matcix amb teisits de la no1.a d~.apcria.;~ Pel- I'altrc banda els partidaris del ,((lliure comerc;), es qucisaven del feixuc pes dcls drets duaners. Un do- cument de 1685 criticava els drets de peatge, ((notable molestia y em- barazo a 10s cornerciantcs)). Un ((liel \.asall0 de S.M. zcloso de su real servicio y del beneficio pi~blico clcl reino. es qucisava dcl ((infeliz e infausto estado en que se halla, orifinado de las subidas i~iiposiciones de 10s dcrechos de las generalidades)). Lol-cnzo Calvo, feia l'elogi del lliure con1crG: ((10s lugarcs que son libres, aunque no tengan puerto, solo por la libel-tad son una feria continuada.. El remei c.1 veien en ((abrirse generalnientc al comercio v contratacidn de todos 10s reinos ... sin limitación alguna)).i5 En aqucst bhndol va militar cl canonge i historiador Juan Pablo Dornicr, personatge que salvant les distanciei podriem considerar el Feliu de la Penya aragonks, historiador de les gran- deses del seu país i alhora rcprcsentatiu dels scntimcnts de reforma econbmica: dis~ninucid d ' i~i~postos, na\~cgació per I'Ebre, port de Vina- ros, exaltació social del comerc;, etc.jh

Les aperiferies)) de Castella: a ) el Nord

La corona d'Arago constitui'a una de les periferies hispaniques, pero

72. ACA. Conscll d'Arag6. Lligs. 146 i 177-178. L~T,\s,\, 111, 655. aMotivos que jus- tifican la prohibicion de tcjidos y otras mcrcaderías a CARRERA P U J ~ L , 11, 486.

73. Citat per KAMES, 555. L'autor afegia: <cDios nuestro Señor crio 10s Piri- neos uor antemurallas v resguardo uara librar a 10s españoles de 10s franceses)).

74. FEDONDO, OP. ~ i t . 153-154. 75. ACA. CA. Llig. 177. 76. COLMEIRO n.- 175. CARRERA PUJAI., 451-461. La seva obra en aquest ambit

són els ~ D ~ S C U ~ S O S historico-políticos sobre 10 que se ofrece t ra tar en la Junta de 10s ilmos. cuatro Brazosy.

hi havia d'altres grans faqanes litorals. Considerem ara la que s'exten, en paraules de Cela, del Miño al Bidasoa. Són territoris ben diversos, pero units a la fi del segle XYII per un fet important: la introducció del blat de moro que havia produit canvis notables en el paisatge rural, en el ritme dels conreus i en el rtgim d'alimentació. La historiografia d'aquests paisos esta desigualment desenvolupada. Pel que fa al País Basc se'ns parla d'un procés de reconstrucció i recuperació i de la importancia de 11exportaci6 de la llana de' Castella." Pero aquesta ten- dencia sembla haver estat limitada a Biscaia. Alaba seguia més aviat la conjuntura agrícola c a ~ t e l l a n a . ~ ~ A Guipúscoa, Fernández Albaladejo creu veure a les acaballes del segle una situació desfa~.orable, paliada una mica per l'anterior expansió del blat de moro, la crrevolució groga,. El comerq es trobava pinc;at entre Bilbao i Baiona, els dcs ports rivals, i les ferreries passaven també per un mal moment. Dins aquesta optica, la fundació en 1682 del consolat de corners, de Sant Sebastia fora més una acció defensiva que no pas un símptoma de recuperació o de millora. Potser tingui el mateix significat el proyecte de companyia comercial elaborat el 1705."

Més enlla, Santander maldava per esdevenir el port d'esportació de Castella, aconseguint Qque el comercio y embarco de lanas de Bilbao se muden, perb malgrat el suport estatal no pogud assolir-lio.fiO A Astú- ries els estudis fets sobre les inversions ~iianifcstcn una estructura perfectament tradicional, sense signes de represa?'

La nova historiografia gallega ens pcrmct de fer un balanq sobre les realitats cconbmiqucs dc les darreries del segle ~ \ . I I . Les comarques que han sigut estudiades sistenihticamcnls2 ens deiscn veure un fort creixement demogralic ja des dc 1660, observacid que capgir.2, les no- cions tradicionals sobre la tcndt:ncia dcmogrhlica del scglc. Els estudis d'Eiras Roel sobre els dcllncss3 parlen d'una expansid secular iniciada vers mig scglc XYII; en 1675-1685 s'obscrva una llcugcra puja, seguida

77. E;,znns!, 192-193. Scgons cls trcballs d e LLIS M.a BILB.!~ i JLAN JOSÉ LABORDA publicats a la revista aSaioaks.

78. F~irts;ísr)riz ur: Prxrrt)o, El~u. l . \ so i Br~.u.\o, Luts M:': La cvolctción del pro- drtcto ugr.icola brttlo err In Ilurrccda ctla~~esa. 16/1-1813. Actas I Jornadas Mctodologia Aplicada Cicncins Histdl.icas, 111, Vigo 1976, pp, 109-142. Dels matcisos au tors sobre el conjunt tlcl Pais Basc :I Pr.c.slrr/iurrs pli~sLt,IlIc.s, cit. pp. 313-327.

79. Fli~li \ l) l lz AI.u\I..\I)I:.IO, P.\UI.O: LLI crisi.s del Arr~igtlo Rigitr~erl crz Gitiptizcou. 1766-1833. Marlrid 1975, pp. 83-81. A prupdsiro tlcr la rectrpcracidt~ pcrill'r.ica de 1680. E l cuso clc Gtripri:cou. c<Analcs clc Economias n." 24 (1974), pp. 5-41.

80. L.\l<~lti.\, Hi.storiu . . . cit. lV, 51 i SS. AHN: Conseios. Llig. 7223 n." 58. 81. Gcíalriz Ar.\.\rt~:z, Lu\r.r)o: Esrrrclio Iristd~.ico rlc 10s pr.l'srccrrzos cetzsulcs del

Prirlcipcrdo de As~trritrs. 1680-1715. Lunrca 1979. 82. B.\rtrtr:~tto M\I.I o \ . B.\[ r)rr.ro: LLI jrrr.is(liccidrr tlc Xnllus crl el siglo X V I I I .

Poblacidrr, ~ocicc!trtl y ccorrorrticc. Santiago 1977. PI~I<I:Z G.\Rc~. \ , JOSC M.\SLEL: Ut1 irlodclo tlc .sociCdrctl retr.al (lc Arr~igrco RL;girrr~,rr ert /L( G~tlicitt COS/CI.LI. Santiago 1979.

83. EIR,\S Rorir., Ax- ro~ro : L)irrlc c r t r to t r~~cr r~cr~ / dit pr.orltii/ ctgricolc et1 Galice. 1600-1837. A Pt~es/ctriotts ~ x r ~ s t i t i r ~ c ~ . . cil. 341 i SS.

pero d'un estancament. El blat de moro, introduit vers 1630 a les Ries Baixes es troba ja perfectament arrelat. El sistema de cessió de l'usdefruit de la terra anomenat ~(subforon agafa un impuls estraordina- ri que porta a la consolidació social d'una petita noblesa interniedia- ria.85

A Galicia tinguC lloc en aquells anys una iniciatii.a t h t i l i~nportant pero que cal analitzar be, perque es tractava de capitals aliens al país que n'aprofitaven la ma d'obra i les primeres matkries. Em refereixo a l'activitat dels flamencs Roo i Kiel (antics corsaris de Dunquerque), establerts a Sada, \,ora la Corunya, primer per a fabricar-hi eixarcies (1675), pero ben aviat per a l'elaboració de Ilien~os i de draperia fina. Foren els orígens de la famosa manteleria de La Corunya, destinada a durar en el segle XVI I I .~~

A mes de la gran aperiferia)) nordica, la corona de Castella s'obria al mar per Múrcia i Andalusia. La historiogratia murciana, renovada gracies a estudis recent^,"^ considera bcn plausible la tesi de la inversió de la cojuntura econbmica sota Carles 11. Hi figuren la creixen~a demografica, la recuperació dels nivells de producció, i en resum una revifalla que es qualificada de fulgurant^) pero que es detura vers 1720. Andalusia ens presenta problemes mes complexos. Dominguez Ortiz ja ha avanp t Ics seves reticl'ncies envers la possibilitat d'una represa econbmica, per exemple a Sevilla."Qasant-nos en treballs recents podem donar algunes indicacions, no sempre concordants. En l'ambit deniografic el nlateix Dominguez Ortiz situa en 1685 el mínim secular de butlles (utilitzades com un ~iiedi indirccte de conkixcr la població)

84. PCREZ G \ ~ c i \ , Josll M \ s ~ . I ~ I . : Aprosirrrcrciúrr nl cst~rtlio tlc ln perretracion del ??zaiz crl Galicia, a <(La Historia soci:~l tlc Galicia en sus fuentes de protocol os^^, Santiago 1981, pp. 117-159.

85. Vegeu els ireballs tlc B \ I < I < I ( I I ~ ~ h l \ ~ . ~ . o s i RO(;R~CVI:% FCRRI:IKO inclosos a La Historia sociul.. citatla. .

86. La basc de In inl'o~.macidn es tl.obn en els \.alums 42-45 de les Mer?lorias Politicas j1 Ecor~úrr~icct.~ cl'E1 c ; ~ : \ ~ o I)I: L \ I < I < c ~ ; \ . Tnml>i. C!I<I<I:I<.\ P[~.I\I., 11, 69 i SS. MCI.III)E P.\KI)O: A~~r.t(rci(jrr n la Iristor-icr irrtlrrsrr-iol cor-triresa. Ltrs fdhricns textiles de Sada. <(Revista C o ~ ' ~ ~ t i a ~ ~ , VI, 1965, 77-126. E \ c ~ s o Rlic~o: Los c.sin/~lccirrzier~tos ir l -

drtstriales espu~ioles err el sifilo X V I I I . Ltr i~rtrrrt~~lcritr tlc La Corrrila. Madrid 1963, pp. 57-67.

87. M:\Ri\ TI:I<ES\ PI~I<I.% Plc\zu, GC'Y LI:\~I:c. \II :I<. F R \ S C . I S ~ O CI IAC~N: Materia- les para 1r11a Historio del Reirro tlc .Mrtr.circ crr /os ticirrpos ttlotlo.rros. Murcia 1979, pp. 93-95.

88. Hlstoricl tlc Se~lilln. IV. El Bor.roco ?. In Ilrrstr-acidrr, per ... i F. ACUIL:AR PI- R.\L, Se\'illa 1976, p. 12. Sor~ietltrtl y cstrrtlo. .. 19-20 ... ~ a l g o en Anctalucia~. .Si hubo recuperacivn como sostiene una motlcrna escucla histdrica en Scvilla no se noto o fue tan tenuc que hnstn ahora no ha pocliclo tlctcctarsc.r

i parla de la lenta recuperació portada a terme amb un gran retard. Pero Bernard Vicent escriu per a Granada que malgrat les catastrofes de tota mena que es produiren en els anys 1670-1685 (inclonte-hi terra- tremols) ((10s progresos demográficos son innegables . . . la capacidad de recuperacion fue notable)).sg En agricultura les interpretacions tampoc són senzilles, sobre tot després del nou plantejament dlAntonio M. Ber- nal sobre la modernitat capitalista del camp andalús al segle XVII." El mateix autor creu que es produí a partir de 1680 una recuperaci6 de les collites de cereals, un ((incremento fuerte y sostenido)), amb un avenG espectacular dels delmes de Sevilla; en canvi no hi hagué creixement demogrhfic estimable fins 1730. L'historiador frances Plerre Ponsot observa augments de la produccici i dels rendiments a l'estudiar 45 ((corti- jos)) propietat del capítol catedralici de Cordova. Els delmes dei bisbat de Mjlaga palesen una primera represa desde 1672 i un veritable increment cles de 1683.9'

Cn segon punt que cal considerar sobre la realitat andalusa del moment és la situacio del comerG hispano-america. Una línia d'historiadors estrangers -Michel Morineau, J,an Everaert, Hcnry Kamen9?- han coincidit en revaloritzar la importancia de l'arribada de metalls preciosos sota Carles 11. De manera mks matisada, Lutgardo Garcia Fuentes ens diu que si bé les estadístiques oficials de la ((Casa de la Contratacionn semblen donar la raó als partidaris de la decadkncia

h;~y suficicntes indicios para sospechal- que las verdadcras importacioncs de caudalcs dcbian moversc en cifras muy aprosimadas a las que sos- ticnen Morineau y Everaert.$j

Ta.mb6 troba símptomes de reactivació vers 1670 en la coi?struccib naval, i pel quc fa al volum de mercancies un creixement regular a partir de 1660, accentuat en el període 1670-1690. --

89. Historia rle Arldulrrcia. VI. Barcelona 1981, pp. 140-14;. Les afirmacions d e Vicent a 353 i SS.

90. Ibidern, 185-240. Andalucia cn la llaniada .crisis del siplo X ~ I I D . 91. FOSSOT: Rer~tlerrlerlt tles cer-crr1c.s et r.crltc fortcii.r.c doris En Carlzpiiic d e Cor-

dorte . . . ~ C u a d c r i ~ o s d e Historia. Anczos a In Kcvista Hispanias, n." 7, pp. 475-484. B ~ s í r r : ~ , R.: Diezr1lo.s cii1do1lrce.s. Scr.ic.s r~~rilngrrefins tlel d ie ; r l~o tiel trigo, a Prestrc- tiolls pa>sar~r~es , pp. 295-307.

92. FO ORI SI:.\^': D'Rrr~.\rertlor~~ ir Sel~i l lc . De qlrelle real i l i I'Histoirs d e s prix est-ellc Ic ~i l iroir? (<Annnles ESCn, 1968. 178-205. Gozet les I~ollulldaises et tresors arnericoirr.~, <<Anuari0 clc Historia cconvmica y sociala (Madrid), 11, 289-361, 111, 339-211. També Les 1le.sitn;iorr.s d e Irr cr.oi.s.srirlce, cit. pp. 80-85. EVERAERT, J.: Le com- tncrcc ccalor~ial d c la ~~r~cttiorr flar~~rricir~tlcn o Crrdix sotrs Charles I I , a aAnuario de Estudios Amcricrunos~, 1979, pp. 139-151. K\ai~is, op . cit. 204 i SS.

93. G:\~cí . \ FVI:YTT.S: El cui17ercio rle Espaila cor? Amiricn. 1650-1700. Sevilla 1980, pp. 381.382 i 311-312. Una discusiv rccent del problema a J. FONT,\X~I: La econo- ,nia espafiola rrl firlal dcl rlritigtro RCgi117er1. 111. C0171e1.cio 4: color~ius, Madrid 1982, xx-XXI~I.

162

En darrer lloc tenim les condicions de la producció industrial. Els historiadors sevillans9-' han insistit en el caracter absolutament secun- dari i deprimit dels gremis d'aquella ciutat al llarg de tota la seva historia, i concretament a les acaballes del segle SVII. Pero vull senya- lar un parell de fets. El primer d'ells és la formació a Granada (1684) i a Sevilla (1687) de les primeres Juntes de comerG provincials, lligades amb la Junta general de comerG de la cort. Foren les més antigues Juntes de comerg de la Península i les d'existkncia més continuada. L'origen d'aquestes institucions estava en els intents de r e d r e ~ a r la producció testi1 de llana i seda. Entre 1683 i 1708 les principals ciutats dlAndalusia (Sevilla, Granada i Cordova) varen conkixer la introducció de teixits de la nova draperia, la fabricació de mitges de seda i l'enllus- trat dels teixits?s Es coneguda la presencia d'artesans estrangers a Fernan-Nuñez.% A Cordova es va portar a terme un pla molt complet d'iniciatives tkxtils?' i a Granada es varen centrar les reformes de la sederia. Entre els capdavanters d'aquest moviment hi figuren comerciants del país i sobre tot fabricants estrangers, homes que retrobem en altres llocs i altres projectes, com Gaspar Naranjo, Claudi Bertet i Joan Treb~le t .9~ Bs possible que la trascendkncia practica d'aquesta inquie- tut fos escassa, pero que va quedar també dels projectes de Narcís Feliu de la Penya a Catalunya?

Les dues Castelles

Queda per examinar les dues Castelles, el centre de la monarquia. En aquest punt Dominguez Ortiz augmenta les seves reserves envers la possibilitat d'una represa que .en la España interior no se noto),, doncs <<en la Castilla propiamentc dicha continuaba el marasm0n.9~ En canvi Henry Kamen fa afirmacions en sentit contrari, basades en eviden- cies diverses, i aixo si no referint-se exclusivament a 1'Espanya interior. En la seva opinió ens trobem davant un ((pcriodo de indudable recupe- ración demografica,,, un canvi de la tendkncia de la poblacici, un nou esquema de creixement, una recupcració lenta, retardada per dificultats de tota mena. Escriu també que sota el regnat de Carles 11 va

94. G.ARCI.A-B:IQUERO, COI.I.ANTES DE TERAN, A. M. BERNAL: Sevilla. De 10s gronios a la ir~d~istrializaciói~. estudi os dc Historia Social de Esparia., n." 5-6 (1978), 7-307.

95. Mol.as RIB\I.T\: Las J~irr!a.s de Coriicrcio dc Aridallicia. Actas I Congreso de Historia de Andalucia. Siglo XIX. I . Córdoba 1979, pp. 159-170. Ifziciativas textiles c i ~ Arldalzlcia. 1680-1700. Comunicació PI-cscntada al I Coloquio de Historia Moderna de Andalucia (Córdoba, 1980).

96. LARRUG.~, Me~i~orias , I , 128. COLLIEIRO, 11, 796. 97. FORTEA P ~ R E Z , JOSE IGS\CIO: La i i zd~~str ia tcxtil ei? el cor?texto de la eco-

izorizia rordobesa erltre filles del siglo XVII y prirlcipios del XVIII. Urla reactiva- ción fallida. I Coloquio Historia Moderria Andalucia.

98. Vegeu nota 95.

creixcr la procluccii, agl.icola a tuta Espanya i cs cumcnqarcn a rccupe- r a r els ni\~clls del segle x \ . I , que Ics ciutats es bcncliciarcn clc la rccupc- raci6 dcmogrilica i que lins i tot Castclla cspc~- in lcnt i una modesta expansi6 a part ir de 1680. L'c\ulucitj dels preus, estueliacla per Hamilton posa d c relleu clarament, cn opini6 de Kamcn, la c o n j u n t ~ ~ r a I'a\.o~.ablc d e I'cconomia c a ~ t e l l a n a . ' ~ ~ Per6 en relaci6 a m b els delmes de !;cgovia, Angcl Garcia Sanz lm' ens fa veure que una lleugera pujada iniciada vcrs 1660 arribava al seu sostre vcrs els an\.s 1680-1690 i que sols xrcrs 1720 e s retrobaren els valors dels temps de Felip 11.

Tanmateix es produiren a Castclla algunes iniciatives d e caire mercantil, per exemple Ics destinades a re\.italitzar el comcrc; de Burgos:lfll ((que s e haga feria de las lanas que sc cmbarcan para el nortc*. Desde 1673 volia aquella ciutat tornar a Csscr ((cmporio dcl comercio de la lanas, mitjanqant la rcstauraci6 del seu consolat i la formaci6 d'una companyia ((de los mismos que hoy tratan cn lanas,. Vint anys desprCs s c seguia parlant de la companyia ((para la gobcrnaci6n del estanco y ferias d c las lanas que se hubicrcn de embarcar para el nortc por 10s puertos d e Cantabrian. Aquesta ((compañia especial para la navcgaci6nr havia d.'estar relacionada a m b el consolat, pcrb es va topar a m b l'opo- sici6 dels grans ramaders. La ((quadrilla* de .Cuenca dc la Mcsta volia que fos Madrid la seu d 'un ((consulado o junta)) (un cop mds la vacil- laci6 terminolbgica i conceptual).

Si Burgos era un centre mercantil en dccadcncia, Madrid havia esdevingut un gran centre consumidor, a m b una important burgesia d'importadors i financers. El grup mes conegut Cs la família Goycneche, per la seva volada social i la seva ulterior funci6 industrial a la po- blaci6 de Nucvo Baztán.103 La proximitat de la cort feu possible q u e moltes poblacions castcllancs es bcncficicssin dc Ics mides d e proteccid a la fabricaci6 tkxtil canalitzades per la Junta general d e comcrc;. Tan nombrosos forcn els privilegis concedits que han pogut esser objecte d'un estudi monogr5ilic.l@' La fabricaci6 de teixits d e llana i de scdcria --

99. KAXIIIN, OP. cit. pp. 68, 72, 75, 105, 114, 172, 174. 100. Desarrollo y crisis tlcl A i i ! i ~ t t o RL:g i t~o t ert Cn.s i i l l~ la V ic ia . Ecorroiizia y

Sociedad' erz ticrras rlc Scgo\~ia. 1W-1814. Madrid 1977, p. 123 sobre el dclmc dc la llana. Comentat per K,\xfr:s, 114-115.

101. P,ll.Aclo ATAHI): EI c o r ~ ~ e r ~ i o d e C N . S ~ I / / ~ I y e / /)1fcr10 d e Sarltarrtler ei1 e / si- gla XVIII . Madrid 1960, 54-56. L\HKI.G\: ,Vlc~trrurit~.s ... XXVII, pp. 297-312.

102. L,IRRL!G\: M c t r ~ o r i i ~ . ~ . . . XXVIII, 17-18. 103. RINCROS~:: Madrid 11 Castilla. 1560-1850. l/rr(l capital I I ~ I C ~ O I I N ~ e11 llila ~ ~ 0 1 2 0 -

?nia regioiral. '~Moncda g Cri'diton, 1969, pp. 65 i SS. DoM~s(;cI:% OKTIZ: Algrlira~ tro- las sobre barrqrlcro.~ y a.sorii.sirr.s tlc Ct1r1o.s I l . ~~Hacienda publica espafiola,,, n." 55 (1978). pp. 167 i SS. Sobl-c els Goycncchc, C\KO B.\nos~: La Itori~ i111~¿1rri1 tlel siglo XVIII , Pamplona 1969, i WI I . I . IAAI J. C.\I.I.:\II.IS: Hoiror, C O I ~ I I I I C I ~ C C arrd irr~1tt.sir.y iiz cighteerlfz itzd~rstry Spc~irr, Boston 1972, pp. 20-21.

104. FI.OKEKSA, hrTi!l<~.\: Poliiicti iirtl~t.s/rial ( L Ca.s/clln soitr el regirai d e Carles I l . Tesina dc llicenciatura, resumida a ~~Pcdralbesn, n." 1 ( 1981 ). 371-375. També K A ~ % E N , op. cit. E26 i SS.

fou protegida a Ics provi~~cics de Madrid, Toledo, Guadalajara i Conca, i tanibe a Segovia, \'alladolid, etc. La tipologia de la protcccid-era fona- mentalment la mateixa que aplical.cn mi.s tard els governants espanyols sota Felip V; aquest fet ja liavia estat assenyalat fa 111i.s de cent anys per C~ln ie i ro :~~ ' i subvencions, crida als artesans estrangers, desgrava- cions f'scals en l'adquisicid de Ics primcrc.; matkrics, l'cscmpcid d'impostos i d'allotjaments militars, etc. La continuitat de la política eco- nbniica de Carles I1 i la dels Bol-bons ha sigut observada tambk per Jan E ~ c r a c r t , ~ ' ~ el qual ha fet notar justament la gran importhncia dels fabricar~ts llamencs en aqucstes p~.ovaturcs. L'intcnt estatal de protegir la indústria tcstil va clonal. lloc cn 1684 a In promulgacid d'unes orde- nances gcnera!~ de In sedel-ia, en I'elabor~~cid de Ics quals participaren representants de Ics ciutats de Sevilla, GI-anada, Tolcdo, i tanibi. Va- l t n ~ i a . ~ " ~ Aquell mateis any s'intcnth fer el niateis amb la indústria de la llana, sense aconscgui~.-ho, potser pel seu elevat grau de dispcrsici. Aquests es for~os formen part de la ~intcl.csantc y mal conocida politica de I-eestructuracidn econdniica)) de que parla Domingucz Ortiz.los

Els I-efori~~nclors d e Cnslelln

Es molt possiblc que a la corona de Castella els desitjos fossin superiors a les realitats, perb no cs pot negar la importancia del pensament reformador, polaritzat vers la tbpica companyia de comcrG. Les fites mes sblides d'aqucsts projectes corresponen a 1669 i 1683. En la primera d'aquestes dates cs va tractar en els cercles del govern de fundar

una compañia gcncral cspañola quc cnticnda en la na1lcgaci6n y comcrcio total dc las Indias occidentales para su mayor scguridad y dcfcnsa, a scmcjanza dc otras cornpañias armadas que cstaban en uso entre 10s estranjeros.

Aquest projecte de acompañia española dc comercio armado)) no va trobar ress6 a Catalunya ni a Biscaia.Iog Pcro el tema romania viu. En 1675 la uRel'ormaci6n nioral, política y cristiana dcl comercio,, de Juan Cano proposava I'establinicnt d'una companyia general de comerG

105. COI.LIEIKO: His101-iri de la e c u t ~ o ~ i ~ í u p ~ l i t i c a . . . 11, 794-796. 106. L'iri~pla~tlalior~ de 17ia11trfacttrrc.s tcsri1c.s fla11la17de.s o? Espag~lc u la fill

dit X V I l siicle, a Miscelinca Charlcs Vct-lindcn, Roma, 1974, pp. 253-269. Molt avans n'havia parlat C:IRREK:\ P~..I\I., 111, 80.

107. C.ARRERA PI..I:\I., 11, 65. Mo~..\s RIB\I.T.\, 66 n." 40. 108. El Al~tigzro Re'gir?tel~. Los Reycs Caldlico.~ los Atrstrias. Madrid 1973,

p. 411. Afegeix: acn Castilla estos csfucl-zos no dicron gran ft.uton. 109. COI.MEIRO: Biblioteca, n." 138. CAKKER.\ PI..I.\I., 30-32. M.;l JESVS M\TII.L.~: Las

co~npati ias privilegiadas ell la España rlcl A~rtigrro Rigirrte17 a MICUEI. ARTOIA: La

radicada a Sevilla i Cadis a parts iguals. "" En 1681 e! primer ministreduc de Medinaceli rellançà l'afer,"' posant -lo en mans de la nova Juntade comerç, uns dels membres de la qual, .Cerdeño y Monzón va redac-tar la «planta que de orden del rey ha formado para la institución deuna compañía en los reinos de Castilla, por cu ya dirección corra elcomercio privativo de la América». 12 No s'arribà a res concret. però elel projecte de Cerdeño va ésser tractat de nou en 1692 i en 1703-170."3Un altre defensor de la companyia era l'antic ambaixador a Holandai secretari del «despacho universal», Manuel de Lira, el qual proposavatambé l'establiment d'una companyia general a Cadis i Sevilla."' A Bru

-selles el mallorquí Oliver i Fullana feia publicar escrits sobre comerçi navegació. 15 En raó de la importància que encara tenien les relacionsamb els Països Baixos del Sud es va proposar l'establiment d'una com-panyia de comerç amb Flandes.1 ' La idea de la companyia «a ejemplode las más ilustres de otros países» era present en els escrits de Luis deSalazar y Castro."' A principis del segle l'andalús Gaspar NaranjoRomero, comerciant relacionat amb les anteriors iniciatives tèxtils icollaborador de la política econòmica de Felip V proposava una vegadamés la formació d'una companyia universal a Sevilla i un se guit decompanyies per el comerç interior, la principal de les quals havia detenir la seu a Burgos."'

Val la pena que ens aturem en l'obra de dos projectistes, sino per laoriginalitat del seu pensament, al menys pels problemes que deixenveure. El primer d'ells és el genovés Francesco Centani, un actiu finan-

economía española al final del Antiguo Régimen. IV. Instituciones, Madrid 1982,pp. 296-299. També KAMEN, 177-178.

110. CARRERA PUJAL, 34-38.111. GARCÍA FUENTES, op. cit. p. 104.112. Cor.MErRo: Biblioteca n.° 152. SÁNCHEZ APELL NIZ: El proyecto de compañía

de comercio con Indias aprobado por la Junta de Comercio en 1683, «Revista De-recho Mercantil» 1962, 95-117. ALEJANDRE GARCÍA: Un proyecto de Compañía univer-sal de comercio cort Indias en el siglo XVII a II Congreso del Instituto Interna-cional del Derecho Indiano, Madrid 1973, pp. 975 i ss. KAMEN, 178. MATILLA, 303-304. •

113. GAN G,MriNEZ: Corpus documental del Arzobispo-presidente-virrey Ibáñezde la Rïva, «Chronica Nova» (Granada), Il (1980), I, documents 34, 82 i IV, n.° 163.El projecte de 1705 es de Manuel García Bustamante, conseller trinches i vocalde la Junta general de Comerç.

114. COLMEIRO, Biblioteca n° 246. CARRERA PUJAL, 96-103. Lira exaltava la «dol-çor» del govern d'Holanda «empleado únicamente en la felicidad de sus habi-tantes».

115. Siete reflexiones histórico-políticas de la navegación y comercio (1686),Memorial al Rey Nuestro Señor sobre el comercio, navegación y corso de los fla-mencos (1690).

116. LARRUGA: Historia de la... Junta general de Comercio, III, párrafo 408.CARRERA PUJAL, p. 75. Projecte renovat en 1701.

117. Discurso político sobre lá flaqueza de la monarquía española en el reinadode Carlos II. Publicat més tard en el «Semanario Erudito» de VALLADARES DE So-TEMAYOR, II, 128-144.

166

cer, gran arrendatari tl'inipostos, alt funcionari en el consel; d'hisenda, i alhora portantveu dcls intcl-cssos d e Burgos, niembre d e la Junta general de comerc; i dcfcnsor incansable d e la rcfol.nia liscal. L'eis del seu pcnsament va &ser I'cstablimcnt de llimpost ilnic sobre la propic- tat.Il9 L'altre, Miquel Alval-cz Osorio y Rcdin, fou un autor d'cxpressió c o n f o s ~ i redundant , j a ' des del mateix títol d'algun cicls seus escrits:

Extcnsi6n politica y econcimica y la mc,ior picdra dc toque y crisol de vcrtladcs para dcscubri~. tos tcsoros que nccesita csta catolica monarqu;a. Discurso universal clc las ca~rsas que ofcndcn csta monarquia g rcmedio clicaces para todas.120

Aquest ((zelador ?eneral para el bicn c o m í ~ n de todos)) e ra pel- des- comptat un dcfcnsor d e la conipanvia general o universal de comcrc;, del acomercio uni\.crsal de frutos \. Eibricas d e todos los rcinos v sciíoríos d e S u Majestad)). L'eseniple liolandks el formulava a m b una exagerada disminucib dc la prosperitat agrícola d'aquell país. Concorden a m b les directrius d e l ' lpoca la defensa del trcball manual, aisis com d e la compatibilitat dc c o n ~ c r c ; ~ i noblesa, i Ics propostes d e reforma tribu- taria.'?' Hi ha al tres factors que fan 1n6s interessant el pensament d'a- quest home. Primerament I'experilncia pcl.sonal de viure en una &poca d e bones collites,'?? i en segon lloc la defensa d'una burgesia propia- ment industrial que realitz6s inversions directes en la producci6 tkxtil i no es limites sols a la ~ o m e r c i a l i t z a c i 6 . ~ També són aspectes dignes d e destacar el seu in ter ls pe r Ics n ia ten~at iqucs com a ciencia d'utilitat

- 118. L\KKI.G.\, Hi .v /o~i(~ . . . IV, 494-498. vComc~.cio in t e r io~ en estos reinos y res-

tablccil-niento de fdbricos.n El seu manuscrit es titula\.a concretament antor orc ha que alumbra para cmpczar la rcsiauracidn ccond~iiica de España por medio de su comercio interior- y Fdbl-icas tle sus naturales,,.

119. D O X ~ ~ N C U E Z OKTIZ: Política )I Hacier~tln de Felipe IV. Madrid 1960 (reedició 1983), p. 118, n. 27. K \ n t ~ x , 562, 580. Sobre el scu pensament econbmic, COLR!EIRO: Biblioteca, n." 150. M.\U.IORIE GRICE-H~:TC~IISSOX: El pe~rsat )~ie~i to ecor~ornico et1 Es- pafia. 1171-1740, Barcelona, 1981. p. 201.

120. CIRRIIRI PL'.I.\I., 89-96. K.\~\II:s , 109-110, GIIICE-HUTCI~IINSON, 214. He consultat el Mss. n." 6659 de la Biblioteca Nacional de Madrid. Vegi's el títol d'altres dels seus discursos: aDefensa, unión y rcstauración de esta Monarquia, con abundantes nicdios, sualres y ciertos, para unico remedio de esta corona y definiciones eficaces del comcrcio universal de frutos y fibricas,,. aDefinicicin de la rcgla universal, nor- te y guia de esta monarquia^.

121. BN. Mss. 6659, fols. 174 i SS. Fou molt admirat per Campomanes. 122. Ibidem, fol. 4 v." ((En el ticmpo que reinaba el padrc dc V.M. me acuerdo

que a dos años mcdia~ios se le seguia uno malo, y toclo el tiempo que ha reinado V.M. todos 10s años han sido buenos de cosechas v 10s peores han sido medianes..

123. ibidem, fols. 76 i 138. 124. Ibidem, Fol. 14 v . O : nlas ciencias del comcrcio estan en la experiencia tcó-

rica y practica de las maternáticasn; Tol. 177: alos reinos estan poderosos por hacer estimación de las matematicas,,; Fol. 180: (<todo se consigiic con la buena cucnta y razón y sin ella todo se pierden.

practica i les mencions a la conservació de les autonomies dels rc, 'ories que entressin en el seu projecte de comerc; universal i general.'=

La política econbmica

La reforma econbmica va arribar als rengles del govern, tal com ja hem vist en parlar de la protecció a la indústria, Kamcn insisteix en el paper capdavanter de don Joan dlAustria en la primera formació el gener de 1679 de la Junta general de comerg, nucli de la política mer- cant i1i~ta . l~~ També creu Kamcn que l i pertoca el mkrit d'un altre dis- posiei6 governativa de gran interks en la definició de la represa: la gran i darrera deflació de la moneda de coure de 10 de febrer de 1680 Aques- ta mida va donar lloc a greus tensions en la vida econbmica i social: caiguda de preus, bancarrotes i aldarulls de pagesos, meenstrals i bur- gesos a Madrid i T01edo.I~~ Perb avui es tendeix a considerar-la com l'i- nici d'una nova etapa d'estabilitat monetaria a la corona de Castella. Corresponen a Vilar les expresions ase anuncian tiempos meioress. ((se dan las condiciones de un resurgirn mentres Domínguez Ortiz es mostra més esc6ptic:

Una mcdida en si justa y acertatla qucd6 desvirtuada por las divcrsas c~rcunstancias y por la lorma rlgurosa c n que fuc cjccutada.'2$

La deflació de 1680 fou complementada per les modificacions de la moneda de plata que es portaren a terme en 1686.129

Encara és mes evident el paper de la política reformadora en els dos primers ministres que succcircn don Joan. Em srmbla possible indicar que el govern de Mcdinaccli va dur a terme una política de pro- tecci6 al comcrc; i a la indDstria i s'intcrcssi pel comerq america. Ja han indicat altres historiadors q u c Mcdinaccli tingut! cntrc cls seus col-

125. Ibidcrn, iols. I 1 i 21. dEn la ~niisma forma han de entrar los rcinos de AragOn, con la diicrcncia de iusiicia, qnc sc nombrnrin seg6n sus f u c r o s . ~

126. K,~$jex, p. 122 i SS. TambC EVERAERT veu darrera el nou organisme la figura de D. Joan q ~ ~ c hn\,ia prcsiclit la junt:^ tlc 1674 n Arrigtj. La Junta tenia per objectiu ~~rcs tablcccr en estos rci~los las n inn~~faclurns v el comc~.cio,>. Sobre el seu personal, Molns I<II , \ I .T~: I,o J~trilct ~crrer.ct1 tlc Cor~ic,r.c.io ?. Alorictla. I,N irr.s/itztcidri y 10,s 120111- bres, <(Cuadcrnos rlc Historia. Ancsos tlc la rc.\,istn Hispanian, IX (1978), 1-38.

127. K \ x ~ ~ r s , 170. I,;\ tlc.llaciti I'ou cel intludnblc tcstamcnto tle don Juana. Per Ics scvcs conscqüi.ncics ncgati\~cs, H \ \ I I I ros, Wctr nrrtl priccs, citat, pp. 126-129.

128. Vll.\l<, Cr.cc.irr~icrtlo tlc,.sttr-r.ollo, cit. p. 227. acatorcc años de cstabilidad monctaria y dc 1ct.c. alzn tle prccios van n compensar en el sccrcto dc los hcchos la anarquia rea1 tlc Carlos I I , , . Do\~ í sc~- r r z O I X T I ~ : LOS R ~ ~ c s Catd1ico.s y 10s Alts- /rius ... pp. 409-411.

129. ES.~I:R.IS COI.I.\\.I.I:S i JOSI: P . \ . ~ I < I c . I ~ MI:I<IYO: Alrer.~ciorics del sister?zcl mo- r~etur io IIC Cnsrilltr t It~~.crrt/c c / rcirrotlo tlc Cttr1o.s I l . ~~Cuadc rnos de Investigacicin Hist61-icaa, n." 1 (1977), pp. 71-98.

laboradors homes procedents de la l casa de Contratacion), de Sevilla, sobre tot Carlos Herrera Ramirez de A r e l l a n ~ , ~ ~ ~ i José de Veitia Linaje, l'autor del ctNorte y Contratacion de Indias), (1672) com a secretari del adespacho universaln.13' Tots dos formaren part de la Junta de corner$ que fou reorganitzada en 1682.13* En 1682 es promulga per iniciativa dels fabricants de Segovia la famosa pragmktica que declarava com- patible a Castella la condició nobiliaris amb I'activitat mercantil, i sobre tot amb les inversions en la industria testil.I3' L'any següent es va disposar que

a 10s fabricantes de tesidos de seda no se les embarguen ni vendan por deudas civiles 10s instrumentos de su uso

en virtut de la importkncia que es concedia a la ccrestauracion del comercio)) i concretament de la sederia.Iu Al llarg dels anys següents la Junta de comerG va impulsar la seva política apara el restablecimiento del comercio y manufacturasr amb la crida d'artesans estrangers i con- cessió de privilegis als fabricant^.^'^ El reclutament de tkcnics estrangers ja s'havia iniciat avans de 1679, amb la intervenció dels ambaixa- dors espanvols en els respectius pai'sos, entre ells Manuel de Lira.lM

Aquest personatge fou el successor de Veitia en la secretaria del adespacho universala durant el govern del comte dlOropesa (1685-1691). Podriem dir que aquest ministre va decantar-se més aviat vers la politica fiscal. El nou president del consell dlHisenda, Gints Pérez de Meca, va impulsar una política d'austeritat, sobre tot envers els financers de la corona.137 El marques de 10s Vélez, en el nou carrec de superintendent general d'hisenda va plantejar la substituci6 els amillonesa per un impost únic. Es tractava d'obtenir

alivio de 10s tributos, reduciendo todos 10s que hoy sc pagan a uno solo general para todos 10s cstados.l3"

130. M.\cR\, Duquc de: Vicln ?. ~-c~ir~crcio ( I L . Cn1.1o.s I l . Madrid, 1954. I , 353-354. 131. Vegi's la recdicid del Norre, Madrid 1982, amb prblcg de FK\NCISCO DE

S o ~ . \ r o . No esmenta la seva participacid en la Junta. Tambi. M\IIR,\, I , 414. 132. TambC lorcn membres de la Junta Ccntani en 1679 i Luis Cc~-dt+ío en 1682. 133. Novisirr~a Recopilaciór~. Llibrc VIII. Titol 24, Llei I . K,ZMES. 424 i SS. 134. Novisilr~cr . . . Llibre XI. Títol XXXI, Llei XVIII. FOLI una iniciativa de la

Junta de comcrc;. AHN. Conscjos. Llibrc 1515 n." 3. 135. L\RRL.c\: His~oricr . . . Jrfrll¿i Corrrcrcio. 111, llibre lel-. capllol ler . <(Provi-

dcncias que cn general tom6 la Junta en el tienlpo del Sr . Don Carlos 111.. 136. K:\LIES, 129-132, indica que la crida d'artcsans estrangers fuu un dels Cxits

mes complets de la Junta. E ~ c r a c r t ha destacat el papcr que hi tillpuercn l'ambaixador Lira i el duc de Villahern~osa, govcrnadol- dels PaYsos Baixos.

137. D o h ~ i s c c ~ z ORTIZ: A.serllistns Car-/os 11, . . . cit. p. 173, n. 21. 135. C:~~GA-ARG~'T.LI.CS: Dicciu~?ar-i0 ( /e H C I C ~ L ' I I ( / N . Rccdiciv, M;~tll.itl, 1968, 11, 95. G.a~zGs P:\REJ\: Ln Hercierrda de Cnrlos I l . Madrid 1960. AI<.I.OI.A, MIGUEL: La

Hacier~da del Arliigrro RL'girjler~. Madrid 1982, pp. 216-221.

Ens trobem clavant la il.lusi6 per la contribuci6 única, un impost que seria definit alguns anys dcspr6s com

mds csequihlc, mis liquido, rncnos gra\.oso a los pobres y mas propor- cionado al cautlal clc los vasallos \- clc m5s SAcil pcrccpci6n.139

No mancava en la mcmbria presentada pel marques de :os VClez l a relaci6 entre pressi6 fiscal i dcscn\~olupamcnt mercantil, la ((general franqueza del comercio)) i la considcraci6 de que ((las fiibricas no pue- den crecer mientras se mantengan estos tributosn. Són uns testes que ja anuncien Uzthriz. Com ja 6s sabut els projcctcs del marquks de 10s VC- lez no passaren mai a realitat. Es tracta de compensar-ho m i t j a n ~ a n t una política d'austeritat en les dcspescs de la cort , d e la burocracia i del deute estatal. Destaquem en 1691 la crcaci6 d'una ((nueva planta)) o xarxa de superintendents d e rendes a la corona dc Castella, amb unes funcions basicament fiscals, perb amb algunes oricntacions d'estadísti- c a economica, com era ((avcriguar tratos de comcrcio, maniobras de fa- bricas de lana, sedas u otros gCneros,).l"

Altres ferritoris

Ens resta encara un altre aperiferia)) peninsular: el regne d e Por- tugal. També pels voltants de 1680 va coneixer el regne d e Portugal una embranzida r n ~ r c a n t i l i s t a . ~ ~ ~ Portugal es trobava al bcll mig dels canvis produits a l'economia brasilera, de I'explotaci6 del sucre a la d e l'or. Trobem a Portugal una mentalitat mercantilista, uns defensors del colbertisme, una reforma moncthria (1688), una legislaciv protcccionis- ta. El Fkliu d e la Penya portuguks en I'aspcctc tcbric fou I'ambaisador Duarte Ribeiro d c Maccdo, autor d 'un <,Discurso sobrc a i n t r o d u ~ a o das ar tes no reino)) (1675). E,l títol de ((Colbcrt portuguksn s ' l ~ a donat a l marqu t s dlEriccira, supcrintcndcnt de fhbriques el qual actuava d'a- cord annb el ((veedor da Fazcnda)), marquks de Frontcira. Foren prote- gides la indústria tkxtil, la mineria, la metal.lúrgia i la. construcció, a m b fbrmules molt semblants a les espanyoles. Pcrb el programa d e reformes no va scbreviure el seu creador Ericcira, mort cn 1492. Quedava una forta especialitzaci6 vinícola que m i t j a n ~ a n t el sacrifici de la indús-

139. GAN G I M ~ ~ , OP. cit. n. 187. 140 ARTOI.A: Lu Hucioldu, p. 220, n. 2. 141. Com a obra mks recent sobre el tema la dc CIRI. A. HINSON: ECO~IOIIIY atld

Society in Baroq~le Porrlfgul. 1668-1703. Univcrsitv oí Minessota 1981. Com a més classica la de BORGES I)I: M:\clr~)o: O ii~ei~cur~tilist~fo et1 Porrlrgal. Lisboa 1966. Mks accesible a un lector es~anvol la col.laboraci6 de V. M.\(;\I.FI.IEs G O D I S H O a1 volum V I de la historia del und do n ~ o d c r n o ~ (Ncw Carnbridy Modern History), Bar- celona 1975, pp. 371-373 i 377-378.

tria va por tar a l'acol-d a m b Anglatcrra conegut a m b cl nom de tractat de Methuen (1703).

Podríem es tcnd~.c Ics nostres ~.cccrqucs a d'altrcs territoris dc la Monarquia a Europa. Ja licm \.is1 la gran importkncia que cl comerG i sobre tot els fabricants bclgucs tingueren en Ics provatures tkstils d e Castella. A finals de segle el ministre comte de Bcrgcyck va desenvolu- par una política refo~.madora que l i ha \.al?ut el titol d e ~~~~~~~t bel- _ea)).I4? Si passen1 al ducat de Milh hi trobarem una situacid que no ens sera desconeguda. Domcnico Sella indica que s'obscrvcn en les ciutats lonibardes de finals del X V I I

i~;tiniations of recovel-y . . . a new mood of optimism and confidence . . . cfforls to ~-cco\-c~. . pron~ising signs.

Aquests signes es concl-eta\.cn, per c s c ~ u p l e en I'establimcnt d e nianufacturcs de llana a l'estil de Flandcs (1670), cn la introducció d e draperia holandesa a m b artesans c s t r a n ~ c r s (1672), en la utilitzaei6 d e noves ti'cniqucs en la indi~s t r ia de la seda, a I'estil angli's (1681) O a la manera clc Vcnc'cia (1682). Per fi en 1682, es proclamava solemnement la compatibilitat ent re el co~iierq i la n o b l e ~ a . ' ~ ' Hi lla estudis en curs so- b re la fornlaci6 d e Juntes d e Comerg a Nipols encara quc una política mercantilista nlcs sostinfuda I c i ~ la se\-a entrada sota el yovcrn aus- tríac, a part ir de 1707.lU

Hem ¡et un I-ccorrcfut pcr la Península Ibkrica pels volts d e 1680- 1700 tractant d e trobar-hi aquells elements que apareixien en el model catalh. Heni pogut veure Ics diferc'ncies, perb tambc les similituds i les relacions. H c ~ i i deixat per í~ l t ima hora la comparaci6 d'alguns temes de gran clifusi6 cn aquella gencracib. Veureni, per exemple, com tots coincideiscn cn una pretesa pobresa agrícola dlHolanda, per fer re- saltar mds Ics possibilitats gaircbe t a u m a t u r ~ i q u e s que s'atribiiien al <<comerGn. Aixís pel catala Josep Aparici Holanda cra

<<un rinc6n dc ticrra que mas de la niitati es agua de rios cabales y pantanosn.

L'aragonés Graciiin Serrano per la seva banda deia

142. Vegi's la recensió de M. MORIXI:IL: a la biografia d'aquest personatge publicada en flamenc en 1965 per REGIN\I .I) l ) ~ . SCIIRY\'FR, a ~ R e v u e Historiquea, 1967, 178-180. - - - - -

143. DOVENICO SELLA: Crisis ami co~ltirzttily. The ecorlonzv o f spatzish Lombardv in the seve~ltee~lllz crzetliuy. Harvard University Press 1979, p. 83.

144. G\I.ASSO, GIUSEI'PE: Napoli dopo Massur~iello. Napoli 1972. VITTORIO, AN- T O N I O 111: Gli Austriaci e ~ a p o i i . ~ a p o - l i 1973, 1, 226-228.

-

171

las provincias de Holanda Zelanda, careciendo de mantenimientos y frutos de su país, 10s tienen abundantes de todos los del mundo con la diligente maña dc su negociación.

I el castella Osorio y Redin insistia amb vehemencia:

iQud gente tenia Olanda quando se reveló,.segun la población que ahora tienc? . . . un rinconcillo en relación a España, unos pobres pescadores vcstidos dc lana.. una república tan corta con unos pocos barq~illos.'~j

Un tema encara desenvolupat més a fons pels autors de diferents territoris ds la critica de la derogeallce, la defensa de la compatibilitat entre el corner$ i la noblesa. Es un tema que trobem ben situat a Castella. Salazar i Castro pensa en els beneficis que es produi'rien xsi nucstra noblcza nerdicra el hor rol al comercio)>. Luis Cerdeño v Monzón feia observar que ))ha errado el juicio u opinión de 10s que desconfian que 10s españoles ,se apliquen al comercio)).146 La defensa del comerc va ésser tamb6 un dels temes preferits dlOsorio y Redin. Al regne d'Arag6, malgrat les decisions de les corts, Dormer es condolia de l'abancló dels afers pels comerciants, i en 1695 el bisbe de Solsona, l'aragonks Juan de Santa Maria insistia en el mateix tcma.IJ7 Pero tampoc Catalunya estava totalment exclosa d'aqucsta mena de prejudicis com lamentava Josep Aparici: \tenen a vilipendi lo

Hi hagué una rccupcraciit econtmica de la periftsia peninsular vers 1680? Tot plegat ds possible que mds que de arcpresa)) cs pugui parlar d'uns inicis de reformisme cconbmic, en cls quals, com diuen alguns historiadors francesos predominaren els fracasos sobre les iniciatives recsidcs. Scnsc una rcí'csi.ncia mundial clara, ens trobcni en una diversitat de realitats, sobre iot cn I'Lmbit aclaparador i-n'njoritari de 1'ag;ricultura. Pcrb hi ha tanibi. una comunitat de tcndkncics, uns fenomcns comuns, per cscniplc c n Ics iniciatives lkstils, una depen- dkncia dels ttcnics csil-angers, que ccrtanicnt a Catalunya fou molt menor, una adoraciit per ~ t l a n d a , una il,lusionada conlianga en la com-

-- 145. BC. Mss. 516, rol. 62. BN. Mss. 6659. 1.01. 10 1.: ~<UI? r-inconcillo, cl nias

eslCril del mundo, con 511 comcl.cio ha sido podcroso para destruir a una monarquia tan tlilatadan. Fol. 138, nLos cstados de Ola~ida. C U ~ O S moradores, sicndo solo unos p0bl.c~ pcscadorcs, por mcdio tlc SLIS 16111.i~::~ se han nlzatlo casi con el comercio de todo el orbe..

146. Citat per G \ ~ z b s P\III:I.I , p. 28. 147. Sobre Dormcr, C.\IIIIIIR.\ P~. . I \ I . , 458. <(En Aragdn, con el anliclo natural dc

~nc jo ra r estatlo, o por malcontcntos con el S L I ~ O , sin la cspcrnnza de mayor cstima- ci6n en i.1, son muy pocos los hiios q ~ l c siguen la profcsi6n de sus padrcs, pcrdicn- do la hacicntla que cllos adqui~-ic~.on . . . (Cuantos liabremos visto que Ilan dcjado sus ticndas por la honrosa ambici6n tlc ser c iudadanos .~ El tcstc del bisbe de Sol- sona ha cstat publicat per Rli~)osl)o, op. cit., p. 240-241.

148. BC. hlss. 516, fol. 661 '(La noblesa no vol apadrinar lo públic comerp . SO- brc l'lionor del comcrq, K.\\~lrs, 262 i SS.

panyia, etc. Fins i tot podem indicar que alguns moviments ascendents de població i producció es feren palesos, ja no vers 1680, sinó vers 1660.

Molts d'aquests fets eran ja coneguts. El duc de Maura, tot referint-se als col~laboradors de Medinaceli deia: *estos reformadores no encontraron en la Península el aliento ni la colaboración de que habian

Ja fa anvs que JosC Larraz podia parlar de alos excelen- tes propositos del conde de Oropesan, pero considerava que ((inútiles fueron 10s insuficientes intentos de fin de siglo por levantar la p3tencia economica de Castilla trayendo operarios e s t r a n j e r ~ s n . ~ ~ T e n i m les opinions, ben separades en el temps, de Colmeiro i de Carrera Pujal, sobre la política industrial. Em sembla que John Lynch va escriurer encertadament:

a partir de la dkcada de 1680 la reforma estaba en el ambiente, oscura- mente en Castilla, y acaso con n ~ a s claridad en la periferia.

La ((&cada tragica), de Castella era també el temps dels precur- sor, que permetien parlar d'un primer segle S\'III a partir de 1680.151 Dominguez Ortiz matisa una vegada m6s:

la recuperacicin del XVII final, limitada a ciertos aspectos v a ciertas rcgiones, mas que rcalidadcs firmes y avances netos, fueron comienzos, indicios, esperan7as q ~ ~ e ~ L I I I tardarian cicrto tiempo en convertirse an- dando el XVIII en profresos tangiblc~.~.~?

La realitat d'un reforma de política econbmica es lliga amb molts d'altres factors. Algun historiador apunta que en el clima polític del regnat de Carles I1 un programa colbertista de control centralitzat hauria sigut considerat com una innovacici tirgnica, sense possibilitats de futur. Segons l'ambaisador venccih ((Espafia no quiere un Colbert ni introducci6n de cjernplos tiranosa.Ic1 El replantejament del concepte de recuperació perifcrica afecta d'alguna manera dos altres idees rela- cionades amb I'obra de Joan Regla i I'historiogralia valenciana: la idea del neoforalis~llc en cl pla politic,Is i ilc la introducci6 de la cikncia moderna en el ~icnt i f ic . ' .~Wi ha tamb6 tot el problcllla de les arrels de

149. M\I.R.I, I, 414. 150. L \KIZ\Z: LCI ~ / I O C ( I 11'1 I I ~ C I ~ C ( ~ ~ I / ~ ~ ~ . S I I I O C I I Cu.stilla. 2." cdicici. Madrid 1963,

p ig ina 97. 151. Espafia bajo 10s Atr.s/r.icrs. 11. Br11.cclona 1972, pp. 383-394. 152. Recensi6 a I'obra tlc. K\ \ l l i \ : citada sL1pt.a nota 3. - 153. Citat per I . A . A. T I I O R I I > S ~ \ : : Wor. (I!I(/ g o ~ ~ ~ r l r r l e r ~ / i l i Hahsbttrg Spairz.

1580-1620. Athlonc Prcss 1976. pp. 281 i 347, n . 18 (tracl~~ccio castellana, Barcelona 1981).

154. Vegi's el meu pl-hlez al 1lib1-e de FIIKY\\:I)O S .~NCIIE% M'IRCOS: Do17 J~ian de Alrstria 3' íI'ntulll,icl. Barcclonr~ 1983.

155. LOPEL PIGERO: La ir~irotlllcciciil de ln cicrlcin rr1oder-r7a rrl Espafia. Barce- lona 1969.

l a Il.lusiraci6 e n clh cercle4 cic I ' l i ~ ~ m n n i s m c cr í t ic del d a r r e r La vcri ta t ds q u e tcniln mult cltapt.cndr.c dcls PI -cdccc~sor -s . Si C u l ~ n c i r o ja havia anunc ia t els t re t s gcncr-al\ clc la pulitica industr ia l d e Carles 11, CAnovas del Castillo s ' l~a \ . i a ~ . c l c r i t ;11 nuu cr i t ic isme his tbr ic q u e incloi'a a D o r m c r :

un incspcr:ldu soplo de lihcr-tad ~.cll-csca sin cluda la atnicisfer.> d: Es- p a i a cn los últinius dcccn iu clc la clinastia austr-íaca.1"

156. .MPSI.RI:, A N T O N I O : D c . s / ~ o t i ~ ~ i z u c I l ~ ~ . s t ~ . o c i d ~ ~ . Barcelona 1976. 157. La Casu de Alrstria. Rcctlicici, Matlritl 1971, p. 307. Un dels assistents als

ccnaclcs intclcctuals de li tle scglc n Matlrid fou el conscllc~. de Castella Juan Lucas CortCs. Fou casualitat la scva pertincnqa n la Junta dt. comerq?

A TRES-CENTS ANYS DEL aFENIX DE CATALUÑAs …A TRES-CENTS ANYS DEL aFENIX DE CATALUÑAs RECUPERACIO...

Documents

Transcript of A TRES-CENTS ANYS DEL aFENIX DE CATALUÑAs …A TRES-CENTS ANYS DEL aFENIX DE CATALUÑAs RECUPERACIO...