a The Priests’ Enclosure (1905) b c d e g h i j k l n o ... · Panteón Gosálbez-Barceló...

2
Panteón Gosálbez-Barceló (1838). Trasladado desde el Cementerio Viejo. Academicismo. Panteón Vda. de Brutinel (1894). Proyecto de Vicente Pascual. Eclecticismo. Panteón Jaime Tort (1895). Proyecto de Jorge Vilaplana. Eclecticismo. Panteón José Monllor (1896). Proyecto de Agustín Muñoz. Neoegipcio. Panteón Moltó-Valor (1898). Proyecto y escultura de Lorenzo Ridaura. Clasicismo. Panteón José Semper (1901). Proyecto de Jorge Vilaplana. Neogótico. Panteón Agustín Gisbert (1903). Diseño de Fernando Cabrera, proyecto de Vicente Pascual, cripta de José Cort y escultura de Lorenzo Ridaura. La escultura es Modernismo Nouveau. Panteón Anselmo Aracil (1903). Proyecto de Vicente Pascual, escultura de A. Clarí y vidrieras de Eudaldo Ramón Amigó. Eclecticismo historicista. Panteón Vicens (1910). Proyecto de Ramón Lucini y vidrieras de H. & J. Maumejean Hnos. Eclecticismo historicista. Panteón Salvador García (1911). Proyecto de Vicente Pascual y escultura de Eugenio Carbonell. Modernismo Nouveau. Panteón Enrique Carbonell (1925). Diseño, relieves y escultura de Lorenzo Ridaura; proyecto de Vicente Pascual y relieves de la cripta de Tomás Ferrándiz. Art Déco. Panteón Enrique Hernández (1931). Proyecto y escultura de Lorenzo Ridaura. Art Déco. Panteón Desiderio Mataix (1955, construido en 1970). Proyecto de Joaquín Aracil y vidrieras de "Unión de Artistas Vidrieros" de Irún. Racionalismo. Panteón Erum-Pascual (2009). Proyecto de Cheluca Sala y Mauro Matarredona. Realizado con acero Corten. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Recinto del Clero (1905). Proyecto de Timoteo Briet, con capilla pública. Cementerio Civil (1909). Destaca por su aspecto de cementerio anglosajón, con abundante vegetación, y su simbolismo no católico. Parcela de Militares (1910). Destaca el panteón del accidente ferroviario de 1922. Recinto de Religiosas (1925). Proyectado por Vicente Pascual para albergar a todas las congregaciones alcoyanas. Cruz monumental (1939). Proyectada por José Cortés en el lugar donde, inicialmente, iba a situarse la capilla del Cementerio. Cenotafio (1990). Diseñado por José Briet y V. Manuel Vidal, se ubica sobre el osario del Cementerio y también se utiliza como memorial. Fosa general (desde 1889). Son las que, en un primer momento, mayor presencia tienen en la necrópolis. Nichos (desde 1889). Construcción estandarizada y funcional. Algunos albergan auténticas obras de arte en los relieves de sus lápidas. Fosas-nicho (desde 1889). Se trata de panteones familiares, cercanos por su estética a los exentos, pero adosados al muro. Galerías subterráneas de San Severo, San Fabián y San Antonio (desde 1889). Ventiladas e iluminadas, son un ejemplo único en España. Fosas de zona distinguida (desde 1894). Ocupan la parte central de la zona de fosas comunes, con variedad de estilos. Hipogeos (1909 y 1956). Panteones adosados diseñados por Timoteo Briet y José Briet. Están inspirados en los del Cementerio de Montjuïc de Barcelona. Columbarios (desde 1969). Construcción estandarizada para ubicar restos o incineraciones. Pozo de las cenizas (2010). Destinado a verter las cenizas procedentes de las incineraciones. Panteones exentos (desde 1894). Presentan un amplio catálogo de estilos arquitectónicos y escultóricos. a b c d e f g h i j k l m n o Panteó Gosàlbez-Barceló (1838). Traslladat des del Cementeri Vell. Academicisme. Panteó Vídua de Brutinel (1894). Projecte de Vicent Pascual. Eclecticisme. Panteó Jaume Tort (1895). Projecte de Jordi Vilaplana. Eclecticisme. Panteó Josep Monllor (1896). Projecte d’Agustí Muñoz. Neoegipci. Panteó Moltó-Valor (1898). Projecte i escultura de Llorenç Ridaura. Classicisme. Panteó Josep Semper (1901). Projecte de Jordi Vilaplana. Neogòtic. Panteó Agustí Gisbert (1903). Disseny de Ferran Cabrera, projecte de Vicent Pascual, cripta de Josep Cort i escultura de Llorenç Ridaura. L’escultura és modernista nouveau. Panteó Anselm Aracil (1903). Projecte de Vicent Pascual, escultura d’A. Clarí i vitralls d’Eudald Ramon Amigó. Eclecticisme historicista. Panteó Vicens (1910). Projecte de Ramon Lucini i vitralls de H. & J. Maumejean Germans. Eclecticisme historicista. Panteó Salvador García (1911). Projecte de Vicent Pascual i escultura d’Eugeni Carbonell. Modernisme nouveau. Panteó Enric Carbonell (1925). Disseny, relleus i escultura de Llorenç Ridaura, projecte de Vicent Pascual i relleus de la cripta de Tomàs Ferrándiz. Art déco. Panteó Enric Hernández (1931). Projecte i escultura de Llorenç Ridaura. Art déco. Panteó Desideri Mataix (1955, construït en 1970). Projecte de Joaquim Aracil i vitralls de la “Unión de Artistas Vidrieros” d’Irun. Racionalisme. Panteó Erum-Pascual (2009). Projecte de Xeluca Sala i Maure Matarredona. Realitzat amb acer Corten. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Recinte del clero (1905). Projecte de Timoteu Briet, amb capella pública. Cementeri civil (1909). Destaca pel seu aspecte de cementeri anglosaxó, amb una abundant vegetació, i pel seu simbolisme no catòlic. Parcel·la de militars (1910). Hi destaca el panteó de l’accident ferroviari de 1922. Recinte de religioses (1925). Projectat per Vicent Pascual per a allotjar-hi totes les congregacions alcoianes. Creu monumental (1939). Projectada per Josep Cortés en el lloc on inicialment anava a situar-se la capella del cementeri. Cenotafi (1990). Dissenyat per Josep Briet i V. Manel Vidal, se situa sobre l’ossera del cementeri i també s’utilitza com a memorial. Fossa general (des de 1889). Són les que en un primer moment tenen una major presència a la necròpolis. Nínxols (des de 1889). Construcció estandarditzada i funcional. Alguns mostren autèntiques obres d’art en els relleus de les seues làpides. Fosses-nínxol (des de 1889). Es tracta de panteons familiars, pròxims per la seua estètica als panteons exempts, però adossats al mur. Galeries subterrànies de Sant Sever, Sant Fabià i Sant Antoni (des de 1889). Ventilades i il·luminades, són un exemple únic a Espanya. Fosses de zona distingida (des de 1894). Ocupen la part central de la zona de fosses comunes, amb molta varietat d’estils. Hipogeus (1909 i 1956). Panteons adossats, dissenyats per Timoteu Briet i Josep Briet. Estan inspirats en els del cementeri de Montjuïc de Barcelona. Columbaris (des de 1969). Construcció estandarditzada per a ubicar restes o cendres. Pou de les cendres (2010). Destinat a abocar les cendres procedents de les incineracions. Panteons exempts (des de 1894). Presenten un ampli catàleg d'estils arquitectònics i escultòrics. a b c d e f g h i j k l m n o The Gosálbez-Barceló Vault (1838). Moved from the Old Cemetery. Academicism. The Vault of Brutinel’s widow (1894). Projected by Vicente Pascual. Eclecticism. The Jaime Tort Vault (1895). Projected by Jorge Vilaplana. Eclecticism. The José Monllor Vault (1896). Projected by Agustín Muñoz. Neo Egyptian. The Moltó-Valor Vault. (1898). The project and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Classicism. The José Semper Vault (1901). Projected by Jorge Vilaplana. Neogothic. The Agustín Gisbert Vault (1903). Designed by Fernando Cabrera, projected by Vicente Pascual. The crypt is by José Cort and the sculpture by Lorenzo Ridaura. The sculpture is Nouveau Modernism. The Anselmo Aracil Vault (1903). Projected by Vicente Pascual. The sculpture is by A. Clarí and the stained glass windows are by Eudaldo Ramón Amigó. Eclectic historicism. The Vicens Vault (1910). Projected by Ramon Lucini. The stained glass windows are by H. & J. Maumejean Bros. Eclectic historicism. The Salvador García Vault (1911). Projected by Vicente Pascual. The sculpture is by Eugenio Carbonell. Nouveau Modernism. The Enrique Carbonell Vault (1925). The design, reliefs and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Projected by Vicente Pascual. The crypt reliefs are by Tomás Ferrándiz. Art Déco. The Enrique Hernández Vault (1931). The project and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Art Déco. The Desiderio Mataix Vault (1955, built in 1970). Projected by Joaquín Aracil. The stained glass windows are by "Unión de Artistas Vidrieros" from Irún. Rationalism. The Erum-Pascual Vault (2009). Projected by Cheluca Sala and Mauro Matarredona. Made with Corten steel. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 The Priests’ Enclosure (1905) was projected by Timoteo Briet, with a public chapel. The Civil Cemetery (1909). Its similarity to an Anglo-Saxon cemetery, with abundant vegetation, and its non-Catholic symbolism. The Military Plot (1910). The vault devoted to the railway accident of 1922 is outstanding. The Nuns’ Enclosure (1925) was projected by Vicente Pascual. It was planned as the burial place for all female Religious Orders in Alcoi. The Monumental Cross (1939) was projected by José Cortés in the place initially meant for the cemetery chapel. The Cenotaph (1990) was designed by José Briet and V. Manuel Vidal. It’s located over the cemetery ossuary and it is also used as a memorial. Common graves (from 1889). They are those which had, at the beginning, the greatest constructive presence in the necropolis. Niches (from 1889). This is a standard, functional way of building. Some of them house authentic works of art in the reliefs of their tombstones. Grave-niches (from 1889). These are family vaults which are aesthetically similar to the free-standing vaults, but constructed against the wall. Underground Galleries of San Severo, San Fabian and San Antonio (from 1889). Ventilated and illuminated, they are a unique model in Spain. Graves of elegant zone (from 1894). They occupy the central part of the area of common graves, with a variety of styles. Hypogea (1909 and 1956). Attached vaults designed by Timoteo Briet and José Briet. They are inspired by the ones observed in Barcelona Montjuïc Cemetery. Columbaria (from 1969). A standard building to place funeral urns of cremations or human rests. Ash pit (2010). New type to hold the ashes from cremations. Free-standing Vaults (from 1894). They present a wide catalogue of architectural and sculptural styles. a b c d e f g h i j k l m n o Imatges nocturnes: J. Pacual Llopis © 2014

Transcript of a The Priests’ Enclosure (1905) b c d e g h i j k l n o ... · Panteón Gosálbez-Barceló...

Page 1: a The Priests’ Enclosure (1905) b c d e g h i j k l n o ... · Panteón Gosálbez-Barceló (1838). Trasladado desde el Cementerio Viejo. Academicismo. Panteón Vda. de Brutinel

Panteón Gosálbez-Barceló (1838). Trasladado desde el Cementerio Viejo. Academicismo.

Panteón Vda. de Brutinel (1894). Proyecto de Vicente Pascual. Eclecticismo.

Panteón Jaime Tort (1895). Proyecto de Jorge Vilaplana. Eclecticismo.

Panteón José Monllor (1896). Proyecto de Agustín Muñoz. Neoegipcio.

Panteón Moltó-Valor (1898). Proyecto y escultura de Lorenzo Ridaura. Clasicismo.

Panteón José Semper (1901). Proyecto de Jorge Vilaplana. Neogótico.

Panteón Agustín Gisbert (1903). Diseño de Fernando Cabrera, proyecto de Vicente Pascual, cripta de José Cort y escultura de Lorenzo Ridaura. La escultura es Modernismo Nouveau.

Panteón Anselmo Aracil (1903). Proyecto de Vicente Pascual, escultura de A. Clarí y vidrieras de Eudaldo Ramón Amigó. Eclecticismo historicista.

Panteón Vicens (1910). Proyecto de Ramón Lucini y vidrieras de H. & J. Maumejean Hnos. Eclecticismo historicista.

Panteón Salvador García (1911). Proyecto de Vicente Pascual y escultura de Eugenio Carbonell. Modernismo Nouveau.

Panteón Enrique Carbonell (1925). Diseño, relieves y escultura de Lorenzo Ridaura; proyecto de Vicente Pascual y relieves de la cripta de Tomás Ferrándiz. Art Déco.

Panteón Enrique Hernández (1931). Proyecto y escultura de Lorenzo Ridaura. Art Déco.

Panteón Desiderio Mataix (1955, construido en 1970). Proyecto de Joaquín Aracil y vidrieras de "Unión de Artistas Vidrieros" de Irún. Racionalismo.

Panteón Erum-Pascual (2009). Proyecto de Cheluca Sala y Mauro Matarredona. Realizado con acero Corten.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Recinto del Clero (1905). Proyecto de Timoteo Briet, con capilla pública.

Cementerio Civil (1909). Destaca por su aspecto de cementerio anglosajón, con abundante vegetación, y su simbolismo no católico.

Parcela de Militares (1910). Destaca el panteón del accidente ferroviario de 1922.

Recinto de Religiosas (1925). Proyectado por Vicente Pascual para albergar a todas las congregaciones alcoyanas.

Cruz monumental (1939). Proyectada por José Cortés en el lugar donde, inicialmente, iba a situarse la capilla del Cementerio.

Cenotafio (1990). Diseñado por José Briet y V. Manuel Vidal, se ubica sobre el osario del Cementerio y también se utiliza como memorial.

Fosa general (desde 1889). Son las que, en un primer momento, mayor presencia tienen en la necrópolis.

Nichos (desde 1889). Construcción estandarizada y funcional. Algunos albergan auténticas obras de arte en los relieves de sus lápidas.

Fosas-nicho (desde 1889). Se trata de panteones familiares, cercanos por su estética a los exentos, pero adosados al muro.

Galerías subterráneas de San Severo, San Fabián y San Antonio (desde 1889). Ventiladas e iluminadas, son un ejemplo único en España.

Fosas de zona distinguida (desde 1894). Ocupan la parte central de la zona de fosas comunes, con variedad de estilos.

Hipogeos (1909 y 1956). Panteones adosados diseñados por Timoteo Briet y José Briet. Están inspirados en los del Cementerio de Montjuïc de Barcelona.

Columbarios (desde 1969). Construcción estandarizada para ubicar restos o incineraciones.

Pozo de las cenizas (2010). Destinado a verter las cenizas procedentes de las incineraciones.

Panteones exentos (desde 1894). Presentan un amplio catálogo de estilos arquitectónicos y escultóricos.

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

Panteó Gosàlbez-Barceló (1838). Traslladat des del Cementeri Vell. Academicisme.

Panteó Vídua de Brutinel (1894). Projecte de Vicent Pascual. Eclecticisme.

Panteó Jaume Tort (1895). Projecte de Jordi Vilaplana. Eclecticisme.

Panteó Josep Monllor (1896). Projecte d’Agustí Muñoz. Neoegipci.

Panteó Moltó-Valor (1898). Projecte i escultura de Llorenç Ridaura. Classicisme.

Panteó Josep Semper (1901). Projecte de Jordi Vilaplana. Neogòtic.

Panteó Agustí Gisbert (1903). Disseny de Ferran Cabrera, projecte de Vicent Pascual, cripta de Josep Cort i escultura de Llorenç Ridaura. L’escultura és modernista nouveau.

Panteó Anselm Aracil (1903). Projecte de Vicent Pascual, escultura d’A. Clarí i vitralls d’Eudald Ramon Amigó. Eclecticisme historicista.

Panteó Vicens (1910). Projecte de Ramon Lucini i vitralls de H. & J. Maumejean Germans. Eclecticisme historicista.

Panteó Salvador García (1911). Projecte de Vicent Pascual i escultura d’Eugeni Carbonell. Modernisme nouveau.

Panteó Enric Carbonell (1925). Disseny, relleus i escultura de Llorenç Ridaura, projecte de Vicent Pascual i relleus de la cripta de Tomàs Ferrándiz. Art déco.

Panteó Enric Hernández (1931). Projecte i escultura de Llorenç Ridaura. Art déco.

Panteó Desideri Mataix (1955, construït en 1970). Projecte de Joaquim Aracil i vitralls de la “Unión de Artistas Vidrieros” d’Irun. Racionalisme.

Panteó Erum-Pascual (2009). Projecte de Xeluca Sala i Maure Matarredona. Realitzat amb acer Corten.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

Recinte del clero (1905). Projecte de Timoteu Briet, amb capella pública.

Cementeri civil (1909). Destaca pel seu aspecte de cementeri anglosaxó, amb una abundant vegetació, i pel seu simbolisme no catòlic.

Parcel·la de militars (1910). Hi destaca el panteó de l’accident ferroviari de 1922.

Recinte de religioses (1925). Projectat per Vicent Pascual per a allotjar-hi totes les congregacions alcoianes.

Creu monumental (1939). Projectada per Josep Cortés en el lloc on inicialment anava a situar-se la capella del cementeri.

Cenotafi (1990). Dissenyat per Josep Briet i V. Manel Vidal, se situa sobre l’ossera del cementeri i també s’utilitza com a memorial.

Fossa general (des de 1889). Són les que en un primer moment tenen una major presència a la necròpolis.

Nínxols (des de 1889). Construcció estandarditzada i funcional. Alguns mostren autèntiques obres d’art en els relleus de les seues làpides.

Fosses-nínxol (des de 1889). Es tracta de panteons familiars, pròxims per la seua estètica als panteons exempts, però adossats al mur.

Galeries subterrànies de Sant Sever, Sant Fabià i Sant Antoni (des de 1889). Ventilades i il·luminades, són un exemple únic a Espanya.

Fosses de zona distingida (des de 1894). Ocupen la part central de la zona de fosses comunes, amb molta varietat d’estils.

Hipogeus (1909 i 1956). Panteons adossats, dissenyats per Timoteu Briet i Josep Briet. Estan inspirats en els del cementeri de Montjuïc de Barcelona.

Columbaris (des de 1969). Construcció estandarditzada per a ubicar restes o cendres.

Pou de les cendres (2010). Destinat a abocar les cendres procedents de les incineracions.

Panteons exempts (des de 1894). Presenten un ampli catàleg d'estils arquitectònics i escultòrics.

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

n

o

The Gosálbez-Barceló Vault (1838). Moved from the Old Cemetery. Academicism.

The Vault of Brutinel’s widow (1894).Projected by Vicente Pascual. Eclecticism.

The Jaime Tort Vault (1895). Projected by Jorge Vilaplana. Eclecticism.

The José Monllor Vault (1896). Projected by Agustín Muñoz. Neo Egyptian.

The Moltó-Valor Vault. (1898). The project and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Classicism.

The José Semper Vault (1901). Projected by Jorge Vilaplana. Neogothic.

The Agustín Gisbert Vault (1903). Designed by Fernando Cabrera, projected by Vicente Pascual. The crypt is by José Cort and the sculpture by Lorenzo Ridaura. The sculpture is Nouveau Modernism.

The Anselmo Aracil Vault (1903). Projected by Vicente Pascual. The sculpture is by A. Clarí and the stained glass windows are by Eudaldo Ramón Amigó. Eclectic historicism.

The Vicens Vault (1910). Projected by Ramon Lucini. The stained glass windows are by H. & J. Maumejean Bros. Eclectic historicism.

The Salvador García Vault (1911). Projected by Vicente Pascual. The sculpture is by Eugenio Carbonell. Nouveau Modernism.

The Enrique Carbonell Vault (1925). The design, reliefs and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Projected by Vicente Pascual. The crypt reliefs are by Tomás Ferrándiz. Art Déco.

The Enrique Hernández Vault (1931). The project and sculpture are by Lorenzo Ridaura. Art Déco.

The Desiderio Mataix Vault (1955, built in 1970). Projected by Joaquín Aracil. The stained glass windows are by "Unión de Artistas Vidrieros" from Irún. Rationalism.

The Erum-Pascual Vault (2009). Projected by Cheluca Sala and Mauro Matarredona. Made with Corten steel.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

The Priests’ Enclosure (1905) was projected by Timoteo Briet, with a public chapel.

The Civil Cemetery (1909). Its similarity to an Anglo-Saxon cemetery, with abundant vegetation, and its non-Catholic symbolism.

The Military Plot (1910). The vault devoted to the railway accident of 1922 is outstanding.

The Nuns’ Enclosure (1925) was projected by Vicente Pascual. It was planned as the burial place for all female Religious Orders in Alcoi.

The Monumental Cross (1939) was projected by José Cortés in the place initially meant for the cemetery chapel.

The Cenotaph (1990) was designed by José Briet and V. Manuel Vidal. It’s located over the cemetery ossuary and it is also used as a memorial.

Common graves (from 1889). They are those which had, at the beginning, the greatest constructive presence in the necropolis.

Niches (from 1889). This is a standard, functional way of building. Some of them house authentic works of art in the reliefs of their tombstones.

Grave-niches (from 1889). These are family vaults which are aesthetically similar to the free-standing vaults, but constructed against the wall.

Underground Galleries of San Severo, San Fabian and San Antonio (from 1889). Ventilated and illuminated, they are a unique model in Spain.

Graves of elegant zone (from 1894). They occupy the central part of the area of common graves, with a variety of styles.

Hypogea (1909 and 1956). Attached vaults designed by Timoteo Briet and José Briet. They are inspired by the ones observed in Barcelona Montjuïc Cemetery.

Columbaria (from 1969). A standard building to place funeral urns of cremations or human rests.

Ash pit (2010). New type to hold the ashes from cremations.Free-standing Vaults (from 1894). They present a wide catalogue of

architectural and sculptural styles.

a

b

c

d

e

f

g

h

i

j

k

l

m

no

Imatges nocturnes: J. Pacual Llopis© 2014

Page 2: a The Priests’ Enclosure (1905) b c d e g h i j k l n o ... · Panteón Gosálbez-Barceló (1838). Trasladado desde el Cementerio Viejo. Academicismo. Panteón Vda. de Brutinel

CEMENTERIOMUNICIPAL DE ALCOYCASTELLANO / VALENCIÀ / ENGLISH

En 1812 se inauguró el primer cementerio ventilado extramuros de la ciudad de Alcoi, el llamado Cementerio Viejo. En 1885, debido a su proximidad al núcleo urbano y a la fuerte epidemia de cólera que asolaba la ciudad, se procede a habilitar de manera provisional el recinto del actual Cementerio Municipal de Cantagallet o de Sant Antoni Abat.

Posteriormente, se decide adquirir una mayor parcela y elaborar un proyecto para establecer definitivamente el cementerio en este mismo lugar, resultando ganador el presentado por el ingeniero alcoyano Enrique Vilaplana Julià, con fecha de 29 de agosto de 1889.

El cementerio se convertirá en un auténtico espacio de representación social, fiel reflejo de la sociedad industrial alcoyana, que a su vez generará diferentes tipologías y recintos a lo largo del tiempo.

La zona de mayor riqueza y variedad artística del cementerio es la de los panteones exentos, auténticas microarquitecturas donde los diversos artistas tendrán una considerable libertad creativa, siendo evidente una evolución en los estilos artísticos desde el eclecticismo, que será el de mayor difusión, hasta llegar a los historicismos o revivals, al modernismo de corte nouveau y sezession y, finalmente, a ejemplos de art déco y racionalismo.

Estos valores patrimoniales han permitido que, desde 2012, forme parte de la Ruta Europea de Cementerios, considerada Itinerario Cultural por el Consejo de Europa.

cas

RIU BARXELL O RIQUER

RIU MOLINAR

RIU UXOLA

RIU

BEN

ISSA

IDÓ

RIU SERPIS

Font de Serelles

Cim de Montcabrer

Parc NaturalSerra Mariola

Font de la

Salut

La Serreta

Barranc del Cint

PreventoriParc Natural

Serra Mariola

Parc NaturalSerra Mariola

L’Alameda

L’Alameda

L’AlamedaPont de La Petxina

Cid

Cid

Cid

Cid

Cid

Na Saurina D'entença

Na Saurina D'entença

PintorCabrera

Pintor Cabrera

Perú

Perú

Perú

Enginyer

P. MeritaVilaplana

Reconquesta

Escultor Peresejo

La Salle

Escultor Peresejo

Isaa

cPe

ral

Alfa

fara

Gón

gora

Anse

lmAr

acil

Anse

lmAr

acil

Isab

el L

a

Sant

Sant

Fran

cesc

Mes

tre C

hapí

Pere

ra

Espr

once

da

Victor Espinós

Mestre Espí

Mestre Espí

El Magnanim

Cron

ista J

orda

n

Ibi

Luis

Brail

leJo

aquim

Sor

olla

La Miraculosa

Castalla

Onil

Xixona

Pl. Jaume El

Conqueridor

Pl. MiguelHernandez

VistabellaLope de Vega

C. Carbonell

Santa Rosa

Santa Rosa

Pont de Fernando Reig

Agre

s

Tibi

Salvador AllendeEls Alçamora

Queve

do

Pl. GonçalCantó

Els Alçamora

Pont de Cristina

Viaducte Canalejas

Pl.Vicent AndrésEstellés

Pont de Sant Roc

Joan de Joanes

Oliver

Oliver

Oliver

Oliver

Isabe

l Ii

Mur

illo

Mur

illo

Benim

arful

l

País Valencià

Sant Llorenç

Pl. Espanya

SantM

aure

SantaRita

El Tap

Bisbe Orberà Sant

Jordi

Sant

a L

lúci

a

Sant

a An

na

Cape

lla B

enllo

chRo

ger D

e Ll

úria

Rigo

bert

Albo

rs

Pl. Emili Sala

BarrancDe Na Lloba

Sant Roc

Sant Jaume

Pontó de Sant Jaume

Verge D'agost

Sant Agustí Sant Gregori

La Barbacana

L'escola

Sant

Tom

asPo

nt d

e S

ant

Jord

i

Pont

de

San

t Jo

rdi

SantMiquel

SantSant

AntoniBlai

Pintor

Casanova

Verge Maria

Verge Maria

Pont de

Cocentaina

Pont del

CadisenyoSant Miquel Alcassares

Fraga

Indústria

Tossal

Enric

Her

nand

ez

Sant Joan de Ribera

Penà

guila

Gonçal Barrachina

Casab

lancaClaudio

Coello

Caragol

Sant Nicolau

La Cordeta

Sor Elena Picurelli

Cava

ller M

erita

El Camí

El Camí

D'El

x

Músic Pérez Laporta

Músic J. Carbonell

Alt

Bellavista

Carretera Molinar

Encaro

CasetaCorbí

Music Gonçal Blanes

La Sardina

St Bonaventura

Sant Rafel

Sant Mateu

P. Sant Mateu

Pl. Mossén Josep

Doña Amalia

Els Maulets

Verge dels Lliris

Doctor Guerau

Doña Amalia

Alacant

Alac

ant

Carretera de la Font Roja

La Hispanitat

La Hispanitat

La Hispanitat

D'Andalusia

D'Andalusia

Ferran El CatòlicAlcalde Francesc Boronat

Santa Teresa de Jornet

Cocentaina

Muro

Joan Roís De Corella

Arqu

ebisb

e D

omèn

ech

Arq

uebi

sbe

Dom

ènec

h

Saba

dell

Rafael Laliga Perez

Colo

min

a Ra

duan

Escu

ltor R

idau

ra

Pare

Po

veda

Pl. AlcaldeAgustí Albors

Plaça del Ros

Jaume Roig

Gen

eral

Prie

to

PeriodistaJuli Puig

Joanot Martorell

Pl. Al-azraq

Ausias March

Jordi de Sant Jordi

Sant Eloi

Jordi de Sant Jordi

Sant Eloi

Ausias March

Saba

dellP. Sabadell

València

Joan Gil-albert

Mos

sén

Vice

nt A

lbor

s

Esco

rxad

ors

Caramanxel

Seve

rino

Alba

rrací

n

Pas del

Gen

eral

Prie

to

Mon

tgó

Carretera de Banyeres

Carretera de Banyeres

Mestre J. Ribera Montes

BanyeresSerrella

MariolaAitana

Carrascar

Buix

carró

Cast

ella

r

MontdúberBèrniaPuig CampanaLa Safor

Dels Plans

Montcabrer

El Pu

igLa

Car

rasq

ueta

Albe

rri

Beni

cade

llAsse

gado

r

Oliv

ar

Fonta

nella

Olivar

Collao

Asse

gado

r

Maigmo

Sota

rroni

Els

Cana

lons

El Xop

Cv-7966

Metg

e Man

el

Gregor

i Cas

asem

pere

Juan

La Ll

iberta

t

Rodr

íguez

Cronista Rogelio Sanchis

Dels Clots

Pintor Laporta

Pare Vitoria

Pl. de laConcòrdia

Camp de FutbolEl Collao

Pl. AlcaldeEvarist Botella

Alfons

Nofre Jordà

P. Olive

r

Nofre Jordà

Benifallim

Ibi

Pl. Escriptor

Jordi Valor I Serra

Colon

Regiment Biscaia

Sant

Seb

astià

Alcoleja

Cronista Remigi Visedo

de Soler

Barranquet

Pl. PintorNavarrete

Camí La Murtera

La Caldera

Músic Serrano

Pl. C

enten

ari

P. La

Por

talà

Caseta Madrid

Del B

ambú

El Te

rrer

Pl. PintorGisbert

Camí Antic de Madrid

Hortet del Pobre

Fàbrica de Pla

la

Muntanya

Preventori

Isid

re

Sant CristòfolMossén Cirilo Tormo

Prev

ento

ri

Azor

in

Isid

re

Pl. Fontde l'Horta

Balmes

Catò

lica

Isab

el L

a Ca

tòlic

a

Poet

a Jo

an V

alls

Poet

a J

oan

Val

ls

Pass

atge

Pin

tor

Plac

id F

ranc

es

Pl. de LaConstitució

Balmes

Doctor Sempere

Esta

mbr

era

Mar

ques

inaP.

Capi

tol

Caseta Català

Caseta MascarellesEls F

orat

s

Font

De

Moy

a

Reconquesta

Reconquesta

Benissaidó

Barranc del Sinc

Xorrador

Les LlometesBarranc Del Sinc

Camí Antic de la Piscina

De la Serra Grossa

Penyagolosa

Biscoi

Pl. B

eniss

aidó Gabriel Miro

Sagrada Familia

Planes

Sant

Llu

ís Be

ltran

Mes

tre L

apor

ta

La Hispanitat

Sant Pau

Complejo Deportivo

Eduardo Latorre

Piscina Municipal

Sant Pere

Cald

erón

Engi

nyer

Beni

arre

s

Beni

lloba

Sant

Joa

n Bo

sco

Teodoro Llorente

Font

illes

Bernat Fenollar

Casa La Bassa

Antic

de

Coce

ntain

a

Terra

sa

Lluí

s Vi

ves

Tirant Lo BlancOliva

r De

La B

assa

Prim

er de

Maig

Caseta Pare Hilari

Cam

í dels Talecons

Joan Gil-albert

Pl. Ciclista BlaiDomingo Llido

Mos

sén

Arna

uda

Filà Chanos A

Filà A

lcodia

nos B

Filà Vascos D

Filà Tomasinas E

Filà Maseros F

Filà Realistes G

Filà Realistes G

Filà Alcodianos B

Filà

Alc

odia

nos

B

Filà Marraskesch C

Filà Marraskesch C

Tirant Lo Blanc

Professor Simó Alós

Mestre Faus

Font Dolça

Tom

às L

làce

r

Arqueòleg Camil Visedo

N-340

Cine C

apitol

Cine Princ

ipal

Cine Ave

nida

Cine Ja

rdin

Cine Monterrey

MetgeMario GarcíaEnginyer

Cort Merita

Pass

eig O

vidi M

ontllo

r

Verge del Pilar

Metge Gonçal

Salvador Llacer

Metg

e Salv

ador

García

Muñ

oz

Els Filadors

Partida d

e la Riba

Fabrica d'Escaló

Pl. DeLa MareDe DeuPl.acetaDel Carbó

Rafel De

Maria

Mos

sén

Placeta

del FossarDel Carme

Del C

arm

e

Tossals i

Molins

Pont de

Penáguila

Caragol

Toss

al

Puríssima

El Piló

D. Simó

Pl. Les

Gallines

Tio Caram

Amba

ixado

r Irle

s

Torre de les Maçanes

Sant Josep

Sant JosepDiego Fernández MontañésBartolome J. GallardoDel Gurugú

Sant Domènech

Sant Domènech

Pl. Ferrandizi Carbonell

Sant Francesc

Placeta de

La Creu Roja

Pl. Ramon

Y Cajal

Mossén To

rregrossa

Sant Joan

Goya

El Cam

í

Sant M

ateu

Forndel Vidre

PlacetaLes Eres

Sant Nicolau

Capellà Navarro

Echegaray

AlarcónSant Pancraç

Músics

Músic

Jose

p Carb

onell

Sant Vicent F

errer

Bellavista

Mitja Volta

Carretera Molinar

Atzucac Sant

Vicent Ferrer

El Camí

D'El

x

D'El

x

Cantag

allet

Filà

Ver

ds

Filà

Nav

arro

s

Poliesportiu Francisco Laporta

Zorrilla

Sota

rroni Dels Llençols

Font de Serelles

Els R

ealet

s

Toscaret

Alacant

El Teular del Llonganisser

Carm

en L

lorc

a

Isabe

l La C

atòli

ca

Font de la PetxinaFont de la SalutFont del Rossinyol

Font de L'OliveretaFont del Quinzet

Font del MorenoFont De Mariola

Camí Vell de Batoi

P. RigobertAlbors

Joan

Can

P.Part

erre

Filà Almogavares I

Vicente Balaguer Pascual "Cata"

Colla

o Sab

ata

Mad

re Ra

fols

Font de la Uixola

Filà Asturianos

Filà D

oming

o Miqu

es

Filà Guzmans

Filà Benimerins

Filà Benimerins

Filà

And

aluc

es

Caseta El Salsero

Prolongació Filà Verds

Pl. Santa Rafaela MªCasim

iro Barello Morello

Virgen de Loreto

Base de Aitana

Aviación Española

Camí Tr

enca

caps

Tirant Lo Blanc

València

La R

ambl

a

Espejo

Castr

o del

Rio

Periódico Ciudad

C.D. Alcoyano

Periódico Ciudad

Patin Alcodiam Salesiano

Mascarelles

AlcoyRadio

Perú

Avinguda Carmen Vidal

Filà Judios

Filà

Cru

zado

s

Tirant Lo Blanc

La Salle

Filà Cordón

Filà

Abe

ncer

raje

sFi

là L

iger

os

FilàMozarabes

Filà Aragonesos

Olivar de la

Bassa

Zona Xorrador

Pont Rafael Terol

Societat Musical Nova

Societat Unió Musical

Corporació Musical Primitiva

Músic Antonio Pérez Verdú

Serreta

Plaça Hospital

Sueco Noruego

PlaçaArmandoSantacreuSirvent

Placeta Nuestra

Señora del Rocio

Filà Andaluces

Filà Andaluces

Filà

Cid

es

Filà

Cid

es

Filà

Ber

beris

cos

Filà Cordón

Filà Muntanyesos

Filà Judios

Pont del Guitarrista

José Luis González

Filà Magenta H

Filà Mudéjares J

Filà Llana K

Ausias March

Carrer-14

Carrer-13

C/ Cavall BernatCarrer-4

Carrer-3Carrer-6

Carrer-15

Carrer-1

Carre

r-10

Carrer-8

Carre

r-9

Carre

r-2

C/ Cavall Bernat

C/ Cavall Bernat

Carrer-4

Carrer-5

Carrer-16

Quico Córcoles

Pl. EnricValor I Vives

L'ull del Moro

del Gas

La Ll

iberta

t

Degà Miquel Julià

Pl. de

Dins

LesXiques

Sant Joan de Ribera

Del Trinquet

De La Cova SantaDe La Sang

Atzucac

Pérez M

onllo

r

Alacant

Joaq

uim S

oroll

a

Mesquita

Serrella

El Xop

Perú

Baró deUixola

Plaça DeLa Foguera

Mas de la Sénia

Mestre J. R

ibera Montes

Joan

Fus

ter

Atzucac Benicadell

Pont de St Roc

Calderón

Sense Nom

Mon

tgó

Sotarroni

Sant

Joa

n Bo

sco

Cine Principal

L'ave

Buidao

li

Buidaoli

Joan de Joanes Xixona

Vil.la Elisa

Carretera La Riba

Passatge St Isidre

Pl. Victimes Del Terrorisme

Els TintsPasseig Juana Moreno “La Canastera”

Passeig

Els Tints

HermanasCarm

elitasVedruna

N-34

0

Cv-788

1

Juana Moreno “La Canastera”

LA GLORIETA

PARCDEL VIADUCTE

PARCDE

CARAMANXEL

PARCZONANORD

PARC DECANTAGALLET

PARC EL ROMERAL

PASSEIG DE CERVANTES

PARC DEBATOI

POLIGONINDUSTRIALLA BENIATA

POLIGONEL CLÉRIGO

Poligon Industrial Sant Benet

POLIGONO INDUSTRIALSANTIAGO PAYA

POLIGON INDUSTRIAL NORD

POLIGON INDUSTRIALCOTES BAIXES

ZONA INDUSTRIAL

REALETS

Zona Alta

Zona Nord

EixampleSanta Rosa

Centre

Batoi

CementerioMunicipal de Alcoy

N-340

A-7

Alaca

ntVa

lència

Alaca

nt

N-340 A-7AlacantValència

València

CV-70

A-7Alac

ant

Valèn

cia

Benillo

ba

CV-795Banyeresde Mariola

CV-794Bocairent

En 1812 es va inaugurar el primer cementeri ventilat extramurs de la ciutat d’Alcoi, l’anomenat Cementeri Vell. En 1885, degut a la seua proximitat al nucli urbà i a la forta epidèmia de còlera que assolava la ciutat, es procedeix a habilitar de manera provisional el recinte de l’actual Cementeri Municipal de Cantagallet o de Sant Antoni Abat.

Posteriorment, es decideix adquirir una parcel·la més gran i elaborar un projecte per a establir definitivament el cementeri en aquest mateix lloc. En va resultar guanyador el projecte presentat per l’enginyer alcoià Enric Vilaplana Julià, amb data de 29 d’agost de 1889.

El cementeri es convertirà en un autèntic espai de representació social, reflex fidel de la societat industrial alcoiana, que al seu torn generarà diferents tipologies i recintes al llarg del temps.

La zona amb una major riquesa i varietat artístiques del cementeri és la dels panteons exempts, autèntiques microarquitectures on els diversos artistes tindran una considerable llibertat creativa i on serà evident una evolució en els estils artístics: des de l’eclecticisme, que serà el de major difusió, fins arribar als historicismes o revivals, al modernisme de corrent nouveau i sezession i, finalment, a exemples d’art déco i racionalisme.

Aquests valors patrimonials han permés que, des de 2012, forme part de la Ruta Europea de Cementeris, considerada Itinerari Cultural pel Consell d'Europa.

VA

www.alcoyturismo.com

TOURIST INFO ALCOYPlaça d'Espanya, 14 Tel: 965 53 71 55 Fax: 965 53 71 [email protected] ALCOY/ALCOIAlicante - ESPAÑA

Cementerio Municipal de AlcoyCarretera Font Roja, s/n03801 Alcoy (Alicante)Tel.: 965 54 43 82

Horario/ Horari / Opening HoursInvierno / Hivern / Winter: 7:30 - 18:00 h.Verano / Estiu / Summer: 7:30 - 20:00 h.Festivos / Festius / Public Holidays: 9:00 - 15:00 h.

In 1812 the first open air cemetery outside Alcoi was opened. It is known as the Old Cemetery. In 1885 it was considered to be too close to the city. This fact together with the ravaging epidemics of cholera made it convenient to set up the present premises of Cantagallet or Sant Antoni Abat City Cemetery, as a temporary solution.

Later, the decision to acquire a larger plot and to develop a project for a permanent cemetery on that spot was made. The winning project was that by the local engineer Enrique Vilaplana Julià, which was dated August 29, 1889.

The cemetery would turn into an actual space of social representation, a genuine reflection of the industrial society in Alcoi, by developing different typologies and enclosures as time went by.

The area with greatest wealth and artistic variety in the cemetery is that of the free-standing family or individual vaults, authentic architecture in miniature where the diverse artists had considerable creative freedom, and where an evolution was evident in the artistic styles from the most widespread Eclecticism to historicism or revivals, or Modernism of Nouveau and Sezession styles and, finally, to examples of Art Déco and Rationalism.

These heritage values made it be included, since 2012, in the European Cemeteries Route, which is considered a Cultural Route by the Council of Europe .

EN

"ALCOI, LA CIUDAD DORMIDA" "ARTOUR"

"ARTOUR"