A Síria, abans de la revolta Lau Peray • Fotografia

Al si d’una família benestant de Barcelona, va néixer, el 26 de gener de 1951, un nen rosset de cabells rinxolats, que, a l’hora del bateig, se li posa per tradició familiar el nom Laureano, Laureano Peray i Guix, el primer, el gran d’una nissaga de tres germans.

Va ser un estudiant aplicat i interessat per tot allò que es pogués aprendre. De fa temps és metge al nostre hospital, al Servei de Radiodiagnòstic. Mirar l’interior de les persones és la seva tasca diària. El seu “xiringuito” és un entrar i sortir constant de gent. És una persona divertida, sempre és ell qui porta la conversa i darrere de la seva mirada aparentment irònica s’amaga una autèntica ONG capaç de donar solucions senzilles a problemes complexos.

És un home polifacètic i capritxós, també restaura mobles, ha estat ocasionalment actor teatral i, de sempre, un viatger impenitent, qualsevol excusa li val per anar al més lluny possible de casa, aprofitant per veure la seva filla Eugènia allà on sigui i que li faci uns dies de guia local pels llocs més insospitats. Darrerament, s’ha convertit amb naturalitat en propietari rural a Vallclara (Conca de Barberà), per arrodonir un aspecte d’aristòcrata anglès, d’allò més interessant.

“La fotografia és més que res, una manera de mirar” SUSAN SONTAG

Posar una càmera fotogràfica entre l’ull i el món et fa veure el món d’una manera diferent; és una manera de mirar que, a més, et permet guardar per sempre instants irrepetibles i que amb un dia d’especial inspiració, poden ser una obra d’art.

Lau Peray recorda les seves primeres fotografies als viatges d’estudis, en els quals, si els seus companys feien un carret, ell en feia quatre o cinc. Va ser un amor a primera vista, un enamorament perdurable. Fer fotografies i ensenyar-les, un plaer inseparable.

El seu primer professor de fotografia va ser Miquel Bargalló, amic d’infància, de qui ha après tots els coneixements tècnics que un fotògraf ha de tenir al seu abast per volar amb seguretat, i ha rebut el mestratge de Xavier Miserachs (Barcelona 1937-1998) de qui diu que li va ensenyar a estimar la fotografia, i del qual, a més d’admirar profundament el seu treball, ha tingut el plaer d’haver gaudit de la seva amistat.

És un artista perfeccionista, que fa poc –quin remei- ha passat al món digital. Això no obstant, encara hi ha fotografies que només pot fer amb la seva Leica, perquè és un romàntic, amb la fotografia i a la vida.

A Síria, abans de la revolta és fruit de dues estades en aquest país l’any 2010. Ens ensenya un país que el fascina, mitjançant el subtil fil conductor de la seva gent, fotografies al carrer, amb gent que passeja, fa compres, mira tendes, nens que juguen i miren la càmera amb curiositat i que mostren la vida quotidiana. Ens ensenya les contradiccions i virtuts d’una societat, fotografies, que diuen molt més del que es veu a primer cop d’ull. És una mirada particular abans de les revoltes que, en aquests moments, estan produint canvis democràtics en els països de la mediterrània.

Jaume Berengué, 2011

Hospital Universitari de BellvitgeJuny de 2011

www.bellvitgehospital.cat