a què fan olor els taulells?FUNDACIÓ MUSEU DEL TAULELL Manolo Safont - Onda

La guia dels mestres

2 3

Presentació

Context del projecte A què fan olor els taulells?

Intencionalitat i marc de referència

El currículum escolar i les competències bàsiques

Descripció del projecte: mapes conceptuals

Recomancions per a l’utilització de la guia del mestre

Proposta d'activitats

Avaluació

Bibliografia recomanada

Agraïments

Índex

52

54

7

9

13

21

27

49

29

5

Per tot, a Pepe i Contxa, a Vicent i Pepita, a Pepe, Marisa, Aleix i Noelia,a Anna i a Laia

Crèdits

Autor: Marc Ribera Giner (cap del departament d’educació del Museu del Taulell).

Fundació Museu del Taulell “Manolo Safont”

President: Juan Miguel Salvador Pérez

Director-Gerent: Vicent Estall i Poles

Edita: Fundació Museu del Taulell “Manolo Safont” de la Comunitat Valenciana Avgda. Roma, 1 | 12200 Onda (Castelló)

Correcció textos: Departament de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Onda

Disseny: AS&A Design S.L.Impressió: Rafa Sanz S.L.

© dels textos: Els autors© de les imatges: Museu del Taulell “Manolo Safont”

ISBN: 978-84-614-8037-1Dipòsit legal: xxxx

Tots els drets reservats.Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, mecànica o electromecànicament, sense la deguda autorització per escrit dels autors.

Amb la col·laboració de:

4 5

Presentació

Des del primer moment que vaig assumir la responsabilitat del Museu del Taulell (fa ara 18 anys) vaig dedicar molts esforços i il·lusions en desen-volupar una activitat didàctica i educativa, enllaçada íntegrament en les branques principals del museu: conservar, investigar i difondre el nostre patrimoni cultural.

En aquells moments calia centrar-se en la investigació i catalogació dels fons, però sobretot en la projecció i realització d’un nou contenidor, d’un nou edifici per al Museu on poder dur a terme les activitats pròpies del mateix i complir amb les seves missions.

En el propi projecte del Museu ja es plantejava de forma clara i individua-litzada un aula i un taller didàctic destinats als futurs programes socio-cul-turals i escolars, es a dir, a la didàctica del Museu i el seu món, el Taulell. La nostra vocació didàctica estava arrelada en el propi concepte del Museu, però ens feien falta les eines necessàries, tan espacials com econòmiques i humanes.

A partir del 2005, amb la inauguració del nou edifici, vam poder iniciar i des-envolupar les missions fonamentals del Museu i, al mateix temps, portar a terme múltiples activitats didàctiques durant el període escolar i també als mesos d’estiu i caps de setmana. Això ha pogut ser possible gràcies també a la Fundació del Museu i al recolzament del l’Ajuntament d’Onda. Però sens dubte, al treball, preparació i entrega de Marc Ribera Giner, cap de la secció de didàctica del Museu i autor d’aquesta guia que ara presentem.

La Guia Didàctica ens permetrà apropar el patrimoni i la història als més menuts de manera seria i divertida a la vegada, amb la implicació dels cen-tres escolars, als quals també volem agrair la seva implicació en el projecte. I com no, també agrair els propis pares i mares dels xiquets, que podran participar de forma activa en el procés amb el dossier de les famílies que també s’edita conjuntament amb aquesta guia.

6 7

La Província de Castelló és l’epicentre de la major zona productora de tau-lells a nivell estatal i Onda és una ciutat de llarga tradició taulellera on èpo-ca rere època s’ha anat consolidant una “cultura del taulell”.

La llarga tradició ceramista de la ciutat ha propiciat el desenvolupament d’un sector industrial molt potent que ha estat sempre pioner des que, fa més de dos-cents anys, van aparèixer les primeres fàbriques de taulells. La ceràmica i en especial la fabricació de taulells, han marcat l’entorn econò-mic, social i cultural de la ciutat. Hui, la indústria taulellera ha assolit unes quotes d’internacionalització de les que pocs sectors poden gaudir i que defineixen un entorn que impregna a tots els ciutadans sense excepció. Així, poc a poc, s’ha consolidat el caràcter i la forma de vida de la gent d’Onda i de les poblacions veïnes, desenvolupant un entorn característic que cal estudiar i donar a conèixer.

En aquest context, el Museu del Taulell “Manolo Safont”, a través de la seua Fundació, té com a missions principals conservar, investigar i difon-dre el patrimoni que custodia. Entre els seus objectius trobem, a més, la funció educativa, i és per això que des de la inauguració de les seues noves instal•lacions s’ha anat succeint i programant una sèrie d’activitats amb el denominador comú de donar a conèixer pautes per entendre i relacionar la “cultura” d’aquest entorn tan determinat.

Aquestes activitats es dirigeixen especialment al públic escolar, però també s’han adaptat a altres públics, com els adults, les famílies, la tercera edat, persones amb mobilitat reduïda o altres col•lectius específics amb ne-cessitats concretes. Però en tots els casos, sense excepció, els continguts d’aquestes activitats tenen la intenció de sensibilitzar i influenciar els que hi participen perquè valoren el patrimoni ceràmic, convertint-se així en un complement de gran importància tant per a l’aprenentatge individual com per a la socialització col•lectiva.

Onda és una ciutat de llarga tradició taulellera. La tasca educativa del Museu serveix per donar a conèixer pautes per entendre i relacionar-se amb la “cultura dels taulells”

Context del projecte

Vista general del Museu del Taulell

D’aquesta forma el Museu s’implica en el desenvolupament social inten-tant formar una consciència de preservació i respecte pel patrimoni cerà-mic. Cal recordar que el Museu és un espai cultural per i per al públic, al servei de la societat en el seu conjunt.

Finalment, cal destacar que aquesta Guia didàctica del Museu era una desi-tjada aspiració des de feia temps i que hem pogut editar sobretot amb la col·laboració de CatalunyaCaixa, la qual rep el nostre més entusiasta re-coneixement.

Vicent Estall i Poles | Director del Museu

Presentació

8 9

El Museu del Taulell tradicionalment elabora programes educatius que es connecten amb el currículum escolar de primària, amb la intenció d’inserir directament en l’aprenentatge diari a les aules.

Des d’un punt de vista didàctic, les activitats educatives al voltant de la cul-tura del taulell poden presentar diferents vessants amb un ampli ventall de possibilitats per als seus usuaris. Per aquest motiu s’ofereix de forma continuada distints programes per mostrar als més petits les tècniques i l’evolució de la fabricació de taulells amb propostes que van des de la ves-sant artesanal a l’artística, des del taller a la indústria, des del passat al pre-sent, però també propiciant el descobriment dels taulells dins de l’entorn social que els envolta i la seva influència en la vida quotidiana. “La cultura dels taulells” es pot i s’ha de posar en valor entre els escolars, futurs conti-nuadors d’aquesta llarga tradició ondera i de les comarques properes.

Aquesta intencionalitat educativa, de segur és compartida amb els centres educatius de primària d’un entorn tauleller. Així, a través del joc, els tallers, les visites guiades, les experiències vivencials... El Museu es converteix en un complement per als centres escolars trencant la uniformitat de l’aula, on la ceràmica, per ella mateixa, proporciona una gran riquesa de continguts de manipulació plàstica i com a element visual, és una porta oberta per fomentar activitats que motiven extraordinàriament l’alumnat. Aquestes oportunitats que ens dóna la ceràmica s’han d’aprofitar, però també aque-lles que tenen a veure amb el desenvolupament creatiu, amb el desenvo-lupament social i la construcció de valors, el sentit crític, i la socialització d’individus.

El Museu és un complement per als centres escolars.

La ceràmica proporciona una gran riquesa de continguts que motiven extraodinàriament l’activitat de l’alumnat.

Intencionalitat i marc de referència

Les activitats d’aquesta guia són una reflexió sobre un element tant arrelat a les

nostres vides com és el taulell.

Servirà per entendre millor el nostre entorn físic i social.

En un museu de taulells pareix obvi que l’observació i la manipulació de la ceràmica es converteix en un procediment educatiu protagonista per a desenvolupar les activitats que proposa. Però la importància de la tradició ceràmica és patent a Onda i cal també posar de manifest les seves vessants històriques i socials.

A més la influència del taulell no solament la trobem allà on es fabrica, a tot arreu trobem mostres de com aquest element està integrat en les nos-tres vides quotidianes i forma part del nostre quefer diari, però... ens hem plantejat alguna vegada cóm es fan els taulells? Per a què serveixen? Per què en tenim a casa? Per què els taulells són quadrats? Ens hem preguntat alguna vegada A què fan olor els taulells? Trobem que la reflexió sobre un element tant arrelat a les nostres vides dona resposta a un dels objectius elementals de qualsevol procés educatiu: entendre millor el nostre entorn físic i social. Per això, en aquest cas fixant-se en els més petits, el Museu del Taulell s’ha decidit, en aquesta ocasió, a editar dos publicacions de pro-postes educatives, una guia per a mestres i un dossier per a famílies. Les dos publicacions estan encaminades a compartir experiències amb els xi-quets i xiquetes en edat escolar de primària, i amb la clara intenció d’assolir aquest objectiu elemental.

Però perquè aquest fenomen tinga conseqüències sobre l’educació global de l’alumnat, és fa necessari unir esforços amb els diferents agents socials que comparteixen aquesta vocació educativa. Aquesta fórmula de la guia i el dossier connectarà, per un costat, l’educació reglada de les escoles de primària amb la no reglada del Museu, i per altra, els continguts educatius del Museu amb l’educació de més influència per als xiquets, la familiar.

Context del projecte

10 11

cursos de primària, les propostes són suficientment obertes com perquè el mestre/a en un cas, i el guia familiar en l’altre, puguen adaptar-les a dife-rents edats segons les seves necessitats. I sobretot, en el cas dels docents, es pretén que continuen sent ells qui dissenyen el seu propi recorregut educatiu, com sempre, però oferint-los ferramentes amb el denominador comú de l’element Taulell. Els docents poden apropiar-se-les per a desen-volupar el seu propi projecte i modelar-les segons el seu criteri i les seues pròpies necessitats. El col•lectiu docent és qui millor coneix el seu alumnat i les seues realitats, són qui decideixen la visita al museu i la incidència que tindrà a l’aula, i són qui han de decidir els continguts més adients per al seu desenvolupament formatiu.

El Museu del Taulell “Manolo Safont” està vinculat al grup de recerca Art & Educació de la Universitat de València, que sota les últimes tendències en Educació Artística i Cultura Visual, estudia les eines de què disposa el col•lectiu docent per esbrinar el seu nivell d’implicació en les activitats programades als museus, i així replantejar el paper del personal docent en l’àmbit dels museus i l’actuació pel que fa a la formació d’aquest col•lectiu.

Esperem doncs que aquestes dues publicacions cumplisquen aquesta fun-ció d’eina de treball.

Intencionalitat i marc de referència Intencionalitat i marc de referència

El dossier i la guia estan pensats per als últims cursos de primària, però amb propostes suficientment obertes com per a que es puguen adaptar a altres edats.

Basant-nos en aquestes premisses i utilitzant el mètode del treball de camp, la intenció del projecte A què fan olor els taulells? és posar a l’abast dels ensenyants i les famílies propostes i eines de treball adreçades a intro-duir els més menuts en la cultura del taulell i apropar-los al Museu. Per als ensenyants, amb activitats per a realitzar en l’àmbit escolar i a la mateixa institució museística; per a les famílies, amb experiències per compartir i gaudir tots els seus membres.

Així, s’han editat aquestes dues publicacions independents:

• La Guia dels mestres; aquesta publicació pretén ser una guia explicati-va de la visió educativa del Museu del Taulell amb propostes concretes d’activitats per a realitzar a l’escola amb el taulell com a nexe i protagonis-ta. Amb la visió del treball per projectes les activitats s’adeqüen al currícu-lum escolar i a les competències bàsiques, sempre amb un marcat caràcter obert i interdisciplinari.

• El Dossier de les famílies; el taulell és un objecte quotidià a través del qual es pot observar el propi entorn, la casa, el carrer, el barri... Els pares, ma-res i els familiars en general, tenen la influència més directa en l’educació dels xiquets. Mitjançant el dossier tots els membres de la família interac-tuaran i podran compartir experiències educatives, produint un intercanvi d’impressions que no solament serà enriquidor per als xiquets i xiquetes sinó també per a tots els que hi participen. El joc, la investigació, els desco-briments i el recull d’informació donaran respostes per a confeccionar els dossiers de camp familiars que, a la fí, aproximaran els participants al món dels taulells, al coneixement de la seua cultura més propera i, en definitiva, al respecte pel patrimoni.

Les dues publicacions són totalment independents. Tot i això, s’estableixen moltes connexions entre una i l’altra que sobretot el personal docent pot fer servir per al disseny de les seues programacions.

Els individus en edat escolar tenen una gran capacitat per absorbir coneixe-ments, són persones en formació i s’ha d’aprofitar aquesta condició. Però tot i que el dossier i la guia estan pensats per a la franja d’edat dels últims

1312

A què fan olor els taulells? és una iniciativa educativa des de l’àmbit no reglat que serà realment enriquidora si es té la vocació d’influenciar en el procés formatiu global dels xiquets.

El Currículum Escolar de Primària i les Competències Bàsiques a assolir, trobem que són el marc idoni per a exercir aquesta influència pel seu pa-per connector entre els diferents àmbits educatius, al temps que es dona resposta també, a la vocació curricular d’afavorir l’elaboració de projectes d’innovació, així com de models de programació docent i de materials didàc-tics que faciliten al professorat el desenvolupament del currículum.

Així, el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació d’aquesta etapa educativa, són els que s’han tingut en compte a l’hora de dissenyar les diferents activitats que proposa la guia. En cadascuna d’elles, es dóna resposta a propostes curri-culars d’una manera transversal i interdisciplinària.

L’educació primària té la finalitat, entre d’altres, de proporcionar a l’alumnat una educació que li permeta refermar el seu desenvolupament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats culturals bàsiques, desenvolupar ha-bilitats socials, el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat, així com desenvolu-par en l’alumnat les capacitats que li permeten hàbits de treball individual i d’equip, d’esforç i de responsabilitat, actituds de confiança en si mateix, sentit crític, iniciativa personal, curiositat, interès i creativitat en l’aprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacció de la tasca ben feta.

El Currículum Escolar de Primària i les Competències Bàsiques són el marc tingut en compte a l’hora de dissenyar les diferents activitats proposades en aquesta guia.

El Currículum Escolar i les Competències Bàsiques

14 15

Així com fomentar actituts de promoció de la convivència en els àmbits esco-lar, familiar i social, potenciant l’educació en valors.

L’educació primària té els objectius, entre d’altres, de conèixer els fets més rellevants de la història i valorar l’entorn natural, social, econòmic i cultural, així com les possibilitats d’acció i cura d’aquest. Però també de comunicar-se a través dels mitjans d’expressió visual i plàstica per desenvolupar la sensibi-litat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i les manifes-tacions artístiques. També el de conèixer el patrimoni cultural i participar en la seua conservació i millora.

El projecte A què fan olor els taulells?, s’endinsa en tots aquests aspectes. Però són sobretot les àrees de Coneixement del medi natural, social i cul-tural i d’Educació Artística que descriu el Currículum Escolar, les que han tingut una incidència major a l’hora de definir el caràcter del dossier i la guia, tot i això la transversalitat de les experiències proposades ens pot aju-dar a connectar-les amb les altres àrees del currículum. El transcurs de cada moment en el procés de realització de les activitats ens definirà, acollint-se a la seua essència constructiva, la pertinència o no d’adequar-se als contin-guts concrets de les altres àrees.

Però fent una ullada als objectius i continguts d’aquestes dues àrees més protagonistes, sobretot pel que fa al tercer cicle de primària, trobem molts aspectes específics comuns als continguts educatius que el Museu del Taulell de forma general i el dossier i la guia de forma particular, volen di-fondre entre els seus visitants, usuaris i la societat del seu entorn.

De forma genèrica, els extractes del mateix currículum de primària de la Comunitat Valenciana que a continuació s’enumeren, ens poden servir per fer-nos una idea de les intencions que plantegen les propostes d’activitats que trobarem en aquesta guia i en el dossier familiar.

Conèixer els fets més rellevants de la història i valorar l’entorn natural,

social, econòmic i cultural més proper

Extractes del Currículum de Primària de la Comunitat Valenciana.

• L’observació, la comprensió i l’anàlisi dels fenòmens que succeeixen en la naturalesa, i l’acció humana que s’exercix sobre ella, en les seues coorde-nades espacials i temporals, contribuïxen, sens dubte, a construir una visió global i organitzada del món.

• Entenem el medi com el conjunt d’elements, successos, factors i processos diversos que tenen lloc en l’entorn de les persones i on, al seu entorn, la seua vida i la seua actuació adquirixen significat. L’entorn es referix a allò que la xiqueta o el xiquet pot conèixer millor perquè és fruit de les seues experiències sensorials directes o indirectes, perquè li és familiar i perquè està pròxim en el temps o en l’espai. Així, l’espai familiar, escolar, el barri i la localitat configuren l’entorn de l’alumnat de Primària, de la mateixa manera que la Comunitat Valenciana constituïx el seu marc geopolític més pròxim.

• Esta àrea ha d’atendre al pensament concret de la xiqueta o del xiquet, la seua àmplia capacitat i interès per aprendre a establir relacions amb els elements del seu entorn.

• En este nivell educatiu s’ha d’aprofitar la curiositat de les alumnes i dels alumnes per conèixer el medi que els envolta i l’interès per explorar-lo.

• És necessari aprofundir en la dimensió temporal a través del coneixement del transcurs del temps en l’entorn introduint-lo en la cronologia històrica a través de la caracterització d’algunes societats.

• Estimular, potenciar i adquirir comportaments que permeten la conserva-ció i millora del patrimoni tant paisatgístic com artístic i cultural.

• Fomentar l’actitud investigadora per a explorar la realitat a través de dife-rents activitats i, entre elles, les que impliquen un treball de camp.

De l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural

El Currículum Escolar i les Competències Bàsiques El Currículum Escolar i les Competències Bàsiques

Alumnes fotografiant fàbriques antigues

16 17

• S’ha d’avançar a partir de jocs fins a plantejaments més reflexius.

• Les manifestacions artístiques utilitzen codis, mitjans i procediments pro-pis que es relacionen i enriquixen entre si i amb el llenguatge verbal.

• L’alumnat de Primària aprendrà a utilitzar i a entendre la Plàstica involu-crant així, el sensorial, l’intel·lectual, l’emocional, el social, l’expressiu, l’afectiu i l’estètic de la seua persona. Açò millorarà l’atenció, l’estimulació de la percepció, la intel·ligència (memòria a curt i a llarg termini), la imagi-nació i la creativitat, que desenvoluparan el sentit de l’ordre, la participació, la cooperació i la comunicació.

• Hem d’observar l’espai estètic que aporta l’actual món intercultural, per a obrir-se a altres codis, respectant-los i integrant-los.

• La percepció es referix a l’observació dels elements plàstics. L’observació ha de centrar-se en la interpretació, indagació i anàlisi de l’entorn na-tural i de les creacions humanes. Per això, al treballar la percepció atenta i visual en Educació Artística, constituïx la base de tots els aprenentatges, permet una aplicació simultània a la resta de les àrees.

• L’Educació Artística també afavorix els processos de comprensió, perquè permet alimentar de manera racional el component imaginari de les xique-tes i dels xiquets. És necessari estimular la imaginació en una dimensió en la qual l’art oferix noves possibilitats d’organització de la intel•ligència i per a facilitar el seu correcte ús i incrementar la seua capacitat de concentració i afavorir la resolució de problemes de qualsevol àrea.

• Haurà de fomentar-se el treball en equip, afavorir-se la creativitat, la re-flexió, la comprensió i la valoració de les obres d’art.

• En conjunt, l’Educació Artística ha de permetre a l’alumnat percebre i inte-ractuar amb els elements visuals de la realitat que l’envolta. Sorgeix així la necessitat d’abordar els conceptes, els procediments i les actituds des d’una perspectiva integrada.

De l’àrea d‘educació artísticaContribució de les activitats del dossier i la guia al desenvolupament de les competències bàsiques a través d’aquestes dos àrees

Competència social i ciutadania

• Especialment en dos àmbits de realització personal: el de les relacions més pròximes (família, amics, companys,...) i el de l’obertura a relacions més allunyades (el barri, el municipi, la comarca).

• En els aspectes conceptuals, en el desenvolupament de destreses, habili-tats i, sobretot, actituds, que ens permeten assentar les bases d’una ciuta-dania mundial, solidària, participativa, democràtica i intercultural.

• La interpretació i la creació suposen, moltes vegades, un treball en equip. Esta circumstància exigix cooperació, assumpció de responsabilitats, se-guiment de normes i instruccions, i forma en el compromís amb els altres, en l’exigència que té la realització en grup i en la satisfacció que propor-ciona un producte que és fruit de l’esforç comú. En definitiva, expressar-se buscant l’acord posa en marxa actituds de respecte, acceptació i enteni-ment.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

• Contribueixen a la comprensió dels canvis produïts en el temps i, d’esta manera, a adquirir pautes per anar acostant-se a les arrels històriques, molts dels aprenentatges que integra estan totalment centrats en la inte-racció del ser humà amb el món que el rodeja.

• La claredat en l’exposició en els intercanvis comunicatius, l’estructura del discurs, l’ús del debat, la capacitat de síntesi i l’augment significatiu, contri-buïxen molt especialment a la competència en comunicació lingüística.

• Es contribuïx a apreciar l’entorn a través del treball perceptiu amb sons, formes, colors, línies, textures, llum o moviments presents en els espais na-turals i en les obres i realitzacions humanes.

El Currículum Escolar i les Competències Bàsiques El Currículum Escolar i les Competències Bàsiques

18 19

Competència per a aprendre a aprendre

• Els seus continguts es poden articular al voltant de propostes globalitza-dores com els projectes de treball, que faciliten l’accés al coneixement de la realitat per mitjà d’estratègies que afavorixen l’autonomia en l’aprenentatge: formulació autònoma dels objectius de la investigació, elaboració de guions de treball, busca, selecció i processament de la in-formació, aprenentatge cooperatiu i distribució de tasques, elaboració de conclusions o informes, exposicions orals, etc., que requeriran de l’alumnat el desenvolupament de tècniques per a aprendre, per a organitzar.

• Contribuïx en la mesura que s’afavorisca la reflexió sobre els processos en la manipulació d’objectes.

• El desenvolupament de la capacitat d’observació planteja la conveniència d’establir pautes que la guien, amb l’objecte que l’exercici d’observar pro-porcione informació rellevant i suficient. En este sentit, l’àrea fa competent a aprendre en proporcionar protocols d’indagació i planificació de proces-sos susceptibles d’utilitzar-se en altres aprenentatges.

Competència en comunicació lingüística

• Es pot contribuir, com des de totes les àrees, a través de la riquesa dels intercanvis comunicatius que es generen i del vocabulari específic per a adquirir nou vocabulari fomentant la valoració de l’obra artística.

• Se serveixen del mitjà com a pretext per a la creació artística, l’explora, el manipula i l’incorpora recreant-lo per a donar-li una dimensió que propor-cione gaudi i contribuïsca a l’enriquiment de la vida de les persones. Així mateix, té en compte una altra dimensió igualment important, la que com-petix a les agressions que deterioren la qualitat de vida, com ara la contami-nació sonora o les solucions estètiques poc afortunades d’espais, objectes o edificis, i a ajudar les xiquetes i els xiquets a prendre consciència de la importància de preservar un entorn físic agradable i saludable.

Visita guiada amb música a les exposicions del Museu del Taulell.

Competència cultural i artística

• Ajuda l’alumnat a iniciar-se en la percepció i la comprensió del món que l’envolta. La possibilitat de representar una idea de forma personal, pro-mou la iniciativa, la imaginació i la creativitat, al mateix temps que ensenya a respectar altres formes de pensament i expressió.

• Propicia l’acostament a diverses manifestacions culturals i artístiques de l’entorn més pròxim. Dota les alumnes i els alumnes d’instruments per a valorar-les i per a formular opinions cada vegada més fonamentades en el coneixement. D’esta manera, poden anar configurant criteris vàlids en relació amb els productes culturals.

• En fer de l’exploració i la indagació dels mecanismes apropiats per a defi-nir possibilitats, buscar solucions i adquirir coneixements, es promou de forma rellevant l’autonomia i iniciativa personal. El procés que porta a la xiqueta i al xiquet des de l’exploració inicial fins al producte final requereix d’una planificació prèvia i demana un esforç per aconseguir resultats ori-ginals.

• La creativitat exigeix actuar amb autonomia, prendre iniciatives, reme-nar possibilitats i solucions diverses. El procés contribuïx a l’originalitat, a la troballa de formes innovadores, i també genera flexibilitat perquè, davant d’un mateix supòsit, poden donar-se diferents respostes.

Competència digital

• En la cerca d’informació sobre manifestacions artístiques per al seu co-neixement i gaudi, per a seleccionar i intercanviar informacions referides a àmbits culturals del passat i del present, pròxims o d’altres pobles.

El Currículum Escolar i les Competències Bàsiques El Currículum Escolar i les Competències Bàsiques

2120

A què fan olor els taulells? té l’objectiu general d’apropar i descobrir la “cultura dels taulells” als més menuts des d’una vessant artística i històrica.

Però els beneficiaris d’aquest projecte no sols són els xiquets i les xiquetes de primària, també els seus mestres i els seus familiars en la mesura en què s’impliquen. Trobem taulells a casa nostra, al nostre barri, al nostre cen-tre històric, a l’escola, i com no, al Museu. I fer-nos preguntes sobre aquest element tant quotidià ens durà a reflexionar sobre el nostre entorn més proper, el nostre patrimoni i sobre nosaltres mateixos, tot contribuint al nostre enriquiment personal.

Les dues publicacions proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’anar guiant els seus usuaris per un recorregut d’incògnites, que amb un marcat caràcter vivencial, provocaran l’interès per seguir descobrint i per voler conèixer, per voler analitzar el que està passant al seu voltant. Taulells en podem veure col·locats en molts espais diferents i realitzant moltes fun-cions diferents; la seua observació i el seu estudi ens permet radiografiar i reflexionar sobre el nostre entorn. Això ens permet ser més crítics.

I tant en un cas com en l’altre, les propostes educatives que es plantegen estan basades en el format de treball de camp, és a dir en la recerca, recolli-da, i anàlisi de dades de diferents espais: a casa nostra, als carrers, a l’escola, al Museu del Taulell, al nostre centre històric..., són dades que aniran om-plint de continguts, creacions i materials del dossier de les famílies en un cas; i el o els formats que trie l’equip docent en l’altre, en la mesura en què es vagen contestant les qüestions proposades.

Metodològicament, el dossier de les famílies mitjançant un sistema de carpeta d’anelles amb fitxes d’activitats, permet incorporar diferents ma-

Descripció del projecte: Mapes conceptuals

22 23

terials que ajuden a complementar les respostes: fotografies, dibuixos, es-crits, materials en textures, etc. El resultat final serà un llibre físic, individual o col•lectiu de vistositat molt potent, contenidor d’abundant informació subjectiva de vegades, i altres més objectiva, al voltant dels taulells i que serà fruit de la investigació i la creació dels propis participants.

Igualment, en el cas de la guia dels mestres, el personal docent a les seves aules pot plantejar dossiers d’aquests tipus. O també pot utilitzar altres for-mats per fer aquesta recollida d’informació i de creacions que fomenten el treball en grup de tota la classe: murals, racons, dossiers de grups...

Objectiu generalAproximar i descobrir la cultura del taulell

A través de• Educació Artística• Educació Històrica

• A casa• Al teu carrer• Al teu barri• Al centre històric• A l’escola• Al Museu

• La guia del professorat• El dossier per a les families

DestinatarisMestres, alumnes i pares de l’últim cicle de primària

FormatEdició de dos publicacions

IntencióReflexionar sobre el propi entorn a través dels taulells

MetodologiaTreball de camp: Recerca d’informació / recollida de dades

Marc d’actuacióAdaptació al currículum escolar i les competències bàsiques: coneixement de l’entorn

PropostaCrear una oferta educativa no reglada, fora i dins els murs del Museu que connecte amb l’àmbit familiar i amb l’àmbit escolar de l’alumnat de primària a través d’un element tan arrelat en un entorn determinat com és el taulell

Foment de • Creativitat • Relacions interpersonals (familia) • Aprenentatge constructivista • Aprenentatge significatiu • Relació amb l’entorn arquitectònic • Relació amb l’entorn cultural • Respecte i valoració del patrimoni • Etc

Projecte educatiu: A què fan olor els Taulells?

• Investigació de taulells: • Textures • Colors • Materials • Estils • Disseny • Èpoques • Etc.• Mitjançant el joc-aprenentatge• Vinculació familiar• Vinculació amb l’escola• Activitats obertes

Descripció del projecte. Mapes conceptuals Descripció del projecte. Mapes conceptuals

24 25

La seua utilització és independent però el mestre pot connectar-les per tal de vincular les activitats de l’escola amb les que puguen realitzar les famílies

En tot cas tant una com l’altraes basen en els currículums escolars i les competències bàsiques, per tal de vincular-les

• Es tracta d’una sèries de propostes d’activitats per a que el mestre/a desenvolupe a l’aula: sempre al voltant dels taulells

• Les activitats connecten amb els currículums i les competències bàsiques

• El mestre/a pot vincular el treball realitzat pels alumnes en els dossiers familiars

• Activitats basades en la recollida de dades

• Dossiers de camp: recull d’informació

• Anàlisi de taulells a casa, al carrer, al barri… (entorn proper)

• Activitats per al gaudiment de tota la família

La guia del mestre El dossier de les families

Amb Activitats per realitzar al museu

Amb Activitats per realitzar al centre Històric

La guia del mestre i el dossier de les famílies

Treballs de Camp

• Recerca d’informació • Recollida de dades • Fil connector el taulell • Treballs individualitzats i/o en equip • Connector diverses àrees • Aprenentatge constructivista • Aprenentatge significatiu • Foment de l’educació en valors • Treball de l’entorn • Caràcter obert: per als mestres i per als alumnes • Treball per projectes • Treballs a l’aula + sortides • Grans formats

Objectiu: Posar a disposició dels mestres de primària una sèrie de claus i ferramentes educatives mitjançant l’objecte del taulell

Intenció: Que els mestres puguen utilitzar i modelar aquestes ferramentes integrant-les en la seua pròpia programació en funció de les seues necessitats

El mestre podrà vincular estes activitats amb els dossiers familiars

Activitats emmarcades en el currículum de primària i amb les competències bàsiques

Activitats proposades

• Visita a una fàbrica de taulells (recollida dades) • Visita al Museu del Taulell (activitat didàctica) • Passeig pel barri de l’escola: El taulell arquitectònic • Còmic del procés de fabricació • Observació i manipulació de taulells fent descripcions físiques i conceptuals • Conjunts de taulells: Plafons, sotablacons, portes, socolades.. • Recerca i estudi de noticies sobre taulells • Elaboració de murals • Elaboració de col•lecció i exposició de taulells • Dossier fotogràfic dels taulells de casa dels alumnes • Situació en el plànol: produccions i exportacions • Representacions teatrals • Ceràmica de forma i ceràmica plana • Tires històriques • etc.

La guia del mestre

Descripció del projecte. Mapes conceptuals Descripció del projecte. Mapes conceptuals

26 27

Elaboració de Dossiers de Camp

• Recerca d’informació • Recollida de dades • Fil connector el taulell • Treballs individualitzats i/o en equip • Connector diverses àrees • Aprenentatge constructivista • Aprenentatge significatiu • Foment de l’educació en valors • Treball de l’entorn • Caràcter obert: per a tots els membres de la família • Treball per projectes

Objectiu: Posar a disposició de les famílies una sèrie de claus i ferramentes educatives mitjançant l’objecte del taulell

Intenció: Que els membres d’una mateixa família puguen utilitzar i modelar aquestes ferramentes en funció de les seues necessitats en el procés educatiu dels fills

Mitjançant les activitats proposades basades en el joc, les famílies realitzaran experiències de convivència i aprenentatge conjuntes

Activitats obertes a tots els mesmbres de la família, treball en equip

Activitats proposades

• A l’oficina de turisme o ajuntament: - Recollida de dades - Situació en el plànol• A casa - Persones que t’ajudaran - Informació sobre els familiars (la seua feina) - Anàlisi dels taulells de casa - Crea els teus propis taulells• Al teu carrer: - Classificació• Al teu barri: - Classificació i inventari• Al Museu del Taulell: - Recerca d’informació• Al centre històric: - Recerca d’informació

El dossier de les famílies

• Es tracta d’una guia d’activitats per a realitzar a l’aula (en alguns casos també fora).

• El mestre o mestra ha de fer servir els elements que més l’interessen de la guia, no ha de fer-ho tot. Es recomana donar un primer cop d’ull a tota la guia abans de començar.

• Les activitats són independents però tenen un sentit global.

• El mestre o mestra ha de modelar aquestes propostes en funció de les seves necessitats, adaptant-les al seu popi projecte.

• La resolució de les qüestions que plantegen les activitats ha de ser demo-cràtic i assembleari.

• S’ha de fomentar un caràcter participatiu, d’equip.

• S’ha de fomentar el debat, la reflexió i la crítica.

• S’ha de fomentar la lliure interpretació en cada activitat, tot respectant l’intercanvi d’impressions i els diferents punts de vista en el resultat con-junt.

• Les activitats s’han de realitzar sota el format de treball de camp, és a dir, la recollida i arxiu d’informació. Uns coneixements ens porten a altres co-neixements a través del propi descobriment.

• En les activitats té un paper protagonista l’observació d’allò que és físic i de l’immaterial que ens envolta, però també l’experimentació amb senti-ments, la manipulació plàstica i la reflexió sobre el treballat.

Recomanacions per a l’utilització de la guia del mestre

Descripció del projecte. Mapes conceptuals

28 29

• El mestre/a triarà en cada cas si els treballs de camp són individuals, per equips, o col·lectius de tota la classe.

• Sempre que siga possible s’han d’utilitzar formats grans per a les realitza-cions plàstiques.

• Es recomana utilitzar el sistema d’anelles per a configurar dossiers in-dividuals si es dona el cas, on poder adjuntar tots els treballs que es van realitzant. Permet mesclar formats grans amb petits. No obstant també es poden utilitzar altres sistemes per a emmagatzemar la informació per als treballs col·lectius: caixes, carpetes, fundes, murals grans...

• La part plàstica de les activitats ha de ser molt oberta, fomentant la creati-vitat de l’alumnat.

• Durant tot el projecte, tota la documentació recopilada servirà per fer una exposició final a l’escola.

• L’ordre de les activitats es realitzarà d’acord amb les necessitats organit-zatives del mestre o mestra, no cal seguir l’ordre proposat ni fer totes les activitats com si fos una cursa, més val recrear-se i realitzar una tasca ben feta i completa.

• Els mestres destinaran les sessions que consideren oportunes per a cada activitat.

• La guia és una ferramenta, el mestre/a és qui dissenya el projecte. La vi-sita al Museu que proposa la guia s’ha de preparar conjuntament entre els mestres i els educadors del museu en funció de les necessitat que plantege el mestre/a.

• El mestre/a té el paper de guiar en l’organització del grup i del treball com a acompanyant en tot el procés dels alumnes, podent suggerir i marcant els aspectes de major interès i posant a l’abast de l’alumnat les eines neces-sàries per a dur endavant la investigació.

Reunió amb els mestres per dissenyar les activitats del Museu.

Recomanacions per a l’utilització de la guia del mestre

Proposta d’activitats

Les propostes d’activitats que planteja la guia, poden ser independents unes de les altres, però en conjunt configuren un tot que dona sentit al desenvolupament educatiu que promouen.

Les activitats estan dividides en 6 grans blocs temàtics que es van lligant entre si conforme s’avança en el projecte a través de l’element taulell, pas-sant per aspectes històrics, socials, plàstics... El darrer bloc consisteix en el muntatge d’una exposició a l’escola amb tot el material generat durant el procés.

De manera general, com també s’ha comentat abans, l’ordre de les acti-vitats i els blocs temàtics pot ser variable en funció de la programació del mestre o mestra, i les activitats proposades cal modificar-les en funció de les necessitats de l’aula i els interessos o possibilitats particulars. Però cal procurar no perdre de vista el sentit evolutiu de l’aprenentatge segons els descobriments i la investigació durant el recorregut.

En tots els blocs es pretén que l’alumnat vaja generant i adquirint infor-mació i materials per a crear un fons documental. El Museu pot proporcio-nar, dintre de les seues possibilitats, aquells recursos gràfics, escrits, orals, audiovisuals i personals necessaris que puguen sol·licitar els mestres per a cada moment. També hi ha altres ferramentes que poden proporcionar informacions sobre taulells: Internet, revistes, llibres, diaris, catàlegs, fullets propagandístics, anuncis...

Per tal de poder fer una avaluació final, es suggereix a l’equip docent que a la fi del projecte reprenguen les qüestions primeres per veure si s’ha adqui-rit aquesta evolució cap a la consciència i coneixement del propi entorn, i per tant, la seua posada en valor cap al respecte pel patrimoni proper.

30 31

6 Blocs temàtics

Proposta d’activitats Proposta d’activitats

En aquest bloc, de manera general, es pretén prendre consciència del tau-lell com a element quotidià que ens envolta, que té unes característiques molt determinades i unes funcions que no ens són alienes a ningú, perquè condicionen el nostre benestar i el nostre quefer diari. Localitzar les els tau-lells, observar-los i prendre contacte amb ells és el primer pas per llançar hipòtesis i investigar-los després.

Activitat 1 Sempre amb l’alumnat, recorrem l’escola per identificar en quins llocs

trobem taulells:

• Farem fotografies • Anotarem les característiques. Podeu utilitzar la Fitxa I d’aquesta guia o fer

la vostra pròpia fitxa:

- Lloc de localització: Al passadís, als lavabos, a les aules, a la sala de professors/es, al laboratori, al menjador, al pati...

- Forma: quadrada, rectangular...- Colors: Clars, obscurs, un color, més colors, té dibuixos? Cóm són?...- Textura: rugosos, llisos...- Olors, sorolls: Fan olor els taulells? Fan soroll? A què?

Observant els taulells a les exposicions del Museu.

Bloc 1: Observem els taulells

Avaluació

Bloc 6: Exposem els taulells

Bloc 1: Observemels taulells Bloc 2:

Classifiquem els taulells Bloc 3:

Descobrim els taulells

Bloc 4: Enllacem els

taulells

Bloc 5: Dissenyem els

taulells

32 33

Fitxa IDescripció de TaulellsNÚMERO DE REFERÈNCIA

LOCALITZACIÓ

DIBUIX ESQUEMÀTICI/O FOTOGRAFIA

CARACTERÍSTIQUES

• Colors principals:

• Colors secundaris:

• Format:

• Dimensions:

• Elements que apareixen:

• Textura:

• Olor:

• Soroll:

ALTRES OBSERVACIONS

Activitat 2

• Demanarem els alumnes que facen la mateixa feina a casa amb els pares, a casa dels avis, de familiars o de veïns: hi ha taulells a la cuina, al lavabo, al terra, a les parets...

• Demanarem als alumnes que porten a classe taulells sencers o trossos que tinguen a casa o que troben al carrer per classificar-los.

• Si es possible, que porten també fotografies que hagen fet, tant dins de casa com pels carrers: números de les cases, nom dels carres, plafons cerà-mics, sotabalcons, en façanes... Poden utilitzar les seues pròpies càmeres digitals, en aquest cas els pares o familiars els poden ajudar a traure còpies de l’ordinador però també des de l’escola se’ls poden proporcionar càme-res d’un sol ús.

Activitat 3

Posada en comú a classe: Observació entre tots d’un taulell sencer dels que s’han portat a classe. Definir característiques i descripció, podem observar un esquema de les parts del taulell a la Fitxa II. Aquesta activitat te un sentit in-tuïtiu ja que es tracta d’una primera aproximació però, si cal, es pot demanar informació al Museu. Observarem:

- La part decorada: característiques- La “Costella” (part de darrere del taulell): Té marques? Què poden

significar?- De quins materials creieu que està fet?- Per a què pot servir un taulell?- A què fa olor?- Busquem la paraula taulell al diccionari. També podem buscar aquelles que estiguen relacionades: ceràmica, argila, esmalt,...

Proposta d’activitats | Bloc 1: Observem els taulellsProposta d’activitats | Bloc 1: Observem els taulells

34 35

Bloc 2: Classifiquem els taulells

Activitat 4

Catalogació per equips dels taulells que s’han portat a classe utilitzant com a model la Fitxa III.

- Reservarem un espai a classe que ens servirà de magatzem on organitzarem les peces i les catalogacions preparant-les

per a la futura exposició final.

Activitat 5

Classificació per equips de les fotografies o dibuixos: realitzarem un mu-ral on pegarem les fotografies o dibuixos que han portat els alumnes de casa, indicarem les distintes tipologies que trobem (taulells de cuina, tau-lells de bany, taulells religiosos, sanefes, taulells de piso, taulells de parets, d’interiors, d’exteriors...).

- S’ha de decidir entre tots o per equips la classificació que es vol realitzar en funció del material aportat.- Amb ceres o pintures cada equip decorarà i posarà títols al seu mural.

Aquest element quotidià, el taulell, no sempre s’usa d’igual manera ni té la mateixa forma. És canviant segons el seu ús i la seua funció. En aquest bloc es volen ordenar i classificar taulells per conèixer i descobrir aquests usos, funcions i formes que ens ajudaran a estructurar idees i mètodes en la nostra investigació. Aquesta feina de catalogar i inventariar peces és habitual en qualsevol museu.

Classificació de fotografies de taulells en murals.

Fitxa IILes parts del Taulell

Decoració amb esmalt

Costella

Argila cuita

Proposta d’activitats | Bloc 1: Observem els taulells Proposta d’activitats | Bloc 2: Classifiquem els taulells

36 37

Fitxa IIINÚMERO DE REFERÈNCIA

EQUIP DE CATALOGACIÓ

LOCALITZACIÓ

DIBUIX ESQUEMÀTICI/O FOTOGRAFIA

CARACTERÍSTIQUES

• Colors principals:

• Colors secundaris:

• Format:

• Dimensions:

• Època:

• Estat de conservació MAL REGULAR BO

HISTÒRIA QUE ES CONEIX DEL TAULELL

ALTRES OBSERVACIONS

Proposta d’activitats | Bloc 2: Classifiquem els taulells

Activitat 6

Consisteix en la visita al Museu del Taulell “Manolo Safont” d’Onda. Els educadors del Museu seran els encarregats de donar a conèixer als alum-nes el món divers del taulell. Coordinadament amb els mestres que con-certaran la visita, s’elaborarà un programa de visita que consistirà en un treball conceptual a les exposicions del Museu més un taller amb caràcter manual de contacte amb la ceràmica al taller del Museu.

Nota: S’haurà de consultar amb el Museu les possibilitats i la programació d’aquesta activitat, que s’adaptarà a les necessitats dels grups d’acord amb les instruccions del mestre. A les exposicions es podran treballar segons els interessos del mestre:

• L’evolució estilística del taulell: època darrere època com ha evolucionat el disseny de taulells.

• Les distintes funcions que pot tindre un taulell, la seua quotidianitat

• L’evolució de les temàtiques i materials emprats (textures, colors, tècniques, imitacions...)

• El procés tradicional de fabricació del taulell: comparativa dels oficis actuals amb els antics

• El museu: la seua funció, com treballa, qui treballa, la seua impor-tància...

Al taller, també coordinat amb el mestre, es podrà treballar alguna d’aquestes dues opcions:

• 1ª | L’elaboració d’un taulell: decorant-lo en relleu i/o estampacions, on cada alumne elaborarà el seu propi taulell segons la temàtica acor-dada (es recomana alguna temàtica que es vincule amb el treball a

Bloc 3: Descobrim els taulells

Aquest és el bloc que ens aportarà uns coneixements més històrics, on descobrirem d’on ve i cap on va el taulell. Ens ajudarà a conèixer, entendre i reflexionar sobre les èpoques passades i les que vindran.

Catalogació de Taulells

Proposta d’activitats | Bloc 3: Descobrim els taulells

38 39

l’aula). Aquest taulell es realitza amb un fang que no fa falta coure, per lo que se’l poden endur al moment i quan estiga sec decorar-lo a casa o al centre.

• 2ª | Decoració d’un taulell: segons les tècniques manuals del passat (tècnica de l’estarcit) que prèviament s’haurà explicat i preparat a classe amb la coordinació dels educadors del Museu, cada alumne individualment, o per equips de forma conjunta (fent sotabalcons, sanefes, composicions diverses...), decoraran amb esmalts taulells que caldrà coure. Entre el Museu i el mestre gestionaran el transport de les peces acabades al centre. Si es possible, es recomana buscar alguna zona del pati de l’escola on obrar estos taulells com a empremta de tots els alumnes que en breu deixaran el centre.

Proposta d’activitats | Bloc 3: Descobrim els taulells

Activitat 7

En aquesta activitat el Museu proposa una sèrie d’iniciatives que poden aportar altres mirades a la cultura dels taulells i poden proporcionar altres informacions per a la investigació de la classe, on el mestre valorarà la per-tinença o no de realitzar-les segons les seues possibilitats i recursos.

• Visita a una planta actual de fabricació de taulells.• Visita a tallers d’artesans ceramistes.• Sessió a l’aula amb els educadors del museu abans o després

de la visita.• Entrevistes, sessions i col•loquis dels alumnes amb gent gran que

ha treballat a les fàbriques.• Entrevistes, sessions i col•loquis dels alumnes amb tècnics ceràmics.• Entrevistes, sessions i col•loquis dels alumnes amb ceramistes

artístics o artesans.

Nota: El Museu podrà posar el mestre o mestra en contacte amb aquestes per-sones dintre de les seues possibilitats i en funció de la disponibilitat d’aquestos.

Al taller del Museu.

Bloc 4: Enllacem els taulells

En aquest bloc es proposen activitats que enllacen amb altres àrees de coneixement, ací el taulell es converteix en el pont per reflexionar i ana-litzar la societat que ens envolta. La comunicació en general i els mit-jans audiovisuals i gràfics en particular, ens proporcionen gran quantitat d'impactes que podem analitzar i així enriquir el nostre sentit més crític i analític.

Activitat 8

Es suggereix en aquesta activitat, l'anàlisi i estudi de noticies o articles so-bre taulells que puguem trobar als diaris o revistes que demanarem els alumnes que porten a classe: En aquest cas ens fixarem en els tipus de llen-guatge, títol de la noticia o article, subtítols, tema, el que ens volen contar, si porta o no imatge...

• Entre tota la classe o per equips, es pot fer un xicotet diari sobre tot el procés de treball, donant noticies de tots els passos que s'han pres en les distintes activitats. Es a dir elaborar el propi diari o revista de noticies de la classe.

Activitat 9

En el mateix sentit que en l'activitat proposada anteriorment, es pot treba-llar el còmic o l'auca, ja que permet treballar la síntesi d'idees i la il·lustració en imatges.

• Per equips es poden elaborar còmics o auques per explicar el procés de fabricació de taulells antics explicat al Museu o el procés actual descobert en la visita a una fàbrica. Si l'auca, sobre qualsevol altre tema ha estat elaborada abans de la visita al Mu-seu, durant la visita es podria traslladar al suport de taulell en l’activitat del taller (en aquest cas seria necessari coordinar l'acció amb els educadors del Museu).

Proposta d’activitats | Bloc 4: Enllacem els taulells

40 41

Activitat 10

Anàlisi d’anuncis publicitaris de taulells: Són sexistes? Què volen vendre? Cóm ho fan? Cóm se relacionen les idees? Quins missatges plantegen?... Amb aquesta activitat es pretén fomentar el debat i l’observació d’imatges publicitàries tan abundants en el nostre entorn.

- Es poden fer debats a classe sobre els anuncis- Per equips crear els seus propis anuncis (utilitzar formats grans,

cartolines, collage)- Fer descripcions i redaccions que justifiquen els anàlisis realitzats

Activitat 11

Mitjançant la poesia i els redolins, podem treballar el llenguatge enriquint el nostre vocabulari. La utilització del diccionari per trobar definicions i la utilització de sinònims i antònims de les paraules noves sorgides de la visi-ta al Museu i durant la realització de les distintes activitats, ens pot donar peu a compondre els nostres propis redolins, cançons i poemes utilitzant aquests nous mots.

Activitat del Museu del Taulell. Interpretant taulells.

Bloc 5: Dissenyem els taulells

El Taulell, com a artefacte visual i plàstic ens proporciona gran quantitat de possibilitats per fomentar la creativitat artística fixant-nos en aspectes compositius, el treball amb colors, materials, formats diferents... Aquest es el bloc que pretén arrimar-se al taulell des de la vessant artística i plàstica, per desenvolupar les habilitats en la utilització de materials, el sentit es-tètic i l'expressió plàstica.

Activitat 12

Al Museu haurem vist moltes composicions de taulells diferents, a classe podem fer les nostres pròpies composicions on treballarem el concepte de sanefa, de conjunt i de disseny continu.

• De forma individualitzada o per equips i basant-se en les infor-macions recapitulades a les altres activitats i sobretot al Museu, així com la que es puga sol·licitar de més, s'elaboraran unes fitxes model per començara a comprendre els processos creatius de les altres activitas d’aquest bloc (Fitxes IV, V, VI, VII).

Nota: Per elaborar les fitxes es pot contactar amb el museu per si és necessaria cap aclaració.

Activitat 13

El primer pas per a fer taulells es crear l’esboç inicial. Com que a la visita al Museu s’han de realitzar taulells mitjançant un dels dos mètodes pro-posats a l’Activitat 6, prèviament a l’aula s’hauran d’elaborar els dissenys i tot el material necessari per a després traslladar les creacions i idees dels alumnes al taulell. Aquest material inicial s’elaborarà sempre segons les in-dicacions del personal del Museu.

Creant taulells al taller del Museu.

Proposta d’activitats | Bloc 4: Enllacem els taulells Proposta d’activitats | Bloc 5: Dissenyem els taulells

42 43

Fitxa IV Fitxa V

Tria tres taulells de tres èpoques diferents. Dibuixa’ls. Quines diferències hi trobes?

L’època Figuració / Abstracció

Coneixes la diferència entre un quadre figuratiu i un quadre abstracte? Inventa un taulell figuratiu i un altre abstracte. Digues que representen.

Proposta d’activitats | Bloc 5: Dissenyem els taulells Proposta d’activitats | Bloc 5: Dissenyem els taulells

44 45

Dissenya una sanefa de tres colors i després dissenya les seves “trepes” fent la descomposició de colors.

Proposta d’activitats | Bloc 5: Dissenyem els taulells

Dissenya un taulell que al repetir-lo un al costat de l’altre formen un conjunt repetitiu de decoració.

Proposta d’activitats | Bloc 5: Dissenyem els taulells

Fitxa VI Fitxa VIILa sanefa El plafó

46 47

Activitat 14

Taulells en trobem de més realistes a més abstractes. Podem fer el treball de “desconstruir” un objecte passant pels distints estadis cap a l’abstracció. Al llarg de la història ha passat aquest procés amb alguns motius utilitzats en la decoració de taulells, aquest es el cas de la rosa, que segle darrere se-gle s’ha anat transformant segons els estils i les modes. A més aquest pro-cés cap a l’abstracció s’ha produït constantment en molts artistes durant les últimes dècades, aquest es el cas del pintor ceràmic Manolo Safont que dona nom al Museu del Taulell i que també podria ser objecte d’estudi per a posteriors treballs dels alumnes.

• Qui va ser Manolo Safont?

Activitat 15

Per equips s’elaboraran amb cartolines sòcols per a decorar el passadís de l’escola. Els sòcols varen ser molt utilitzats pels arquitectes modernistes per a decorar les cases (entre 1890 i 1920 aproximadament). Els seus dissenys s’inspiraven en la natura, la qual reinterpretaven inventant les seues pròpies especies vegetals o animals. Les “socalades” se composaven de taulells de 20 x 20 cm aproximadament sempre amb la mateixa estructura: es col·locaven de la mitat de la paret cap a baix, fins arribar al terra. La última fila de taulells, la que dona al terra, era sempre de taulells d’un sol color, pujant cap a dalt, trobem el cos central de decoració que anava repetint un mateix model per tota la paret. Aquests dissenys acabaven sempre rematats amb una sanefa a dalt de tot. Servien en moltes ocasions per protegir-se de les humitats.

• En aquesta activitat també es poden composar taulells a la ma-nera dels grans plafons ceràmics, com els religiosos, com els que decoraven els salons dels grans palaus, les cuines amb escenes quotidianes, o els que decoraven les entrades a les fàbriques. També van ser utilitzats en moltes ocasions com a anuncis co-mercials.

• El Museu pot proporcionar material per a exemplificar estos pla-fons a més de la informació que es pot recollir al mateix Museu.

Manolo Safont, pintor ceràmic.(Foto: Àngel Martínez)

Bloc 6: Exposem els taulells

Activitat 16

En aquest bloc es resumeix tot el treball realitzat prèviament. Es tracta de realitzar una exposició a l'escola amb tot el material generat. El projecte de l'exposició serà paral·lel al desenvolupament de les activitats proposades, per tant des del començament, els alumnes ja es poden dividir en grups o comissions de treball que es responsabilitzaran del distints passos a seguir per realitzar aquesta exposició, igual que s'organitzaria des d'un museu. Si es factible, el personal del Museu del Taulell també pot assessorar i col·laborar a l'hora d'organitzar els grups i les feines a realitzar.

• Un grup es pot encarregar d'anar organitzant i custodiant tot el material generat (Són els que fan el registre i l’inventari de peces, el seu seguiment, i els que després de l'exposició les re-partiran als seus propietaris).

• Un altre grup serà l'encarregat de realitzar els cartells explicatius de cada apartat de l'exposició i les cartel·les de cada material generat (són els que cataloguen les peces).

• Un altre grup s'ha d'encarregar de muntar l'exposició de forma

que quede un espai clar i net, també han de vigilar que no se trenque res. Han de fer el seguiment de l'exposició durant el temps que dure i arreglar o substituir allò que estiga en mal estat (són els que fan el muntatge i desmuntatge, la conservació i la restauració de les peces de l'exposició).

• Un altre grup es pot encarregar de realitzar les visites guiades i els

tallers didàctics al voltant de l'exposició per a la resta dels alum-nes del centre (són el departament d’educació de l'exposició).

• Un altre grup farà el disseny gràfic: s'encarregarà d'elaborar i dissenyar els cartells anunciadors de l'exposició i els fullets infor-matius que repartiran pels comerços i les institucions del poble o del barri, també dissenyarà la portada del catàleg, el títol de

Proposta d’activitats | Bloc 5: Dissenyem els taulells Proposta d’activitats | Bloc 6: Exposem els taulells

48 49

l'exposició i les invitacions per als pares (són els encarregats de la comunicació de l'exposició) Aquest grup també haurà d'elaborar una petita enquesta entre els visitants a l'exposició per veure si els ha agradat o no i comunicar els companys el resultat.

• Un altre grup ha de coordinar a tots els altres grups, ha de vigi-lar que tots fan las seua feina, els han de donar idees a tots els altres de com fer el treball però també han de tindre en compte el que aporta cada grup. També poden encarregar-se d'elaborar un petit catàleg que explique amb dibuixos i textos tot el treball realitzat en el projectes (són els comissaris de l'exposició).

• Per últim el mestre o la mestra, que coordinarà i assessorarà a tots i farà el seguiment durant tot el procés. També, junt als comissaris organitzarà l'acte d'inauguració de l'exposició, parla-ments autoritats, música, berenar... (és la figura del director de l'activitat).

Exposició d’alumnes de primària.

Avaluació

Finalitzat el projecte es interessant reprendre algunes qüestions sorgides durant tot el procés que ens ajude a fer un resum de tot el projecte, que ens ajude a valorar els coneixements obtinguts i que ens ajude a programar futures experiències.

En aquest sentit es proposa realitzar una enquesta anònima entre l'alumnat participant en les activitats per tindre la seua opinió. I si es considera opor-tú, també es recomana passar una enquesta als seus pares per veure com han viscut el projecte amb els seus fills.

Les conclusions extretes d'aquestes enquestes i el seu anàlisi objectiu, que s'haurà de comunicar als enquestats, ens donarà les claus per determinar la pertinença o no de continuar amb projectes d'aquest abast.

Què s'ha de llevar? Què s'ha d'afegir? Què ha de millorar el mestre o mestra? Què ha de millorar el Museu del Taulell?... En tot cas el Museu del Taulell agrairia que també li foren comunicats els resultats. Les adreces les podeu trobar al final de la guia.

S’adjunten dos models d'enquestes que el mestre o mestra ha de modificar segons els seus interessos, un per als pares (Enquesta 1) i un altre per als alumnes (Enquesta 2).

En tot cas el mestre o mestra i el Museu també faran una autoavaluació crítica per millorar experiències futures.

Proposta d’activitats | Bloc 6: Exposem els taulells

50 51

1 Creus interessant que l'escola duga els teus fills a visitar Museus?

2 T'agradaria que s'organitzaren més sortides com aquesta?

3 Trobes que als teus fills els motiva especialment realitzar projectes edu-catius al voltant de les visites a Museus?

4 Coneixes el projecte que hem realitzat a l'escola A què fan olor els tau-lells?

5 Has col·laborat amb els teus fills en l'elaboració de materials per a aquest projecte?

6 Els teus fills han mostrat entusiasme a casa respecte a les activitats rea-litzades a l'aula o al Museu del Taulell?

7 T'agrada aquesta manera de treballar amb projectes tan llargs? Prefe-reixes un altra?

8 Trobes interessant el tema tractat en aquest projecte?

9 Has notat una sensibilitat especial del teu fill cap al patrimoni artístic del seu voltant?

10 Tens algun suggeriment a fer-nos respecte aquest projecte?

Nota: Es tracta simplement d'un xicotet qüestionari per veure si s'ha produït una bona sintonia entre l'escola, l'alumne i la família a través d'aquest pro-jecte. Cada mestre pot dissenyar el seu propi qüestionari. Ha de ser anònim i demanar la màxima sinceritat ja que això ens ajudarà a millorar.

1 Per a que creus que serveixen els taulells de ta casa?

2 Com fabricaries els teus propis taulells? Què dibuixaries?

3 Quines diferències creus que hi ha principalment entre la fabricació de taulells antics i la fabricació moderna?

5 A quins llocs de l’escola hi ha taulells? en quins altres llocs t’agradaria que en ficaren? Per a què els faries servir?

6 Al teu carrer hi ha taulells? On? Per a què creus que serveixen?

7 T’agraden els taulells que veus pels carrers? Si tu tingueres que decorar amb taulells les mitjanes del teu barri, què pintaries?

8 Què li passa als taulells si els col·loquem en parets exteriors i plou? Per què?

9 Qui creus que van ser els primers en fer taulells al País Valencià? Poc a poc es van anar introduint més elements i tècniques, en recordes algunes?

10 Com podríem saber si un taulell es antic? On podem trobar taulells an-tics? Què podem fer amb els taulells antics?

11 Per a què serveix un museu? Cóm arriben allí les peces? Sabries dir quins treballs es poden fer en un museu? Creus que són importants? Per què? De que crearies el teu propi museu? Què és el primer que faries?

12 Per què els taulells són quadrats? Hi ha d’altres formes? Per a què s’utilitzen? Fan soroll els taulells? Quin? Quan? Són durs o molls? A què fan olor els taulells?

Nota: No es un examen ni un control, són simplement exemples de qüestions per reflexionar i per conèixer el grau d’implicació per a poder traure conclu-sions de l’aprofitament del projecte. Cada mestre pot dissenyar el seu propi qüestionari.

Avaluació

Enquesta 1 (pares) Enquesta 2 (alumnes)

Avaluació

52 53

AGRA, Maria Jesús (2007): “Creando situaciones. el cuaderno del pasean-te”. En Espacios estimulantes. Museos y educación artística. Universitat de València, València.

CARERI, Francesco (2002): Walkscapes. El andar como práctica estética. Gustavo Gili, Barcelona.

ESTALL, Vicent (2003): Historia, arte y tradición de los azulejos valencianos (catálogo). Museu del Taulell “Manolo Safont”, Onda (Castelló).

ESTALL, Vicent (1997): La industria cerámica en Onda. Las fábricas, 1778-1997. Ajuntament d’Onda, Onda (Castelló).

HERNÁNDEZ, Fernando (2007): Espigador@s de la cultura visual. Otra na-rrativa para la educación de las artes visuales. Octaedro, Barcelona.

HUERTA, Ricard (2004): Cultura visual a Ontinyent. Caixa d'Estalvis d'Ontinyent, Ontinyent.

HUERTA, Ricard (2010): Maestros y museos. Universitat de València. Va-lència.

RAMON, Ricard (2010): “Imatges comunes, entorns quotidians. Una aproximació a la didàctica del patrimoni històric de la Ribera a partir de la cultura visual”. En actas del III Congreso Internacional de Educación Artís-tica. Málaga.

RIBERA, Marc (2005): “Un estiu de ceràmica. Experiència educativa al Mu-seu del Taulell Manolo Safont”. En Actes del Congrés Internacional Museus & Educació Artística. Fundació General Universitat de València i Patronat Martínez Garricabeitia. València.

RIBERA, Marc (2006): Estrategias de los maestros en el museo. Experiencias didàcticas en el Museo del Azulejo “Manolo Safont”. Treball d'investigació dirigit pel Dr. Ricard Huerta. Universitat de València. València.

RIBERA, Marc (2007): “Estratègies dels mestres al Museu del Taulell. Expe-riència didàctica Al voltant dels tauells”. En actes del II Congrés d'Educació de les Arts Visuals. Universitat de Barcelona. Barcelona.

RIBERA, Marc (2008): “El museu, una ferramenta educativa. El cas del Museu del Taulell Manolo Safont”. En actes de les Primeres Jornades d'Educació Infantil. CEFIRE. Castelló de la Plana.

RIBERA, Marc (2008): “La tecnología en la didàctica del Museo del Azule-jo “Manolo Safont”. En El azulejo, evolución técnica: del taller a la fábrica. Actas del XI Congreso Anual de la Asociación de Ceramología. Associació de Ceramologia, Ajuntament d'Onda i Fundació Museu del Taulell “Manolo Safont”. Onda (Castelló).

RIBERA, Marc (2009): “Indagando en las actividades didácticas de los mu-seos de cerámica valencianos”. En Mentes sensibles. Universitat de Valèn-cia. València.

RODRÍGUEZ, Maria José: Rally Alfarero (Unitat didàctica). Centro Agost, Museo de Alfareria. Agost (Alacant),

VAYREDA, Marian (2008): “Esculturitis. Com conèixer l'escultura del teu barri dibuixant”. Universitat de Girona. Girona.

ZABALZA, Lidón (2010): Castelló, la meua ciutat. Projecte d'unitats didàc-tiques. CEFIRE de Castelló i Ajuntament de Castelló. Castelló de la Plana.

Bibliografia recomanada

Bibliografia recomanada

54 55

El projecte educatiu A que fan olor els taulells? compost per aquesta guia que es te a les mans i pel dossier destinat a les famílies, ha estat possible gracies a la tasca diària i constant de moltes persones que, de vegades sen-se adonar-se’n han contribuït a dinamitzar el Museu del Taulell. A totes elles cal agrair-los el seu treball.

Especialment al Director del Museu del Taulell Vicent Estall i Poles, per la seua supervisió, consells i sensibilitat per l’educació i la didàctica. Igual-ment a la resta del personal del Museu, per la seua comprensió, dedicació i ajuda.

A Joana, Vicent i Àngels, pel seu treball i implicació en la programació edu-cativa del Museu.

A Ricard Huerta i Marisa Giner per l’assessorament i les seues ensenyances.

Cal mencionar i recordar també la infinita llista de mestres i alumnes que han visitat el Museu i han participat en les seues propostes educatives. Tots ells ens han aportat moltes claus per entendre les seues necessitats. Especialment i en aquest sentit, s’ha d’agrair la implicació del conjunt de docents de tots els centres educatius d’Onda en les programacions del Museu.

I com no, hi ha que agrair el suport i sensibilitat de l’Ajuntament d’Onda i la col·laboració de l’Obra Social de CatalunyaCaixa per entendre i recol-zar iniciatives d’aquesta mena que pensem, són tan beneficioses per a la societat en general i per als nostres xiquets i xiquetes en particular.

A tots ells i a tots els que ens deixem, moltes gràcies.

Agraïments

Museu del Taulell “Manolo Safont”

Fundació Museu del Taulell “Manolo Safont”Avgda. Roma, 1 | 12200 Onda (Castelló)Tel: 964 770 873 | Fax: 964 603 992

Pàgina web: www.museoazulejo.orgE-mail: info@museoazulejo.orgFacebook: Museo del Azulejo Onda

Més informació

56