A PROPÒSIT DE EL PARADIGMA SOSTENIBLE A LA … PARADIGMA SOSTENIBLE EN LA... · EL PARADIGMA...
Transcript of A PROPÒSIT DE EL PARADIGMA SOSTENIBLE A LA … PARADIGMA SOSTENIBLE EN LA... · EL PARADIGMA...
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel. (0034) 93 300 00 34
e-mail · stem@stem
EL PARADIGMA SOSTENIBLE
L'equip del Departament Tècnic
a una sèrie de conferències,
de la conservació preventiva
Conference de l'ICOM-CC a Lisboa
patrimonials en relació al medi
de diferents institucions per presentar els seus
l'octubre, el FAD de Barcelona va organitzar el
Segons l'Informe Brundtland
actual sense comprometre la
conservació preventiva i els professionals que
ambiental i la sostenibilitat
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
[email protected] www.stem-museos.com
A PROPÒSIT DE ...
SOSTENIBLE A LA CONSERVACIÓ PREVENTIVA
Tècnic de STEM, entre ells el seu director tècnic, Ignasi
, jornades i congressos que en els últims mesos han
preventiva i la sostenibilitat. El mes de setembre va tenir
a Lisboa, i entre els temes, es van plantejar les
en relació al medi ambient. En aquest mateix mes, a Girona es van reunir
per presentar els seus projectes a la II Jornada cultura
Barcelona va organitzar el Simposi "La sostenibilitat dels edificis
Remodelació col·lecció gòtic del MNAC, 2010
del 1987, la sostenibilitat és "Satisfer les necessitats
comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions
professionals que ens dediquem, comencem a tenir
de les nostres pràctiques. Per aquest motiu
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona
museos.com
Pá
gin
a1
PREVENTIVA
Ignasi Millet, han assistit
mesos han plantejat el tema
de setembre va tenir lloc la 16th Triennal
les noves necessitats
es van reunir membres
cultura i medi ambient. A
edificis".
necessitats de la generació
generacions futures." La
a tenir present l'impacte
comencem a trobar
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel. (0034) 93 300 00 34
e-mail · stem@stem
publicacions, participacions
desenvolupar noves aproximacions a la
respecte mediambiental.
El punt de partida és una professió
l'acumulació de material de rebuig
de reciclatge i reutilització...
general? Calcular el carbon footprint
les formes. En els museus, els
tenir presents com a dades empíriques
parlar de conservació preventiva
1 La petjada de carboni mesura la totalitat de gasos d'efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d'un individu,
organització, procés o producte. L'anàlisi de la petjada de carboni engloba totes les etapes de desenvolupament de
com a resultat una dada que pot ser utilitzada com a indicador ambiental global de l'activitat i com a punt de referència bàs
l'inici d'actuacions de reducció del consum energètic. La finalitat última de conèixer la petjada de c
les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, per tant, la reducció del consum energètic i els impactes ambient
les actuacions en matèria de petjada de carboni ajuden a distingir les empreses en
preferentment les empreses i productes més sostenibles.
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
[email protected] www.stem-museos.com
participacions en congressos, experiències, material on
aproximacions a la conservació patrimonial tenint en compte els
una professió que tendeix a utilitzar un consum energètic
de rebuig com paper, fusta, escumes o plàstics, dissolvents
reutilització... Com podem identificar i quantificar l'impacte
footprint1 o la mesura del nostre impacte mediambiental
, els kW/h o les emissions de CO2 serien els paràmetres que
empíriques. Quines serien algunes de les idees que podem
preventiva i sostenibilitat?
Etiqueta del certificat d’eficiència energética
La petjada de carboni mesura la totalitat de gasos d'efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d'un individu,
organització, procés o producte. L'anàlisi de la petjada de carboni engloba totes les etapes de desenvolupament de
com a resultat una dada que pot ser utilitzada com a indicador ambiental global de l'activitat i com a punt de referència bàs
l'inici d'actuacions de reducció del consum energètic. La finalitat última de conèixer la petjada de carboni és aconseguir una reducció en
les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, per tant, la reducció del consum energètic i els impactes ambient
les actuacions en matèria de petjada de carboni ajuden a distingir les empreses en un mercat cada vegada més conscienciat i que valora
preferentment les empreses i productes més sostenibles.
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona
museos.com
Pá
gin
a2
material on-line... que volen
compte els criteris de
energètic alt en climatització,
dissolvents amb una falta
l'impacte mediambiental en
mediambiental seria una de
paràmetres que podríem
que podem trobar per
La petjada de carboni mesura la totalitat de gasos d'efecte hivernacle emesos per efecte directe o indirecte d'un individu,
organització, procés o producte. L'anàlisi de la petjada de carboni engloba totes les etapes de desenvolupament de l'activitat i dóna
com a resultat una dada que pot ser utilitzada com a indicador ambiental global de l'activitat i com a punt de referència bàsic per a
arboni és aconseguir una reducció en
les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i, per tant, la reducció del consum energètic i els impactes ambientals. A més,
un mercat cada vegada més conscienciat i que valora
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona Tel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
e-mail · [email protected] www.stem-museos.com
Pá
gin
a3
En primer lloc podem tenir en compte el tema de la climatització en museus.
“The maintenance of specific museum climates in general is an active, expensive, and time-
consuming responsibility. An appropriate climate will contribute to the permanence of a collection,
but maintaining a climate chosen on the basis of incorrect or incomplete information may be both
damaging and wasteful of money and energy.2”
Els paràmetres marcats des de la conservació preventiva seguint els estudis de Michalski
presenten la humitat relativa com un dels factors de risc destacats per les col·leccions. L'interval
entre el 25-75% HR seria el que comenta l'autor com adequat per evitar la proliferació de plagues
sumant una temperatura que seria l'altre factor a tenir present. D'aquesta manera ens trobem
amb uns paràmetres habituals d'uns 21 º C i 50% HR tenint en compte els materials de les
col·leccions i la seva adaptació al clima. Avui en dia els especialistes comencen a qüestionar
aquestes teories generals per ajustar-les a les necessitats de la col·lecció, l'espai on es troben, els
materials que els componen... Buscant sempre com a màxima l'estabilitat ambiental. Entre les
noves aproximacions es plantegen anàlisi de cost benefici en els nivells d’HR en relació a les
possibilitats estructurals de l'edifici, l'aïllament, les característiques externes i els sistemes de
climatització dels museus. Ens trobem en un moment de revisió dels estàndards tradicionals per
proposar estudis sistemàtics que aportin paràmetres màxims i mínims, diaris, mensuals i anuals,
que ens donen un rang d'oscil·lació en el qual s'han adaptat les nostres col·leccions.
La sostenibilitat passa per una eficiència energètica que en el cas del control climàtic ha de tenir
en compte la veritable necessitat de climatització en espais del museu o en determinats moments
de l'any o del dia. Un estudi climàtic d'eficiència i sostenibilitat energètica acurat pot donar noves
perspectives sobre aquest tema, potser podem reduir el funcionament dels aparells quan la HR i la
2 Erhardt, David., Charles S. Tumosa, and Marion.F. Mecklenburg: Applying Science to the Question of Museum Climate. In Museum
Microclimates. National Museum of Denmark, 2007. “El manteniment de climes específics per a museus, en general, és una
responsabilitat activa, cara i consumeix molt de temps. Un clima adequat contribueix a la permanència d'una col·lecció, però el
manteniment d'un clima elegit sobre la base d'informació incorrecta o incompleta pot ser perjudicial i malbaratadora de diners i
energia”
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona Tel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
e-mail · [email protected] www.stem-museos.com
Pá
gin
a4
temperatura entre l'interior i l'exterior s'equilibren en moments concrets de l'any, si no del tot si
parcialment en un edifici, o incorporar mètodes alternatius de ventilació, garantint sempre
l'estabilitat ambiental. La legislació, el Reglament d'Instal lacions Tècniques dels Edificis, RITE, així
ho recull en la revisió de l'any 2009 sobre eficiència energètica.
Un exemple concret el trobaríem en el Victoria & Albert Museum de Londres, estudis realitzats per
Boris Pretzel proposen adoptar un sistema de control passiu en el disseny del museu a través de la
ventilació i la temperatura de l’espai: "The design strategy developed for stabilizing the RH
environment involves exploiting the external air condition together with the ventilation and
heating of the interior"3 que en conclusió aporta: "In conclusion, the passive approach developed
provides a level of control compatible with the conservation requirements of the project, it requires
less capital investment in terms of mechanical equipment and leads to reduction in energy usage,
running cotes and carbon dioxide emissions of the galleries.” 4
Gràfic 1 i gràfic 2 del Victorian & Albert Museum
La gràfica 1 mostra en verd el rang màxim i mínim permès, més ampli que el marcat en vermell per
a la conservació preventiva tradicional. Quan la HR puja o baixa d'aquests paràmetres adequats,
3 “L'estratègia de disseny desenvolupat per l'estabilització de l'entorn de la HR consisteix a explotar la condició de l'aire extern,
juntament amb la ventilació i la calefacció de l'interior” 4 “En conclusió, l'aproximació passiva desenvolupada proporciona un nivell de control compatible amb les exigències de conservació del
projecte, es requereix menys inversió de capital en termes d'equips mecànics i condueix a una reducció en el consum d'energia, la
diferència de rangs i les emissions de diòxid de carboni de les galeries”
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona Tel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
e-mail · [email protected] www.stem-museos.com
Pá
gin
a5
43-47% HR, s'augmenta la temperatura o es ventila segons el cas, com mostra el segon gràfic. Les
peces patrimonials amb necessitats específiques presentarien vitrines de control climàtic segons
cada obra.
En el moment de crear un espai en un edifici, ja sigui nou o històric, dedicat a la conservació del
nostre patrimoni amb una despesa energètica mínima que mantingui un clima estable, hem de
tenir clars una sèrie de punts clau:
� Elaboració d'estudis climàtics d'eficiència i sostenibilitat energètica curosos per a museus i
institucions culturals com a punt de partida.
� Tenir en compte la climatologia local i els seus pronòstics.
� Tenir en compte el clima interior en relació al clima exterior, l'edifici com a membrana.
� Aïllament i asolació arquitectònica.
� Factors interiors: presència humana, il·luminació, circulació d'aire...
� Filtració de la pol·lució externa i dels agents contaminants.
� Climatització en els moments i espais necessaris tenint un rang d'actuació i estudiant les
necessitats i solucions sostenibles. Pensar en la possibilitat de permetre variacions suaus
en un rang moderat, que no afectarien a les peces per que aquestes s'han aclimatat sense
sobrepassar la seva zona de risc, seguint els estudis de Michalski o Mecklenburg.
� Nou enfocament en la cura de les col·leccions segons materials que les componen.
� Les col·leccions més delicades en vitrines climàtiques adequades o sales condicionades.
Els exemples danesos de conservació preventiva presenten aïllaments en revestiments que amb la
presència de deshumidificadors mecànics, tenen un cost energètic inferior en contraposició a la
ventilació en espais amb calefacció intermitent. Els especialistes danesos han treballat àmpliament
aquest tema i algunes de les experiències es troben a la web d'estudis i projectes::
http://www.conservationphysics.org
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel. (0034) 93 300 00 34
e-mail · stem@stem
Edifici de
En segon lloc parlaríem de la il
atenció a les col·leccions cal utilitzar llums que siguin adequades, amb filtres UV, que no escalfin
l'entorn de les peces... Per aquest motiu e
de la seva emissió és calor i no respecten els estàndards
desenvolupament de les llums LED és un dels nous recursos combinat amb detectors de presència
que els encenen (com el sistema adoptat pel Museu de Badalona
museus una il·luminació més eficient, de cicle de vida més llarg i que permeten tenir en compte les
sensibilitats lumíniques de les peces patrimonials. El baix consum d'energia, baix ma
emissions baixes de CO2 i la llum freda dels LEDs moderns ha donat lloc al desenvolupament
d'aplicacions en una gran varietat d'equips i
Miró, han realitzat propostes en aquest sentit que van
MNAC, la nova instal·lació per les sales de gòtic representa un estalvi energètic anual aproximat de
5 http://www.museudebadalona.cat
6 Recordem també la publicació del manual
pràctiques ambientals. A la nota de premsa podem llegir:
d'ambientalització en matèria de residus a les seve
ISO 14.001 i EMAS, que acrediten la instauració d'un procés de millora contínua. el Manual de bones Pràctiques ambiental té c
prioritat la reducció, la reutilització i el reciclatge dels residus. com a primer fita per assolir el 2012 es proposa reciclar el 50% de tots els
residus que generen i disposar d'un punt verd dins de les
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
[email protected] www.stem-museos.com
de magatzem patrimonial prototip situat a Ribe, Dinamarca.
En segon lloc parlaríem de la il·luminació, un dels factors habituals de degradació. Per prestar
leccions cal utilitzar llums que siguin adequades, amb filtres UV, que no escalfin
l'entorn de les peces... Per aquest motiu els museus eliminen els llums incandescents que el 90%
de la seva emissió és calor i no respecten els estàndards d'il·luminació per a museus. El
desenvolupament de les llums LED és un dels nous recursos combinat amb detectors de presència
el sistema adoptat pel Museu de Badalona5) Aquesta opció és per als
luminació més eficient, de cicle de vida més llarg i que permeten tenir en compte les
sensibilitats lumíniques de les peces patrimonials. El baix consum d'energia, baix ma
emissions baixes de CO2 i la llum freda dels LEDs moderns ha donat lloc al desenvolupament
d'aplicacions en una gran varietat d'equips i instal·lacions. Museus com el MNAC
Miró, han realitzat propostes en aquest sentit que van presentar en la jornada de Girona. Al
lació per les sales de gòtic representa un estalvi energètic anual aproximat de
Recordem també la publicació del manual La Gestió dels Residus al Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC
. A la nota de premsa podem llegir: "El MNAC és la primera entitat cultural que ha posat en pràctica un pla
d'ambientalització en matèria de residus a les seves dependències. D'altra banda el Museu està treballant per obtenir les certificacions
ISO 14.001 i EMAS, que acrediten la instauració d'un procés de millora contínua. el Manual de bones Pràctiques ambiental té c
i el reciclatge dels residus. com a primer fita per assolir el 2012 es proposa reciclar el 50% de tots els
residus que generen i disposar d'un punt verd dins de les instal·lacions "
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona
museos.com
Pá
gin
a6
luminació, un dels factors habituals de degradació. Per prestar
leccions cal utilitzar llums que siguin adequades, amb filtres UV, que no escalfin
ls museus eliminen els llums incandescents que el 90%
luminació per a museus. El
desenvolupament de les llums LED és un dels nous recursos combinat amb detectors de presència
) Aquesta opció és per als
luminació més eficient, de cicle de vida més llarg i que permeten tenir en compte les
sensibilitats lumíniques de les peces patrimonials. El baix consum d'energia, baix manteniment, les
emissions baixes de CO2 i la llum freda dels LEDs moderns ha donat lloc al desenvolupament
lacions. Museus com el MNAC6 i la Fundació
presentar en la jornada de Girona. Al
lació per les sales de gòtic representa un estalvi energètic anual aproximat de
tió dels Residus al Museu Nacional d'Art de Catalunya MNAC. Manual de bones
"El MNAC és la primera entitat cultural que ha posat en pràctica un pla
s dependències. D'altra banda el Museu està treballant per obtenir les certificacions
ISO 14.001 i EMAS, que acrediten la instauració d'un procés de millora contínua. el Manual de bones Pràctiques ambiental té com a
i el reciclatge dels residus. com a primer fita per assolir el 2012 es proposa reciclar el 50% de tots els
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel. (0034) 93 300 00 34
e-mail · stem@stem
142.163,85 Kw/h. La qual cosa suposa un estalvi mitjà aproximat de 19.900
anual de 4.400 kg d'emissions de CO
Il·luminació
En tercer lloc faríem referència als materials lligats a la conservació preventiva per
transport de peces... A grans trets es hauria d'afavorir la reutilització de materials com les escumes
o plàstics protectors, així com les caixes per transportar obres que s'han de reutilitzar per evitar la
despesa de material. Aquests materials, per la seva composició, han
específica com a residus i procurar
ethafoam per reciclar i fer-ne de noves amb un percentatge de material reciclat. En aquest sentit
són diversos els professionals que
transport i manipulació d'obres d'art. Un exemple seria la caixa de transport d'obra, normalment
de creació específica. Les noves propostes plantejarien caixes que permetessin adaptar
diferents mesures que poden presentar les peces, garantint sempre l'estabilitat amb materials de
densitat adequada per evitar les vibracions i xocs.
7 Dades mitges aproximades tenint en compte la varietat
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 BadalonaTel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
[email protected] www.stem-museos.com
142.163,85 Kw/h. La qual cosa suposa un estalvi mitjà aproximat de 19.900 € anuals i una reducció
anual de 4.400 kg d'emissions de CO₂7.
Il·luminació LED per vitrina climàtica en projecte realitzat per STEM
En tercer lloc faríem referència als materials lligats a la conservació preventiva per
.. A grans trets es hauria d'afavorir la reutilització de materials com les escumes
o plàstics protectors, així com les caixes per transportar obres que s'han de reutilitzar per evitar la
despesa de material. Aquests materials, per la seva composició, han de ser tractats de forma
específica com a residus i procurar el seu reciclatge. Algunes propostes recuperen les escumes de
ne de noves amb un percentatge de material reciclat. En aquest sentit
són diversos els professionals que reivindiquen la reutilització de molts d'aquests materials en el
transport i manipulació d'obres d'art. Un exemple seria la caixa de transport d'obra, normalment
de creació específica. Les noves propostes plantejarien caixes que permetessin adaptar
diferents mesures que poden presentar les peces, garantint sempre l'estabilitat amb materials de
densitat adequada per evitar les vibracions i xocs.
Departament Tècnic de STEM
Jose A. Ortiz, Marisa Latorre
ompte la varietat existent de tarifes, Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona
museos.com
Pá
gin
a7
€ anuals i una reducció
En tercer lloc faríem referència als materials lligats a la conservació preventiva per a embalatge,
.. A grans trets es hauria d'afavorir la reutilització de materials com les escumes
o plàstics protectors, així com les caixes per transportar obres que s'han de reutilitzar per evitar la
de ser tractats de forma
reciclatge. Algunes propostes recuperen les escumes de
ne de noves amb un percentatge de material reciclat. En aquest sentit
reivindiquen la reutilització de molts d'aquests materials en el
transport i manipulació d'obres d'art. Un exemple seria la caixa de transport d'obra, normalment
de creació específica. Les noves propostes plantejarien caixes que permetessin adaptar-se a les
diferents mesures que poden presentar les peces, garantint sempre l'estabilitat amb materials de
Departament Tècnic de STEM
isa Latorre, Ignasi Millet
s, Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
STEM SL Parc Empresarial Granland c/ de la Mora, 11 · 08918 Badalona Tel . (0034) 93 300 00 34 · Fax (0034) 93 300 82 56
e-mail · [email protected] www.stem-museos.com
Pá
gin
a8
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
16th Triennal Conference del ICOM-CC, pre-prints, Lisboa: 2011.
Brophy, S. y Wylie, E.: The green museum: a primer on environmental practice. AltaMira Press,
2008 .
Erhardt, Tumosa, y Mecklenburg: Applying Science to the Question of Museum Climate. In Museum
Microclimates. National Museum of Denmark, 2007.
http://www.natmus.dk/graphics/konferencer_mm/microclimates/pdf/erhardt.pdf
Mecklenburg: Determining the Aceptable Ranges of Relative humidity And Temperature in
Museums and Galleries. Smithsonian Museum Conservation Institute, 2007.
Michalski: “Relative humidity in museums, galleries, and archives: Specification and control” en
Workshop on Control of humidity for Health, artifact, and Buildings. Proceedings, Washington, DC:
The National Institute of Building Sciences, 2003.
Padfield y Borchensen: Museum Microclimates. National Museum of Denmark, 2007.
http://www.natmus.dk/sw53828.asp