^a cultura literaria gironina

a répoca de <A

A L B E R T RossiCH

aldiri Reixac és un exemple perfecte de pcrsonacge de tran-sició entre el barroc i el que ha

estar denominat «il-lustració cris­tiana» o il-luminisme cristiá. La seva vida, prou dilatada, s'inicia en un momen: de predomini

total de la cultura barroca, tot i que aquest corrent estétic ja estava

esgotat en molts camps. Per exemple, en el de la literatura, en qué es produeix un perceptible rebuig de les formes retoriques mes extremades i un retorn cap a manifesracions literáries mes plañeres i classicistes. O en el de la pintura: l'estética d'Anto-ni Viladomat no és la deis seiis predecessors (i aixó va fer que fos ben valorat, després, pels neoclássics). 1 no cal dir en el rerreny ideologic, on el pessimisme caracten'stic del barroc ¡a ha deixat pas a un conforraisme mes pragmátic. L'arquitectu-ra, en canvi, la talla -els retaules- o la música prossegueixcn el desplegament decorativisra i lastuós que se sol identificar popularment amb i'esrérica barroca.

Reixac, dones, es troba en una cruVlla d'influéncies i les assimila d'una manera homogénia; equilibrada, fins a cert punt. Ais seus dos voiums de les ¡ntroducciom, tanc podem topar amb citacions de la fantasiosa sor María de Jesús de Agreda com amb argumenrs del rigorós Jerónimo Feijoo, passant per l'abundan: recurs al jansenista Charles Rollin. Eli treballa amb sentit comú, amb una intenció eminentment práctica, i aixo Uima les contradiccions que la diversitat de fonts emprades podria haver suscitar, Ben mirat, pero, no sembla que Reixac fos tonscient de la novetat que tenyeix sovint el seu discurs pedagogic. I és que segurament no pretenia ser innovador; sino, simplement, un home del seu temps.

Ho va aconseguir. Els estudiosos sempre s'han estranyar que un humil rector de poblé, i d'un poblé tan petit com Ollers, tingues accés a la cultura del moment i reñectís

un bon coneixement de nombrosos autors, nacionals i esrran-gers. Era l'ambient cultural gironí el que li va fornir el bagat-ge que reflecteix a les seves obres? Sens dubte: no ens consta que viatgés gaire ni voltés per cent/es culturáis importants, Pero no ens fem gaires il-lusions: l'ambienr inteMectual de Girona era el que era, ni gaire ric ni gaire pobre, com corres-pon a una ciutat mes o menys ben situada, amb centres d'estudi proporcionats a Íes seves ne^essitats, i amb una moderada vitalitat económica. Hem de concloure d'aixó, per tant, que la cultura de Reixac era la cultura a qué un clergue amb inquieruds Ilibresques podia accedir.

El fet és que reconstruir l'ambient cultural d'un altre temps és difícil, i que el resultat per forga será inexacte, L'histo-riador disposa només d'una informacio parcial -alió que ha pogur sobrcviure en els testimonis escrits- i inevitablement abusa, quan ha d'interpretar aquesta informacio, de les interre-lacions entre uns personarges que examinats a distancia se sitúen en un mateix pía, pero que en la realitat es trobaven ai'llars, enfrontáis o inrerferits per la complexitat de les rela-cions personáis, el carácter de cada individu, l'oportunitat o els capricis de Tatuar.

Aquesta es una idea que hem de teñir present. Altrament, el repás a la vida intel-lcctuaí gironina del XVlll ens podria enganyar. Anant mes enllá encara, no hem de caure en la inge-nuitat de pensar que cada personalitat és el resultat de la cultu­ra local. És evident que Reixac no s'alimenta només de la cultu­ra que es fa aquí, que, d'altra banda -aixó sí-, ell contribueix a enriquir. Les seves fonts son sobretot externes, i probablement ignorava bona part de l'activitat cultural gironina que avui podem exhumar. Un exemple, només: Reixac esmenta, al pri­mer volum de les Instrucmm, el banyolí i domer de Peralada Josep UUastre. Pero el cita tan sois com a autor d'un Ilibre de pietat, molts cops reeditat, l'Exeráa ckí cristia, i no diu res de la

seva Gramática catalana que ja era básicament redactada el 1743. Seria versemblant que no en parles si l'hagués cone-

Revista de Girona / num, ¡9¿ ¡^encr - ícbrc!' l'-)9'-) 5 1

guda.'' Em sembla que Reixac QO hauria pas deixac

passar Tocasió. Per aixo i per aicres coses, Francesc

Feliu, en una cesi reeenc -encara i néd i t a - sobre

Antoni de Bascero, un gran erudit que va residir

moles anys a Girona, ja desmenteix que es piigui

parlar d 'una «escola gironina» en el terreny de

rerudidó{l) . En aquest sentir, l'activitar de Reixac

sembla fruir de la seva propia iniciativa, cobrint la necessitat

que h¡ havia de manuals escolars en cátala - la ¡lengua del pri­

mer ensenyament, encara.

Una panorámica de la cultura literaria gironina a l'época de

Baldiri Reixac (1703-1781) es converteix en una rcpassada a gai-

rebé un segle d'historia. Els centres de culnu-a a [a ciutat, i per

extensió a tot el bisbat, son diversos, i sovint es presenten barre-

jats entre si: els ordes religiosos i I'ensenyament, Tesglésia i roí i-

garquia ciutadana. Vegem-Ios, en una relació que per forga haurá

de ser rápida i potser - h o confesso- una mica massa densa.

La univers i ta t

La universitat constítueix un deis focus culturáis de la vida

gironina del XVIII. Reixac va viure el tránsit del régim austna-

cista al centralisme borbonic, pero encara podia haver estar a

temps d'estudJar a la universitat de Girona, que Felip V va supri­

mir l'any 1717. N o ens consta que hi anés, pero el trobem mes

tard al Seminari de Girona, quan rep la primera tonsura, al 1722.

L'any que Reixac va néixer, Narcís Julia dictava a la

universitat el seu curs de retorica i poética, que aca-

bava amb un manual en cátala sobre versificació, el

Pamas catalá{2). La dada és significativa, perqué ens

fa veure com tot al Uarg de la seva vida, almenys fins

al 1768 (en qué es publica la Real Cédula de Caries

n i prescrivint I'ensenyament en castalia), Reixac va

poder viure rcnsenyament en cátala com un fet normal.

La desapariciü de la universitat no va implicar la desapáñ­

elo de tora classe d'estudis, pero no ens lian arribar Ilibres o

papers de la importancia del Pamas. Aixo no obstant, la publi­

cado de fullees de conclusions i exercicis escolars mostren, per

si en callen proves, la continuitat d'aquest focus de cultura

literaria a redós d'alguns convents, el Seminari i les dues escoles

publiques sufragades per l'Ajuntament. Els estudis i la docencia

al Seminari de Girona, en fi, expliquen les obres del poeta, tra­

ductor i pedagog Pere Bes i Labet, autor de vcrsions castellanes

juvenils de \'Arspoética d'Horaci (1768) i les Budliques de Virgi-

li (1771), i, mes tard, á'un Método propio, puro, perfecto, necesarioy

utilnimo para formar buenos retóricos y versistas latinos (17S7)(3).

L'església

L'església és, oaturalment, un altre focus de cultura fona-

menral. L'oratória sagrada i els Ilibres de pietat en constitueixen

manifestacions prototípiques, Pero no son les úniques: el canon-

• ¿ ^ K S C U K L A P U lí í . I C A

% DE LETRAS HUMANAS DE LA

CIUDAD n i i GURÜNA, Que se ir.-L,s!.id;irá el día i ¡- de Julio

d e 1 7 Í Í 3 .

A L A INSiUNr; CAPIt .LA DE LA VF-NLCHAIiLi:, c lliiiirc Coiígiejjuiíon Jf W^na lJi)lori(.b.

DONDI-: ALGUNOS DL SUS D I C I l ' U L r J S , Por comlusidii , ll'-);a(lo ya el (lcst;iiisii , iiidiii-

fcstaiáii a nido t i l'iielíli) el i 'fiiio, que ayaa cogiiJo do Mii l ies Uaiinis.

OIÍAI'OIÍIA, rOJ iS íA, K l U S T ü R I A .

Jí¡s el csfifício ík l¡i:mpo oc'istumhrado ; pnr !a niaúana de las p. i¡ las 1 1 . , por la lurdt: de ¡lii ^. A tas 6.

Jj.-ÍXO LA PROTf:CCI(l,V

D L L G R A N D E H f J O , O l í I S i ' O , Y T A I K O N IJe la m u y Iliisire Ciudad ? el Ulofiosu i^l^irui"

.SAN NAliCÍS.SO, ¡i Quien liuniilnienie lo LOUsagran.

I

Primera pá^na del fuiiei que iramcriu l'oratori cantat en ki cekhració de i'Academia de SaniToínásde Girona de- l'any ¡759.

pfe.^fe^dfe*dfe<s^&^?áfe.í^&i" . s u H O N D A C 1 R . C U L A D A V a O :

DEL P U E B L O Díi D I O S YA CAE EL O f P R O B R I O i Y TALMA TRAME

OTRO VALIENTE ADALID-O R A T O R I O

A L E G O R I C O - S A - C R O , C O N Q U E E N L O S m u y fokmi ic s an imales C U I Í O S , .-iplaudon el l iuin-

pre invenc ib l e C a n d i d o C i n g i i l o d e ! Val ic iUc D a v i d de la L e y de G r a d a d

A N G É L I C O D O C T O R /

SANTO T H O M A S DE A Q U Í N O ,

C O M O B R I L L A N T E - T R I U N F O C O N T R A , E L O p p r o b n o del PueWo de D i o s , y l íneunVo de la l~<^ , y Calíidad ; Sus mas a m a m c i fetvorofos Di ' í ipu lus <lc i i

muy inlígiie Tlionii l t í ta Academia , cu e! ICcligiu-(¡fsijiiü Ctiiiventu tic Padres f i ed i t ad t J ics de la

Ciudad de Ge iona . SIENDO OFi'IClA'LES DE LA ACADEMIA :

r R I O R. ti Dr.D'" ftl'fe Bjjtii.jFrmii-tcrij C-inin-fi tlt USiit.I¡tif'' CJihulrM. Suplioi: £ ' Dr. K^iijf' P'd'íl B!„rf,Udíd! diíln SI A. ¡¡Upi C^ihrifí. Dlicñot ; tt K. r. rr.Prdra til¡.>'l)r íií/cV il^er m S'¡r'tUTÍ,il,¡,A.

SccItUíi"! Í ; iftTrríWí Crrítjmi f^liliri rr'dyitrt. C O M I S i A R I O S ,

E¡ Olffir JUAn Bt'lifi.' MJ^IC. £Í JÍJOT / « J B JCirr^ CUr¡X'. El Scüef AH!I'" (¡u.l Cler!¡¡. Il StSar Mtíjndra PttrrA L'nilti^dt.

El Sean M¡!»ti Tirrrr Lirfaíijií. CanTÓ la Cjpilt" Je U Sanra [,ílr¡la Cjitií JrJi , (¡cndo fu Micíiro el

Rdo, Eni.inticl Üoiuma i'itibyt. Dií í j . de Ma^o, hfio i 7 j , .

r

Cín/iríOíM.Círourt ; PotNARCISSO OLIVA Inijiicírof , y Librtto.

^^ra*^ft^-it^^''mp'^¡p'^p.''^

Portada dei fullet que anuncia les feste.s de fi de curs de ¡'Escola Muni­cipal de Girona de l'any ¡ 783 amh la recitado de trehalls literaris.

53 Revista de Girona / mini. 192 jícner - febrer 1999

^ iNSTstucciONS ;•*

"li: rifoic

"¡•ií-^'i-^-

gt de Celra Sixc Verai (o Sixto Veray), per exemple, va compondré una Pas.uó barroca en cátala a final del XVII o comen^ament dei XVIÍI, una obra que fins ara era desconeguda i de la qual Pep Vila ha donar les primeres notícies{4>.

EIs ordes religiosos rivalitzavcn en la prodúc­elo de scrmons, deis quals només se n'acabaven publicant una mínima part. Deixant de banda els reculls de sermons manuscrits, que algún dia aigú hauria d'invenrariar i valorar estéticament (n'hi ha bastants de predicats en cátala a les principáis viles del bisbat de Girona); deixant de banda els manuscrits, deia, tots els que ens han arribat impresos de l'época que estudiem son en castellá, Tot i aixo, no és impossi-ble que algún d'aquests s'hagués predicar en cátala i després fbs publicar en castellá.

Els ordes religiosos que mes obres van fer estampar, en aquest període, son els franciscans i els dominics, i mes rara-ment els jesuTtes. Entre els primers recordaré els noms d'Aleix Bonet, autor d'uns Sennones varios, moraks y panegíricos, de 1705; de Ivlariá Arbozet, que va pronunciar a Figueres un sermó en honor de l'arxiduc Caries, el 1706, i de Jaume Aixala, que va escriure una Vida portentosa [...] dd molt insigne siáiid ¡o Beato Benet de Palenno (1757), amb un próleg molt interessant de Francesc Cors en defensa de la llengua catalana(5). Quant ais dominics, val la pena esmencar Francesc Padres, autor d'una oració panegírica a sant Narcís, del 1709, i Benet Llobresols, el qual va dir el sermó fúnebre en les exequies del bisbe Palmero {1774)(6). 1 la llista no és pas exhaustiva.

Vinculada al convent deis dominics hi havia l'Académia de Sanr Tomás, que cada any commemorava la festa del sant amb un oratori o drama cantar, generalment compost per a l'ücasió i -peí que he pogut veure- sempre en castellá i sense fer-h¡ constar el nom de l'autot- La fesra es complerava amb un sermó. En aquesta academia hi figuren un nombre elevar de sacerdots i religiosos del bisbat, i també algún estudiant. Mes endavant, fins i tot hi participen alguns seglars: mestres, nobles, metges o advocats. Un buidat deis que en formaven part quan hi era Reixac ens revela el nom de persones vincula-des amb Girona i que podien haver tingut una relació perso­nal amb el rector d'Ollers. Hi apareixen, per exemple, Fran­cesc Ifern (de 1746 a 1754), que hem d'identificar amb fautor d'un éxitos Compendi htm de las quatre regías generáis de la Aris-metica practica, publicat per primera vegada abans de 1759; «mussiur Joseph Broch» (1765), sens dubre fautor del Promp-tuario trilingüe, un diccionari cacalá-castellá-francés de 1771; el célebre poera i predicador barceloní Pau Puig (1768-1778), que era examinador sinodal del bisbat de Girona; el pedagog i orador sagrar Cir Valls i Geli (1770-1792), el qual mes enda­vant tindrá un paper important a la Reial Academia de Bones Lletres de Barcelona, o el predicador d'origen tarragoní i exa­minador sinodal del bisbat de Girona Ambros Puig (1778-1886), que també era poeta. Reixac hi figura des de 1749 fins a la seva mort: l'últim any en qué consta que ha fet l'abona-ment de la quota anual és el 1780{7), i ja apareix a la llista deis académics difunts al final del plec que reprodueix l'ora-tori cantat l'any 1781(8).

fl5 TJ.ü, yi'v.'.í \í<üerieUtf^UfAf^T •?>

*5- rrui. o .k-l^ Md.iyoio J^iUaf^ell - ^

LiafCij, i'tñi'lti

,.Vn, i-.l», T -

La literatura profana

La literatura propiament de creació i de carác­ter profa, en canvi, presenta un balan^ mes magre. De Benet de Sala i Celia, membre d'una influent familia gironina, conservem un poema en cataiá(9), i diversos manuscrits ens han transmés

les poesies dei domer de Garriguella Manuel Gibert (nascut a Petalada), que son generalment de to humorfsticílO). El céle­bre poeta i furur académic de Bones Lletres de Barcelona Agustí Eura va ser prior del convent de Girona entre 1719 i 1723. i d'aquesta época conservem alguns poemes seus(ll). 1 hi ha també poemes diversos en relacions de festes dedicades a personalitats reíais. Encara, Pep Vila ha recollit moltes noti­cies sobre factivitat teatral a les comarques de Girona, que proven, per exemple, la tradicionalitat de les representacions de la Passió a molrs llocs(12).

L'erudició

L'erudició i festudi apareixen monopolitzats en aquesta época per clergues, com Josep de Taverner i d'Ardena, bisbe de Girona i historiador; Antoni Eábrega, prior del convent de Sant Agustí de Girona, igualment historiador i membre de

R E P R E S E N T A C I Ó Y C O N V E K S I Ó

HE L\

SAMARITANA. Í N T E R LOCUTORS-

Jtius Judas. Sant Pert. Scm Joan. Lú Samaritana.

¡xJesiíi ab Un DeixebUs.

Jtsut. i_^ini»t eitich delVíroi, Mpour voll io un poch en esU foot de Jacob, j quedinne Itmlx issi;

}}t desiil lo m*a reci»!, y dH Üop íflciroitil pertll* ser átyotiá» ; y P«*g io »¿ lo píítor Un leioí "Je mu OTCIÍM,

¡mpres setcenthuí de la re[yresentació de la Samariíana.

Revista de Girona / nuiíi- 19- í;cncr l. b 1999 53

rAcadémia de Bones Llerres de Barcelona; Josep UHastre, autor de la primera Gramática catalana coneguda (amb propostes ortográfiques que com a mínim hem de quaiificar de singulars), una obra que va quedar inédita, o els germans Francesc Xavier i Bru Nasplés, autors d'un parell de cre-balls fiiosófícs pubiicats a Cervera(13). Pero sens dubte ['estudios mes important es el proven^alista, lexicógraf i gramátic Antoni de Bastero (Barcelona, 1675 - Girona, 1737). Francesc Feliu ha pogut reconstruir, a partir deis manuscrits que va deixar Bastero, dues obres seves, la Historia de la llengua catalana, comentada en cátala i acabada en cas-tellá, i tota La Crmca provenzale, de la qual només havia apare-gut un volum d'introducció, a Roma, el 1724(14). Aquest no és el lloc per pariar-ne en detall. Amb tot, sembla que Baste­ro, que va residir a Roma de 1710 a 1724, es va relacionar Sübretot amb eriidits barcelonins i estrangers, i segurament la seva rellevant tasca erudita no va incidir directament en l'ambient cultural local.

Ais úlrims aays de la vida de Baldiri Reixac crobem a Girona altres inteMectuals de relleu, com el canongc Francesc Xavier Dorca, catedrátic de retórica a Cervera i autor de diver­sos treballs polítics i historiográfics en castellá, o Gabriel Casanova, professor de retórica a Girona des de 1772 i mes tard membre de l'Académia de Bones Lletres de Barcelona, on va ingressar amb una Oración gratulatoria sobre el tema que li havia estat encarregat: una reflexió sobre la llengua i la litera­tura catalanes(15).

Iniciatives aíllades

Aquesta panorámica s'hauria de completar amb tot d'ini-ciatives ai'Uades que costa d'agrupat siscematicamcnt. Com un curios Ilibre de meditacions piadoses en Uatí intitulat Gemina mystica (1733), de l'advocat Caries Pasqual i de Rcgás, al qual el bibliógraf Antoni Palau atribueix també un sermó imma-culista{l6). D'altra banda, hi deu haver moltes mes obres rela-cionades amb Girona que no podem situar adequadamcnt en aquest context per falta d'informació pertinenc. Per txemple, una llarga serie d'obres anónimes, probablement d'algun escriptor vincular al nostre bisbat, com la Comedia famosa deis esposos Sant Julia i Santa Basilisa o VEntremes del hall deis ernü-tans{\l). Pero ara és hora de recapitular.

Bona part d'aquest inventari és escrit en castellá, o en Uatí, Tot j aixó, no falten els noms (Julia, Gibert, Bastero, Eura, Sala i Celia, Verai, Uliasrre, Aixalá o Ifern) que testimo­nien la pervivéncia dei cátala com a llengua de cultura. Sobre-tot a la primera meitat del segle, i mes exactament fins cap a 1760. Sigui com sigui, Reixac no és un resistent, un defensor de la llengua en moments crítics: Reixac no és, per tant, un precursor de la Renaixen^-a, Només el desconeíxement -o una valorado erronia- de la vitalitat del cátala com a llengua de cultura dufant els segles XVI i XVII pot fer que el veiem com un deis primers a defensar l'cnsenyament en cátala, en lloc de veure'l com un deis últims. En lloc de veure'l, vull dir, com un final d'etapa.

...... arj .;'£¡ ^_

CJ'D'Í D

&Í& Ctp. f- E

^¡:A

««. I.i'. - i . P.

i : ^ ;

j;í lí.cr ^ I b

p'rt.r r>..i~

C,f....D

^ ^ r-';íri;VS z:::s!r

;„f;;r.;i.;:;

loij iirii per =1-

— fT-s™

i ';r-;ír

J E ™

1:7Z

Kr ".t :t

Z ." 4í ;:

^l r¿ tz:

r-t 1"

-ci

Reixac, en fi, no era própiament un intel-lec-tual ildustrat. Al contrari: ais darrers anys de la seva llarga vida, el nostre pedagog va poder teñir temps de descubrir com la utÜitat del seu manual (i de la continuado que va deixar manuscrita) anava minvant a mesura que s'afermaven els ideáis castellanitzadors de la IMustració. I malgrar tot,

l'existénda de dues edicions de comengament del segle XIX de les Instruccions -ara, pero, amb les mostres d'escriptura en castellá- proven la bondat del Ilibre i que encara hi havia qui no es resignava a arraconar-lo.

Albert Rossich és catedrátic d e F i lo lüg ia C a t a l a n a ( U d G )

Notes

1. l'rantc-sc FELU; i ' l 'ORKENT, L'ohra filológica d'Antoni de Baíitru i Lledó. Ednió de

la Historia de la lleiígua catalana. Tesi doctoral incdita, Univcrsitat de Girona,

1996, 60 i 92, nota 183.

2. Veg, Albert ROSSICH. Unapoeika rül l>arroi;G\ron!i, Col-kgi Utiiversitari, 1979.

3. Dülors C O N D O M i GRATACÓS. i<Pere Bes i Labet. un gitoní singulat del segle

XVUUJimüa de Girona, 124 {19S1),492-'Í91.

' i . Veg, Pep VILA. «Notes sobte les amigues teptesentations teairah a les corriíifqucs

gmmmt^", Annah de l'lmlitN! J'Enudis Gkunins, XXXV (1995), 245 i 321 .

5. Veg, Modest PRATS i Albert ROSSICH. .<EI Llihrs deh mm¡ ¿'agricultura i la

ptasa catalana a l'época del bartocn, dins Miqíiel AGUSTI, Llibré deis secrets d'agri­

cultura, casa rústica i pastoril, Barcelona, Editorial Alta Fulla, 1988, Id-ll.

6. La teferéncia a tots aquests textos es traba dins Josep M. MARQUÉS, impresos giro-

ttim de la Biblioteca delSeminari Diocesa (1302-1936), iiiim. 48 , 49, 109, 52 i 173.

7. Llibre deis noms y cognom deis Ácademick de Nonra Angehch Mestra St. Thomas de

Acjuino, ms, I de l'Arxiu Historie de Girona, Les referéncies ais autots relacionats

apareixen a les pág. 16, 205, 223, 240, 276 i 298. Baldiri Reixac surt a la pág. 69.

fí. La espada dejudith alegorizada, a la sabiduría del Angélico Maestro Sto, Thairidi de

Aquino. {...] Drama s-atro, con que en los solemnes annuales cultos le aplauden .ÍUS

fervorosos Discípulos de la muy msignc Thomistica Academia en el Religiosissi-

mo Convento de Padres Predicadores de la Ciudad de Gerona, el día 24 de Abril

de 1781, Girona, Narciso Oliva, 1781.

9, Veg, Antoni COMAS, Hiildría de la literatura catalana, IV, Espiugiies de Llobre-

gat, Edicions Ariel, 1972, 656,

10, Veg. Enrique Claudio GIRBAL, «Otro poeta catalán desconocido, (Lo Rector de

Garnguella)», Revista de Gerona, XI (1887), 289-293 , i Antoni Josep GÓMEZ

BOSQUET i Josep PLAYA MASET, i<El Rector de Garriguella, Un altra poeta

cátala no tan desconcgut» (treball inedit).

1 1. En aquest període va escriure almenys 2 poemes seguts, segons Pep Balsalobre,

que ja té enllestida í a punt d'editar Tediiió crítica del conjtint de la seva produc-

ció poética,

12. Veg, el treball e.smentat a la nota 4,

13. Veg. Joaquín PLA CARGOL, Biografías de gerundenses, Girona, Dalmau Caries,

Pía, editores, 1960 (2' ed,), 89.

14. Veg. Antoni de BASTERO, Historia de la llengua mtalami. A cura de Francesc

FELIU, Vic, EUMO. Universitat de Girona, 1997.

15. Veg, Modest PRATS. "La llengua i la literatuta catatanes; una síntesi a la fi del

set-cents->, UÁutorwiniíta. Siiplement literari, octubre 1990, 29-31,

16. Antonio PALAU Y DULCET, Manual del librero biípanoamerkano, Barcelona,

Librería Palau, 1959, 342.

17. Em decanto per pensar que Narci's ColícU, a qui han estat atribuides aqüestes

dues obtes, no era sino el copista del maniiscrit que ens les ha transmés, Veg., en

tot cas, jLLJia B U T I N Y A , Dolors C O N D O M i Pep VILA, >.EI quadern d'exercicis

catalano-llacins de Narcís Colíell», Quaderns del Centre d'Esludis Comarads de

Banyoles, 1992-1994, 229-241.

54 R e v i s t a d e G i r o n a / n ú m , ¡ 9 2 t ¡ e n f r - l'W