8.Escriptura(didàctica del català-UA)

8/9/2019 8.Escriptura(didctica del catal-UA)

1/42


2/42

1. s una unitat de comunicaci2.

s el producte de lactivitat verbal humana, i potser oral o escrit

3. T carcter social4.

Est ntimament relacionat amb el context, osituaci de producci

5. Est estructurat per regles que li proporcionencoherncia

6.

La seua estructura reflecteix els procedimentsutilitzats per lemissor i el receptor en elsprocessos delaboraci i dinterpretaci del text


3/42

1)DESCRIPTIU

2)NARRATIU

3)EXPLICATIU

4)ARGUMENTATIU

5)CONVERSACIONAL

6)PREDICTIU

7)INSTRUCTIU8)RETRIC Esquema


4/42

(1.1) Definici: informa sobre l'estat de les coses,com sn.

(1.2) Funci comunicativa: asseverar enunciats

d'estat.(1.3) Caracterstiques lingstiques: acumulacid'imperfets, oracions atributives, adjectius icomplements del nom, adverbis de lloc, etc.

(1.4) Models de textos: inventaris, guiesturstiques, diccionaris, etc.


5/42

(2.1) Definici: narra fets i accions situant-los enel temps i en l'espai.

(2.2) Funci comunicativa: asseverar enunciats de

fet.(2.3) Caracterstiques lingstiques: presncia deverbs en passat (pretrit perfet en combinaciamb altres temps) i expressions temporals.

(2.4) Models de textos: reportatges, novel!les,pel!lcules, notcies, etc.


6/42

(3.1) Definici: fer comprendre alguna cosa.

(3.2) Funci comunicativa: asseverar per explicarconceptes o per fer entendre alguna informaci

(intenci didctica).(3.3) Caracterstiques lingstiques: presncia deconnectors causals (perqu, ats que, ...) id'expressions denominadores.

(3.4) Models de textos: els llibres de text, elsexmens, els apunts, els fullets explicatius, algunsdiscursos poltic i religiosos, etc.


7/42

(4.1) Definici: serveix per a exposar punts de vista,opinions i tamb per a rebatre, convncer,persuadir o fer creure alguna cosa a alg.

(4.2) Funci comunicativa: convncer.

(4.3) Caracterstiques lingstiques: presncia deconnectors causals, consecutius i adversatius,bsicament (en conseqncia, perqu, per tant,doncs, per, ...).

(4.4) Models de textos: els debats, les cartes a lapremsa, els articles d'opini, les queixes, l'oratriajudicial, ...


8/42

(5.1) Definici: comporta un intercanvi d'informacientre diversos interlocutors.

(5.2) Funci comunicativa: preguntar i, secund-

riament, tamb prometre, amenaar, agrair, etc.(5.3) Caracterstiques lingstiques: hi apareixengaireb tots els tipus de modalitats oracionals; hi ha,per tant, una gran varietat d'esquemes entonatius.

S'hi troben sovint oracions incompletes...(5.4) Models de textos: els dilegs, les entrevistes, lesconverses telefniques,...


9/42

(6.1) Definici: informa sobre accions, fets oestats que es produiran o s'han de produir en elfutur.

(6.2) Funci comunicativa: predir.(6.3) Caracterstiques lingstiques: presncia defuturs i condicionals.

(6.4) Models de textos: informes meteorolgics,profecies, horscops, etc.


10/42

(7.1) Definici: serveix per a donar instruccions,rdens o consells.

(7.2) Funci comunicativa: ordenar, aconsellar.

(7.3) Caracterstiques lingstiques: presnciad'imperatius i de formes d'obligaci, aix comtamb d'expressions de manera i de frasesnominals.

(7.4) Models de textos: les receptes de cuina, elsllibres d'instruccions, els contractes, les lleis...


11/42

(8.1) Definici: es basa en l's del llenguatge ambuna funci esttica: crear bellesa o aconseguirdeterminats efectes en els receptors.

(8.2) Funci comunicativa: funci potica.(8.3) Caracterstiques lingstiques: abundncia defigures retriques i, en general, de recursos quealteren les estructures lingstiques ms habituals.

(8.4) Models de textos: les canons, els poemes, lesendevinalles, els refranys, els eslgans, lesmximes, els anuncis, etc.


12/42

MODEL 3r 4t 5Descriptiu 1 2 3

Narratiu 9 10 12

Explicatiu 2 2 3

Argumentatiu - 1 3Instructiu 1 2 3

Predictiu - 1 1

Conversacional 5 5 6Retric 3 4 5

Tret de Nria VILA,La diversitat de la llengua escrita. Usos i funcions.Barcelona, Rosa Sensat, 1990, p. 19


13/42

Sn els requisits que ha de complir qualsevolmanifestaci verbal (oral o escrita) per a poderconsiderar-se un text i, per tant, per podervehicular un missatge en un procs de

comunicaci

!Adequaci!Coherncia!Cohesi

!Gramtica o correcci!Presentaci!Estilstica

!


14/42

s el coneixement i el domini de la diversitatlingstica en la comunicaci. Explica com eltext sadapta al context comunicatiu

Podem classificar la varietat lingstica:

"Varietats estructurals: dialectes

"Varietat estndard"Varietats associades a ls: registres


15/42

1. Geogrfics(geolectes o varietats diatpiques)2.

Histrics o generacionals(varietatsdiacrniques)

3. Socials(sociolectes o varietats diafsiques)

Idiolecte:la varietat individual dundeterminat parlant segons el seu origengeogrfic, social i generacional i lescircumstncies particulars de la seua vida(familiars, ensenyament, canvis de domicili...)


16/42

1. Tema(o camp)!generals o especfics

2. Canal(o mode)!orals, escrits...

3. Relaci interpersonal (o tenor interpersonal)!nivell de formalitat

4. Propsit o intenci(o tenor funcional)!funci

comunicativa, textos objectius o subjectius...


17/42

#

Varietat comuna, superadora de ladiversitat. s una varietat prctica, utilitria,que utilitza les formes ms generals de la

llengua#T un valor simblic i aglutinant,identificador, que serveix de referncia a tots

els parlants#Sassocia als registres formals neutres


18/42

Fet base: A les set de la vesprada d'un dia faener, un aiguat provocainundacions a la Universitat. Diversos edificis es veuen afectats i esprodueixen danys importants. Els accessos a la Universitat quedentallats durant ms de dues hores, i el subministrament elctric quedainterromput fins a l'endem.

Reuniu-vos en grups i realitzeu els textos segents:

1) Un diari d'Alacant en fa una crnica que es publica al dia segent.2) El servei meteorolgic de Canal 9 informa del fet al dia segent,aix com de la situaci atmosfrica que l'ha ocasionat.3) Un alumne telefona a la nvia -que viu a Alacant- durant l'aiguat.4) Un professor envia un telegrama a un col!lega d'una altrauniversitat que havia de venir per indicar-li que retarde la seuaarribada.5) El rectorat fa pblic un comunicat prenent mesures urgents per alsdies segents.

6) Una dona del servei de neteja escriu una carta a una cosina d'Alcoiexplicant-li el fet.7) Un professor de literatura, que a ms s poeta, s'inspira perescriure un poema.8) Un vicerector fa unes declaracions a una emissora de rdio al diasegent


19/42

s al domini del processament de la informaci en eltext. Estableix quina s la informaci pertinent quesha de comunicar i com sha de fer (en quin ordre,amb quin grau de precisi o detall, amb quinaestructura, etc.).

Els aspectes ms importants que inclou la cohernciatextual sn:a)Quantitat dinformaci:Quina s la informaci pertinent? Esdiuen totes les coses que shan de dir?...

b)Qualitat de la informaci:s bona la informaci del text? Lesidees sn clares i comprensibles? Sexposen de forma completa,progressiva i ordenada, amb els exemples apropiats?...c)Estructuraci de la informaci:Les dades sestructurenlgicament? Cada idea es desenrotlla en un pargraf o en unaunitat independent del text? La informaci nova es presenta demanera progressiva? S'estructura dacord amb la tipologiatextual?...


20/42

s el domini de les articulacions gramaticals deltext. Fa referncia al lligam que hi ha entre elsdiversos elements de la manifestaci lineal deltext: sintagmes, oracions, pargrafs, etc.

Les principals formes de cohesi sn:!Lanfora:

!La dixi

!

La connexi!La puntuaci


21/42

s la remissi a un element anterior del texta travs de la identitat de referncia o desentit

Conten que Sant Lleonart volia fundar unmonestir i va anar a demanar un boc de terraal rei. El sobirva oferir-litot un reialme, per elsantelva rebutjar i liva dir que noms voliala terra que pogus recrrer el seu ase en unanit. Per aquesta ra se'l tenia pel patrdels rucsi ases i hom l'invocava perqu vetls per lasalut d'aquests animals.


22/42

Rescriu aquest text substituint els mots en negretapels pronoms o substituts que els corresponguen.

Esqueixeu el bacall i poseu el bacall, durant un parelld'hores, en un recipient amb aigua. Canvieu l'aigua del

recipient dues vegades i espremeu el bacall a cada canviperqu perda l'aigua anterior. Tasteu el bacall desprs del'ltim canvi daigua: eviteu que elbacallquede inspid.

Per un altre cant, renteu b les crelles, poseu les crellesen una olla amb aiguaque cobresca les crelles, i tireu sal ales crelles. Poseu l'olla a foc rpid, i abaixeu el foc quanl'aigua arranque el bull. Una vegada cuites les crelles,deixeu refredar les crelles i talleu les crelles a rodanxes.Col!loqueu les crellesen una plata i afegiu elbacalla ...


23/42

s la remissi als elements contextualsextralingstics de la comunicaci:a)Els interlocutors (1a i 2a persones):pronomspersonals, morfemes verbals i possessius de 1a i 2a

personab)

El temps (ara, abans dara i desprs dara):adverbis temporals (avui, dem, ahir), sintagmesnominals amb demostratius (aquest mat...),morfemes verbals.

c)Lespai:(demostratius espacials (ac, aquell, aix)

i adverbis i locucions adverbials de lloc (dins,davant, a la dreta...).


24/42

#Fa referncia a les relacions de tot tipus

(coordinaci/subordinaci, oposicisignificativa, ordenaci lgica, cronolgica,espacial...) que es donen entre les oracionsdel text o entre elements de les oracions.

#Hi ha categories gramaticals especialit-

zades a fer aquesta funci (preposicions iconjuncions) i altres que poden fer-lajuntament amb altres funcions (adverbis)


25/42

!

Completa lliurement la idea segent amb proves iexemples il!lustratius.

!A continuaci redacta, a partir de totes les dades decada esquema, un text argumentatiu complet,tenint cura de fer-hi aparixer els lligams de relacions

lgiques que consideres necessaris.

Idea principal Proves Exemples

La bicicleta s un

vehicle ideal a laciutat

___________

___________

___________

___________

___________

___________


26/42

#No s exacte que els signes de puntuaci siguenuna equivalncia escrita de lentonaci:

1. s cert que determinades entonacions esmarquen amb signes grfics (? !)

2. Altres usos de la puntuaci (aposicions,

enumeracions...) tenen nicament unaexplicaci sintctica

#El fet que la puntuaci no sempre seguisca unes

pautes objectives o normatives ha provocat que lapuntuaci siga un dels punts febles del treballescolar de la llengua escrita


27/42

#Determina la correcci gramatical del text

dacord amb la normativa

#Fa referncia tant a textos orals com a

textos escrits

#T en compte a tots els aspectes

lingstics: ortografia, fontica, morfologia,sintaxi i lxic.


28/42

Sha de tenir en compte tant en elstextos orals com en els textos escrits:

a)Orals: domini de la veu, comportament

dels interlocutors, s dels codis no verbals...

b)Escrits: cal!ligrafia, netedat, marges,

interliniat, disposici dels diferents apartatsdel text, aspecte dels pargrafs, tipografia...


29/42

#Analitza la capacitat expressiva general deltext.

Els aspectes ms importants a tenir en compte pel

que fa a lestilstica sn:1.Riquesa, variaci i precisi lxiques

2.Complexitat i variaci sintctiques

3.Recursos retrics per a la comunicaci (figures

retriques, recursos literaris, el to del text...)4.

Grau de risc de lalumne a lhora delaborar untext


30/42

SITUACI DE COMUNICACI

EL PROBLEMARETRIC

-Tema-Audincia-Propsits

EL TEXT QUEES VA

PRODUINT

MEMRIA ALLARG TERMINI

-Coneixementdel tema i delaudincia

-Coneixement

de plansdescriptura

FER PLANS

CONTROL

GENERA

R

Organitzar

Formular

objectius

MODELDESCRIPTURA

Flower i Hayes (1980, 1981)

REDACTAR REVISAR

Llegir

Refer


31/42

1. Lectura:els bons escriptors sn bons lectors o hohan segut en algun perode important de la seua

vida.2. Prendre conscincia de laudincia:els

escriptors competents dediquen temps a pensar elque volen dir, com ho diran i que en sap el lectorsobre el tema abans descriure

3. Planificar el text:els bons escriptors es formenuna imatge mental del text que escriuran i esmarquen objectius

4. Rellegir els fragments escrits:a mesura queescriu el bon escriptor rellig el que ha escrit per acomprovar que sadequa al que volia dir i per aenllaar-lo amb el que vol escriure a continuaci


32/42

5. Revisar el text:mentre escriu i rellig el que haescrit, el bon escriptor revisa el text i hi introdueixmodificacions i millores

6. Procs descriptura recursiu:el procs

descriptura s cclic i flexible. El bon escriptor noes conforma amb el primer esquema del text, sinque el va modificant per a introduir-hi noves idees

7. Estratgies de suport:el bon escriptor solutilitzar eines de suport (gramtiques, diccionaris,

etc.) per a solucionar problemes que se lipresenten durant el procs de redacci


33/42

# ENFOCAMENT GRAMATICAL:mfasi enla gramtica i la normativa.

# ENFOCAMENT PROCESSUAL:mfasi enel procs de composici de l'alumne.

# ENFOCAMENT FUNCIONAL:mfasi en lacomunicaci i en l's de la llengua.

# ENFOCAMENT EN EL CONTINGUT:

mfasi en el contingut.


34/42

a) OBJECTIUS:mfasi en la gramtica i en la normativaBasada en loraciUna sola varietat lingstica: lestndard

b) CONTINGUTS:

Regles de la gramtica: ortografia, morfosintaxi i lxicc) SEQNCIA DIDCTICA

1. Explicaci de la regla2. Exemples3. Prctiques mecniques

4. Redacci5. Correcci gramatical

d) EXERCICIS TPICS:Dictats, redaccions, transformar frases, omplir buits, etc.

Exemple


35/42

Escriu una redacci explicant els

avantatges i els inconvenientsdanar a escola al poble on vius o enun altre de diferent


36/42

a) OBJECTIUS:mfasi en el procs de composici ("producte)mfasi en l'alumne ("escrit)

b) CONTINGUTS:Processos cognitius: generar idees, formular, objectius, organitzaridees, redactar, revisar, avaluar, etc.

c) SEQNCIA DIDCTICAComposici de textos:1. Buscar idees2. Fer esquemes3. Redactar4. Avaluar

5. Revisar- mfasi en l'assessorament ("correcci)

d) EXERCICIS TPICS:Creativitat (pluja d'idees, analogies, etc.), tcniques d'estudi(esquemes, ideogrames, etc.), esborranys, escriure a raig, valorar textospropis, etc.

Exemple


37/42

Fes una llista d'idees sobre el tema delsavantatges i els inconvenients d'anar aescola en un poble distint a on vius.

Classifica les idees en grups. Desenvolupadues idees amb exemples i comentaris

personals. Redacta un primeresborranyd'un text. Rellegeix-lo i comprova que

continga totes les idees importants...


38/42

a) OBJECTIUS:mfasi en la comunicaci i en l's de la llengua ("gramtica)Gramtica descriptiva i funcionalBasada en el text ("oracional)Diversitat de varietats i registres

b) CONTINGUTS:

Tipus de text: descripci, narraci, exposici, cartes, dilegs, etc.T en compte les necessitats de l'aprenent.

c) SEQNCIA DIDCTICA1. Lectura comprensiva de textos.2. Anlisi de models.3. Prctiques tancades.

4. Prctiques comunicatives.5. Correcci comunicativa.

d) EXERCICIS TPICS:Llegir, transformar, refer, completar i crear textos de tota mena.

Exemple


39/42

El teu cos vol canviar d'escola, per noest segur de si vol quedar-se al poble

on viu o de si vol anar a una escolad'una ciutat ms gran. Escriu unacarta explicant la teua opini.

2n exemple


40/42

1. LECTURA DEL TEXT:es facilitar als alumnes diversos textos amb

informaci sobre recomanacions que caldr seguir en cas d'una picadad'animals perillosos. Per exemple:

Picades de meduses: sn sovint molt doloroses i poden ser perilloses si laimpressi priva el nadador de nadar. Cal rentar la zona afectada ambalcohol, al qual, si s possible, s'afegir una mica de vinagre, per no s'hade fer servir aigua fresca. Noms en alguns casos s necessari alguntractament mdic, per exemple, si es produeix una reacci al!lrgica o si el

pacient pateix una afecci cardaca.2. REPRESENTACI ESQUEMTICA DE LA INFORMACI:demanemals alumnes que representen la informaci que els hem donat en un quadre,per tal que en sistematitzen l'estructura. Per exemple:

ESPCIE:CARACTERSTIQUES DE LA PICADA:GRAVETAT:

PRIMERS AUXILIS:CAL INTERVENCI DEL METGE:

3. PRODUCCI D'UN NOU TEXT A PARTIR D'UN ESQUEMA:a partirdel procs anterior, facilitem als alumnes una informaci esquemticaperqu ells redacten un text com el que han analitzat.


41/42


42/42

Busca informaci sobre el tema danar a escolaen un poble distint a on vius: els transports, elsinternats, etc. Fes una enquesta entre elsalumnes duna escola. Entrevista algunes

persones importants: directors descola,conductors, cuiners, alumnes. Sintetitza lainformaci en un esquema. Escriu unesborrany duna redacci on expliques els

resultats de la teua investigaci...

8.Escriptura(didàctica del català-UA)

Documents

Transcript of 8.Escriptura(didàctica del català-UA)