49 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ... · Masses d'aigua subterrània de Catalunya...

MASSES D'AIGUA SUBTERRÀNIADE CATALUNYA

CALCÀRIES DE TÀRREGA

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

49

Masses d'aigua subterrània de CatalunyaMassa 49

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom deDirectiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús del'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals(superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició. La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà elprograma de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i enresposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aiguasubterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobreaquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntamentper a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT

1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada 3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits 4.3 Zones humides dependents

5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl 5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic 6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu

7. AVALUACIÓ DEL RISC

8. ANNEX

Pàgina 2


2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICADemarcació/ns hidrogràfica/ques: Lleida

Sèrie 1:50.000, ICC: 360, 389, 390, 361, 362, 329

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Segre

Municipis inclosos parcialment:

Àrea/es hidrogeològica/ques:

Municipis inclosos totalment:

Vilanova de l'Aguda

Talavera

Calaf

Ribera d'Ondara

Oliola

Calonge de Segarra

Ossó de Sió

Preixana

Massoteres

Sant Pere Sallavinera

Sanaüja

Ciutadilla

Castellfollit de Riubregós

Sant Martí de Riucorb

Pujalt

Puigverd d'Agramunt

la Molsosa

Sant Guim de Freixenet

Guimerà

Vallfogona de Riucorb

Tàrrega

Biosca

Cabanabona

Veciana

Llorac

Nalec

Torà

Vilagrassa

Torrefeta i Florejacs

209 Àrea de l'Oligocè lacustre d'Artés

Montornès de Segarra

Verdú

Tarroja de Segarra

els Plans de Sió

Sant Ramon

Cervera

Estaràs

Sant Guim de la Plana

Granyanella

Granyena de Segarra

Guissona

les Oluges

Pàgina 3


Extensió total (km2): 793 Extensió aflorant (km2): 793

Tipologia litològica dominant: CarbonatatAltres tipologies litològiques: Al·luvial

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats

Altres característiques: -

Delimitació geogràfica:Es situa a la Depressió Central Catalana. Al nord limita amb l’anticlinal de guixos de Sanaüja, al sud amb el riu Corb i a l’oest amb el contacte amb els dipòsits al·luvials del Pla d’Urgell.Cap a l’est s’estén fins a la divisòria d’aigües entre el riu Segre (conques intercomunitàries) i el riu Anoia, (de la conca del Llobregat, de els conques internes de Catalunya).

206 Àrea de l'oligocè detrític de Lleida210 Àrea de l'Oligocè lacustre de la Segarra

Pàgina 4


3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Els aqüífers inclosos en aquesta massa d'aigua (i els codis corresponents) són:

L’aqüífer està format per:

- calcàries micrítiques de l’oligocè mitjà-inferior intercalades al conjunt margós de la Formació Calcàries de Tàrrega (2063E11 i 2101D11),

- al·luvials i terrasses dels rius Corp (2101A21), Sió (2101A14), Ondara (2101A21) i Llobregós (2101A13).

La massa està situada al flanc S de l’anticlinal de Sanaüja, presentant una disposició monoclinal amb suau inclinació cap el S, desapareixent cap l’O i SO sota materials lutítics. Tenen gruixos de 300-400 m, amb canvis laterals de fàcies que cap el S passen a calcàries margoses y guixos, y cap l’O-SO a margues amb sals sulfatades y clorurades. En profunditat predominen les evaporites

Els límits es consideren sense flux d’aigua subterrània i són:- Al nord l’anticlinal de guixos oligocens de Sanaüja, que coincideix amb el riu Llobregós- A l’est és la divisòria hidrogràfica Segre - Anoia- Al sud és llera del riu Corb- Cap a l’oest la massa s’acaba en el límit de la seva explotació ja que les calcàries cabussen cap el centre de la conca i es situen per sota dels al•luvials de l’ Urgell.

Mitjançant la infiltració procedent de les precipitacions

Es localitza a la denominada costa d’Ivorra, sector on afloren els nivells calcaris que escassos metres s’enfonsen sota els materials lutítics.

Cap els rius Sió i Cervera i en menor mesura cap el riu Corb existeixen algunes surgències que només apareixen en èpoques

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega:

Zones de descàrrega:

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX3.2.1 Recàrrega i descàrrega

2101D11 Aqüífer de les calcàries de Tàrrega

2101A13 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Llobregós

2101A21 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Ondara

2063E11 Aqüífer de les calcàries micrítiques de l’oligocè de Tàrrega

2101A21 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Corb

2101A14 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Sió

Pàgina 5


de fortes pluges.

-

La direcció de flux general és de SE a NO.

Sense dades

Sense dades

Sense dades

Les calcàries micrítiques de l’ Oligocè mitjà e inferior es troben intercalades i confinades en el conjunt margós de la Formació Calcàries de Tàrrega

Els rius Sió i Corb es troben alimentats a la part alta de les seves conques mitjançant el drenatge difós de l’aqüífer.

3.2.2 Tipus de circulació dominan

Comentari:

3.2.2 Piezometria

Permeabilitat (m/d):

Coef. emmagatzematge (%):

Transmissivitat (m2/d):

3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Fissurat

Pàgina 6


Existeixen al límit nord de la unitat nivells d’evaporites que confereixenquimisme sulfatat a les aigües. La mineralització varia des de mitjana, en el casde les aigües bicarbonatades, a alta en el cas de les aigües sulfatadescàlciques i molt alta per a les aigües mixtes càlciques magnèsiques a les zonesde descàrrega dels rius Sió i d’Ondara. No hi ha suficient nombre de dades analítiques com per a poder establir quin ésl’estat químic de referència.

Pàgina 7


4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà.- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

Figura 2. Zones declarades vulnerables als nitrats i aqüífers protegits

Pàgina 8


Pràcticament la totalitat de l’extensió de la massa d’aigua està dins de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats.Els municipis inclosos dins de les zones vulnerables són tots els que estan totalment dins de la massa d’aigua. A més a més, els municipis que només parcialment estan dins de la massa d’aigua, gairebé tots són també zona vulnerable. Només els següents no hi estan:Biosca, Cabanabona, La Molsosa, Oliola, Sanaüja, Sant Pere Sallavinera, Torà, Veciana, Vilanova de l’Aguda.

No es localitzen aqüífers protegits en l’extensió ocupada per aquesta massa d’aigua.

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

Pàgina 9


5. PRESSIONS

8,7

1,1

730,6

92,2

0,3

0,0

53,0

6,7

S’ha considerat que l’agricultura intensiva no suposa una pressió sobre l’estat químic de la massa d’aigua. No obstant l’agricultura hi és una pràctica habitual. Així, el 92% de la superfície és sòl de cultiu predominantment de secà, el qual no s’inclou com a potencial font de contaminació sobre l’estat químic

La pressió que l’aplicació de biosòlids exerceix sobre aquesta massa d’aigua es considera alta atès que se n’apliquen a més del 25% de la superfície de la massa i en alguns municipis amb dosis elevades i sobre superfícies considerables. Les dosis mitjanes aplicades són notablement variables d’un any a un altre i per això, a

Sòl urbà i industrial Secà Regadiu

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Existeix en aquesta zona una activitat ramadera important que genera un elevat volum de purins que són reutilitzats amb finalitat agrícola. La pressió total sobre la massa d’aigua s’ha valorat com a baixa. A 4 dels municipis inclosos totalment o parcialment dins d’aquesta massa d’aigua s’ha constatat que es genera una quantitat notable de N d’origen ramader per hectàrea de superfície agrària útil, concretament entre 100 i 170 kg.

A la taula següent s’indiquen els kg de N anuals totals generats per cada tipus de bestiar a cada municipi:

MUNICIPI kg N d’aus kg N lagomorf kg N d’èquid

Ivorra 65 Sant Ramon 17 Sant Guim de la Plana 155 Sant Martí de Riucorb (parcial)

MUNICIPI kg N oví i cabrum kg N porcí kg N vacum

Ivorra 1471Sant Ramon 27 3222Sant Guim de la Plana 102 153Sant Martí de Riucorb (parcial) 189 1496

Pàgina 10


la taula següent, s’indiquen els valors corresponents al cas més desfavorable (dels anys 2000 o 2001). Les dosis s’expressen en tones de matèria seca per hectàrea de superfície adobable i la superfície en hectàrees adobades. Els valors es donen per municipi tot i que alguns no estan inclosos totalment en l’extensió d’aquesta massa.

Tàrrega Dosi: 5,4 t/ha Superfície adobada: 13,8 ha Granyena de Segarra Dosi: 6,2 t/ha Superfície adobada: 0,8 haCervera Dosi: 3,1 t/ha Superfície adobada: 66,7 haGuissona Dosi: 1,0 t/ha Superfície adobada: 22,0 ha

Els retorns de reg constitueixen una recàrrega indirecta amb valor aproximat de 0,81 hm3 l’any.

La pressió per zones urbanes i industrials sobre aquesta massa d’aigua s’ha valorat com a baixa.Els nuclis urbans més importants son Tàrrega, Cervera i Guissona amb una població de 15.000, 7.500 i 3.000 habitants respectivament, per tant quantitativament poc notables. Els polígons industrials associats a aquestes poblacions són poc extensos i amb indústries centrades sen el sector serveis i en la ramaderia.

La pressió per infraestructures industrials és baixa. Com s’ha indicat, les zones industrials ubicades sobre aquesta massa d’aigua són poc extenses igual que les infraestructures associades a les mateixes.

La pressió per abocaments industrials és baixa

La pressió per sòls contaminats en aquesta massa d’aigua és moderada. Hi ha un sòl potencialment contaminat per abocament de llots àcids i dos sòls contaminats. L’abocament es troba al municipi d’Ossó a la comarca d’Urgell i el tipus de contaminació és per olis minerals, amb una superfície afectada d’uns 1000 m2. El primer sòl contaminat es correspon amb una antiga activitat de desengreix de pells, a Plans de Sió, i la contaminació, de CHC afecta a una extensió de 392 m2. El segon sòl contaminat es correspon a les antigues instal•lacions de Teresein S.A., al municipi de Granyanella ; en aquest segon cas la contaminació és per CHC i BTEX i la superfície afectada és de 396 m2. Ambdós sòls contaminats es troben a la comarca de la Segarra.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua.

La pressió dels dipòsits de residus sobre l’estat químic és moderada. Aquesta ve determinada pel dipòsit controlat de Tàrrega i el dipòsit controlat de Cervera a les comarques de l’Urgell i La Segarra respectivament.

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins

Dipòsits de residus

Pàgina 11


La pressió per abocaments d’estacions depuradores d’aigua residual es considera alta per aquesta massa d’aigua. El risc d’incompliment per abocaments és molt elevat degut al baix cabal dels torrents accessoris i afluents tot i que el total abocat és poc significatiu. Hi han uns quants punts d’abocament afectant a aquesta massa d’aigua però amb quantitats que en pocs casos superen els 1000 kg de DQO/dia.

Les extraccions d’àrids al domini públic hidràulic es considera que poden exercir una pressió tant sobre l’estat químic i com sobre l’estat quantitatiu.Sobre aquesta massa d’aigua aquesta pressió no és significativa, no es coneix cap punt on es realitzi aquesta activitat.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Extraccions que provoquen Intrusió Salina

Pàgina 12


Baixa

Sense pressió

Alta

Baixa

Baixa

Baixa

Baixa

Moderada

Sense pressió

Moderada

Alta

Sense pressió

Sense pressió

Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG)

Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI)

Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS PRESSIONS MAGNITUDPressions difuses

Agricultura i Ramaderia

Pressions puntuals

Clavegueram i col·lectors urbans i

industrials

Activitat industrial

Activitat industrial

Gestió de residus

EDARs (*)


Extracció d'aigua a zones costaneres

Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Moderada

(*) Estacions depuradores d'aigües residuals

Pàgina 13


5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

Extraccions d'aigua

Figura 3. Punts d'extracció d'aigua subterrània per abastament i per usos industrials

Pàgina 14


7,54,0 53,6 0,6 7,62,9 38,9

54,3 0,0 0,14

Baixa

El volum total d’extraccions no és elevat tenint en compte la recàrrega i connexió dels aqüífers al·luvials amb la xarxa fluvial. No posa en risc a la massa d’aigua. L’ús industrial és el menys estès entre aquestes captacions.

Sense pressió

Sense pressió

L’aqüífer està format per calcàries micrítiques de l’oligocè mitjà-inferior intercalades al conjunt margós de la Formació Calcàries de Tàrrega i per al·luvials i terrasses dels rius Corp, Sió, Ondara i Llobregós, tal i com ja s’ha indicat. Els materials quaternaris, que són els més permeables són els menys desenvolupats. L’aqüífer principal és en

Moderada

Baixa

TOTALAgricultura

%

Industrial

%

Subministrament

%

Recursos disponibles (hm3/any)

Transferència a altres masses (hm3/any)

Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA

Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/anyhm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

7,5

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfitsLes plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua.Sobre la massa de les calcàries de Tàrrega aquesta pressió es considera nul•la atès que pràcticament no s’hi disposen vivers ni plantacions de pollancres.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS PRESSIONS MAGNITUD

Extracció d'aigua


Agricultura

Pàgina 15


materials de permeabilitat mitja, tal i com indica el fet que el flux es dóna preferentment a través de fractures. L’aqüífer és predominantment de tipus captiu i això li configura una major protecció que als materials al•luvials.

Pàgina 16


6. IMPACTES

Figura 4. Punts de les xarxes de control

6.1 XARXES DE CONTROL DE QUALITAT I QUANTITAT

Pàgina 17


6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

2101D11 Aqüífer de les calcàries de Tàrrega

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-

(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

2101A13 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Llobregós


Aqüífer:



-



1995-2004

-

-

-

17

2

85

-

Període de registre

Quimisme bàsic

Nivell piezomètric

Núm. de punts

Nivell piezomètric

Quimisme bàsic

Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

Els contaminants orgànics i els nitrats s’analitzen a punts que pertanyen també a la xarxa de control del quimisme bàsic.

Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

Pàgina 18


2101A21 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Ondara


Aqüífer:



-



2063E11 Aqüífer de les calcàries micrítiques de l’oligocè de Tàrrega


Aqüífer:



-



2101A21 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Corb


Aqüífer:



-



2101A14 Aqüífers dels al·luvials i terrasses del riu Sió


Aqüífer:



-



Els impactes més elevats són per nitrats (concentració mitjana a la massa superior a 50 mg/l). La conductivitat presenta també valors anòmalment elevats. Els sulfats es relacioneamb el quimisme de referència

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

Magnitud de l'impacte comprovat: Alt

Pàgina 19


Moderat Alt

IMPACTE POTENCIALIMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Baixa

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Afeccions locals a la piezometria

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Moderat

(Pressió total = Impacte potencial)

Pàgina 20


7. AVALUACIÓ DEL RISC

Sí No Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

La principal afecció és per nitrats sent l'activitat ramadera i agrícola les principals pressions. Les zones urbanes i industrials es relacionen amb les conductivitats elevades, la presència d'organoclorats i possiblement els metalls

Pàgina 21

CALCÀRIES DE TÀRREGA

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

Situació geogràfica de la massa d'aigua


Figura 1. Mapa geològic de la massa de les calcàries de Tàrrega.

Annex. Pàgina A 2


0

500

1000

1500

2000

2500

3000

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

any

SO4

(mg/

l)

Figura 2. Concentració de sulfats (mg/l) a les mostres analitzades

0

100

200

300

400

500

600

700

800

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

any

Cl (

mg

/ l)

Figura 3. Concentració de en clorurs (mg/l) de les mostres analitzades.

Annex. Pàgina A 3


0

100

200

300

400

500

600

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

any

NO

3 (m

g/l)

Figura 4. Concentracions de nitrats (mg/l) al llarg del temps. S’observa una

lleugera tendència cap a la baixa

Annex. Pàgina A 4

49 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ... · Masses d'aigua subterrània de Catalunya...

Documents

Transcript of 49 FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS ... · Masses d'aigua subterrània de Catalunya...