7/29/2019 42 -juny- 2010

1/33

1

nm. 42 -juny- 2010

Editorial

El Bara, ms que un club al mn

Han passat 110 anys des daquell lluny 1899 quan es va fundar el Futbol ClubBarcelona. Els inicis del club no varen ser fcils, fins i tot es va passar per momentscomplicats, per a mesura que el footballanava quallant com a esport rei, el Baraanava entrant en el cor dels barcelonins i dels catalans i es convertia en un referent, ams de lesport en si mateix, de democrcia, de llibertat, de tolerncia i de

7/29/2019 42 -juny- 2010

2/33

2

catalanitat, fets que el varen situar en el punt de mira dels diferents governsautoritaris i dictatorials de lpoca.

Uns anys 20 amb Samitier i les Corts, uns anys 30 afectats per la guerra, amb la mortdel jove president Josep Sunyol, que representava la incorporaci del futbol a la

societat, amb el seu lema: esport i ciutadania. I desprs vingu la llarga dictadura quetot ho tenyia de gris i dopressi i el Bara tamb ho va patir, amb uns anys 40 peroblidar; per, en els 50, el club torna agafar la connexi amb la ciutadania i pren elsmbol de la llibertat i catalanitat, tot aix acompanyat per un equip sensacional,liderat per Kubala, que feia oblidar les penes de molts catalans.

Els 60, desprs de perdre la final de Berna, torna la foscor, fins a larribada delholands volador, que ho va revolucionar tot, amb un 0-5 a Madrid i la lliga al sac. Esdonava un salt qualitatiu i dautoestima al club i als catalans que feia molt de temps

que no tenien. Ms endavant, i fins als anys 90, la histria del club, qui ms quimenys, ja la recorda: poques lligues, la decepci de la final de Sevilla. I amb tot,arribem als anys 90, amb Cruyff dentrenador, el club aconsegueix la primera CopadEuropa i 4 lligues seguides.

I actualment, amb el mandat de 7 anys de Laporta, 2 Champions i 4 lligues ms, i jaen sn 20. Amb tot, avui, desprs de 110 anys i de sovint ms penes que alegries,tenim un club campi, esportivament parlant, amb 5 esports professionals i 11

seccions, amb 170.000 socis i 1.500 penyes i amb una economia sana, que permetafrontar els reptes de la modernitat i ha situat el club per sobre de les habitualsurgncies histriques del passat. I, pel que fa als valors, destacar una fundacidedicada als nens i als dbils i laposta solidria dUNICEF, que ha convertit el Baraen Ms que un club al mn, a ms de defensar els valors que li sn caracterstics,com sn la catalanitat, la tolerncia, la solidaritat, el respecte a les minories i a lespersones.

En fi, tenim un Bara que s lorgull dels catalans i de molts barcelonistes darreu i, el

ms important, seguit i admirat per milions de nens i joves. Un Bara al que el seuentrenador Josep Guardiola ha omplert de virtuts, dotant-lo dun estil de joc que jasha definit com la lrica del futbol, liderat majoritriament per jugadors sorgits de laMasia. Sempre sn onze jugadors, jugui qui jugui, fidels a aquest estil, per semprepracticat amb sincera companyonia, entrega i esportivitat. Tot un exemple.

El que cal ara que estem a les portes dunes noves eleccions s que en surti unpresident i una Junta Directiva fidels als principis que defineixen el club. Esperem que

els Ferrer, Ingla, Rosell, Benedito i daltres candidats siguin conscients de la

7/29/2019 42 -juny- 2010

3/33

3

responsabilitat que tenen i que aquests dies sn el mirall de la societat, de maneraque sapiguen fer una campanya constructiva. I, finalment, convindria que el presidentque substitueixi Laporta spiga guiar aquesta gran nau que s el Bara, que ja fatemps que porta bon rumb.

Emporion tamb es vol sumar a lalegria barcelonista i als desigs de continutat en lavictria de tanta i tanta gent illusionada. Sense oblidar, ni menystenir, s clar, tantsseguidors com tenen a la nostra vila lEspanyol, el Girona, el Figueres i, naturalment,el Torroella. Que tamb han tingut les seves alegries o decepcions, per aix slesport.

Per molts anys, Bara!

Consell de redacci

Seixanta-dos periodistes signen larticle

que es va publicar conjuntament el 21

de maig, als nou diaris que es detallen.

EMPORION, sempre fidel a lideari de

les dues poques precedents, manifesta

el seu suport a la Resoluci del

Parlament de Catalunya, en defensa delEstatut de Catalunya i en referncia al

Tribunal Constitucional que ha de jutjar

els recursos presentats contra la nostra

Llei de lleis, i suneix tamb en la seva

publicaci.

EL DILEMA ESPANYOL

Davant de l'anunciada sentncia del

Tribunal Constitucional sobre l'Estatut

de Catalunya, seixanta-dos articulistes

de sensibilitats i taranns diferents

signen aquest article que es publica

conjuntament a L'Avui, Diari de

Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de

Terrassa, El 9 Nou, El Peridico, El Punt,

La Maana i Segre.

Si les institucions i els partits poltics nosn capaos de trobar una sortida dignaa la situaci actual, la realitat obligar elscatalans a triar entre la involuci i lasecessi

El dret collectiu a l'autogovern deCatalunya presenta unes profundes iinequvoques arrels histriques que elfan un cas especial en la polticacomparada de les realitats nacionals detot el mn. Com b sabem, la voluntatde preservar l'autogovern va ser un delsvectors de la histria medieval imoderna de Catalunya, que inclou

innombrables guerres amb Frana i dues

7/29/2019 42 -juny- 2010

4/33

4

guerres contra la monarquia hispnica.Al segle XX, la voluntat d'autogovern delscatalans va cristallitzarinstitucionalment amb la Mancomunitat,un embri de govern nacional cridat a

aixecar el pas a tots els nivells. Laimposici de la dictadura del generalPrimo de Rivera va posar fi a aquesttmid episodi de llibertat collectiva, perl'any 1931, abans que s'aprovs laConstituci de la II Repblica Espanyola,es va recuperar un espai d'autogovernamb la instituci de la Generalitat. No calemfasitzar el que va suposar desprs per

a Catalunya la imposici d'una dictadurai d'un govern autoritari durant quatredcades. Desprs de la granmanifestaci unitria de 1977, i seguintel gui de 1931, la Generalitat va serrestablerta abans que s'aprovs la novaConstituci democrtica, com aexpressi d'uns drets histrics que

aleshores no va discutir ning. I un nouEstatut d'autonomia pactat entre tots varebre un ampli suport popular en elreferndum de 1979. Anys desprs, lagran majoria de forces poltiquescatalanes es va proposar reformarl'Estatut per assegurar un reconeixementnacional formal i un autogovern d'altnivell competencial, simblic i

institucional en el nou escenari global. Elresultat tots el sabem.Sortosament, la histria no es repeteix, iCatalunya no es troba avui a les portesd'una nova imposici violenta que hagid'anihilar el seu autogovern. PerCatalunya i amb ella tot l'Estat s que estroben en una crulla histrica decisivaque pot segellar (o no) el fracs

d'Espanya com a projecte polticcompartit i com a una democrcia dequalitat capa d'acomodar la sevadiversitat nacional interna. Amb tots elsseus defectes, que les idealitzacions de

la Transici perden de vista, laConstituci de 1978 va tenir una virtut,que s obrir un marc flexible en qucada comunitat autnoma pogus trobarel nivell d'autogovern ms acostatpossible a les caracterstiques iaspiracions de la societat respectiva. Unsol exemple bastar. La Constituci de1978 estableix el deure de conixer el

castell per no prohibeix que unacomunitat autnoma pugui establir undeure de coneixement anleg per a laseva llengua prpia, si en aquest deurela comunitat veu tant una garantia desostenibilitat lingstica com una einad'integraci social i d'igualtatd'oportunitats. A l'Estatut de 1979 els

catalans van fixar l'objectiu d'arribar a laplena igualtat del catal i del castellquant als drets i deures dels ciutadansde Catalunya, i al de 2006 els catalansvan considerar arribat el moment deconcretar aquesta igualtat establint pelcatal el deure que ja existeix pelcastell. Si ara resulta que aquest deures inconstitucional o s interpretat de

manera banal, o si es posa en qesti elsignificatiu xit d'integraci que hasuposat la immersi lingstica, nomspodem concloure que el punt on se'nsvol retornar se situa ni ms ni menys queabans de 1979.Mentre altres democrcies del mndesenvolupat s'esforcen a resoldre laseva convivncia multinacional a travs

7/29/2019 42 -juny- 2010

5/33

5

del reconeixement constitucional del seupluralisme nacional intern i de diversosmodels federals d'autogovern i degovern compartit, Espanya corre elseris perill de voler tancar judicialment

un contencis que noms es potabordar, gestionar i resoldre en termespoltics i amb vocaci de futur. Ambl'anunciada sentncia d'un TribunalConstitucional caducat, dividit,deslegitimat i internacionalmentdesprestigiat, s evident que Espanya estroba a les portes d'un episodi d'estrictainvoluci poltica i autonmica, amb el

perill que suposa la negaci de lesaspiracions de reconeixement id'autogovern nacional dels catalans. Siaquestes aspiracions que han estatformulades amb plena lleialtat al'ordenament jurdic, pactades entre totsi referendades a les urnes no caben a laConstituci, noms hi ha dues sortides

possibles: o els catalans renuncien a lesseves aspiracions o renuncien a laConstituci; l'evoluci federal iplurinacional de l'estat autonmic estavui en perill mortal. Els sotasignats,collaboradors de la premsa diriacatalana, de sensibilitats i tarannsdiferents, volem unir les nostres veusper fer saber a l'opini pblica que la

situaci actual s excepcional i demanagestos poltics excepcionals. Laresponsabilitat s, en primer lloc, de lesinstitucions i dels partits poltics. Elspactes han de ser respectats,especialment quan tenen, a ms a ms,la legitimitat democrtica dels ciutadans.Si les institucions i els partits poltics nosn capaos de trobar una sortida digna

a la situaci actual, la realitat obligar elscatalans a triar entre la involuci i lasecessi. I no cal dir que si aquest esdevfinalment el dilema noms hi haur unaopci compatible amb la histria i amb

les aspiracions poltiques de la majoriade catalans actuals.

Toni Aira, Sebasti Alzamora, PereAyguad, Mn. Josep M. Ballarn, JoanBarril, Oriol Bohigas, Carles Boix, PereBonnn, Josep Borrell Figuera, AlfredBosch, Albert Branchadell, GemmaCalvet, ngel Castieira, Juli Capella,

Manuel Castao, Jordi Coca, JoaquimCoello, Agust Colomines, Melcior Comes,Joan B. Culla, Manuel Cuys, AntoniDalmau, Carles Duarte, Ramon Folch, J.M. Fonalleras, Iu Forn, PatrciaGabancho, Quim Gibert, Salvador Giner,Sal Gordillo, Xavier Gual, Hctor LpezBofill, Alfons Lpez Tena, Josep M.

Lozano, Ferran Mascarell, lexMasllorens, Imma Merino, Joan F. Mira,Joaquim Montcls, Josep Moya-Angeler,Xavier Muoz, David Murillo, Josep Oliva,Ramon Pedrs, Carles Porta, MiquelPueyo, Pilar Rahola, Ferran Requejo,Ignasi Riera, Enric Roca, Xavier Roig,Ferran Sez, Cristina Snchez Miret,Vicent Sanchis, Maral Sintes, Eullia

Sol, Josep M. Sol i Sabat, Slvia Soler,Joan Subirats, Vidal Vidal, Albert Villar,Vicen Villatoro

Retallades en la despesa pblicaJos Luis Rodrguez Zapatero va anunciaral Congrs dels Diputats noves retalladesde la despesa per aconseguir unadisminuci de 15.000 milions d'euros del

7/29/2019 42 -juny- 2010

6/33

6

dficit pblic, feta imprescindible per lespressions de lFMI, la UE i el presidentdels Estats Units, Obama. Amb elsegent desglossament:

-Sous pblics. Reducci en un 5% demitjana (proporcional als ingressos), apartir del mes de Juny, i congelaci el2011. Reducci en un 15% dels sous delGovern espanyol.-Pensions. No sapujaran l'any 2011, aexcepci de les no contributives i lesmnimes. S'elimina el rgim transitori pera la jubilaci parcial, limitada als majors

de 61 anys amb 30 anys de cotitzaci i 6anys d'antiguitat a l'empresa.-Xec nad. Eliminaci del pagament de2.500 euros per nou fill a partir de l'1 degener del 2011.-Ajuts per dependncia. Es deixaran decobrar des del dia de la sollicitud, fins alde la seva aprovaci, que s'haur de

resoldre en sis mesos.-Medicaments. Adequaci del nombred'unitats dels seus envasos per ajustar-ho a la durada dels tractaments i espodran dispensar unidosis. Reduccid'un 10 a un 15 per cent del preu delsmedicaments no genrics exclosos delsistema de preus de referncia.-Inversi pblica. Es preveu una

reducci de 6.045 milions d'euros entre2010 i 2011.-Altres administracions. Previsi d'unestalvi addicional de 1.200 milionsd'euros de les comunitats autnomes ientitats locals.-Ajut al desenvolupament. Es reduirentre 2010 i 2011 en 600 milionsd'euros.

El govern va aconseguir tirar endavant

el decret llei de reducci de la despesaper un vot de diferncia, 169del PSOE a 168 de PP, UPyD,PNV, ERC, ICV, IU, BNG i

NaBai, i 13 abstencions CIU,UPN i CC. El vot de lafederaci catalana va ser clau per evitarla derrota.

A Catalunya, el conseller Castells

proposa apujar impostos

El conseller va considerar que lesmesures anunciades van en la bona

direcci. Anunci que estudia siretocar limpost de transmissionspatrimonials i tamb el dactes jurdicsdocumentals, que estan en el 7%, i comque lIVA passa al 8%, la pujada podriaser similar. Va replantejar algunesinversions i va criticar el missatge deZapatero (em sembla desafortunat el

missatge que les comunitats autnomeshan de fer retallades, perqu tenen el50% de la despesa. Compte, perqul'esfor fonamental l'ha de fer qui t msdficit, i resulta que de l'11,2% de dficitque hi ha Espanya, el 89,2% correspon algovern central).El govern ha acordat incrementar el tramcatal de l'IRPF per a les rendes ms

altes, per la mesura no ser d'aplicaciimmediata.

Els sindicats es mobilitzaranEl secretari general de CCOO deCatalunya, Joan Carles Gallego, i elsecretari general de la UGT a Catalunya,Josep Maria lvarez, van denunciaraquest tipus de mesures. I els dirigents

http://localhost/emporionou/images/num42/02-Zapatero.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/02-Zapatero.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/02-Zapatero.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/02-Zapatero.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/02-Zapatero.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

7/33

7

sindicals de CCOO i la UGT, IgnacioFernndez Toxo i Cndido Mndez, vancriticar durament la mesura de Zapateromereix la mxima sanci social i unacontestaci massiva als carrers i van

anunciar mobilitzacions.

El sis esborrany de sentncia del TC

sobre lEstatut no ha arribat a debatres

per falta de suport

L'ltima ponncia sobre la sentncia del'Estatut de Catalunya ha fracassat,desprs que lesborrany redactat pelconservador Guillermo Jimnez, no

obtingus els suports necessaris.El text preveia la declaracid'inconstitucionalitat d'una vintena depreceptes i la interpretaci d'uns altres.I el seu contingut es preveia msrestrictiu que el rebutjat el passat 16d'abril per sis dels magistrats enfront dequatre.

Can Quintana fou la seu de les V

Trobades de Msica Mediterrnia

Mediterrnia mar obert.

Coordinades pel musicleg Jaume Ayats,resseguiren la ruta seguidapel frare francisc i literatAnselm Turmeda (Ciutat deMallorca, 1355 Tunis,

1493).-Cercaviles i mostra folklrica amb elgrup Els Revetllers, de Mallorca, i el grupAlbeniara.-Dues conferncies, una a crrec deGlria Sabat, sota el ttol AnselmTurmeda Abd-Allah at-Tarjuman, unmediterrani entre Mallorca i Tunsia. sdels pocs escriptors que ha escrit en

catal i en rab, i s un clssic enambdues llenges; tingu gran difusi enels pasos de parla catalana. Laltra, Lesveus a la Mediterrnia Occidental, ambJaume Ayats i Joaquim Rabaseda.

-Concert de msica tunisiana, al claustredel convent dels Agustins.-Va sonar El cant de la Sibilla, dramalitrgic i cant gregori quesinterpreta a les esglsiesde Mallorca i lAlguer la nitde Nadal, i que s'ha anatrecuperant tamb en moltes esglsies deCatalunya.

-Tallers de cant glosat, ball, percussions icant tunisenc.-Mercat de la mediterrnia, a la plaa dela Vila i carrers engalanats, mostra deproductes mediterranis i de les culturesconvidades.-Taller de capgrosos

-El rondallaire itinerant, espectacle En

Quimet i el seu tricicle, pel grup El Galiot.- Veus de la Mediterrnia, a crrec deles corals Dalladalt de lIES Montgr, delCollegi Sant Gabriel i de lEscolaMunicipal de Msica. I cantada conjuntade tots els grups corals, a la plaa de laVila, de La Balanguera, himne oficial deMallorca.-Combat de gloses, amb Mateu Mas,

Xuri, i Antnia Nicolau, Pipiu.

III Certamen de pintura rpidaOrganitzat per lAula dArts Plstiques deTorroella de Montgr i lEstartit, esdesenvolup per la plaa i carrers de la

nostra vila. Lentrega depremis tingu lloc a la capellade Sant Antoni.

http://localhost/emporionou/images/num42/06-Cant%20de%20la%20Sibil.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/06-Cant%20de%20la%20Sibil.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/06-Cant%20de%20la%20Sibil.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/07-III%20Certamen%20Pintura.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/06-Cant%20de%20la%20Sibil.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/04-Mostra%20Folkl.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

8/33

8

LEntitat Municipal Descentralitzada de

lEstartit haur desperar

El ple va tombar la moci presentada perLEI, que posava el mes de juny com adata per tramitar lexpedient de la

constituci de lEMD de lEstartit.Lalcalde, Josep Maria Ruf, consideraque no s una prioritat i Joan Margall,dUnitat i Progrs Municipal, creu que suna qesti prou delicada com per nohaver de crrer i que cal deixar clara larelaci econmica entre l'EMD il'Ajuntament.Per la seva part LEI, que ha deixat el

govern municipal, per mitj del seuportaveu, Eduard Vila, insta els vens afer un front com per aconseguir ladescentralitzaci.Joan Margall, alcalde que fou en els dosprimers anys i avui primer tinentdalcalde i regidor dHisenda, assumir laregidoria de Turisme i Platges al dimitir

el regidor de LEI Gens Dalmau. Vaassenyalar que el canvi aniracompanyat dun replantejament de lagesti amb un model que reforci ladestinaci Torroella-lEstartit-Medes,com un tot, patrimoni, cultura i territori,ms enll duna oferta tradicional de soli platja, considerant i planificant laincidncia del Parc Natural del Montgr,

les Illes Medes i el Baix Ter.

El Parlament aprova la Llei del Parc

Natural del Montgr, les Illes Medes i el

Baix Ter

El Parc Natural del Montgr, les IllesMedes i el Baix Ter, desprs de 7 anys detramitaci, s ja una realitat. Els grupsdel govern, el PSC, ERC i ICV, van votar a

favor del text, mentre que CiU i el PP hovan fer en contra. El grup mixt es vaabstenir.El Montgr, les Medes i el Baix Ter s'hanafegit als parcs de la zona volcnica de la

Garrotxa, el cap de Creus, els Aiguamollsde l'Empord i el Montseny, i al ParatgeNatural de l'Albera.

La llei preveu les reservesnaturals parcials delsaiguamolls del Baix Ter i del'mbit mar de les Medes.

Engloba 8.192,19 hectrees en 8municipis.

A la tribuna del Parlament hi van assistirels alcaldes de Torroella de Montgr il'Escala, que es van mostrar satisfets perl'aprovaci del text. Tamb hi havia unanombrosa representaci delDepartament de Medi Ambient.Pel qu fa a la part terrestre de lesMedes, ser reserva natural integral i es

requerir una autoritzaci prvia peraccedir-hi. Noms s'hi podran fer treballscientfics. A ms, hi coexistiran lesreserves naturals parcials de la partmarina, de manera que tindr unaprotecci especial que derogar lalegislaci actual, i es crea la reserva delsaiguamolls del Baix Ter.

7 Cicle d'Histria i Humanitats. L'exilicatal del 1714

Al Palau Solterra, organitzada per laFundaci Vila Casas, el doctor en Histriai director del Museu dHistria deCatalunya, Agust Alcoberro i Pericay,desenvolup la histria daquell exili.Dentre 25.000 i 30.000 persones esvaren exiliar per la derrota de Catalunya

http://localhost/emporionou/images/num42/08-El%20Punt-Parc%20del%20Montgr.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

9/33

9

a la Guerra de Successi (1702-1715).Varen desplaar-se als territoris

governats per lemperadorCarles VI, Carles III delscatalans. Va ser destacat el

paper exercit per poltics,militars, eclesistics, juristes iintellectuals, i dispos duna institucide govern prpia, lHospital dEspanyols iel Monestir de Montserrat a Viena. Lany1735 fundaren la Nova Barcelona alactual Voivodina (Servia).Posteriorment la mort sensedescendncia, el retorn o la dissoluci en

les societats dacollida anaren desfentaquell collectiu hum.

Ms de 30 anys de prctiques a les

MedesAl Museu de la Mediterrnia, iorganitzada pel propi Museu, per laUniversitat de Barcelona i lrea

Protegida de les illes Medes, tingu llocun conferncia a crrec de professors dela UB, en la que es desenvoluparenalgunes de les prctiques que es fan a lesilles Medes.Fa ms de trenta anys que la UB vainiciar una productiva lnia d'activitatsinvestigadores en aquest arxiplag, unade les reserves marines de ms valor

ecolgic a la Mediterrnia i millorestudiades pel collectiu investigador.

LEstartit. Filippo Landini presenta el

segon disc a Mariscal

El grup maresmenc de pop-rock FilipoLandini va presentar el seu segon disc,Farem revolucions, a la sala Mariscal de

l'Estartit; va compartir escenari amb elsbisbalencs The Jumps.Filippo Landini va tenir un gran xit ambViu-la, un dels temes del seu primer disc.

IX Flautada de les comarques gironinesa Torroella de Montgr

Torroella de Montgr es va convertir enlloc de trobada, amb una jornada detreball i de concert.Organitzada aquest any per l'EscolaMunicipal de Msica i les JoventutsMusicals de Torroella de Montgr, quasiun centenar d'alumnes de flauta

travessera, procedents de diversesescoles de msica de la demarcaci, vanconcentrar-se per treballar i oferirplegats un concert a l'esglsia de SantGens de la nostra vila.

Torroella a Escena. Concert

de grups joves locals

Organitzat per l rea deCultura, Joventut i Festesamb el propsit de fer pujaral mateix escenari, a la Sala,tres grups de msics joves

de Torroella:-Acci Festiva, que des de fa un parelldanys cada vegada s ms fcil poderescoltar-los en concert.

-Matats, que es defineix com un grupapte per a tots els pblics, i-Nothing Fucking Else To Do, que vacomenar lany 2003 i va acabar trobantel seu estil, lETLIC- PAGS CORE.

7 Cicle d'Histria i Humanitats: Passeigper la histria de la fotografia

http://localhost/emporionou/images/num42/13-Acci-Matats-Nothing.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/09-AgustiAlcoberro-Exili.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

10/33

10

Al Palau Solterra, i organitzada per laFundaci Vila Casas i lrea de Cultura,tingu lloc la conferncia sobre lafotografia i la seva histria, a crrec deXavier Agramont, fotgraf.

La va desenvolupar comentant laprojecci dun arxiu fotogrfic de granqualitat i extensi:-El segle XIX. Nipce. Talbot. Daguerre iels Daguetrrotips. Calotip, Colodihumit. Terrotip. Paper albuminat. Placaseca. Paper gelat-bromur.-La repercussi de la fotografia el mn El periodisme illustrat

-El naixement de la fotografia popular.Eastman. La Leica del 1914, primeracmera de 35mm.-Lexpansi de la fotografia en el segleXX. Fotgrafs. Materials. La indstriacatalana.-Agncies, revistes, models-Levoluci i la fotografia digital i els

nostres fotgrafs com a cloenda, i, encada apartat, centenars de fotografies.

Inauguraci de lexposici Titelles apinzelladesA la capella de Sant Antoni, organitzadaper lrea de Cultura, Joventut i Festes,tingu lloc la inauguraci de lexposicide lobra de Dola Vilallonga Titelles a

pinzellades.

Terceres Jornades per la IndependnciaA Can Quintana Museu de laMediterrnia, i organitzades per laSecci Local dEsquerra Republicana deCatalunya, es van fer les III Jornades perla Independncia,El president d'ER, Joan Puigcercs,

apostava per forar el graud'obertura del mercatcatal cap lexterior, per nodependre de l'Estat

espanyol i record el boicot que es va fer

als productes catalans.A les jornades tamb hi van participarOriol Junqueras, eurodiputat d'ERC;Ferran Requejo, catedrtic de CinciaPoltica a la UPF; Jaume Sobrequs,catedrtic d'Histria a la UAB, i OriolTerol, empresari.

Torroella a escena. Teatre: El Profe

La companyia Essela va representar alCine Petit lobra El profe. Una proposta

teatral inspirada en unfet real sobre ladesesperaci dunprofessor de literatura,

amant de la seva feina, que veu com laseva vida laboral es marceix davant la

indiferncia i el rebuig dels joves als quedna classes.

Outlet pre-temporada a lEstartit

A lenvelat de lesplanada del port delEstartit shi va installar unmercat davan detemporada, amb productes

de roba, tant masculina com femenina,

calat i tot tipus de complements.Una fira-mercat davan de temporada,d'11 establiments diferents del municipi,a uns preus molt interessants. La fira fouorganitzada per l'Estaci Nutical'Estartit-Illes Medes.

XXXII Marxa del Montgr

http://localhost/emporionou/images/num42/18-Outlet%20de%20pretemporada.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/17-El%20Profe-Essela%20Teatre.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/16-3es%20jornades%20cap%20a%20la%20independencia.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

11/33

11

El primer diumenge de maig a les 8 delmat, organitzada pel Casal del Montgr,tingu lloc la sortida, a la plaa de la Vilade Torroella, de la trenta dosena marxapopular del Montgr.

Es mantindran les activitats turstiques

a les illes Medes?

Es mantindran provisionalment lesactivitats turstiques professionals entre les quals hi ha les 400 immersionsdiries i d'esbarjo mentre no es faci elnou pla rector d's i gesti. I es marca untermini mxim de 3 anys per a la

redacci del nou pla. Es deixa clar que noes pot rebaixar la protecci vigent.Els vaixells turstics mantenen les rutes iels d'apnea i particulars tenen les sevesboies. Els centres d'immersi qestionenla nova protecci de les Medes perqurestringir ms les activitatsturstiques.

El gran canvi s que ja no es podraccedir a la part emergida de les illes,que queda com a reserva integral.

Presentaci del llibre I alguns contes perllegir-los d'amagatA lauditori de Casa Pastors tingu lloc lapresentaci del llibre de Dami Bardera,que M. Teresa Calabs, de la llibreria

Cucut, defin com jove de Viladamat,intelligent, divertit i provocador.La presentaci an a crrec de M. TeresaComas, professora de Llengua iLiteratura Catalana, i el propi autor, queva fer una breu dissertaci que nodesmentia, en cap moment, els adjectiuscitats.Lacte acab amb la degustaci dun bloc

de carb, negre i dol, de Reis, de canBatlle, que trossej lautor, regat ambcava.

Expliquen i presenten un conte

A la Biblioteca Pere Blasi es va explicarun conte per a infantsEls nens de laigua.Els convidats forenaquesta vegada els

infants, que hi acudiren degudamentacompanyats per moltes mares i algunspares.Va explicar el conte Josep Maria Castells,

que va fer-se rpidament amb latencidel pblic infantil, que va escoltar, seguiri intervenir en el relat.

25 concurs de colles sardanistesEl concurs, amb la part musical a crrecde la cobla Contempornia, tingu undoble escenari. Al mat als jardins de

John Lennon, on trenta-tres colles, vingudes desde Ceret, Vilellongue delsMonts, passant per Olot,

Cass de la Selva, Figueres, Banyoles,Palams, fins a Manlleu, Rub i Sabadell,sajuntaren a les de Torroella icompetiren per guanyar algun delsnombrosos premis en joc.

Les quatre sardanes de llument foren:Montserrat de V. Bou, Pescadors bonscatalans de V. Bou, El cantaire delMontgr de R. Viladesau i La cardinaencara salta de V. Bou.Un clcul, bastant aproximat, permetafirmar que en la sardana final, degermanor, Torroella vila vella, hiparticiparen uns 400 dansaires.

http://localhost/emporionou/images/num42/23b-Concurs%20de%20Colles%20Infantils.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/22-Expliquem%20nens.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

12/33

12

I a la tarda, a la plaa de la Vila, unavintena de colles infantils,acompanyades pels seus monitors, varenparticipar en la trobada per a ellsprogramada, amb la msica, tamb, de

la cobla Contempornia.

Torroella a escena. Concert de msica

amb Cardova

A la Sala, de Torroella de Montgr, elsquatre components de Cardova vareninterpretar un concert de msica funk.Un conjunt de prestigi, quatre veus, ambguitarra, teclats, bateria i baix, varen

tocar una msica rtmica i sincopada,apta per una nova forma de ballar, elbreak dance.

6 Premi infantil de piano

Organitzat per lEscola Municipal deMsica de Torroella, es va desenvoluparaquest ja sis Premi infantil de piano

amb una gran assistncia dintrprets ipblic, essencialment familiars queompliren el Cine petit.Hi participaren estudiants de pianodarreu de Catalunya.

Mathausen-GusenDesprs un viatge en autocar de ms devint-i-quatre hores a causa a les

cendres del volc islandsEyjafjallajkul-, vanarribar dustria, del petitpoblet de Mathausen, ungrup de catalans i

torroellencs, que mantenen viva lamemria histrica dels republicansvctimes del nazisme, en aquest campconegut com el dels espanyols, encara

que el govern de Franco va afirmar queno existien espanyols ms enll de lesfronteres. Foren considerats aptrides.Cada any es fan els actescommemoratius de lalliberament.

Aquest va ser ja el 65 aniversari, i hemunit a aquesta notcia el vdeo filmat pelnostre company Jordi Bellapart. Amb ellvolem, des daqu, unir-nos al seu dolor ial seu record.

Montgrinologia (1)

Llegendes torroellenques

Ms que duna llegenda, avui parlarduna filosofia. Duna filosofia que va delo local a lo global amb una intensitatcsmica. s una manera dentendre elmn que surt de lo ms particular elnom ja ho diu, Montgrinologia-, per

que comporta ambici universal. Elsprotagonistes creadors, promotors iimpulsors daquesta doctrina sntorroellencs de naixement, dadopci ode sentiment, per el seu abast tvocaci explosiva, continental,mundial.Tots coneixem el masss delMontgr, tots portem al cap i al cor lesseves tres muntanyes, i les tenim tan

assumides que no ens hem adonat prou

http://localhost/emporionou/images/num42/26-Mauthausen-Monument%20als%20Espanyols%20morts.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

13/33

13

de la seva singularitat. La triada delMontgr. La muntanya dUll, la delCastell, el mont Pla, la muntanyapunxeguda, la rodona, la planera.Tambsn tres els personatges destacats que

han ents el significat profund daquestnostre entorn llegendari. Jordi Pags, elcreador, el filsof torroellenc darrelprofunda i idea ferma, pensadorilluminat, creador engrescat iengrescador de la manera montgrinencadentendre el mn. Vicen Pags, elpolgraf figuerenc trasplantat, escriptorgenial, difusor excepcional duna singular

doctrina que ha descrit en pginesmemorables. I Guillem Rocas, eltorroellenc enyorat, avui una micalluny, pintor ferotge, que ha plasmat deforma contundent el significat pregondel nostre masss amb el seu simbolismeinslit.

El Montgr, com ens ensenyen aquestsmestres, no s noms el bot de roda delEmpord, ni molt menys el bisbe morto la noia ajaada, sin tot aix i molt

ms; s el punt on conflueixenmicrocosmos i macrocosmos, lageografia mundial i la histria universal,els elements fsics i les influnciespsquiques. Sn Montgr les tresmuntanyes. Sn Montgr les formestellriques de les Maures, la Gola i lesMedes. Sn Montgr els embolcallsgeolgics de la roca, la sorra i laigua.

Sn Montgr els ambients terrenals delpenya-segat, la duna i la cala. SnMontgr els horitzons del bosc, el camp ilaiguamoll. Sn Montgr laspre, elterraprim i la terra grassa.

El Montgr ha perms als torroellencs, de300.000 anys en, dobservar-nos desdel cim i de tenir conscincia denosaltres mateixos, no ens cal una torreEiffel. Els torroellencs no solamentestem tocats de la tramuntana, ens tocasobretot el Montgr, i aix defineix moltsvessants de la nostra psicologia. Ensafecta de ple la visi topogrfica de lament de Freud, que estableix tamb tresregions o llocs mentals: l'inconscient, elpreconscient i el conscient, i en una visims integradora, tres agents dinmics dela personalitat: l'all o id, el jo o ego, i elsuperj o super-ego. Serens, divertits,esbojarrats.

Observatori feli de lunivers, el Montgrs un cim a labast de tots elstorroellencs, a la nostra mida, i aix desde menuts som capaos darribar-nos-hii de fer-nos crrec de la nostra vila, delsdos Empords que ens circumden, i delmn que hi ha al darrere. I no hi hem pasvist poca cosa, ja que la gran histria ens

ha envoltat; que pel nord arribaren lesnaus de grecs i de romans a Empries, ide Pals partiren les de Colom per cercarun mn nou. I el Montgr al centre.

Si muntanyes i terres i rius snlescriptura de Du, que deia Borges, i elcim de la muntanya csmica s el melic

de la Terra, segons testimoni de Mircea

7/29/2019 42 -juny- 2010

14/33

14

Eliade, com ens recorda Vicen Pags, lanostra muntanya t carcter sagrat isimbolitza el centre del mn, la uni delcel i de la terra.

Ens falta destacar lo principal, lasimbologia tellrica. Mirem-lo b. El

perfil del masss est format per les tresfigures geomtriques bsiques: lapirmide, lesfera i el paralleleppede. Lapirmide de la muntanya dUll, aguda itallant, depredadora. Lesfera de lamuntanya del Castell, clida i acollidora,maternal. El paralleleppede del montPla, ser, reposat, trascendent.

Daquesta simbologia mgica, tellrica,de la guerra, lamor i la mort, que ensproposa Jordi Pags, divulga VicenPags, i plasma Guillem Rocas, enparlar ms llargament el mes vinent.

Vermont i IV

Desprs de la nostra arribada deVermont a linstitut no es parlava daltracosa que de les aventures americanes.Vaig haver de passar per all que no erani sc: un despistat llegendari. Vaig ser

vctima de latzar que, per una ra oaltra, em va agafar mania. El que araexplicar no va tenir lloc a Vermont,per va molt lligat i forma part daquestcaptol embruixat de la vida. Aquellmateix curs havia encoratjat quatrealumnes trempats a fer un treball perpresentar als premis CIRIT, impulsats perla Generalitat per afavorir la recerca.

Lesfor dels meus alumnes va servalorat positivament i el lliurament delpremi tenia lloc just el diumenge desprsde la meva arribada plena de peripciesde Vermont. Era una poca en quencara ning parlava dels riscos del CO2i aquestes coses que ara ocupen part deles nostres cabries. Per tant, els meus

viatges els realitzava en cotxe o en avisi el punt de destinaci era lluny (arasc objector dagafar un avi si no s peruna causa molt justificada i, sempre quepuc, utilitzo el tren). En aquella ocasi,en ser quatre els alumnes que haviadacompanyar a recollir el premi, vaigcreure ms oport agafar el tren quesortia a un quart de nou del mat. Els

vaig recomanar que fossin puntuals: a lesvuit en punt a lestaci de Girona.

Quan vaig arribar a lestaci, elsalumnes, formals, ja mesperaven.Desprs de comprar els bitllets, vampujar al tren que, efectivament, a unquart en punt va arrancar. Quan encarano portvem un minut de viatge un

7/29/2019 42 -juny- 2010

15/33

15

alumne em va advertir que aquell trenanava en direcci contrria a la qualnosaltres desitjvem. Vaig observar perla finestra un paisatge conegut i que nohavem de veure: els pltans de la

Devesa. No us preocupeu, anem agirar, vaig dir amb la seguretat de quisap que el tren ha sortit puntual i del llocque calia. Em vaig escamar quan el trenva agafar cada vegada ms velocitat, laqual cosa feia suposar que efectivamentens trobarem a la frontera francesa sino hi posvem remei. Coincidien aGirona dos trens a la mateixa hora de

sortida, un amunt i laltre avall; vampujar on no calia.

El nostre tren anava prcticament buit;un diumenge de bon mat noms viatgenquatre gats. Em vaig posar dret de cop ivolta i em vaig dirigir als dos nics altrespassatgers del vag. En preguntar-los si

aquell tren anava al revs del que haviadanar, em van contestar, amb encert,que el qui anava al revs era jo,segurament. Vaig cridar com un posset,que no podia ser all i els meus crits vanfer que comparegus el revisor atret, a lavegada, pels meus gestos desesperats.Oiga, qu le passa a usted? En dir-li lameva equivocaci em va contestar que

no nhi havia pas per tant. Pero,hombre, un domingo es para disfrutarlo,nadie tiene prisa un festivo, qu leespera en Barcelona?. Amb caradesencaixada i abatut li vaig respondreque qui ens esperava era el president dela Generalitat. Aleshores, aquell homeeducat i daspecte correcte no em varespondre i va fugir del vag.

Naturalment, em va prendre per foll, unboig inofensiu de qui valia msdesempallegar-se abans no li portsproblemes.

Vam baixar a la propera estaci i, persort, no va trigar gaire a passar un trenen la direcci esperada i aquest no anavaequivocat. Vaig patir molt fins aBarcelona perqu les normes deseguretat per accedir al palau de laGeneralitat sn estrictes i requereixenun bon temps de trmits. La fortuna ensva somriure una altra vegada: entrvemal sal de Sant Jordi just per prendreseient i veure al mateix temps entrar elpresident, qui va lliurar el premi als jovesi els va animar a seguir igual... en la bonadirecci, per.

Family Man (Home de

famlia)

Family Man s una pellcula senzilla, beninterpretada, sense gaires pretensions,en la qual he trobat un bonic missatge: avegades ens equivoquem, tant se val!Mha fet passar una estona benagradable, i tamb mha fet pensar...Sovint s difcil saber quins sn els

nostres valors preferents.

7/29/2019 42 -juny- 2010

16/33

16

Us explico. A laeroport de Nova York,dos joves estudiants, enamorats, estanesperant la sortida dun avi ambdestinaci a Londres. El que sen va s elnoi, en Jack. s un bon estudiant que t

loportunitat dampliar el seusconeixements, cosa que per a ell s elms important que li podia passar. sintelligent, treballador, t ganes demillorar la seva vida, intellectualment iculturalment. La seva xicota, la Kate,amb les mateixes qualitats, t altrespreferncies, altres aspiracions. Ella no

vol marxar de

lambient on shacriat, ni deixar laseva famlia, els seusamics... Intenta finsa lltim moment dedissuadir-lo, lidemana que esquedi, la seva

estimaci, el seu amor, abans de tot.Lactitud del jove s ferma, no es deixaconvncer. El seu raonament s que unany passa de pressa, i que no pot deixarescapar loportunitat que se li hapresentat. Sempre lestimar!

Ai, les promeses! Han passat 13 anys i eljove sha convertit en un expert de les

finances amb una trajectriaprofessional excellent, per que no lideixa temps per gaire res ms. Ha sabutfer-se mereixedor de lestima iconsideraci del seu personal i sadmirat pels seus xits professionals.Una nit de viglia de Nadal, tot elpersonal de lempresa va escopetejatper sortir de la feina i comprar els ltims

regals per a la famlia i poder preparar elsopar de la gran festa. Ell no hocomprn! s lltim de marxar de lafeina, no t cap pressa, pensa que s unhome afortunat, lliure, sense aquestes

obligacions que li farien nosa. No li faltares, ho t tot, es sent feli, realitzat.

El seu luxs estil de vida desapareixdrsticament aquesta mateixa nit, quanen despertar es troba en una habitacisenzilla per alegre, bonica, clara, en unhumil barri de Nova Jersey, la ciutat onshavia criat, i al costat de Kate, la sevaantiga xicota dinstitut convertida ara enla seva esposa. Sent els plors dun nenmol petit i pensa que est somiant o quesha tornat boig. Surt al carrerdesesperat i agafa el primer cotxe quetroba i sen va on era casa seva. All noel coneix ning, i a la seva empresa,tampoc.

Quan es troba al lmit de la desesperacise li apareix un personatge que li diu queni s boig ni somia, que lhan sotms auna prova, que ha de viure durant untemps en la situaci en qu sha trobataquest mat i que quan finalitzi aquestaprova ser ell mateix qui decidir quinavida s la vida que vol, si la de gran

financer o la que tindria si no hagusmarxat del seu barri i hagus fet cas a laKate. s un home prctic i veu que no taltre remei que encarar aquesta situaci.Sen sortir, s valent!

Mica en mica va coneixent la Kate, el seufill petit, la seva filla, molt graciosa i

espavilada, la seva feina -un petit negoci

7/29/2019 42 -juny- 2010

17/33

17

de recanvi de rodes dautombils quecomparteix amb el seu sogre i que els vaprou b. El canvi s abismal, per pensaque desprs daquesta absurda prova jaretrobar el lloc que amb tanta illusi i

constncia shavia creat. Passen els dies isense adonar-sen es va endinsant en elmn de la Kate, una dona guapa,senzilla, dola, intelligent, que sapportar una casa i criar els fills, amb elsquals a ell li costa conviure, entendrels,ajudar-los, escoltar-los, jugar-hi... Tambconeix els amics, amb qui comparteixtrobades, sols o amb famlia, i riu les

seves bromes, se sent proper a la gentque treballa a la seva petita empresa igaudeix de la comoditat de viure en unbarri on tothom es coneix.

No oblida la seva vida anterior, peracaba enamorant-se apassionadamentde la seva esposa, estima amb bogeria

els seus fills, sacostuma a lagradableconfort familiar i, en definitiva,descobreix lamor que no havia conegut iel valor de lamistat.

Tan segur que estava de la seva elecci,de la seva independncia, de la sevahabilitat amb les grans inversions, i ara,desprs de lluitar amb els seus

sentiments i la seva voluntat, veu benclar que all que ha conegut no potabandonar-ho per segona vegada, unafamlia que sestima, lamor fidel dunadona que per a ell s incomparable, lesrialles, els jocs i les carcies dels seus fills.Ho t clar! Ara ja no dubta de la sevaelecci.

La nova C-31 afavorir les

relacions entre el Baix Ter i

lAlt Empord

Cada setmana passo almenys dos cops danada i de tornada- pel tram de la C-31que va de la nova rotonda de Verges finsa la crulla del nucli del Pont del Prncep,a lentrada sud de Figueres. Que quediclar que he escrit ms duna vegada queaquesta havia estat fins ara la carreterade la vergonya. Era la via principal -lnica si no es volia fer marrada fins a

Girona- per accedir de lAlt al BaixEmpord o viceversa i, per tant, a tota laCosta Brava centre. I malgrat aquestpotencial de trnsit, que la convertia enun eix viari bsic de la xarxa gironina,havia estat fins ara un vialtercermundista. I no parlem ja delsdarrers temps, amb els sots sense

reparar perqu lAdministraci de torndevia pensar que els automobilistes ja espodien esperar a la nova carretera.

Desprs de tot aquest calvari -i mai msben dita la paraula- durant la passadaSetmana Santa es va obrir al trnsit lanova variant que fins a Verges evita elspas per linterior de tots els nuclis de

7/29/2019 42 -juny- 2010

18/33

18

poblaci (Vilacolum, Torroella de Fluvi,lArbre Sec, Viladamat, la Creu dAlbons,Tor i la Tallada). Dentrada, la nova C-31facilita comoditat al conductor, li estalviatemps i benzina i -el ms important de

tot- millora notablement la seguretat.Cada any es produen diversos accidentsal llarg del seu recorregut i massa sovintamb vctimes mortals o ferits greus. Notinc estadstiques a la m, per segurque el percentatge era superior a lamitjana.

No podem oblidar que durant el tempsque han durat les obres de construccishan aixecat nombroses veus deprotesta denunciant limpacte visual imediambiental que el nou vial causavasobre la comarca. Crec que fins i tot envaig escriure alguna cosa. Davantdaquestes crtiques, el conseller dePoltica Territorial, Joaquim Nadal,

sempre deia que la nova C-31esdevindria un esplndid mirador sobrelEmpord. T tota la ra. Potser s quees podria haver evitat algun pas elevat,per una carretera daquestescaracterstiques s un preu que hem depagar pel progrs de la nostra societat,per resulta que al mateix tempsesdevindr un espai per gaudir

visualment de la plana de la comarca iper apreciar-la encara molt ms.

Ja se sap que mai plou a gust de tothom.Fa un temps eren els ecologistes i ungrup dartistes els que qualificaven dedesproporcionada i exagerada lacarretera. I que consti que aleshores

pensava que tenien fora ra. Com a

rplica, els alcaldes de la zona vanrecordar la necessitat de millorar laseguretat viria de la zona. Avui, per,hem de reconixer que anavenplenament encertats. Hem de pensar

que el trnsit local, aquell que escorrespon als desplaaments entre elspobles, es continuar fent per lacarretera vella. Sha de pensar, per tant,que els tractors i altres vehicles lents jano passaran per la variant. Noms hi haun nic tram que sha mantingut i s eldel pont sobre el Fluvi, entre lArbreSec i Torroella de Fluvi, per sn uns

quants metres. La resta del vial continuadesglossat entre la nova i la vellacarretera. Aix repercutir, tamb, enuna millor accessibilitat entre una i altra.No s que es divideixi el trnsit per estclar que es repartir la seva intensitat.

Juntament amb la seguretat i la

comoditat, i al fet que es posa punt finala una demanda histrica, intueixo que lanova C-31 tamb potenciar lesrelacions entre el Baix Ter i lAltEmpord. Fins ara els municipis queenvolten Torroella de Montgr tenentendncia a desplaar-se fins a Gironaper a segons quins tipus de gestions detipus professional i/o comercial. Ara la

tendncia pot variar i aix s positiu sivolen enfortir lEmpord en conjunt. Iquan entri en funcionament lestaci delTGV, est clar que arribar-se fins aFigueres representar un estalvi detemps -lequipament sest construint alexterior de la ciutat- que no pas haverdaccedir al centre de Girona.

7/29/2019 42 -juny- 2010

19/33

19

BRETSTEIN, com exemple

Avui, 15 de maig, quan escric aquestesratlles, llegeixo a la portada del diari ElPas: Garzn cae por investigar el

franquismo. La extrema derecha y elsupremo culminan su acoso contra elmagistrado. La sentncia unnime delConsejo del Poder Judicial ha omplertdestupor gran part de lopini pblicamundial i els lluitadors espanyols quecontinuen amb els seus esforos perpreservar la memria histrica i ha obert

una ferida ms als milers de familiars devctimes sense sepultura de la GuerraCivil i del franquisme.Fa pocs dies hearribat dustria, on he viatjat al petitpoblet de Mathausen, amb els companysi companyes de El Triangle Blau,associaci de Figueres germana delAmical de Mathausen, activa en elmoviment per mantenir viva la memria

histrica dels republicans catalans iespanyols vctimes del nazisme. Cadaany es fan al camp de Mathausen elsactes commemoratius de lalliberamentdaquest camp de concentraci. Uncamp on presoners de ms de trentapasos foren condemnats, encara quesense explicitar-ho, a ser exterminatsmitjanant el treball.

Mathausen s un petit, tranquil i bonicpoble a la vora del Danubi, les aiges delqual passen a tocar de les seves cases. Almes de maig, la verdor dels camps, lafrondositat dels boscos, labundncia de

flors que donen color a prats i vida abalconades fan daquest un llocmeravells. Ning diria que aquestmateix decorat formava part, fa seixantacinc anys, dun escenari de terror i mortinimaginable per cap ment humanasensata. Aquest any, com cada deu anys,es fa un acte extraordinari al qualassisteixen representacions de tots els

pasos que tenen relaci, bsicament perhaver-hi tingut patriotes presoners, ambels terribles fets promoguts pels nazisdurant la Segona Guerra Mundial. Alsactes daquest any hi van assistir ms devint i cinc mil persones i, com sempre,foren duna enorme emotivitat.

Per el nostre viatge a Mathausen ens vaportar a visitar un petit camp,desconegut fins fa poc. El camp detreball de Bretstein. Un camp auxiliardepenent del de Mathausen. Bretsteins un petit poblet duns tres-centshabitants situat en una vall del mateixnom, enmig de les altes muntanyes delsAlps del sud-est dustria. Un lloc

allunyat i encisador. Aquest camp vaestar vinculat a una empresa de les SS,que va situar en aquesta vall tresgranges experimentals que van estaroperatives fins acabada la guerra. Unrequisit primordial per poder explotaraquestes granges era un accs adequatper poder transportar mercaderies. Atals efectes es va projectar una carretera

7/29/2019 42 -juny- 2010

20/33

20

i les SS foraren a treballar en la sevaconstrucci presoners del camp deconcentraci central de Mathausen. Unmnim de 170 treballadors van ser-hidestinats, la majoria alemanys i

republicans espanyols. El camp va estaroperatiu fins el 25 de juny de 1943 quanhi quedaven deu presoners: sistestimonis de Jehov i quatre espanyols.Desprs, les installacions seriendesmantellades i tot va quedar en loblito el silenci. Noms la tomba de set delsdeu darrers presoners podia rememorarall que ning volia recordar.

Lany 2002, un comproms professor dereligi, Franz Stuhlpfarrer, i un grup dejoves estudiants de formaciprofessional de Fohnnsdorf , amb elsuport de lAjuntament de Bretstein,amb lalcalde al seu davant, varen portarun projecte de recerca de documentaci

i de les restes arquitectniques delcamp, per sobretot aconseguiren el quefou ms important, trencar el silenci detestimonis del poble que es van posar adisposici del grup per explicar tot el querecordaven i mostrar-los documentacigrfica (fotos) que tenien. Lesentrevistes dels joves a aqueststestimonis van permetre rememorar

episodis que fins aleshores mai ningshavia atrevit a verbalitzar. Daqu vasorgir la idea derigir un monumentcommemoratiu al voltant de les restesarquitectniques tretes a la llum ilarranjament de la tomba ondescansaven les restes dels presonersassassinats, on es va posar una lpidaamb el nom de cadascun dells.

Un del nom que figura en aquesta llistas el dAntonio Castro Mariosoprocedent de la provncia dOsca. Ambnosaltres venien el seu fill, la seva filla idaltres familiars que fins fa uns mesos

no tenien coneixement don podienestar les restes dels seu pare. MitjanantlAssociaci Camp de ConcentraciAuxiliar Bretstein i lAssociaci ElTriangle Blau van saber, desprs de quasisetanta anys, que a Bretstein, en unabuclica vall del mateix nom, al mig delsalts cims dels Alps, les restes del seupare, possiblement assassinat de la

manera ms salvatge, descansaven araen pau i amb honor.

Com podeu suposar el retrobamentdaquests familiars amb el seu pare fouextraordinriament emotiu i sobretotfou emotiu el reconeixement de la filla alpoble de Bertstein, al seu alcalde, al

professor Fohnsdorf i als estudiantsvoluntaris i a lassociaci austracaVerein KZ-Nebenlager Bretstein, quesortosament lluiten plegats per a lapreservaci de la memria histrica,

sense els impediments de cap ConsejoSuperior del Poder Judicial. Ara saben onva morir el seu pare, desconeixen lescircumstncies trgiques de la sevamort, per les seves restes descansen en

pau a reds dun monument que diu en

http://localhost/emporionou/images/num42/bretstein2.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

21/33

21

alemany: En memria dels republicansespanyols deportats al camp exterior deBretstein, de 1941 a 1943.

Senyors jutges que vetlleu per la

correcta aplicaci de la justciaespanyola, noms volem aix.

Prssecs atmics, blat

ecolgic i arrs de Pals

En les darreres setmanes he tingutocasi de visitar dues zones de la

geografia catalana ben diferents, decaracterstiques gaireb contraposades,per on paradoxalment hi he identificatalguns fenmens que tamb ocorren alnostre tros de l'Empord.

Primerament, per motius de feina, vaigpassar uns dies a la Ribera d'Ebre. All

vaig tenir oportunitat de discutir ambpagesos, alcaldes i empresaris quina sla situaci de l'agricultura a la comarca.Alguns d'ells es van mostrar orgullososdel monocultiu que tenien als seusmunicipis, d'una varietat, aix s, gensortodoxa: el conreu de l'energia nuclear.I s que la central nuclear d'Asc suposdes dels anys setanta per a moltes

d'aquelles gents un impacte social i

econmic ms que evident, queconverteix la Ribera d'Ebre en lacomarca amb el PIB per habitant mselevat de tot Catalunya (almenys sobreel paper). Els pocs pagesos que

mantingueren l'activitat, tot resistint latemptaci de collocar-se de per vida a lacentral, no es mostren tan satisfets ambla situaci. Un viticultor ens comentavacom, malgrat disposar d'una excellentproducci de vi i estar ubicats a quatrepasses de les prestigiosesDenominacions d'Origen del Priorat o delMontsant, la presncia d'una indstria

radioactiva els impedia aconseguir captipus de distinci per al seu producte.Sense un segell de qualitat, la seva collitaestava predestinada a la venda local, alminorista, a un preu molt ms redut queel dels seus vens d'una mica ms alnord. Igualment, el president d'unacooperativa fruitera, ens va illustrar els

desavantatges de l'aposta que havia fetla comarca. Es queixava de com, tot justassabentar-se que els seus prssecsprovenien d'una regi nuclearitzada, unscompradors alemanys li acabavend'exigir un descompte del 20% en elpreu.

Poques setmanes desprs d'aquest

episodi vaig passar un dia al paratge deGallecs, a Mollet del Valls, ben a propdel Circuit de Catalunya. Uns terrenysque a l'etapa final de la dictadurasemblaven condemnats a convertir-se enuna nova ciutat per a 250.000 persones,que vindrien des del sud d'Espanyaatretes a la regi metropolitana deBarcelona pel seu enorme

7/29/2019 42 -juny- 2010

22/33

22

desenvolupament industrial. Amb elscamps ja expropiats i els plnols delscarrers traats, la crisi dels 70 va frenaren sec aquell projecte i bona part delsterrenys es van mantenir com a camps

de blat, ordi, civada i hortes, fins arribaramb aquest mateix aspecte als nostresdies. De l'any 2000 en un consorciimpulsat pels ajuntaments del voltants'ha encarregat, en primer lloc, derecuperar els espais que havien estatvctimes de l'abocament de runes, decontaminaci de les aiges o d'evidentdegradaci. Un cop superada aquesta

primera tasca, el consorci, ampliat desdel 2006, ha iniciat projectes amb elsproductors que ho han volgut per tal defer i comercialitzar conjuntamentproducci de cereal ecolgica, haimpulsat l'obertura d'una botiga per aaquests productes, ha habilitat rutes depasseig senyalitzades per tot Gallecs, ha

recuperat varietats autctones iancestrals de blat, ha impulsat elsproductes de la marca Gallecs en firesinternacionals, ha signat convenis perabastir menjadors escolars amb elsproductes de les hortes i ha exportatl'experincia de collaboraci entrepagesos i Administraci a diversosseminaris. I tot aix en un espai de

menys de 1.000 hectrees!, de la midadel municipi de Gualta, per aportar unareferncia. En pocs anys la majoria deproductors de la zona han passat demirar el projecte amb escepticisme aunir-s'hi amb entusiasme un cop vistosels beneficis (no noms econmics) queels aporta aquest model. Avui per avui,Gallecs s una illa, un espai agrari al bell

mig d'una de les zones ms urbanitzadesdel pas, un espai que a finals de 2009 vaser incorporat al pla d'espais naturals deCatalunya (PEIN) i que combina aquestafigura de protecci amb una activitat

agrria que no noms hi s present, sinque hi s ben activa i que va a l'ala.

Amb les poblacions d'ambds indrets,Ribera d'Ebre i depressi del Valls, hitenim algun vincle, encara que nomssigui perqu van acabar acollintinstallacions que en algun moment elsempordanesos vam rebutjar: una centralnuclear i un circuit de velocitatrespectivament. Uns dies enrere,assistint al debat pagesia i paisatge, sncompatibles? fet a Can Quintana, vaigveure que hi havia ms vincles. Elsassistents vam poder escoltar com elrepresentant dels arrossaires de Palscantava les excellncies del seu

producte. Ens va explicar la seva odisseapersonal i professional: com va convertirun projecte de recuperaci de l'arrs aPals en el qual no creia ning, en unnegoci reeixit, que comercialitza unproducte distingit, d'elevada qualitat impliament apreciat per les sevespropietats culinries. Es vantava, a ms,de com havia aconseguit aquella

transformaci, no noms respectant elpaisatge del Baix Ter, sin que a msn'havia recuperat un tret distintiu comsn els camps d'arrs inundats. Uns diesdesprs, vaig veure a la botiga un paquetd'arrs del Mol de Pals, amb el seuenvs elegantment decorat amb unabuclica estampa del paisatge del seuindret de naixement i un segell que en

7/29/2019 42 -juny- 2010

23/33

23

remarcava l'origen empordans.Instantniament vaig associar aquestaprojecci del producte amb l'estratgiade negoci implementada a Gallecs: posaral mercat un producte elaborat prop de

casa, amb una qualitat garantida tant delpropi producte com del seu procsd'elaboraci i que justifica a travsd'aquest valor afegit un preu ms elevatque la competncia. Vaig notar que elque no s'havia dit a Can Quintana eraque, sota aquest model de negoci, nonoms s el productor qui vetlla per unpaisatge harmonis, sin que s un

paisatge com el que tenim al Baix Ter elque transmet part del valor a l'arrs dePals enfront de l'arrs produtindustrialment a l'Ebre, Valncia oTailndia. De canviar la nostra situaciprivilegiada amb la presncia d'unainstallaci com pot ser una centralnuclear o algun desafortunat

desenvolupament urbanstic, els nostrespagesos rebrien, a travs de l'impactesobre el paisatge, un bon cop sobre lesseves possibilitats de negoci. Ens n'alertal'experincia de la Ribera d'Ebre. Davantunes perspectives cada cop mspessimistes entorn de la futura polticaagrria comuna, aquesta filosofia d'unaproducci agrcola de qualitat i

harmoniosa amb el medi ambient com laque es du a terme a Gallecs, juntamentamb la singularitat paisatgstica del'Empordanet pot ser, i ha de ser,aprofitada per tal de conferir un valorafegit als nostres productes del camp.

Associaci de teatre MedesMontgr

La nostra histria

Era la tardor del 2003 quan en unaconversa entre en Josep Ferrer i jomateix parlvem de constituir un grup

per representar obres de teatre; tots dosveiem que era una activitat cultural queno hi havia (d'una forma continuada) enal municipi i ens entusiasmava la idea. EnJosep ja havia fet unes prctiques com aactor, director i presentador d'una formaespordica i d'afici, jo sc aficionat alteatre, a la declamaci i a la poesia ms

com espectador que com intrpret.

Tal dit, tal fet: hem de buscar gent msjove i representar una obra senzilla perdonar-nos a conixer.

Al mateix temps, pensem en formalitzarla idea amb lajuda de Gregori Sarquella iengeguem una "Associaci de teatre

7/29/2019 42 -juny- 2010

24/33

24

Medes Montgr " que tenim aprovada el24 de desembre del 2003. L'associaci sde carcter municipal i pot ser elparaigua pels grups que poden sortir almunicipi, per aix comencem a

diferenciar l'associaci i el grup que femteatre a l'Estartit que s'anomena"Penjats pel teatre dintre del'Associaci de teatre Medes Montgr.L'associaci es fa crrec d'un segur percobrir alguns eventualitat (diguemaccident) que mal vingui.

Vam presentar-nos a l'Ajuntament onvam trobar bona acollida, el conseller decultura d'aquell temps, Francesc Puig, vaestar content de la nostra iniciativa,considerava que cobrem una area quefeia falta.

EI 21 de mar del 2004, representemLobra "Agncia matrimonial La

Felicitat", els actors van ser: JosepFerrer, Narcs Coll, Joaquima Coll, MaCarme Coll, Gregori Sarquella, Ma CarmeLlenas i, a ltima hora, es va incorporarJoana Castillo.

En la presentaci del grup i de l'obraentre altres coses deia del grup i del'associaci:- EI perqu, perqu volem ajudar a quela gent passi una estona de distracci idivertiment (ja en tenim prou maldecapsen el decurs de la vida).- El perqu, perqu donem nom - i sipodem prestigi - al nostra poble i almunicipi.- Perqu, ajudem al canvi i al dinamisme

del poble de l'Estartit passar de la queixa

a l'acci de fer coses.- Perqu, al fer obres en catal, afermemla nostra parla. procurant parlar-lo be.- Perqu, mirem cap a dintre del pobleper viure-hi millor (no noms pels

turistes).

- Perqu, perqu estem en la nova lniaque s'apunta des de Obama fins molts(mes bones persones), ser ms cultes (lacultura ens fa lliures), ser ms felios (nosom responsables de la cara que tenimper si de la que posem).

Deixo les idees per tornar al que hemanat fent:- EI 16 d'abril rem 14 socis.

- El 15/12/2004 - Oferim l'obraPerruqueria de Senyores".- EI 20/02/2005 - Representem l'obra"Blanca viuda d'un viu".- El 17/12/2005 - Representem L'amordirecci prohibida".- El 09/10/2005 - Representem "La tietaGuillermina.

7/29/2019 42 -juny- 2010

25/33

25

Aquesta ltima obra es representava pernens i nenes de lEstartit que assajavendurant l'estiu al local on hi havia hagutl'exposici de taurons per aix es diemlocal dels Taurons. EI grupet se'ls

anomenava "Els penjadets pel teatre".Aix no he tingut continutat per ladistancia on ara anem a assajar.

- EI 16/12/2006 -Representem "L'amorvenia amb taxi'.- L'any 2006 organitzem la primeramostra de teatre al municipi, Es fanquatre actuacions amb grupsd'aficionats, repartides entre l'Estartit iTorroella.- L'any 2007 -II mostra de teatre. PerSanta Llcia representem "Diner moltnegre".- L'any 2008 - III mostra de teatre.- EI 21/12/2008 - RepresentaciPolticament incorrecte".

- L'any 2009 -IV mostra de teatre. PerSanta Llcia representaci6 "Entre vol ivol",

En lactualitat ja s'ha organitzat la Vmostra de teatre; doncs procuremacabar abans de Carnaval. En aquestsmoments som 120 socis.He posat las obres amb el 1r dia de la

posta en escena, aquestes obres les hemrepresentat en molts municipis que seriallarg detallar.Tenim un "handicap" i s que degut a lesprofessions de la majoria dels actors, nopodem fer representacions durant latemporada de turisme. Trobarem solucia aquest inconvenient? Esperem que s.

Us dono les grcies per la vostra

pacincia en llegir-me. La nostraassociaci voldria ser com un somriureque es passeja per damunt del nostrepoble i municipi.

Qu vol dir augmentar elnivell de vida? reflexions-

Qu vol dir augmentar el nivell de vidaen un pas ric? - pregunto.El creixementeconmic sha convertit, sembla que persempre, en lobjectiu poltic de tots elsgoverns dels pasos rics. La crisi actual no

ha fet pas canviar didea, ans al contrari.I no obstant aix, aquesta meta avui diaja es fa indesitjable perqu, igual queuna criatura que menja massa, lafanyper augmentar el PIB ha creat en elspasos desenvolupats una obesitatmalsana, una nsia irrefrenable deconsumir bns, la majoria de vegadesinnecessaris. Nhem parlat altres cops.Per t molts ms defectes. sinsostenible perqu destrueix el capitalnatural, els recursos, laigua, el bosc, laplatja, el paisatge. s inefica perquarriba un moment que ja sha exhaurit lapossibilitat de millora del benestar. sinsolidari perqu els pasos rics marquenles regles del joc, buiden de persones i

de recursos els pasos pobres, els

7/29/2019 42 -juny- 2010

26/33

26

exporten residus incmodes, posentraves a lemergncia de la sevaeconomia. I, a ms, amenacen elbenestar de les generacionsfutures.Aleshores, hi ha alternativa?

Sabem b que un mn que volgusdeixar de ser insostenible i insolidarihauria de renunciar al creixementeconmic. El 28 de mar, La Vanguardiadedicava dues pgines a comentar elcongrs mundial del decreixement quese celebrava aquells dies a Barcelona. Elscongressistes intentavenfonamentalment fer entendre quelaugment del PIB ja no s una metalegtima, que cal repartir millorlaugment de productivitat que hanperms les millores tecnolgiques,reduir la jornada laboral, consumirmenys, conservar la riquesa natural,tornar a una vida basada en la

simplicitat. Un nou model que seriasostenible perqu no sarribarien aexhaurir els recursos no renovables.Seria saludable perqu sevitaria lexcsde treball, es recobraria el gust pels donsi plaers gratuts. Seria solidari perqusorientarien els estalvis cap aldesenvolupament dels pasosemergents, i sevitaria latractiu per a la

immigraci.

Un canvi daquesta transcendnciatrobar resistncies i reticncies,dificultats teriques de les doctrines iprofessions econmiques, dificultatdacomodaci de limaginari collectiu,lalienaci habitual consumista deguda a

la publicitat, la sensaci dinsolidaritat

de lanticonsumisme. I sobretot la porque origina latur creixent i la incertesade creaci de lloc de treball estable.Caldria adoptar la necessria actitudmental, mantenir la serenitat i la

lucidesa danlisi, atrevir-se a revisar lesidees o mites dominants sobre el mercatde treball.

He de dir que he trobat personesdisposades a defensar aquest nou modelamb unes solucions que, a mi,francament, em produeixen una granperplexitat. Solucions que requeririen unpaper cada cop ms gran per al sectorpblic. Segons aquests punts de vista,lEstat ha dassegurar una renda mnimavital a tothom i la Hisenda pblica ha derecaptar recursos per poder fer aquestadistribuci. A mi les solucions basades enlanarquia del mercat sense regulacimhorroritzen. Hem vist nixer diners

falsos que han enfonsat nacions i tot.Per atorgar ms facultats als poderspblics perqu recaptin molt ms idistribueixin molt ms, tambmhorroritza. Quant ms poder, msabs de poder.

Sc pessimista? No.Ens calen utopies.

Dia rere dia aniremtrobant el cam, demoment calmentalitzar tothom que seguir com finsara s absurd, insostenible, inefica,insolidari i tot aix. Qu vol diraugmentar el nivell de vida en un pasric? Consumir ms o viure millor?

http://localhost/emporionou/images/num42/Que-vol-dir.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/Que-vol-dir.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/Que-vol-dir.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/Que-vol-dir.jpghttp://localhost/emporionou/images/num42/Que-vol-dir.jpg

7/29/2019 42 -juny- 2010

27/33

27

La cultura, element basic per

sortir de la crisi

Ledici dels diaris fa mesos que hicentren latenci, els tertuliansradiofnics sembarbussen en parlar-ne,els butlletins de notcies de lestelevisions obren ledici de cada diaamb el mateix tema, al caf qui ms quimenys en fa dissertacions, als mitjansdigitals s tema datenci. La crisi, en unsentit cada dia que passa ms ampli, shainstallat en les nostres vides.

Crisi econmica, social i poltica. Lesempreses tanquen o presenten ERO alAdministraci; augmenten elsimpostos; els sous baixen; latur senfila;els mercats sallunyen de casa nostra; lainversi pblica baixa; la gent tendeix aldesnim; les entitats cviques veuentorpedinejada la seva acci; els

funcionaris es preparen per anar a lavaga; els dirigents poltics lluny de ferfront com, autoestimulen les sevesdiferncies; les idees escassegen, aixcom la determinaci i valentia perportar-les a terme...

En aquest context, qu ens queda?

Doncs jo penso que TOT.

Desprs de la Segona Guerra Mundial,Europa va ser capa de ressorgir de lesseves prpies cendres i, a partir dundesenvolupament econmic fonamentaten la producci industrial i lestimulaci

dels mercats, crear les bases duncreixement econmic sense precedents.A ms, els governs de la vella Europa vanser capaos de crear un sistema polticque garantia els 4 pilars bsics de lestatdel benestar: sanitat, educaci, treball ihabitatge. Ja podem dir el que vulguem,fer totes les estirabonces possibles icremar totes les naus, per aquest ha

estat el millor sistema dorganitzacipoltica, social i econmica que lhomeha estat capa de crear en tota la sevahistria. I quan dic que ens queda tot,vull dir que ens queda tot el que hemaprs en aquest llarg perode debonana. Ens queda tot el que hem fetmalament i loportunitat que suposa

saber-ho detectar i corregir. I sprecisament aqu que apareix unacinquena pota que contribuir demanera decisiva en la sortida de la crisi:la cultura.

Aquest concepte tan difs, heterogeni idifcil de definir, per que pivotaconstantment al voltant de les nostres

vides. La cultura, entesa com aquellamanifestaci que ajuda a millorar elnostre entorn, possibilita la cohesisocial, estimula lautoestima i alimentael nostre coneixement i sensibilitat. Lacultura, entesa com aquelles coses quesesdevenen en el dia a dia, lluny delatenci dels grans mitjans decomunicaci i de lexcepcionalitat

7/29/2019 42 -juny- 2010

28/33

28

meditica, per que son necessries peral nostre caminar diari. La cultura tmolt a veure amb aquest treballconstant, discret, rigors i decidit quepermet la nostra societat obrir persiana

cada mat. La cultura es manifesta cadadia, a casa nostra, amb aquestsingredients i ara, ms que mai, calinvertir esforos en mantenir vius elsvalors de les manifestacions culturals.Ara, ms que mai, cal donar suport eldramaturg que escriu teatre, a lescultorque emmotlla sensibilitat, inquietud isentiment, a lartista que compon i a

lintrpret que ens ho explica. Ara, msque mai, cal que les entitats cviques,juvenils, esportives, culturals rebin elsuport dels diferents sectors, pblic iprivat, per poder continuar portant aterme el seu propsit. Ara, com mai, enscal creure en la importncia de la festacom a moment nic per treballar en els

valors del coneixement, la cohesi sociali la vertebraci de poble. Ara, ms quemai, ens cal continuar creient en lacultura com un element basic perqu lagent visqui millor, en especial, aquellsque es troben en situaci desafavorida.

Vivim moments en qu cal fer unareflexi seriosa don cal destinar els

recursos econmics i apareix el perill decreure que la cultura no s una prioritat ique per tant, pot esperar. En aquestsentit, cal, ms que mai, entendre que lacultura no s un complement i encaramenys un luxe, sin que s un pilarfonamental per a una societat que volavanar en moments de mximadificultat. Laccs a la cultura s una eina

bsica perqu la ciutadania trobi unmarc propici per sortir de la crisi, igualcom ho sn la sanitat, leducaci, laccsa lhabitatge i el treball.

Amb tot, ens cal ms que mai enfocar bi centrar esforos per no caure en lafrivolitat. Els agents que intervenen en lacultura cal que millorin la seva eficinciai optimitzin al mxim els seus recursos.Cal que els diferents agents culturalssiguin capaos dentendre que elsbalanos econmics perqu la culturapugui continuar arribant al poble han defer una transformaci important. En lasocialitzaci de la cultura ens cal tambla recerca de noves fonts de finanamenteconmic que permetin lobjectiufonamental de fer arribar la cultura a lagent. Aquest fet, lluny de ser un elementde rebaix en els objectius marcats msamunt, ha de ser un factor de

transformaci i millora. Per aix, caldrtreurens la son de les orelles i no dubtara lhora danar on calgui a vendre elnostre producte i aconseguir que ens elcomprin. En la comoditat del despatx,esperant que els pblics acullin lesnostres propostes i que els inversorscreguin en els nostres projectes, nomsaconseguirem caure en limmobilisme

paralitzant que ens far fracassar.

Ara, ms que mai, cal entendre que lacultura s un motor econmic moltimportant al nostre pas. A Catalunya, el4 % de la poblaci activa treballa en elsector cultural i el 3 % del PIB provdaquest sector. La riquesa cultural del

nostre pas s un actiu que est

7/29/2019 42 -juny- 2010

29/33

29

intrnsecament relacionat amb la sevapotencialitat turstica. El turisme aportal11 % del PIB catal. De la mateixamanera que lequaci cultura i turismes un factor clau de desenvolupament

econmic a casa nostra, tamb ho scultura i comer. La cultura s un factorimportantssim per al creixement turstici comercial, i lesfor inversor delssectors pblic i privat esdev unanecessitat que no podem deixar passar.Ara, ms que mai, cal que la gententengui que invertir en cultura significaposar bases pel desenvolupament i el

creixement econmic del nostre pas.

Ens cal abandonar un posat que massavegades ens paralitza i ens impedeixcontinuar treballant. Cal mantenir lareivindicaci constant, per ens hemdexigir una argumentaci clara i slidaper reeixir les nostres idees; cal fer

queixa i denncia dall que no enssembla just, per al mateix temps estemobligats a fer propostes per a la milloraque ens permetin avanar; cal mantenirlesperit crtic, per estar preparats demanera organitzada i planificada perassolir els objectius marcats.

CAVE CANEM

Raquel Sells Corzo

A les bases del Concurs Literari de Sant

Jordi, de linstitut Montgr es proposavaals alumnes que escrivissin un text apartir dun comenament de conte o denovella. A 1r dESO es va fer a partir decomenaments de la M. ngels Anglada .Un dels comenaments s tret del conteCave Canem

Cave Canem, est escrit i representat enun mosaic situat al vestbul duna antigacasa romana que es troba a Pompeya.Representa un gos encadenat i tradutseria vigileu amb el gos o gosperills, una frase que encara es pottrobar en algunes faanes de cases. Lavivenda on hi ha aquest mosaic, sanomenada la casa del poeta trgic

per la seva preciosa decoraci.

HE DUBTAT MOLT abans de posar-me aescriure la histria de la gossaTurandot, perqu em sembla que ningno se la creur. s molt diferent delovella clnica Dolly o del vedell Tirsis.De fet, lhavia descartada, per he

tingut un signe - de qui?, de latzar? que mha impulsat a explicar-la...

... Tot va comenar lany 2053, jo tenia25 anys, feia poc temps que havia acabatla carrera de biologia. Vaig trobar feinaen un laboratori de lestat, necessitavencientfics per a un nou projecte. Elprimer dia ens van explicar que

7/29/2019 42 -juny- 2010

30/33

30

intentaven trobar una alternativa alsdards tranquillitzants, els que sinjectenals animals quan sescapen o estanagressius, van passar mesos i seguemtreballant amb el mateix, per vaig

comenar a sospitar que passava algunacosa quan van desaparixer dosespcimens dellaboratori. Lasetmana segentva passar el mateixi van anardesapareixentespcimens.

Llavors un dia almat, quan vaigarribar, ja hi tornaven a ser tots. Per,estaven canviats; no com us imagineu,eren els mateixos espcimens perestaven neguitosos, no cridaven, totalestona anaven amunt i avall dins lagbia, com si estiguessin preocupats.

Excepte per aix, tot va seguir ambnormalitat...

... Un dia el director del projecte vademanar que ens reunssim tots elscientfics, perqu ens volia explicar unacosa. Tots nosaltres vam seure al voltantduna taula rectangular de vidre, em vaestranyar que hi hagus un quadre dun

mono penjat a la paret que hi haviadavant de la porta, per vaig pensar queno tenia importncia. Va arribar eldirector i va seure de cap de taula. Ensva explicar que ja havem trobat el qubuscvem i per aix van portar unagossa anomenada Turandot. Ambaquella gossa farem lltima prova. Ensvam dirigir amb la gossa i el director al

laboratori. Dos homes, que portaven laTurandot, la van deixar sortir de la gbiai la van posar sobre duna taulametllica. Van lligar la corretja a la taulai tots nosaltres ens vam posar al voltant

formant un cercle. El director va agafaruna xeringa on hi havia el noutranquillitzant i es va dirigir a laTurandot. Li va injectar i la gossa es vadesmaiar, ms ben dit, va morir. Notenia pols, estava morta. El mssorprenent s que al cap duns 15 segonses va despertar, estava agressiva. Vaintentar mossegar-nos per li era

impossible perqu estava lligada a lacorretja. Els dos homes se la vanemportar. Mirant aquell animal rabis,vaig trobar la soluci als meusproblemes de joc i els deutes amb lamfia. Jo sabia que a part de les partidesde pker per les que devia tants diners,organitzaven baralles de gossos, illegals,

evidentment. Em vaig fixar on deixava laxeringa el director, vaig esperar que totssortissin del laboratori i la vaig agafar.Tan deb no hagus pres aquestadecisi...

... Devien haver passar un o dos diesquan vaig veure una noticia a la televisique em va sorprendre. La dona de

linformatiu estava explicant que unestrany virus shavia propagat per laciutat. Un virus que tornava boja la gent;satacaven entre ells i es mossegaven .Lexrcit estava evacuant la ciutat. Josabia quin era aquell virus, per no emvaig sentir culpable, pensava que elmateix exrcit trobaria una cura i tottornaria a la normalitat, per pensava

7/29/2019 42 -juny- 2010

31/33

31

malament. Van passar dues setmanes. Lagent estava tancada a casa, si miravesper la finestra podies veure els infectats,nens petits als quals els faltava algunaextremitat, gent gran tota plena de sang,

fins i tot homes i dones amb luniformede lexrcit. Si intentaves sortir,tatacaven. Et mossegaven i et tornavesun dells. Es transmetia a travs de lasang i la saliva. Ja no hi havia televisi,noms amb una mica de sort podiessentir missatges del president per laradio, que es repetien cada mitja hora.Levacuaci va ser un fracs, la gent no

es va atrevir a sortir, hi havien massainfectats fora...

... Amb mi, a casa meva, hi havia unadona amb la seva filla de 7 anys i dosadolescents que no eren fills seus. Vanacudir a casa meva, perqu els estavenperseguint. La dona em va explicar que

venia de fora de la ciutat i que el virusshavia ests per tot el pas i la noia i elnoi estaven treballant en unsupermercat quan va entrar un infectat iva atacar un client...

... Vam decidir que havem de marxar dela casa, ja quasi no ens quedava menjarni aigua i cada vegada hi havien ms

infectats. Jo tenia un cotxe molt petit, nohi cabem tots cinc i vaig recordar que elmeu ve tenia una furgoneta. Vaig sortirde casa, vigilant que no hi hagus capinfectat a prop, i molt lentament vaigtrucar la porta. Em va preguntar simhavien mossegat o si anava amb algque haguessin mossegat. Li vaig

contestar sense cridar per no atraure

latenci dels infectats i em va obrir laporta. Vaig veure la seva dona dormint alsof. Li vaig preguntar si em deixava elcotxe i em va respondre que s, per acanvi de portar-lo amb nosaltres. Hi vaig

accedir. Lendem marxarem a primerahora...

... Ja fa sis mesos que estem aqu. Quandic aqu em refereixo a aquesta casa.Tots set vam arribar a una casa allada,enmig del camp. Dos ancians ens vanacollir. Tenien menjar de sobres.Naturalment no he explicat a ning quiva ser el culpable de tota la infecci. Hiha dies, que quan em miren, tinc lasensaci que saben el que vaig fer.Recordeu que us vaig dir que no emsentia culpable? Que no mimportava lavida dels altres? Doncs aix ha canviat.Per aix escric aquesta histria, per quanem trobin mort. No puc aguantar ms,

sc el culpable de tot i mereixo morir.

Rac de poesia

La posta del sol

Aquest poema ens parla de la posta de

so!.

7/29/2019 42 -juny- 2010

32/33

32

Ens expressa a travs de les frasesel significat de la posta de sol.Com n's, de bonica, i com apareix al cel,i que fa que el nostre cor estigui moltcontent i relaxat.

A tots ens agrada esperar el sol mentresurti a tots ens agrada veure com els ocells,quan el veuen, s'aturen i s'esperen,i com els arbres s'acomiadenamb totes les seves mansi esperen, segon rere segon,per tornar-lo a veure.

7/29/2019 42 -juny- 2010

33/33

Pellcula del mes: EL CONCIERTO

Fet i Fumut...!