40 DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 araarallegim

aquest cul-de-sac–diuSala–.Mari-na iRodalies són llibresde fugida.Sivas fugint, és probable que et trobisl’abisme. Pots anar-te’n una i duesvegades, però llavors, què?Els con-tesEl cotxe i Provisionalitat potsertenenunpunt de reconciliació, sónmés constructius que les dues no-vel·les anteriors”.

El narrador d’El cotxe es diu To-ni, com el de PereMarín, i desprésd’una visita al cementiri de Vergesperveureelnínxoldelsavis comen-ça a rememorar una històriad’amorquevaviurevint anysenre-re amb una noia, quan tots dos es-tudiaven a la universitat i anavencovanteldesig “alspassadissos i lesclasses tedioses”. “Ladiferènciaen-tre Pere Marín i Provisionalitat ésque lavisiódelnarradorhacanviat.EldePereMarínésmésviolent i in-adaptat, tot i que la història acabibé.AProvisionalitatés la visióde lajoventut al cap de dues dècades–explicaSala–.Elcotxecomençaenuncementiri, peròal capde trespa-ràgrafs ja és una gran històriad’amor.Lamort i l’amorsón lesdu-es realitats que ens transcendei-xen”. La relació entre el Toni i lanoia de Roses és breu i fulgurant,peròel recordsegueixviuanysdes-prés: “Semblaquesiguiunamores-capçat, però de fet continua. La vi-vència d’aquella història continua,per això ell encara es dedica a re-construir-la”. Després d’uns diestancats a casa d’ella vivint la seva

“Quan escrius, tot elque fas té un lli-gam, inevitable-ment –diu ToniSala–. Mai no

m’he sentit a fora ni a dins de la fic-ció. Em costa molt distingir entregèneres”.L’escriptorésmotiud’ac-tualitat per partida doble: d’unabanda,publicadosrelats llargs,Pro-visionalitat; de l’altra, aNotes sobreliteraturarecull textosespigolatsdepròlegs, conferències, articles i finsi totentradesalseublog,centratsenl’obra d’escriptors catalans dels se-gles XIX i XX i en l’anàlisi d’aspec-tes concrets com l’exili i la relacióentre autor i lector.

Perarribarfinsaquí,però,Salahafetunllargrecorregut,quevaarren-carambEntomologia, publicat l’any1997aEdicions62,mig anydesprésde guanyar el premiDocumenta. ElllibrecomençavaambResdenou, enquè el narrador observa les capesmésprofundesdels excrements: calanarmés enllà dels escarabats pilo-terspertrobar-hi l’arrel,cucsblancs,neguitosos i prims. Un any després,Sala va donar a conèixer la novel·laPere Marín, amb un narrador queporta el nom i cognom de l’autor iquerecordalarelacióambl’amicdeltítol, mort als divuit anys víctimad’un accident. A la pàgina anterior,SalaensadverteixquePereMarínésunnom“inventat”.L’any2001, l’es-criptorvapublicarunsegonllibrederelats,Bones notícies, i Petita cròni-

2222 Jordi Nopca

Toni Sala entra al catàleg d’Empúries amb ‘Provisionalitat’,format per un parell de relats llargs intensos, menysdesesperançats que les novel·les ‘Marina’ i ‘Rodalies’. Amés,l’escriptor recopila a ‘Notes sobre literatura’ una vintenallarga d’assaigs en què rellegeix la tradició literària catalana,des deNarcís Oller fins a Baltasar Porcel i Perejaume

ca d’un professor a secundària, onobserva l’educaciódesdedins: fites,trampes, enganys i misèries. Dosanysdesprésse’nvasortirambl’au-tobiografia del Floquet deNeu,Go-ril·lablanc, contrastadaràpidamentpel retrat del dia a dia d’un gambiàa Catalunya,Un relat de la nova im-migració africana (2004).

Amor i gelosia

AmbRodalies, Sala vaaconseguir elpremi Sant Joandenovel·la (2004)i també el Nacional de Literatura(2005). Tenia 36 anys. Potser unapart dels professors de secundàrial’havien deixat de llegir després dela seva crònica (caldria saber quèllegien fins llavors i què han llegitdesd’aquellmoment).Elcertésqueels dos reconeixements li van per-metre arribar a un públic més am-pli, que es va escindir entre simpa-titzants, acòlits i detractors. A Salali devien xiular les orelles durantforça temps, tot i que no va afluixarel ritme: Quatre dies a l’Àfrica(2005); Comelade, Casasses, Pere-jaume (2006), i Autoestop (2007)vanprecedir lasevaterceranovel·la,Marina (2010), protagonitzada perun personatge depressiu en un en-torn depriment, el Sant Feliu deGuíxols on va néixer l’autor l’any1969.Marinaerauncul-de-sacaní-mic i temàtic.Salan’hahagutdesor-tir per poder escriure les dues nar-racions de Provisionalitat. “Potserja hi vaig entrar a Rodalies, en

a

l ‘L’estiu no s’acabamai’,

l’excel·lent segon llibre

de contes d’Alba Dedeu l

Javier Marías recull les

seves narracions breus

44-45

46-47

l Entrevista a David

Monteagudo l ‘Terra de

caimans’, de Karen

Russell, finalista del

premi Pulitzer

llegim

“Si vasfugint, ésprobableque et trobisl’abisme”

PROVISIO-NALITATTONISALA

EMPÚRIES

140PÀG./14€

NOTESSOBRELITERATURATONISALA

EMPÚRIES

300PÀG./20€

41ara DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 arallegim

TONI SALAVAGUANYAREL

PREMINACIONALDELITERATURAL’ANY2005.CRISTINA CALDERER

agnòsticmoltgreu. “Aquestanarra-ciócomparteixambElcotxe l’accep-tació de la provisionalitat –raonaSala–.Alspersonatgesels tocaassu-mir-la i posicionar-s’hi: admetre lacrisi com una cosa bona o dolenta.Paradoxalment, assumint la provi-sionalitat la tornes perpètua”.

BonapartdeProvisionalitatpas-saadinsde l’hospital. “Ésun llocde

crisi en un doble sentit –explical’autor–. Primer,perquèa l’hospitalun no s’hi queda: o t’hi cures o t’himors. D’unamanera o altra acabestornant al món estable de fora. Se-gon, perquè l’hospital mateix estàencrisi:pateix lesretalladesdelGo-vern”. Sala no amaga les protestesdels treballadors. D’aquestamane-ra, és fàcil ubicar cronològicamentla història a la primavera del 2011.“Les dues narracions són textosmolt immediats, molt relacionatsamb la crisi actual –diuSala–.Tam-bé em preocupava la sobreelabora-ció, retocarmassa. Hi havia un ter-cerrelat.L’hedeixat foraperquèen-cara creix i no sé com acabarà”.

Amésde lamalaltia física,Provi-sionalitatpresenta tambéunperso-

SISAUTORSRELLEGITSPERTONISALA

passió, l’amants’ofereixanetejarelcotxe de la noia, i la troballa d’unaprova irrefutable de promiscuïtatdesferma la seva gelosia. “No sé eltemps quem’havia passat allà din-tre, girantobsessivamentalmicro-ones”, llegim a mitja narració: elpersonatge esdevé una fera que gi-ravolta, preparat per mossegar-sela seva pròpia cua, com una pante-ra. “És curiós que la imatge delmi-croones tambésurtaPereMarín...”,recorda Sala, que assegura no ha-ver-hi pensat fins llavors.

El cotxe des del qual el narradorrecorda l’aventura amb la noia deRoses remet al cotxe de vint anysenrere,elde lanoia.Apartirdeldes-cobriment que hi fa, la històriad’amor quedarà tocada de mort.“Les fronteres dels sentiments nosón gens precises. El jove passa decopde l’amor a l’odi, i no és fins queés gran que pot assumir l’amor quesentia per ella”, diu Sala.

Passejar per llocs complicats

Provisionalitat, la segona imés llar-ga de les narracions –pràcticamentarribaal centenardepàgines–, pre-senta una parella que poc desprésde celebrar les noces d’or han debaixar del núvol plàcid de la prime-ra vellesa. La dona perd el coneixe-mentdurantel viatgeenglobusqueescenificava els cinquanta anys dematrimoni iés ingressadaa l’Hospi-tal Trueta deGirona, on després dediverses proves i anàlisis rep un di-

ALSPERSONATGESDE

‘PROVISIONALITAT’

ELSTOCAASSUMIR

QUETOTS’ACABA

natge que arrossega “una malaltiamoral”, el germàdelmarit protago-nista.Curiosament, seràellquiver-balitzi una proposta per sortir del’atzucac. “Ambla literaturat’endúsels lectors a passejar per un lloccomplicat –admet Sala–. Si els por-tespercaminsquejaconeixen,notécap interès.Hihad’haverunaaven-turamoral”.

Revisar unapart del cànon

“Enel fonsdequalsevol obrad’arthiha una gran ambigüitat. No pots sa-berdeltotquinvalorté,osialcapdelsanys el que hi ha escrit s’interpreta-ràd’unamaneratotalmentdiferent”.Apartird’aquestapremissa,ToniSa-lahadedicatunaquantitatimportantde textos a revisar alguns dels seusautors de referència.Notes sobre li-teraturaenrecull24.EscriusobreSo-litud, deVíctorCatalà;L’escanyapo-bres,deNarcísOller;Josafat,dePru-denci Bertrana, i Quanta, quantaguerra, deMercèRodoreda. S’apro-ximaal’últimllibredepoemesdeJa-cintVerdaguer,Al cel. Valora la pro-ducciódeJoaquimRuyra i la ideadel’exilienGaziel.Dedicaunacinquan-tena de pàgines a Baltasar Porcel iuna trentena aMaragall. “Cada copque tornesaentrarenuntext clàssicelposesaprova.Ésimportantqueelsautorsrellegeixinelsclàssics”,diuSa-la, conscient que arriba unmomentenquè“ésidiotaplantejarsiunaobraés millor que una altra, perquè elsgrans llibres sónúnics”.2

Jacint Verdaguer

“VerdagueréstanfundacionalcomhovaserLlull. [...]Laseva llen-guaéstannetaquenohanipassatper lagramàtica, ielquehiexpressaés igualdepur”

Narcís Oller

“Defugiael tipismeielcolor localenfavorde laveritat i lamodernitat.Eraobservadorenprimerapersonade lespalpita-cionsdelstempsqueanavadescrivint”

JoanMaragall

“Maragall identifical’ànimacatalanaamblallibertat.Nocaldirquesense llibertatnohihacultura,peròquesenseculturatampochiha llibertat”

Joaquim Ruyra

“Nohihacapaltreautorcatalàambunapell tanprima.Arribaasentirelpaisatgecomsi fosuninstrument[...] i aixípoder rebre’lharmònica-menten laformamusical”

Mercè Rodoreda

“EnRodoreda lesparaulessónfísiques iprimigènies,sónparaulessòlides,semblaque lespuguistocar.Ésdescriptivaapartirdelssubstantius”

Baltasar Porcel

“Porcelet recordaqueescriure–ésadir,viure–significaanarsolpelmón,queésunensenyamentquesempreetrecordenelsgransautors”

42 DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 araarallegim

Iannis Ritsos, per sobre de tot,poeta. I després, només des-prés i perquè el lector se situï,

comunista i fillde terratinentsdelPeloponès arruïnats per la refor-ma agrària de Venizelos “i el malcapdelpare,massaaficionatacar-tes i a faldilles”. Així és comens elpresenta JoanCasas, que firma latraducció i la introducció a La so-nata del clar de lluna (Adesiara).Val la pena fer una altra cita del’esbós biogràfic que obre un vo-lum que, seguint la maraca de lacasa, inclou la versió original gre-ga i la traducció: “Unclàssic rural.La desgràcia. El pare que acaba almanicomi; el germà gran, mari-ner,morde tuberculosi, i al capdepoc la mare. La solitud, el dolor, isobre el dolor l’educació senti-mental. Ritsos, el noiet sensible ide salut fràgil, protegit per la ger-mana unamicamés gran que ell”.I segueix: mal estudiant però bonballarí i actor, feinetes a Atenes,l’amistatamblapoetaMariaPoli-doure, més gran que ell; primersversos, intèrpretdepiano, l’afilia-ció el 1934 al Partit Comunista...Fins que arriba el poeta del poblea partir dels versos d’Epitafi, es-crit per l’impacte que li produeixuna fotografia colpidora: unama-real costatdel seu fillmort, almigdel carrer, durant la vaga generaldel 1936.Mikis Theodorakis el vamusicarel 1960ienvamultiplicaraixí la popularitat.

Ritsos janopararia.Ésautordemés de cent reculls de poemes, a

ELS LLIBRESI LES COSES

IGNASIARAGAY

més de contes, teatre, assaig, crò-niques i de la seva activitat com atraductor.Lasonatadelclardellu-na, preciosa, del 1956, forma partdel recull Quarta dimensió, per amolts lasevaobramestra.Jahaviapassat la Segona GuerraMundial,durant laqualRitsoshaviapartici-pat en la resistència per acabarconfinat en diverses illes, fins al1952. Com remarca Joan Casas,

igual que aEpitafi, la veu del poe-ma és femenina, com si parlés lapoetessaMelissanthi, aqui se lihamortelmarit.Esfadenit, lacasa licau al damunt i per això surt aacompanyar l’amicquehavingutadonar-li el condol. “Aquesta casa,malgrat tots els seus morts, nopensa pas /morir-se. / S’entossu-deix a viure amb els seusmorts, /aviuredelsseusmorts, /aviuredela certesa de la sevamort, / i enca-ra endreça elsmorts en llits esba-landrats i en / prestatges que ca-uen. / Deixa’m venir amb tu”.

En la Grècia actual de vaguesgenerals i famílies arruïnades,quants grecs no deuen buscar re-fugi en Iannis Ritsos?2

‘LA SONATADELCLARDELLUNA’, PRECIOSA,FORMAPARTDELASEVAOBRAMESTRA,‘QUARTADIMENSIÓ’

Iannis Ritsos,el poeta delpoble grec

NORMA CORNES / GETTY IMAGES

CÒMIC

Cròniques deMakoki,el rei de l’underground

MakokivanéixerenunaBar-celona remoguda perles sacsejades socials i

culturals de laTransició i es vaconvertir,sensepretendre-ho,enel rei de l’undergrounddels80, el símbol d’una generacióqueva trobarenel còmic–perdamunt del cinema, la litera-tura o fins i tot la música– elmitjà ideal per veure-s’hi re-flectida.AmbguionsdeMedi-avilla i dibuixos deGallardo,aquestfugitiudelfrenopàtic,violent i dionisíac, va encar-narenformaifonselcorrentexpressiu conegut com a lí-nea chunga i va arribar a te-nir la seva pròpia capçalera, la fu-gaç revistaMakoki.

El 1994, finalment,Gallardovadecidir matar la seva pròpia cri-atura, una decisió que amb el

temps s’ha revelat tan positivaper a l’autor comperal personat-

ge.Contradient el seupro-pi títol, Todo Makoki norecopila totes les històriespublicades del personatge,peròsí –enunqüestionableformat apaïsat– el corpuscentral de l’obra de Gallar-do iMediavilla:Las aventu-ras de Makoki, La juventuddeMakoki,Fugaen laMode-lo, Makoki en Niu Yors i Lamuerte deMakoki. Les pàgi-nes del volum documentenun tipus còmic arran de car-rer, psicodèlic i sensepor a lavulgaritat, avui dia gairebéextingit, i alhora testimonien

l’evolució gràfica imparable deGallardo, el seu traç alliberat dedogmes i estils.2

TODOMAKOKIMIGUELGALLARDOIJUANMEDIAVILLA

DEBOLSILLO

557PÀG./17,95€

XAVISERRA

ELSMÉSVENUTS

FICCIÓ NO-FICCIÓCATALÀ

[ 1 ] Cinquanta ombres (I)

E.L. JAMES

Rosa dels Vents

538 pàgines i 17,90 € 1/20

[ 2 ] L’hivern del món

KEN FOLLETT

Rosa dels Vents

990 pàgines i 24,90 € 3/5

[ 3 ] Cinquanta ombres (II)

E.L. JAMES

Rosa dels Vents

568 pàgines i 17,90 € 4/16

[ 4 ] Cinquanta ombres (III)

E.L. JAMES

Rosa dels Vents

632 pàgines i 17,90 € 6/21

[ 5 ] Lliures omorts

J. CLOTET / DAVID MONTSERRAT

Columna

464 pàgines i 21 € 7/7

[ 1 ] Delenda est Hispania

ALBERT PONT

Viena

264 pàgines i 22,90 € 1/7

[ 2 ] Teresa Forcades

EULÀLIA TORT

Dau Edicions

214 pàgines i 18,50 € 2/19

[ 3 ] Córrer omorir

KILIAN JORNET

Ara Llibres

200 pàgines i 18,50 € 6/84

[ 4 ] Un cel de plom

NEUS CATALÀ / CARME MARTÍ

Ara Llibres

336 pàgines i 18,95 € 3/31

[ 5 ] La necessitat de ser...

MOISÈS BROGGI I TERESA POUS

Edicions 62

196 pàgines i 14,95 € 7/3

Rànquing setmanal del Baròmetre de la Comunicació i la CulturaPosició setmana anterior / setmanes en el mercat

FICCIÓ NO-FICCIÓCASTELLÀ

[ 1 ] Cincuenta sombras (I)

E.L. JAMES

Grijalbo

544 pàgines i 17,90 € 1/20

[ 2 ] Victus

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

La Campana

600 pàgines i 24 € 2/2

[ 3 ] Cincuenta sombras (II)

E.L. JAMES

Grijalbo

588 pàgines i 17,90 € 3/16

[ 4 ] Cincuenta sombras (III)

E.L. JAMES

Grijalbo

632 pàgines i 17,90 € 4/16

[ 5 ] El invierno del mundo

KEN FOLLETT

Plaza & Janés

990 pàgines i 24,90 € 5/5

[ 1 ] Unamochila para...

ELSA PUNSET

Destino

320 pàgines i 18,90 € 2/23

[ 2 ] El arte de no...

RAFAEL SANTANDREU

Oniro

240 pàgines i 15 € 5/59

[ 3 ] Cupcakes, cookies...

PATRICIA ARRIBALZAGA

Juventud

224 pàgines i 28 € -/1

[ 4 ] La segunda guerra...

ANTHONY BEEVOR

Pasado & Presente

1.220 pàgines i 39 € -/6

[ 5 ] Les voy a contar

JOSÉ BONO

Planeta

640 pàgines i 24,50 € 4/4

43ara DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 arallegim

“Un dels punts de partida de pràc-ticament tot el que he fet ha estatfer-me la pregunta: «I per quèno?»”, deia Giorgio Faletti durantla rodadepresentacióde la traduc-ció catalana i castellana de la no-vel·laApuntsd’unvenedordedones.Nascut l’any 1950 a Asti, l’italià esva donar a conèixer com a actor alscabarets de Milà durant la dècadadels 70. A partir d’aquí va fer car-rera coma actor de cinema i televi-sió, coma lletristadecançons i, finsi tot, vaprovar sort comapresenta-dor, al costat de Raffaela Carrà. Laseva inquietud –o potser la sevaambició– no el va fer aturar aquí:després de publicar cinc discos ensolitari, carregatsdebaladesqueesvolien guanyar el públic més sen-sible (Mio fratellonon trova lavoro),Faletti vaprovar sort en lanovel·la.L’experiment, el thriller Io uccido(2002), va vendre quatre milionsd’exemplars a Itàlia, un fet que enva esperonar ràpidament les tra-duccions. Grijalbo li va publicar latraducció espanyola l’any 2005 itres novel·lesmés, totes ambienta-des als Estats Units.

“Gràciesaaquests llibresse’mvadir que si Sergio Leone era el rei del’spaghettiwesternelmeucamperal’spaghetti thriller”, recorda l’es-criptor, que tot i l’èxit de vendes te-

Giorgio Faletti, autormorbós i eteri

nia l’espina clavada de no haver es-crit mai res sobre el seu país. Es vaposar a corregir la situació poc des-prés de publicar Soy Dios (2009), id’allà n’ha sortitApunts d’un vene-dor de dones, que arriba dos anysdesprésdeserpublicadaaItàlia idevendre’n 1.500.000 d’exemplars através del tàndem poc freqüentd’Anagrama i Amsterdam Llibres.En unmón en què les xifres són ca-da vegadamés polaritzades, Falet-ti assegura que la seva fortuna co-

mercialno té resaveureambles se-ves intencions: “Escric el queemvede gust im’entusiasma.No faig càl-culs”. Per demostrar que encaras’arrisca, explica els dos últims lli-bresquehaescrit:Treatti eduetem-pi, unanovel·lade “pares i fills” am-bientada en el món del futbol, i“l’autobiografiamusical”Da quan-do a ora, en què acompanya el textamb dos discos dematerial inèdit.

L’espurna inicial d’Apunts d’unvenedor de dones va arribar-li men-

APUNTSD’UNVENEDORDEDONESGIORGIOFALETTI

TRAD.PAUSANCHIS

AMSTERDAM/

ANAGRAMA

370PÀG./19,90€

XAVIER BERTRAL

tre rodava una pel·lícula ambienta-da a la dècada dels 70 aMilà. “Vaigdecidir-me a recordar aquells anysen què jo actuava al cabaret Derby.L’ambientnocturnexplosiu i ladol-cevitacontrastavenamblesaccionsde les Brigades Roges, que l’any1978 van arribar a segrestar AldoMoro”, sintetitza l’autor. Enmigd’aquestclima libidinós ialhorapo-lititzat, Faletti investiga un perso-natge que es presenta de la següentmanera: “Jo em dic Bo i no tinc po-lla”. “Desprésd’aquesta introducciótanexplícita,Bravos’amaga–recor-da Faletti–. És un personatge queodia dones i homes perquè pateixunamutilació.Potsernopotculmi-nar l’acte sexual, però el desig el téigual”.Hihaunaaltraparticularitatque enfosqueix unamicamés Bra-vo: es dedica a comerciar amb do-nes. Arriba el dia –era previsible–queunad’aquestesdoneselcaptiva:“El llibre és, sobretot, una històriad’amor, conflictiva idifícil, entreunhomecomelprotagonista i laCarla,queté la intenciód’entraralmóndel’intercanvi”.

Sihaguésdedefinir l’elementro-màntic de la novel·la Faletti fariaservirdosadjectius: “morbosa ietè-ria”.Pera l’autor–quereconeixques’ha enamorat una mica de la sevacreació femenina– lesgranshistòri-esd’amorsovintnosón“físicamentsatisfetes”, i cita, com qui no vol lacosa,Romeu i Julieta.2

2222 Jordi Nopca

44 DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 araarallegim

“Tincunapartunamicarecargolada, ho reconec”

Laseva trajectòriaésbensingular.Vaig començaral revésdelmón, es-crivint novel·les grosses. La prime-raqueAcantiladovapublicar va serl’última que havia escrit, Fin. Pa-ral·lelament, vaig anar escrivintcontes, un gènere que com a lectorm’ha interessatmoltdesdesempre.

En un primer moment, El edificiohavia de portar per títol Cuentosque acabanmal.No és el primer llibre de contes quehe escrit. N’hi ha un d’anterior pen-dentdepublicació.VamoptarperEledificio perquè és un volumde con-tesmolt variats, sense nexe d’unió,en què de tant en tant apareixen es-calesdeveïns iblocsdepisos.Amés,un edifici de grans dimensions és elgran protagonista del primer conte,que és el més recent de tots: el vaigescriure fa pocsmesos.

És un dels contes en què es nota lainfluència de Jorge Luis Borges.

Volia que fos el meu homenatgeparticular. Hi faig servir un llen-guatge científic, gairebé notarial,però també precís (i m’agradariapensar que també amb elegància).Per mi els quatre grans escriptorsde contes són Anton Txèkhov, Jor-ge Luis Borges, Julio Cortázar iEdgar Allan Poe.

No hi ha pràcticament cap narra-ció que superi les deu pàgines.Volia prescindir de tot allò que fossuperflu, assumint les premissesbàsiques del conte, amb una pre-sentació, un crescendo, un clímaxi una resolució. Val a dir que hi hatambé algunes narracions que, se-guint lamarcaMonteagudo, no te-nen un final definit.

N’hi ha que aposten per descripci-ons d’accions i situacions moltdetallades.Encontes comElverraco tenia l’as-piraciód’anar fins al poemaenpro-

Es va donar a conèixer fa tres anys amb ‘Fin’. Des de llavors, DavidMonteagudo haeditat dues novel·les escrites anteriorment. Ara publica el primer llibre de contes, ‘Eledificio’, començat abans de ‘Fin’ i ambmaterial que arriba fins als últimsmesos

Escriptor

DavidMonteagudo

sa. Està fet amb tota la intenció delmón, de lamateixamanera que co-nec lespossibilitatscomercialsme-nors d’un recull de contes. Vaig ar-ribar a pensar algun títol unamicaprovocador com:Este libro no se leecomo una novela.

Hi ha una sèrie de contes en què elnarrador o el protagonista es potconfondre amb vostèmateix.L’element autobiogràfic és presenten diversos contes. En un hi surt elmón dels castellers. En un altre hiapareix la frustraciódenohaver-mepogut dedicar al bel canto.

ÉsElduquedeMantua: el protago-nista es troba enmig d’un escena-ri, apuntdecomençar la represen-tació de l’òpera Rigoletto. Passamolta por.Perquè lasevaactitudcapa lamúsi-canoés lad’aquellsconcursantsques’atreveixen a tot. Sap una micad’òpera i sap que difícil que és im-

postar laveu: téunaresponsabilitatterrible, ihadedecidirsi l’assumeix.

Dos dels contes més inquietantsdel recull sónLaaraña iElgloboenformadecaballito.Entotsdoshihaaparicions d’elements insòlits alsostre d’una habitació normal icorrent.El segon conte se’m va acudir per-quèelmeufill teniaunglobusque joem trobava enganxat al sostre a lamatinada, quan tornava de la fàbri-ca, i que m’inquietava força. Quanets escriptor, d’aquesta mena desensacions momentànies en potstreure històries potents. Sovint es-cric sobre el contrast entre realitati abismes.Enuncontextquotidiàespot obrir una escletxa que, de cop ivolta, et mostri el més horrible.Molts d’aquests contes observencoses que fallen.

Hi ha personatges que s’han d’en-frontar a situacions bastant fos-ques. A La fiesta de la escalera hiha dos veïns molt misteriosos. Enun altre hi trobem un personatgeque comença a perseguir una no-ia obsessivament.Tincunapartunamicarecargolada,horeconec.Latrecpercridar l’aten-ció o per commoure.

Hihaunparelldecontessobre l’es-criptura, també: Los homúnculos iEl escritor en ciernes.Aquí hi convoco alguns dels meusfantasmes. Durant molt de tempstenia por de ser algú que escriu du-rant cinc o deu anys convençut queallò era bo i que o bé no s’arribava apublicarmaioqueacabava interes-sant amolt poca gent. Também’es-pantavaelmodelde l’escriptor fan-tasma, que ho pensa tot –pseudò-nim, títol, història– i a l’hora d’es-criureallò tanfantàsticnose’nsurt.

Després de Fin, l’expectació peruna novel·la nova deMonteagudocontinua creixent. Comho tenim?He començat un llibre nou. Lame-vadonaemdiuquehedecontinuar,que els capítols que tinc escrits sónboníssims...El tincaturat,peròm’hihe de tornar a posar. Des de fa tresanys visc una distorsió del procéscreatiu:MarcosMontes iBrañagan-da havien de ser publicades, i per-què sortissin amb qualitat havíemde tornar-les a treballar.

El23denovembrearriba l’adapta-ció cinematogràfica de Fin.Ja l’he vista, i n’estic content. Ésunbonproducte, fetambintel·ligènciaiofici.El finaléssorprenentment fi-dela la filosofiaambquèvaigconce-bre el llibre. És molt adequat ques’estreniara.Coincidiràamblafidelmón prevista pelsmaies. És curiós,però la sensació que tenim és quetot s’ensorra i tot s’acaba.2

CÈLIA ATSET

2222Jordi Nopca

“JAHEVISTL’ADAPTA-CIÓDE‘FIN’.ÉSUNBONPRODUC-TE,FETAMBINTEL·LI-GÈNCIAIOFICI”

45ara DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 arallegimarallegim

QueEdicions delPeriscopi inau-guri el seu catà-leg amb Terra decaimans, la pri-mera novel·la deKaren Russell

(Miami, 1981), finalista del premiPulitzer 2012, diumolt del projec-te impulsat perAniolRafel. Segonsla revista The New Yorker, Russellés un dels vint autors menors dequarantaanysmésprometedorsdel’actual panorama literari nord-americà.Coherent ambel propòsitde serunsegellmodern i totalmental dia, però alhora rigorós i de qua-litat, aquestprimer títol ésunacar-ta guanyadora. En sintonia ambl’esperit del projecte, el dissenydelllibre també és esplèndidamentcridaner.

Terra de caimans és una novel·laque costa dedefinir.Que les tres ci-

Crisisentre caimans

DESPRÉSDEPUBLICARUNASELECCIÓDEDEUDELESHISTÒRIESQUEHAVIADONATACONÈIXERENREVISTESLITERÀRIES,KARENRUSSELLHAESCRITLASEVAPRIMERANOVEL·LA, ‘TERRADECAIMANS’,FINALISTADELPULITZER2012

ELLLIBREDELA SETMANA

PERFILtes que hi surten siguin de LewisCarroll, de Bob Dylan i de DanteAlighieri ja permet entreveure unamica la seva condició de poti-potiatrevit i enjogassat.Mescla de relatiniciàtic, de retrat familiar excèn-tric i d’aventura de tons espectrals,la novel·la està protagonitzada perAvaBigtree,unanoiade tretzeanysque viu en una illa de Florida des-connectada del continent. La sevafamília és propietària d’un parc te-màtic de caimans, i la història co-mença just quanelmónde l’Avaes-tà a punt d’ensorrar-se. La mortprematura de la mare, els especta-cles de la qual eren el principal re-clam per als turistes, i la creació enterra ferma d’un parc rival fan quelasevavida,estrafolàriament idíl·li-ca fins aleshores, faci un tombradi-cal. Per si això no fos prou, aviatl’Ava es queda sola. El pare se’n vade viatge de negocis, la germanagran, l’Ossie, s’enamorad’unfantas-ma a qui segueix fins a l’inframón,i el germà, en Kiwi, decideix eman-cipar-se i fitxa per la competència.

Per l’attrezzo i elmaterial humài argumental amb què està cons-truïda, ja es veu que Terra de cai-mansnoesmouenunsparàmetresestrictament realistes. Això no voldir, però, que sigui convencional-ment fantasiosa. En algunspassat-ges, sobretot durant l’expediciópels pantans de l’Ava per trobar laseva germana desapareguda, ellector té la sensació que Terra decaimans és molt propera al realis-memàgic: pel to de contarella exu-berant amb què es desplega, per lanaturalitat amb què es relaten lessituacions més estranyes, per lahumanitat insòlita però en totmo-ment versemblant dels personat-ges… Tanmateix, la novel·la noabandonamai un cert realisme defons. Els capítols narrats en terce-

ra persona (els que segueixen laperipècia d’enKiwi) aspiren en totmoment a la veracitat més clàssi-ca. La veu de l’Ava, en canvi, fapensar en un Holden Caulfieldque, a més de ser fan de MarkTwain, també ho fos de GarcíaMárquez.

En consonància amb tot això, elllenguatgedeRusselléspoderós,ru-tilant, sovint tirant a poètic, audaçsense esforç, molt expressiu. Hiabunden les comparacions, recorresovint a lametàfora, no té por d’en-filar adjectius. També és un llen-guatgemoltprecís,però.Les filigra-nesverbalsdeRussellno tansolsnovanendetrimentdel’obra.Ensónlabase,hodeterminentot.Delpareielfill que no s’entenen gaire i que no-més de tant en tant estan d’acord,ens en diu: “EnKiwi i el seu pare devegades es podien trobar a la inter-secciódelessevesdues ires,comve-ïns que s’acostessin al filferro espi-nósd’unatanca”.Excel·lent.Aixònovoldirqueel lectornopugui tenir laimpressió, a vegades, d’estar assis-tint a un espectacle de gimnàsticaartística fet amb paraules. I que,èbria de verbositat virtuosa, a esto-nesno sembli que lanovel·la noméssegueix la lògica de la seva pròpiaforça iexuberància, iquesembliqueavançasenseunsentitdefonsniunaintenciófinal.Nopassares.Éselriscd’apostar fort.

L’univers de Russell, amb elsseus personatges còmics, entra-nyables i marginals, pot resultarsimpàticament extravagant, peròtambé és colpidoramentmelancò-lic. Si se’n volgués fer l’adaptaciócinematogràfica, el guionista i di-rectorWes Anderson seria un boncandidat. KarenRussell i Edicionsdel Periscopi: una escriptora i unaeditorial molt joves de les qualssentirem a parlar.2

“ELLLENGUAT-GEDERUSSELLÉSPODERÓS,RUTILANT,SOVINTTIRANTAPOÈTIC,AUDAÇSENSEESFORÇ,MOLTEXPRESSIU”

PEREANTONIPONS

TERRADECAIMANSKARENRUSSELL

TRAD.MARTAPERA

PERISCOPI/

TUSQUETS

444PÀG./19,50€

GETTY IMAGES

EL SECRETDE...

Andrea Rodés, a més de seruna gran periodista, és lli-cenciadaenADEitéunpost-

grauenhistòriadel’art.Vapublicarel2008PorChinaconpalillos(Des-tino), un retrat de la Xina a partird’unamenadereportatgeantropo-lògic que analitza el país a travésdels restaurants i la gastronomia.Totplegat lihadonatunavisiómésdiversa de la vida que la que tenenel comúdels periodistes. Això, su-mat a l’experiència personal, haquallat en la sevaprimeranovel·la,LlunydePequín (Columna).Lahis-tòria troncal del llibre és un retro-

bament familiar i un trencaclos-ques amorós. Més que això, a mim’interessa elmónque hi descriu:el dels expatriats a la Xina. Per ex-periènciapròpiagaranteixoquelesanècdotes que hi surten són reals,sobretot les que fan referència altracte pejoratiu dels europeus capals xinesos, com que ni se’ls acuttrepitjarunhospitalxinèsoquesóncapaços de pagar una morteradaper no volar amb línies aèries lo-cals. Entre periodistes espanyolsn’hihaviaqueparlavendelsxinesoscom “els macacos”. Lligat a això,Lluny de Pequín fa una referència

aDiesaBirmània, lanovel·laenquèGeorgeOrwell es referia d’aquestamanera a certs cavallers britànics:“Aquella mena de gent que maihauria d’haver trepitjat Àsia... Pera ells, els nadius eren al cap i a la fisubjectes, éssers inferiors amb lacara fosca. Hi ha gent que noméspot estar a gust a l’estranger simenysprea els seus habitants”.

Un dels protagonistes és el pe-riodista nord-americà Osterme-ier, pel qual l’Alícia, el personat-ge principal de Lluny de Pequín,sentdevoció.Ostermeier ésPeterHessler, excorresponsal del set-

manariTheNewYorkeraPequín iamb qui Rodés va establir unaamistat a partir de la fascinaciópels seus escrits. Fins i tot va vi-sitar l’estat on Hessler té les ar-rels, Missouri, per després retra-tar millor els orígens immigrantsalemanysdeHessler/Ostermeier.

Perser francambel lector, con-fesso que tot això ho sé perquèl’Andrea i jo vam viure junts du-rant aquells anys a Pequín. I tam-bé sé que si no fos pel suport queemvadedicaraleshoresprobable-ment ara no estaria en la primeralínia de foc de la vida.2

Andrea Rodés

CRISTIANSEGURA

UNDELSPROTAGO-NISTESDELANOVEL·LAÉSUNANTICCORRES-PONSALDE‘THENEWYORKER’

46 DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 araarallegim

“Qui era jo lla-vors? Què feiaexactament?Anava al bany?Teníem bany?Alguna vegadaem vaig rentar

lesdents?Tenia raspalldedents?Emrentava lesdentscomqualse-vol noi d’Eretz Israel? D’on treiala pasta? I què feia entre batalla ibatalla?Quiera,enquèpensavalamajoria de les vegades en què norecordo que pensés? I què és unrecord?Un record és el que jo es-cricqueésunrecord”.YoramKa-niuk (Tel Aviv, 1930) ofereix a1948unmagnífic assaig sobre elsefectesenlamemòriad’unaexpe-riènciatantraumàtica,brutal i in-humana com una guerra quantens només 17 anys. Més de 60anysdesprés,fal’esforçderecons-truir aquells tresmesos en què lasevavidavapenjard’unfil, enquèveia desaparèixer companys gai-rebé cada dia i en què es va haverd’enfrontara la terribleveritatdela guerra: omates o etmaten.

L’autor reconeix que no sapbenbési el que recordavapassaren realitat, però assegura que“unamentidacomaresultatde larecerca de la veritat pot ser mésautènticaque larealitat”.Kaniukescriucontra lareescripturade lahistòria que considera que s’hafet d’aquell conflicte bèl·lic i, so-bretot, del paper que hi va jugarelPalmaj, l’organitzacióclandes-tinaparamilitarquevaexercirdeforçadexoc. “Ensvanenviarambgran entusiasme a fundar un es-tat per a les seves famílies assas-sinades, un estat per als seusmorts, i ells no sabien que aquellestat seria unamena demanico-mi en el desert, tot sembrat de lafarina dels ossos de jueus que novan aconseguir arribar-hi vius”.

Les batalles i els espais mortsabans del combat, però, són l’eixdel llibre. Una concatenaciód’atrocitats, anècdotes diverti-des, reflexions sobre l’amistat, laconvivència amb els àrabs, l’Ho-locaust i el pes de la història quearrossegacada jueu.Lesvivènci-esmésdures(l’autorviuturmen-tat per haver matat un nen àrabdurant la guerra) deixen pas auna confessió: només gràcies alsoblits selectius es pot superaruna experiència tan dolorosa. I aquinohofa lipassacomaunper-sonatge que apareix al final delllibre, per al qual el rellotge deltempsvaquedaraturat enaquellany fatídic del 1948.2

Un dels tòpicsmés gastats de laliteraturauniver-salésel lligamen-tre les estacionsde l’any i lesedatsde la vida huma-

na.De laprecisiódelspoetesantics,que cantaven sobre el gèlid vent deTràcia i sobre la poma que encararesisteix a la brancamés alta, hempassat als estereotips rígids: la pri-maverapertanya la joventut i laneua les temples, a la vellesa. La imagi-naciópoètica téel repteconstantdesuperar la lògica proverbial de lesquatreestacions.L’ametllerdeMa-ragall, que floreixentre laneu, iT.S.Eliot, queconsiderava l’abril elmesmés cruel, mostren la importància

Sobre els dos cavallsbais i altres instants

de contestar a la saviesa popular.Amb L’estiu no s’acaba mai, AlbaDedeu entra a consciència a sospe-sar les imatges consolidades.

Lasuposada felicitatde l’estiunoresisteix la prova. En aquest reculldenourelatsbreusnohihanihoreslentesniolordecremadesol,nives-tidets lleugers ni llargs viatges. Delluny, potser es pot sentir la veud’Ella Fitzgerald, taral·lejant Sum-mertime. El refrany amb el consolinútil–Sohush, littlebaby,don’t youcry...–atrapa l’instantprecísenquèuna criatura s’adona que el món dela seguretat infantil s’acaba i que laconsciència de la mort es despertacomuna fiblada.

Elnexeentreunrelat i l’altreés ladesunió d’aquestmón imaginat. Hi

hapersonesqueconviuenenunma-teix temps i espai, però això és unamera coincidència. Els destins delspersonatges no quallen en una co-munitatnis’enllacenmaienlligamsgairepermanents.Tot flueix, l’espaiés obert i la llibertat demovimentsengendra una solitud feixuga.

Es fa molt evident el contrastamb unmón d’abans, contingut enels llibres que els herois de Dedeullegeixen de tant en tant. Encara éspossible, doncs, recordar una altramanera de pensar el món, però sa-bent alhora que aquests modelss’han fet inservibles. Els referentssón només el grau zero a partir delqual es poden anar comprenent elsneguits de tantes i tantes coses in-acabades, el buit que s’eixampla.

La quotidianitatmés anodina ésminuciosament descrita amb unfil de veuneutre que prové sempred’un personatge encara en cons-trucció. Però sota aquest discursplaner, fotogràficament exacte,batega tota una altra vida. Aquestsegon pla, que permet a l’autoraconstruir una reflexió sobre lapròpia tasca de cronista, es basa enreferents gens improvisats. En eltaller de figuretes de porcellana,que viu de ridículs rituals de bodesi bateigs, una noia fa les seves prò-pies nines de porcellana. I quans’aixeca el teló, no hi hemde veurenomés els ninots que representenla gent del seu entorn, sinó tambéla Nora d’Ibsen, la sala que Villa-longa es vanegar a descriure i tam-bé la nina de cartró que Rodoredaes va oblidar al ras.

Alba Dedeu atrapa sàviament lasensació d’angoixa de viure en unmónfetdepecespetitesd’unpuzle.No és fins que es desempallega dela imatge preconcebuda de comhauria de ser una excursió plàcidaa la muntanya quan la protagonis-ta s’adonaque se sent viva, i tot justllavorséscapaçdeveuredoscavallssota la pluja i trobar el mot exacteque descriu el seu pèl rogenc.2

Hi ha llibres que,més que per om-plir un buit in-tel·lectual,neixenper ajudar amics iparents en l’an-goixosa tasca de

trobar un obsequi adequat. Ambl’efervescènciad’afirmaciónacionalque vivim i a les portes de la campa-nyanadalenca,aquestagramàticafade bon regalar. Té el preu i el gruixjust per fer-te quedar bé.

Almobledelmenjadorfaràpatxo-ca, però ¿aporta prou novetats per-què els professionals de la llenguan’acabemarrugant el llom?

La principal novetat és que pre-sentaelscontingutsenordrealfabè-tic i trossejats.Enaquest sentit, imi-tamanuals d’enorme èxit en l’ense-nyamentde l’anglès a estrangers.

Sónllibresquepretenenresoldredubtes concrets amb lamínima te-oria.L’usuaripotanardirectealmotol’estructuraqueelsuscitasenseha-ver-lo de pescar dins un capítol. Enaquestscasoséscrucialquel’edicióila tipografia l’ajudin a arribar-hi.

L’ideal és que ja hi pugui accedir

Presentació innovadora de continguts vellsfullejantel llibre,peròaixòésdifícilsi no es numeren les entrades i esposen al capdamunt de cada plana,cosa que aquest llibre no fa. L’altravia –en aquest cas l’única realmentfuncional– és arribar-hi a travésd’un índex final de paraules i con-ceptes, que en aquesta gramàticapotser peca de succint.

Ara bé, si l’índex és el camí, no tégaire sentit que certs punts grama-ticals no es tractinun sol cop imés afons,enllocdefer-losaflorarenmúl-tiples entrades. Aquest trosseja-ment, amés de crear redundàncies,facaureenunexcésdesimplificació.

A la primera plana en tenim unexemple. L’entrada a: darrere elsverbses limita adir que “laadesapa-reixquanel complementésunaora-ció introduïda per la partícula que” iposa comaexemples correctes “Vo-liacontribuirquelescosesfunciones-sinmillor”o“S’exposaquetothomelvegi”.Ni tan sols crea un vincle amblasubentradacaigudadepreposicions(pàg. 347), on descobrimque “en al-gunscasosladesapariciódelaprepo-sició fa que l’expressió sigui massaforçada” i ensdóna alternatives.

L’usuari neòfit, depenent d’onvagi a parar, pot acabar entenent lanorma de la caiguda amb un reduc-cionisme que farà que empitjori elsseuspropis textossi s’autocorregeixfent-ne una aplicaciómecànica.

Evitant repetir lamateixanormadiverses vegades, potser hi hauriahagutprouespaiperexplicar-lique,en la llenguamés espontània, mol-tesd’aquestescaigudesnoes fan(niés probable que es facinmai).

I jaséquealgúempotdirquenoésbo que l’atabalem relativitzant lanorma vigent, però estic convençutqueencarase’ldesconcertamésobli-gant-loadescobrirtotsolquepartdelqueaprènpotsernoésgaireadequaten registres informals.

I és que, en el fons, ésmolt difícildivulgar una norma que està pen-dent d’actualitzar. Tirar pel dretcrea confusió. Elucubrar tampocajuda gaire, ni és el lloc adequat perfer-ho. Però un excés d’ortodòxiaobliga a defensar punts de la normades d’una rigidesa que ja és poc cre-ïble i que d’aquí un temps pot que-dar fora de joc si la reforma norma-tiva és de l’abast que convindria.2

Lamemòriade la guerrad’independènciad’Israel

SIMONASKRABEC

L’ESTIUNOS’ACABAMAIALBADEDEU

PROA

196PÀG./17€

GRAMÀTICACATALANADELAAALAZMARTAMAS/

ALBERTVILAGRASA

PUBLICACIONSDE

L’ABADIADE

MONTSERRAT

1948YORAMKANIUK

TRAD.DERAQUEL

GARCÍALOZANO

LIBROSDEL

ASTEROIDE

226PÀG./18,95€

DAVIDMIRÓ

ALBERTPLANUALART

PERE VIRGILI

V

47ara DISSABTE, 27 D’OCTUBREDEL 2012 arallegim

Si heu llegit lafantàstica no-vel·la Negra es-palda del tiempo(1998) recorda-reu que en aquellterritori s’hi pro-

clamavaunreialme:elReinodeRe-donda, sotaelnomdeKingXavier I,després d’assumir l’abdicació deJon Wynne-Tyson. Javier Marías(1951), un republicà incorruptible iconfés, acceptava el tron amb l’ob-jectiu lúdic i clarividentdedefensarla deixa literària d’aquell llegenda-ri, real i fictici, reialme.Enguanyde-fensa, a l’empara del títol nobiliariMala índole, part del seu llegat lite-rari, el configurat sota el noble gè-nere de la narrativa breu.

Mala índole porta el subtítol deCuentos aceptados y aceptables, i ésun recull delsmillors contes que ha

Els contes acceptablesde JavierMarías

escrit Javier Marías al llarg delsanys. L’autor ha fet la seva pròpiagarbelladaielresultatreuneixenunsol volum part rellevant d’aquellstextosqueenel seudiaesvanpubli-car en dos llibres a part: Mientrasellas duermen i Cuando fui mortal,mésquatrenarracionsafegides,quefins ara no havien estat recollides.En definitiva, 30 relats que podenser una entrada perfecta a l’universdel’escriptor.Almeuparer,però,nodeixadeser laportaméspetita,onlallum ésmés pàl·lida.

En crítica literària dol el fet quea un no li agradi el volum que estàllegint. Si la cosa és senzillamentdolenta, ho podem deixar córrer;però, i sinohoés?Aquests relatsnom’ho semblen pas dolents, diguemque la majoria sónmés que accep-tables. Tanmateix, com es pot do-nar respostaaunensopiment tenaç

“Aquest és un llibreobertal’esperança,a l’esperança de la

gent honesta i de la joventut”,comença La pell de brau, deSalvador Espriu, carta en for-ma de 54 poemes a Sepharad-Espanyaquecontéasseveraci-ons vigents com“alhora vícti-ma, botxí,/ odi, amor, lament irialla,/ sota la closa eternitatdel cel” o aquell “cal fer-ne vi-da/ del foc que venç per sem-pre/ l’hivern de Sepharad”.

“A banda de ser una de lesobresmésconegudesi llegidesde les lletres catalanes, s’aca-bàconvertint, especialmentala dècada dels 60 i 70, en unveritable pou d’inspiraciód’un gran nombre d’emble-

mes de caire polític i civil–escriu Olívia Gassol iBellet a La pell debrau de SalvadorEspriu, o elmite dela salvació (PAM,2003). Una micamés endavant,afegeix que la di-mensió pública

“acabà consolidantun tipus de lectura que

en alguns moments arribà adistanciar-seprouconsidera-blementdelsobjectius i inten-cions tant literaris com ideo-lògics que s’hi havia plantejatSalvador Espriu”. Gassol de-dica tot un assaig a repassarels mèrits d’un dels llibresmés contundents de l’autor.Mésenllàde les invectivespo-lítiques, el poemari conservaun bon grapat d’imatges d’unexpressionisme sinistre.2

POETESDELXX

JORDI NOPCA

Carta aSepharad

davant el llast correctíssimd’aquesta trentena de narracions?¿És una qüestió estilística, temàti-ca, lingüística? Diu Javier Maríasque un pot escriure un article o unconteperquè li encarreguen;deve-gades se li proposa fins i tot el tema,i això no li sembla pas greu si unmateix faelprojecte seu i s’hidiver-teix. Ésmés–diu–, quenomés con-cepescriure algunacosa si el diver-teix, i només pot divertir-se si li in-teressa. Dit això, i una vegada aca-bada la feixuga lectura, he arribata la conclusióqueelmón literari deJavierMarías nom’interessa gens,m’abalteix. Hi ha, certament, sen-sibilitats descompartides. Els seusrelatspoblatsde fantasmes,d’intri-gues forçades, d’assassins a sou,mafiosos caiguts endesgràcia, per-sonatges que s’escolen d’altres no-vel·les (Ruibérriz), tipus que topenamb fets estranys o extraordi-naris però que hi responenambnormalitat connatu-ral, metges misterio-sos... L’usat tema deldoble, la barreja entreficció i realitat, les his-tòries d’intranquil·li-tat, en què l’amenaça oel perill sempre són la-tents, en què els protago-nistes són temptats a fer al-guna cosa, però hi renuncien. Laprosa adusta i les influències cine-matogràfiques, de Txèkhov oHen-ry James, però mai a l’alturad’aquests; l’humorparc, i un sovin-tejat artifici que no acaba produintels efectes catàrtics o lúdics espe-rats. I no obstant això, hi reconecalgunes narracions ben assolides,com lamateixaMala índole iMien-tras ellas duermen.

Personalment prefereixo elMa-rías escriptor d’articles periodís-tics, elméscombatent, vibrant ipo-lèmic, aquell capaçd’acusarels edi-tors de ser “unos ignorantesmerca-chifles dedicados a traficar conputas de postín” o retreure a JuanManuel de Prada d’haver-lo plagi-at; elMaríasassagista id’algunano-vel·la excel·lent. No en va és mem-bre de la Real Academia Españolai un dels escriptors espanyols méstraduïts, fins i tot a la gremial con-fraria anglesa Penguin.2

MALAÍNDOLE.CUENTOSACEPTADOSYACEPTABLESJAVIERMARÍAS

ALFAGUARA

432PÀG./19,50€

LAPELLDEBRAU/SETMANASANTASALVADOR

ESPRIU

EDICIONS62

160PÀG./9,95€

(DIUMENGE,AMB

L’ARA)

“Coneixeu la veritat, i la veritatus farà lliures”.Ambl’epígraf

del’evangelideJoan,KateAtkinsontroba l’ingredient que li ha permèsdedicar-sea la literaturadurant l’úl-tima dècada, el detectiu privat i ex-policia Jackson Brodie. A Expedi-ents, elprimerdelsquatrecasosqueha protagonitzat fins ara, Brodies’enfronta a la resolució de trescrimsanticsquetenenunaestranyarelació. Atenció: Atkinson escriuamb grapa i sentit de l’humor.

ExpedientsKATE ATKINSON

Trad. ImmaEstany

LaMagrana / Circe

ARAL’APARADOR

FICCIÓ

El llop del conte amenaça la Ca-putxeta, però lanena jano s’es-

panta, i li etziba: “I estàs bendespa-rasitat?” Un nen diu, malhumorat:“Els nens hauríem de néixer ense-nyats. Així jo avui no hauria d’anara l’escola!” Els petits han canviat, iRaquel Garcia Ulldemolins, que esdedica a la traducció, a la il·lustra-ció i a la pintura des de famés d’unadècada, ho demostra amb humor alllargdelcentenardevinyetesdeMa-ma, papa... no sabeu res de la vida.

Mama, papa...no sabeu res...RAQUEL GARCIA

Panini Books

HUMOR

Nascut l’any1987aMadrid,Javi-erRuescasés llicenciatenperi-

odisme i no ha trigat a convertir-seen un dels últims fenòmens de la li-teratura juvenil. Acaba de fer 25anys i ja té quatrenovel·les publica-des, l’últimadelesqualsésPlay–tra-duïda al català a Bromera–, en quèun noi descobreix que el seu germàté un talent desbordant per com-pondremúsica i cantar i el conver-teix enun fenomendemasses a tra-vés de YouTube.

PlayJAVIER RUESCAS

Trad. A. Terrades

Bromera /Montena

JUVENIL

JOAQUIMARMENGOL

MANOLOGARCÍA

L’esperan-ça d’EspriuDiumenge, unvolum de poesiade SalvadorEspriu per9,95 €