Prim'-Mill cntrc cis anvs 1956-1978

i pub)Iicats per separat (i molts en

castclla).

Frances A. YATES, Assaigs sobre

Ramon Llull, Empuries, Barcelona,

1985. Es tracta d'una compilacio

dc tots els estudis lul•lians de la Ya-

tes, publicats originalment per sepa-

rat.

3. Ramon Llull (sobre els angels, el pa-radis i 1'infern)26

- Libre de contemplacio en Deu (1273-4), ORL vols.11-V, i OE-[I, sobreels angels, veure la Dist. X cap. 37,sobre cI paradis i I'infcrn, la Dist.Xlcaps.56-59, Dist.XXI caps. 97-99.

- Doctrina pueril (1274-6?), ORL vol.I, sobre cis an gels, cap.98, sobrel'infcrn i cl paradis, caps.99-100.

- Libre dels angels (1274-83?), ORL-XXI.

- Libre de meravelles (1288-9), OE-I,OSRL-II, sobre els angels, llibrc 2,sobre el paradis i l'infcrn, Ilibres 9-10.Arbrc de ciencia (1295-6), OE-I,,,Arbre angelical>>, 10a part, sobre elparadis i l'infern, veure l'arbre evi-tcrnal, que es 1'l la part.

- De quadratura et triangulatura cir-culi (1299). La segona part d'aqucstaobra, do la qual no n'existcix ediciocritica in en llati ni en catali, I en laqual Llull aplica la quadratura i latriangulatura del cercle tal i corn calentendre-les a partir de l'Art, a ]atcologia, ha estat editada en francesamb cl titol Principes et questions detheologie (trad. de Rene Prevost,OSB, i Armand Llinares, introduc-cio i notes d'Arniand Llinares),Cerf, Paris, 1989. El capitol 10 de la1> seccio (<principis,,) i de la 2a see-c16 (<>questions») esta dedicat a lassjerarquia celest».

- Liber de lumine (1303), OM.- Liber de ascensu ei descensu inte-

llectus (1305), RLOL IX, 1981, so-bre els angels, 8a Dist.

Acs generalis ultlma (1305-1308),RLOL XIV, 1986, pp. 216-224.Ars mystica theologiae et philosop-hiae (1309), RLOL V, 1967, sobrecis angels, vcurc la Dist . IV, cap. 2.Liber correlativorum innatorum(1310), RLOL VI, 1978, sobre elsangels , vcurc la Dist. V.Liber de Deo ignoto et de mundoignoto (1311), RLOL VIII, 1980,sobre els angels , Dist . II, caps. 21-22.Liber de locutione angelorum (1312),editat per Josep Perarnau i Espelt,ATCA 1, Barcelona, 1982.

4. Ramon Llull (sobre els eels)

- Libre de Contemplacio (1273-4) Dist.X cap.32.

- Doctrina pueril (1274-6?) cap.3(cronol. creacio), frg. cap.74, cap.98(dels angels).

- Libre de meravelles (1288-9)1libre 3.- Arbre de ciencia (1295-6) 9a part.- Tractat d'astronomia (1297), a cura

de Jordi Gaya (amb la col•laboraciode Lola Badia) en el volum Textos yEstudios sabre Astronomia Espanolaen el siglo XIII, Facultat de Filo-sofia i Lletres de la Universitat Au-tonoma de Barcelona, Barcelona,1981, pp. 205-323.

- Liber de ascensu et descensu inte-Ilectus (1305) 7a Distincio.

Caries Llinas

Carlos G( )iv1E7, Marin Mersenne (1588-1648): Apologetica del cristianismo yvinculacion al mecanicismo. Tesi doc-toral diri g ida pel Dr. M. A. Granada,presentada a la Universitat de Barce-lona el 21 d ' abril de 1995.

Entre el 1623 i el 1625 Marin Mer-senne publica les seves obres apolo-

tiqucs fonamentals (Quaestiones ce-Kberrimae in Genesim, L'impiete des

26. Fair constar aqui nomes les obres de Llull rues utilitzades a la III' part de la tesi o, simplcment, Itsrues rellevants des de la perspectiva dc la seva importancia general en el corpus lul'lia. Naturalment, el terraangelic apareix a nioltcs altres obres del heat, peru sense que s'hi afegeixin noves informations de valor.

187

dcistrs, athccs ct libcrtins c1e cc tcnnps iLa verttC des sCICnccS). Amb alxo prctcllrespondre a les multiples ramificationsen quc I'heterod6xia religiosa s'estavadifonent en les primeres decades del se-gle XVII. Mcrsenne preten rebatre elnaturalismc radical (d'arrcl pomponaz-ziana i maquiaveliana) present en obresde notable influcncia corn les de Car-dano 1 Vanini, aixi com 1'animisnac i elnaturalisme de Giordano Bruno. Aiximateix s'oposa a determinades concep-cions filosofiqucs 1 religioses ins}piradesen el neoplatonisme, per entendre queoferien suport a un model do coneixemerit erroni corn la magia o per consi-derar que , en molts casos , partien d'unaidentificaci6 doctrinal il•legitinrt entreel ,Corpus hermeticum" 1 I'Antic 'T'es-tament. Pero Mcrsenne combat tambecl pirronisme per intentar restituir laperduda conc6rdia entre la filosofia 1teologia 1 intentar demostrar que lacicncia es on notable instrument apo-logetic.

Es cert quc la intervencio de Mer-senne en la polemica religiosa del scutemps prescnta Ies linies d'una apologe-tica traditional, distinta tant do I',apo-logetica cientiftea" de Descartes (en ter-mes de Gouhier), aix(') es, integradorado Deu en el si d'un sistema quc arren-cava de la intuicio del Cogito, coin delfideisme de Pascal, a partir del qual I'a-pologetica era desestimada corn ele-ment eficac per a una defensa de la vcri-tat cristiana, en Cant quc I'apologcticaapareixia com una tentative racional dejustificar amb vcritats racionals allu alque solamcnt pot accedir-se a travesd'una fe primigcnia i, per tans, desen-ganyada do la possibilitat rational dcconeixer I'ordre transcendent. Mcrsen-ne, no obstant, queda associat als quitradicionalment volien harnwnitzar rahi fc en uns termes prbxims als marcatsper 1'autoritat de sant Tomas. D'aqui lareitcrada exhortac16 del Minim a portara terme una cicncia cabal 1, per tant,destinada a integrar-se en el si de lavcritat cristiana. Ara be , encara qucMersenne opta per la tradici6, solarnenten questions de mctafisica o do doctrinareligiosa pot seguir esscnt fidel a la sevatemptativa initial; en cl tcrreny episte-mol6gic aviat obrc una fissura que

haur,) clc rctiuItar ins.lli.iisle i dcti de laqual uabar,t la scva bona d'interseecioanib la me's im pp ortant renovacio cicnti-fica del scu segle.

1`s vcritat que el 1623, en un primerreflex defensiu , rccorre a I'aristotelismccorn a model cientilic no solamcnt ca-pac d ' explicar plausiblement la rcalitat,sine d ' harmonitzar- sc amb el cristianis-me. Pero no es mcnvs ccrt que ja en cl1624 1 1625 Mcrsenne declara de mane-ra inequivoca la scva insatisfaccici da-vant I ' epistcmologia aristotclica, modelquc, no obstant , considera encara la mi-nor de les alternatives conegudes, pcrbde cap manera coin a definitiva o inca-pac de ser suplantada per una altra mesprobable . Ens sembla que sense aixbMcrsenne dificilment hauria consumaten un periode temporal tan estret cl scutransit fins a la nova cicncia . El nostreestudi ens ha confirmat quc varen scrprecisamcnt cis elements manifestamentinsuficients interns al paradignia aris-totelic els que, crcixentment manifestatsdavant el scu esperit , espcronaven la se-va reccrca d'una nova epistcmologia.Aixi dories, ja La verite des sciences de1625 suposava un moment de tens16cntre una episternologia quc diferia dela logicaa aristotclica I una concepciotraditional del coneixement . Mcrsennecensurava la critica esceptica de tot co-neixernent efectiu 1, davant d'aixi), pos-tula la possibilitat d'un coneixementque, si be no pot aspirar a scr necessari,si pot entendre 's corn a fertil , titil iproporcionat a la capacitat cognoscitivade ('home. La descripei6 de l'ordre delm6n no pot ser ja un coneixement ,percauses- corn el que es derivava do c-pistemologia aristotclica . En La veriteMcrsenne reconeix la incognoscibilitatde Ies esscncics i aixo equivalia a negarel podcr del sil•logismc tal corn era en-tes des de la tradicio peripatetica 1,doncs , a iniciar la contestacio respecte aon model demostratiu de coneixement.No obstant, assenyala Mcrsenne, nopoder concixer I'essencia de Ics cosesno impedeix la possibilitat 1 desenvolu-pament d'una cicncia efectiva , a condi-ei6 de no anomenar ,cicncia- a un co-neixernent de principis i esscncics en larcalitat 1 si a una formulacio do Ileis so-bre la base horitzontal dels fenbmens

188

cxperimentahles. r\quest model cientf-tic era compatible amb una teologia delvoluntarismc divi i per aixd (entre altresraons) la nova cicncia va ser assimiladaper Mcrsennc coin una forma valuosad'cscrutar la naturalcsa , despres d'ad-metre, coin dcicm, la insuficiencia deI'epistcmologia tradicional i rebutjar al-tres alternatives sorgides en el si de lacultura renaixentista

Icjuc encara circu-

laven cis primers anys del segle XVII.Diem que amb el coneixement fe-

nomcnic cis homes en tcnen prou perregular les seves accions i per adquirirun saber sobre cl mon suficicnt i anive-Ilat amb les seves facultats i necessitats.I'cvolucio dcls scus plantejaments enspermet afirmar clue ci nostrc autor en-tenia el resultat de la infercncia de lainduccio no com un principi evident inecessari per clarividencia intellectual,coin ho era des de l'epistemologia aris-totclica, sin() corn una hipotesi proba-ble o un principi hipotetic. El coneixe-ment de les «causes - queda , dories,rescrvat a Dcu, i a I'home nomes Ii per-tanv un a propamcnt empiric als feno-mens . Amh aixu, allunvant - se d'Aristo-til, Mcrsennc s'encaminava fins elmecanisnic naixent, pert ho fa al margede la mes important i vigorosa teoritza-cid del mateix , el cartesianisme. Es benconeguda la seduccio exercida en Mer-senne els mecanicistcs anticartesians,especiahment per Hobbes i Gassendi, jaclue corn elis entenia la maquina delmon no coin una descripeio perfec-tament ajustada als fets , sind corn ahipotesi per enquadrar el nostre conei-xcmcnt Icnomcnic . Mcrsennc no so-lament no acceptava una fisica fona-mentada cn cis principis , sins totaI'c}^istemoiogia clue naixia dc 1'analisidel cogito cartesia. Si a aixu afegim quetampoc com parteix Ia teoritzacio carte-siana sobrc les veritats etcrnes, ja queMcrsennc prefereix scguir considerant-les cocternes amb Deu, eternament pre-sents en el Verb divi o autofundades,haurcm d'admetrc la difercncia entreambdos pensadors . Dit aixu i entenenthes Ilcis mccaniqucs del mon solamentcom a hi}potesi capac d' acollir plausi-bicnient Ies noves expericncies cien-tifiques, spot scguir sostenint-se lavinculacid de facto dc Mersenne al me-

eanieknie? Creiem que aixi cs pcrquc elmecanicisme era transitabic tambe desde plantejamcnts distints als dc Descar-tes, es a dir, n'hi havia prou amb haverassumit , junt a lcs Ilcis mccaniqucs, lapcrtinenca d'una matematltzacio dels fe-noinens per aconseguir un coneixementfertil dc la naturalcsa , amb I'eliminacio deles qualitats secundaries , com l'abandona-ment , en resurn , d'una conccpcio dc lacicncia en tant que episteme , en tant clueconeixement necessari del real per poderassumir la nova imatge del mon, donatque el mecanicisme no es un concepteunivocament superposable amb el de car-tesianisme, per ines clue en aqucst trobiimpuls i fonamcntacio filosofica.

L'analisi del transit de Mcrsennc capal mecanicisme, a rues de ]a temiticatcologica del voluntarismc divi, ens haexigit atendre a dues links clue marca-ren tart la seva reflexid epistemologicacom la seva practica de la cicncia. Ensreferim al seu esccpticismc respcctc a lapossibilitat d'una com )rensio dcls pri-mers principis en la fisica i al proba-bilisme cientific amb clue entenia quehavia d ' escometre ' s tota generacid deteories cientifiqucs . Naturalmcnt aqucstprobabilisme cientific cs el scu corol.la-ri de I'escepticismc e pp istemologic que,al scu judici, limitava la capacitat hurna-na de concixer. Aixi es , ja que cncaraque en Mcrsennc Ics causes fisiques i cisprincipis quedcn vedats al coneixement,del rnatcix mode clue cis cfcctcs compa-reguts davant la sensihilitat humana sontambc do dificil cscrutini , no cs inenyscert que des de la seva peispectiva lacicncia cs possible , Pero una cicncia quehaura d'acontentar- se amb la generacidd'hiputesis destinades a ser treballosa-ment confirmades ( amb frequencia, solsparcialment ) a partir do 1'experimenta-ci6. Les matematiques scran un instru-ment de icgalitzacio dcls fenomens, elsquals postcriorment hauran dc scr sot-mesos a contrastacio empirica . Ara be,en Mersenne aqucsta extensid de lesmatematiques a la mecanica i al conei-xement de la naturalesa no to com aresultat una fisica certa , cs a dir, unacicncia demostrativa i veritable del mo-viment com succccix en Galilcu.

Precisament la intervencio de Mer-sennc en un dcls problemes mes deba-

189

Wtti Cu CI WU tcnlpti Coil \1 SCI Ll tcnl;ttica cosmologies presents fefacntmentles knits ( i tambc Its limitations) d'a-quest probabilisme cientific al que ve-nim referint - nos. Aixf, negant - li la sc-va episternologia el disseny i aplicacl6efectiva de processor abstractes ffsics,Mersenne es veu abocat a entendre laverificacio de lea distintes teories o hi-potcsis ( per exemple , la teoria coper-nicana ) solament a partir d ' una ingentdescomposicid factual dels problemescientifics, en la qual no faltava tampocla constatacio de les irregularitats pro-pies en tot proves d'aprchens16 de larealitat . Aixi, coin Galileu, Mersennecreia en l'operativitat d'una causalitatunificadora en materia epistemologica,peril cl quc no acceptava era el fet quctats causes fossin cognoscibles : en con-sequencia , cl nostrc autor constructs:una ciencia que requcrcix una ingentcasuistica ernpirica , que demana un mi-nucios examen de les desviacions. Mer-senne es mantc , clones, en un proba-bilismc cicntific on cap hipbtesi csnecessaria , on cs precis atorgar qq uotesde probabilitat a cada una d'elles enfuncid de les proves cxpcrimentals qucpuguin recaptar, on, en tot cas, cl graude creenca que cada una d'elles puguimereixer mai sera absolut . Amb totaixo, ens es precis insistir en que aquestplantejament no pot scr denominat atraves de conccptes tals com « positivis-me» o <instrumentalisme ,,, ja que cxi-geix un ordre real cap al qual pot avan-car-se, una vcritat coneguda per Deu,una legalitat que pogucs erigir-se enl'horitzo maxim d 'una ciencia ideal,una vcritat a la que 1'home accedeixparcialment amb cls medis cognoscitiusrebuts de Deu. I aquesta es , finalmcnt,la forma d'acces de Mersenne a un noumodel de concixement i tambe, la causadel scu apropament , molt restrictiu, en-cara que inofcnsiu , a la nova imatge delmon forjada en cl scglc XViI.

Carlos Gomez

lyliqucI Mu\ I'll RR:\ I I C \I I i i \, / 'rdcalisrnc i la logica hanSCCndentdl.Recerca preliminar. Tesi doctoral, di-rigida pel Dr. J. Sales i Ilegida a laUniversitat de Barcelona el 26 de se-tembre de 1995.

La lcctura d'una Tesi doctoral cons-titueix un acte academic les regles rela-tivament rigidcs del qual s'imposcnainb identica forca constrenvidora atothom qui es cridat a prcndre - hi part.El present escrit to la seva base en unadefensa del meu treball abocada des debon principi , per manament expres delDr. R. Valls que presidia la sessid, a ungairebe impensable exercici d'clasticitatconsistent a emmotllar- se a 1'escanvatenvoltori d ' una mitja hora escassa. I isde dir que la inicial irritacio provocadapcl que jo vaig sentir no com a rcpte Si-no coin a implicita censura tens poral,hahagut a 1'61tim de cedir el scu Iloc a laconviccio de I'extraordinaria bondat delcriteri . Tine la impressid que, it penes

pp erceptible , una saviesa de fons guiaval'aplicacio de les regles de 1'acte, plausi-blement dirigides a permetre una accioeficac dcls participants -accio la qual(almenys per a mi it no precisament permi) results memorable . Pcl que fa a lameva lcctura , va haver do quedar con-densada en un cert nombre de tesisprincipals quc, amb lcs oportunes ob-servacions , recullo en aquestes paginesi acompanyo d'algunes observationsd'intencto mes explicativa quc propia-ment justificativa.

L'assumpte d'aquesta recerca es tro-ba prow clarament formulat en el titolamb que es presents i al-ludcix, si be esconsidcra, a tres tcmatiqucs : la tematicade 1'idealisme , la de Ia I^ gica transcen-dental i, last but not least la de la pro-biematica conjuncio de I'idcalismc i lalogica transcendental. El camp de pro-Wines delimitat per aquesta conjuncidconfigura I'objecte d'una possible in-vestigacid sistematica , i dels sous resul-tats haurien d ' esperar- se aclarimentshistories i filosofics decisius alhora deI'idealisme i de la logica transcendental.Pero la recerca efectuada , en comptesde lliurar-se impulsivament a tal exa-men, ha preferit obrir un momentum

190