4. El Sexenni democràtic (1868-74)

4.1. Les causes de la revolució i 4.2. La revolució de setembre del 1868

El Sexenni democràtic

s’inicia amb

crisi econòmica (1866)

-financers: caiguda del valor de les accions ferroviàries per causa de la poca rendibilitat de

les inversions, fallida bancs i soc. crèdit-industrials: fallides en el sector cotoner per

l’augment de preus de la matèria primera arran de la guerra de Secessió

-subsistència: males collites de les que va resultar mancança de blat i pujada de preus

deteriorament polític

-1866: repressió revolta sergents San Gil-1867: moviment insurreccional a Catalunya-tancament de les Corts i govern per decret-“retraïment” del partit progressista (Prim)

-Pacte d’Ostende (VIII-1867) entre progressistes i demòcrates (més unionistes [Serrano] al XI-1867,

després de la mort d’O’Donnell)

ve precedit de

revolució setembre 1868:-revolta de Topete a Cadis

-moviments de Prim, que revolta altres ciutats d’Andalusia

-generalització a altres ciutats espanyoles-creació de Juntes Revolucionàries

-derrota tropes reials a Alcolea-exili d’Isabel II a França (29-IX)

travessa

Govern prov. o Regència

format per

progressistes (Prim) i unionistes (Serrano), deixant de banda els sectors més radicals

destaca

caracteritzada per

aplicació de reformes immediates: llibertat d’impremta, drets de reunió i associació,

sufragi universal, reforma de l’ensenyament, democratització d’ajuntaments i diputacions,

emancipació dels fills dels esclaus a les colònies

eleccions a Corts constituents (sufragi universal >25 anys)

Constitució del 1869

-declaració de drets (molts de nous: llibertat de residència, ensenyament o culte, inviolabilitat del

correu, ...)-sobirania nacional exercida per sufragi universal

masculí-monarquia com a forma de govern: el rei només

sanciona o promulga les lleis-preeminència del poder legislatiu i dues cambres

-independència poder judicial (sistema d’oposicions a jutge, per acabar amb el nomenament pel govern)

resulta

-carlins (18) i moderats isabelins (14)

-unionistas (69), progressistes (159), demòcrates (20)

-republicans federals (69) i unitaris (2)

caracteritzada

reorientació política

econòmica

defensa del lliurecanvisme (Aranzel Figuerola) i obertura al capital

estranger (venda o concessió de mines)

-substitució de l’impost de consum per un de personal i universal

-pesseta com a unitat monetària unificada

insurreccions populars

de caire

polític republicà (Andalucia, Catalunya), social pagès (repartiment terres a Andalusia i Extremadura), revoltes urbanes (consums,

quintes, preus) i primer moviment obrer Iidees internacionalistes)

aprova

4. El Sexenni democràtic (1868-74)

4.3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-3) i 4.4. La primera República espanyola (1873-4)

El Sexenni democràtic

travessa

monarquia (1870-3)

recau

Amadeu de Savoia (elegit per Corts al XI-1870 i proclamat al I-1871)

troba

oposició política i social:-alfonsins (partidaris de restaurar la mon. borbònica en la persona del fill d’Isabel II)

-església (oposada al règim perquè Prim va obligar el clergat a jurar la Constitució)

-elit del diner (oposada al radicalisme del règim: jurats mixtos, regulació treball infantil, abolició

esclavitud, ...)-republicans (cercaven el canvi de règim)

-carlistes (oposats al nou monarca)-grups camperols i proletaris

produeix

inestabilitat i dificultats permanents:-3ª guerra carlina (1872-6)

-1868: revolta a Cuba (Guerra dels deu anys): “grito de Yara”, impossibilitat de fer canvis

(abolició esclavitud, reformes polítiques) per l’oposició d’interessos econòmics catalans

-insurreccions federalistes (1872) amb influència de caire anarquista

-desintegració de la coalició governamental

decideixrenunciar al

tron (II-1873)

es proclama

república (1873-4)

dividida en

R. Federal (II/IX)

-pres. prov.: Estanislau Figueras (dissolució juntes, repressió revoltes populars i eleccions a

Corts constituents)-noves Corts de majoria republicana amb un

70% d’abstenció-projecte Constitució 1873: similar a la del 69

amb trets federalitzants-divisió de les forces republicanes (“unitaris”: Castelar, “benèvols”: Pi, “intransigents”: José

M. de Orense)

greu conflictivitat social:-guerra carlina: cada vegada més estesa i amb un embrió d’estat, impulsant la llengua local i le

institucions tradicionals-guerra de Cuba

-aixecaments cantonals (dimissió de Pi, intervenció militar i dimissió de Salmerón)

R. unitària (IX-73/I-74)

-govern de Castelar en minoria-suspensió de sessions parlamentàries

-gir cap al moderantisme-derrota en Corts del govern Castelar

-entrada de Pavia i dissolució del Parlament

govern Serrano (unionistes i progressistes) que vol estabilitzar un règim republicà de

caràcter conservador

XII-1874: pronunciament de Mtnez Campos (Sagunt) a favor d’Alfons

R. personalista (I-74/XII-74)

destaca

destaca

destaca

acaba