TEMA 1c: TEMA 1c:

EL SEXENNI DEMOCRÀTIC EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)(1868-1875)

QUÈ APRENDREM?QUÈ APRENDREM?

1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

1. EL RÈGIM DEMOLIBERAL

1. REPUBLICANISME: FEDERALISME I CENTRALISME

4. LES ASPIRACIONS POPULARS I ELS PROBLEMES DE LA PRIMERA REPÚBLICA

CRONOLOGIA SEXENNI DEMOCRÀTICCRONOLOGIA SEXENNI DEMOCRÀTIC

LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC LA REVOLUCIÓ DEL 1868. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC

1. CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

Crisi financera poca rendibilitat de les inversions ferroviàries

accions ferroviàries i altres baixaren

Crisi industrial pujada del preu del cotó en un moment de baixa demanda de teixits per la crisi general i l’augment dels

preus agraris (Guerra Secessió USA).

Va baixar MÉS el nivell de vida

(MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu)

Crisi de subsistència males collites = increment preus

Al 1866 O’Donnell torna al govern per fer front a les revoltes (Quarter de San Gil) que reclamen reformes: polítiques i proteccionistes.

Al mateix 1866 O’Donnell fou substituit per Narváez, que va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals.

Evolució de les importacions de cotó (1840-1876)

Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentària.

Pacte d’Ostende (1866): Progressistes (general Prim), Unionistes (amb el general Serrano) i demòcrates van planificar derrocar Isabel II i el seu govern i reinstaurar un govern provisional convocar una assemblea constitucional per sufragi universal masculí que establiria el tipus de govern.

2. LA “GLORIOSA”

Al 1868, a Cadis, l’esquadra dirigida per l’Almirall Topete es va alçar en contra d’Isabel II.

Prim també ajudà a escampar la revolta, però cal destacar el paper de les juntes revolucionàries (participació popular).

El govern i la Corona estaven aïllats:

el govern dimiteix i Isabel II s’exilia a França.

El poder quedà en mans de les Juntes Revolucionàries.

Juntes revolucionàries reclamen

•Llibertat•Soberanía popular•Estat laïc•Sufragi universal•Supressió de “quintes” (lleves) i l’impost de consums

•Corts constituents•República

Es va crear un govern provisional que va dissoldre les Juntes i la Milícia, deixant clar que una cosa era derrocar Isabel II i una altra dubtar de la propietat privada (unionistes) i voler proclamar la república (republicans)

3. EL GOVERN PROVISIONAL3. EL GOVERN PROVISIONAL

Govern provisional de 1869. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana

3. EL GOVERN PROVISIONAL3. EL GOVERN PROVISIONAL

Govern provisional va activar algunes reformes: Mesures

democràtiques •Llibertat d’imprenta•Drets de reunió i associació•Sufragi universal masculí•Democratització d’Ajuntaments i Diputacions•Emancipació dels fills dels esclaus

Eleccions a Corts constituents (sufragi universal masculí).

4. LA CONSTITUCIÓ DEL 18694. LA CONSTITUCIÓ DEL 1869

oLlibertats molt àmpliesoSobirania nacional amb sufragi universal masculíoAmplis drets individuals: de residència, ensenyament, culte...oEs mantenia la monarquia com forma de govern: executiuoIndependència poder judicial: oposicions per jutgeoCorts bicamerals (Congrés de Diputats i Senat)oIgualtat dels territoris americans (Cuba, Puerto Rico...)

4. LA CONSTITUCIÓ DEL 18694. LA CONSTITUCIÓ DEL 1869

4. LA CONSTITUCIÓ DEL 18694. LA CONSTITUCIÓ DEL 1869

5. LES FORCES POLÍTIQUES5. LES FORCES POLÍTIQUES

DretesCarlins (catolicisme i monarquia tradicional)

Moderats (fidels a Isabel II)

Burguesia agrària (terratinents)

Conjunció governamentalmonárquic-democràtica

Unionistas (Ríos Rosas)

Progresistas (Prim, Sagasta, Ruiz Zorrilla)

Monárquicos demócratas

•Burgesia financera i industrial•Classes mitjanes urbanes•Sectors de l’exèrcit

recolzen

MonarquiaSobirania nacionalLlibertats

Partit Republicà Federal

•Federalisme (pactes entre els diferents territoris)

•Separació Església-Estat

•Transformació social: Qüestió socialdefe

nsen

Format per:

•Benèvols : Legalitat (federalisme «des d’alt»)(Pi i Margall)

•Intransigents (o radicals): Insurrecció (federalisme «des d’abaix»)(Orense)

•Unitaris: Conservadors

(Castelar)

•Petita burgesia•Classes populars urbanes•Part classe obrera

recolzen

Aixecaments republicans

(1868-1869)

5. LES FORCES POLÍTIQUES

Règim demoliberal

Recerca d’un monarca

ESPANYA ÉS UNA MONARQUIA DEMOCRÀTICA SENSE MONARCA Regència de Serrano (Prim, president govern)

Nou impuls al desenvolupament capitalista

oposició

•Carlins•Republicans

Entrada de capital estranger

•Supressió dels consums•Reforma monetària: pesseta•Llei de Mines (1871)•Llei de Bases Aranzelàries (1869)

•Descontentament popular i conflictivitat social

Radicalització del moviment obrer (anarquisme i marxisme)

6. SITUACIÓ POLÍTICA I ECONÒMICA

Serrano

Prim

Liberalització i lliurecanvi

Objectiu de la revolució: Reorientació de la política econòmicaImplantar el capitalisme i protegir interessos de la burgesia:

d.Defensa del lliurecanvisme.

e.Obertura del mercat espanyol a l’entrada de capital estranger.

f.Transformar i rendibilitzar les estructures del país.

Situació caòtica de la Hisenda:

deute elevat, no hi havia recursos necessitat de sanejar-la

Liberalització econòmica (lliurecanvi): deixar entrar capitals exteriors

Venda o concessió del patrimoni miner

7. LA POLÍTICA ECONÒMICA

Llei de Bases Aranzelàries (1869)

Llei de Mines (1871)

La Constitució del 1869 consolidava els principis d’alguns partits (progressistes, demòcrates i unionistes) però descontentava d’altres:

L’establiment d’una nova monarquia va disgustar a republicans, isabelins i carlins.

El manteniment del culte no agradava a tothom.

El model socioeconòmic no va canviar (conflictivitat de camperols i obrers)

Revoltes protagonitzades per CARLINS, REPUBLICANS, OBRERS...

Les llibertats existents permeten el desenvolupament d’idees com l’anarquisme i el socialisme (I Internacional)

8. LA FRUSTACIÓ DE LES ASPIRACIONS POPULARS

9. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA 9. LA MONARQUIA D’AMADEU DE SAVOIA (1870-1873)(1870-1873)

Prim va negociar una candidatura de consens sobre un candidat:

Amadeu de Savoia: nascut a Torí (Itàlia) el 30 de maig de 1845, era el segon fill del rei Víctor Manuel II d’Itàlia.

La seva figura era ben vista per la classe progressista espanyola, ja que el seu pare era considerat un rei liberal que havia conduït la Unificació d’Itàlia*. Finalment va ser elegit, després de moltes discussions, elegit rei d'Espanya amb el suport del sector progressista (els partits del govern) i dels carlins el 16 de novembre de 1870.

9.1 UN MONARCA PER A UN RÈGIM DEMOCRÀTIC

Retrato de Amadeo I, por Vicente Palmaroli González (c. 1872). Museu del Prado.

L’ESGLÉSIA:Va donar suport al partit alfonsí perquè Prim els havia obligat a jurar la Constitució del 1868.L’Església espanyola va estar en contra d’Amadeu de Savoia ja que el seu pare havia conquerit Roma, capital dels Estats Pontificis i l’havia convertit en capital d'Itàlia.

9.2 L’OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA

CARLINS: una part volia la insurrecció armada (inici Tercera Guerra Carlina.Una altra part va constituir una força política conservadora contrària.

MODERATS: fidels als BorbonsCánovas del Castillo va crear el partit alfonsí, captant polítics unionistes i progressistes (com veurem). La vella noblesa també s’afegeix.Els va convèncer tot explicant que els borbons garantirien l’ordre.

ALTA BURGESIA: El nou monarca defensava una legislació en contra dels seu interessos (abolir esclavitud, treball infantil...).

REPUBLICANS I SECTORS POPULARS:

9.3 INESTABILITAT PERMANENT

AIXECAMENT CARLÍ (1872-1876): no era una gran perill però donava inestabilitat.

GUERRA DE CUBA (1868-1878): els criolls (classe rica local) volien l’abolició esclavitud, però els sectors econòmics espanyols (catalans) no ho volien.

AIXECAMENTS FEDERALISTES: van ser reprimits però també van donar inestabilitat a la monarquia.

OPOSICIÓ ALFONSINS

CRISI GOVERNAMENTAL: mentre Amadeu viatjava a Madrid per prendre possessió, el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a Madrid el 30 de desembre de 1870. La mort de Prim provoca que la coalició governamental s’acabi esquerdant degut a les disputes entre els partits que la formen.

CRISI FINAL: ABDICACIÓ D’AMADEU IEl 10 de febrer de 1873 (fins i tot després d’haver patit diversos intents d’assassinats) el rei abdica.

Independentisme cubàRevoltes cantonals (federalistes)Aixecament carlí (Carles VII)

Assassinat del general PrimInestabilitat política, divisió i debilitatAbstencionisme i frau electoral

Oposició i conspiracionsGuerres i revoltes

10 de febrer de 1873Abdicació d’Amadeu I

Una monarquia amb problemes

RECORDAR

•Situació internacional (exemples: França, USA, Suïssa)

•S’esgoten les opcions monàrquiques

Federalisme des d’alt

Insurrecció cantonal (intransigents)

Federalisme des de baix

Aliança de republicansRepública Federal

Les Corts reunides en sessió conjunta proclamen Ia Primera República (11/02/1873)

• E. Figueras

• F. Pi i Margall

• N. Salmerón

• E. Castelar

Projecte de Constitució Federal (1873)

•Proclamació de l’Estat Català(dins de la República Federal Espanyola)

•Guerra carlista

•Protestes camperoles (Andalusia)

•Activitat internacionalista

•Retraïment, abstencionisme i caciquisme

Divisió entre federals

10. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)10. LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)10.1 L’EXPERIÈNCIA DE LA REPÚBLICA FEDERAL

Les Corts reunides en sessió conjunta es van erigir en Assemblea Nacional. Malgrat que la majoria dels parlamentaris eren monàrquics, va ser un diputat republicà (Francesc Pi i Margall) qui va presentar una proposició en nom d’altres diputats republicans com Figueres, Salmerón...:

“La Asamblea Nacional asume los poderes y declara como forma de gobierno la República, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno”.

Seguidament Emilio Castelar va pronunciar el següent discurs:

“Señores, con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía parlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarquía democrática; nadie ha acabado con ella, ha muerto por sí misma; nadie trae la República, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuración de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra patria”.

Després del discurs de Castelar, entre els forts aplaudiments, va ser proclamada la República espanyola amb el següent resultat: 258 votos a favor y sólo 32 en contra.

“La Asamblea Nacional resume todos los poderes y declara la República como forma de gobierno de España, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno. Se elegirá por nombramiento directo de las Cortes un poder ejecutivo, que será amovible y responsable ante las mismas Cortes”.

PROJECTE Constitució de 1873

10.2. LA PRIMERA REPÚBLICA: ETAPES

A) LA REPÚBLICA FEDERAL

Estanislau FiguerasFrancesc Pi i Margall

Problemes greus d’Hisenda (dèficit), servei militar voluntari.

E. FiguerasPi i Margall

Domini dels federalistes

Continuen les dificultats

Intents de cops d’estat d’unitaris, alfonsins, revoltes cantonalistes, proclamació Estat Català; guerra carlina i guerra de Cuba.

Malgrat la inestabilitat es convoquen Corts Constituents (10 de maig): alta abstenció.

Projecte de Constitució Federal de la República Espanyola. 17 de juny de 1873

“Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta,

Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva,

Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra,

Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.

Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según

sus necesidades territoriales”.

REPÚBLICA FEDERAL

383 diputats (als 350 diputats es van afegir 15 de Puerto Rico i 18 de Cuba

10.2. LA PRIMERA REPÚBLICA: ETAPES

B) LA REPÚBLICA UNITÀRIA

Nicolàs SalmerónEmilio Castelar

Eliminació del federalismeImposició d’un fort autoritarismeReforçament del paper de l’exèrcit

Cop d’Estat del general Pavía que instaura una Dictadura militar [3 de gener - 29 de desembre de1874]

N. SalmerónN. Salmerón E. Castelar

Dóna el poder al general Serrano: preparar l’arribada d’alfons XII?

Reformes republicanes

•Jurats mixtes•Reducció jornada laboral•Control treball infantil•Abolició esclavitud•Abolició impostos sobre el consum

Domini dels unitaris

Les dificultats constants provoquen

General PavíaGeneral Pavía

Alfons XII nou rei d’Espanya

Després d’un any de caos el general Martínez Campos

Proclama, amb el “pronunciamiento” de Sagunt

10.2. EL FINAL DE LA PRIMERA REPÚBLICA

General Martínez Campos

10.3. UNA VISIÓ AL·LEGÒRICA DE LA PRIMERA REPÚBLICA

11. ESQUEMA GENERAL-1

11. ESQUEMA GENERAL-2