3º revista

MÉS MONT PERDUTQUE MAI

Voleu saber què passaal Mont Perdut?Aquesta és la vostrarevista!3º Revista

ÍNDEX1 . NOTÍCIES AL MONT PERDUT:

· Sortida Premi· Sortida de 2ºEso la Seu d'Egara

2. MULTICULTURALITAT AL MONT PERDUT:

· Marruecos· Boda Marroquí· Boda gitana

3. HISTORIES VARIES I ENTREVISTES:

· Cristian Clapera

4. REPORTATGES:

· Tastets al Mont Perdut· Consells estudianti ls· Carnestoltes· San Valentí· Pelota de Oro· Baló d'or

5. RECEPTES:

· Recepta: Pastís de San Valentí

6. PASATEMPS:

· Pasatiempos: San Valentí· Pasatiempos: Carnavall· Dibuix: San Valentí

Sortida premi de la primeraavaluació

El di jous 1 9 de desembre va tenir l loc la sortida premi del 1 r trimestre.Els alumnes de l’ institut que ho havien aprovat tot o aquells que tenientots el punts del carnet de punts del trimestre van anar a la piscina.El meu company i jo, que ho havíem aprovat tot, vam entrar a l ’escola iens vam dirigir a l ’aula Gaia amb altres alumnes que anaven a la sortidapremi. Els nens que tenien dret a l ’entrepà solidari, se’ ls hi en vaentregar un.Vam sortir de l ’ institut i vam anar a peu fins a les instal•lacions del ClubNatació Terrassa. Sense casquet de bany no ens deixaven entrar dinsde la piscina, però alguns no en teníem i per això, se’ns va entregar unalqui lat quan no l’havíem portat de casa.Podíem distribuir les hores en: dues hores de piscina o una hora depiscina i un altre de bàsquet a les instal•lacions esportives. La sortida vacomençar a les 8:30 i vam arriba a l’escola 1 4:1 5. Va ser un dia plujós,però tot i això ens ho vam passar molt bé en la piscina jugant amb elscompanys i nedant.

Josué Rodríguez

Brahim Bouhraza

Excursió a la seu d’egara, Esglésies deSant Pere de Terrassa

Les esglésies de sant Pere son un conjunt d’esglésies antigues juntes, formen un conjuntmonumental romànic, aquest conjunt d’esglésies esta format per: Església de Sant Pere,Santa Maria i Sant Miquel.S’han convertit en un museu per un canvi que es va fer a 2009.

ESGLÉSIA DE SANT PERE-Al nord del recinte (o a l 'esquerra, segons s'entra), és la més gran de totes tresesglésies i dóna nom al conjunt episcopal i també a l'antic poble de Sant Pere (avui barriterrassenc) que s'hi va formar al voltant. Té una sola nau amb absis tri lobat i transsepte;la coberta és de volta de canó. La capçalera (l 'absis i el transsepte) és d'èpocapreromànica (segles IX i X) i la nau és del segle XI I . La porta d'accés, molt senzil la,s'obre al mur sud i està emmarcada per quatre arquivoltes l l ises. La l lum entra a l 'interiorper dues grans finestres a banda i banda de la porta i per les tres finestretes de l 'absis.La façana està coronada per una cornisa amb un fris esculturat sostingut per mènsulesen forma de caps humans. Té dos campanars, un d'espadanya, d'origen romànic, al murque dóna a la plaça del Rector Homs, per on s'accedeix al recinte, i un altre de mésmodern prop del transsepte.-A l 'interior, l 'absis té un terra de mosaic del segle X de motius geomètrics, segons latradició romana. L'absis central queda tancat per un retaule de pedra amb tres renglesde pintures murals del segle XI encara de tipus preromànic, els dos superiors dinsd'arcs cecs a manera de nínxols, amb la representació de Sant Pere, Jesús, elsevangelistes i altres figures bíbl iques. Al mur nord de la nau hi ha fragments de pinturesmurals gòtiques del segle XIV, d'esti l primitiu. A l 'esquerra de la nau s'obren duescapelles afegides més modernament, la de Sant Valentí, amb un retaule del segle XVlI , ila del Santíssim, amb pintures murals de Ricard Marlet del 1 948.-Actualment s'hi torna a exposar, vora el portal d'entrada, el retaule dels sants Abdó iSenén, obra cabdal de Jaume Huguet, després de molts anys d'estar instal•lat al braçesquerre del transsepte de Santa Maria.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

-Aquest edifici romànic, de l 'inici del segle XI I , es troba al sud del recinte i té planta de creul latina. La capçalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l 'exterior, pertany a untemple de construcció anterior. La coberta de la nau és de volta apuntada i la deltranssepte, de volta semicircular. Al creuer s'alça un cimbori octagonal coronat per un petitcampanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants. El cimbori i el dalt delsmurs nord i oest tenen decoració l lombarda, amb faixes i arcuacions cegues. La portad'entrada és senzil la, d'arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants i un carreuromà reaprofitat. A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, resta delclaustre de la canònica augustiniana del segle XI I .

-Davant i dins l 'església es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianesi visigòtiques, com els mosaics sobreposats (l 'un del segle IV i l 'altre del segle V), l 'absisrectangular visigòtic i amb criptes sepulcrals (excavat sota la nau de l'església romànica) ol 'antic baptisteri (sota el transsepte).

-La volta de l 'absis està coberta de pintures murals de tipus l ineal, amb traços vermells iverds, que narren la vida i la Passió de Crist; tot i que segueixen l 'esti l paleocristià, datensegurament del segle X. També a l'absis hi ha una taula d'altar alt-medieval i una tal lagòtica de la Mare de Déu del segle XIV. Una absidiola conserva la volta i la paret pintadesamb frescos de cap al1 1 80 que representen la consagració, mort i enterrament de santTomàs Becket i un Crist en Majestat.

-Santa Maria, fins a la darrera remodelació, ha actuat a manera de museu que recoll ia lesobres principals de tot el conjunt episcopal de Sant Pere, com els famosos tres retaulesgòtics, ara redistribuïts en diferents localitzacions. Al l larg de la nau s'hi han exposat unsplafons amb pintures murals a cavall entre el romànic i el gòtic que abans eren a l'absis,del qual s'arrencaren perquè es poguessin observar les anteriors, visibles actualment.També hi ha una pedra d'altar del segle X i làpides sepulcrals medievals i romanes (en unahi ha la primera documentació escrita del nom del municipi romà d'Ègara).

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA

-Aquest edifici romànic, de l 'inici del segle XI I , es troba al sud del recinte i té planta de creul latina. La capçalera, amb absis de ferradura per dins i quadrat a l 'exterior, pertany a untemple de construcció anterior. La coberta de la nau és de volta apuntada i la deltranssepte, de volta semicircular. Al creuer s'alça un cimbori octagonal coronat per un petitcampanar de torre de dos pisos, amb coberta de quatre vessants. El cimbori i el dalt delsmurs nord i oest tenen decoració l lombarda, amb faixes i arcuacions cegues. La portad'entrada és senzil la, d'arc de mig punt, amb relleus de terracota als muntants i un carreuromà reaprofitat. A la façana sud hi ha un pòrtic de quatre arcs de mig punt, resta delclaustre de la canònica augustiniana del segle XI I .

-Davant i dins l 'església es poden veure restes de les antigues edificacions paleocristianesi visigòtiques, com els mosaics sobreposats (l 'un del segle IV i l 'altre del segle V), l 'absisrectangular visigòtic i amb criptes sepulcrals (excavat sota la nau de l'església romànica) ol 'antic baptisteri (sota el transsepte).

-La volta de l 'absis està coberta de pintures murals de tipus l ineal, amb traços vermells iverds, que narren la vida i la Passió de Crist; tot i que segueixen l 'esti l paleocristià, datensegurament del segle X. També a l'absis hi ha una taula d'altar alt-medieval i una tal lagòtica de la Mare de Déu del segle XIV. Una absidiola conserva la volta i la paret pintadesamb frescos de cap al1 1 80 que representen la consagració, mort i enterrament de santTomàs Becket i un Crist en Majestat.

-Santa Maria, fins a la darrera remodelació, ha actuat a manera de museu que recoll ia lesobres principals de tot el conjunt episcopal de Sant Pere, com els famosos tres retaulesgòtics, ara redistribuïts en diferents localitzacions. Al l larg de la nau s'hi han exposat unsplafons amb pintures murals a cavall entre el romànic i el gòtic que abans eren a l'absis,del qual s'arrencaren perquè es poguessin observar les anteriors, visibles actualment.També hi ha una pedra d'altar del segle X i làpides sepulcrals medievals i romanes (en unahi ha la primera documentació escrita del nom del municipi romà d'Ègara).

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL

-Se situa al centre del recinte, entre les altres dues esglésies. Puig i Cadafalch,responsable de les primeres excavacions arqueològiques a l 'inici del segle XX, va pensarque l 'edifici era un baptisteri. En l 'actual itat, es creu que la funció de l 'edifici era la devenerar l 'enterrament d'un sant màrtir, encara no descobert. La pica baptismal construïdaper Puig i Cadafalch, que durant molts anys va marcar aquesta església, ha estat el iminadaen la darrera restauració.-És l 'única de les tres esglésies que conserva la planta primitivasencera, la qual és quadrada, on s'inscriu una creu grega amb nínxols als angles; al murest s'obre l 'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l 'exterior. A l 'interior, alcentre de la planta quadrada, s'alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuitcolumnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitel ls tardoromans.-Sotal 'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal tri lobada. La porta d'accés és almur sud i data del segle XVI I . Les portes antigues, al nord i a l 'oest, fins no fa gaire estaventapiades. Els murs de tipus romà, amb fi leres alternades de petits carreus i maons, i lescaracterístiques de la planta i de les obertures fan pensar que es tracta d'un edifici construïta cavall dels segles IX i X. També del segle X sembla que són les pintures murals del 'absis, amb una escena del Crist voltat d'àngels i, a sota, els dotze apòstols.

Daniel Indias 2B

EL MARROCÉs el país on jo vaig néixer i és un estat del nord d'Àfrica. Limita amb l'oceàAtlàntic a l 'oest, amb l'Estret de Gibraltar i les ciutats autònomes espanyoles deCeuta i Meli l la al nord, amb Algèria a l 'est i amb el Sàhara Occidental i Mauritàniaal sud.El Marroc compta amb quatre serralades i és l 'únic país del Magrib en disposard'una immensa serralada com l'Atles. Al nord del país, les muntanyes del Rifvoregen el Mediterrani. El cim més alt del Rif ateny 2.456 m. i té per nom djebelTidighine.Amb 34 mil ions d'habitants, el Marroc és el tercer país àrab més poblat, desprésd'Egipte i Sudan. El creixement poblacional ha estat molt ràpid durant la segonameitat del segle XX; de 1 0 mil ions d'habitants el 1 954 als actuals 34 l’any 2006.Amb una reducció de la taxa de natal itat i de les condicions de vida, la piràmidede població ha canviat: el 1 985, els menors de 1 5 anys representaven el 46% dela població total, el 2006 només el 30,5%. La major part de la població viu a l 'oestde la serralada de l'Atles, que separa el país del desert del Sàhara.La l lengua oficial del Marroc és l 'àrab estàndard; el dialecte àrab del país esconeix com a àrab marroquí. L'Estat està organitzat com a monarquiaconstitucional parlamentària, en que el rei del Marroc, actualment, MohammedVI , és el cap d'Estat i en que el primer ministre del Marroc és el cap de govern enun sistema multipartidista.El Marroc és l 'únic país africà que no pertany a la Unió Africana. Tanmateix, ésmembre de la Ll iga Àrab, de la Unió del Magrib Àrab.

EL REI DEL MARROC: MAPA DEL MARROC:

Hamza Zouid 3º

BODA MARROQUINAHi ha coses que potser coneixem sobre els matrimonis al Marroc: com que hi havegades en que la parel la que es casa no es coneix d'abans, que hi ha matrimonisconcertats , que els homes poden casar-se amb més d'una dona ( màxim quatre) oque la dona ha d'arribar verge al dia del seu casament.En relació amb això, també hi ha moltes coses que potser no sabem: com que eldivorci està bastant estès al Marroc, però que l’home, per poder divorciar-se, sempreha de comptar amb l'aprovació de la dona que, de cap manera, no pot serdiscriminada i abandonada per l 'home, que és, normalment, qui treballa i del qualdepèn econòmicament la dona. A més, la poligàmia no està molt estesa perquèl’home, per tornar-se a casar, necessita el permís de la primera dona, la qual potincloure en el seu contracte de matrimoni que no acceptarà de cap manera que elseu marit pugui tenir una segona esposa.Ara em centraré en els casaments i és que vaig tenir l 'ocasió d'anar a una boda i . . .¡ quina experiència !

Els assistents esperen l 'arribada del nuvi el primer dia del casament mentre,asseguda en una butaca, està la núvia amb el seu tatuatge de henna acabat de fer .Moltes vegades, la idea del casament sorgeix perquè el futur marit veu la sevafutura dona en un lloc i l i agrada o perquè la seva famíl ia coneix a la dona i l isembla adient per a ell . Llavors, demana la seva mà a la famíl ia. Si la famíl iaaccedeix, tots dos estan promesos.

El primer dia del casament l 'organitza la famíl ia de la núvia i, normalment, escol•loca una carpa al carrer davant de la casa d'aquesta. Cap a les 2 de la tardacomença la gresca ( també hi ha casaments nocturnes , que comencen a últimahora de la tarda i s'al larguen fins al matí ).És molt curiós que en els casaments gairebé només et trobes a dones. Almatrimoni que jo vaig assistir, hi hauria uns 200 convidats, dels quals només erenhomes uns 20, i tots molt propers a la parel la. Això es degut a que les dones sónles que realment gaudeixen d'aquest tipus d'esdeveniments socials, portant lesseves mil lors gales, ajuntant-se amb les seves amigues , veïnes , primes i altresconegudes per passar un parel l de dies ballant i rient.

Les dones porten el ritme a la sang i totes saben bé com moure el seu ventre imalucs d'una forma sensual, cosa que no dubten a mostrar en aquestescelebracions.Durant vuit hores, hi ha uns músics tocant l larguíssimes cançonstípiques marroquines. Com en qualsevol celebració marroquina, homes i dones sesenten en taules separades per menjar. Durant tot aquest temps, els cambrers vanportant molts dolços i te morú (als marroquins els encanta el dolç). Quan es fa fosc,porten els deliciosos plats de carn, a la manera tradicional, és clar: només un platben gran en el centre de la taula del qual tots mengen amb la mà dreta i amb molt depa.

Dolços i te morú

Durant la celebració, la gent balla, fa broma, xerra i treu fotos a la parel la que es casa,que durant totes aquestes hores ha hagut d'estar asseguda en una butaca al centrede la carpa somrient per a les fotos i per mostrar la seva fel icitat als convidats.La núvia es canvia de vestit unes 8 vegades en dos dies, i el nuvi ha de esperarpacient en l 'esmentat butaca, mentre passen els l largs minuts que triga la núvia acanviar les seves peces. Cada vegada que la núvia canvia de vestit, lesorganitzadores del casament anuncien la seva entrada amb “zaghareet”, uns crits quefan les dones posant-se les mans a la boca típics de les celebracions al Marroc.El nuvi la rep, i comença una desfi lada per totes les taules, saludant els assistents.

La parel la de noucasats es passeja entre les taules amb un dels vestits de la núvia.Aquest primer dia a la nit, el marit i dona dormiran junts per primera vegada ireal itzaran l 'acte sexual . Si les famíl ies són de poble i tradicionals, pot succeir quel 'endemà es pengi un drap amb la sang de la dona en algun l loc de la carpa permostrar el que tots els convidats esperen que passi. En les noces a les quals jovaig assistir això no va ser així .L'endemà, es trasl lada la carpa davant de la casa de la famíl ia del nuvi i tornem-hi elmateix ritual, encara que a la parel la se la veu molt més relaxada.

Dolços típics marroquins que se van servint durant el vespre amb el te.

Un plat de carn de xai amb patates i prunes per al sopar

LA BODAGITANAUn casament gità té algunes particularitats que el fan ser diferent. Un casamentgità és original i té molt poc a veure amb el ritual de casament d’una altracomunitat.Algunes de les seves característiques distintives són:Els padrins del casament gità solen ser els mateixos del bateig , encara quemoltes vegades són els oncles, però gairebé mai són els pares.La núvia es vesteix amb dos vestits: un de color rosa que va sota ( símbol defeminitat) i un altre blanc (símbol de puresa), que va per sobre i és el querealment es veu. Aquest vestit no pot ser prestat. Sempre és nou i generalmentho ha comprat el sogre.El nuvi, al casament gità, porta un vestit convencional o típic. A més, els nuvissolen estar acompanyats per dames i patges amb una indumentària apropiadaper a l 'ocasió.El dia del casament gità és una jornada que es viu amb molta alegria per part detota la comunitat. Pocs són els que no s'assabenten. L'acte civi l no existeix comel concebem tradicionalment i la cerimònia rel igiosa és cristiana. El temple ésarreglat amb motius florals.Els nuvis han de portar al iances d'or (o de plata) en l 'anular del dit dret oesquerre (segons la tradició del l loc).Els regals que reben són els convencionals.

Nerea Perez 2AWaffaa 1 AAriadna 1 C

ENTREVISTAA CRISTIANCLAPERA

En Cristina Clapera és professor de Visual i Plàstica de 4t i Batxi l lerat a l ’ institutMont Perdut.PREGUNTA: Quants anys tens?RESPOSTA: 47 anysP. : Tens fi l ls? Quants?R.: SÍ, tinc 7 fi l lsP. : Per què et vas dedicar a fer classe de plàstica?R.: Perquè m’agrada estar amb nensP. : T’agrada fer classe ?R.: SíP. : Quines assignatures no t’agradaven de petit?R. : No m’agradaven les mates i la física i químicaP. : Quines sí que t’agradaven?R.: M’agradaven la plàstica, la geologia i la històriaP. : Practiques algun esport? Quin?R. : Sí, la natacióP. : Quin és el teu menjar preferit?R. : La fruitaP. : Tens a casa alguna mascota?R.: NoP. : T’agraden els videojocs?R.: NoP. : Quina carrera has estudiat?R. : Belles artsP. : En el temps ll iure pintes quadres?R.: No

Kevin Vil lacorta 2D

Tastets, AnaMartínez.Els tastets els realitzen els alumnes de 4t d’ESO, grup Kappa. Aquestsalumnes tenen un horari adaptat. Cada 4 setmanes es realitza un tastet , icada tastet el fan 5 persones. Cada dimarts van tres hores, pel matí, arealitzar el tastet. Els tastets que s’han realitzat i que es realitzaran son:arts gràfiques, fusteria, torn i fresa, comerç i perruqueria. Els tastets que jas’han realitzat son els d'arts gràfiques, fusteria i en procés està ‘torn i fresa’.La final itat del tastet és fer una pràctica d’ofici per què els nois vegin l 'ofici ,ho practiquin i pensin si els hi agrada, si se’ls hi dona bé i si volen realitzar-ho. També serveix per prendre un primer contacte amb el món laboral.Foment firma un conveni amb el Deparment d'Educació i envia un comunicatals instituts per proposar una sèrie de tastets.Les pràctiques de cada tastet es realitzen en un lloc diferent. En arribar, elsalumnes troben un professor que els guia durant les 4 setmanes i que ésespecial ista en el tastet.Arts gràfiques es fa a l’Escola de la Llar.Fusteria es fa al Vapor Universitari .Torn I fresa es fa a l 'universitat Politècnica de Catalunya.Els treballs que van realitzar a arts gràfiques van ser: l l ibreta amb imants,estampar samarretes i adhesius, enquadernació, estampats. . .A fusteria van realitzar un estoig de fusta.

Marc Vera 4BJoel Doncel 4C

1 0 CONSEJOS ESTUDIANTILES

DE MEJORALa primera evaluación se acabó hace ya dos meses y nos encontramos inmersos en eltrabajo para aprobar la segunda evaluación. Aunque muchos ya tenemos nuestros trucospara estudiar y aprobar, nunca viene mal que alguien nos ayude y nos orienteofreciéndonos los suyos. Yo quiero compartir con vosotros diez consejos que me ayudana hincar los codos y a aprobar las evaluaciones.

1 . NO BASTA CON SER INTELIGENTE

Hay personas bastante intel igentes que apenas necesitan estudiar, así como otras paraquienes estudiar no es lo suyo. Sin embargo, lo normal es tener una intel igencia media y,por lo tanto, los buenos resultados solo se obtienen con una motivación adecuada quefacil ite el esfuerzo de estudiar. Sin voluntad de estudiar, no hay nada que hacer. . . y losmotivos que se tengan para estudiar son decisivos.

2. ENCUENTRA UN MOTIVO PARA ESTUDIAR

Aunque hay muchísimas otras cosas que son más divertidas, estudiar es un deberinaplazable. En los años escolares nos estamos jugando el futuro, pues en esta cortaépoca decidimos lo que vamos a ser el resto de la vida.

Se debe tener un motivo para estudiar. Y ese motivo ha de salir de uno mismo. Lospremios y los castigos pueden ser eficaces, pero a la larga no son lo decisivo.

3. ADOPTA TU PROPIA TÉCNICA DE ESTUDIO

De algunas personas se dice: "este chico no sabe estudiar". Hay maneras de aprender ahacerlo, muchos libros, páginas web, la ayuda de un profesor, de los padres. Pero en elfondo, todo es sentido común. A estudiar se aprende estudiando y cada quien verá cuálesson los sistemas que le van mejor.

4. SIÉNTATE CÓMODO Y CONCÉNTRATE

Para estudiar eficientemente se necesita un lugar de estudio tranquilo, donde todo esté amano, con una sil la cómoda y luz suficiente. No te engañes, con música no se puedeestudiar: puedes dibujar o copiar, pero no memorizar ni concentrarte. No te levantes acada momento y persevera sentado al menos 45 minutos. Luego descansa 5 o 1 0minutos para poder continuar.

5. HORARIO Y PLANIFICACIÓN

También se debe tener un horario. No tiene por qué ser rígido, puede de ser flexible; perolo normal en secundaria es que se gaste entre media hora y una hora para hacer lastareas y tres cuartos o una hora para estudiar. Si entre lunes y viernes no has dedicadode 1 0 a 1 2 horas al estudio, el fin de semana hay que recuperar. Deja, si puedes, para elfin de semana las tareas que te l levan más tiempo: una lámina de dibujo, un trabajo parauna asignatura. Es una lástima que pases el tiempo haciendo como que estás estudiandocuando tu cabeza está muy lejos. No sueñes despierto. Aprovecha el tiempo y luego,podrás hacer muchas otras actividades.

6. APROVECHAR LAS CLASES AHORRA TIEMPO

Es una tontería perder el tiempo en clase. Si aprovechas ese rato, tendrás muchoadelantado. Si, por alguna razón, te dejan tiempo libre de estudio, adelante tareas.Puede que el profesor siga el l ibro: en ese caso toma notas de lo que dice, de aquello enlo que insiste. Si da apuntes, sigue atento y toma nota en todo lo que puedas, con sentidocomún. Subraya aquello que repita, pues es lo que considera básico.

7. MEMORIZAR PERO ENTENDIENDO EL CONTENIDO

En la mayoría de las asignaturas hay que memorizar los contenidos de las lecciones. Nointentes aprender algo que no entiendes; por eso, es tan importante lo del punto anterior.Cada persona tiene su propio sistema para fi jar en la memoria las lecciones: leerlo en vozalta, repasarlo varias veces e intentar repetirlo sin mirar el texto. . . lo importante es quetengas en cuenta que no se sabe un tema si no se es capaz de explicarlo. Es muyconveniente que estudies cada día lo explicado en clase. Es mejor aprender un textocorto que enfrentarse a un montón de páginas cuando lleguan las épocas deevaluaciones.

8. LOS EXÁMENES: COMIENZA POR LO MÁS FÁCIL

“Ya estudiaré cuando llegue el examen”Z Este es un enorme error. Si estudias cada día,cuando llegue el momento del examen sólo tienes que repasar conocimientos yaadquiridos, recordar lo que ya sabes. Si lo dejas todo para el final, acabarás con lacabeza llena de fórmulas, definiciones, fechas, etc. un caos.Los exámenes son de distintos tipos: hay que preparar cada uno de modo diferente. Autoexaminarse da buen resultado.Duerme bien la noche anterior al examen, así evitarás el nerviosismo y el cansancio. Leedetenidamente las preguntas antes de lanzarte a responder. Si es posible, respondeprimero las preguntas más fáciles y deja para el final las que no te sabes bien. Esto esespecialmente importante en problemas de matemáticas, física, traducciones. . . Muchasveces se gasta todo el tiempo de que se dispone en hacer un problema y se deja el restoen blanco.Antes de entregar el examen revisa cuidadosamente las respuestas. No te precipites alentregarlo: usa todo el tiempo de que dispones.

9. AYUDAS PARA RESOLVER PROBLEMAS

Aunque es difíci l dar una regla común, en matemáticas, física y química muchas pruebasincluyen problemas: a partir de unos datos tiene que hallar otros, mediante una fórmula ovarias.En primer lugar el ige la fórmula adecuada, luego sustituye las variables por los valoresque te den (¡Las unidades!) y te quedarán una o varias incógnitas para despejar. Hazlocon sumo cuidado: es muy probable que pidan los resultados exactos, y no bastará conque la solución esté bien planteada.

1 0. Y LO MÁS IMPORTANTE

¡Confía en ti porque tú puedes!

La primera evaluación se acabó hace ya dos meses y nos encontramos inmersos en eltrabajo para aprobar la segunda evaluación. Aunque muchos ya tenemos nuestros trucospara estudiar y aprobar, nunca viene mal que alguien nos ayude y nos orienteofreciéndonos los suyos. Yo quiero compartir con vosotros diez consejos que me ayudana hincar los codos y a aprobar las evaluaciones.






















Daniel Indias 2ºC

La primera evaluación se acabó hace ya dos meses y nos encontramos inmersos en eltrabajo para aprobar la segunda evaluación. Aunque muchos ya tenemos nuestros trucospara estudiar y aprobar, nunca viene mal que alguien nos ayude y nos orienteofreciéndonos los suyos. Yo quiero compartir con vosotros diez consejos que me ayudana hincar los codos y a aprobar las evaluaciones.






















EL CARNESTOLTES

El rei Carnestoltes és un personatge fictici en torn del qual giren lesfestes del Carnestoltes. Cada any apareix el dissabte sotal 'aparença d'un animal o d'una persona, i l legeix el pregó queinaugura la celebració.El dia de Carnaval la gen es disfressa de una princesa, d’unpríncep, d’un animal, etc.Aquest any, el Carnestoltes es celebra el dia 1 de Mars. Cada anyes celebra en un dia diferent.

Hamza el-nouidi 2C

SANTVALENTÍ

El proper 1 4 de febrer celebrem el Dia de Sant Valentí. Es tracta

d’una celebració tradicional en alguns països anglosaxons,

exportada a d'altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o

esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament.

En molts països se l’anomena el Dia dels Enamorats. Aquest

dia, els enamorats intercanvien notes d'amor conegudes com

a "valentines", amb dibuixos de cors o Cupidos. A partir del segle

XIX, a aquesta pràctica es va sumar el donar altre tipus de regals

com roses i xocolates, normalment regalats a les dones pels homes.

Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a

associar amb una salutació d'amor uti l i tzant l ’expressió "Happy

Valentine's", enviada pels homes a les seves núvies.

Típicament, el Dia de Sant Valentí ha sigut una festa

occidental, però últimament s'ha estès a d’altres

països de l’Orient com Japó, la Xina i Taiwan.

Yassin Dehaira 1 r BSoufyan 1 r CMahid 3 C

BALÓN DE ORO 201 3

Era el ‘’favorito‘’ y finalmente se ha hecho con el premio. El futbol ista portuguésCristiano Ronaldo se ha llevado el premio FIFA Balón de oro, y con él ha sidocoronado como el mejor jugador del mundo. El futbol ista del Real Madrid repitegalardón, tras haberlo logrado en 2008, pero lo hace por primera vez con lacamiseta blanca.Cristiano rompió a l lorar de alegría al conocer que se había l levado un premio por elcual había peleado mucho y durante mucho tiempo. "Estoy muy fel iz, quiero dar lasgracias a mis compañeros del Madrid y de Portugal. Es una emoción enorme",afirmó el portugués en sus primeras declaraciones.Cristiano Ronaldo, en concreto, ha sumado 1 .365 puntos, un 27,99% del total de losvotos; mientras que Messi ha obtenido 1 .205 puntos, lo que supone un 24,72% deltotal; el francés Frank Ribery del Bayern de Munich ha quedado en tercera posiciónsumando 1 .1 27 puntos, un 23,36 por ciento del total.

Mateo Quintero 4A

PILOTA D’OR 201 3

Cristiano Ronaldo s'ha imposat en les votacions a la Pilota d'Or 201 3. Eldavanter del Reial Madrid ha aconseguit un 27,99 per cent dels vots. Messiha quedat segon amb 24,72 per cent i Ribéry tercer amb un 23,36.Lionel Messi va votar Iniesta, Xavi i Neymar. Cristiano Ronaldo es vadecantar per Falcao, Bale i Özil . Curiós el cas d'Iker Casil las que no vavotar a cap dels seus companys de la selecció. Les seves opcions van serCristiano Ronaldo, Ribéry i Arjen Robben.

Hamza En-Nouidi 2C

PASTÍS DEL DIA DELSENAMORATS

INGREDIENTS PER A 1 0 PERSONES:

1 paquet de xocolata Valor de 1 kg.1 l itre de l let1 cul lerada de mantega1 paquet de galetes RioLacasitosLlaminadures

COM ES FA:

Pas 1 : En una olla posar 750 g de llet i una cullerada de mantega. Escalfar fins quecomenci a bul l ir. Desprès, anar afegint la xocolata poc a poc perquè no es formingrumolls, (mai s'ha de deixar de remoure). La xocolata ha d'estar l leugera, no massaespessa.Pas 2: Posar en un plat fons la l let restant per mullar les galetes. Així, el pastís quedaràmés sucós (no deixar en remull les galetes, perquè es desfan).Pas 3: Preparar el motl le del pastís amb forma de cor. Folrar-lo amb una capa dexocolata. Després col•locar una capa de galetes mullades en llet, desprès una capa dexocolata, desprès una altra capa de galetes i així successivament fins a arribar al 'última capa. Per acabar, cobrir totes les vores amb xocolata.Pas 4: Deixar refredar 1 hora, per poder decorar-la.

DECORACIÓ:

Amb lacasitos vermells dibuixar un cor al mig del pastís i omplir amb llaminadures.També es pot escriure el nom de la parel la o el de tots dos i decorar per al voltant ambalgun Cupido.

Ariadna Parra 2CWaffaa 1 ANerea Perez 2A

DIFERENCIESDE SANVALENTÍN

Jonathan Herrera 3ARuben de la Rosa 3D

PASATIEMPOS:CARNAVAL

1 . Fiesta que se celebra sobre febrero2. Traducción al catalán de fiesta que se celebra sobre febrero3. Objeto que se pone en la cara para cubrir identidades4. Trozos de papel de colores que se tiran en fiestas5. Lo constituye un grupo marchante de personas con un recorridoconcreto6. Ropa que se lleva de diferentes monstruos, hadas, personajes realeso de ficciónZ7. Remolque decorado con adornos

Jonathan Herrera 3ARuben de la Rosa 3D

Dibuix: SanValentí

Jordi Cuevas 3A

3º revista

Documents

Transcript of 3º revista