3er trimestre 2017

3er trimestre 2017

Sumari Informació

Amb el suport de:

L’Ateneu Popular de Calonge no és responsable de les opinions dels autors que signin els articles.

Els articulistes exposen posicions personals.

Es poden reproduir articles total o parcialment sempre que es faci esment de la font.

Imatge de portada: moment de la Run-Holi de Sant Antoni Autor: Antoni Illa

• Editorial ········································· 04

• Resum d’estiu ································ 06

• Santa Maria del Mar ························ 11

• Rates de biblioteca ························· 12

• Benedicció de vehicles Calonge ······· 14

• Ara fa 100 anys ······························· 15

• Capturar belleza ····························· 16

• Fotolliga ········································ 17

• La Creueta - Girona ························· 19

• El colom Missatger ························· 20

• Clàssics a Sant Antoni ···················· 22

• El temps a casa nostre ···················· 23

• Racó del Clàssic ···························· 26

Contraportada: imatges d’alguns esdeveniments de l’estiu

Autor Antoni Illa

Confecció portada i contraporta: Antoni Illa

Equip d’edició i redacció: Secció de la “revista” de L’Ateneu popular de Ca-longe.

Col·laboracions: Babalú, Loaisa Esther, Molla Joan, Oriol Jordi, Jo-sep Fort, Nardo Peniza, Jaume Figueras, Josep Falgueras,

Adreça : Ateneu Popular de Calonge Passeig d’hivern, 16 - Edif.3 - 2n. Esquerra (Hotel d’entitats) 17251 Calonge (Baix Empordà) Apartat de correus Nº 221

www.ateneucalonge.cat. htp://ateneucalonge.blogspot.com. ateneucalonge@gmail.com larevista@ateneucalonge.cat

www.facebook.com/ateneu.decalonge

BUTLLETÍ INFORMATIU

03

3er trimestre 2017

Recorda que la revista en format digital es penjarà a la web de l’ateneu www.ateneucalonge.cat

http://ateneucalonge.blogspot.com

04

Editorial

CALONGE – BELLPUIG – ITÀLIA

Des del segle XIII, l’expansió cata-

lano-aragonesa s’inicià a les Illes Balears i

València, i continuà a Itàlia, on perdurà fins

el segle XVII (Sicília, Sardenya i Nàpols), i a

més en els segles XVI i XVII la monarquia

hispànica de la Casa d’Àustria (Carles I, Fe-

lip II, Felip III, Felip IV i Carles II) incorporà

el Ducat de Milà. Però no fou fins a 1850-

1871 que Itàlia s’unificà políticament, doncs

a la baixa edat mitjana i a l’edat moderna

estava dividida políticament en varis territo-

ris.

La calongina Maria Vilar Bonet

(1923-2007), que fou Doctora en història i

Secretària de l’Arxiu de la Corona d’Aragó,

publicà en els Estudis del Baix Empordà

2000 l’article <<Antoni de Cardona, senyor

de la baronia de Calonge (1550-1606)>>;

el qual nasqué i fou també baró de Bellpuig

(Urgell) i comte de Palamós; a partir de 1590

tingué el títol de duc de Sessa, any en que

Felip II d’Espanya el va anomenar ambaixa-

dor a Roma, retornant el 1603. A l’Arxiu

Històric de Calonge (al costat de la bibliote-

ca), es pot consultar també un dels llibres de

l’historiador local Jaume Torres Gros <<El

castell de la vila i baronia de Bellpuig>>,

novetat de Sant Jordi 2017.

Dominis allunyats però connectats amb

Itàlia

Simplificant, els dominis feudals a

Catalunya d’Antoni de Cardona foren: a

l’orient, a l’actual Baix Empordà, arran de la

Mediterrània, tenia dos territoris veïns, ca-

dascú amb el seu port, el comptat de Pala-

mós, que llavors comprenia també Vila-romà

(avui Sant Joan de Palamós) i Vall-llobrega,

i la baronia de Calonge, amb port propi a Sant

Antoni; i a ponent de Catalunya, a l’interior, ac-

tual província de Lleida, tenia un tercer territori,

la baronia de Bellpuig amb varies poblacions

dels voltants, algunes de les quals actualment

són municipis apart.

Hem dit que Antoni de Cardona fou el

primer baró de Calonge que posseí el títol de

duc de Sessa, i aquesta població es troba

prop de Nàpols (Itàlia), ciutat on el 1522 morí,

essent-ne virrei, Ramon Folch de Cardona

(avantpassat d’Antoni); aquell havia disposat

de ser enterrat al convent franciscà fundat el

1507 a Bellpuig, d’on era també baró. La seva

vídua encarregà la construcció del sepulcre

a un escultor napolità, dins d’un estil plena-

ment renaixentista i en marbre de Carrara. El

conjunt escultòric fou transportat desmuntat

a peces, primer per mar i després per terra,

3er trimestre 2017 05

fins a l’església del convent de Bellpuig, on el cos del virrei fou inhumat. Quan el convent quedà aban-

donat arran de la desamortització de 1835, el sepulcre fou traslladat a l’església parroquial de Bellpuig.

Oferim fotografia d’aquest monument mortuori visitat aquest 16 de setembre per estudiosos de Pala-

mós / Milà, Tossa de Mar / antic regne de Nàpols, Vidreres, Sant Antoni i Calonge.

Els vincles històrics entre el Baix Empordà i territoris del sud i del nord d’Itàlia expliquen que nosaltres

procurem relacionar-nos amb entesos italians.

A la conferència del 23 de setembre de 2011, dins les Jornades Europees de Patrimoni a Sant Antoni,

sobre el poblament de la Costa Brava a l’època medieval, intervingué el Doctor i Acadèmic en Mario Zucchitello

(a l’esquerra segon a la fotografia), qui vingut d’Itàlia resideix a Tossa de Mar des de 1962, on és promotor de

diverses iniciatives i membre d’entitats tossenques de caire cultural, i autor de llibres i articles històrics.

El 26 d’agost de 2016 en un local de la Germandat Artur Mundet de Sant Antoni, es reuniren amb no-

saltres en Piero Cremonesi (a l’esquerra tercer a la fotografia), de Milà, amb freqüents estances a Palamós, i

en Francesco Luigi Rossi, de Trevíglio (Llombardia), per intentar aprofundir en les relacions històriques Baix

Empordà / Llombardia, per exemple certs elements de l’art romànic (segles XI-XIII), i el guixolenc n’Antoni Fe-

rrer, qui fou Gran Canceller de Milà en el segle XVII.

Joan Molla Callís

3er trimestre 2017 06

Ja podem donar per finalitzat la temporada

estiuenca tan al nostre municipi com a la resta

de la costa, es d’espera que el setembre sigui

un mes de tranquilitat on encara el temps és

benèvol i tothom fa valoració del que ha estat

aquesta calorosa temporada.

Comença el juliol amb la Festa Major d’es-

tiu, on com sempre s’espera el bon temps per

poder realitzar totes les activitats previstes. Un

pregó amb en “Peyu” que va intentar fer-se

sentir per sobre de la xerinola d’una plaça ple-

na de gom a gom, va donar sortida a un corre-

bou fora del comú, unes bestioles cornudes

amb patinet, bicicletes i carros del super, van

fer corre a tots fins la plaça de la Concòrdia on

esperava als corredors un tall de xistorra i un

got de cremat, tot amenitzat per la Txaranga

Dammer i organitzat per les associacions par-

ticipants a Barraques 2017.

Així començà la festa major, però després,

concursos de dibuix, concerts d’havaneres,

trobada de puntaires i exposicions, trobada de

gegants i sardanes, omplen d’activitat Calon-

ge, però el que el jovent espera és l’espai mu-

sical de les Barraques, on com ja fa temps ens

van sorprendre els mateixos joves del poble,

uns amb una batalla de galls (Rap) i uns altres

fent de teloners de l’Orquesta Di·Versiones,

on demostraren que la música és molt present

Calonge-Sant Antoni.

RESUM D’ESTIU

3er trimestre 2017 07

Molts actes lúdics han omplert aquest

dos mesos d’estiu, uns més multitudina-

ris que altres, un d’ells ha estat l’esportiu.

Des de Vila esportiva Calonge – Sant

Antoni, han fomentat l’esport durant l’es-

tiu fent competicions a la platja de gaire-

bé totes les modalitats possibles, hand-

bol, voleï, tennis, natació i moltes altres,

l’activitat reina de l’estiu va ser la Diada

esportiva solidaria del 12 d’agost on la

Milla Urbana compleix la seva XXIIena

edició.

També l’Estiu Actiu organitzat per

l’oficina de Turisme a estat referencia

durant tota la temporada, les activitats

diàries per petits i grans al passeig, gim-

nàstica a la platja i l’espai nadó son refe-

rencia pels que ens visiten, els guiatges

culturals realitzats per l’Ateneu Popular

de Calonge han estat multitudinaris tan

el fet al juliol com el del agost. Els Mer-

cats temàtics han amenitzat el passeig

juntament amb els tallers i la música.

Però si ha hagut un esdeveniment central que ens agra-

daria ressaltar es el mig segle del Festival De Música de Ca-

longe, actual Interludi. Començà a la primavera amb la pre-

sentació del llibre “Festivals de Música de Calonge

{Interludi}” 50 edicions, memòria gràfica dels festivals, una

escultura de Pau Casals presideix la Plaça d’Armes del Cas-

tell obra de Álvar Suñol commemorant aquest aniversari i la

Musicletada presentació del festival d’enguany donen tret

de sortida a un estiu musical.

Imatge Jaume Figueras

3er trimestre 2017 08

Dins els actes de la festa major una

exposició de fotografies organitzada

pel “Motor Clàssic Calonge”, recull

els 50 anys del Festival. Segons expli-

ca el comissari Josep Fort en el Diari

de Girona: el festival calongí és el

més antic de les comarques gironines

que s’ha celebrat de forma ininterrom-

puda. Fins l’any 1973 va tenir lloc a

l’església parroquial, però com que

l’acústica no era massa bona a partir

del 74 es va passar a celebrar al pati

d’armes del castell, una autèntica

“caixa de música” tal com va definir

Teresa Berganza. Segons recorda en

Fort, en els seus inicis els festivals de

Calonge eren una cita ineludible a les

comarques gironines, a la que assis-

tien els pesos pesants de la política de

la província. Amb el temps els festivals

de Peralada i Cap Roig els han fet la

competència i Calonge han hagut de

reinventar-se per tal de tirar endavant,

especialment perquè el certament fun-

ciona, sobretot, a base de voluntaris.

“Es gent a qui li agrada la música i que

s’hi deixa la pell perquè tot vagi bé”.

Un altre acte que commemora el

cinquantenari dels festivals és una ex-

posició de tots els cartells dels festivals,

on es podia veure d’una passada l’evo-

lució artística del cartells, així com els

artistes que han passat pel festival, un

recull que l’àrea de cultura i l’arxiu

municipal han fet coincidir amb la pro-

jecció d’Il Trovatore, de G. Verdi, repre-

sentada al teatre del Liceu, una nit de

opera a la fresca a la Plaça d’Armes del

castell.

També una trobada de xapes de ca-

va, ha servit per celebrat els 50 anys

dels festivals, s’ha presentat la xapa

commemorativa dels 50è aniversari dels

Festivals de Música de Calonge

{Interludi}.

3er trimestre 2017 09

Els Festivals de Música de Calonge {Interludi} celebraren mig segle de vida, i ho van fe amb 4 propostes

que van voler ser un repàs pels diferents estils de música que han estat els protagonistes principals al llarg

de la seva història: la música clàssica, les sardanes, el jazz i el pop. Es tracta doncs d’un recorregut per les

cinc dècades d’aquest festival, que va néixer l’any 1968 amb la música clàssica com a bandera, incorporant

ben aviat les sardanes, i posteriorment el jazz. Ja en l’etapa més recent, i sota el nom d’{Interludi}, la músi-

ca pop ha anat prenent protagonisme. Aquest matí (13 de juliol) ha tingut lloc la presentació a la Diputació

de Girona en què hi ha assistit l’alcalde de Calonge– Sant Antoni, Jordi Soler; el vicepresident Albert Piñei-

ra i Albert Fort, director dels Festivals de Música de Calonge {Interludi}.

La programació va obrir amb la nit clàssica el dia 22 de juliol, amb l’actuació de l’Orquestra Camera Mu-

sicae amb 40 músics sobre l’escenari, i la pianista Alba Ventura i sota la direcció del mestre Antoni Ros

Marbà. Aquest concert també es convertir en un sentit homenatge als 80 anys de Ros Marbà i de la seva

relació amb el municipi de Calonge, que va començar fa 50 anys.

El jazz ha estat un dels estils més programats durant les darreres dècades dels Festivals de Música, i en

aquesta edició també va tenir el seu espai. Els protagonistes van ser Jordi Rossy i Mike Kanan Quartet, una

formació de prestigi internacional.

Les sardanes, amb La Principal de la Bisbal, la cobla que al llarg de la història dels Festivals sempre ha

tingut un lloc protagonista i que per aquest concert ha triat un repertori especial amb dues parts molt dife-

renciades: una primera part de sardanes vinculades a Calonge -sardanes composades per músics calon-

gins o dedicades a Calonge- i una segona part amb clàssics de la sardana. La Principal va estrenar aquesta

nit dues sardanes composades per l’ocasió: Calonge 50 anys, d’Antoni Ros Marbà, i Calonge vestida de

notes, de Josep Cassú.

En les darreres edicions, i sota la marca {Interludi}, el festival s’ha caracteritzat per donar a la música

pop un protagonisme especial. La nit pop, aquest any ha gaudit amb tres bandes referents dins el panora-

ma del pop català. La nova revelació del pop català Pavvla, la barreja de cançó tradicional i folk-rock d’El

Petit de Cal Eril, i una de les bandes capdavanteres en l’escena pop indie actual i amb nou disc aquest any

2017, Mishima, que van ser els encarregats de tancar la 7à edició d’{Interludi} i la 50à edició dels Festivals

de Música de Calonge.

Jaume Figueras Departament de premsa Ajuntament de Calonge Pl. Concòrdia, 7 - 17251 Calonge T. 972 660 375 - M. 609 044 590 - A/e: premsa@calonge.cat - www.calonge.cat

22/08/2017

Els compositors Ros Marbà, i Josep

Cassú han entregat a l’ajuntament Calonge

-SantAntoni i a Interludi les particel·les de

les dues sardanes que es van estrenar du-

rant el concert de Principal de L a Bisbal, i

que van compondre especialment per a la

50a edició del festival de Musica de Calon-

ge Interludi Fmc, celebrat aquet 2017.

Les sardanes es titulen “Calonge, 50

anys” de Ros Marbà, i “Calonge vestida de

notes de Josep Cassú. Dins l’acte d’entre-

ga s’ha fet signar a tots dos compositors el

llibre d’honor de l’Ajuntament i se’ls ha fet

entrega del llibre “Calonge terra de Mu-

sics”.

Imatge Jaume Figueras

3er trimestre 2017 10

fins finals d’agost no es va parar de fer activitats tan

al Calonge com a Sant Antoni, una de les més multitu-

dinàries va ser un programa d’activitats de la Festa

Major de Sant Antoni, que s’allargà del 25 d’agost fins

el 3 de setembre.

A Calonge la festa Cubana omple els Jardins del

Castell de Calonge, de música Caribenya, salsa i me-

rengue, els restauradors del poble abillats amb vestits

cubans oferiren begudes típiques.

La festa Major de Sant Antoni, cada any s’estira

com un xiclet per celebrar-la dins les seves dates, així

com per poder fer un comiat als estiuejants que estan

amb nosaltres. L’Orquesta Di-Versiones amb la seva

“Diverbeach Hawaii Bombay” coincidint amb la The

Picasso Run&Holi va reunir segons l’autoritat més de

5000 persones a l’espigó del mig a la platja de Sant

Antoni, des de les 6 de la tarda fins gairebé les 12 de

la nit, la gent ballava grans i petits els temes d’avui i de

sempre que ens tenen acostumats l’Orquesta Di-

Versiones, tots guarnits amb l’estil Hawuaia.

Completaren els actes de la festa Major, un taller

de tatuatges, un triangular de futbol, un concurs de

pintura sobre l’asfalt, el diumenge un mercat del vi i

formatge i la típica missa Solemne en honor a Sant

Llop. El correfoc a càrrec de la colla “Diables d’en

Pere Botero” va ser un altre dels actes mes concorre-

guts, emplenat de foc i soroll el passeig de Mar. Un

concert de Neus Mar al espigó de l’Amistat, titulat

“Memòries d’un País" ja amb una temperatura que

feia pensar en que la tardor la tenim a prop, va posar

punt i final a la Festa. En espera un setembre de valo-

racions i traspàs, de camí, a la tranquil·litat i pau que

ens dona la tardor i l’hivern.

Redacció de LA REVISTA

Ha estat impossible poder seguir totes les activitats estiuenques del nostre municipi, de ben segur ens dei-xem de valorar moltes, estem segurs que perdonareu la manca de redactors del nostre senzill butlletí, encoratjo a tots els que vulgueu que l’activitat que realitzeu surti a la nostra revista, en-vieu la vostra pròpia crònica.

ateneucalonge@gmail.com

3er trimestre 2017 11

En col·laboració amb l’Estiu Actiu de l’Oficina

de Turisme, d’on sortírem a les set de la tarda dels

divendres 21 de juliol (uns cinquanta participants) i

18 d’agost (uns setanta assistents), l’Ateneu Popular

ha guiat dues visites cap el monestir medieval de

monges benedictines de Santa Maria del Mar (Collet

de Sant Antoni), passant el juliol per la façana marí-

tima (comentant les Ordenances de Pesca de 1245)

i a l’agost pel Pla (explicant els aiguamolls medie-

vals). Oferim una fotografia d’Antoni Illa del guiatge

del juliol.

Aquesta contrada del Collet ens recorda els

vincles entre Sant Antoni i Itàlia. Aquí soterrada hi

ha una important vil·la romana.

Al segle VI, l’encarregat d’organitzar els pri-

mers monestirs medievals va ser Sant Benet de

Núrsia després de fundar l’ordre benedictina al mo-

nestir de Montecassino (Itàlia). Els benedictins van

ser l’orde religiosa més important durant els primers

segles de l’edat mitjana i es van estendre per tota

Europa Occidental. Les regles que Sant Benet va

imposar als seus monjos van servir de model pels

nombrosos monestirs que, a partir d’aleshores, es

van fundar arreu d’Europa Occidental. D’aquesta

manera, la famosa regla benedictina, fonamentada

en la pobresa, la castedat, l’obediència, l’oració i el

treball (ora et labora), seria la guia espiritual de tots

els monjos europeus posteriors.

D’entre els cinc monestirs medievals del Baix

Empordà (tres de monjos i dos de monges), pel que

fa al Priorat de Sant Miquel de Cruïlles, depenia de

l’Abadia Sacra di San Michele, monument símbol

del Piemont (regió al nord d’Itàlia, entre la Llombar-

dia i França).

El monestir romànic del Collet: Tots sabem

que la Llombardia, capital Milà, és una regió del

nord d’Itàlia. Doncs bé a l’alta edat mitjana, mestres

llombards vingueren a Catalunya i ensenyaren les

tècniques per construir capelles i monestirs d’art

romànic, com el nostre del Collet (capella i claustre),

el qual en el segle XIII no era cap Abadia, sinó un Priorat de

monges benedictines (menys de deu). A l’igual que també

passava amb el Priorat de Montserrat (llavors amb menys

de deu monjos), regit pel Prior Ramon de Calonge entre

1268 i 1271 (però en els darrers segles Montserrat és una

Abadia, amb més de deu monjos). En el V Seminari d’Es-

tudis Medievals d’Hostalric, 17 i 18 de novembre de 2016,

vàrem demanar a la Doctora Karen Stöber de la Universi-

tat de Lleida com podien complir tota la regla benedictina

aquests petits priorats amb menys de deu monjos o mon-

ges, i ens va aclarir que practicaven una regla benedictina

abreujada segons les possibilitats de cada petit monestir.

Col·laboració de l’Ateneu Popular amb dos in-

tel·lectuals de la Llombardia: en Piero Cremonesi, de Mi-

lano, i en Francesco Luigi Rossi, de Trevíglio. Aquest darrer

fou rebut el 21 d’agost per l’Alcalde de Calonge i el Regidor

de Turisme, segons podeu veure a la fotografia d’Antoni Illa.

Joan Molla Callís i Esther Loaisa Dalmau

MONESTIR MEDIEVAL DE MONGES BENEDICTINES DE

SANTA MARIA DEL MAR (COLLET DE SANT ANTONI)

3er trimestre 2017 12

Rates de biblioteca: Aquesta expressió sugge-

reix una naturalesa pròpia d’éssers tancats; habitants

d’un món d’erudició resclosida, lluny de l’experiència

vital que es troba portes enfora dels llibres polsosos i

del silenci temorenc dels habitants de la biblioteca …

Podria dir que he estat una rata de biblioteca

des dels anys seixanta, i, sincerament, penso que les

biblioteques han estat i són, ara més que mai, un

dels pocs reductes on la cultura es manté lliure de

qualsevol interès que no sigui oferir un espai d’enri-

quiment personal; on podem llegir precisament per

viure més i millor.

En aquest sentit, el Club de Lectura de Ca-

longe és un dels millors exemples que podria trobar.

Enguany se n’ha celebrat el desè aniversari amb una

sèrie d’actes i una exposició fotogràfica. L’ambient

ha estat emotiu i ple d’autenticitat. Hi ha hagut diver-

ses intervencions; totes elles per damunt del simple

acte protocol·lari, ens han transmès sincera admira-

ció per la feina feta al Club de Lectura en concret i a

la Biblioteca en general.

La xerrada de Mita Casacuberta, doctora en filolo-

gia catalana i professora de l’UdG, va ser una im-

mersió en la literatura, sobretot en la intensitat que

pot arribar a tenir l’experiència lectora. Gosaria dir

que molts de nosaltres vam sentir nostàlgia dels dies

d’estudiant. Quan alguna vegada algun professor

ens havia fet vibrar; quan, més enllà

de l’especialista, havíem trobat el

lector apassionat amb qui ens

podíem sentir propers i agraïts per

haver tingut la generositat de fer-

nos partícips de la seva vivència.

L’exposició fotogràfica ens ha

donat un protagonisme que no es-

peràvem. Cada imatge expressa

molt de nosaltres. També diuen molt

de la sensibilitat, empatia i coneixe-

ments de l’autora: Ple estiu, plena

calor … i la Montse apareixia, dispo-

sada a esmerçar tot el temps que

calgués a fi de trobar aquell moment

entranyable que ella buscava.

RATES DE BIBLIOTECA.

Diria més, però les imatges ho fan molt millor …

L’experiència viscuda en aquests anys ve definida per

l’amplitud de les lectures, per la qualitat dels convidats, i

per quelcom d’intangible que apareix quan uns éssers

humans comparteixen una experiència tan íntima i perso-

nal com la lectura. Cadascun de nosaltres quan seu al

“cercle màgic” dels lectors manifesta amb les seves pa-

raules i, també amb els seus silencis, la seva humanitat i

part del seu jo més íntim; tots en sortim enriquits. Hem

après de les afinitats i més encara de les discrepàncies.

Ens adonem que hem llegit alhora el mateix llibre i un de

ben diferent. El seu llibre no és el nostre … Hi ha tants

llibres com lectors …

3er trimestre 2017 13

Col·labora amb

“La Revista” Envia’ns els teus es-

crits, critiques, cartes al director.

E-mail

ateneucalonge@gmail.com larevista@ateneucalonge.cat

www.ateneucalonge.cat

Telf. 699911592

Impossible citar totes les lectures; però atès que cada lectura s’ha puntuat per part dels integrants del Club i la

Montse n’ha processat les dades (exceptuant-ne, per raons òbvies les dels autors que han vingut com a convi-

dats), em sembla molt interessant citar alguns dels llibres mes ben valorats:

Frankenstein, M. Shelley 8,9. - La Marca de l’Home, F. Roth 8,5. - La Meva Família i Altres Animals, G. Durrell

8,2. - A l’Espona del Llit, G. de Maupassant 8,7. - M. Bovary, G. Flaubert 8,5. - La Sombra del Viento, C. Ruiz Za-

fon 9,3. - El Curiós incident del Gos a Mitjanit, M. Haddon 9. - El Lector, B. Schlink 9. - L’Estranger, A. Camus 8,6.

- Demian, H. Hesse 9,3. - Retrat de Dorian Grey, O. Wilde 8,8. - Solitud, Victor Catàla 8,8. - Pa Negre, E. Teixidor

9,5. - La Caverna, J. Saramago 8,3 …

La llista de convidats, malgrat la seva extensió, és prou significativa de la qualitat del Club i de la feina que hi

ha al darrere com per no ometre-la.

Per ordre cronològic: M. Mercè Roca, Joan Pijoan, Mita Casacuberta, Lolita Bosch, Josep Maria Terricabras,

Joan Anton Baulenas, Eduard Márquez, Jaume Cabré, Silvia Alcántara, Carles Monguilod, Carme Arenas, Martí

Gironell, Javier Zuloaga, Rafael Nadal, Lurdes Domènech, Mercè Cuartiella, Jordi Nopca, Jesús Toral, Miquel

Fañanàs, Oriol Ponsatí, Maria Bohigas, Silvia Soler, Josep Maria Fonalleras, Glòria Bordons.

A part d’això, hi hagut també una activitat de lectures teatrals complementada amb l’assistència a la represen-

tació de les obres llegides i comentades al Teatre Nacional de Catalunya. La qualitat de les obres i companyies

han estat de primer nivell.

Agraïm (espero que els companys de lectures em perdonin la gosadia de parlar en nom d’ells) profundament

la professionalitat, dedicació,

coneixements i sensibilitat que

hi ha al darrere de l’organitza-

ció i l’acompanyament que hem

tingut tant en les jornades de

lectura com en totes les nom-

broses activitats que s’han por-

tat a terme.

Gràcies.

Una Rata de Biblioteca

3er trimestre 2017 14

CALONGE 972 650 061

59ª BENEDICCIÓ DE VEHICLES A CALONGE – 10 DE JULIOL DE 2017

Com ja és tradició el dilluns últim dia

de la Festa Major d'estiu, va tenir lloc

davant de l'església de Sant Martí de

Calonge la benedicció de tota classe

de vehicles.

Prop de 70 vehicles de tot tipus van

acudir a l'acte, els participants van re-

bre un petit obsequi ofert pel el Club

Motor Clàssic Calonge , i si els venia de

gust podien prendre un refresc per gen-

tilesa de “Els Trapelles”, que també

van participar en l'organització, junta-

ment amb el C.M.C.C. I el Ajuntament.

Agraïm la col·laboració de la Policia

Local.

Josep Fort

3er trimestre 2017 15

EL MON.- 1917 AFUSELLEN A MATA HARI PER ESPIA

El 15 d'octubre de 1917 va ser executada per afusellament a Vincen-

nes prop de París, la ballarina, cortesana i espia holandesa Marga-

retha Geertuida Zelle més coneguda com Mata Hari, va ser condem-

nada a mort pel Consell de guerra de París per delicte d'espionatge i

intel·ligència amb l'enemic. Havia nascut a Leeuwarden (Holanda) el

7 d'agost de 1876.

Mata Hari va morir valentament, va rebutjar deixar-se embenar els

ulls.

L'acta del judici en què va ser condemnada no es va fer públic fins a

ben entrats els anys cinquanta.

Morta als 41 anys el 1917, segueix sent un personatge de llegenda,

s'han realitzat dues pel·lícules sobre la seva vida, una l'any 1931 i l'al-

tra el 1985, i el 2016 es va publicar també un llibre.

Afusellament de Mata Hari a Vincennes

A CATALUNYA.- 1917 MOR PRAT DE LA RIBA EL PRINCI-PAL IDEÒLEG DEL CATALANISME POLÍTIC.

Enguany es compleixen 100 anys de la mort d'Enric Prat de la

Riba (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de

1917), fou advocat, periodista i polític, i un dels principals pro-

motors del ressorgiment nacional català des de finals del segle

XIX.

Va ser impulsor i primer president de la Mancomunitat de Ca-

talunya (1914-1917). Fundador d'institucions cabdals com l'Es-

cola d'Administració Pública de Catalunya, el 1912, o l'Institut

d'Estudis Catalans, entre d'altres, una de les seves obres més

destacades és La nacionalitat catalana.

L'activisme de Prat de la Riba el portà també a ocupar la se-

cretaria de l'Ateneu Barcelonès durant el curs 1896-1897, una

entitat ja conquerida pels catalanistes.

L'escolta espera la sortida del fèretre del Palau de la Diputació

A CALONGE.- 1917 EQUIP DE FUTBOL AMB JUGADORS CALONGINS

El 5 de novembre de 1917 es va jugar a Giro-

na un partit de futbol amb participació de juga-

dors calongins.

Segons Pere Caner, l'any 1917 a la pineda

d'en Gralla, sota la Torre Roura i en el sorral

del passeig Josep Mundet, hi havien rudimen-

taris camps de futbol on jugaven equips de Ca-

longe i Sant Antoni.

Entre els jugadors cal citar a Pere Rosselló,

Enric Roura, Jaume Veray, López, Ponç Racol-

ta, etc.

Josep Fort Equip de futbol amb jugadors calongins

ARA FA 100 ANYS

3er trimestre 2017 16

UN FOTÓGRAFO CAPTURA LA BELLEZA Y LA FUERZA DEL

CUERPO FEMENINO EN UNA SERIE DE DESNUDOS

Anton Belovodchenko es un fotógrafo ruso que rinde home-naje a la belleza femenina y redescubre la maravilla del cuerpo humano.

De inmediato viene a la mente la cultura griega y su culto por la figura humana. En ese caso, la exaltación era ás más de las veces del cuerpo masculino. Se crearon obras de arte, en la opinión de muchos, insuperables. Se cultivó un apasionado culto al cuerpo, a las figuras atléticas y con una estética digna de dioses.

En esa línea de trabajo, que ve al cuerpo humano como la ex-presión más acabada de la armonía y la belleza, se materiali-zan las fotografías del ruso Anton Belovodchenko.

A través de su lente, capta el infinito número de peculiaridades que hacen de un ser humano algo único y excepcional. Obser-vamos composiciones inimaginables en las fotos de Be-lovodchenko. A través del manejo de la luz, se consigue un cautivador juego entre rectitud y curvaturas.

Esta serie que os compartimos y sobre laque sigue trabajando se titula “Bodyscape”. La comenzó desde el año 2011 y a la fecha sigue consiguiendo tomas que lo sorprenden. El blanco y negro brinda a los desnudos elegancia y refinamiento.

La armonía en conjunto con la escala de grises, dota de un am-biente dramático a cada fotografía.

La serie es un verdadero deleite visual, su control de la luz y sombra es admirable y en este trabajo demuestra que maneja su arte.

El autor ya había experimentado con fotografía de paisajes na-turales y otro tipo de escenas, pero recibe más aplausos por esta entrega.

Aborda la técnica del “bodyscape” o “paisajes corporales”, ju-gando con la anatomía muscular y ósea de la mujer.

Pese a que muchas de las fotografías fueron tomadas a color, lo terminó cautivando “el manejo del blanco y negro, la rectitud y la curvatura”.

Las imágenes seductoras de Belovodchenko rescatan algunos de los principios básicos de los desnudos: sus simetrías y con-tornos.

Su trabajo es una fusión de belleza y lo natural, vulnerabilidad y franqueza, estética y pasión.

A través de sus poses, las modelos de Belovodchenko nos parecen esculturas.

Font: Web Culturainquieta

3er trimestre 2017 17

Espai de Fotografia

Comença un nou any la fotolliga, com sabeu els que hi participeu tocava canvi de junta,

aquest any la junta organitzadora estar composta per les associacions de Sant Feliu de

Guíxols, Palamós i Calonge - Sant Antoni.

Hi ha hagut alguns canvis que podreu trobar a les bases complertes de la plana web de

l’Agef, ara perquè tingueu més a mà els temes que s’ hauran de presentar cada mes els

posarem a la Revista.

TEMES Primer lliurament (format imprès) Data: 20 d’octubre de 2017 Lloc: Sant Feliu de Guíxols Tema: LLIURE Descripció: ---

Segon lliurament (format imprès) Data: 17 de novembre de 2017 Lloc: Salt Tema: PINCES PER ESTENDRE ROBA, DE FUSTA Descripció: ---

Tercer lliurament (format digital) Data: 15 de desembre de 2017 Lloc: via e-mail (s’informarà oportunament) Tema: CASTELLS (vista exterior) Descripció: Edifici fortificat. S’accepta en ruïna però recognoscible (no s’acceptaran cas-tells de sorra, de joguina, ni símils)

Quart lliurament (format imprès) Data: 19 de gener de 2018 Lloc: Palamós Tema: MOMENTS ROMÀNTICS Descripció: Relació amorosa entre dues persones. (no sex). No confondre amb senti-ments d’afecte, per ex.: relacions de pares i fills, avis i nets o amics.

Cinquè lliurament (format imprès) Data: 16 de febrer de 2018 Lloc: Calonge Tema: MÓN DE LA PAGESIA Descripció: Personatges en el seu entorn quotidià, estris de pagès, maquinària, ramade-ria, etc. (no s’acceptaran joguines ni símils).

Sisè lliurament (format imprès) Data: 16 de març de 2018 Lloc: Arbúcies Tema: CARAMELS “Chupa Chups” Descripció: Caramel esfèric amb bastonet

Setè lliurament (format imprès) Data: 20 d’abril de 2018 Lloc: Girona Tema: MOTOS i MOTEROS Descripció: Vehicle motoritzat de dues rodes i el seu conductor i/o acompanyant. S’ac-ceptaran motocicletes i/o escúters. La imatge ha de contenir els dos elements o part d’e-lls conjuntament (no s’acceptaran joguines ni símils).

Fotolliga 2017 - 2018

3er trimestre 2017 18

C/ Josep Tarradellas, 27 Urb Mas Barceló

17251 Calonge (Girona—Costa Brava)

Tel. +34 972 660 486 Tel. +34 972 661 740

Mobil. +34 653 664 366 info@hotelmas1670.com Www.hotelmas1670.com

Vuitè lliurament (format imprès) Data: 18 de maig de 2018 Lloc: Banyoles Tema: FESTES I TRADICIONS POPULARS CATALANES Descripció: Amb tots els seus aspectes: danses, geganters, castellers, folklore en general)

Gala de lliurament de premis Fotolliga 2017-2018 Data: 16 de juny de 2018 Lloc: Blanes (guanyadora del premi: Millor Agrupació 2016-2017)

Però si ha hagut algun moment que aquest estiu ha estat sacsejat, van

ser amb els atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Un primer acci-

dent dins un xalet a les Cases del Canar, va donar inici als dos atemptats

que una cèl·lula terrorista va perpetrar a Catalunya.

El nostre Ateneu en els seus 25 anys d’història ha estat contra qualsevol

acte de violència sempre, recordem “la Plataforma cultural contra la Guerra”

al 2003, i ara també. Es van decretar dies de dol a tot Catalunya i Espanya,

es van anular tot tipus de esdeveniments lúdics i es van assegurar les aglo-

meracions de gent a totes les poblacions turístiques en previsió d’altres pos-

sibles atemptats, minuts de silenci a totes les poblacions, també just abans

de començar un guiatge cultural de l’Ateneu amb 70 persones es va iniciar

amb un minut de silenci amb record a les víctimes dels atemptats.

Realment ha estat el punt negre d’aquest estiu, esperem no es torni a

repetir.

Redacció de La Revista

3er trimestre 2017 19

Avui ens queda per recórrer l’últim tros del camí del tren de

Sant Feliu-Girona i iniciem la caminada des de La Creueta. Per

desconeixement de la continuació del camí a l’haver estat supri-

mida de mala manera la tanca de fusta que el marcava, anem a

passar per la que en diuen “rotonda”, quan així s’anomena una

sala o un edifici de planta circular. Posem-hi terra al damunt, en-

cara que quedaria millor rodona, sense mes ingredients. Com

que som a la carretera, evitem la circulació en el moment que

queda estroncada i ja som a l’altre costat.

Fem uns cent metres. Després, ens adonem que havíem de

caminar en línia recta i per un petit túnel ens hauria traslladat al

costat del riu. A la tornada hi passarem perquè no sigui dit que

ens saltem una part del itinerari, encara que sigui esquifit.

A la nostra dreta ens va seguint l’aigua de l’Onyar que transi-

ta una mica lleugera per mor de que li passem davant. Onyar,

continua el teu peregrinatge i deixa’ns sentir el brogit dels capgi-

rells que vas fent en el llit de pedres i les transparentis en alçada

com si fos un vidre nou i net, que nosaltres t’anirem observant

per si canvies de postura i perds els papers de navegar.

Perdem el riu i el seu entorn i ens trobem enmig del sofregit

de la ciutat. Una barreja d’estrèpits que es desafien l’un a l’altre.

Els cotxes amunt i avall amb presses, tots fan tard. Entre ells,

s’hi barregen els camions i furgons de transport. Aquests ja tin-

drien de ser al lloc, tots arribaran a misses dites. I per completar

la motorització, les motocicletes que vagin o vinguin troben els

semàfors vermells. També és mala sort. Com podeu comprovar,

cap arriba d’hora. I al mig d’aquest intens garbuix i l’escapament

de gasos, circulen els vianants, una bona part traslladant-se pre-

cipitadament i l’altra part, majorment dones, que igualment van

lleugeres a la compra diària i amb el pas cansat quan en tornen,

per culpa del pes dels queviures i per anar passant comptes que

no acaben de quadrar. Amb els euros, els preus s’han enlairat.

Amb el canvi s’han enfilat al arrodonir els cèntims, com que són

rodons ho han tingut fàcil, i aquells articles que són més de con-

sum diari, s’han inflat com un globus. Cap mestressa de casa

recorda quin era el cost en pessetes. Només sap que el mone-

der i articles baixen de nivell. Aquest és el preu del progrés.

I entre tot aquest conjunt, anem traspassant carrers fins arri-

bar a l’estació ferroviària de la Renfe. Allà, a l’esplanada del

aparcament i damunt un pedestal, hi ha una de les màquines del

tren de Sant Feliu, neta, pintada dels colors originals, amb els

metalls lluents, majestuosa, però quieta, un pèl cansada com si

acabés de fer l’últim viatge. Però al mateix temps, satisfeta d’ha-

ver complert amb dignitat el compromís que va contreure des de

la seva naixença. Se la pot admirar deslligada, sense sopluig de

com arribava o sortia. Li falta l’estació. Ella, però, sotja de gairell

la grandiositat de la que custodia el tren gran i als seus peus

contempla la quantitat de cotxes que es necessiten

per transportar els mateixos passatgers que duia un

sol dels seus vagons. Diuen que tot es modernitza i

jo ho crec.

Tota vegada que hem aconseguit completar

aquest itinerari ens dirigim cap a l’estació del tren

d’Olot. Aquesta parada, conserva l’edifici principal,

aïllat de tots els ingredients ferroviaris, que ha can-

viat per una plaça ben assolellada amb les ombres

canviants dels arbres.

Es fa difícil localitzar l’antiga via ferroviària i més

encara si no ets de Girona. Sabem que anava cap a

Salt i a falta dels ferros i de la gent busquem el ca-

rril bici que vagi en aquella direcció. Caminem es-

campant la vista per les voreres i aviat els locali-

tzem i més aviat els perdem. De qualsevol manera,

no hem caminat per on passaven les vies i això ha

fet que ens saltéssim l’estació de Salt.

Hem caminat per la vila i ens falta esmorzar.

Aquesta obligació no la podem oblidar i asseguts en

un petit parc enjardinat, molt faltat d’aigua i de flors,

fem la queixalada matinal. Davant nostre queda

encara dempeus la fàbrica Coma i Cros, factoria

d’aquell món industrial que va regular molts anys la

vida econòmica dels pobles, viles i ciutats. L’espai

que deixarà, l’ocuparà un altre més modern, d’un

estil poc definit, altiu i còmode, disposant de tots els

avenços que la tècnica ha dissenyat. El barri ha

perdut el soroll de la maquinaria i el xivarri dels ope-

raris entrant i sortint de la feina.

Avui, en aquest instant una tórtora dalt la teulada

fa sentir el seu “tu, tu, tu” melodiós com si volgués

reproduir amb el cant simpàtic i inalterable el bullici

de la gent.

Guardem memoritzada la zona on intentarem

seguir l’itinerari del desaparegut tren d’Olot a Giro-

na.

Girem el timó i tornem cap el punt de sortida. A

l’arribar al riu Onyar, optem per passar ran l’aigua i

evitar l’asfalt. Aquest camí s’acaba aviat i hem de

pujar i seguir el camí traçat. També aniria bé que es

comencessin a fer corriols vorejant els rius.

Josep Falgeras

LA CREUETA - GIRONA 10è tros del tren SFG C.133 22.04.2003

3er trimestre 2017 20

Estàvem caminant amb en Roland per les

galeries de l’Amfiteatre romà d’Arles, gau-

dint de cada pedra, de cada detall, immersos

en la contemplació, quan de sobte, vaig des-

cobrir aquell preciós palauet. Em vaig enfilar

per tal de tenir una millor perspectiva. Vaig

quedar literalment absorbida per la imatge.

M’encantaven les quatre columnes que sos-

tenien el teulat, el treball acurat dels capite-

lls, els diferents motius amb què estaven

decorades. Era una visió inesperada. Mirava

amb deteniment aquella mena de casa de

nines gegant, la rastellera de finestretes que

formaven la façana d’un edifici en miniatura

integrat en aquell terrat de columnes impres-

sionants i les aus volant des d’un colomar

gegant que era una petita meravella.

Automàticament, la meva imaginació es

va disparar. I vaig veure un noi, tot nerviós,

ajustant un missatge a la pota d’un colom.

Es tractava d’una missiva molt especial. Va

escollir el millor exemplar. Un animal resis-

tent a la fatiga, hàbil, ràpid i efectiu.

EL COLOM MISSATGER

El jove acabava d’arribar d’una cruenta cam-

panya militar. Estava esgotat físicament i mental

per tanta barbàrie viscuda. Encara tenia retingu-

des algunes de les imatges en la seva retina i

quan tancava els ulls s’anaven succeint una rere

l’altra. Sempre les mateixes. Els cavalls entremig

dels soldats protegits pels seus escuts amb les

espases alçades i colpejant a tort i a dret. Els ca-

valls recolzats amb les potes del darrere i reni-

llant. L’estrèpit del metall. Els gemecs de dolor

dels ferits i dels soldats a l’atacar a l’enemic amb

totes les seves forces. Ell, amb la seva lluent ar-

madura blanca, cavalcant a lloms d’un exemplar

especialment bell. Un cavall, d’un negre brillant,

amb una llarga i espessa crin que es movia al

compàs del vent i dels moviments del cavaller.

Una sèrie de durs combats que els varen con-

duir a la victòria final i a la conquesta dels seus

objectius. Després, un llarg camí de tornada a

casa on l’esperava un exercici complicat per a

recuperar la normalitat de la seva vida. Tornar als

hàbits quotidians després de tot el viscut. Un

món que no tenia res a veure amb el que esdeve-

nia a les ciutats, a la cort. Era com tornar a una

realitat que no comprenia. Dos mons superposats

plens de contradiccions.

3er trimestre 2017 21

Però el sostenia un poderós motiu per a

tornar: la seva estimada. L’havia de veure. Li

volia enviar un missatge dient-li que aniria al

ball de màscares que se celebraria al seu cas-

tell per a donar la benvinguda als flamants

guerrers tornats de la guerra. Li va demanar

que és poses el seu vestit de flors i la màsca-

ra daurada que tots dos coneixien. I varen

quedar que quan toqués la seva música, ell,

la trauria a ballar. Li va dir que estava ansiós

per tornar-la a veure, per tenir-la a prop, de

sentir la seva respiració i la seva olor. Que la

trobava a faltar i que ella l’havia ajudat a so-

breviure en els moments de desesperació.

Que li havia donat la força de llençar el cop

d’espasa definitiu per a no defallir en la lluita.

Que era l’esperança de reveure-la el que l’ha-

via mantingut sobre la seva muntura soste-

nint l’escut i desafiant l’enemic amb les ar-

mes.

Vaig imaginar el colom arribant al balcó

del castell de conte on hi havia les estances

de la donzella. I vaig veure com s’il·luminava

la seva cara i se li omplien els ulls de llàgri-

mes al treure el missatge del colom. Ell esta-

va viu, havia tornat. Ja podia respirar tran-

quil·la. Vaig veure la seva joia al llegir les pe-

ticions del cavaller de la blanca armadura i va

córrer a demanar a la seva ajudant que ho

tingués tot a punt per a la nit del ball amb el

colom entre les mans. Havia d’estar radiant.

I vaig imaginar la vetllada amb la música,

els ballarins, la màgia de la nit, els llums, els

vestits vaporosos de les noies movent-se al

compàs de la dansa. Vaig sentir la felicitat i

l’amor de la parella d’enamorats.

I vaig tornar a la realitat contemplant el vol

dels coloms missatgers, observant amb dete-

niment els capitells, el palauet, els còmodes

nius dels ocells, el cel, el sostre de la ciutat

d’Arles i les pedres del Coliseu romà. Vaig

sentir els gladiadors que es preparaven per a

la lluita i vaig anar a parar a una altra realitat,

a uns altres temps, a l’arena de l’amfiteatre, a

la lluita a mort dels gladiadors. Babalú, 26 de juny de 2015

One Republic – All the Right Moves: https://

www.youtube.com/watch?v=qrOeGCJdZe4

3er trimestre 2017 22

1ª BENEDICCIÓ DE VEHICLES CLÀSSICS A SANT ANTONI

Al passat 16 de juliol va tenir lloc a la Plaça de la

Llibertat de Sant Antoni per primera vegada la bene-

dicció de vehicles clàssics.

El Clàssic Motor Club Vall d'Aro es va posar en

contacte amb el Club Motor Clàssic Calonge,

sol·licitant-li la seva col·laboració per poder organit-

zar aquest acte, ja que per raons logístiques l'esmen-

tat Club de la Vall d'Aro aquest any tenia problemes

per poder-ho celebrar com venien fent-ho anys ante-

riors.

Ens vam posar en contacte amb Mn. Josep i amb

el Ajuntament, que ens van donar les màximes facili-

tats per realitzar l'esdeveniment. El nostre més sin-

cer agraïment.

A les 13 hores es van reunir a la Plaça de la Lli-

bertat front l'església 34 vehicles, que després de

rebre la benedicció i un petit obsequi, van tornar al

seu lloc de destinació però abans van realitzar tot el

recorregut pel passeig Josep Mundet, causant gran

expectació als vianants, banyistes i els clients de les

terrasses de bars, restaurants i hotels.

Donem les gràcies a la Policia Municipal per la

seva col·laboració.

Josep Fort

3er trimestre 2017 23

EL TEMPS A CASA NOSTRA

Aquest passat juny serà recordat com a

molt calorós. Un dels més calorosos dels

últims anys pel que fa a mitjanes, almenys

des del juny de 2003 on es van batre força

rècords, i com no, per un fet que explicarem

al final del resum de juny i que la gent resi-

dent a Girona recordarà força temps…

Però comencem… Vam encetar el mes

amb una nit fresca, fent la mínima mensual

amb 13.1º. Es va continuar amb una mica de

pluja els dies 2 i 3 i aquí es va acabar allò

que en diuen “mal temps”.. res, que va ser

un miratge. Alguns models ja insinuaven un

juny amb calor per “sobre del normal”. Es

podia veure una “pujadeta” de temperatura

pel dia 5-6, una posterior baixada pel 7-8 i

després pujada forta i que duraria uns quants

dies…

Si comparéssim les dades que ens apun-

tava el model, veuríem com, excepte els dies

7 i 8 en que la temperatura va estar per sota

de la mitjana, la resta de mes va estar per

sobre, força per sobre, d’aquesta mitjana

(exceptuant els últims 3 dies que va tornar a

baixar). El dia 16 la mitjana del dia es va situ-

ar als 29,9º. Aquell dia el termòmetre de mí-

nima es va aturar als 24,5º – segona mínima

més alta en 11 d’anys d’observacions a Ca-

longe – i la màxima va quedar en 35,2º, que

va acabar essent la màxima de l’estiu.

I així es va passar gairebé tot el mes, ca-

lor i més calor amb les mitjanes per sobre

“del normal”. El número de dies que la màxi-

ma va arribar o superar els 30º va ser de 10

(la mitjana és de 5 dies en el sisè mes de

l’any), igualant el registre de 2009 i just per

sota del 2015 en que s’havien enregistrat 11.

Pel que fa a les mínimes, es van registrar 3

tropicals (3 nits on el mercuri no va baixar

dels 20º) i pel que fa a precipitació va ploure,

com havia dit unes línies més amunt, una

miqueta (molt poc) els dies 2, 3 i 5 i llavors

fins el 25, l’endemà de St. Joan, no va tornar

a caure ni una sola gota recollint 16,5mm en

tot el mes.

Els últims dies (3-4 dies) vam estar una mica més

entretinguts, les nits ens van donar una petita treva.

Vam tenir nuvolades, pluges i alguna que altra tempes-

ta propera que van “ajudar” a baixar la mitjana termo-

mètrica i a “maquillar” la pluviomètrica. L’últim dia de

mes es va produir el fet que comentava al principi i que

podria ser difícil d’oblidar per Girona ciutat. Mentre a

Calonge es recollien 9.8mm, a poblacions properes,

com per exemple a Palafrugell – estació de

www.meteopalafrugell.net, on hi va caure calamarsa (i

algun gra de pedra i tot) s’hi van recollir 29,8 mm

(18,2mm entre les 19:40 i les 20:00h), a la EMA de

Castell d’Aro, 31,4 mm (entre les 20:00 i les 20:30), a

la Bisbal d’Empordà només 5 mm (dades de Josep

Pareta -observador XOM) i a Palamós al voltant dels

20 mm també en molt poca estona i que va provocar

que la zona de l’ITV s’inundés

En canvi, a Girona ciutat, una important calamarsa-

da/pedregada va provocar inundacions a moltes zones

de la ciutat. Es van arribar a recollir 52,1mm en poc

més de 1/2 hora.

Imatge captada el 5 de juny de 2017 Platja de Sant Antoni.

3er trimestre 2017

Per les xarxes socials van córrer de seguida

molts vídeos i fotografies. Un exemple de pedra

recollida pel company Lluís Regincós a Montjuic

Hi va haver moltes afectacions. Molts locals i

cases de la zona de Plaça Catalunya van acabar

inundats. El centre comercial Hipercor amb el

garatge ple d’aigua, amb plaques del sostre que

cedien pel pes de l’aigua i amb goteres, va haver

d’ésser desallotjat. El clavegueram no s’empas-

sava l’aigua, al revés “la treia”… En total 52 mm

en 1/2 hora amb un pic de màxima intensitat que

va arribar a enregistrar 3,9mm/minut!!

Si accediu al blog podreu trobar-hi enllaços

amb vídeos que mostren com va quedar la ciutat

de Girona.

La majoria de vegades, aquests contrastos tèrmics com-

porten tempestes i molts cops “la loteria” fa que afectin a

una zona o a altra, i que “caigui” el cel o, en pocs quilòme-

tres de distància, en prou feines plogui gens. Típic de les

tempestes d’estiu.

Havíem acabat el mes de juny amb aquesta tempesta i

conseqüentment, el juliol el vam començar amb la refresca-

da que va comportar. La matinada del primer dia es va enre-

gistrar la mínima mensual amb 13.1º (curiosament igual que

al mes de juny) i la màxima més baixa, amb 24º

Els següents 4 dies van ser suaus amb una temperatura

una mica per sota del normal i fins i tot hi va haver gent que

va arribar a dir que eren dies massa “fresquets” per ser juli-

ol, però una mica de pausa a la calor també era beneficiós i

positiu. Ara… que potser només volia agafar una

mica “d’embranzida…”

El dia 8 vam tenir una mica més de pluja

(0,4mm) i es va deixar sentir algun tro, però poca

cosa. Però en prou feines ens va afectar.

A partir d’aquell moment va començar a pujar

la temperatura fins a situar-se en la mitjana dels

mes de juliol fins el dia 13 que es va superar aque-

lla mitjana i dos dies després, la jornada del 15,

que es va enregistrar la màxima mensual amb

33.9º

Aquell dia 13 es van superar rècords de tempe-

ratura màxima, sobretot cap a Andalusia on, per

exemple, a Montoro, a la província de Córdoba, es

van enregistrar 47,3º i on vaig poder parlar amb un

conegut que hi viu i em comentava que “l’aire cre-

mava”.

Mentrestant per aquí, aquells dies anàvem su-

perant els 30º o ens quedàvem dècimes per sota

fins als dies 19-20 on va tornar a precipitar alguna

cosa i es va tornar a deixar sentir algun altre tro.

Però l’única cosa que va aportar aquesta mica de

precipitació va ser més xafogor!! Només es van

recollir 1,4mm en tot el mes. Comparats amb la

mitjana dels últims 35 anys (17,3 mm) suposa el

8,1% de la pluja que climatològicament es recull a

Pedregada a Girona

15 de juliol, la temperatura nocturna al seu punt més alt

24

3er trimestre 2017

Calonge en el mes de juliol, el més sec de l’any. I ja

portàvem 5 mesos seguits per sota del 50% de pluja

recollida!!

Començament d’agost molt calorós, tot i que el pri-

mer dia van caure quatre gotes que van ser de fang.

Però els següents dies vam viure una onada de

calor en tota regla… Es diu que es pot considerar com

a tal, un període de almenys 3 dies consecutius on es

registri una temperatura per sobre el percentil 95% de

la sèrie de temperatures màximes.

Dons bé, segons l’estadística que he pogut anar

fent durant els últims 11 anys (desde 2006), ens diu

que el percentil 95% del mes d’agost el trobem als

32,9º. Els dos primers dies de mes ens vam quedar

per sota (31,9º i 32,4º) però els altres dies (del 3 al 6,

ambdós inclosos) el termòmetre va superar, almenys

en 1º aquests 32,9º. Per tant, podem parlar

“tècnicament” que es va patir una onada de calor, amb

dies calorosos i amb nits difícils on poder dormir i/o

descansar ja que la temperatura interna de les cases

va augmentar considerablement.

Així doncs, fins el dia 6 vam tenir la temperatura

per sobre del normal. El 7 (amb 30.5º de màx i 21.6º

de mín) ja va es va acostar més a la mitjana de l’èpo-

ca. Molts comentaris de veïns i gent coneguda era

“Quin fart de suar aquesta nit!!” Però els dies 8 i 9, es

va girar la truita i ja va ser diferent. Ens va entrar una

massa més freda en alçada i va fer baixar la tempera-

tura diürna, va entrar tramuntana i es va poder

“ventilar” i rebaixar l’escalfor de dins i conseqüentment

dormir i descansar millor. Aquest dia 9, després de

tenir una tarda força ennuvolada, va acabar plovent,

no pas gaire, però juntament amb la tramuntana que

va bufar, el termòmetre va fer una forta baixada.

Aquesta “normalització”, o potser hauria de dir

aquesta rebaixa de la temperatura, va durar fins el

dia 14, jornada en que es va tornar a posar per sobre

de la mitjana. La màxima superava un dia sí i l’altre

també (exceptuant els dies 15 i 19 que van quedar

dècimes per sota) la barrera dels 30º i el dia 29 es

va arribar al sostre mensual.

A la segona quinzena, podríem destacar la nit del

24 que es van deixar sentir alguns trons i llampegava

força a SW. Ens va acabar afectant la pluja, però en

quantitats minses, recollint només 1,5 mm.

I el mes va acabar amb la traca final… Primer,

fent la màxima del mes enregistrant 34,9º i als dos

dies, amb una forta baixada de la temperatura fent

23,7º de màxima, amb pluja (5,9 mm) i llamps i

trons… Es va acabar amb 25,1º de temperatura mit-

jana, la segona més alta (després de l’agost de

2012) des de 2006. Pel que fa a la pluja igual que els

mesos passats, força per sota la mitjana. Es van re-

collir 13,1mm en tot el mes. Comparats amb la mitja-

na dels últims 35 anys (33,1 mm) suposa el 39,6%

de la pluja que climatològicament es recull a Calonge

en el mes d’agost. I ja portem 6 mesos seguits per

sota del 50%!!

I per finalitzar aquest resum tri-

mestral, us deixo amb la gràfica de

l’evolució de les temperatures d’a-

quests últims 3 mesos:

Podeu trobar tota aquesta infor-

mació ampliada al web

www.meteocalonge.cat i des de fa

uns mesos, al blog https://

meteocalonge.wordpress.com/ on

cada mes s’hi va afegint diversa

informació i on podreu participar, si

voleu, amb els vostres comentaris.

Jordi Oriol

25

3er trimestre 2017 26

Sabeu de quin lloc del municipi són aquestes tres fotografies?. Si ho sabeu podeu enviar la resposta al e-mail : josep@classiccalonge.cat , amb el vostre nom i núm. de telèfon de contacte. D'entre els guanyadors, es sortejarà el llibre “Calonge Sant Antoni Les Entitats”, en cas de no haver-hi cap mà-xim encertant l'obsequi serà per la persona que més encerts tingui. El guanyador sortirà a “La revista” del proper trimestre Tots els participants tindran l'obsequi de un DVD de “La Unió Esportiva Calonge - Un viatge als anys 70”. Data límit per a la resposta : 30 de novembre de 2017

El racó del “CLÀSSIC”

3

Les Solucions del 2on.trimestre son :

Nº 1 Pont de Can Viñals

Nº 2 Hotel Condado Sant Jorge

Nº 3 Hotel Serra Falet

Guanyadora: Paqui Castaño Patino

Anys 20

1960

1 1962 2

3er trimestre 2017