3.1.3. SISTEMES NATURALS · 2011. 12. 2. · Sòl no urbanitzable 54.967 ha 92,79 % 244.262,00 ha...

MEMÒRIA DESCRIPTIVA. Sistemes naturals

DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Auditoria Ambiental Municipal de Vilafranca del Penedès

69

3.1.3. SISTEMES NATURALS

Introducció Els habitants de Vilafranca gaudeixen d’un entorn natural dominat per l’espai agrícola, representat sobretot per la vinya, i un espai forestal més delimitat que engloba bàsicament el bosc del Turó de Sant Pau, el Parc Comarcal d’Olèrdola i el bosc de ribera de les rieres de Llitrà i de l’Adoberia i del riu Foix, transcendint els límits del propi terme municipal. El clima i l’edafologia determinen en cada zona, el tipus de vegetació que s’hi pot trobar. Així doncs, a grans trets, les comunitats vegetals de la ciutat i la comarca estan sotmeses a un clima xerotèric mediterrani, caracteritzat per la manca d’un període hivernal intensament fred i l’existència d’un prolongat eixut estival. L’ocupació del sòl a Vilafranca és definida pel Pla General d’Ordenació Urbana. Aquest El Pla i les seves revisions posteriors, són l’instrument bàsic per a la planificació i l’ordenació del territori. Classifica el sòl i defineix els elements fonamentals en l’estructura general. S’adopta per a l’ordenació urbanística del territori i estableix normes per al seu desenvolupament i execució, així com també del termini de la seva vigència. El Pla classifica el sòl en:

• Urbà, composat pels terrenys útils per a l’edificació. Aquests terrenys han de disposar d’accés rodat, d’abastament d’aigua, de clavegueram i de subministrament d’energia elèctrica.

• Urbanitzable, és aquell que declara el Pla general per a ser urbanitzat quan el termini

d’aprovació del seu planejament parcial és previst en el mateix pla (programat), o bé aquell que declara el Pla per a ésser urbanitzat quan només pugui esdevenir objecte d’urbanització mitjançant l’aprovació de programes d’actuació urbanística (no programat).

• No urbanitzable, és a dir, els terrenys que el planejament general no inclou en cap

de les classes anteriors i que gaudeixen d’una protecció especial pels seus valors:

• Agrícoles, forestals o ramaders; • De recursos naturals; • De paisatge, o històricoculturals; • De defensa de la fauna, flora i l’equilibri ecològic.



70

Taula SN1.Usos del sòl

Classes d’ús Alt Penedès (1995) Regió Metropolitana de

Barcelona (1995) Vilafranca del Penedès

(1995) Sòl urbà 2.740 ha. 4,62 % 50.394,00 ha 15,58% 275,30 ha 14,03% Sòl urbanitzable 1.534 ha. 2,59 % 28.897,00 ha 8,93% 436,43 ha 22,23% Sòl no urbanitzable 54.967 ha 92,79 % 244.262,00 ha 75,49% 1.251,27 ha 63,74% TOTAL 59.241 ha 100,00 % 323.553 ha 100,00 % 1.963 ha 100,00 %

Font: elaboració pròpia.

Figura SN1. Usos del sòl segons el PGOU

A partir d’aquestes dades podem formular un indicador que ens donarà informació sobre la proporció de zona no urbanitzable a Vilafranca del Penedès en funció dels m2 per habitant.

Superfície zona no urbanitzable: 1.251,27 ha Nombre d’habitants: 30.219 hab. Indicador: 414,60 m2 de sòl no urbanitzable/habitant

Urbà i urbanitzable

43%

No urb. de protecció especial

7%

No urb. de protecció agrícola

50%



71

3.1.3.1. Unitats naturals La major part del terme municipal de Vilafranca està ocupat per conreus i, entre aquests, les vinyes són les que ocupen mes quantitat de sòl. Això deixa poc espai a la vegetació autòctona, però és que, a més, el sòl és poc profund i pedregós, no permetent que retingui l’aigua suficient per a què s’hi desenvolupi una vegetació densa.

Figura SN2. L’entorn de Vilafranca del Penedès

El tipus de vegetació que predomina a l’Alt Penedès és una vegetació sempre verda: alzines, oliveres i pins, que mantenen la fulla durant tot l’any. Igual que els arbusts que els acompanyen. Les plantes, adaptades a la sequedat, no són gaire desenvolupades, són de fulla petita o estreta, com el romaní i el bruc, o de forma d’agulla, com el pi o el càdec. Entre les herbes (el llistó, el fenàs i l’espart) es troba el grup de plantes teròfites que neixen a la tardor i moren durant les secades estivals. L’entorn natural de Vilafranca està configurat bàsicament per les següents unitats: • Zona muntanyosa (turó de Sant Pau i muntanyes d’Olèrdola) • Zona agrícola (camps de conreu, vinya) • Zona fluvial (rieres del Llitrà i de l’Adoberia i el riu Foix) • Zona urbana (arbrat dels carrers, zones verdes, ...)



72

a) Zona muntanyosa: Turó de Sant Pau (303,5 m)

El Turó de Sant Pau s’alça al nord-oest de Vilafranca del Penedès, just en el límit del seu terme municipal i el de Pacs del Penedès, repartint-se entre aquestes dues poblacions. La seva situació ens permet gaudir d’una bona panoràmica de la ciutat i dels seus voltants. És l’única zona boscosa que trobem dins del terme municipal de Vilafranca i rep una protecció especial com a parc supramunicipal, important per garantir-ne un bon estat de conservació davant la pressió l’activitat humana.

Vistes del Turó de Sant Pau Vegetació A dalt del Turó de Sant Pau el pi blanc (Pinus halepensis) domina l’estrat arbori del bosc, sense ser molt dens, amb alguna alzina (Quercus ilex.) i ullastre (Olea europea var. Sylvestris) aïllades, mentre que en l’estrat arbustiu hi trobem una barreja d’arbusts amb domini del garric (Quercum cocciferae) a la zona del cim i amb romaní, farigola, marfull, arítjol, bruc d’hivern, galzeran, gatosa, etc, espècies corresponent a una brolla calcícola. Aquesta part més boscosa, a mida que ens apropem als vessants rocoses del turó, deixa pas a una comunitat arbustiva baixa amb pocs arbres i dominada pel garric. La garriga és una comunitat secundària que procedeix de la degradació de l’alzinar litoral. Així doncs l’actual vegetació del bosc del turó de Sant Pau, correspon a una comunitat de transició fruit de la intervenció de l’home que n’ha variat el seu estat natural. És a dir, que sense l’explotació o la intervenció de l’home o si deixéssim que la vegetació seguis la seva evolució natural tornaria a una vegetació dominada per l’alzina en el seu estrat arbori formant una comunitat anomenada Quercetum ilicis galloprovinciale, o sigui, l’alzinar amb marfull, que és el dominant a totes les contrades de clima mediterrani d’hivern temperat. Aquest alzinar és ric en arbusts i lianes (marfull, arboç, arítjol, gavarrera, galzeran, ...) però es troba poc en estat natural, perquè ha estat molt atacat per l’home. Bona part de la superfície que ocupava l’alzinar, allà on no hi ha conreu, és coberta pel pi blanc.

ESTRAT ARBORI ALTURA: de 5 a 10 metres COMPOSICIÓ: Pi blanc (Pinus halepensis), dominant Alzina (Quercus ilex ssp. ilex), exemplars aïllats.

ESTRAT ARBUSTIU

ALTURA de 0,5 a 1.5 m (2m)



73

COMPOSICIÓ: garric (Quercus coccífera), llentiscle (Pistacia lentiscus), matapoll (Daphne gnidium), roja (Rubia peregrina), arítjol (smilax aspera), romaní (Rosmarnius officinalis), bruc d’hivern (Erica multiflora), bufalaga tintòria (Thymelea tinctoria), llentiscle (Pistàcia lentiscus), càdec (Juniperus oxycedrus), gatosa (Ulex parvifolius), etc...

ESTRAT HERBACI ALTURA: 0,2-0,5m COMPOSICIÓ: llistó (Brachypodium retusum), sanadella (Stipa offneri),

jonça (Aphyllanthes monspeliensis), avena de brolla (Avena bromoides), farigola borda (Coris monspeliensis), etc.

Brolla calcícola amb pi blanc a la part Comunitat arbustiva de les vessants alta del turó de Sant Pau. Pineda secundària (Fotos: tecnoambiente, S.A.) També hi podem trobar a la part baixa, exemplars aïllats de margalló (Chamaerops humilis) o d’atzavares (Agave americana), testimonis de la proximitat del massís de Garraf-Ordal. Fauna La fauna que hi podríem trobar a Sant Pau, basant-nos en un model tipus d’ecosistema, en aquest cas un bosc de Pi blanc amb brolla calcícola i garriga i amb un clima temperat, seria: Ocells de brolla i garriga amb pi blanc:

Tallarol de casquet o Taiaret de casquet, tallarol capnegre o Taiaret de capnegre (Sylvia melanocephala)

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) Botxí o garsa groguera (Lanius excubitor) Mallerenga cuallarga o primavera cuallarga (Parus sp.) Passarell comú (Carduelis cannabina) Tord (Turdus philomentos)

Pit roig (Erithacus rubecula) Raspinell comú (Certhia brachydactyla)



74

Mamífers: Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Mussaranya comuna (Crocidura russula) Ratolí mediterrani (Mus spretus) Conill (Oryctolagus cuniculus)

Estat de conservació El turó de Sant Pau rep una protecció especial amb la figura de parc supramunicipal, portant una gestió conjunta els municipis dels que forma part, vetllant perquè mantingui un bon estat de conservació. Hi és prohibida la caça i la pastura. L’actual estat de conservació és prou bo. Cal tenir en compte, a nivell de vegetació, que es tracta d’un bosc secundari, i si es minimitza la pressió o intervenció per part de l’home, el bosc seguirà la seva evolució o successió cap a un estat de clímax. Plantació de Pi blanc (Pinus halepensis) Al costat de la Planta de Tractament de Residus de la Mancomunitat Penedès-Garraf i de la deixalleria hi trobem una petita àrea on s’ha fet una plantació monospecífica de pi blanc. b) La zona agrícola: No s’ha d’oblidar que els conreus també són sistemes naturals. Les plantes que viuen en ells estan sotmeses a les mateixes lleis de la natura i porten a terme els mateixos processos que les que hem mencionat anteriorment. Des del punt de vista de l’ecologia, l'única diferència és que l’home n’augmenta la seva productivitat i les manté lliures de paràsits i malalties. Finalment, com qualsevol conreu monospecífic, cal dir que la seva existència fa disminuir la diversitat d’espècies de la regió. La Vinya

Són poblacions monoespecífiques d’arbusts i arbres, millorades amb els anys per treure’n el màxim rendiment i benefici. En aquestes condicions altres plantes espontànies aprofiten aquest hàbitat, són les anomenades “males herbes” que entremig dels ceps i ametllers constitueixen les comunitats dites arvenses.



75

VINYES dels voltants de Vilafranca: ceps perfectament alineats i entretires. Fotos: tecnoambiente ,S.A.

Es tracta de comunitats d’estructura simple, sense estratificació, integrades per plantes que presenten necessàriament un cicle biològic anual, semblant al de les espècies conreades, de manera que s’adapten a la periodicitat del conreu. Acostumen a ser espècies de vida curta capaces de desenvolupar tot el seu cicle vital en poc temps, productores de llavors nombroses i resistents. En el cas de la vinya, parlem de comunitat de secà o Diplotaxion. La seva estructura i composició bàsiques queden recollides en la relació següent:

ESTRATS ARBUSTIU O ARBORI CULTIVATS ALTURA: 0,5-1m (ceps), 3.5 m (arbres) RECOBRIMENT: quasi nul a les entretires COMPOSICIÓ: vinya (Vitis vinifera) Ametller (Prunus amygdalus) ESTRAT HERBACI ESPONTANI ALTURA: 20-40 cm RECOBRIMENT: 70-90 % (o molt menys havent eixarmat) COMPOSICIÓ: revenissa blanca (Diplotaxis erucoides) canyota (Sorghum halepense) corretjola (Convulvulus arvensis) heliotrop (Heliotropium europaeum) pebrots de ruc (Roseda phyteuma) cerreigs (Setaria sp. Pl.) boixac de camp (Calendula arvensis) calcida (Cirsium arvense) lletsons (Sonchus sp. pl.) gram (Cynodon dactylon) etc. (Font: LA VEGETACIÖ DELS PAISOS CATALANS; Ramon Folch i Guillèn)

Fauna Ocells de la vinya: Pinsà comú (Fringilla coelebs) Estornell vulgar (Esturnus vulgaris) Pardal comú (Passer domesticus) Passarell (Carduelis cannabina) Alosa (Alauda arvensis)

Perdiu (Alectoris rufa)



76

Vegetació a l’antic abocador clausurat de Les Cabanyes.

Taula SN2. Abundància d’ocells hivernants

AMBIENT OCELLS/KM ESPÈCIES MÉS ABUNDANTS Vinyes (Alt Penedès) 358,8 Pinsà, estornell vulgar, pardal comú, passerell, alosa. Font: Història Natural dels Països Catalans. Ocells, vol.XII. Rèptils: Dragó comú ( Tarentola mauritanica) Sargantana cendrosa (Psamodromus hispanicus) Escurçó ibèric (Vipera latasti) Mamífers: Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Mussaranya comuna (Crocidura russula)

Mussaranya nana (Suncus etruscus) Ratolí mediterrani (Mus spretus)

Conill (Oryctolagus cuniculus) Talpó comú Rat-penat La vegetació Ruderal Ens referim a aquella vegetació que creix a la perifèria del nucli urbà, en talussos, marges dels camins, solars, indrets on el factor ecològic decisiu és la influència de l’home o dels animals. És l’espai que anomenem suburbà, situat entre el medi urbà i el medi rural i natural. Les comunitats vegetals que s’hi estableixen estan formades per espècies nitròfiles, molt resistents a les agressions físiques: trepig, polseguera, eixarmada, foc, aportacions de runes o deixalles, etc. Hi abunden, doncs, les plantes amb punxes o espines, el que suposa una defensa eficaç contra el trànsit i la depredació dels herbívors, i amb capacitat de produir ràpidament un gran nombre de llavors que n’assegurin la reproducció de l’espècie passada l’adversitat.. En aquest tipus de vegetació també s’hi donen les condicions òptimes perquè s’incorporin espècies exòtiques arribades d’altres indrets a través de les comunitats ruderals. Les comunitats rurals que apareixen en abocadors, enmig de runes, són principalment els bleterars (Chenopodium muralis). També hi trobem espècies com: Matallums (Hordeum murinim ssp.) Ripoll (Oruzopsis miliacea) Olivarda (Inula viscosa) Pastanaga borda (Daucus carota ssp. maximus) Margalls (Hordeum murinum ssp. leporium) (Bromus rubens)



77

Bosc de ribera de la Riera del Llitrà en el seu pas per Vilafranca

lletereses (Euphorbia helioscopia) l’ull de bou (Chrysanthemum coronarium) morella roquera (Parietaira officinalis ssp. judaica) Canyar (Arundini-Convolvuletum) altres... Fauna Ocells que podem trobar a l’entorn rural de Vilafranca: Tord (Turdus philomentos) Merla (Turdus merula) Teixidor (Remiz pendulinus) Cadernera (Carduelis carduelis) Gafarró (Serinus serinus) Oriol (Oriolus oriolus) Abellarol (Merops apiaster) Puput (Upupa epops)

Cogullada vulgar (Galerida cristata) Altres...

Mamífers:

Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) Mussaranya comuna (Crocidura russula)

Mussaranya nana (Suncus etruscus) Ratolí mediterrani (Mus spretus)

Rata comuna (Rattus norvegicus) Conill (Oryctolagus cuniculus) Rat-penat c) Espais fluvials Les rieres del Llitrà i l’Adoberia La riera del Llitrà forma part de la conca del riu Foix i hi desenvoca en el seu pas pel terme municipal de Santa Margarida i els Monjos. A la part baixa de la riera, a la confluència amb el Foix, hi desguassen les aigües residuals de l’EDAR de Vilafranca, que doblen en magnitud el cabal que baixa per la riera. Allí on hi ha aigua subterrània suficient i a les vores dels corrents d’aigua, es desenvolupa una vegetació formada per arbres de ribera com l’om, l’àlber o algun altre caducifoli escàs. A Vilafranca aquest bosc de ribera el trobem representat a les rieres del Llitrà i de l’Adoberia, principalment. És un bosc fraccionat, discontinu amb trams on presenta un important estat de degradació.



78

Vegetació Les espècies que formen part d’aquesta comunitat gaudeixen, localment, d’aigua més o menys abundant i d’una certa frescor ambiental. Aquestes espècies estan condicionades als cursos d’aigua que porten les rieres, que depèn al mateix temps del règim de pluges de cada zona. Vegetació de ribera de la Riera del Llitrà Vegetació de ribera de la Riera de l’Adoberia Les espècies més significatives d’aquestes unitats de bosc de ribera dels voltants de Vilafranca són les següents:

ESTRAT ARBORI

ALTURA: 10-20 m COMPOSICIÓ: plataner (Platanus x hispanicia)

Om (Ulmus minor) àlber (pópulus alba) Avellaner (Corylus avellana)

Robinia (Robinia pseudo-acacia) Freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) Lledoner (Celtis australis)

ESTRAT ARBUSTIU i HERBACI ALTURA: 0,3 a 1,5 m COMPOSICIÓ: canya (Arundo donax) Canyís (Phragmites australis)

Lleterasa de bosc (Euphorbia amygdaloides) Vidalba (Clematis vitalba) Heura (Hedera helix) Esbarzer (Rubus ulmifolius) Falguera (Dryopteris) Jonc (Juncus sp.)



79

Mosquiter vist a la riera del Llitrà

Fauna Ocells del bosc de ribera (Ornitofauna): Tudó (Columba palumbus)

Tórtora comuna (Streptopelia turtur) Mussol banyut (Athene noctua) Puput (Upupa epops) Picot verd (Picus viridis) Cuareta blanca (Motacilla alba) Rossinyol (Luscinia megarhynchos) Merla (Turdus merula) Rossinyol bord (Cettia cetti) Bosqueta vulgar (Hippoalis polyglotta) Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) Mallerenga carbonera (Parus major) Garsa (Pica pica) Oriol (Oriolus oriolus) Raspinell comú (Certhia brachydactyla) Pardal xàrrec (Passer montanus) Gafarró (Serinus serinus) Verdum (Carduelis cholirs) Cadernera (Carduelñis carduelis)

Fotja (Fulica atra) Pit roig (Erithacus rubecula) Cargolet (Troglodytes troglodytes) Merla d’aigua (Cinclus cinclus) Cuareta torrentera (Motacilla cinerea) Mosquiter pàl·lid (Phylloscopus bonelli) Trist (Cisticola juncidis) Amfibis: Gripau comú (Bufo bufo) Granota verda (Rana perezi) Reineta comuna (Hyla meridionalis) Tritó jaspiat (T.marmoratus) Rèptils Serp d’aigua (Natrix maura) Tortuga d’aigua ibèrica (Mauremys caspica) Mamífers Rata d’aigua (Arvícola sapidus)



80

Aspecte de l’aigua de la riera del Llitrà en un tram del seu pas per Vilafranca.

Automòbil abandonat dins la riera del Llitrà a l’alçada de la zona esportiva municipal.

Estat de conservació La qualitat del bosc de ribera: Actualment el bosc de ribera de les rieres del Llitrà i l’Adoberia al voltant de Vilafranca és troba força degradat. Hi ha punts on la vegetació tan sols està formada per comunitats d’herbàcies, de manera que el bosc queda com a unitat discontinua al llarg del curs de les rieres, essent més important en la del Llitrà. La vegetació natural va acompanyada i/o substituïda per un seguit d’espècies introduïdes com la robínia, alguns pollancres o el plàtan. Hi ha punts on s’hi troben pneumàtics, electrodomèstics, plàstics, fins i tot un automòbil abandonat i convertit en ferralla a dins mateix del curs de la riera. Hi ha algun tram on també ha estat modificat el seu curs per ampliar o obrir un nou accés als conreus. Segons els índex de qualitat del bosc de ribera (QBR) i l’índex de qualitat de l’ornitofauna (QFO) publicats en l’informe de 1997 sobre “la qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix”, la qualitat ecològica a la riera del Llitrà és baixa.

Estat actual de conservació de la riera del Llitrà

Què és l’Índex de Qualitat del Bosc de Ribera L’índex de la qualitat del bosc de ribera (QBR) és un índex de puntuació que qualifica l’ecosistema de ribera amb valors d’entre 0 i 100. A aquesta puntuació s’hi arriba considerant quatre característiques del sistema de ribera (cadascun de les quals valorada en 25 punts). Les característiques que es mesuren són: 1. El recobriment de la vegetació. Normalment un recobriment escàs a la ribera i a la riba

significarà una alteració per afectes de l’home que impedeixen el procés de successió ecològica després d’una avinguda.



81

2. L’estructura del recobriment. Es tracta d’avaluar el desenvolupament vertical de la

vegetació. 3. La potencialitat del sistema per tenir una varietat important d’arbres de ribera és una

mesura de la complexitat del sistema que cal valorar considerant els diferents tipus geomorfològics de la llera del riu.

4. L’alteració del canal fluvial de forma permanent per l’home.

Qualitat del Bosc de Ribera Índex QBR Valors Bosc de ribera sense alteracions, Qualitat molt bona, estat natural. > 95 Bosc lleugerament pertorbat, qualitat bona 75-90 Inici d’alteració important, qualitat acceptable 55-70 Alteració forta, mala qualitat 30-50 Degradació extrema, qualitat pèssima < 25

L’índex de qualitat de l’ornitofauna (QFO) Rang Qualitat Descripció De 9,8 a 10 De 8,6 a 9,7 De 6,6 a 8,5 De 4,6 a 6,5 Inferior a 4,6

Natural (nivell 5) Bona (nivell 4) Acceptable (nivell 3) Baixa (nivell 2) Pèssima (nivell 1)

Hom troba totes o quasi totes les espècies animals i vegetals pròpies de cada tram del riu (tres trams) Manquen espècies pròpies del tram, per algun tipus de degradació de la vegetació o l’aigua o qualsevol mena d’alteració de l’entorn). Són absents una part considerable de les espècies pròpies del tram. Subsisteixen espècies ripícoles o d’interès. Les espècies fluvials han estat substituïdes per espècies generalistes i oportunistes, i les pròpies del medi fluvial són escasses habitualment. El riu pateix un greu empobriment del medi natural. Cap o pràcticament cap espècie ripícola.

En l’informe “La Qualitat Ecològica del Llobregat, els Besòs i El Foix”, dels estudis de la qualitat ecològica dels rius de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, apareixen les dades de l’estació de mesura situada a la riera del Llitrà, en el camí de terra abans de la zona esportiva de la Clota. Els resultats donen una qualitat ecològica baixa de la riera.



82

Plataners de la Rambla Sant Francesc

Qualitat biològica:

Rang Índex BILL 4 6-7 (Aigües amb signes d’estrès)

Font: informe de 1997 sobre “la qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix” Qualitat de l’entorn fluvial:

Rangs Índex QBR Índex QFO 2 30-50 (baixa) 4,6-6,5 (baixa)1

Font: informe de 1997 sobre “la qualitat ecològica del Llobregat, el Besòs i el Foix” Algun tram de la riera presenta una important eutrofització de les seves aigües. Hi ha un aportament de fòsfor important que correspon als abocaments puntuals del nucli urbà o d’alguna activitat i també de les activitats agrícoles vitivinícoles que es despleguen en el tram baix de la conca del Foix. L’aportació de fòsfor des de l’EDAR de Vilafranca té un paper important en l’eutrofització del tram baix del riu. Tot i així en els últims anys hi ha hagut una millora en la qualitat de les aigües sobretot a nivell de la conca del Foix, tot i que encara queden molts punts on la degradació és massa marcada. d) L’Espai Urbà Vegetació Finalment, també cal referir-se a la vegetació que ocupa voreres, places i jardins de Vilafranca. La importància que aquesta té en la regulació del clima així com el seu paper alhora de fer una ciutat agradable és coneguda per les persones que estudien i també per les que governen les ciutats.

L’arbrat de Vilafranca segueix una distribució ordenada de manera que dibuixa dos eixos que travessen el nucli urbà; un de Nord-Sud format per plataners i l’altre Est-Oest format per lledoners. L’arbre més present en els carrers del municipi és, sens dubte, el plataner (Platanus occidentalis ), seguit de la morera (Morus alba) i el lledoner (Celtis australis). Als carrers curts o de vianants s’hi planten espècies vistoses amb l’objectiu de guarnir-los, principalment. Aleshores s’introdueixen espècies com la jacaranda (Jacaranda acutifolia) o la magnòlia (Magnolia grandiflora) amb aquesta finalitat. En aquells punts on s’hi detecta una certa activitat vandàlica que ocasiona el trencament o deteriorament

1 Riquesa : 20 espècies observades en aquesta estació de mostreig de la riera del Llitrà a Vilafranca (1a)



83

de l’arbrat s'opta per espècies de fàcil arrelament com la tipuana o la morera. També es té cura d'introduir espècies autòctones com l’alzina, el roure martinenc, el freixe, oliveres, pollancres, la ginestera i el marfull, espígol, etc. sobretot en les zones de transició, en el límit entre el nucli urbà i el medi rural o natural. En els talussos del balcó de les Clotes hi trobem alzines, magraners, ailantus, ginesta i llentiscle. En altres zones s’hi planten cirers, avets i palmeres. Es tracta també d'introduir varietat d’espècies:

- Per augmentar la diversitat amb espècies resistents a la contaminació. - Que necessitin poc tractament. - Autòctones (oliveres, magraners).

Per tal de veure clarament la tendència actual pel que fa a les noves plantacions, posen com exemple la que es va dur a terme a La Girada la tardor de 1998.

Plantació d’arbres a la Girada

ESPÈCIES NOM COMÚ UNITATS Melia azedarach mèlia 47 Pterocarya fraxinifolia Noguera del càucas 19 Populus nigra “Itàlica” Xop piramidal 50 Platanus orientalis Plàtan 98

Arbres caducifolis

Sophora japonica Acàcia del Japó 48 Pinus pimnea Pi pinyoner 70 Quercus ilex Alzina 37 Cupressus pubescens Roure martinenc 11

Arbres perennifolis

Cupressus sempervirens Xiprer 37 Cercis siliquastrum Arbre de l’amor 95 Pittosporum tobira 2.056 Ceanothus thirsiflorus “Repens”

654

Escallonia rubra “Macrantha”

1.203

Spartium junceum Ginestera 1.194

Arbustiva

Viburnum tinus Marfull 1.450 Lavandula angustifolia Espigol 240 Myoporum parvifolium 163 Hyparrhenia hirta 436

Entapissants

Pennisetum vilosum 1.800 Zona verda hidrosembrada

3.845 m2

A dalt: Pl. Onze de setembre A baix: pl. Milà i Fontanals



84

Els arbres que es troben dins el nucli urbà de Vilafranca són:

Nom en català Nom científic Avet Abies alba (de les campanyes de

recollida d’arbres de nadal) Negundo Acer negundo (de forma residual fruit

de campanyes anteriors) Castanyer de la Índia Aesculus hippocastanum (residuals) Broussonetia papyrifera (introduint-

se) Boix Buxus sempervirens Catalpa bignonioides Cedrer Cedrus atlantica Lledoner Celtis australis Arbre de l’amor Cercis siliquastrum Xiprer Cupressus sempervirens Cydonia oblonga ( a escoles) Diospyros kaki Eleagnus angustifolia Eriobortrya japonica Eucalipto Eucalyptus globulis Figuera Ficus carica Freixe Fraxinus oxycarpa Savina Juniperus phoenicea Llorer Laurus nobilis Truana Ligustrum japonicum Magnolia Magnolia grandiflora Melia Melia azederach Morera Morus alba Morera Morus nigra Olivera Olea europaea Phoenix canariensis Phoenix dactylifera Picea abies Pi blanc Pinus halepensis Pi insigne Pinus insignis (són sensibles a la

processionària i s’han de substituïr) Pi pinyer Pinus pinea Llentiscle Pistacia lentiscus Àlber Populus alba Pollancre Populus nigra Prunus armeniaca Prunus ceracifera pisardi Quercus faginea Alzina Querccus ilex Robinia Robinia pseudoacacia Salze blanc Salix alba Desmai Salix babylonica Sòfora Sophora japonica Teix Taxus bacatta Tuja Thuja orientalis



85

Til·ler Tilia platyphyllos Om Ulmus minor Vern Alnus glutinosa Pirus sp. Koelreuteria paniculata Prunus sp. Corylus calurna Ligustrum logestraemia Brachychiton Tipuana tipu Washingtonia robusta

Pel que fa als arbusts:

Nom català Nom científic Buddleia davidii Avellaner Corilus avellana Cotoneaster Margallò Chamaerops humilis Escallonia nacranta Evònim Evonymus japonica Forsythia suspensa Hebe Hibisc Hibiscus syriacus Càdec Juniperus communis Baladre Nerium oleander Pitospor Pittosporum tobira Pyracantha coccinea Saüc Sambucus nigra Senecio cineraria Syringa vulgaris Trachicarpus excelsa Marfull Viburnum tinus Iuca Yucca gloriosa Heura Hedera helix

Relació del nombre d’espècies d’arbres i arbiusts

Nº espècies Arbres 55 Arbusts 20

Zones verdes i de lleure a Vilafranca Hi ha un predomini marcat de les places dures a la vila, davant les zones verdes o places toves. El percentatge de ciment en aquests espais és sovint superior al de terra o sauló.



86

Taula SN3. Espais lliures i públics

Nom Superfície (m2) Parc Tívoli 6.400 Parc St. Julià 25.000 Parc St. Julià 1º fase 9.200 Parc Poble Nou 15.000 Parc Poble Nou 1º fase 6.000 Parc de la Pelegrina 10.600 Parc de Sant Salvador 4.125 Zona verda davant Cementiri 7.400 Plaça de la Verema 2.650 Plaça de la Sardana 1.400 Plaça Vilanova 4.000 La Girada 3.000 Plaça l’Espiga 5.000 Zona verda l’Espiga (escola d’oficis) 4.000 Plaça UA 17 200 Plaça Llevant 3300 Plaça Penedès 1800 Gas UA -4 1750 Rambla Sant Francesc 5.870 Rambla Santa Maria 7.600 Plaça Milà i Fontanals 880 Jardí tancat a la plaça Milà i Fontanals 224 Pati dels pollancres 980 Plaça Mas Perera 1400 Plaça Pau Casals 1868 Parc de l’Espirall 3.800 Aparcament el Triangle 4.800 Plaça Antoni Clavé 900 Plaça de l’Estació 2.625 Plaça Bisbe Torras i Bages 1.485 Plaça Fèlix Mestre 2.262 Plaça Abat Blanc 1.504 Plaça Doctor Bonet (Espirall) 1.240 Plaça Sant Joan 2.624

Font: Pla tècnic d’enjardinament municipal. Ajuntament de Vilafranca

Taula SN4. Superfície d’espais lliures a Vilafranca ESPAIS LLIURES

Número 27 Superfíce total (m2) 95.276 m2/habitant 3

Si fen un balanç de la proporció actual de zones verdes i d’arbrat per habitant a Vilafranca del Penedès, obtenim els següents resultats:



87

Taula SN5. Evolució de les zones verdes i el nombre d’arbres a Vilafranca

ZONES VERDES A L’ANY 1995 ZONES VERDES A L’ANY 1999

Espais verds 15 Ha Espais verds 22 Ha Arbres 5.000 unitats Arbres 8.000 unitats Arbusts 10.000 unitats Arbusts 20.00 unitats Ratio per habitant:

5,3 m2 de zona verda 0,2 arbres per habitant

1,02 m2 de gespa per habitant

Ratio per habitant:

7,5 m2 de zona verda 0,3 arbres per habitant

1,7 m2 per habitant

Font: ajuntament de Vilafranca. Manteniment de les zones verdes: El manteniment de la jardinería a Vilafranca està a càrrec de la Unitat de Serveis de l’Ajuntament de Vilafranca, i de NOU-VERD, una cooperativa d’inserció laboral per a persones amb problemàtiques socials, que actualment fan el manteniment del 30-40% de les zones verdes de la vila. Actualment hi ha un responsable tècnic concertat com assesoria externa per l’ajuntament , que coordina les tasques de jardinaria de Vilfranca. L’ajuntament també disposa d’un viver on es fa manteniment de l’arbrat, bàsicament. La poda: La poda del arbrat de la vila es fà entre els mesos de novembre i març. El servei el fa mitjançant contractació externa l’empresa Jardineria Moix. Les bardisses es netegen 3 cops l’any. Una part de les restes de la poda son dutes a la deixalleria municipal, i una altra part es triturada per l’empresa responsable de la poda tal i com s’especifica en el plec de condicions del contracte. Plagues: Les principals plagues que afecten als arbres de la vila són:

PSYLLA, PUGÓ, COTXINILLA, ACARS, OIDIOS, PHYTOPTORA (Mildiu), CLOROSIS

La lluita contra les plagues es fa a partir de tractaments químics principalment, i tractaments biològics.



88

Tractaments de les plagues a la jardineria municipal

Tractament químic FENITROTHION OXICLORURS DE COURE CARBENDAZIMA CLORTACONIL PIRETRINES BENOMIL MANEP AMITRAZ FOSMET CLAPTAN FOLPET PROCIMIDONA (Carboximida) PIRIPROXIFEM

Tractament biològic BACILLUS THURIGENSIS KASUGAMICINA

Disponibilitat d’aigua i reg: Vilafranca, com la resta de la comarca està sotmesa a un clima més a viat sec, amb un règim de pluges escàs i que fa que la disponibilitat de l’aigua no sigui gaire abundant. En les noves plantacions és aconsellable facilitar l’absorció de l’aigua mitjançant una sèrie de regs, donant que les noves plantes presenten un sistema radical molt poc desenvolupat, degut al repicat o transplantament. La falta d’aigua en aquest moment pot condicionar el futur desenvolupament de la vegetació. A continuació es mostra un exemple de l’estimació del consum d’aigua per a una nova plantació, en aquest cas corresponent a les zones verdes de La Girada. Taula SN6. Estimació del consum d’aigua de les plantacions de les zones verdes de La Girada.

TIPUS PLANTACIÓ AMIDAMENT NÚM.REGS M3 Arbustiva amb reg automàtic 1.708 m2 4 42,0 Arbustiva amb reg manual 2.420 m2 4 58,0 Arbrat perennifoli amb reg manual 110 u 4 13,4 Arbrat caducifoli amb reg automàtic 221 u 4 5,3 TOTAL 16 118,7 Font: Ajuntament de Vilafranca L’actual consum d’aigua per reg de les zones verdes de Vialfranca s’estima al voltant dels 1.000 m3/any



89

Coloms al final de la Rambla de Sant Francesc. Sota el monument Milà i Fontanals.

La Zoonosi L’existència d’animals a la ciutat i la seva relació amb les persones és bàsicament una font de salut, tant pel que fa als animals domèstics com als peridomèstics (coloms, estornells, pardals, etc.). Però en contra, el creixement excessiu d’aquestes poblacions peridomèstiques arriben a comportar problemes. Per una banda afecten la convivència ciutadana al ser causants de brutícia i sorolls i deteriorant el medi on conviuen. Per altra banda, pel que fa a la salut pública, aquest excés d’animals es configura com un reservori d’agents patògens diversos (paràsits interns i externs, virus, bacteris, clamídies...) Tot això es pot evitar si s’aconsegueix mantenir l’equilibri en el nombre d’animals peridomèstics adequat a la ciutat i controlar la proliferació de plagues indesitjables (rates, insectes, etc). Actualment a Vilafranca hi ha una important població de pardals i estornells, degut a la fàcil i abundant disponibilitat d’aliment i a la manca de depredadors que en controlin la població, i que s’estan convertint en un problema considerable de difícil solució. En aquest sentit des de l’any 1994 a Vilafranca des del Servei de Salut Pública i Medi Ambient de l’Ajuntament, s’han dut a terme un seguit d’intervencions, dins del programa de Control de la Població de Coloms Urbans, com a desplegament de les competències que tenen els ens locals en matèria de control de la zoonosi. Dins del Programa de Control de la població de Coloms s’han descrit:

- Punts de nidificació: pisos abandonats, golfes o cels-rasos amb obertures a l’exterior prou amples per permetre el pas dels ocells. A Vilafranca s’han detectat, fins al moment, uns 12 punts diferents.

- Punts de repòs: situats a les façanes pròximes als punts de nidificació on no

troben cap impediment. A Vilafranca s’han detectat, fins al moment, uns 8 punts diferenciats.

- Punts d’alimentació: segons l’estudi, dut a terme per l’empresa GRAM, la

incidència de la plaga de coloms a Vilafranca és baixa. Només hi ha dos punts on existeix un problema moderat:

1. Rambla Sant Francesc: vora el monument Milà i Fontanals. 2. La fàbrica de pinsos CIA.

- Punts d’aigua: A Vilafranca, segons GRAM, aquest és un recurs escàs. S’ha

situat a la Plaça Sant Joan i al Parc del Tívoli; també hi ha alguns punts de patis interiors.



90

Animals de companyia Des del servei de Salut i Medi Ambient de l’ajuntament de Vilafranca s'estan duent a terme les següents actuacions: Recollida d’animals perduts: Es finança la recollida i junt amb la Policia Municipal es coordina perquè tots els gossos perduts vagin a parar a la gossera. L’any 1998 es van recollir 105 gossos perduts i 10 gats Campanya de cens d’animals de companyia porta a porta: Durant l’any 1999 amb l’aprovació de diverses lleis referents a la tinença d’animals de companyia es va aconseguir, a través dels mitjans de comunicació, sensibilitzar a l’opinió pública respecte a aquest tema. Això va fer que esporàdicament anés augmentant el nombre de gossos i gats censats. Així doncs, si entre principis de l’any 93 i finals de l’any 1998 s’havien censat 437 animals (73 altes anuals de mitjana): de gener a setembre del 99 se’n van censar 162 de nous (cosa que representa un augment total del cens d’un 37%). Simúlids Durant la primavera de 1993 varen enregistrar-se a tota la comarca del Penedès nombrosos episodis d’atacs a la població d’uns “mosquits”, les picades dels quals originaven importants inflamacions i molèsties als afectats. Aquests insectes es van identificar com a simúlids (mosca negra), una família de dípters, les femelles de les quals poden ser autògenes (necessiten sang humana o animal per madurar els seus ous. Les picades són molt doloroses i necessiten de tractament mèdic en molts casos. Les plagues de simúlids es donen principalment a la primavera i en ocasions durant la tardor, quan els rius tenen aigua corrent al llarg de tota la conca. L’augment d’aquestes larves als rius ve unfluenciat també per la contaminació d l’aigua a causa d’abocaments de residus orgànics produïts per l’activitat agrícola i ramadera. La forma més efectiva d’eliminar aquesta plaga és actuant sobre les aigües dels rius amb tractaments larvicides molt específics. És però un tractament que sobrepasa la capacitat municipal i per tant se n’haurien de fer càrrec altres ents supramunicipals com el Consell Comarcal. S’han repetit en els últims anys nous episodis de picades de simúlids. L’ajuntament de Vilafranca ha pres alguna actuació concreta:

- Fer tractament a la zona poliesportiva sobre els adults dels simúlids per pal·liar els possibles efectes que pot tenir la concentració massiva de persones amb poca roba.

- Informar als mitjans de comunicació i donar recomanacions a la gent per evitar

les picades massives.



91

Regulació de la Caça: L’activitat de la caça a Vilafranca del Penedès segons el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, està regulada a dues àrees privades: la B-10.258 i la B-10.311. En aquestes àrees és permesa la caça menor. Les espècies més importants que s’hi troben són: la perdiu, el conill, el colom i la tórtora. A la resta de la vila la caça és lliure. Àrees de caça a Vilafranca

Terme municipal Àrea Finca representativa

Superfície (ha)

Renda cinegètica (PTA/ha)

Vilafranca del Penedès B-10.258 La Fregana

La Tauleria 260 16.900,-

Vilafranca del Penedès B-10.311 Vallformosa

Casa Brugueres 55 3.575,-

Font: DARP. Generalitat de Catalunya

Disposicions legals: Llei de caça Arts. 15, 16 i 17. Reglament de la Llei de Caça: Arts. 17, 18, 19 i 48. Ordre anual del DARP per la qual es fixen els períodes hàbils de caça i les vedes especials. Resolució de 25 de gener de 1983 de 31 de gener de 1986 (retolació) (DOGC 306 i 672).



92

Lectura del Paisatge Factors abiòtics: Des del punt de vista topogràfic Vilafranca s’assenta en un pujol des d’on domina un pla una mica accidentat i inclinat. El terreny que envolta Vilafranca del Penedès és pla amb alguns turons que s’eleven per sobre de la plana: el puig de Sant Jaume (296m), el puig de Sant Pau (302m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. La seva altitud varia des dels 222 metres als 228 a la part més alta de la ciutat. La vila es troba enmig d’una depressió terciària, la Depressió de Vilafranca o del Penedès, que està envoltada pel Bloc del Garraf i del Maresme. Factors biòtics: Pel que fa a la cobertura vegetal natural, a part d’estar restringida a llocs residuals on l’activitat agrícola no s’hi ha pogut establir, no existeix una gran diversitat específica ni singularitats importants. Existeix un predomini de les comunitats ruderals i arvenses sobretot a la zona suburbana. La garriga i la pineda de pi blanc apareixen al turó de Sant Pau, al NW de la vila, com a resultat de la degradació de l’alzinar litoral, comunitat vegetal potencial de la zona, principalment degut a l’activitat humana. També hi trobem un bosc de ribera força degradat i amb espècies introduïdes per l’home a les rieres del Llitrà i l’Adoberia, al W i al N respectivament.

Bosc de ribera de la Riera del Llitrà

Factors antròpics: La influència de l’home sobre el terme municipal de Vilafranca i voltants és intensa. Els conreus, sobretot la vinya, ocupen gran part de la seva extensió. La tradició agrícola vitivinícola al llarg del temps ha produït una progressiva transformació del paisatge, ja que ha reduït els espais naturals i ha augmentat l’extensió conreada. La construcció és una altra activitat que influeix sobre la configuració del paisatge. El nucli urbà ha anat incrementant la seva superfície edificada en els últims anys, amb la creació de barris nous com La Girada, el Pla del Diable, L’Espirall, Sant Julià, tots de caire residencial, i també nous polígons industrials situats a l’entrada i a la sortida de la vila. D’aquesta manera quan s’entra pel polígon de Llevant, el primer que es veu és l’edifici de “Piensos equilibrados” que s’alça ressaltant per sobre de la resta d’edificacions.



93

Intervenen com a eixos fragmentadors del paisatge les grans infraestructures que corresponen a l’autopista A-7 pel SE, la N-340 que creua el municipi, i la seva nova variant també pel SE, i el traçat de la via de la RENFE que també travessa la vila de SW a NE.

Vistes de Vilafranca des de la sortida per l’autopista A-7 venint de Martorell S’hi afegeix un nou element en el paisatge amb el traçat del TAV. Serà un nou impacte paisatgístic sumat al de les infraestructures existents. Característiques visuals: La configuració plana del territori determina una gran homogeneïtat des del punt de vista visual. Ja que els camps de conreu, sobretot la vinya, són el tipus d’ocupació del sòl més habitual, les característiques d’aquests (tipus de cultiu, diversitat d’estrats, estacionalitat, etc) establiran les condicions visuals dels diferents espais. El turó de Sant Pau per la seva alçada presenta les millors característiques visuals del terme.

Vistes de Vilafranca des del Turó de Sant Pau

3.1.3. SISTEMES NATURALS · 2011. 12. 2. · Sòl no urbanitzable 54.967 ha 92,79 % 244.262,00 ha...

Documents

Transcript of 3.1.3. SISTEMES NATURALS · 2011. 12. 2. · Sòl no urbanitzable 54.967 ha 92,79 % 244.262,00 ha...