7/29/2019 30 -juny- 2009

1/31

1

3a poca - nm. 30 -juny- 2009

Editorial

400 Aniversari de la consagraci de lEsglsiaparroquial de Sant Gens de Torroella de Montgr.

es del novembre de lany passat i durant tot aquest any 2009 sestan duenta terme a la nostra vila diversos actes commemoratius de la consagracide lEsglsia de Sant Gens. Emporion no pot deixar de fer referncia a un

esdeveniment que, si b pot semblar destinat a un collectiu molt determinat, elsfeligresos catlics, s tamb la commemoraci dun fet transcendent des del punt

D

7/29/2019 30 -juny- 2009

2/31

2

de vista ciutad, i aix principalment per dos motius: primer, pel fet esdevingut fa400 anys; segon, per la importncia dels actes programats enguany.

Quant al primer motiu, all que pass fa 400 anys, concretament el 3 de maig delany 1609, noms cal veure la repercussi que va tenir. Ho podem llegir a lescrit

que hem copiat exactament en catal antic. Tota la vila shi bolc, i de quinamanera!: ...Arrib monsior al pont casi a entrada de nit quant comensaren deensendra en lo castell de Montgr gran lluminaria de teya per les quatre torras perordre de la Universitat i de alli desparavan molts fochs en lo mateix temps....

El segon motiu dinters sn els actes programats. Lany 2008, el 14 de novembre,la presentaci "Som pedres vives", junt amb un concurs de dibuix i concert coral.Al llarg de lany 2009, a ms de la missa solemne celebrada el mateix dia que escomplien els 400 anys, el 3 de maig, i que coincidia tamb en diumenge, presidida

per el Bisbe de Girona Francesc Pardo; les xerrades sobre arquitectura gtica,campanars, vitralls, Sant Gens, la capella de msica; concerts dorquestres i decorals, una delles lEscolania de Montserrat, audici de sardanes; exposici defotografies i dornaments litrgics, commemoraci filatlica, vdeo histric ambvisita virtual;i la clausura amb concert coral nadalenc.Cal ressaltar tamb el fet arquitectnic: la nostra esglsia s un autntic temple,destil gtic catal, grandis i atrevit: la petita Catedral de Torroella de Montgr.Per les seves imensions i per lamplada de la seva nau, noms superada per la deGirona i la de Castell dEmpries.

Bastit entre els anys 1306 i 1314, sobre la vella esglsia romnica que restava alseu interior. No hi havia lloc dintre lemmurallada Sellera, per a un altraedificaci. Al llarg dels anys es va acabar el seu interior. El nou cor es va aixecar,no sense greus dificultats degudes a la seva amplada entre els anys 1511 i 1530;la clau central de la volta de la nau ostenta la data de lany 1605, la Capella Majoro de Sant Francesc, lany 1508, amb una sobre capella per lorgue, el vell, de lany1681. Capella que es va enfondir lany 1730, prenent el seu apellatiu de CapellaFonda. La faana s dels segles XVIII i XIX, i lltima dataci, en el campanar, s delany 1808.

Reprodum el relat de la consagraci, la font del qual s el Llibre dbits,redactada amb el catal de principis del segle XVII.

La Consegracio De La Iglesia Parroquial De St. Gens De Torroella De Montgr

7/29/2019 30 -juny- 2009

3/31

3

Diumenja a tres de Maig dia de Santa Creu del any mil sis cents i nou, lo molt lltre. iRm. seor don Francisco Arevalo de Suao per la gratia de Deu i de la Sta. Sede

Apostolica bisba de Gerona i del conseller de sa magestat, consagr la lglesiaparrochial de St. Gens de la present vila de Torroella de Montgri ab moltasolemnitat i festa, parti monsior de Gerona disapta a 2 de dit die on lo

acompanyaria dos sindics (1) per part de la Universitat de la present vila, qui forenMn. Antoni Ferriol i Guillem Calvet, menor de dies (2) i molta gent de son servei ialtres que apres se anomenar, a les costes de Foxa lo isqueren a rebre quatre

preveres beneficiats desta lglesia qui foran M Antic Deulofeu, M Gabriel Pont, MNicolau Begur i M Demi Gerona. Al cap del terme de la present vila per la vora delteramunt, lo isqueren a rebre los consols ab ses gramalles (3) qui eren, GuillemCalvet, major de dies, Meg Coll i Joan Torro i clavari Joseph Camps, i foran ab molta

gent de acavall que entre los qui venia ab Monsinyor i los quil isqueren a rebreentench pasava de cent de acavall. Portavan los dits consols un esquadra de

arcabuses que sempre vingueren tirant fins que monsior fonch apeat en la posadase li tenia aparellada per part de la Universitat i la Sacrist de la present lglesia.

Arrib monsior al pont casi a entrada de nit quant comensaren de ensendra en locastell de Montgr gran lluminaria de teya per les quatre torras per ordre de laUniversitat i de alli desparavan molts fochs en lo mateix temps, en tal manera quetot aparei-xia benissimament; i de alli desparavan molts mosquets i ormerils (4)tiraven molts cuets voladors en las muntanyas del Putx Gros i Mont Pla.Los hermitans de Santa Caterina feren molts fochs en lo matex temps en tal manera

que tot aparizia benissimament. Al temps que entr monsior per lo portal de Terera ya de nit i estava tot lo carrer Major fins a la posada del Seor Bisbe, qui era lacasa Portella prop la lglesia, ab tanta lluminaria de llanternas, gasolets (5) i pertots los cantons i en la plasa molts fochs de teya tots ensesos que parexia era de dia.La mayor part de la muralla estava de llanternas de paper enseses i en particular lalglesia estava per alrededor i demunt la taulada de llanternes enceses que era unavista important. Era tanta la lluminaria per tota la vila que paria era de dia.Diumenja a les sis horas de mat comensa monseor la consecrati de dit lsglesiaconforma la cerimonia del pontifical i per la molta destresa de monseor si be es

la cerimonia llarguissima la acaba abans de las deu ores. Feta la consecratiodigue monseor missa de pontifical en la qual li feren asistens lo seor HieronimPutxvert, ardiaca de Empurda i canonge de la seu de Gerona i lo seor Garau de St.Mart, canonge de dita seu, diacha fonch lo seor Baldiri Batlla i subdiaca lo seorMiquel acoromina, tots dos canonges de dita seu. Tanbe foren en dita festa lo seor

prior Gabriel Olmera i lo seor Franscesch de Maya prior de St. Thomas de Fluvi.Feuse lo offici ab molta solemnitat i musicha de cantors de cant dorgue, dos coblesde menestrils (6), los millors de la ciutat i bisbat de Gerona.

7/29/2019 30 -juny- 2009

4/31

4

Apres de lo ofici feu monseor una solemna profeso ab tot lo clero aconpanyat delsdemunt dit canonges i priors. Al exir la profeso de la lsglesia isque una companyiade arcabusers molt ben tractats i destres que sempre anaren tirant tant quant durdita profes. Davant les rexes del cementiri per davant la finestra del castell se feuun arch triunfal de gentil trasa i primor que aparague be ab moltes lletres i poesies i

hieroglifichs.Davant de la porta de la lsglesia se feu un portal ab moltas ramas i flos curios.Estava la lsglesia, demunt de la taulada ab moltas banderas i gallardets queadornavan bellissimament la lsglesia i festa. Fonch esta festa ab gran aplauso detota la vila, avia de tanta gent forastera a ella que deyan joves i vells que may avianvista tanta gent forastera en Torroella. Sia tot a honor i gloria del Seor, augmentde la sta. F catolica i confussi dels heretges i enemichs de la Sta. F catolica.

Notes:

1 Sndic: Representant de les ciutats i les viles reials a les corts. El conjunt desndics constitua el bra reial de les corts.2 Ordre menor: Cadascun dels graus que precedien el sagrament de l'ordeprpiament dit.3 Gramalla: Tnica llarga fins els peus, vestidura de conseller.4 Ormerils: Petits morters o canons.5 Gasolets: Gresols, llums doli.6 Menestrils: Msics components de les cobles de joglars i menestrils, estavenintegrades per un nombre variable de msics, que tocaven trompetes, trompes,

tabals i sacs de gemecs.

Consell de redacci

Notcies

Mediterrnia, Mar Obert.

La seva IV edici fou dedicada a unacultura de la Mediterrnia moltpropera i el municipi convidat fouCocentaina, capital de la comarca delComptat a Alacant. Fou marc deconferncies, tallers i audicions quevolen posar en com experincies

musicals d'arrel tradicional, acostant-se a la cultura germana del PasValenci.

Els actes siniciaren amb la confernciaTorroella i Cocentaina, una histria iun paisatge

compartits,presentada per

RamonFontdevila, delCentre de la

Cultura Popular Catalana, Rosa Sells,

http://localhost/emporionou/images/num30/1.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

5/31

5

regidora de cultura de Cocentaina,Jordi Martinoy, delegat del govern aGirona, Josep M. Ruf, diputat i alcaldeaccidental de Torroella, i AntoniRoviras, director de Can Quintana. An

a Crrec de Rafel Enguix del CentredEstudis Cocentans i de Joan BadaHoms, historiador.Ubicada entre la Serra de Mariola, -sota la protecci del seu castell destilgtic militar al Montcabrer, de 1390m., construt als segles XIII-XIV- i el riuSerpis (Riu blanc), t una poblaci de11.000 habitants. Conquerida pel propiJaume I al 1245, el 1304 fou saquejadai incendiada per musulmansprocedents de Granada, d'aqu vel'actual malnom de Socarrats. Lasocietat feudal era molt senyorvola ien zones despoblades shi ubicaren els

moriscos (El Raval), que foresexpulsats lany 1609.Sota la protecci de Sant HiplitMrtir, s famosa per La Fira de TotSants, creada al 1346 per privilegi reialde Pere III a Roger de Llria -primercomte de Cocentaina-, les festes demoros i cristians, el Palau Comtal dels

segles XIV al XVII, les Esglsies -la delsegle XIV, anteriorment mesquita, i ladel segle XVIII construda sobre la delsegle XIII- les Torres de la muralla quela circumdava, el Convent delsFranciscans, lErmita de Santa Brbarai el Museu Arqueolgic del Comptat. LaVila i el Raval i leixample.

Sn remarcables les similituds ambTorroella de Montgr. Joan Badia posde manifest que, en clau mediterrnia,cal conservar el nostre patrimonicultural com. Acab la seva

dissertaci dient que a Cocentaina esparla el catal del sud i a Torroella elvalenci del nord.

Aperitiu populat als jardins delMuseu de la Mediterrnia.

Acabada laconfernci

a i alsjardins delMuseu de

laMediterrnia, Can

Quintana, es va celebrar un aperitiu enel que es pogueren degustar productesde Catalunya i del Pas Valenci iescoltar la msica del pas convidat.

Conferncia i recital de msicavalenciana.

La conferncia presentada per RosaSells i Dolors Bassa, regidores deCocentaina de i Torroellarespectivament. An a crrec de JosepVicent Frechina, musicleg, i de JaumeAyats, Etnomusicleg.

http://localhost/emporionou/images/num30/2.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

6/31

6

Senyalaren les peculiaritats de lamsica valenciana, que inclou elsdiferents cants que, existents en elterritori, varen integrar-se en ella:jotes, canons, el cant destil i les

albaes , aix com la forma baronvola iforta del seu cant.

Lactefinalitz

amblactuaci

ambmsica i

cantinterpretats pel grup Mal Passet deCocentaina .

Audici de msica i cant a crrec del

trio Miquel Gil.

Als jardins de CanQuintana Museu dela Mediterrniatingu lloc laudiciinterpretada perMiquel Gil-Trio.Tot i el temps unxic desagradable

que es va girar founombrs el pblicque va escoltar i aplaudir al mestreMiquel Gil i als seus acompanyants. Elcantautor valenci va oferir aquestconcert dintre de les jornades de laquarta edici de les Trobades deMsica Mediterrnia, iniciades aTorroella de Montgr.

Passacarrer a lEstartit i a Torroellade Montgr.

Pels carrers delEstartit, amb

inici a lOficina deTurisme, tingulloc una cercavila-Passacarrer- acrrecdel grup MalPasset deCocentaina. I aldia segent ho feren a Torroella, que

iniciaren al Museu de la Mediterrnia.Cant i ball tradicional valenci. s dedestacar la coordinaci entre elrapsode i el cantor, el primerimprovisa el text que xiuxiueja a lodadel cantor, lloant, en un cas concret, labellesa de la dama a qui dedicaren unade les seves cantades, aix com lalegriadels balls que interpretaren.

Exposici Mostra de limaginarifestiu Catal.

Organitzada per lAssociaci AmicsDels Gegants i Capgrossos de Torroellade Montgr, tingu lloc a la Capella de

Sant Antoni, lainauguraci delimaginari festiucatal amb una

munidarepresentaci

arribada daltres poblacions deCatalunya, amb Gegants, en Pauet, elnostre gegant, Capgrossos i Besties de

Foc.

http://localhost/emporionou/images/num30/5.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/5.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/5.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/5.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/6.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/5.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/4.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/3.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

7/31

7

Exposici Aigua al Museu de la

Mediterrnia.

Al Museu de la

Mediterrnia, CanQuintana, tingu lloc lainauguraci delexposici Aigua, dobresde la AssociacidArtistes VisualsdEivissa i Formentera.

Exposici fotogrfica i projecci de

vdeos en el Centenari de la Costa

Brava.

A lEstartit i en la sala dexposicions delcentre de serveis sinaugur lexposicifotogrfica Francesc Catal-Roca i

Xavier Miserachs, dues mirades alterritori, en que sesposaren un reculldobres daquests dos prestigiososfotgrafs sota la temtica del nostreterritori dintre de la celebraci delcentenari de la Costa Brava. Es

projectaren unrecull de

fragments devdeos sota la

denominacide Memriesde la CostaBrava, quedevem a la

tasca desenvolupada per Miquel

Graells, en el que es pogurem reviurerecords i vivncies dels anys detransformaci del nostre Estartit i detota la Costa Brava. Aquesta projeccies pogu veure, uns dies ms tard i en

el mateix espai, amb la totalitat de laseva llargria.

El Mercat de la Mediterrnia, lesPuntaires de Torroella i mostra dela cultura convidada.

En els carres ms cntrics i a la plaa

de la vila es va celebrar El Mercat de laMediterrnia, amb la participaci delscomerciants de Torroella, queexposaren els seus productesdestacant els propis de la nostracultura aix com un Taller de CuinaMediterrnia.Al Passeig de Catalunya, les puntairesde Torroella participaren tamb enaquesta mostra, amb el dringar delsseus boixets en un art que mantenenviu amb els seu mestratge.

A la plaaQuintana iCombis -fora

portal- sinstallla mostra de lacultura convidadaon amb fulletons,impresos iimatges es

reflectia la cultura convidada, laValenciana, representada en aquestes

diades, aqu a Torroella, per

http://localhost/emporionou/images/num30/7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/7.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/9.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/9.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/8.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/7.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

8/31

8

Cocentaina.I a la biblioteca municipal Pere Blasi esva organitzar i presentar la Taula dellibres. Una passejada pel PasValenci.

II Certamen de Pintura Rpida.

Passejar pels carrers de la Vila i tambde lEstartit tenia encara un allicient

ms, es celebrava elII certamen depintura rpida.

Organitzat perlAula dArtsPlstiques, vaexposar i judicar lesobres realitzades alclaustre de SantFrancesc, isentregaren els

premis obtinguts a la Capella de Sant

Antoni.

Celebraci del 400 aniversari de laConsagraci de lEsglsia de Sant

Genis.

El 3 de maig es va commemorarlaniversari amb una missa solemneoficiada pel Sr. Bisbe de Girona

Francesc Pardo iArtigues, elspreveres JosepBarcons i Muntada,Josep Pou i Alonso,Joan Baburs iNoguer, Josep Queri Fust, Miquel

Bosch i Mercader i Zefer Borrat i Sala.Cantaren la missa, composta pelmestre torroellenc Joan Font i Coll, elCor Anselm Viola i la Coral del Recer.LEsglsia, tot i les seves dimensions,

va resultar petita per acollir elsnombrosos assistents que omplirentots els espais possibles.Varen excusar la seva presncia elsBisbes emrits de Girona, JaumeCamprodon i Rovira i Carles Soler iPerdig, que feren explcita la sevafelicitaci per lesdeveniment.Acabat lacte litrgic i al Passeig delEsglsia es va servir un vermutpopular.Els gegants de Torroella, dintre delsactes del 400 aniversari de laconsagraci varen acabar el cercavilaentrant al temple, ballant i passant la

nit en el seu interior.

Visita Guiada al Museu de laMediterrnia - Viu el Museu de laMediterrnia amb els cinc sentits.

Unint-se al Dia Mundial dels Museus, elMuseu de la Mediterrnia, Can

Quintana, va preparar i oferir la visitaguiada alexposici

El Bosc,amb

carctertotalment

gratut.Lobjectiu

s clar, que partint del Montgr, El Baix

http://localhost/emporionou/images/num30/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/12.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/11.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/10.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

9/31

9

Ter i les Medes, el visitant sendinsi enel coneixement de lespai hum de laMediterrnia que ens s com.

La Sardana, ser dansa nacional.

A instancies del Govern, elDepartament de Cultura, ha comenatel procs per declarar la sardana dansanacional de Catalunya, en el marc de laregulaci del patrimoni culturalintangible.La sardana

s una delesexpressions msrellevantsde laculturapopular i

tradicional catalana i considerada, perbona part de Catalunya, com a dansanacional.Hem de recordar que aqu, a Torroellade Montgr i a la plaa de la Vila, esball lany 1844 per primera vegada lasardana llarga amb el seu repartimentactual. Aquest reconeixement, per,

encara no s oficial. La FederaciSardanista de Catalunya promou unacampanya per aconseguir-ho. S'hi hanadherit fins aquest moment, 194municipis.Segons dades de la Generalitat,anualment es fan ms de 3.500ballades o audicions i uns 200 aplecs

arreu dels Pasos Catalans i tamb enciutats estrangeres.

Quan encara no hi havia Torroella,

ara fa uns 2000 anys

Conferncia al palau Solterra, de laFundaci Vila Cases, a crrec dAntoniRoviras i Padrs, historiador, llicenciaten Histria Antiga, mster en Gestidel Patrimoni Etnolgic i Cultural idirector del Museu de la Mediterrnia.

El tema,ledat

antiga, eldesenvolu

p en undoble

vessant: elnarratiu i laportaci duns materialsarqueolgics que varen permetre alsassistents veure i tocar fsicament unsobjectes que un dia lluny pertanyerena un habitant de la Hispnia, unllibert...Des delsegle IX aC, els pobladors de lacosta empordanesa vivien en els

vessants del Montgr i en els turonsque sobresortien dels aiguamolls. Undells s avui Sant Mart Empries, queja al segle VII aC mantenia intercanviscomercials amb els etruscs, fenicis igrecs. Fa uns 2.000 anys, elscomerciants grecs hi fundarenEmpries, on desenvoluparen una

http://localhost/emporionou/images/num30/13.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/13.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/13.jpghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IX_aChttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IX_aChttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IX_aChttp://localhost/emporionou/images/num30/14.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/13.jpghttp://ca.wikipedia.org/wiki/Segle_IX_aC

7/29/2019 30 -juny- 2009

10/31

10

activitat comercial que abastava tota lacosta mediterrnia.L'any 208 aC, un exrcit rom,comandat per Corneli Escipi,desembarc en el seu port, per tallar la

rereguarda de l'exrcit cartaginsdAnnbal. Sinici aix la conquesta i laromanitzaci de la Pennsula Ibrica.Va destacar lOda Martima de RufusFestus Avienus rudes indigetes,ferotges en la cacera.... El capCelebraticum estn desprs la sevaesquena en el salat mar...la ciutat deCypsellam... All sobre un port en ungran golf.... Ciutatque avui es busca ireclama a Pals, Ullastret, la Fonollera..

Inauguraci al Museu de laMediterrnia, Can Quintana, delexposici EL BOSC.

En la inauguraci de lexposici ELBOSC. Molt ms que fusta AntoniRoviras, Director del Museu, va donarla benvinguda i van prendre la paraulaGabriel Gual, Director del rea deNegoci de la Caixa, que feu unaintroducci de lasevatemtica,JoanMargall,alcalde de Torroella, i seguidament elcomissari Francesc Xavier Gmez va

iniciar un recorregut per lexposici,

una verdadera visita guiada de lamateixa, destac els punts msfonamentals de la mateixa, el fet queels boscos sn una reserva debiodiversitat, conserven el patrimoni

gentic, regulen la humitat, purifiquenlaire, afavoreixen la formaci dhumusi protegeixen de lerosi. I coment, enla visita, el qu s un arbre, la fusta, elbosc i la relaci boscos esser hum.

Uns 200 alumnes de catal per a

adults celebren el final de curs

A Torroella de Montgr , uns 190 dels220 alumnes inscrits, varen assistir ala festa de final de curs. Va consistiressencialment en un berenar, cadaalumne portava un plat del seu pasd'origen i en la representaci de

L'avar, de Molire, a crrec de lacompanyia Els Esperrucats de Gualta,que cobraren un preu simblic perl'entrada. L'Oficina de Catal delConsorci per a la NormalitzaciLingstica va valorar moltpositivament la participaci en la festa.

Prevenci del Cncer de Clon.

Xerrada divulgativa a crrec del Dr.Marc Prez i Oliveras, Director del ABSde Torroella de Montgr. El cncer declon s a Europa, el tumor malignems freqent. Noms a Espanya esdiagnostiquen uns 25.000 nous casos

cada any. s el segon tipus que ms es

http://localhost/emporionou/images/num30/15.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/15.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

11/31

11

dna entre les dones (desprs del demama) i el tercer entre els homes(desprs dels de pulm i prstata). Elms mortfer, per davant fins i tot delcncer de pulm. El 2006 en moriren

98.046 persones al nostre pas.Tanmateix s un dels ms tractables, isi es detecta a temps, es pot curar enun 90% dels casos. En el 26% shereditari.Lany 2007 es va establir el PlaDirector dOncologia a Catalunya ambun objectiu, el cribatge de neoplsies,crear circuits de diagnstic rpid ambuna srie de preguntes tals com:Antecedents familiars, personals,plips. Smptomes: Prdua de pes,anmia, rectoragia, canvis hbitsintestinals, dolor abdominal, massesabdominal o rectals, signes de

perforaci/obstrucci.Expos uns Consells Bsics sobreprevenci: Dietarica en fibres,disminuir elconsum degrasses, no tabacni alcohol i

exercici ambregularitat. I unaproba molt fcil

dutilitzar per la poblaci en generalper detectar sang oculta en femtes. Encas que el resultat fos positiu espractica una Colonoscopia ambsedaci, que permet lobservaci i

lobtenci de mostres, o un nouprocediment no invasiu el Tac virtual,observaci de les imatgesradiogrfiques obtingudes. En cas deser sospitoses requerir una

colonoscpia posterior. Conclusi:Insistir en la prevenci primria.

Canons de lEmpord, de VctorCatal.

Al auditori del Palau Solterra de laFundaci Vila-Casas, es va celebrar una

Audici de Canons de lEmpord, deCaterina Albert, comentada pelmusicleg i compositor escalenc LlusAlbert, estudis de l'obra de la seva tia-padrina.Canons populars per ell transcritesque les va aplegar en el llibre Canonerde l'Empord i en unes composicionsinspirades en poesies de lescriptora.

"Aquestes canons tenen per mi unencs difcil de transmetre: l'emocid'haver-les sentit cantar, a la casapairal de l'Escala, on s'havienperpetuat en el decurs d'unes quantesgeneracions".Algunes d'aquestes melodies les haglosat en les seves composicions, comla Rapsdia Empordanesa nm. 1, i

Rapsdia Empordanesa nm. 2. Estamb autor de lobra El mtodo per aapendrer de ballar sardanes d'enMiquel Pardas, un estudi fet amb motiud'haver-se trobat l'original manuscrit,al Llibre de la Festa Major de Torroellade Montgr.

Alumnes de deu escoles de msica

participaren en la I Orquestrada de les

http://localhost/emporionou/images/num30/16.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

12/31

12

Comarques de Girona.En aquesta primera convocatria del'Orquestrada han participat alumnes iprofessors de les escoles de msica deBreda, Girona, Castell d'Empries,

Torroella de Montgr i Vidreres; del'Escola de Msica i el Conservatori dela Diputaci; de l'Escola de Msica delGirons,que depn del ConsellComarcal, i de dues privades: la delCasino Menestral de Figueres i l'escolaPreludi de Girona. El concert,organitzat pel Conservatori, tingu lloca l'Auditori de Girona. Formant part

duna experincia conjunta i nica, 137alumnes de 9 a 17 anys interpretarenobres de Schubert, Txaikovski i Hndelms laCantata del Serpent de Manlleu,de Josep Vila i Casaas, en un granescenari i formant part d'una granorquestra en una experincia nica.

Fita Histrica. Els Gegants de

Torroella compleixen tamb 400anys.

La celebraci dels 400 anys de gegantsa Torroella va comenar a la Plaa dela Vila on lassociaci de geganters vanorganitzar per a la mainada uns tallers

de

capgrossos, ipresentare

n unesrpliques

en miniatura que s'han fet dels gegantstorroellencs.El plat fort fou la cercavila nocturna

pels carrer de la vila, engalanats, amb

els gegants i bsties de foc, quefinalitza amb una ballada del gegantsde Torroella a l'interior de l'esglsia deSant Gens. All reberen una placacommemorativa de la seva participaci

en el 400 aniversari de la consagracidel temple, on reposaren finsl'endem.Es va fer un segona cercavila percarrers i places, amb totes les figures icolles geganteres participants,l'Estartit, Amer, Cass de la Selva,Argentona, Fallera Gironina, la Bisbald'Empord i Torroella.A banda d'homenatjar als gegants elsseus 400 anys, de fer-ho tamb pels400 de la consagraci de l'esglsia, tanrelacionada amb ells, es va celebrar ladeclaraci de l'any Joan Amades.Al propi temps l'Ajuntament de

Torroella de Montgr, demanar a laGeneralitat que els gegants centenarisde la vila siguin inclosos en el catlegdel patrimoni cultural catal. I que elseu ball s'incorpori en el catleg delpatrimoni festiu de Catalunya. Elprimer document que fa esment d'ungegant a Torroella de Montgr

correspon a l'any 1608. I vint anys mstard apareixen referncies, tamb, auna geganta. En aquest mateix segleXVII hi ha notcies d'una guila i d'undrac. Actualment, Torroella t duesparelles de gegants. Els ms antics,exposats a Can Quintana Museu de laMediterrnia, sn de l'any 1880. I se'n

http://localhost/emporionou/images/num30/18.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

13/31

13

va fer una rplica que estrenada l'any1948, tot i que fins als anys noranta esvan fer servir els caps dels gegantsoriginals.

Trobada CAT-OC Can tradicionalde Catalunya i Occitnia.

Seguint la tradici danteriorstrobades, els Cors Anselm Viola deTorroella i La Gesppe de Esperasan(Llenguadoc), delectaren al pblicassistent, amb dues actuacions, la

primera a Torroella, al Cine Petit i lasegona a LEstartit, a la plaa delEsglsia on tamb actu la coralCoraula.La can tradicional, catalana i enllenguadoc,competienisagermanaven enuna i altrecan. Concretament a lEstartit, on laplaa els conferia totes lespossibilitats, una gran rotllana de tots

els cantaires dun i altre costat, laompliren amb la seva presencia, ambles seves veus i en algunes ocasions,interpretant al mig de rotllana, ambuna dansa tradicional del Llenguadoc.La trobada finalitz amb un dinar degermanor al claustre de Sant Francescde Torroella.

24 concurs de colles sardanistes.

Organitzat per lAgrupaci SardanistaContinutat, tingu lloc el 24 concursde colles, als jardins de John Lennon,

de Torroella, amb lassistncia de 45colles participants dividides en lescategories de Basic Honor(7),Alevins(9), Infantils(6), Juvenils(4),

Grans(12) iVeterans(1

0). Entreelles nhi

figuravencinc de la

Catalunya Nord. Cal destacar lapresencia, nombrosa, de les collesjoves i infantils. El Concurs acabballant totes les colles com a sardanade germanor, Torroella Vila Vella del

mestre Vicen Bou i Geli.La part musical an a crrec de laCobla Contempornia, que a la tarda i ala plaa de la Vila, pos msica a unaballada de sardanes molt especial. Laprimera part per a les colles dels mesmenuts que ho feren de formaadmirable, la segona tres sardanes per

a tot el pblic assistent.

Projecci del video PaisatgesObservats.

Jordi Bellapart, del Cine ClubTorroellenc i Antoni Mart de VdeoPlay Services, organitzaren i

presentaren al Cinema Montgr el

http://localhost/emporionou/images/num30/19.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/20.jpghttp://localhost/emporionou/images/num30/19.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

14/31

14

vdeo-reportatge, del propi AntoniMart, Paisatges Observats.Posaren en relleu la tasca realitzadaper Video-Play en els 25 anysdajuntaments democrtics i el

carcter cultural i educatiu, que t elvdeo. A travs duna collecci demirades, Inicitica, Orogrfica,Naturalista, Quotidiana, Urbanstica,Incerta, Sensorial i Patrimonial,presenta el nostre pas i el nostre

paisatge. Alfinalitzar la

projeccilautorAntoni

Mart feuun breu

comentarique fou

molt aplaudit.

Llegendes torroellenques

Llops i bandolers

Jaume Bassa

es muntanyes del Montgr, avuicasolanes i plcides, no ho erentant en temps passats. Lesllegendes que contar van de

llops i de bandolers, que tant dels unscom dels altres ja nhem perdutmemria. Sn histries que he recollitden Miquel Pellicer del Mas den Bou ique la seva via li explicava dels temps

del seu besavi, masover de la TorreFerrana. No hi ha notcia que aquestmas, fortificat amb torre i matacans,pats mai perill dassalt de pirates,situat com estava lluny de la costa, a la

banda de Sobrestany, per s queestava exposat al setge de quadrillesde bandolers o a latac de llopades.

Hi havia en aquells temps molts depobres que demanaven caritat de casaen casa i diu que a la Torre Ferrana enpassaven ben b uns deu o dotze cadadia, que en sortien amb una llesca de

pa, permolta gentes treia elscaptairesde sobreamb unque Duus empari.s clar que

nhi havia que no es resignaven aesperar lajut div i formaven bandesque atracaven cases i masies allades.Per defensar-sen, a cada poblaciimportant hi havia grups de voluntarisarmats o sometents.

Molts pescadors de lEscala tenienvinyes que treballaven en temps de

mala mar. Un dia, un dells, ve de laTorre Ferrana, de nom Barral, va veurevenir vuit homes i una dona daspectesospits. Se li varen encarar, li varenprendre un ganivet i vei desprs quees dirigien cap al mas. Va anar a avisarlEscala i es va armar el sometent.Mentrestant els bandits havien tancatla famlia del mas en una habitaci i,

mentre fosquejava, anaven sorprenent

L

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/miquel.jpg','Miquel%20Pellicer,%20Mas%20d%C2%B4en%20Bou',450,377,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/miquel.jpg','Miquel%20Pellicer,%20Mas%20d%C2%B4en%20Bou',450,377,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/miquel.jpg','Miquel%20Pellicer,%20Mas%20d%C2%B4en%20Bou',450,377,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/miquel.jpg','Miquel%20Pellicer,%20Mas%20d%C2%B4en%20Bou',450,377,1,0);http://localhost/emporionou/images/num30/21.jpg

7/29/2019 30 -juny- 2009

15/31

15

els pastors dels ramats que tornavenamb vaques, ovelles i cavalls. Es feiatard, varen fer matar un xai, varenencendre el forn i amenaaven decremar el masover si no xerrava on

amagava els diners.

Arrib el sometent, que encercl lacasa. De dos bandolers que feiengurdia, un dispar contra en Barral,per aquest, que era fort i cepat, elmat, i tamb fou abatut el segon.Sortiren els altres bandits, dos msvaren caure morts i els altres es varen

rendir. I diu que diu que sometents ideslliurats es menjaren el xai ienterraren all mateix els quatremorts, que all deuen ser encara, sotaterra, per ning no nha trobat mai lesrestes per molt que shi hagi remenat.

Anem pels llops. Conta en Miquel que,aquells anys del seu besavi, a la llarga

vall que baixa fins a la Torre Ferranades de la Muntanya Gran abundavenles llopades, que daqu ve el nom deComa Llobera. Els llops, afamats,sempre rondaven el mas cap al vespre,mataven algun xai esgarriat si elspastors badaven, i de nit si podiensaltaven les tanques de les corts,menjaven el que trobaven i escuraven

les restes i deixalles dels bassis.Per vet aqu el fet llegendari. Al corralon tancaven el ramat de xais que hi haal costat del mas, el terreny feiapendent, de manera que les finestres,que per dins eren a fora alada, perfora eren arran de terra. Diu que unavegada un grup de llops varencomenar a rondar el corral i que

acabaren saltant a dins per una

daquelles finestres. Es posaren amatar el bestiar i satiparen de carn dexai. Lendem pastors i masoverstrobaren la destrossa, per no els llops.Aquests, en no veure manera de sortir,

amb gran astcia, havien apilonat lesbsties mortes a peu de finestra,shavien enfilat per la improvisadarampa i shavien escapat.

No us ho creieu? Una llegenda s unallegenda.

Barcelona

Joan Surroca i Sens

ens queixem de fred, o de calor.Ens molesta la tramuntana o lapluja, que no para just el dia

que ms desitgem que faci bo! Maiestem contents... excepte una escassadotzena de dies a lany que ning gosarevoltar-se. Tots coincidim aleshoresque la temperatura s ideal. El sol esconverteix en una dola carcia i alombra es gaudeix igualment dunaplacidesa indescriptible, un regal delsdus. Aquests rars dies de bondat

O

7/29/2019 30 -juny- 2009

16/31

16

climtica en extrem solen coincidir afinals dabril (els idllics sants jordis) oprimers de maig. Doncs b, el primercap de setmana de maig a Barcelonasorganitzen uns concerts de msica

antiga als patis i places del barri gtic isempre els recordo acompanyats duntemps atmosfric exquisit. Tot plegatprodueix un estat destranyaembriaguesa, si per embriaguesaentenem sortir daquest mn tan avaren proporcionar-nos estats quesolament devem sentir, sense poder-ho recordar, quan estem

confortablement installats dins laplacenta materna.

Enguany, a ms de dies esplndids,hom ha gaudit duna vegetaci urbanaexuberant grcies a les generosespluges que han beneficiat una verdorindita en molts anys. Quin espectacletan gran observar els efectes del

contrallum sobre el fullatge! Sol exacte,verdor de paleta del pintor msimaginatiu... esclat de joventut decossos perfectes i bells que anhelenmenjar-se el mn. I all, passejant, unsvells que somriuen felios i obliden,momentniament, les xacres i la mortperqu com casar tanta frondositat,tant desclat de vida amb la lletjor de

lartrosi, les molsties de les incipientscataractes o els pinaments dolorosos?Com pensar que hi ha mort en un mnque tot es viu? Solament en eltranscurs daquests dies especials hi haun armistici i el mn queda lliure depecat.

Els concerts a laire lliure del barri

gtic de Barcelona semmarquen dins

del Festival de Msica Antiga que portaja trenta-dues edicions. Enguany elFestival estrena director, Jan Van derBossche, fins ara director delprestigis Festival dUtrecht. Desitjo

que el Festival vagi a ms, en quantitati qualitat. Barcelona es mereix unfestival musical potent. Quan des de laperifria comarcal reivindiquem msatenci i una justa descentralitzacitenim ra, per no en tenim quan hovolem a costa dempetitir la nostracapital, Barcelona. Sense Barcelona,sense aquesta ciutat formidable, la

seva vitalitat i la seva creativitatdesbordant, faria temps que deCatalunya no sen comptaria ni gall nigallina. Un pas fort, s, per amb unacapital indiscutible que ofereixi serveisimmillorables, especialitzats, punters, ique es faci respectar. Aix de tantesuniversitats arreu, mai mha fet gairegrcia. La universitat, algunes vegades

ensenya alguna cosa de bo, per el quede deb ensenyava era a viure a laciutat, lluny de pares i trencantcordons umbilicals. Estimar Barcelona,sentir la ciutat com a prpia i millorar-la, ens far grans de veritat.

7/29/2019 30 -juny- 2009

17/31

17

Carta a D.

Marc Pags

arta damor dAndr Gorz (Viena,1923) a la seva esposa.

Acabes de complir vuitanta anys.Thas encongit sis centmetres, nopeses ms de quaranta-cinc quilos isegueixes essent bonica, elegant idesitjable. Fa cinquanta-vuit anys quevivim junts i testimo ms que mai.

Novament sento en el meu pit unabuidor devoradora que solament potcalmar lescalf del teu cos abraat almeu.

Carta a D. s unpetit llibredAndr Gorzque acabo de

llegir. s unabonica iemotiva cartadamor per a laseva esposa,abans de morir,desprs decinquanta-vuit anys de convivncia (usel recomano, sobretot als ms

sentimentals). Ja s que aix no s unagran novetat, que hi ha moltsmatrimonis que tamb han viscutaquests anys junts, per potser senseaturar-se a pensar en el privilegi quehan tingut, potser sense valorar laimportncia de la seva relaci, entesacom a cosa natural, sense pensar queper aconseguir- ho han calgut, a ms

dun gran amor (i de vegades no tan

gran), importants renncies, pactes,comprensi, ajuda, voluntat,observaci, saber ser oport, saberdonar-se, saber escoltar i perdonar i,segurament, moltes coses ms.

Carta a D. s un magnfic i breu relat deles vides dels seus protagonistesdurant el seu llarg perode deconvivncia, i planteja com en pot serde gratificant i enriquidora per a laparella aquesta experincia, vestidatant dalegries com de penes, dedesencisos i goigs.

Segurament tothom ha viscut algunamena damor: el de ladolescncia elprimer sempre el recordarem; el dela nostra joventut, potser msapassionat, i el dels primers anys decasats, ja ms madur. Tots tenen el seuencs i sn una part molt important dela nostra vida. Quantes pellcules o

novelles hem vist i llegit sobre amorsfelios o desafortunats! Perqu unamor que ha perviscut durant moltsanys amb la parella al costat s unavivncia de les ms enriquidores per aqualsevol persona.

Sha plantat un arbre, era prim i delicatcom una canya, sha pogut cuidar,regar, adobar, podar... Cada primaverasha fet ms fort, ms bonic. Ha donatfruits. La seva soca ja t molts anys,sha fet gruixuda i, encara que vella,aguanta, s forta i ben arrelada, i sostb les seves branques. Ja sap que no liqueden molts anys de vida, per havalgut la pena el cam recorregut.

C

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/andre.jpg','And%C3%A9%20i%20Dorine%20-%20Al%20fi%20de%20la%20vida',450,534,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/andre.jpg','And%C3%A9%20i%20Dorine%20-%20Al%20fi%20de%20la%20vida',450,534,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/andre.jpg','And%C3%A9%20i%20Dorine%20-%20Al%20fi%20de%20la%20vida',450,534,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/andre.jpg','And%C3%A9%20i%20Dorine%20-%20Al%20fi%20de%20la%20vida',450,534,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/andre.jpg','And%C3%A9%20i%20Dorine%20-%20Al%20fi%20de%20la%20vida',450,534,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/andre.jpg','And%C3%A9%20i%20Dorine%20-%20Al%20fi%20de%20la%20vida',450,534,1,0);

7/29/2019 30 -juny- 2009

18/31

18

Una nota en un apartat del llibre diutextualment:

Van sucidar-se els dos. Ell i la sevadona.

Van voler anar-sen junts per si hihavia una altra vida en el ms enll.Continuar-la, tamb, junts.

No vull jutjar de cap manera aquestacte, el respecto. Tothom ha dactuarsegons la seva conscincia.

Fernando Cardenal aGirona

Vicen Fiol

l passat mes dabril va venir aCatalunya a presentar el seullibre Junto a mi pueblo, con su

revolucin Fernando Cardenal.

Durant molts anys va formar part delsandinisme. Fundador el 1977 de laComissi Nicaragenca de DretsHumans. Desprs del triomf de larevoluci a Nicaragua,va acceptar

diversos crrecs: coordinador de laCreuada Nacional dAlfabetitzaci(1979-1980), vicecoordinadornacional del Moviment Nacional de laJoventut Sandinista (1980-1984) iministre dEducaci (1984-1990).Vaser obligat a deixar lorde dels jesutesal qual pertanyia i desprs de caure elgovern sandinista, va reingressar a la

Companyia de Jess.

En descobrir larealitat de fam,misria i injustcia adiversos pasosllatinoamericans, vafer aquest jurament:Davant Du

prometo que sigui onsigui en el futurtreballar per la justcia, per laconstrucci duna societat nova, perlalliberament del pobres dAmricaLlatina, de tots els marginats i exclososdel continent. Aix ho far enqualsevol pas on em toqui viure. Lafidelitat a aquest jurament marcar la

seva vida i els seus compromisos.

De les diverses declaracions que va feren els dies que va ser aqu, en trecalguna per subratllar-ne el seu inters.

La teologia de lalliberament s ladoctrina ms propera a Crist? Aaquesta pregunta contesta: Sens

E

7/29/2019 30 -juny- 2009

19/31

19

dubte. El gran missatge de Jess va serlamor, no caiguem en lerror de posardavant altres aspectes. Tot movimentque es basi a estimar la gent, a lliurar-se totalment als pobres, s molt a prop

de Crist.

Aquesta claredat didees explica lesseves decisions.

I per qu el Vatic la condemna? Aaquesta pregunta respon ambcontundncia: Per prejudicis, perquno la coneixen b. Sobretot el papa

Joan Pau II, estava mal informatpelcardenal Obando i va arribar aNicaragua ben despistat. Abans decondemnar-la, el Vatic no hauriadhaver-se informat degudament? Perqu tanta pressa a condemnar unateologia que porta a un comproms detreball pels pobres?

Quan li pregunten sobre el presidentde Nicaragua, Daniel Ortega, tot ireconixer que en temps delsandinisme va fer bona feina, delOrtega dara en diu: La corrupci smolt generalitzada amb Daniel Ortega.En ell hi ha una tendncia cap a ladictadura. Sense cap cop destat haaconseguit dominar tots els poders dela repblica. s all que el podercorromp.

En la xerrada a Girona i a la preguntaqu en queda de la revolucisandinista?, va respondre la gent queva aprendre a llegir i escriurecontinuen sabent-ne, i els afavorits

amb la reforma agrria continuen

treballant les terres que els varendonar, i lesperit, lnima de larevoluci, s en el cor de moltespersones i qualsevol dia por tornar asortir.

He deixat per al final la pregunta queconsidero ms important: Sempre hapreferit parlar de poltica que deteologia, oi? La resposta simpressionant: Estic en la poltica pelque vaig aprendre en la teologia. Laconnexi entre totes dues s lamor. Lapoltica s lexpressi concreta de

lamor!

s en lamor on els nostres polticsposen la motivaci del seu comproms?

Crisi econmica

Jos Paniego Rivero, S. G.

es paraules ms escrites aquestsdies han estat les del ttol del'article. Quan la crisi s'ha

globalitzat i ha tocat als pasos riscs, hadisparat l'alarma. Els pasos en vies dedesenvolupament viuen aquesta crisifa centenars d'anys, sense que lamajoria de gent ho hagus advertit.

Seria providencial que, havent afectataquesta crisi els pasos rics, aquestspasos resolguessin la crisi de tots elspasos del mn.

El passat mes d'abril, a Londres, es vanreunir els caps d'estat del G20 pertrobar solucions a la crisi. Hi van havermoltes paraules i propostes, per,

L

7/29/2019 30 -juny- 2009

20/31

20

prcticament, qu han solucionat? Perresoldre globalment la crisi, empermeto proposar les solucionssegents:

1. Si els caps d'estat reunits a Londreshaguessin fet aquesta proposta: "Perdonar exemple als nostresconciutadans i a tot el mn, reduiremel 50% dels nostres sous i demanaremque tamb ho facin els estaments msrics dels nostres pobles". El presidentde RTVE guanya 240.000 anuals(revista poca nm. 1240, pp. 66-67).

Amb la invitaci de Zapatero, ell i totsels que a Espanya guanyen aix o ms,b poden reduir el 50% dels seus sous,perqu amb 1.660.000 de les antiguespessetes al mes tamb es pot viure.Amb aquest estalvi es podria donarmenjar als qui ho demanen alsmenjadors socials i de Critas, pagarun sou als parats que no reben cap

ajuda social i augmentar els sous ipensions mnimes

2. Barack Obama va dir, durant la sevaestada a Europa, que "com que els EUAhavien estat l'nica potncia que haviautilitzat l'energia nuclear per motiusbllics, seria bo reduir i controlaraquesta energia". Jo completaria el

sentit de la frase dient que "elsarsenals nuclears haurien dedesaparixer totalment perqu snintils i perillosos per a la humanitat".

3. Les indstries armamentistes, queprodueixen als pasos rics per vendreals pasos pobres perqu es matinentre ells, sn ticament immorals.

S'haurien de reconvertir en indstriesde mquines agrcoles i de transport,per promoure el desenvolupamentagrari i el transport en els pasos envies de desenvolupament. Aix

s'evitaria l'emigraci i els problemesque aix comporta.

4. Pagament just de les matriesprimeres. Aquest s un altre puntd'inflexi per als pobles en vies dedesenvolupament, perqu puguinsortir de la seva situaci de pobresa.En un viatge aeri de Lima a Bogot,

vaig preguntar a un enginyer colombi:"Com s possible que Colmbia, que sun pas ric en matries primeres(petroli, caf i maragdes), visqui ensituaci de relativa pobresa?". Em varespondre: "Mentre els pasos rics enspaguin el cru del petroli a quatrecntims i venguin la gasolina centvegades ms cara, no podrem sortir

d'aquesta situaci". Aquest criteri svlid per a totes les matries primeresde tots els pasos del mn. Els pasosdesenvolupats haurien de reflexionarsobre aquesta trista realitat i pagar apreus justos els productes quecompren als pasos en vies dedesenvolupament.

5. Actualment els pasos rics iemergents gasten immenses fortunesen vols espacials a la recerca depossibles habitants a Mart o a altresplanetes. En principi, no tinc res encontra d'aquests vols per, per motiusde "prioritat, solidaritat i justcia", crecque els pasos desenvolupats hauriend'ajornar aquests vols i invertir

aquestes fortunes perqu tots els

7/29/2019 30 -juny- 2009

21/31

21

habitants del planeta terra tinguessinquelcom per menjar cada dia, una casaon viure, una escola on educar-se iinstruir-se i un hospital on guarir lesseves possibles malalties. Aconseguida

aquesta qudruple fita, es podrienreprendre els vols espacials.Conclusi. El beat Joan XXIII, de felimemria, va dir, en una de les sevesenccliques: "Du, que s bondads, vacrear tots els bns d'aquesta terra abenefici de tots els ssers humans delnostre planeta". Les estadstiques ensdiuen que el 15% de la humanitatconsumeix el 85% dels recursosnaturals. Consegentment, laltre 85%dels humans viu amb el 15% delsrecursos restants. s una situaciinjusta creada a travs dels segles. Entemps de crisi generalitzada hauremde preguntar-nos sobre les causes quel'han originat, i hi trobarem, sensdubte, la injustcia, l'egoisme, l'orgull,el materialisme i la insolidaritat. Avui,una gran part dels habitants delspasos desenvolupats, en comptesd'adorar el Du de la Bblia, s'hanfabricat tres dols: el poder peraconseguir diners amb els quals podergaudir. Aquest triple poder t moltsadoradors en la nostra societatconsumista i materialista. T com adivisa: "El que importa s gaudir".

Sens dubte, qui llegeixi aquestesreflexions haur pensat que es tractade propostes utpiques. Els qui creiemen Jess i en el seu Evangeli hem decreure en la utopia. Qui ho hagus dit,

que un tal Jess, condemnat i mort encreu, amb dotze pobres collaboradors,seria capa d'expandir una religi queal segle XXI professen molts milions depersones? Comprenc que la posada enprctica de les solucions esmentadesno s fcil, per hem de lluitar peraconseguir-ho ja que em sembla quesn solucions autntiques per superar

els mals de la crisi econmica que ensafligeix.

La grip porcina -nova-,AH1N1. Comunicat de lOMS i estadstiques

Santi Sat.

eprodum les declaracions deMargaret Chan, directorageneral de l'Organitzaci

Mundial de la Salut (OMS), a Ginebraen la clausura de lAssemblea Mundialde la Salut: Els pasos on el virusH1N1 de la nova grip est ests handesperar veure ms casos d'infeccionsgreus i mortals". I matis: "No esperemen aquests moments un brusc i fortaugment de casos greus i de morts"."Aquest s un virus subtil i silencis.No anuncia la seva presncia o la sevaarribada a un nou pas amb unasobtada explosi del nombre depacients que busquen atenci mdica o

precisen hospitalitzaci. Hem de

R

7/29/2019 30 -juny- 2009

22/31

22

vigilar molt de prop el seucomportament a mesura que trobialtres virus que circulin durant latemporada de grip a lhemisferi sud.Els virus gripals possiblement tindran

una oportunitat dintercanviar el seumaterial gentic de maneresimpredictibles.

Aquest advertiment es produeix un diadesprs que Mxic finalitz lalertasanitria, i quan la preocupaci inicialpel virus tendeix a minimitzar-se enalguns pasos.

A Catalunya es produ el primer cas decontagi sense contacte directa amb elbrot en el xicot duna de les noiesmalaltes que s viatj a Mxic. Enaquell moment, la consellera de Salut,Marina Geli, va informar que tenem aCatalunya 6 casos confirmats de gripporcina i s'elevaven a 10 els que hihavia a Espanya, pas amb el nmeroms alt de casos a Europa, que nhaviaconfirmat 19.

Segons alguns economistes, aquestagrip podria agreujar la crisieconmico-financera per la possibleinfluncia negativa per al turisme, una

de les fonts importants de leconomiade Catalunya.

Aquests sn alguns dels titulars quehem anat veien en les notcies, en

peridics i a la televisi.

Es neguen a embarcar en un avi ambdestinaci a Barcelona, per nocompartir el vol amb passatgersprocedents de Mxic. Els casos aCatalunya seleven a.... A tot Espanyashan confirmat ja....Frana proposa ala Uni Europea que suspengui els vols

a Mxic per la grip porcina. Primeramort als Estats Units per grip porcina.Ics casos confirmats de grip porcina aEuropa. La consellera de SalutMarina Geli diu que les mascaretes nosn necessries. Grip porcina: alertasanitria.... Rssia recomana noviatjar a l'Estat espanyol per la grip A.Rssia rectifica i retira la recomanaci

de no viatjar a l'Estat espanyol. Esprohibeix la importaci de porcsprocedents de Catalunya. El consumde carn de porc no t riscos. Defensareclou a 460 militars a la base dHoyode Manzanares. Chacn fa investigarperqu es va permetre la visita duncollegi a la caserna amb un brot degrip AH1N1.

Avui, per, les xifres sn unes altres.

El total de casos registrats, segonsdades de lOMS i del Ministeri deSanitat (sindiquen els totals percontinent i els dos pasos ambquantitats ms importants, la resta

molt menys significatives), sn:

7/29/2019 30 -juny- 2009

23/31

23

Xifres mundials: 11.178 casosconfirmats, amb 86 morts.Al continent americ, 10.540 casos,amb 86 morts. Als EEUU, 5.764 casos,amb 9 morts; i a Mxic, 3.892 casos,

amb 75 morts.

A Europa, 299 caos, amb cap mort. AEspanya, 126 casos, i 112 al RegneUnit.A sia, 323 casos, amb cap mort. AlJap, 294 casos, i a Xina, 11 casos.A Oceania, concretament a NovaZelanda, 9 casos, i a Austrlia, 7 casos.

Preocupa als especialistes que el virusAH1N1, fins ara relativament benigne,es creui amb algun altre virus gripal enels propers sis mesos, temporadagripal a lhemisferi sud, i engendri unasoca ms perillosa.

L'organitzaci sanitria mant l'alertade pandmies en el nivell 5, en una

escala de 6, i es segueix treballant perdesenvolupar una vacuna que limitilimpacte del nou virus; es creu que espodr comenar a produir cap a lameitat de proper mes de juliol.

Obres al Cinema Montgr

Jordi Bellapart

quest any, durant el mes de junyi probablement juliol, lactivitatde cinema en el Cinema Montgr

quedar parada. El motiu ser unesobres de manteniment i millora que esfaran incloses en el programa dobresper incentivar activitats que generin

ocupaci.

Aquest programa, impulsat pelpresident Zapatero, es diu FEIL, FonsEstatal dInversi Local, i pretnimpulsar projectes dexecuciimmediata que els ajuntament no

hagin incls dins de cap altre pla i notinguin solucionat el finanament.

Les obres que es realitzaran a ledificidel Cinema Montgr consistiran enlarranjament de les teulades, posar unterra nou a la platea i el canvi debutaques. El cost daquestes obres serduns 60.000 .

s important que qualsevolremodelatge que es faci a aquestedifici, es faci amb rigor i respecteenvers lestil inicial de lobra. Enaquest cas, el terra de la platea de lasala de cinema s de fusta, posada en elmoment de laconstrucci de

ledifici lany 1927.La substituci quees far ser tambde fusta i aix esmantindr aquestacaracterstica tanparticulardaquesta sala. Aixs, les condicions de

seguretat contra incendis milloraranconsiderablement ja que els materialsdel terra aix com les butaquescompliran les normatives actuals deseguretat en locals per a cinema i depblica concurrncia.

El Cinema Montgr va ser construt perJosep Capell, torroellenc que havia fet

A

http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/cinemaantic.jpg','El%20Cinema%20en%20la%20seva%20inauguraci%C3%B3',329,483,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/cinemaantic.jpg','El%20Cinema%20en%20la%20seva%20inauguraci%C3%B3',329,483,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/cinemaantic.jpg','El%20Cinema%20en%20la%20seva%20inauguraci%C3%B3',329,483,1,0);http://thumbwindow%28%27http//www.emporion.org/images/stories/num30/cinemaantic.jpg','El%20Cinema%20en%20la%20seva%20inauguraci%C3%B3',329,483,1,0);

7/29/2019 30 -juny- 2009

24/31

24

fortuna a Cuba. Era un indiano deCamagey. El seu sogre era en PereColl i Rigau, que tamb havia fetfortuna a Cuba i que fou qui va ferconstruir el Cine Teatre Coll, conegut

popularment com a Can Coll. s a dir,que sogre i gendre es feren durant untemps la competncia.

Josep Capell va comprar la CasaLlobregat, una antiga casa de famliabenestant i, desprs de derruir-la, alsolar restant hi va construir el queseria el Cinema Montgr, entre els

torroellencs sempre conegut com elCinema. Larquitecte de lobra fouEmili Blanc, de Girona, que segu unmodern estil arquitectnic delmoment, conegut com a art dco.

La sala de cinema fou inaugurada perla festa major de lany 1928 i La Sala, laque seria durant molts anys lloc de

balls, concerts i celebracions, va serinaugurada un any ms tard.

El primer projecte del Cinema Montgr,atenent els tipus dentreteniment delpblic de lpoca, estava pensat perfer-hi cinema i espectacles teatrals. Noens ha destranyar, doncs, quesinaugurs amb un espectacle derevista en el qual actuava una famosacanonetista, de nom artstic Goyita.Per tamb cada cap de setmana hihavia cinema, aleshores encara mut,per sovint sonoritzat ambacompanyament musical a cura delOrquestrina Rdio, una formacimusical composta per msicstorroellencs que hi tocaven els dies

que la seva orquestra no treballava.Per lOrquestrina Rdio hi passarenVicen Bou, Josep Bou, Ciset Coll,Ricard Forcada, entre molts daltres.

Per la festa major de lany 1931, elCinema Montgr va inaugurar el sonor,fou el primer cinema sonor deTorroella, la qual cosa, com us podeuimaginar, fou una innovacisorprenent que posava el CinemaMontgr al capdavant dels altres doslocals torroellencs.

Lany 1956 el Cinema es transform.Davant de lescenari shi va posar unaenorme pantalla per poder reflectirimatges en cinemascop, una novatcnica, encara avui usada, queconsisteix a allargar transversalmentles imatges, mitjanant un sistemaptic especial, que adquireixen unefecte visual espectacular. Es va

inaugurar per la festa major daquellany. Durant aquells dies de festa, elstorroellencs convidaven orgullosos elsforasters a visitar el Cinema per veureaquell modern i majestus local.

Des daleshores aquest local no hasofert cap ms transformaciimportant. Lany 1985, quanlAjuntament va adquirir tot limmoble(lany que ve far vint-i-cinc anys), se liva rentar la cara, es va pintar i es vanposar noves butaques per no es vacanviar cap element essencial de lasala. Fins avui el vell cinema nascut favuitanta anys es mant jove i, el que sms important, actiu. Quants fets,quantes emocions compartides, quanta

7/29/2019 30 -juny- 2009

25/31

25

petita histria de la nostra famliatorroellenca contenen aquestes parets.Ara necessiten un petit retoc. Els anysno perdonen. Un retoc per revifar-lo ipermetre que el vell cinema pugui

obrir cada setmana les seves cortines icontinuar la sessi.

Reflexions

Ficci constructiva

Jaume Bassa

ui ms qui menys, tothom coneixo ha sentit parlar de la DeclaraciUniversal dels Drets Humans

proclamada lany 1948 perlAssemblea General de les Nacions

Unides. El text de la declaraci va sertradut a multitud d'idiomes il'Assemblea va demanar a tots elspasos membres que publiquessin eltext de la Declaraci i procuressin quefos "distribut, exposat, llegit icomentat a les escoles i altresestabliments d'ensenyament, sensedistinci fundada en la condici

poltica dels pasos o dels territoris".

Heus aqu la redacci del primer delsarticles:

Article 1. Tots els ssers humansneixen lliures i iguals en dignitat i en

drets.Tots sabem que aix no s cert. Milionsdhomes, i encara ms milions dedones, quan neixen estan destinats ano arribar mai a ser lliures. Unaminoria de sers humans neixen enmbits de poder o de riquesa que nosolament els garanteix la llibertat fins aextrems darbitrarietat, sin que

determinen ja des del bressol el seufutur domini sobre la majoria delsaltres sers humans, destinats alesclavitud total o almenys a la totaldependncia econmica. La dignitat dela minoria dominant es veurdefensada des del bressol, per ladignitat dels dominats ser sovintmenystinguda, trepitjada o negada.

Aix, si ens atengussim a la realitathaurem descriure: No tots els ssershumans neixen lliures i a uns selssuposa ms dignitat i sels concedeixenms drets que als altres.s veritat queaquesta redacci seria escandalosa,per el ms dolors s que sabem quea ms s certa i que sempre ho ser.

Podrem continuar amb els altresarticles. Per exemple aquest:Article 5. Cap persona no sersotmesa a tortura ni a penes o tractescruels, inhumans o degradants.I encara aquest:Article 11. 1.Hom presumeixinnocent tota persona acusada d'unacte delictiu fins que la seva

culpabilitat hagi estat establerta

Q

7/29/2019 30 -juny- 2009

26/31

26

legalment en el curs d'un procspblic, en el qual totes les garantiesnecessries per a la defensa hagin estatassegurades.Qu passa, doncs? s que estem

assistint a un enorme exercicidhipocresia? O s que lAssembleaGeneral va decidir declarar utopies?No crec pas que sigui aix. Com diu elfilsof Jos Antonio Marina, a partir delqual he desgranat bona part daquestesreflexions, tot plegat sn ficcions,invents. Per invents prctics,intencionats, constructius. s

laplicaci de la filosofia del com si.La humanitat crea ficcions per fer larealitat. Sap que inventa una realitatinexistent, accepta la ficci i fa un actede voluntat: s a partir daquest actevoluntari que la humanitat edifica unasocietat sobre fonaments ficticis,inventats, que han de funcionar com sifossin reals.

Els passos cap a aquest acte devoluntat serien:

1. La natura no ens pot donardrets des del moment quenaixem, sin que com a mximens pot donar aspiracions.

2. Per la humanitat s conscientque cal dotar de drets bsics

tots els homes i totes les donesper deslliurar-los de lesactuacions arbitrries quetenen lloc sota la llei dels msforts.

3. Aleshores s la intelligncia laque decideix definir lanaturalesa humana de formaque sen dedueixin drets

universals, drets de tots elshomes i dones.

4. Una vegada la sevaintelligncia ho ha decidit, lahumanitat es considera

dotada de dignitat i de drets iaix ho proclama.

Com diu Marina, ja s que tot s unaficci, un invent, per s una ficcinecessria i sobretot constituent, jaque crea all que diu. s per aix quenhe dit al ttol: ficci constructiva.La majoria desitjaria un mn millor, on

tots ens trobssim b, sensedesigualtats, sense dominacions, senseguerres, per al mateix temps somconscients de la nostra realitat, perqulexperincia demostra que sominjustos, dominadors, ambiciosos,envejosos. Aleshores qu fem? Lasalvaci rau en lacceptaci dunasuposici, la suposici que tots els

homes i dones som dignes i que enscomportem com si aix fos veritat.

La desgrcia del segle xx va ser pensarque alguns conceptes creats pelshomes eren sagrats: lestat, la raa, lanaci... i en nom daquests conceptesvaren caure milions de persones enguerres, deportacions, neteges

tniques. Ms endavant, desencantats,els escptics varen denunciar que tothavien estat fraus, faules, mentides,ficcions. Varen sortir els anomenatspostmoderns: shavien darraconartots aquests ideals que havien resultatrunosos.Penso que ara el que toca s oblidar eldesencant i que, tot i ser conscients

que treballem amb ficcions, es tracta

7/29/2019 30 -juny- 2009

27/31

27

de ficcions necessries que reclamen lanostra participaci i comproms perconstruir a partir delles un mnmillor.

Els nostres artistes

Josep Mundet

Josep Mundet i Tarrs, escultortorroellenc, va nixer lany 1931.

Als catorze anys va participar ambtreballs escultrics a la primeraexposici dart local de la Festa Majorde Torroella. Va ser professor delEscola dArts de Barcelona La Llotja iva efectuar exposicions individuals icollectives i encrrecs diversos.A Torroella va realitzar lany 1973, deforma desinteressada, el monument a

la memria de mossn Viver al passeigde lEsglsia, i lany 1975 el monumenta la Sardana a Fora Portal. A CasaPastors hi ha una collecci de la sevaobra, molt personal, abrupta i

esquemtica, de vigorsexpressionisme.

Va morir el juliol de 1983, alscinquanta-dos anys.

La cuina de la Catrina

Arrs amb llet

Ingredients:

1 litre de llet de litre de nata per cuinar 90 gr. darrs 100 gr. de sucre Canyella en pols

Preparaci:

7/29/2019 30 -juny- 2009

28/31

28

Posar larrs, la llet i la nata tot junt abullir durant hora a foc lent i sensedeixar de remenar. Passat el tempsafegir-hi el sucre i coure 10 minutsms. Retirar del foc i continuar

remenant-lo 2 minuts. Una vegadaservit als plats empolsar-ho decanyella.

Bacall a la maria pou

Ingredients:

Morro de bacall Tomates (Que no tinguin

molta aigua) Oli Alls Julivert Oli doliva

Preparaci:

En una paella amb oli calentincorporem el bacall amb la pell aldamunt, fregim primer la part tendreuns minuts, ho girem, ho fregim unsminuts ms i hi afegim les tomates iuna picada dalls i julivert. Ho deixemcoure. Quan la tomata sigui cuita

retirem la paella del foc i ho amanimamb oli doliva

A l'aguait del nostrepatrimoni

Tan estretes que sn les voreres iencara ens hi posen...

Crida a la collaboraciRacons que cal millorar. Feu-nos

arribar les vostres fotografies!

Els joves escriuen

Crtica teatral

Linspector: De NikolaiGgol

Clara Teixidor Batlle

a des de les portes delTeatre Nacional es veia que elsalumnes de primer de batxillerat de

lIES Montgr tenien fora ganes deveure lobra Linspector, de NikolaiGgol. La majoria estavenentusiasmats perqu relacionaven elTNC amb El cor de la ciutat. Resultaque all s on es fa la clausura de cadatemporada.Quan tots tenien lentrada a la m, elsalumnes van anar entrant per agafar elseu respectiu lloc, per pel cam tots esfixaven en el ms insignificant detall deledifici. Un cop tothom a lloc, els llums

J

7/29/2019 30 -juny- 2009

29/31

29

es van tancar, la msica va ressonar icomena lespectacle!

El tema de lobra s el dun funcionariamb molta cara i fanfarr de Peterburg

que s confs per les autoritats dunaciutat de provncies per un alt crrecarribat de la capital per inspeccionarles finances del poble. Amb aquestabase succeir alguna que altraaventura.Lautor de lobra, Nikolai Ggol, vanixer a Ucrana lany 1809 i publiclobra Linspector lany 1836 i sense

ser-ne conscient va causar un granimpacte en la societat russa per lamanera com retratava la corrupcipoltica dels funcionaris i dels crrecspblics, cosa que actualment podriaservir tamb per una crtica dels altscrrecs poltics ja que arribat a aquestpunt ja no es pot creure en cap dells.

Lautor de la nova versi, JordiGalceran, conegut pel MtodeGrnholm i Cancn, noms tenialencrrec de revisar el text i apropar-lo al pblic actual. I crec que en aquestaspecte se nha sortit prou b, ja que haadaptat molt b el llenguatge ambexpressions actuals i que sn aptes pera totes les edats, s un registre

colloquial. La majoria de lesexpressions les podem escoltar de laboca de lalcalde del poble, per al llargde lobra podem comprovar que tambels altres personatges tenen algunasortida original amb alguna daquestesexpressions o frases fetes.

La direcci est duta a terme per SergiBelbel i crec que en general ha fet unabona feina. Ha intentat que tot estiguien ordre i ho ha aconseguit. La posadaen escena s excellent. En cap moment

es desaprofita cap espai de lescenari.Lobra est estructurada en quatreactes. Se separen segons lespai. Elprimer, tercer i quart es desenvolupena la casa de lalcalde de la provncia i elsegon a lhostal on s hoste elfuncionari de Peterburg, que s confsper un inspector. Aquesta formadestructurar s un mtode que

sutilitza molt sovint en el teatre i crecque tamb s la ms til perqu fa queet situs en tot moment i sapsexactament de qu va lescena.

La msica, composta per AlbertGuinovart (compositor de la msica deMar i cel, de la simfonia dEl cor de laciutat i de Nissaga de poder), crec que

s del tot adient. s una msica delpoca en qu se situa lobra. Unamsica que fins i tot matreviria a dirque ens pot recordar compositors delpoca com seria Beethoven, Vivaldi

Dins lobra ens podem trobar actorstan coneguts com Llus Coler, QuimetPla, Jordi Banacolocha, Carles

Martnez, Xavier Serrano i molts altres.Per tant, podem dir que Linspectorconsta de gran nivell interpretatiu jaque tots aquests actors tenen moltaexperincia en el mn del teatre.

En cap moment podem dir que per unamala gestualitat o vocalitzaci novrem entendre el que deien, per s

7/29/2019 30 -juny- 2009

30/31

30

que podem dir que per falta depotncia, en alguns moments nosacabs dentendre prou b el quedeien.

Pel que fa a lescenografia, al llarg delobra en podem trobar dues. Laprimera, que s la sala gran amb lescolumnes altes i immenses, s la casade lalcalde. Com que la sala s moltmplia, ens fa pensar que all on viulalcalde s una mena de palau, encaraque aquest palau no estigui en gairesbones condicions (estava ple

desquerdes). I aquesta esquerda enspot simbolitzar lestat en qu est totel poble en general i que en realitat elpoble viu dels suborns, la corrupci i lacoacci. Laltre escenari s lhabitacide lhostal on dorm el funcionari.Aquesta habitaci no t res a ressaltar.Tenia el necessari: un llit, una tauleta,un bagul i poca cosa ms.

El vestuari de tot actor est cuidat enqualsevol detall i aix s grcies aJavier Artiano. Tots anaven vestits delpoca i en relaci amb el seupersonatge. Per exemple, la dona i lafilla de lalcalde portaven uns vestitselegantssims, el cap de policia duialuniforme i el suposat inspector de

Peterburg intentava fer bonaimpressi.

Costava una mica de veure, per si enshi fixvem, tenem un efecte especialque era present al llarg de tota lobra.Aquest era un simple mirall. El mirallsituat a terra que simulava quelhabitaci on es trobaven era ms

gran. Semblava que ms enll de labarana hi hagus un pis avall.Realment, un efecte molt ben buscat.

La illuminaci anava a crrec de Kiko

Planas i, tot i que al llarg de lobra no hihagi gaires canvis dilluminaci, en elmoment clau, que s al final de lobra,s del tot encertat. Amb una llumblavosa que no acaba de ser del totfosc i un focus apuntant a lalcalde.

Laltre efecte especial s al final delobra, quan lalcalde est enfadat i pica

a la paret. La paret sesquerda i totledifici es desploma. A ms a ms,tamb hi apareix fum, que encaraimpacta ms. Llavors, mentre elspersonatges estan quiets dalt delescenari, les parets destrossadestornen a lloc lentament.

En general, el resultat s excellent,

encara que en alguns moments lobrasem va fer un pl pesada ja que totalestona donaven voltes all mateix.Per crec que aquesta obra t un grannivell ja que els actors, directors,msics i totes aquelles persones quela fan possible sn dels ms coneguts aCatalunya.

7/29/2019 30 -juny- 2009

31/31

31

Fet i fumut...!

Tatay