30 de novembre de 2015

Dilluns, 30 de novembre de 2015núm. 2.929

www.diarimes.com

CATALUNYA

La CUP reclama una presidència alternativa a Artur MasLa formació reafirma en assemblea el «no» a la investidura. P34

ESPECIAL

15è aniversari de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. P17-32

ESPORTSEl CF Pobla de Mafumet empata contra l’Hércules (1-1) . P40

Santiago i Sosa guanyen la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. P42

AVUI

El Nàstic venç el Mirandés (0-1) i suma tres puntsESPORTS Un gol de Naranjo en el temps de descompte alça els grana amb una nova victòria. P36-38

DIARIO DE BURGOS

Lago Júnior, ex jugador del Nàstic, en una acció amb Mossa, al partit d’ahir contra el Mirandés.

El nombre d’interessats a comprar una farmàcia a Tarragona creix un 59%ECONOMIA Un 34% dels possibles inversors que aspiren a adquirir-ne una són de Barcelona, davant del 31,2% del total, que són de la demarcació tarragonina. P2

REUS

Les operacions policials per tràfic de drogues han crescut un 40%És el que es desprèn del balanç de criminalitat fins al setembre. P10

CAMP DE TARRAGONA

Més de 500 persones demanen la gratuïtat de l’AP-7Batlles del Pacte de Berà i de les Terres de l’Ebre tallen l’N-340. P14

2 diarimés 30/11/2015 TARRAGONA

Mariona ForcatEn els darrers anys, els far-macèutics són els autors de nombroses reivindicacions per l’impagament de factures la Ge-neralitat. Tot i això, la demanda per comprar una farmàcia a la província de Tarragona no s’ha vist frenada. De fet, des del 2007, el nombre d’inversors interessats a adquirir una oficina ha anat en increment i, durant el 2014 i en comparació al 2013, aquests es van incrementar un 59%. Un fet també destacat, segons les dades facilitades per Farmaconsulting Transacciones, és que la majoria dels possibles inversors són re-sidents a Barcelona (un 34,38%), superant així els interessats de la demarcació de Tarragona, que representen el 31,25%. La resta, amb percentatges molt més bai-xos, són farmacèutics residents a Castelló (3 persones), Alacant (2), Lleida (2), València (1), Saragossa (1), Balears (1) i Teruel (1).

Durant l’últim any, la deman-da de farmàcies a Tarragona es va situar en clara tendència d’aconseguir els nivells del 2010. Actualment, hi ha 1.115 farma-cèutics interessats en aquesta demarcació i durant l’últim any van mostrar voluntat de comprar una oficina 32 persones més, que suposa un increment del 59% respecte a l’any anterior.

L’any 2010, es van interessar per comprar una farmàcia a Tar-

ragona fins a 42 persones, men-tre que el 2011, 2012 i 2013, van ser 14, 21 i 13 persones, respecti-

vament.Una altra dada de les que es

desprenen dels estudis de la

consultora farmacèutica és que el 54% dels nous inversors es decanta per aquelles facturaci-ons de 150.000 euros a 700.000 euros.

Dins d’aquest ampli ventall, les peticions es concentren so-bretot a les dels 300.000 als 500.000 euros de facturació. Els

que es plantegen fer una inversió de fins a 150.000 euros només són el 10% dels interessats.

Homes i dones per igualEn relació al sexe de l’inversor, la demanda entre dones i homes, durant el 2014 va ser molt equi-librada: els homes representen

el 56,25% de les sol·licituds i les dones el 43,75%.

En relació a l’edat, s’observa que el 50% tenien entre els 30 i els 50 anys. En segon grup és el dels menors de 30 anys, que su-posa el 21,88% dels interessats. Les dades també detallen que el 12% dels nous inversors ja eren propietaris d’una altra farmàcia al moment de la sol·licitud.

S’ha de tenir en compte que el nombre de farmàcies per ha-bitants són limitades. Això vol dir que no es pot obrir una far-màcia de nou si no s’atorga una llicència. L’interessat a obrir una farmàcia pot fer-ho de tres ma-neres: esperant que el Govern català organitzi un concurs per atorgar noves llicències, com-prant una ja existent o per he-rència.

Deute pendentPerò més enllà de l’increment de les sol·licituds per adquirir noves farmàcies, els farmacèutics que ja tenen oficines continuen amb les reivindicacions per rebre els diners pendents que els deu la Generalitat. El passat divendres, el Govern català ja va rebre 110 milions del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ordinari, des-tinats a les farmàcies, i set més a concerts sanitaris. Fonts del Departament d’Economia van explicar que els farmacèutics cobrarien els 101 milions d’euros provinents del FLA divendres i que els diners restants fins a arri-bar a total de 121 milions d’euros de la factura dels medicaments dispensats durant el mes de ju-liol, que provindran de recursos propis de la Generalitat, es paga-rien avui. Des del Ministeri d’Hi-senda asseguren que, en total, Catalunya rebrà del FLA ordinari aquest mes de novembre un total de 319 milions.

ECONOMIA

S’incrementen un 59% els interessats a adquirir una farmàcia a TarragonaEls farmacèutics residents a Barcelona representen un 34% dels inversors que volen comprar una oficina a la província

El 12% del total inversors que van fer la sol·licitud ja tenien una farmàcia de propietat

Fins a 33 persones van voler adquirir una farmàcia al llarg del 2014

CRISTINA AGUILAR

Per adquirir una farmàcia s’ha d’esperar que s’atorguin més llicències, comprar-ne una d’existent o bé rebre-la d’herència.

330/11/2015 diarimés TARRAGONA

Anna FortunyL’Ajuntament de Tarragona ini-ciarà un programa per detectar les persones majors de 80 anys que es puguin trobar en risc d’ex-clusió o de necessitat que no són usuàries dels Serveis Socials del consistori.

La regidora de Serveis a la Persona, Ana Santos, detalla que «l’objectiu és detectar totes aquelles persones grans que es troben en dificultats i informar-los de les possibilitats i els pro-grames als quals poden optar». El projecte es basa en la «preven-ció» i, per tal de poder-lo tirar endavant a principis d’any, des de l’Ajuntament estan treballant per obtenir les dades actualitza-des del cens. «Una vegada sapi-guem quin volum de persones majors de 80 anys hi ha a la ciu-tat i puguem descartar aquelles que ja són usuàries de Serveis Socials, anirem porta per porta per saber quina és la seva situa-ció i vetllar perquè tinguin una vida més confortable», afegeix Santos.

Un dels programes que comp-ta amb prop d’un miler d’usuaris és el servei de teleassistència. Aquest permet a les persones usuàries entrar en contacte amb una central d’alarmes a través de la línia telefònica. Així, les perso-nes grans que viuen soles o tot aquell que té problemes per val-dre’s per si sol, pot alertar de ma-nera immediata de situacions de risc, ja sigui per un accident do-

mèstic o per problemes de salut. Ara bé, el projecte que ha cres-

cut més en nombre d’usuaris, des de la seva posada en marxa l’any 2007, ha estat el programa Gent Gran Activa. Va iniciar-se amb 636 persones i actualment té 2284 usuaris. De manera que

ha crescut en un 359%. Santos recorda que «s’hi pot accedir a partir dels seixanta anys i ofereix tot tipus d’activitats com dansa, esport o cuina».

Del total, només 266 usua-ris superen els 80 anys i el 86% d’aquests són dones. «És molt important detectar en quines condicions estan vivint les per-sones d’edat avançada i obrir-los les possibilitats a ajudes», desta-ca la regidora. En aquest sentit, recorda que «hem de ser capaços

d’ajudar als ciutadans encara que no es trobin dins dels pro-grames de Serveis Socials i evitar que es vagin deteriorant sense una vida saludable i activa». Cal destacar que, en els darrers anys, s’ha produït un canvi demogrà-fic substancial i l’envelliment de la població és una realitat. Tar-ragona compta amb 14 llars de jubilats i, de moment, «no ens plantegem ampliar el nombre, almenys en aquest mandat», pre-cisa Ana Santos.

Els treballadors de l’IMSS aniran porta per porta per conèixer en quina situació viuen

BENESTAR SOCIAL

L’Ajuntament detectarà porta a porta els ancians amb risc d’exclusióEl programa Gent Gran Activa ha triplicat el nombre d’usuaris des de la seva posada en marxa el 2007

DIARI MÉS

Imatge d’arxiu d’una parella caminant enmig de la Rambla Nova.

SOCIETAT

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau van reconèixer ahir l’Àli-ga de Tarragona com a castellera honorífica de l’any. Així, una de les insígnies de la ciutat va vestir camisa verda, acompanya-da d’un pilar caminant i d’un 3d6 i 5d5 femení.

L’Àliga és la castellera honorífica de SP i SP

CEDIDA

El primer Simposi de Logística Internacional rep 80 assistents

EMPRESA

Més de 80 emprenedors i repre-sentants d’empreses del sector van assistir, el passat divendres, al primer Simposi de Logística Internacional. Aquest es va dur a terme a la Cambra de Comerç de Tarragona. La cita va néixer amb la vocació de ser referent i punt de trobada a les comar-ques de Tarragona en l’anàlisi i debat de tots aquells aspectes lligats a una activitat cada cop més estratègica com és la lo-gística i el transport. La jorna-

da, estructurada en diferents ponències, va comptar amb les intervencions de: Joaquín Ma-ría Albisu, Delegat de l’Agència Tributària a Tarragona; Rosa Prenafeta, Consell d’Usuaris del Transport de Catalunya; Jordi A. Solé Estalella, cap d’Unitat Regional d’Inspecció de Duanes i IIEE Delegació de l’Agència Tributària a Tarragona; Andrés González-Nandín Pagès, admi-nistrador de la Duana de la Far-ga de Moles; entre d’altres.

4 diarimés 30/11/2015 TARRAGONAPOLÍTICA

cedida

El cap de llista del PP al Congrés es va reunir amb l’ICAT.

Roca es compromet a portar la veu dels advocats a MadridEl cap de llista al Congrés per Tarragona del Partit Popular (PP), Jordi Roca, acompanyat pel president comarcal del Tarragonès, José Luis Martín, i el responsable de programes, Enrique de la Torre, va visitar aquest divendres la seu de l’Il·-lustre Col·legi d’Advocats de Tarragona (ICAT), on va reunir-se amb el degà, Manel Albiac, i el tresorer, Alberto García. Jordi Roca va escoltar les peticions i propostes dels responsables

dels lletrats tarragonins, com-prometent-se a portar la seva veu a Madrid durant la propera legislatura. Així mateix, el can-didat popular es va comprome-tre també a repetir la visita una vegada s’hagi constituït el Con-grés dels Diputats.

Aquesta trobada amb l’ICAT s’inclou en el programa de visi-tes sectorials que el cap de llista dels populars està realitzant arreu de la demarcació tarrago-nina. Redacció

RedaccióSota el nom de Tarraco Activa, un grup de destacats tarragonins ha creat una plataforma d’opinió que té com a objectiu «tenir pes i influència en el dia a dia de la ciu-tat, però marcant distàncies amb els seus governants». El grup format per una vintena de perso-nes, que la seva primera sessió va reunir persones com Carles Pe-dreño i Agustí Domènech –cares visibles de la candidatura de CiU a les passades eleccions—o, com a convidat, l’exregidor socialista, Xavier Tarrés, considera que una de les bases del moviment és «fer política però sense entrar en po-lítica».

Segons Tarraco Activa, l’objec-tiu principal és «activar Tarrago-na», perquè «és una ciutat amb molt potencial però que mai aca-ba d’aprofitar-lo». El col·lectiu està compost per tarragonins que provenen de diversos àmbits com l’empresarial, l’advocacia, l’urbanisme, la cultura, l’educa-ció, l’habitatge, els esports o els moviments socials.

De fet, més enllà de Pedreño,

i Domènech, també van assitir a la primera trobada: Yolanda Ramps, Saül Garreta, Joan Ro-meu, Elga Molina, Lluís Escatllar, Josep Caraltó, Albert Coscolla, Mario Rigau, Jordi Gilisbars, Pilar

Alió i Josep Corcoles. Els mem-bres van acordar que es reunirien un cop al mes i que anirien defi-nint el seu pla d’acció durant les pròximes setmanes. Segons ex-pliquen, el grup continua obert

i cinc persones més ja s’han interessat a anar a la propera trobada, que tindrà lloc el 22 de desembre i que servirà per ana-litzar la influència dels resultats de les eleccions del 20D.

INICIATIVA

Neix Tarraco Activa, una plataforma de pressió a la política a la ciutatEs defineixen com un grup que vol «tenir pes i influència en el dia a dia de la capital» per activar-la

cedida

El grup va fer una primera trobada dijous passat i la propera serà després de les eleccions del 20D.


Anna Fortuny«Ha vingut molta gent i diria que hem augmentat les vendes entre un 20 i un 30%, en comparació amb l’any passat». Així és com el president de la Cooperativa Agrí-cola de la Canonja, Josep Maria Veciana, valorava ahir el seu pas per la quinzena edició de la Festa de l’Oli Denominació d’Origen Protegida Siurana. En general, una vintena de cooperatives van destacar l’augment de la venda d’oli en un any en què la mosca de l’oliva no ha fet tant de mal, però que, en diverses zones, les pluges de la tardor han fet baixar el rendiment de la collita.

Milers de persones han acudit a la Rambla Nova per degustar entre torrades i llesques de pa l’oli d’oliva verge extra nou. La responsable de promoció de la DOP, Montserrat Gelonch, va

detallar que «hem notat un crei-xement de l’afluència i, any rere any, la data es troba més conso-lidada en el calendari, la gent es-pera aquest dia».

La fira ha durat tres dies, de di-vendres a diumenge. Aquesta ha comptat amb diverses novetats com la distribució dels estands o la introducció d’un nou embotit. «Gràcies al Mercat Central hem introduït un nou embotit format per botifarra blanca, negra i d’ou, per l’esmorzar de dissabte», ex-plica Gelonch. Així, assegura que les 2.000 racions que van posar a disposició van esgotar-se. «La gent ja feia cua abans de les deu del matí i tothom va poder gau-dir d’un esmorzar on l’oli n’era el protagonista acompanyat de la llesca de pa amb tomacó, una bosseta d’avellanes i la nova botifarra», afegia. El certamen

també ha comptat amb activitats com un Show Cooking amb Oli DOP Siurana, de la mà del res-taurant Xamfrà del Fòrum o la possibilitat de degustar una tapa de panettone de tomàquet amb pernil o una torrada d’oli amb paté d’albergínia.

Pel que fa als canvis de dis-tribució dels estands, diversos

paradistes van mostrar-se con-traris. «Preferíem la disposició d’abans, quan no estàvem en aquestes haimes, perquè trobo que ara ens passa un 60% menys de gent que abans», detallava el gerent de l’Agrícola i Secció de Crèdit de Riudecols, Josep Cas-taño. Tot i això, va reconèixer que les vendes van ser lleugera-ment superiors a les de l’any pas-sat i va detallar que «enguany, la producció de l’oliva ha estat molt sana, ha crescut entre un 50 i 60% la producció, tot i que el rendiment ha caigut». Així, va

coincidir amb els representants de la Cooperativa Agrícola de la Bisbal de Falset, en destacar que el rendiment s’ha situat al vol-tant del 16%, mentre que l’any passat arribava al 20% de la co-llita.

Ara bé, un dels membres de la junta de la Bisbal de Falset, Josep Miró, va subratllar que «ha pujat el preu de l’oli, respecte a l’any passat. Augurem una millora, ja que sembla que a Andalusia hi ha hagut poca oliva, Itàlia és qui marcarà els preus i podem tenir més bons resultats».

COMERÇ

Creixen les vendes en la 15a edició de la Festa de l’Oli més tarragoninaUna vintena de cooperatives de la DOP celebren les bones perspectives del sector per aquest any

CRISTINA AGUILAR

Els assistents a la fira podien degustar l’oli amb llesques de pa.

L’esmorzar de dissabte va exhaurir les 2.000 racions que tenien previstes

El Campus Catalunya acull la 4a conferència de ‘Bioeconomic’ sobre sostenibilitat

La sala de Graus del Cam-pus Catalunya acollirà avui la quarta conferència Bioeco-nomic: Turismo y hoteles sos-tenibles, oportunidades que ofrece la economía circular al turismo. Aquesta donarà el tret de sortida pocs minuts després de les nou del matí. S’organitza en dues sessions, diverses intervencions i una taula rodona. La primera ses-sió serà Eficiència energètica en els hotels i la seva rendi-bilitat, mentre que la segona es basarà en La rentabilitat de l’eficiència i la construcció sostenible, raons i beneficis. La taula rodona busca apropar assistents i experts a l’Econo-mia circular en turisme i ho-tels. La transformació cap al creixement sostenible. A la ve-gada, la jornada comptarà amb una activitat escolar paral·lela. Es tracta del projecte itinerant STEPS, que passarà per dife-rents escoles i instituts al llarg del curs. Les conferències arri-ben de la mà de la Fundació/Càtedra Smart Mediterranean City, Bioeconomic, la URV, el Centre d’Estudis de Dret Am-biental de Tarragona (CEDAT) i l’Ajuntament.

Cinc denunciats i 31 identificats en un operatiu policial de seguretat a la Floresta

La Guàrdia Urbana de Tar-ragona, conjuntament amb Mossos d’Esquadra, va dur a terme dimecres passat a la nit un operatiu de seguretat ciu-tadana al barri de la Floresta de la capital del Tarragonès. L’operatiu va començar cap a tres quarts de deu de la nit i es va realitzar una inspecció en un bar, un control de trànsit a l’exterior del barri, un control d’alcoholèmia i drogues dins el barri i un patrullatge a peu pels punts estratègics del bar-ri. El balanç de l’operatiu va ser de cinc persones denunciades i 31 persones més identifica-des, segons l’Ajuntament de Tarragona. La dona denunci-ada és la propietària d’un bar, on els agents van aixecar una acta per tolerar el consum de drogues. De fet, es van trobar restes de cocaïna als lavabos. Així mateix, a la propietària del local se li va localitzar ma-rihuana i un trinxador. També es van denunciar dues perso-nes per tinença de substàncies estupefaents i dues persones més per dur la documentació deteriorada i portar un gos pe-rillós sense estar censat, sense xip ni assegurança ni morrió.

6 diarimés 30/11/2015 TARRAGONA

Joan Antoni TorreblancaSón un grup modest, format per una vintena de tarragonins apassionats de la Història. Els Septimani Seniores escriuen i representen les seves pròpies re·construccions de l’antiga Roma pel territori, com ahir a la Vil·la de Centcelles de Constantí –dins els actes del 15è aniversari del Pa·trimoni Mundial de la Humani·tat–. Però ells són convidats any rere any, a participar en els grans combats i batalles que aficio·nats com ells, d’arreu d’Europa realitzen a França o a Holanda, i, ara, somien en poder dur una recreació d’aquestes dimensions a Tarragona.

Certament, són uns grans es·deveniments on es congreguen al voltant de 400 persones d’en·titats de tot Europa, caracterit·zades amb les seves armadures i espases, que atreuen centenars d’espectadors per l’espectacu·laritat del xoc. Hi ha cops reals, però els tarragonins asseguren que no es fan mal, «les espases no estan afilades i la punta ha de ser tan rodona com el diàmetre d’una moneda de 20 cèntims», explicava el Jordi Garcia, llicenci·at d’Història Antiga. Segons asse·guraven ell i els seus companys, «serveix per treure conclusions i corroborar el que expliquen les fonts de l’època. Per exemple, en una formació militar tancada amb els escuts, no hi ha gairebé baixes, però quan es desfà, les morts augmenten exponencial·ment», apuntaven.

«També serveix perquè la gent pugui veure que el cinema, so·vint, no és fidedigne... Si els ge·nerals hi haguessin anat davant de tot, els haurien liquidat des del primer moment», comentava un altre integrant, l’Enric Ricard. A més a més, a banda de la lluita, en aquestes gegantines recons·truccions europees, els seus pro·tagonistes realment s’establei·xen en aquell entorn, en tendes de campanya de pell com les que duien les tropes de l’època, i s’ali·menten del mateix que aquells mil·lenaris romans del front.

El president de l’entitat, Jor·di Solé, confirmava aquesta il·lusió per dur a la ciutat un acte d’aquesta envergadura: «Ens agradaria molt fer·ho també

aquí. Només cal que la gent que ho organitza, ho vulgui fer». Amb aquestes declaracions, llençava ahir el guant als respon·sables de Tarraco Viva.

Fins que arribi, o no, el dia, ells seguiran explicant la histò·ria, segons garanteixen, «de la forma més fidedigna possible». Ahir a la Vil·la romana de Cent·celles, a Constantí, –que guarda

el mosaic paleocristià en una cúpula, més antic de tot el món– recreaven l’arribada i posterior recepció per part del dominus, el terratinent de la vil·la, d’un gene·ral, Asterius, enviat des de Roma per combatre les invasions dels bàrbars a la que s’estava veient sotmesa Hispània.

Corria el segle V d.c, l’època fosca dels romans. Tarraco i tot

l’Imperi d’occident estaven en franca decadència. Les persones més ben situades econòmica·ment, fugien de les grans ciutats, cap a les seves segones residen·cies, on se sentien més resguar·dades. A banda d’aquesta repre·sentació, dissabte, entre d’altres actes, es va celebrar una xerrada sobre aquest monument amb l’arqueòleg Josep Anton Remolà.

CULTURA

Somiant amb la recreació d’una gran batalla romana per a TarracoVivaL’entitat tarragonina Septimani Seniores, que viatja per Europa, voldria fer-ne una a la ciutat

CRISTINA AGUILAR

Tot el vestuari que llueixen és una reproducció fidedigna de peces documentades del segle V d.c.

CRISTINA AGUILAR

Ells mateixos elaboren el guió, i van canviant de rol segons les característiques dels actes.

CULTURAXIQUETSDELSERRALLO

Van aixecar els pilars commemoratius a la plaça del Rei.

Les colles castelleres celebren la declaració de la UNESCOEls castells són també un dels elements reconeguts com a Pa·trimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Així, ahir al migdia les colles castelleres locals van protago·nitzar els Pilars del Patrimoni. L’acte va consistir a aixecar un pilar de quatre a la vegada com a commemoració. La plaça del Rei va omplir·se de gom a gom en un acte que també va posar en relleu els avenços de totes les colles locals d’aquesta tem·porada.

Cal destacar que els actes de celebració dels XV anys de la declaració del conjunt de Tar·raco com a Patrimoni Mundial s’allargaran fins al pròxim 8 de

desembre. Es preveu que avui tingui lloc la inauguració de la plaça de la UNESCO. L’acte tin·drà lloc a dos quarts de sis del vespre i posarà nom a l’antiga rotonda que enllaça la Rambla Vella amb el Passeig de Sant Antoni. Des de l’organització consideren que es tracta d’un lloc especial per a la ciutat, atès que «uneix el centre històric i l’eixample del segle XVI».

A més, a partir de les set del vespre, l’Ajuntament acollirà l’acte institucional 15 anys de Tarraco Patrimoni Mundial i la presentació de la moneda de la col·lecció de Tarraco. Aquesta ha estat creada per la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.

730/11/2015 diarimésPUBLICITAT

8 diarimés 30/11/2015 TARRAGONACULTURA

L’encesa de llums va donar el tret de sortida a la campanya na·dalenca el passat divendres. Centenars de persones van pre·senciar com els carrers s’omplien de colors i llum. La pista de gel també va entrar en funcionament. Enguany, s’han instal·lat 500 motius nadalencs en 60 carrers.

La campanya de Nadal envaeix la ciutat

CEDIDA

SOCIETAT

Les corals de primària i secundària del Col·legi Joan Roig de Tarragona van omplir part de la Rambla Nova, el passat diven·dres, per encetar la Fira de Nadal. L’acte va servir perquè els alumnes mostressin les seves aptituds i tot allò que han après. La regidora Elvira Ferrando va acudir a la celebració.

Les corals del Col·legi Joan Roig brillen

CEDIDA

A.FortunyOnze diorames i més d’un cente·nar de figures formen la tradici·onal exposició de l’Agrupació de Pessebristes. Per primera vegada, tot aquell interessat podrà gau·dir·ne visitant la cripta de l’es·glésia de Sant Antoni de Pàdua, –coneguda com a església dels Caputxins–, situada a la Rambla Nova. Cal destacar que l’entitat ha hagut d’abandonar la seva seu habitual, situada al carrer Gi·rona, i provisionalment utilitza aquest espai. Ahir al vespre es va inaugurar l’exposició i s’hi podrà accedir al llarg de les festes de Nadal. Dolors Plana, vocal de la junta de l’associació, va detallar que «cada any, els diorames són diferents i la novetat és un que inclou el festeig de Sant Josep i Maria». Aquest presenta una re·producció de part de la Casa Cas·tellarnau. Així mateix, entre els diorames també n’hi haurà tres que faran referència a la neces·sitat de «trobar posada». Plana va detallar que «fa trenta anys ja havíem utilitzat part d’aquesta església, però necessitem un lloc

que ens permeti emmagatzemar els materials i que també funcio·ni com a taller». Per la seva ban·da, un altre membre de l’entitat, Carles Tarragó, va destacar que «tenim figures originals d’ar·

tesans reconeguts com Daniel José, Martí Castells o Montserrat Ribes».

El treball de construir un dio·rama pot costar uns dos mesos de feina, tot i que sempre depèn

de la persona o grup que ho du·gui a terme. Per a Dolors Plana, el món del pessebre és una tradició que «no es perdrà», tot i que re·clama una major implicació dels joves.

TRADICIÓ

Onze diorames formen l’exposició de l’Agrupació de PessebristesL’entitat busca una nova seu tot i que ocupa, provisionalment, l’església de Sant Antoni de Pàdua

CRISTINA AGUILAR

La mostra es va inaugurar ahir i es podrà visitar fins després de la celebració de Reis.

Els Graduats Socials de Tarragona premien l’experiència

PROFESSIONALS

Enrique Olivella i Valentí Carné reben homenatge pels 50 anys al col·legi

RedaccióL’Il·lustre Col·legi Oficial de Graduats Socials de Tarragona va celebrar dissabte al vespre una nova edició del seu Sopar Col·legial. L’acte va reunir 250 persones, entre graduats soci·als i els seus familiars, així com membres d’altres col·legis pro·fessionals, agents socials i eco·

nòmics i autoritats. Enguany, el Sopar Col·legial

dels Graduats Socials de Tarra·gona va tenir com a lema prin·cipal El nostre treball, el nostre valor. Pel que fa al motiu princi·pal de la vetllada, la concessió de reconeixements i distincions de l’Il·lustre Col·legi Oficial Gradu·ats Socials es va finalitzar amb el

lliurament d’una nova categoria de distincions als col·legiats més longeus: la Medalla de Sant Jo·sep Artesà al Mèrit Professional, en la Categoria d’Or, que va re·caure a Enrique Olivella Perpiña, que no va poder assitir a l’acte i també va rebre la Medalla pels 50 anys de col·legiació Valenti Carné Nin. La presidenta de l’COGS de Tarragona, Anna Maria Asamà, fent el seu parlament .

CEDIDA

RedaccióMés de 2.000 espelmes van il·luminar divendres les escales de la Catedral de Tarragona amb l’objectiu de recaptar fons en favor de la Fundació Proide. Es tracta d’una nova edició, la de·sena, de l’Encesa Solidària, una cita que any rere any organitzen els col·legis La Salle Tarragona i Torreforta.

Un any més, l’estrella gegant, el logotip que representa les es·coles La Salle, va ocupar les es·

cales de la Catedral al complet, mentre també s’oferien diversos tallers solidaris a l’entorn de la plaça de les Cols.

En aquesta ocasió la recapta·ció econòmica, que va superar el miler d’euros, anirà desti·nada als menjadors escolars dels alumnes del nord de Togo (Àfrica), concretament a la zona de les Savanes. L’entitat encar·regada de gestionar els recursos és l’ONG Proide, que va néixer l’any 1992 de les escoles La Salle. La recaptació va superar el miler d’euros i es destinarà a Togo.

CEDIDA

Més de 2.000 espelmes de la Salla insten a la solidaritat

SOCIETAT

10 diarimés 30/11/2015 REUS

Susanna CasesLes infraccions penals per trà-fic de drogues han augmentat a Reus durant els primers nous mesos de l’any en comparació al 2014. Així es desprén del Balanç de Criminalitat del Ministeri de l’Interior de gener a setembre. Segons l’informe sobre les in-fraccions penals en municipis amb més de 50.000 habitants, enguany els cossos policials han realitzat 63 intervencions per tràfic de drogues, un 43,2% més que l’any passat quan, durant els primers nou mesos, es van pro-duir 44 infraccions penals.

Segons l’informe, en base a dades de la Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia, els Mossos d’Esquadra i els cossos de Poli-cial Local que faciliten xifres, a la demarcació també ha augmen-tat, tot i que un 5,3%: de les 207 infraccions penals per tràfic de drogues de gener a setembre de l’any passat a les 218 d’enguany. Pel que fa a la capital tarragoni-na, les infraccions penals per trà-

fic de drogues han anat a la bai-xa, reduint-se un 17,6% durant els primers nou mesos de l’any, quan s’han realitzat 28 interven-cions, per les 34 del 2014.

Operatius conjuntsA la capital del Baix Camp, en els darrers mesos han tingut diver-ses operacions policials conjun-tes relacionades amb el tràfic de drogues i altres actuacions per «atacar-ho». A tall d’exemple, l‘Ajuntament de Reus va tapiar a finals de setembre tres immo-bles ubicats al barri de Sant Josep Obrer, a la zona coneguda com a «les Verges». Una mesura presa després de rebre queixes de la brutícia acumulada en aquests tres immobles que són propietat d’entitats bancàries, els quals estaven oberts i abandonats, la qual cosa va portar a la seva pro-gressiva degradació i a convertir-se en un lloc habitual de tràfic i consum de drogues.

Al maig, la Guàrdia Urbana i la Guàrdia Civil van desmantellar

un punt de droga en un habi-tatge de Mas Pellicer, on es van localitzar 32 dosis individuals de cocaïna i 20 de marihuana, dis-posades per a la venda; així com 6 grams de cocaïna en roca i 100 grams de marihuana seca per ser

envasada. Durant el registre tam-bé es van localitzar tres balances de precisió i 500 euros en bitllets i moneda fraccionària possible-ment obtingut de la venda de la substància.

En els darrers dispositius con-

junts de vigilància, identificació de persones, inspecció i con-trol de vehicles i conductors de la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional a diferents barris reusencs també s’han acabat detenint persones per presumpta venda d’estupe-faents.

Baixen els robatorisPer la seva banda, segons el ba-lanç de criminalitat, de gener a setembre han disminuit un 16,7% els robatoris en força als domicilis a Reus, on n’han tingut lloc 244, una cinquantena menys que durant els primers nou me-sos de l’any passat.

En el conjunt de la demarcació també han disminuit un 32,5%: de 3.476 l’any passat a 2.346 de gener a setembre d’enguany. A Tarragona, però, han augmentat un 8,1%: de 395 a 427, segons el registre policial.

També disminueixen a la ca-pital del Baix Camp els robatoris amb violència i intimidació: un

13,7%. Si de gener a setembre de l’any passat se’n van produir 271, enguany han tingut lloc 234 infraccions penals per robatori amb força. A la demarcació han disminuit un 15,3%, mentre que a la capital tarragonina també han anat a la baixa: de gener a setembre se’n han registrat un 25,5% menys: de 259 l’any passat als 193 d’enguany.

Vehicles sostretsEn aquesta línia, de gener a se-tembre, s’han sostret a Reus 53 vehicles, segons el Balanç de Cri-minalitat, 4 més que l’any passat en aquestes alçades. A la demar-cació se’n han sostret 262 –102 menys que l’any passat– i a Tar-ragona 101, 6 més que de gener a setembre del 2014.

En aquest context, a Reus han tingut durant els primers nou mesos de 2015 3.992 infraccions penals per delictes i faltes, se-gons el balanç del Ministeri de l’Interior, un 11,4% menys que l’any passat, quan se’n van pro-duir 4.505. També s’han reduit les infraccions penals per danys: de 528 de l’any passat a les 510 d’enguany. A la demarcació tam-bé van a la baixa.

Pel que fa als furts, les xifres són similars. Si de gener a setem-bre de l’any passat es van pro-duir 1.031 infraccions penals per furts a la capital del Baix Camp, enguany n’han tingut lloc 1.042, nou més.

POLICIAL

Creixen un 40% les intervencions policials per tràfic de droguesSegons el balanç de criminalitat, fins setembre, els robatoris amb força en domicilis han anat a la baixa en comparació al 2014

Mas Carandell inicia la Casa d’oficis de creació audiovisual

OCUPACIÓ

Mas Carandell inicia propera-ment un procés de selecció ju-venil per atorgar les places de la nova Casa d’oficis de Creació i producció audiovisual que Mas Carandell té previst iniciar el proper mes de desembre. L’ac-ció formativa està adreçada a joves de 16 a 24 anys en situació d’atur, preferentment residents als barris del Carme, de Sol i Vista i la Immaculada, o zones properes. Per accedir al progra-ma cal comptar amb un nivell

d’estudis de Graduat en ESO, Batxillerat o Cicle Formatiu de Grau Mitjà. La preinscripció és oberta fins el dia 10 de desem-bre. La Casa d’oficis disposa de dues especialitats, amb una capacitat de 8 places cadascu-na i una durada d’un any. Les especialitats que es poden tri-ar són la de Desenvolupament de continguts per videojocs i tècniques de modelat 3D o bé la d’Animació audiovisual d’es-pectacles.

El síndic municipal de greuges participa en una trobada

INSTITUCIONAL

El síndic municipal de greuges de Reus, Pere Pagès, va assistir la setmana passada a la jorna-da de formació organitzada pel Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya a Bellaterra per debatre sobre «transparència i bon govern». El campus de la Universitat Autònoma de Bar-celona (UAB) va acollir la de-sena edició de les Jornades de Formació del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defen-

sores Locals de Catalunya, or-ganitzades conjuntament amb el Servei d’Estudis i Dictàmens Jurídics i la Facultat de Dret de la UAB en el marc del conveni de col·laboració signat entre el FòrumSD i les dues entitats. El tema centrat de la trobada va ser la Transparència i el Bon Govern. El Fòrum SD és una associació sense ànim de lucre formada pels síndics i defenso-res dels ajuntaments de Catalu-nya.

S. CasesLa segona edició de la fira Eco-reus va tancar portes ahir a fi-raReus amb un balanç positiu per part dels organitzadors. Al llarg del cap de setmana, les instal·lacions del Tecnoparc van acollir un nombrós públic atret per apropar-se a la cura del cos, la ment o la llar amb respecte al medi ambient. Organitzada per l’associació TerraVitae, Ecoreus va acollir més de 50 expositors i un programa amb unes 40 ac-tivitats.

Els productors i ponents lo-cals també van fer una valoració positiva de la fira, que va tenir amb l’espai de showcooking una de les principals atraccions. Al llarg del cap de setmana es van fer tallers de sucs naturals, tast de vins, raw food –alimen-tació viva–, cuina macrobiòtica, batuts naturals o Delice exprés veganes, de la mà dels xefs Javier Medvedovsky o Mª Pilar Ibern Gavina. En diferents ocasions al llarg del cap de setmana, l’espai va quedar ple.

Amb una zona específica per al públic infantil que també va tenir èxit, Ecoreus va acollir tro-bades d’especialització, com les jornades de Bioconstrucció, que van tractar, entre altres concep-tes, la cúpula de canya, l’astrolo-gia aplicada a la terra, els marges de pedra o idees bàsiques per fer l’habitatge més saludable.

Ecoreus també va acollir la Taula per la terra, amb la Plata-forma CelNet, l’entitat Ipcena, que va parlar sobre el Parc Eòlic dels Tallats a la Conca de Barbe-rà i la Plataforma en defensa de l’Ebre.

Ponents com l’escriptora, ar-tista i coach Miriam Subirana no es van voler perdre la cita, que vol esdevenir referència a la de-marcació. La fira també va aco-llir una cantina solar i propostes per generar electricitat a partir de molins de vent o com fer nius als balcons per atreure fauna.

Les darrers novetats en ten-dència i cosmètica ecològica també van tenir el seu espai a Ecoreus.

OLÍVIA MOLET

Diverses zones de la fira d’enguany.

La fira Ecoreus tanca amb un balanç positiu d’expositors i ponents

PROMOCIÓ

L’espai de showcooking atrau nombrós públic

OLÍVIA MOLET

Imatge d’arxiu d’un immoble tapiat on es traficava i es consumia.

12 diarimés 30/11/2015 REUS

FELICITACIONS Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a [email protected]

Andrés i Andrea, felicitats pel vostre sant!!! De part de tota la fa-mília.

CEDIDA

S. CasesTot i la creença popular que una dieta baixa en greix pot ser beneficiosa per la prevenció de malalties, els resultats principals de l’estudi Predimed (Prevenció amb Dieta Mediterrània) demos-tren que seguir una dieta medi-terrània suplementada amb oli d’oliva o fruits secs prevenia fins a un 30% el risc de patir malal-ties del cor –infarts de miocardi, accidents vasculars cerebrals i mort per malalties cardiovascu-lars– en persones amb alt risc cardiovascular (diabètiques, amb sobrepès, hipertensió, o co-lesterol elevat…).

Els investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Uni-versitat Rovira i Virgili (URV), en col·laboració amb els altres centres participants a l’estudi Predimed, han anat més enllà per avaluar exactament quins ti-pus de greix dietètic es relaciona

amb més risc de patir malalties cardiovasculars i amb més risc de mortalitat.

Així, han investigat també quin és l’efecte de substituir un tipus de greix per un altre, en la malaltia cardiovascular. Els resultats més rellevants de la re-cerca demostren que les perso-nes amb un consum més elevat de greixos monoinsaturats i po-liinsaturats –greixos que es tro-ben principalment en aliments d’origen vegetal com l’oli d’oliva i les fruites seques– tenien entre un 32 i un 50% menys risc de patir malalties cardiovasculars comparat amb aquelles persones que tenien un consum més baix d’aquests greixos.

L’efecte dels greixos transNo obstant això, aquelles perso-nes amb un consum més elevat de greixos saturats i les anome-nades trans –greixos que es tro-

ben majoritàriament als produc-tes animals i aliments processats com la pastisseria industrial– te-nien fins a un 30% més risc de patir malalties del cor.

Finalment, aquest estudi tam-bé ha demostrat que substituir el consum de greixos saturats i trans per greixos monoinsatu-rats i poliinsaturats, com menjar fruits secs enlloc d’aliments de pastisseria industrial, és benefi-ciós en la prevenció de malalties cardiovasculars.

En aquesta recerca s’han ana-litzat les dades de 7.038 partici-pants amb alt risc cardiovascular de l’estudi Predimed als qui es va fer seguiment durant 6 anys, durant els quals 336 persones van patir algun episodi cardio-vascular. Segons els investiga-dors, els resultats emfatitzen les propietats saludables de la dieta mediterrània en la prevenció de malalties i la importància de

substituir el consum de greixos no saludables per d’altres que han demostrat ser beneficiosos. Tot i així, cal tenir en compte que si aquests greixos saturats i trans se substitueixen per aliments amb alt contingut d’hidrats de carboni no s’aconseguiria una reducció en el risc.

Aquest estudi, liderat pels doctors Marta Guasch-Ferré i Jordi Salas-Salvadó, director de la Unitat de Nutrició Humana de la URV i investigador principal de la Xarxa CIBERob del Instituto Carlos III, i tots dos membres de

l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), ha estat pu-blicat a la revista científica The American Journal of Clinical Nu-trition, aquest novembre.

L’estudi Predimed l’ha dut a terme un consorci d’investi-gadors que pertany a diferents universitats i hospitals, com es pot observar en el mateix article publicat. En els darrers mesos, altres treballs d’investigació em-marcats en el projecte Predimed han avalat més beneficis de la di-eta mediterrània en el camp de la salut. Un d’ells, coordinat per la

URV, conclou que la dieta medi-terrània complementada amb oli d’oliva redueix en un 44% el risc dels pacients diabètics de patir retinopatia, la principal causa de ceguera en aquests malalts.

En l’altre estudi, coordinat per la Universitat de Navarra i amb la participació d’investigadors de la URV, s’associa la dieta mediter-rània amb una reducció relativa d’un 68% del risc de patir càncer de mama.

Segons el Predimed, la dieta mediterrània també redueix el risc de patir diabetis.

SALUT

Relacionen el tipus de greix consumit amb el risc de patir malalties del corEn el marc de l’estudi Predimed, investigadors de la URV i altres centres han avaluat quins tipus influeixen i quin és l’efecte de substituir-los

Grup d’investigadors de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

RedaccióEl Consell Comarcal del Baix Camp ha contractat 10 perso-nes desocupades, majors de 45 anys que estan a l’atur però que no són perceptores de cap pres-tació ni subsidi, per un període de 6 mesos amb una jornada la-boral del 100%, en el marc del programa de formació i inserció Treball i Formació 2015.

Del total de contractes 6 són peons per formar part d’una brigada del Consell Comar-cal del Baix Camp que donarà serveis als municipis del Baix Camp, 3 són tècnics d’inserció social contractats per al servei d’ajut a domicili especialitzat en famílies del departament de Serveis Socials del Consell Comarcal, i 1 administrativa per donar suport l’Oficina de Consum de Reus i el Baix Camp, també dependent del Consell Comarcal. Els 6 peons realitza-ran tasques de suport a les bri-gades dels municipis de la co-marca en el manteniment dels espais i dels edificis municipals.

A banda d’aquestes 10 perso-nes també s’ha contractat una altra persona per un període de 7 mesos al 70% de la jornada per facilitar la gestió del progra-ma i donar suport als processos ocupacionals que realitzen les persones participants. Les tas-ques d’aquesta tècnica coordi-nadora inclouen la prospecció empresarial i la inserció laboral posterior d’aquests treballa-dors.

Aquest programa, finançat pel Servei d’Ocupació de Ca-talunya i pel Fons Social Euro-peu, pretén afavorir la inserció laboral i millorar l’ocupabilitat de les persones aturades, pre-ferentment majors de 50 anys, que hagin exhaurit les prestaci-ons per desocupació i/o subsidi.

A banda de la contractació laboral, les 10 persones que hi participen realitzaran un total de 90 hores de formació de cer-tificat de professionalitat que complementarà l’experiència laboral, amb l’objectiu de mi-llorar la seva ocupabilitat.

El Consell Comarcal contracta 10 aturats majors de 45 anys

BAIX CAMP

El programa s’acompanya de formació

Es convoca el premi de foto Montserrat Vidal-Barraquer

SOCIETAT

La regidoria de Serveis a la Ciu-tadania i Gent Gran convoca la quarta edició del Premi de Fotografia Montserrat Vidal-Barraquer, orientat a promoure la conciliació de la vida perso-nal, familiar i professional. Es poden presentar un màxim de 3 fotografies inèdites per persona participant fins al dia 4 de de-sembre, inclòs. El tema dels tre-balls fotogràfics ha de ser el de la conciliació de la vida perso-nal, familiar i professional i s’hi

pot presentar qualsevol perso-na interessada a partir dels 18 anys. S’admet qualsevol tècnica fotogràfica i els treballs s’han de lliurar impresos en format foam (cartó ploma) de 40x50 amb un marge negre de 2 cm. La pre-sentació de les fotografies s’ha de fer a l’Oficina d’Atenció Ciu-tadana i les bases del concurs es poden consultar a www.reus.cat. Es preveu un primer premi de 300 euros i un segon premi de 150 euros.

SOCIETATOLÍVIA MOLET

El fotògraf Francesc Torres, ahir, prenent les primetes imatges.

El projecte ‘2015-2020, Frames for Life’ retrata els reusencs El fotògraf Francesc Torres va donar ahir el tret de sortida, a la Pastisseria Mare Molas, al pro-jecte fotogràfic 2015-2020, Fra-mes for Life: una iniciativa pio-nera que pretén immortalitzar tots aquells reusencs i reusen-ques que així ho vulguin aquest 2015 i repetir la mateixa instan-tània d’aquí cinc anys, al 2020. Des de les onze del matí i fins a les dues del migdia, Torres va estar recopilant material, imat-ges de persones voluntàries

sobre un fons neutre –acompa-nyades d’una petita entrevista– que revisarà al 2020, quan tots els que va posar ahir per al seu objectiu tenen una nova cita per tornar a ser fotografiats, al mateIx indret, i posar de relleu així els canvis que el pas del temps hi hagi provocat. Un cop completada la feina, «la idea és, un any més tard, al 2021, recu-perar totes les fotografies i fer una mena de presentació, una projecció amb els resultats».

1330/11/2015 diarimésREUS

Felicidades Aitor ya son 17 años como pasa el tiempo. ¡¡¡Felicidades por el cumple!!! Besos de toda la familia.

FELICITACIONS

El dia 29 el nostre petit va fer 6 anyets. Moltíssimes felicitats Unai, de part de tota la família que t’estima moltíssim.

¡¡Ey!!! Gerard ya llegó tu cum·ple te deseamos que lo pases genial y sigas jugando así de bien al fútbol! Te queremos los papas, tu hermana Gisela, abuelos, titi, primo Antonio y la madrina.

Envia el text i la foto de qui vulguis felicitar a [email protected]

RedaccióUn any més, els Excèntrics –que agrupen els comerços dels carrers Sant Llorenç, Camí de Riudoms, Carrer Sant Pancraç i plaça d’Enric Izaguirre– han engegat la Campanya de Nadal i, per tercer any consecutiu, es farà una acció social.

El primer any es va dedicar a la Fundació Mossèn Frederic Bara, l’any passat a l’Associació d’Alzheimer i enguany a la So·cietat Civil Sant Vicenç de Paül, del barri. L’any passat, es van aconseguir més de 1.000 eu·ros per l’associació de malalts d’Alzheimer.

La campanya de Nadal es va iniciar divendres 21 de no·vembre amb unes corones il·luminades a la porta dels esta·bliments que donen «llum per la solidaritat», on la gent que vulgui fer una aportació eco·nòmica o de material d’higiene personal tindrà l’oportunitat entre els 27 establiments parti·cipants en la mesura.

Així, el proper 18 de Desem·

bre es farà una encesa d’es·pelmes per donar llum per la solidaritat, que se suma a les nombroses iniciatives dels di·ferents establiments de la zona.

El Centre Botànic comptarà, des de demà, amb un pessebre. A més, el dimecres 18 hi actuarà la Banda Simfònica de Reus a partir de les set de la tarda.

Per la seva banda, El Safareig –al carrer Sant Pancraç– comp·tarà amb una exposició de foto·grafia de Jordi S. Benet a partir del dia 11. En aquesta línia, la Caseta de l’Arbre acollirà el pro·per 29 de desembre una sessió de contacontes infantil.

Per la seva banda, Cal Sendra estarà, del 4 al 21 de desembre al Mercat de Nadal a la plaça LLibertat, on presentarà nove·tats.

Els Excèntrics tenen per ob·jectiu promocionar i dinamit·zar la zona, donar a conèixer els seus comerços i aconseguir millores en diversos aspectes, tant per aquests carrers com per la ciutat.

Els Excèntrics engeguen una Campanya de Nadal de nou solidària

PROMOCIÓ

L’entitat Sant Vicenç de Paül, protagonistes

L’Speteck intentarà enlairar-se des de la plaça Llibertat

FESTES

Arriba el desembre i Reus in·tentarà tornar a entrar al mapa de la carrera espacial. Normal·ment el Consell de Savis de Agència Reusenca de l’Espai (ARE) confiava els seus plans més tècnics a un país. Escòcia, EEUU, URSS, Xina, França han sigut alguns dels que han in·tentat enlairar el coet reusenc, però aquest any el gran Consell de Savis ha decidit ajuntar a les ments més prodigioses de tots aquests països per intentar, un

altre any, que el coet pugi cap a dalt. El Sr. McKagondeu, el Sr. Chinu·Xanu, la Sra. Bidet, el Sr. Burrotxov i el Sr. Eistiuh seran els tècnics especialitzats en tre·ballar conjuntament amb l’ARE i el seu Consell de Savis per tal de poder fer realitat el somni reusenc de que el coet arribi a l’espai. Aquest any però, l’Spe·teck canvia de recorregut, evi·tant la pista de gel del Merca·dal i optant per plaça Llibertat, sempre al costat del gran arbre.

S. CasesAmb els peus congelats però su·ant i amb algun blau de record. Així és com han viscut l’expe·riència de patinar sobre gel a la plaça del Mercadal la majoria de la canalla, que han copat aquest primer cap de setmana la prin·cipal atracció del Conte de Na·dal de Reus, que aquestes festes nadalenques s’està transformant en un gran parc temàtic.

Tot i que molts ja s’han calçat uns patins alguna vegada, a la pista de gel conviuen des dels més valents als que s’ho miren, i patinen, amb recel. Amb els guants amunt i avall i, en molts casos, els pingüins i els adults de «suport», el públic infantil és el que més ha sortit guanyant d’aquesta iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Reus i l’as·

sociació comercial El Tomb. Les cues i la gent entorn la pista de gel han sigut constants durant el primer cap de setmana. Ahir mateix, des de mig matí, el Mer·cadal acollia un anar i venir de gent inusual altres diumenges. I a la tarda, tres quarts del mateix.

Pràcticament la totalitat de la canalla aplaudeix poder patinar sobre gel aquests dies. Els grans, també, tot i que alguns més ner·viosos que altres per les cues i el temps i el preu per patinar i d’al·tres nostàlgics, que continuen pensant que el Mercat de Nadal i l’arbre s’haguessin hagut de que·dar al Mercadal i la pista de gel ubicar·se a la plaça Llibertat.

La pista, la primera atracció d’aquest Conte de Nadal de Reus que s’ha estrenat, estarà ubicada al Mercadal fins el 10 de gener,

sota un cel «estrellat», amb 12 estels que prendran més prota·gonisme per Fi d’Any. De dilluns a divendres estarà oberta de cinc a nou de la tarda i, els cap de setmana i festius, d’onze a dos quarts de tres i de quatre a nou.

A partir del 23 de desembre, ro·mandrà oberta tots els dies d’on·ze a dos quarts de tres i de quatre a nou, amb horaris especials el 24, el 31 i el 5 de gener.

La pista funciona per torns, amb una quarantena de perso·nes cada 30 minuts. El tiquet, per aquest temps, costa 7 euros. Els

establiments associats a El Tomb de Reus obsequiaran els seus cli·ents amb vals de descompte de 3 euros, vàlids, però, per a patinar de dilluns a dijous i fins el 22 de desembre.

Fins l’obertura del Mercat de Nadal i el bosc d’avets aquesta propera setmana, l’altra atracció se situa a la plaça Prim, que atrau diàriament centenars de curio·sos que segueixen l’espectacle de llums i música que es projecta a les façanes de la plaça de sis a nou del vespre.

El Conte de Nadal de Reus es pot consultar en app, a través de Reus City, l’aplicació de l’Ajunta·ment de Reus dissenyada per a la promoció de ciutat i de difusió de l’agenda cultural i ciutadana, im·pulsada en el marc del projecte Reus Smart City.

PROMOCIÓ

La pista de gel enamora al públic infantil el primer cap de setmanaReus obre el seu Conte de Nadal amb la principal atracció al Mercadal i les llums de la plaça Prim

OLÍVIA MOLET

Els pingüins i els adults van fer de «suport» en molts casos als més petits.

El tiquet per patinar 30 minuts costa 7 euros i la pista romandrà oberta fins el 10 de gener

14 diarimés 30/11/2015 CAMP DE TARRAGONA

ACNMés de mig miler de persones van tallar ahir al migdia la carre-tera N-340 al seu pas per l’Arboç per exigir solucions a la proble-màtica de la via. La solució que proposen els alcaldes del Pacte de Berà és l’aixecament immedi-at de barreres a l’autopista AP-7 perquè consideren que és la so-lució «més fàcil i immediata».

«Els problemes que tenim no es poden solucionar a llarg ter-mini perquè la cosa ja està satu-rada», defensava l’alcalde de Tor-redembarra, Eduard Rovira, qui també va assistir a la concentra-ció. «Demanem gratuïtat perquè no hem tingut resposta del Mi-nisteri de Foment», assegurava Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla.

A la manifestació hi van assis-tir també batlles de les Terres de l’Ebre i, en aquest sentit, Alonso va assegurar que «ja no és no-més el Pacte de Berà, sinó que és el pacte de la carretera N-340». D’altra banda, apuntaven que continuaran tallant la carretera mentre el Ministeri Foment del govern de l’Estat no concreti una solució.

«Si haguéssim tingut una res-posta del Ministeri de Foment, a banda de bones paraules, es-taríem disposats a parlar de di-verses solucions», afirmava Fè-lix Alonso, que va recriminar al Govern central no haver fet «cap oferiment» i va considerar que és el govern espanyol qui «ha de moure fitxa, i ràpid, perquè la ciutadania està, actualment, al nostre costat».

«El Ministeri no vol buscar solucions al problema d’infra-estructures i ho allarga per in-teressos polítics», afegia Eduard Rovira, que va indicar que el pro-blema d’infraestructures «és ge-

neral» al territori i que va dir que «el que fem és llàstima».

D’altra banda, els alcaldes han explicat que, malgrat que la solu-ció és aixecar de manera imme-diata les barreres per a tothom, a llarg termini contemplen rei-vindicacions en infraestructures, com la construcció de l’autovia a

la zona. De moment, els alcaldes es re-

uniran el divendres vinent amb la federació de transportistes per determinar més accions per al futur i ultimar els detalls pels talls en diversos punts de la car-retara N-340 de tota la demar-cació de Tarragona, programats

pels alcaldes, l’11 de desembre. Els batlles no descarten convo-car més talls a la carretera si el Ministeri de Foment no dóna una solució. «No ens aturem», avisava l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso.

El tall de la carretera va co-mençar a les dotze del migdia i es va llargar hora i mitja. Els mani-festants van tallar la carretera a la rotonda que dóna l’entrada al poble en sentit nord i van recór-rer la via, que travessa el muni-cipi de l’Arboç, fins a la següent

rotonda. Després, els Mossos van reobrir durant deu minuts la circulació i, posteriorment, es va tornar a tallar per continuar amb la manifestació fins a la rotonda d’origen.

Pel mig d’un nucli urbàL’Arboç és l’únic tram que queda a la zona on la carretera trans-corre per un nucli urbà. A més de la sinistralitat, doncs, els veïns d’aquest municipi denuncien la perillositat, els sorolls, la densi-tat de trànsit i la contaminació

que es genera.A la concentració van partici-

par els representants del Pacte de Berà, provinents d’Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, el Vendrell, Calafell, Cu-nit, Castellet i la Gornal i l’Arboç.

A la protesta també hi van participar els alcaldes de Torto-sa, Ferran Bel, El Perelló, Ferran Cid, i el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin, a banda d’una àmplia representació dels veïns de la zona afectada per la carretera.

ACN

Els batlles del Pacte de Berà i de les Terres de l’Ebre amb la pancarta que encapçalava la concentració de protesta, ahir al migdia.

PROTESTA

Més de 500 veïns tallen l’N-340 per exigir la gratuïtat de l’autopista AP-7Els alcaldes del Pacte de Berà, però també de les Terres de l’Ebre avisen que no deixaran de movilitzar-se mentre Foment no aporti una solució

Veïns de l’Arboç es queixen de les molèsties que provoca que la via travessi el poble

La protesta va interrompre el trànsit a la carretera durant hora i mitja

EMERGÈNCIES

Els bombers van haver d’in-tervenir ahir per rescatar dos excursionistes de la Serra de Llaveria (Tivissa) i als Avencs de la Febró. En el primer cas, els bombers van rescatar una dona que hau-ria pres mal a un peu i va ser traslladada a l’Hospital Sant Joan de Reus. En el segon cas, un helicòpter va reco-llir un home que assegurava tenir un fort dolor de pit, a la una del migdia. També va ser traslladat a l’hospital.

Dos evacuats a la muntanya

#BomBers

RedaccióEl Ple de l’Ajuntament de Cons-tantí ha aprovat, per unanimi-tat de tots els grups municipals l’Ordenança d’Administració Electrònica, transparència, ac-cés, reutilització i bon govern. A partir de l’1 de gener de l’any

2016 els ajuntaments estan obligats a donar compliment de la Llei 19/2014 de 29 de desem-bre, de transparència i accés a la informació pública. Aquesta Or-denança regula el compliment d’aquesta llei de transparència, garantint l’accés a la informa-

ció generada per l’Ajuntament, i amb l’objectiu de crear confi-ança entre el consistori i la ciu-tadania. També permet la realit-zació de tràmits i procediments per mitjans electrònics, fomen-tant la participació i transparèn-cia. Un altre dels punts aprovats per la sessió plenària de Cons-tantí va ser l’actualització de la retribució de Sorea pel servei de subministrament d’aigua potable, i el manteniment de la xarxa de clavegueram i les esta-cions de bombament del Polí-gon industrial. Aquest punt va ser aprovat amb les abstencions dels grups municipals d’ERC i ICV-EUiA.

Constantí aprova la nova ordenança que promou la transparència

MUNICIPAL

El ple aprova també la nova retribució de Sorea

1530/11/2015 diarimés CAMPDETARRAGONA

ACNERC continua reclamant un «gran acord» entre Junts pel Sí i la CUP per seguir el mandat de-mocràtic obtingut a les urnes i fer realitat la independència. «El desacord seria un frau a la majo-ria de la ciutadania catalana, un delicte d’altra traïció», avisava el número 2 d’ERC al Congrés, Joan Tardà. En un acte polític a Valls, els republicans van defensar la necessitat de defensar des de Madrid la «clara victòria» obtin-guda el 27-S i van cridar a «ei-xamplar» la majoria a favor de la independència.

«Anem a dir-los que hem gua-nyat i a defensar el vot de la gent i l’inici del procés d’autodetermi-nació», subratllava el candidat d’ERC al 20-D, Gabriel Rufián. Els republicans avisen que la victòria de PP, PSOE o C’s no propiciarà que l’Estat canviï i han erigit el procés independentista com la veritable «revolució».

El número 2 d’ERC al 20-D, Joan Tardà, es mostrava conven-çut que «hi haurà acord» entre Junts pel Sí i la CUP i que «hi hau-rà Govern». Un executiu, deia, que estarà conformat per homes i dones que tindran la missió «d’obeir» la resolució indepen-dentista aprovada pel Parlament. «Compartim el neguit, però hi haurà acord, perquè el preu del desacord seria enorme i extraor-dinari. El desacord seria un frau a la majoria de la ciutadania ca-talana. Jo en dic un delicte d’altra

traïció», afirmava davant les 150 persones que es van aplegar a la plaça del Pati de Valls.

Interpel·lant a la CUP, Tardà es va preguntar què passarà a Cata-lunya si el procés no guanya.

«D’aquí a set o vuit anys, què els direm als més joves? Som en

un moment extraordinari», va reivindicar.

En aquesta línia, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va cridar a cuinar «a foc lent i de forma pacient un gran acord» dels independentistes per de-fensar que l’independentisme «va guanyar» el 27-S. «Si estem disposats a arribar als consen-sos necessaris sobre allò que ens separa, farem viable l’acord», va insistir, malgrat «els que ens dis-paren del dret i del revés».

La formació republicana vol plantar cara a l’Estat i a unes ins-titucions que «amenacen» i «de-safien» al conjunt dels catalans, segons remarcaven els seus can-didats. «Anem a dir-los als que sempre han guanyat a casa seva i a la seva cara, que els que sempre havíem perdut, hem guanyat», va etzibar el cap de llista d’ERC al Congrés, Rufián. El candidat va insistir en la necessitar de re-ivindicar a Madrid la victòria in-dependentista a Catalunya.

Joan Tardà, número 2 de la formació, es mostrava convençut que hi haurà acord

POLÍTICA

ERC diu que un desacord entre JxSí i la CUP seria «un frau als catalans»Els republicans van celebrar ahir un acte polític a la ciutat de Valls presidit per Gabriel Rufián

ACN

Joan Tardà, Marta Rovira i Gabriel Rufián amb els candidats de Tarragona pels comicis del 20-D.

LITERATURAAj. CAmbrils

Els guanyadors amb l’alcaldessa, Camí Mendoza.

RedaccióJosé Luis Garcia Herrera és el guanyador del Premi de Poesia Vila de Cambrils. El veredicte del concurs poètic es feia pú-blic, ahir, en un acte on també es va premiar Aurelio Trujillo i David Dot, amb el segon premi i una menció especial del jurat, respectivament.

Última cançó per a les om-bres és el títol de José Luis Gar-cia Herrera qui, amb el pseudò-nim de Jeroni Maldà, va obtenir el primer premi cambrilenc. El guanyador és d’Abrera, Barce-lona. El segon premi ha estat per l’obra presentada amb el pseudònim Grau de l’Agnet que porta per títol Al cor de les ona-des d’Aurelio Trujillo Cabezas, de la ciutat de Reus.

Per la seva originalitat, el ju-rat va voler fer una menció es-pecial a l’obra de David Dot Cer-vera, de Vilafranca del Penedès, que va presentar Heus aquí, amb el pseudònim d’Oronella de Salobre.

Els autors de les dues obres

guanyadores van rebre un premi en metàl·lic, dotat amb 350 euros i de 150. Els poemes guardonats seran publicats a la plana web de l’Ajuntament de Cambrils.

El consistori de Cambrils va convocar aquest guardó amb la finalitat de promoure i donar suport a la llengua catalana es-crita en vers. El premi és bien-nal i és el més jove dels Premis Vila de Cambrils. Enguany, la participació d’obres ha estat molt destacada, amb 59 parti-cipants.

El lliurament dels guardons va estar precedit pel recital poètic-musical que van oferir el rapsode Jaume Calatayud i el músic Vicente Monera. Sota el títol Paraula i sentiment els intèrprets van repassar alguns dels poemes referents de les veus poètiques més emblemà-tiques de la llengua catalana. Josep Maria de Segarra, Cle-mentina Arderiu, Salvador Es-priu i Miquel Martí i Pol van ser alguns dels poetes escollits.

José Luis Garcia Herrera guanya el Premi Poesia Vila de CambrilsHo fa amb ‘Última cançó per a les ombres’

16 diarimés 30/11/2015 CAMP DE TARRAGONA

RedaccióL’embarcació Muntanera, ca-pitanejada per la patrona Neus Ferre, ha estat la guanyadora del Concurs del Calamar de Salou. Ferre es va alçar amb la victòria en les categories del calamar més gran i al major nombre de captu-ra de calamars. Enguany, el con-curs ha arribat a la 41ena edició i 32 embarcacions han competit durant tota la setmana per uns premis que es van lliurar en el decurs d’un acte que es va cele-brar dissabte a la nit, a un sopar al Club Nàutic.

Muntanera guanyava en la categoria de més d’un tripulant, amb la patrona Neus Ferre i els mariners José M. Sánchez, Mi-quel Cabal i Miquel Galvez els quals van sumar 2.330 punts. L’embarcació Morabito amb el patró Boris Villanueva i els ma-riners Antonio Vázquez, Marc Lao i Xavier Naeguel van ser els segons classificats amb 1.510 punts. El tercer classificat en aquesta festa ha estat el patró Josep Mª Prats i els mariners Jor-di Prats, Jose Prats i Vidal López amb 1.120 punts amb l’Embarca-ció Flora.

També es van lliurar altres premis. Així, el Club Nàutic va lliurar el trofeu a la peça de ca-lamar més gran a l’embarcació Muntanera de Neus Ferre amb un exemplar de 1.065 grams, mentre que el premi a l’embar-cació que ha pescat més peces de calamar, enguany un total de 23, també va ser per Muntanera, un premi concedit per la Societat de Pesca Esportiva de Salou. Farre es convertia així en la gran gua-nyadora de la nit en adjudicar-se tres dels guardons.

Durant la 41ena edició es re-gistraven altres dades significati-ves. El nombre de sípies pescades ha arribant a les 76, i finalment, pel que fa a les captures de pops

han arribat als 9, una xifra lleu-gerament inferior a la de l’any passat que va ser d’11.

D’altra banda, l’espigó del Moll

era l’escenari ahir d’una jornada dedicada al calamar. Els cuiners van servir 50 quilos de calamar i 100 de patates, els quals es van

esgotar. En total es van vendre prop de 500 racions la recapta-ció de la qual es destinarà a enti-tats benèfiques del municipi.

CEDIDA

Ahir al migdia es van formar llargues cues per gaudir d’aquest plat mariner.

Joan Bosch i Diego Campos rebran les mencions honorífiques de Cambrils

El darrer Ple Municipal Or-dinari de l’Ajuntament de Cambrils va aprovar, per una-nimitat, atorgar les distincions honorífiques als restauradors Joan Bosch i Diego Campos, propietaris dels restaurants Can Bosch i Rincón de Die-go, respectivament, tots dos distingits amb una estrella Michelin. La corporació va decidir atorgar aquestes dis-tincions per ser xefs de reco-negut prestigi, símbols de la cuina cambrilenca i catalana i per haver rebut nombrosos premis i distincions interna-cionals. A més, els 21 regidors que conformen el Ple també van decidir atorgar la distinció honorífica a l’ex ciclista Jordi Mariné per la seva trajectòria esportiva en el món del ciclis-me.

Un enderroc al carrer dels Mossos de Valls posa al descobert un arc antic

Els treballs d’enderroc que s’estan efectuant a l’àmbit dels carrers Mossos d’Esquadra, Santa Úrsula i Sant Antoni de Valls, van posar al al descobert divendres, un antic arc medi-eval. Aquest arc ha aparegut adossat a la paret mitgera de l’immoble situat al carrer San-ta Úrsula número 3. Aquesta casa no és objecte de la fase d’enderroc que s’està execu-tant en l’actualitat, però sí que està previst que s’enderroqui en els propers mesos. L’actu-ació s’efectuarà, com en totes les obres públiques que l’Ajun-tament està executant en di-verses zones del Barri Antic, sota seguiment arqueològic i de la direcció general de Patri-moni de la Generalitat. Els ar-queòlegs documentaran l’arc i en determinaran el seu origen.

CEDIDA

La mostra, inaugurada dissabte, es pot visitar fins el dia 3.

Presenten el llibre ‘Jordi Vallès’ al Castell de la Selva del Camp

ART

El Castell de la Selva del Camp va ser l’escenari, aquest dissab-te, de la presentació del llibre Jordi Vallès. El volum, coeditat per la Diputació i Viena Edici-ons, forma part de la col·lecció Tamarit, a través de la qual la Diputació de Tarragona apropa als lectors els artistes i creadors del territori. Un cop presentat el llibre, i al mateix Castell del Paborde, es va inaugurar l’ex-posició amb el mateix nom, una mostra plàstica que repas-

sa la trajectòria artística de Jordi Vallès, a qui Miralles qualifica com un gran pedagog i provo-cador, que buscava en l’art la funció d’educar i sensibilitzar. L’exposició es podrà visitar fins al proper 3 de gener. A l’acte van assistir l’alcalde de la Selva del Camp, Jordi Vinyals; el vicepre-sident de la Diputació i regidor del municipi, Josep Masdeu i el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, entre altres.

TRADICIÓ

La patrona Neus Ferre guanya el Concurs del Calamar de SalouA l’Espigó del Moll es van servir ahir 500 racions d’aquest producte en un fi de festa popular

CEDIDA

L’alcalde, Pere Granados, amb el primer, segon i tercer classificat del concurs.

L’OAC de Valls rep la certificació ISO 9001 per la qualitat del servei

L’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament de Valls ha assolit la certificació ISO 9001 per la qualitat del servei. La directora d’AENOR Catalu-nya, Eva Subirà, va fer el lliura-ment oficial de la certificació a l’alcalde de Valls, Albert Batet, acompanyat per regidors, per-sonal i responsables de l’OAC. La ISO 9001 que ha aconse-guit l’OAC certifica la qualitat d’aquest servei municipal que cada any atén presencialment a 35.000 persones, gestiona més de 32.000 trucades telefò-niques i que, a punt de complir quinze anys, s’ha consolidat com el centre principal d’in-formació i consultes dels ciu-tadans dels diversos serveis que presta l’Ajuntament. La ISO 9001 és el resultat de me-sos de treball.

L’Ajuntament de Salou arranjarà la plaça Francesc Macià i la via Roma

L’Ajuntament de Salou ha aprovat en Junta de Govern el projecte per a la renovació del paviment de la calçada de la plaça Francesc Macià i de la via Roma del municipi, ja que aquests s’han anat deteriorant al llarg dels anys i es procedi-rà a la renovació de la capa de trànsit. Les darreres actuaci-ons en aquest àmbit es van dur a terme amb motiu de l’orde-nació de la plaça, construc-ció de la font ornamental i la urbanització d’aquest sector, ja fa més de quinze anys. La reparació compendrà el tram que va des de la Plaça Francesc Macià i del tram de via Roma entre aquesta plaça i l’autovia de Reus, dins del casc urbà de Salou. La superfície total d’aquesta actuació arriba als quasi 3.000 metres quadrats.

18 diarimés 30/11/2015 TÀRRACO, PATRIMONI DE TOTS

CEDIDA /ALBERICH FOTÒGRAFS

Anna FerranSón molts els fets que han marcat la història mil·lenària de la ciutat de Tar-ragona. Des de la presència dels ibers, passant per l’arribada dels romans, que van convertir el que primer havia de ser un simple assentament militar en una de les ciutats més vibrants de l’an-tic però encara present Imperi Romà, s’han succeït actes diversos que han determinat el present i sobretot el futur tarragoní. Un d’aquests moments es va viure avui fa 15 anys, i sor-prenentment no va succeir a Tarragona, sinó a les An-típodes, a la llunyana ciutat de Cairns (Austràlia). Allí, i després d’una llarga candi-datura, Tarragona passava a entrar dins de l’exclusiu club de les ciutats Patrimo-ni de la Humanitat.

Malgrat les 9 hores de di-ferència horària i que ales-hores, en ple auge del cor-reu electrònic, Whatsapp, Twitter i Facebook amb prou Feines es podia imagi-nar, la bona notícia va arri-bar ràpidament a la ciutat, que va viure amb eufòria el compliment d’una reivindi-cació que feia massa temps que durava. La UNESCO va valorar «l’excepcionalitat de les restes de Tàrraco com model urbà i estètic per les capitals provincials crea-des al món romà» i «com testimoni incomparable de la història de l’antiguitat al Mediterrani». I l’alcalde de l’època, el convergent Joan Miquel Nadal, manifestava que la declaració era «un premi a l’esforç i a la cons-tància».

Les paraules de Nadal feien referèn-cia al procés previ a la declaració. «Vam tenir un problema amb la primera ins-pecció que ens van fer des d’ICOMOS, que va considerar que no era prou im-portant», explica el catedràtic d’arque-ologia de la URV, Ricardo Mar. Mar, en aquell moment, era assessor de patri-moni històric de l’Ajuntament de Tar-ragona i, com a tal, gestionava la direc-ció del Museu d’Història de Tarragona, els monuments i també la candidatura

tarragonina. Quan se li pregunta per-què el primer informe va ser negatiu, el catedràtic recorda que la inspectora d’ICOMOS l’organisme de la UNESCO encarregat de fer les avaluacions tècni-ques de les candidatures a Patrimoni de la Humanitat, era experta en gestió del patrimoni i no en arqueologia clàssica, motiu pel qual no va saber fer la lectu-ra adequada de les restes que tenia al davant. «Vam caure en aquell contra-temps, que tampoc va ser tan greu», comenta el catedràtic, que afegeix: «El

que passa és que pels polítics era molt greu perquè endarreria la candidatura. Però les restes fa 2.000 anys que hi són, no passava res si passaven 2.001 anys. L’important va ser que es va aconse-guir».

Una visita clauEl cert, però, és que l’informe negatiu d’ICOMOS va significar tornar a co-mençar el procés de nou. Ricardo Mar, juntament amb Gemma Hernández, tècnica del servei d’arqueologia de la

Generalitat i la resta de tècnics d’amb-dues institucions, van refer el dossier, que es va enviar a l’Instituto Nacio-nal del Patrimonio de la Humanidad perquè el procés comencés a rodar de nou i aconseguir així l’aprovació d’ICO-MOS, passar al Bureau de París i final-ment a l’assemblea de Cairns. Aquest cop, però, la història va ser diferent i la clau està en la visita del responsable d’ICOMOS, Henry Cleere, a Tarragona. La regidora de Patrimoni de l’Ajunta-ment de Tarragona de l’època, Mercè

Martorell, comenta que la candidatura volia assegurar-se la superació de la primera prova. «Era desembre de 1999 quan vaig prendre possessió del càrrec. Teníem un timing molt ajustat i havíem d’anar a per totes, per això era crucial que el mateix Cleere comprovés de pri-mera mà l’excepcionalitat del conjunt de Tarragona».

L’exregidora explica que la comitiva que va rebre Cleere a l’Aeroport va co-mençar la visita durant el trajecte cap

a Tarragona, en el qual se li van mostrar l’Arc de Berà i la Torre dels Escipions, com a contactes previs amb el patrimoni tarragoní abans de veure el Circ. Un cop en aquest últim, Martorell re-corda que el representant de l’organisme internaci-onal va manifestar: «Amb això ja en tinc prou». «Per molt que Cleere tingués clar l’excepcionalitat de Tàrraco amb el poc que havia vist, li vam fer la visita a totes les restes, per assegurar-nos que l’informe fos positiu».

A partir d’aquest punt, la candidatura va seguir el procés fins a arribar al 30 de novembre de l’any 2000. Aquells mesos no van estar lliures de pressió, constata Martorell: «Vam anar passant les crives però no es podia fer públic i a la ciutat hi havia qui creia que no ho aconseguiríem». L’ex regidora recorda que «es va haver de fer molta feina en-tre bastidors. Per sort, vam comptar amb molt suport-dels organismes que esta-ven a peu d’UNESCO i des-prés de molt de treball vam

arribar a Cairns i ens van declarar». Ri-cardo Mar descriu aquell moment com «un moment fantàstic». En una línia similar, Mercè Martorell afirma que va ser «un moment únic»; i el cert és que la ciutat va acollir amb eufòria aquell reconeixement, que havia esdevingut una reivindicació històrica en el si de la ciutat. Ara bé, aquell moment no era la meta, sinó que tal com constata Martorell: «no era el final de res, sinó el començament».

La UNESCO va valorar que Tarragona representava «el testimoni incomparable de l’antiguitat al Mediterrani».

UNA MIRADA AL PASSAT

un punt d’inflexió enmig d’una història de

més de 2.000 anysAvui fa 15 anys que el passat romà rebia el reconeixement per part de l’UNESCO

TÀRRACO, PATRIMONI DE TOTS 1930/11/2015 diarimés


Un llegat més nostre i universal que mai

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

De vegades, fa falta que algú de fora reconegui públicament un pa-trimoni perquè els de dins s’adonin realment del seu valor. Així ha succeït amb el llegat romà de Tàrraco, del qual ara es compleixen 15 anys de la seva declaració com a Patrimoni Mundial. Aquella fita va marcar clarament un abans i un després en la recuperació i reivin-dicació d’un actiu excepcional que ens arrela encara més als nostres paratges mil·lenaris. Un actiu que, d’altra banda, reforça el nostre caire d’enclavament patrimonial d’interès turístic de primer ordre.

No hi ha dubte que la diversificació és un factor clau per a la bona salut de qualsevol destinació turística. Tenim platja, una immillo-rable climatologia -ja alabada pels primers romans que, al segle I aC van desembarcar a les nostres costes-, natura, cultura... i dins d’aquest darrer apartat, un incommensurable patrimoni romà que hem d’acabar d’incorporar plenament al nostre imaginari turístic com un dels actius més remarcables de les nostres comarques i de tot Catalunya. En els darrers 15 anys, Tàrraco ha aconseguit que la imponent ciutat antiga, l’impactant mausoleu de Centcelles, les delicades pintures dels Munts, o el triomfal Arc de Berà siguin més nostres que mai i, paradoxalment, més universals que mai. Cal apostar fort perquè el camí cap a la plena recuperació i projec-ció continuï endavant, conscients que disposem d’un potent pol d’atracció de visitants. Des de la Diputació, contribuïm a la seva promoció, a través del nostre Patronat de Turisme, des de l’àrea de Cultura o col·laborant amb iniciatives com Tàrraco Viva.

Les pedres i la seva mil·lenària història configuren la base d’un llegat inigualable. Des de les institucions públiques i privades, les entitats i la ciutadania en general hi afegim les eines per convertir-les en riquesa per a les persones i per al conjunt del nostre país.

Josep poblet i touspresident de la Diputació de tarragona i Alcalde de Vila-seca

Només 15DELEGACIÓ DEL GOVERN

Commemorem enguany el quinzè aniversari de la declaració del conjunt romà de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat. Quinze anys, doncs, que el món va decidir que aquest testimoni de la cul-tura romana havia de ser conegut i reconegut. I quinze anys, també, que, a la voluntat de coneixement, de conservació i de divulgació que ja teníem, sumem la responsabilitat davant d’aquest món que ens ha reconegut. I aquesta és una gran responsabilitat. Cal saber combinar molts elements: la conservació d’un patrimoni que, en molts casos, és inserit en la ciutat moderna, que també ha de con-tinuar funcionant; la necessitat de divulgació popular sense bana-lització; l’aprofitament turístic sense invasió ni desnaturalització.

Tarragona té la condició especial de ser molts cops patrimoni de la humanitat: de manera singular, pel seu patrimoni romà; de forma compartida, pel modernisme català, per les pintures rupes-tres a l’abric de l’Apotecari, per la part del Camí de Sant Jaume que s’inicia al pla de la Seu, i pels Castells. Repòquer de patrimoni i de responsabilitat.

Ens n’hem sortit? Aquest és un procés que no acaba mai. Sempre hi ha coses per a fer, per a fer-les millor, i sempre hi ha necessitats –i oportunitats!- noves. Ara mateix s’acaba de tancar l’acord per a una intervenció important –i llargament esperada- al Teatre Romà, i aquesta és una bona notícia, i hem de fer que en vinguin més, per exemple, el traspàs, d’una vegada per totes, del Museu nacional ar-queològic.

Però també cal dir que aquests quinze anys no han estat deba-des. S’ha fet feina –menys de la que cal, més de la que es feia- i avui sabem més, nosaltres i el món, d’aquest patrimoni. Tenim, encara, camp per córrer. Al capdavall, només són quinze anys per a un pa-trimoni mil•lenari.

JoAquim NiN i borreDàDelegat del Govern a tarragona

Felicitats TarragonaAJUNTAMENT DE TARRAGONA

L’existència multisecular de la ciutat de Tarragona té tant fona-ment que no es pot amagar a ningú, ni molt menys menystenir. Som el que som perquè venim d’on venim i com hereus d’aquest singular tresor ens sentim obligats a vetllar per ell.

L’esplèndid llegat de Tàrraco justifica tots els esforços institucio-nals per consolidar el títol de ciutat Patrimoni Mundial, obtingut fa quinze anys. Per aquest motiu, un cop reconegut el conjunt Arque-òlogic de Tárraco per part de la UNESCO, la ciutat de Tarragona ha continuat treballant intensament, situant-se de manera destacada en l’àmbit internacional gràcies a la implicació de tothom, perso-nes i institucions.

La potencialitat dels vestigis, com a referent mundial de Tarraco capital romana, és un motiu d’orgull col·lectiu, una responsabilitat compartida per la societat tarragonina en vers el Món i, també, una font de generació de riquesa.

Després de Juli Cèsar i dels emperadors Cèsar August, Galba, Adrià, Septimi Sever i dels clàssics Plini, Marcial i Florus, la llista nomina que va trepitjar els carrers de Tàrraco només va fer que co-mençar. Però el pes d’altres èpoques, persones, fets històrics i cul-turals va, encara, més enllà de la romanitat.

Des de l’Ajuntament de Tarragona reivindiquem i defensem tot el nostre patrimoni, com a propietat universal de la qual les tarra-gonines i els tarragonins en som usufructuaris per gaudir-ne, però també tenim el compromís de mantenir, difondre i compartir els nostres monuments amb el Món.

Aprofito l’avinentesa per felicitar als lectors del DIARI MÉS i a la resta de la ciutadania, amb motiu del quinzè aniversari de la de-claració per part de la Unesco de Tarragona Patrimoni de la Huma-nitat.

Josep FÈliX bAllesterosAlcalde de tarragona


Caminant per una urb romana en ple segle XXI

Les despulles dels primers màrtirs tarragonins van ser l’origen de la Necròpolis Paleocristina, la més gran de l’Imperi occidental.

Necròpolis Palecristiana

La ciutat vivia el seu dia a dia en aquest recinte, que agrupava la vida comercial, política i religiosa i del qual se’n conserva una basílica.

Fòrum de la Colònia

És un dels edificis que ha patit més destruccions en el temps. Malgrat això, se’n conserven les tres parts ara visibles des d’un mirador.

Teatre romà

Fa més de 2.200 anys, les tropes ro-

manes arribaven al territori que avui

ocupa la Part Alta de la ciutat de Tar-

ragona. Aquells soldats, liderats per

Gneu Corneli Escipió, estaven immer-

sos en la Segona Guerra Púnica, que

enfrontava romans i cartaginesos pel

domini del Mediterrani. L’assenta-

ment, que era un campament militar,

va donar peu a la construcció de les

primeres muralles de la ciutat, una in-

fraestructura que va permetre que els

nouvinguts instal·lessin la seva base

mitjançant la qual podien gestionar la

conquesta de la península gràcies a la

seva proximitat amb l’Ebre. El campa-

ment va créixer i va convertir-se pri-

mer en una ciutat federada i després

en una colònia de l’Imperi que va ser

batejada amb el nom de Colonia Iulia

Urbs Trumphalis Tarraco.

El primer emperador, Octavi August,

va viure durant uns anys a Tàrraco,

mentre preparava els seus exèrcits per

les Guerres Càntabres, que li havien de

permetre tenir el domini absolut de la

Ibèrica i la importància que la ciutat va

assolir progressivament la va convertir

en capital d’Hispània i en una de les

urbs més destacades del Mediterrani.

El nou estatus de Tàrraco va significar

la seva monumentalització. És aquest

embelliment el que, tot i les vicissituds

dels segles, s’ha conservat, en millor i

en pitjor estat, fins a arribar als nostres

dies per configurar una ciutat única al

món.

Sovint es repeteix la idea de l’excepci-

onalitat de Tarragona, que va ser re-

coneguda per la UNESCO tal dia com

avui de l’any 2000 a la ciutat de Cairns

(Austràlia), però el ritme frenètic

d’una ciutat viva dificulta la possibi-

litat de tenir un moment per detenir-

nos i admirar el valor incalculable d’un

patrimoni amb el qual convivim cada

dia, des de fa dos mil·lennis.

2330/11/2015 diarimésTÀRRACO, PATRIMONI DE TOTS

És un dels edificis que ha patit més destruccions en el temps. Malgrat això, se’n conserven les tres parts ara visibles des d’un mirador.

Teatre romà

Primer vestigi de la romanitat, les muralles són la construcció arquitectònica romana més antiga fora de la península itàlica.

Muralles

Seu oficial de l’espectacle romà, el circ de Tàrraco es diferenc¡a per estar integrat a la ciutat, llavors i ara, dins dels edificis del segle XIX.

Voltes del Circ i Pretori

Símbol romà de Tarragona. La seva arena va ser l’escenari d’execucions i lluites de gladiadors i feres i va acollir una església visigòtica.

Amfiteatre romà

Km 0 de la política de la província, el fòrum era la segona de les tres terrasses que formaven la Part Alta de la ciutat provincial.

Fòrum provincial

IMATGES FACILITADES PER: Alberich Fotògrafs, Manel R. Granell, Arxiu MNAT/ G. Jové


Fora de l’urb, el terrenys de les afores agrupaven vil·les com la de Centcelles, de la qual en destaca el mosaic amb escenes de caça.

Centcelles

La gran riquesa de les restes diu molt sobre la identitat del propietari de la vil·la, que fou possiblement un alt càrrec de l’administració.

Els Munts

El culte a l’emperador August ha deixat aquest arc honorífic plantat sobre la Via Augusta com a record de la seva esplandor.

L’Arc de Berà

Situada al costat de la Via Augusta, és la tomba més famosa de Tarragona i estava coronada per una piràmide que no ha perdurat.

La Torre dels Escipions

Fragment de l’aqüeducte que dotava d’aigua Tàrraco. L’aigua s’agafava al Rourell i es conduïa 10 quilòmetres per el traçat.

El pont del Diable

Pedrera que va abastir les necessitats arquitectòniques de la ciutat. L’agulla de més de 16 m és el testimoni de la seva activitat.

El Mèdol

IMATGES FACILITADES PER: Alberich Fotògrafs, Manel R. Granell


RedaccióSi la declaració de Tarragona Patrimoni de la Humanitat va bolcar la ciutadania en nombro-sos actes de celebració els dies posteriors, la commemoració del quinzè aniversari d’aquesta efemèride pretén apropar el pas-sat romà i els seus personatges amb tot un seguit d’actes que es duran a terme al llarg d’aquests dies. Des del passat dia 24 i fins al dimarts 8 de desembre, un bon nombre de propostes de tot tipus se succeïran.

Inauguracions i monedesAvui a la tarda s’inaugurarà la plaça de la Unesco (antiga roton-

da de la Rambla vella i Passeig de Sant Antoni) i després se celebra-rà l’acte institucional «15 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial». En aquest, es parlarà sobre la relle-vància que ha tingut i té per la ciutat el fet de formar part de la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO així com del Grupo Ciudades Patrimonio. A més a més, s’aprofitarà l’avinentesa per presentar la moneda de Tàrraco que la Fàbrica nacional de Mone-da y Timbre ha batut en el marc de la col·lecció de monedes de les Ciutats Patrimoni.

Seguint l’aposta 2.0 del con-sistori, el blog del XV aniversari, que ha engegat la regidoria de Pa-

trimoni de l’Ajuntament, oferirà una exposició fotogràfica virtual titulada «Ahir i avui: 15 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial». En aquesta innovadora mostra es poden veure més d’una cin-quantena de fotografies, unes

d’elles recuperades de l’Arxiu i la resta fetes per l’objectiu de Mau-ri Fernández, que permeten des-cobrir el passat i el present dels monuments declarats Patrimoni de la Humanitat, l’evolució que aquests han patit després de les diverses tasques de restauració i recuperació. Al mateix temps, aquest recull d’instantànies te-nen com a objectiu mostrar la inserció en la quotidianitat d’una ciutat del segle XXI d’unes restes

que tenen més de 2.000 anys d’història viva.

Signatura del conveniLa majoria dels actes estan pen-sats perquè la ciutadania visqui amb més interès el patrimoni que l’envolta. Ara bé, coinci-dint amb aquesta programació, l’Ajuntament de Tarragona i l’Agència Catalana del Patrimo-ni Cuñtural de la Generalitat de Catalunya signaran un acord per

a la millorar de l’experiència de la visita al Patrimoni Mundial de Tàrraco. aquest acord perme-trà integrar en una sola visita el Museu Nacional arqueològic de Tarragona i els recintes monu-mentals del circ i el rpetori, els quals conformaran un espai de síntesi del conjunt del patrimoni tarragoni i un espau d’exposició dels millors béns culturals mo-bles procedents de la Tàrraco romana.

El patrimoni, abans i ara, es pot veure en una exposició virtual al blog del XV aniversari

CRISTINA AGUILARACTIVITATS

Conèixer a fons Tàrraco, objectiu de les activitats de la celebració del 15è aniversariAjuntament i Generalitat signaran un conveni per millorar l’experiència de visitar el patrimoni

La inauguració de la plaça de la Unesco, a la confluència entre la Rambla Vella i el passeig de Sant Antoni és un dels actes d’avui.


Redacció—En quin estat es troba la ges-tió del patrimoni a la ciutat de Tarragona?—En molt bon estat, millor del que sovint pensem, s’ha fet mol·tíssima feina i se’n fa en el dia a dia, ja que el patrimoni és un bé que cal preservar en tots els sen·tits. La gestió del patrimoni ha passat a una segona fase, a un se·gon nivell de control que podrí·em dir que passa per la difusió i la comprensió del mateix, un cop restaurat i conservat gran part dels monuments. La inversió duta a terme els darrers quinze anys, un total de 10 MEUR per part de l’Ajuntament, a més de les inversions de la Generalitat i dels ministeris de Cultura i Fo·ment), el lideratge en investiga·ció, gràcies a la feina de l’ICAC, la URV o l’IPHES, i la col·laboració amb altres institucions públi·ques, així com el fet de pertànyer al Grupo Ciudades Patrimonio; tot això ha ajudat a mantenir i potenciar el llegat de la ciutat per a les generacions futures i han estat aspectes clau en la conso·lidació de Tarragona com a lloc patrimonial.—Quines són les línies d’actu-ació que l’Ajuntament està se-guint en l’actualitat?—Parlant del present del patri·moni a la ciutat ha destacat el fet que Tarragona ha treballat en els últims anys per ser la ciutat que millor explica la història, gràcies a una convivència entre el patri·moni i la vida quotidiana, reflec·tida sobretot en el paisatge urbà però també en la perfecta imbri·cació de la vida festiva i cultural de la ciutat en aquest patrimoni, a les iniciatives de reconstrucció i divulgació històrica com el fes·tival Tàrraco Viva (que en l’últim any va superar els 110.000 visi·tants); i a projectes de futur com la Colònia Tàrraco. En aquesta línia de treball, la introducció de les noves tecnologies ha d’ajudar la ciutat a obrir camí per ser re·ferent en el que es coneix com a smart heritage o patrimoni intel·ligent.La difusió i la socialització del pa·trimoni a través de les noves tec·nologies i de la gestió intel·ligent i sostenible dels recursos, en col·laboració amb les empreses que existeixen al territori, és la gran aposta de futur de Tarragona. Així, projectes com l’app de reali·tat augmentada Imageen, que es va presentar a la ciutat conjunta·ment amb la sèrie documental de Digivisión emesa per TVE ‘In·

geniería Romana’, la guia virtual que Tarragona està preparant en el marc d’un projecte conjunt del Grupo Ciudades Patrimonio, la instal·lació de sensors mediam·bientals en espais patrimoni o la feina al voltant de l’accessibilitat del patrimoni apareixen com a concrecions que fan albirar una ciutat pionera en el smart heri·tage, amb la vista posada en els Jocs Mediterranis 2017.—Quina és la relació entre els diferents actors que hi prenen part o que estàn involucrat en aquesta gestió (Ajuntament, investigadors, Generalitat)?—El treball amb els diferents actors, institucions, agents cul·turals i patrimonials és molt bo. Justament s’ha començat a tre·ballar en comú molts aspectes i dins el programa d’actes hem or·ganitzat unes jornades tècniques

per explicar què fem les diferents institucions, tant en l’àmbit for·matiu com d’investigació o d’en·gegar projectes entre tots. Cal una feina molt més intensa de col·laboració, per tal d’enfortir les relacions entre administraci·ons i treballar junts pel bé comú de la nostra ciutat i els seus mo·numents.—Com es finança actualment la investigació, conservació i difusió del patrimoni tarrago-ní?—La conservació, restauració i avenç en les investigacions ar·queològiques s’endú part impor·tant de les hores i dels recursos en temes patrimonials, que ve·nen de subvencions dels dife·rents ens tant, de la Generalitat de Catalunya com del Govern de l’Estat, però l’Ajuntament també hi intervé i així mateix ho fa amb

la difusió, amb donar a conèixer de la millor manera el que tenim; com és i com era i com ho preser·vem de cara al futur.— Al llarg dels anys, hi ha ha-gut diverses queixes sobre l’estat de conservació del patri-moni. Què els hi diria a aquells que consideren que està aban-donat?— Conservar, com comentava és en el dia a dia, però calen recur·sos econòmics dels que de vega·des no hem pogut disposar, o que hem hagut d’invertir en actuaci·ons d’emergència. Però en gene·ral no hi ha queixes d’abandona·ment esteses a la ciutat, i menys en els monuments i recintes que són patrimoni mundial de la hu·manitat, al contrari! Hem fet una feina important d’arranjament no només dels monuments en sí sinó dels seus entorns, la seva

senyalització, els accessos, etcè·tera.—S’ha parlat molt de la millora de la senyalització. És una as-signatura pendent?—És un projecte de ciutat, que cal ampliar en altres zones on no s’ha fet encara res, com és el cas de la part baixa de la ciutat. D’altra banda, el que ja està fet i funciona no cal treure·ho, s’ha fet un treball important en els monuments, on hi ha panells explicatius i codis QR per des·carregar·se diversos serveis de difusió; però potser, com deia, la millora és més necessària en la senyalització de la ciutat, en les senyals orientatives, no en les explicatives de cadascun dels monuments. Sí, ho tenim pen·dent.—Un dels temes que està sobre la taula és el projecte de traslla-dar el Museu Nacional Arque-ològic de Tarragona a l’espai de la Tabacalera. Aquesta és la línia i l’aposta que la ciutat ha de seguir?—El trasllat del Museu a la Ta·bacalera com sabeu no és una competència municipal, però sí que és del nostre interès cabdal. Pel que coneixem, va per llarg, no és un projecte a curt termini. El conjunt de la Tabacalera en el seu total, ocupat en una petita part per dependències municipals, té un manteniment molt elevat, que esperem que aviat es resol·gui per part de la Generalitat i el Govern central. La predisposició de totes les administracions és bona, però el moment econòmic actual dificulta el trasllat.—Creu que la declaració va sig-nificar un abans i un després

en la gestió i la percepció del patrimoni?—Fa 15 anys es va incloure el Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco; per tant, els tar·ragonines i tarragonins tenim motius per estar molt satisfets del nostre llegat. Tarragona, la romana Tàrraco, capital de l’an·tiga província Hispània Citerior, ha heretat un ric patrimoni mo·numental que la converteix en una de les ciutats destacades de l’Imperi Romà. En aquest con·text ens sentim responsables del deure que tenim de preservar·lo; i estem orgullosos de mantenir aquesta herència com a digne tresor per a les futures genera·cions. Conscients de la potenci·alitat que té el nostre patrimoni històric, com a referent mundial d’una capital romana, l’ entenem com un tresor que cal gestionar per al millor posicionament de la Tarragona del futur. La inclusió del conjunt de Tàrraco a la llista del patrimoni mundial també aporta una realitat molt impor·tant que és que la ciutadania en general i les institucions arribem a entendre la importància del nostre patrimoni historic, no tan sols romà, sinó el llegat d’altres èpoques. això vol dir que el ciu·tadà, enten la importancia de la seva ciutat i se’n sent orgullós, i per tant la valora en la seva justa mesura.—Quins són els reptes de futur de la gestió del patrimoni?—Principalment són els que ja vam anunciar i que passen per la creació d’una ruta arqueològica de la Part Baixa; donar per aca·bada tota la restauració del circ i diferents fases pendents de la Muralla. Hi ha molta feina a fer en la gestió, patrimoni, socialit·zació, investigació del Patrimoni de Tarragona, però també és cert que s’hi ha treballat durant molts anys i que hi ha projectes de fu·tur. Gestionem un patrimoni viu, en una ciutat que ha de tenir un creixement sostenible i en trans·formació. La complicitat del mu·nicipi ho és tot nivell de l’entra·mat, social, cultural i acadèmic, etc. I si diem que a Tarragona és el lloc on s’explica millor la his·tòria, i ens hi estem posicionant mica en mica amb esdevenit·ments com Tàrraco Viva, Tarra·gona Història Viva i els projectes que donem suport com Ingenie·ria Civil Romana, el documental IMAGEEN, ens donen les pautes per continuar diferenciant·nos per aquí.

«Tarragona treballa per ser la ciutat que millor explica la història»

CEDIDA

Begoña FloriaTinent alcalde de Cultura, Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona

La consellera destaca que Tarraco Viva, el projecte Tarragona Història Viva o documentals com ‘Ingenieria Romana’ ajuden al posicionament de la ciutat

Begoña Floria, tinent alcalde de Cultura, Patrimoni i Turisme.

La millora de la senyalització és més necessària en les senyals orientatives que en les explicatives

La predisposició de les administracions és bona però el moment econòmic dificulta el trasllat a la Tabacalera

Gestionem un patrimoni viu en una ciutat que ha de tenir un creixement sostenible i en transformació


Anna Ferran—Quina és el valor del conjunt patrimonial de Tarraco?—Es complementen diversos punts. El primer és l’escenogra-fia. Visualment, l’estat de con-servació de tots aquests edificis és impressionant. El segon és l’excepcionalitat, que també és un dels criteris per ser Patrimoni de la Humanitat. Què tenim? La primera inscripció llatina de la península, la inscripció llatina més llarga de l’Imperi romà, una de les necròpolis paleocristianes i la col·lecció de làpides romanes més grans d’Occident. Tenim la plaça més gran de tot el món romà, el fòrum provincial. Tot això fa que les nostres restes a part d’impressionants també si-guin excepcionals.—Ha fet un repàs per diverses restes. Exactament què veiem al mirar Tarraco?—Podem veure-hi una ciutat històrica, una ciutat on hem de viure-hi amb totes les comodi-tats que exigim i, al mateix temps, sent conscients que no podem fer el que volem, perquè hem de tenir cura quan es construeix o quan es fan instal·lacions. Si som Patrimoni de la Humanitat, no és tant per la importància de les restes, que també, sinó pel mèrit que té que les restes visquin amb nosaltres. La gent que viu a la plaça de la Font, per exemple, viu a les voltes del circ.—És un mèrit però també un repte.—Exacte. És un desafiament, en el sentit que no podem fer una divisió al 50%, meitat per cons-truir i meitat per patrimoni. Cada cop que hi ha una nova iniciativa, s’ha d’estudiar i veure com es pot fer. Hi ha cops que no pot fer-se i és 100% pel patrimoni. Altres vegades, les iniciatives es justi-fiquen i el patrimoni perd, tot i que, en la mesura del possible, es mira de fer la iniciativa sense que es destrueixi el patrimoni.—Com es fa això?—Treballant conjuntament de manera triangular tots els agents que hi estem implicats. Un dels vèrtexs és la investigació. No po-dem fer res si no tenim la conei-xença sobre la importància de les restes. El segon és la conservació i la restauració. No podem no-més investigar. Els monuments estan aquí i s’han de conservar. Això ho fan els companys que treballen als museus i des de la Generalitat, que és qui controla les noves excavacions. El tercer vèrtex, que és fonamental, és la

museïtzació i la difusió. Tot això no ho fem perquè ens agradi als professionals, sinó perquè pri-mer els tarragonins i després els turistes puguin gaudir-ho. Tot això ha de funcionar a la vegada. —Com funciona la relació en-tre els tres actors actualment?—Podria funcionar millor. Hem de reconèixer que s’està treba-llant molt i s’està treballant bé. Enguany comencen a anunciar-se noves iniciatives, després de la crisi. Cal tenir clar que nosaltres vivim principalment de pressu-postos públics. No hi ha cap ac-tivitat privada darrere de l’arque-ologia, excepte pels promotors que construeixen i paguen les excavacions, però això s’ha redu-ït dràsticament. I els recursos de les institucions públiques conti-nuen existint, però són limitats. Tot i així, en l’últim any, la Ge-neralitat ha anunciat una inter-venció al teatre. S’està anunciant també que Generalitat i Ajunta-ment estan preparant una nova

museïtzació del conjunt Pretori i el MNAT. Tant des de l’ICAC com des de la URV, estem desenvo-lupant les restitucions en 3D. La gent de Digivisió estan fent unes productes amb realitat augmen-tada impresionants. Per tant, les parts estan funcionant.—Què caldria?—Al meu parer, desenvolupar un pla director a 10 – 15 anys vista que ens permetés un acord entre les diferents institucions. Cadascú té la seva resposabili-tat i el seu àmbit, però cal fer un acord de mínims. Primer s’hau-rien d’identificar els problemes, fer un pla d’actuació i buscar fi-nançament.—El finançament és el més di-fícil?—No hauria de ser un problema perquè tenim un conjunt d’em-preses químiques que sempre han recolzat tot allò que se’ls hi ha demanat. Però no se’ls hi poden presentar projectes in-dividuals. Cal anar tots a una. I

un bon exemple és Cartagena, on Repsol fa unes inversions de milions d’euros per les excava-cions al Molinete. Cada cop que a la refineria fan noves obres, s’activa l’1% cultural, que s’utilit-za per aquest tipus d’iniciatives. Ho tenim tot a favor. Tenim tots els recursos necessaris, fa falta ambició.—Què ens ha paralitzat?—El fet que Catalunya estigui vivint una època molt complexa pel que fa a les relacions polí-tiques amb la resta de l’Estat i amb els ajuntaments. I tot això no ha creat una confiança com per desenvolupar aquests grans projectes.—Quins passos caldria fer per trobar aquesta coordinació?—Fa molts anys que es parla de fer un consorci. Ja s’ha fet a Còrdova i Mèrida. A Mèrida, el Consorcio Mérida Ciudad Monumental és un acord entre Ajuntament, Comunitat Autò-noma i Estat que posen recursos

i el consorci agafa la responsabi-litat en la gestió del monuments, les visites turístiques, la inves-tigació, els excavacions arqueo-lògiques. És una idea que es pot treballar. El primer que hem de fer és un acord entre les institu-cions. Ara, ni tan sols tenim me-canismes de comunicació que estableixin reunions per infor-mar-nos del que estem fent. Ara, jo no sé què farà l’Ajuntament o on invertirà la Generalitat. Ho acabo sabent perquè truco, però a tot això se li podria donar una forma. L’Ajuntament té els seus tècnics però podria tenir a pro-fessors de la universitat com a assessors. Establir mecanismes de comunicació fluïds podria ser una primera cosa.— S’ha parlat molt també sobre l’estat de conservació. Creu que el patrimoni està abandonat?—No, el patrimoni està cuidat en la mesura del possible. Es podria fer millor, però no hem de ser in-justos. Dit tot això, el model a se-guir ja el tenim, és Tarraco Viva. Va nèixer el 1999 del no-res, que el seu primer pressupost va ser 1.500 euros i que va servir per re-colzar la candidatura de Tarrago-na Patrimoni de la Humanitat i 16 anys després està consolidat com un festival de referència a tota Europa. Això ens mostra com es poden fer grans coses a base de treball, serietat. Potser des de les institucions hem d’aprendre de les noves iniciatives i saber-les aprofitar. Per exemple, ara que s’ha emès el programa d’Ingeni-eria Romana a La 2, que està fet per la gent de Digivisión, que són de Reus, ha tingut un èxit excep-

cional i ha estat el rècord d’audi-ència en la història del canal. El tenim aquí i fan un producte de primer ordre que s’està venent internacionalment. Això és el que hem d’aprofitar i crear sinèr-gies públicoprivades.—Parlant del documental, molts tarragonins han après moltes coses gràcies a ell. Creu que hi ha un desconeixement per part de la població?—El que sí que puc dir per expe-riència pròpia és que hi ha ànsia i una passió per conèixer. El patri-moni sempre té coses a dir i del que es tracta és que t’ho expli-quin bé. I quan parlem de noves tecnologies, estem parlant d’ai-xò, d’aprofitar-les per explicar d’una forma més dinàmica. Però el cert és que hi ha un autèntic interès per part de la ciutadania. I agrada per dues raons, primer perquè són coses impressionants i segon perquè té un component sentimental.—En quin sentit?— És part de la nostra història. Tarraco Viva ens ho ha ensenyat. Tu agafes un senyor, el vesteixes de romà i t’adones que és romà. Han passat 2.000 anys però els gens encara perduren. Som en-cara romans. No som consci-ents, però això es porta.—Queda molt per descobrir?Una part és el patrimoni mo-numental i l’altre, que no veiem tant, és la cultura material: cerà-miques, bronzes, eines. Tot això apareix a les excavacions, es re-cull i ara està tot als magatzems del Museu Nacional Arqueo-lògic. Els magatzems són dues naus industrials. Tot això està encara per estudiar. Així que fal-ta encara moltíssim per fer.—Una de les maneres per do-nar sortida a tot aquest ma-terial és l’esperat museu de la Tabacalera?—El problema dels grans mu-seus és que és una idea que es-tava molt de moda quan hi havia diners. Ara potser més que un gran museu necessitaríem una cosa més raonable. El moment d’aquestes grans infraestructu-res ja ha passat. Ara han de ser més mesurades i podem apren-dre de Tarraco Viva per fer un projecte diferent.—Quin són els reptes futurs?— Es tractaria que el trangle in-vestigació, conservació/restau-ració, museïtzació/difusió ja no funcionés com un triangle sinó com un cercle. No sé si ho acon-seguirem, però tot el que avan-cem llimant els vèrtex serà bo.

«Som romans encara, després de 2.000 anys els gens perduren»

ANNA FERRAN

Joaquín Ruíz de ArbuloCatedràtic d’arqueologia a la URV i investigador de l’ICAC

El catedràtic defensa la necessitat de crear un consorci que agrupi tots els actors implicats en la gestió del patrimoni per impulsar grans projectes

Joaquín Ruíz de Arbulo, catedràtic de la URV i investigador de l’ICAC.

Perfil

Perpetuador de l’herència romanaTarraco està viva. Aquesta és una de les idees que defensa el catedràtic d’arqueologia de la Universitat Rovira i Virgi-li i investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssi-ca, Joaquín Ruíz de Arbulo. Ruíz de Arbulo és just amb els esforços fets en la gestió-patrimonial, però considera que hi ha molt camí per fer, especialment en la coordina-ció entre els actors implicats. Les sinergies públicoprivades i aprendre de fórmules que funcionen, com Tarraco Viva, só, per a ell, les claus.

Si som Patrimoni de la Humanitat, no és tant les restes sinó pel mèrit que té que visquin amb nosaltres

Hem d’establir mecanismes de comunicació entre els investigadors l’Ajuntament i la Generalitat

Hi ha ànsia i passió per conèixer. El patrimoni sempre té coses a dir i del que es tracta és que t’ho expliquin bé


Anna FerranEntrar a formar part de l’exclusiu club de les ciutats Patrimoni de la Humanitat implica guanyar un segell de qualitat, un segell que mostra al món que la ciutat en qüestió, en aquest cas Tarra-gona, juga a la Champions pel que fa al patrimoni que posseeix i conserva. I jugar a la Champions, en teoria, ha de proporcionar un posicionament que es tradueixi en un impacte en el turisme. Ara bé, després de quinze anys d’es-tar declarada com a Patrimoni de la Humanitat, com s’ha nodrit Tarragona d’aquest posiciona-ment turístic?

La regidora de Cultura, Patri-moni i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, mostra amb les estadístiques l’abans i el després que ha su-posat la declaració: «En 15 anys, hem augmentat de 900.000 a 2,5 milions de visitants a la ciu-tat, que venen principalment a conèixer el nostre patrimoni». En aquest sentit, afegeix que ser ciutat Patrimoni de la Humanitat «ha significat un avenç transcen-dental. Hem passat a ser un lloc de referència a nivell cultural, reconeguts com la ciutat medi-terrània més important després de Roma durant l’Imperi Romà».

Integrar costa i patrimoniEl cap del Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona, Octavi Bono, ex-plica que, des del punt de vista de la promoció d’una destinació turística, disposar d’un segell de caràcter internacional permet enriquir la construcció d’una marca territori. «Tenir aquest reconeixement és un valor su-perior», constata amb rotunditat Bono. De fet, el nou marc estra-

tègic 2015-2019 del Patronat incorpora i reforça el patrimoni i la romanitat com uns dels atri-buts diferenciadors de la marca Costa Daurada. En el pla, aquest element conviu amb altres con-ceptes vinculats històricament amb el turisme del territori, com són el fet de ser una destinació de litoral focalitzada en el pú-blic familiar o la rellevància de

ser una destinació d’oci, i també amb altres ítems que juntament amb la romanitat estan aportant diversitat a la marca turística de casa nostra, com és el paisatge d’interior vinculat al món del vi.

Ara bé, hi ha sectors que con-sideren que no s’ha aprofundit prou en la vinculació entre el turisme de sol i platja predo-minant i l’oferta de turisme de

patrimoni que ofereix el conjunt patrimonial de l’antiga Tàrraco. El catedràtic d’arqueologia clàs-sica de la URV Joaquin Ruíz de Arbulo, considera que no s’ha explotat suficientment aquest binomi: «Encara queda feina a fer per convertir el patrimoni en un valor que defineixi la pro-posta turística del nostre terri-tori». Ruíz de Arbulo, que ha fet investigacions vinculades amb la gestió del turisme patrimoni-al, remarca que «l’important és entendre que nosaltres vivim en una ciutat amb més 2.000 anys d’història. És una responsabilitat

que no podem ignorar. La clau està en convertir aquesta peculi-aritat en una aposta de futur eco-nòmic, que passa per explotar el patrimoni com actiu turístic, per tal de revaloritzar les inversions fetes».

El catedràtic posa com a exem-ple la ciutat de Cartagena, que després d’una aposta per replan-tejar la ciutat, ha deixat de ser una ciutat vinculada a l’exèrcit per ser un pol d’atracció de vi-sitants gràcies a la rehabilitació històrica que s’hi va dur a terme, que ha fet que diversos creuers facin escala en aquesta ciutat

murciana per conèixer el seu passat romà. En aquesta línia, constata que «Tarragona encara no s’ha posicionat. Estant tan a prop de Barcelona i tenint la ti-rada que aquesta té amb el tràfic de creuers, Tarragona no rep cap visitant provinent dels creuers».

Malgrat la visió crítica de Joa-quín Ruíz de Arbulo, són diver-ses les opinions que consideren que platja i romanitat s’han sabut casar bé per formar una apos-ta turística conjunta. «El segell Patrimoni de la Humanitat s’ha integrat molt bé dins del conjunt de la Costa Daurada», constata Begoña Floria, qui afegeix que: «tot i allotjar-se en municipis de costa per la proximitat amb la platja i la facilitat de disposar de grans ressorts, el turista que ve al territori ha generat l’hàbit de passar de venir a la ciutat de Tar-ragona, no només per comprar, sinó que per conèixer el nostre patrimoni».

Romanitat com atribut turísticAra bé, per a Octavi Bono, aquests nous hàbits dels nostres turistes responen a una tasca promocional feta prèviament. Així doncs, comenta que, «de les 104 accions promocionals que s’han fet enguany, fins al mo-ment, 21 han atès Tarragona i el seu patrimoni. I si mirem el 2014, un total de 38 de les 100 accions promocionals que van dur a ter-me es van centrar en el patrimo-ni tarragoní.». Si bé les xifres de 2015 encara estan per tancar, les del 2014 mostren, per al respon-sable del Patronat de Turisme de la Costa Daurada, el compromís que l’organisme té per potenci-ar aquest atractiu turístic, que defineix i diferencia la nostra destinació.

CRISTINA AGUILAR

Els turistes complementen la seva estada centrada en la platja i el lleure amb visites a ciutats culturals com Tarragona.

TURISME

Turisme de litoral i patrimoni, el nou binomi de la Costa DauradaLa declaració ha comportat un posicionament per la ciutat i que s’ha traduït en més visitants i noves estratègies en la seva promoció turística

El Patronat de la Costa Daurada ha inclòs el patrimoni com un dels atributs de la marca

Floria destaca que en els 15 anys s’ha passat de 900.000 a 2,5 milions de visitants


DIARI MÉS

Anna FerranLa declaració de Tarragona Patrimoni de la Humanitat va suposar un punt d’inflexió en la realitat del patrimoni romà tarragoní. Però la declaració va ser només una fita dins emmarcada en un projecte molt més complex com és la gestió del patrimoni d’una ciutat, que en el cas de Tarragona conviu dia a dia amb les restes arqueolò-giques. Aquesta convivència s’ha convertit en un repte per se. Però no és l’únic. El catedràtic d’arqueolo-gia clàssica de la URV, Ricardo Mar, recorda que durant el procés de la candidatura s’havia establert un cert consens sobre la necessitat de crear un ens de gestió del patrimoni tar-ragoní que aglutinés tots els actors que hi estan relacionats i constata que: «no s’ha aconseguit avançar en aquest aspecte».

Necessitat d’un ens aglutinadorLa creació d’aquest organisme és una de les principals assignatures pendents en la gestió del patrimoni de la ciutat. La presidenta de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, Pilar Alió, explica que, des de la ins-titució que representa, consideren «fonamental» la creació d’un con-sorci que reuneixi administracions i societat civil. Aquesta opinió és compartida pel catedràtic d’arque-ologia Joaquín Ruíz de Arbulo, qui posa com a exemple el cas de la ciu-tat de Mèrida, on es va crear un consor-ci que agrupa Ajuntament, Comunitat Autònoma i Estat que s’encarrega de gestionar els monuments, les visites turístiques, la investigació i les exca-vacions arqueològiques. El catedràtic considera que si es volen dur a terme grans projectes i crear sinergies publi-coprivades, la creació d’un organisme

on convergeixin tots els actors és clau, ja que facilitaria l’obtenció de finan-çament. «El consorci és una idea que es pot treballar» afirma, però puntua-litza que «el primer que hem de fer és establir un acord entre les institucions. Ara, ni tan sols tenim mecanismes de comunicació que estableixin reunions per informar-nos del que estem fent».

Pel que fa a aquest punt, la tinent al-calde de Cultura, Patrimoni i Turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, explica que ja s’està treballant per establir aquesta relació que Ruíz de Arbulo reclama però matisa que «cal una feina molt més intensa de col·laboració, per tal d’enfortir les rela-cions entre administracions i treballar

junts pel bé comú de la nostra ciutat i els seus monuments».

La Tabacalera: projecte pendentMés enllà dels formalismes que com-portaria l’existència d’aquest organis-me, el seu funcionament permetria desencallar un dels grans projectes que Tarragona i el seu patrimoni té

pendent: el trasllat del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona a l’espai de la Tabacalera. Almenys, aquesta és l’opinió compartida per Mar, Alió i Ruíz de Arbulo. El primer afirma amb rotun-ditat que «un projecte com Tabacalera només es podrà tirar endavant si tots

els actors estan aglutinats».Fent una valoració del que s’ha fet

fins ara, la presidenta de l’Arqueo-lògica comenta que s’han realitzat actuacions necessàries, com el del Pont del Diable, el Mèdol o les Mura-lles, però que cal fer més. «Ara, amb el projecte del teatre, tenim certa esperança que es comencin a fer co-ses», afirma Alió, qui diferencia que calen petites actuacions i grans pro-jectes i que aquest últim passa per la Tabacalera.

L’exregidora de Patrimoni, Mercè Martorell, també creu que la gran aposta de Tarragona ha de ser la construcció del nou museu: «L’espai de la Tabacalera obriria la Part Baixa de la ciutat. Ara tenim la Part Alta molt concentrada i això fa que amb un matí o una tarda els visitants en tinguin prou per veure els indrets d’interès de la ciutat. El museu allar-garia l’estada i això tindria beneficis econòmics per la ciutat i reconfigu-raria tot una zona de Tarragona i in-clouria monuments com el teatre i el fòrum de la colònia».

Si bé ara se’n parla molt d’aquest tema, Ricardo Mar té present que

«en l’època de la candidatura de Tar-ragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat, hi havia un consens en què l’objectiu havia de ser transformar Tarragona en la capital arqueològica de Catalunya». El catedràtic conclou: «Això s’ha perdut i cal reivindicar-lo, i aquesta reivindicació passa per la Ta-bacalera».

El trasllat de l’espai a la Part Baixa comportaria una aposta holística per la interpretació de l’arqueologia tarragonina.

REPTES DE FUTUR

EL FUTUR DE TàRRaco PaSSa PER La TaBacaLERaLa creació d’un consorci que agrupés tots els agents implicats és l’altra reivindicació

BegoñaFloria

Regidora de Cultura, Patrimoni i Turisme

La consellera de l’Ajuntament tarragoní remarca el fet que el trasllat del museu a la Tabacale-ra és un projecte a llarg termini. Al mateix temps, Floria enu-mera la creació d’una ruta ar-queològica de la Part Baixa, així com la restauració del Circ i la finalització de les diferents fases de les Muralles com a projectes pendents.

RicardoMar

Catedràtic d’Arqueologia Clàssica de la URV

Convertir-se en una ciutat de referència en la investigació de l’arqueologia clàssica és el gran repte de futur que té Tarragona, segons Mar. El catedràtic de la URV manifesta sense cap mena de dubte que aquest gran objec-tiu només es podrà aconseguir si la ciutat disposa d’un centre d’interpretació que agrupi tota l’activitat al voltant de Tàrraco.

PilarAlió

Presidenta de la Reial Societat Arqueològica

Com a vetlladors del patrimo-ni de la ciutat, la Reial Societat Arqueològica de Tarragona de-fensa la necessitat de plantejar projectes a llarg termini i fets «amb seny». Per Alió, el museu de la Tabacalera implicaria un canvi global en el concepte de Tarragona i es convertiria, a la vegada, en el gran dinamitzador de la ciutat.

JoaquínRuíz de Arbulo

Catedràtic d’Arqueologia Clàssica de la URV

Crear mecanismes que generin més fluïdesa entre els agents que gestionen dl patrimoni és, per a Ruíz de Arbulo, el primer repte. El professor explica que la gestió ara funciona com un tri-angle investigació/conservació/difusió i que el model ideal hau-ria de llimar aquests vèrtexs fins a convertir-lo en un cercle que fomentés la interrelació.

Maria MercèMartorell

Exregidora de Patrimoni de l’Ajuntament

Amb la visió fixada en augmen-tar les possibilitats turístiques de Tarragona, l’exregidora de-fensa una obertura de la ciutat cap a la Part Baixa, en la qual el museu de la Tabacalera jugaria un paper crucial. Martorell opi-na que si es vol allargar l’estada dels visitants, amb els efectes econòmics que això tindria, cal descongestionar la Part Alta.

TÀRRACO, PATRIMONI DE TOTS32 diarimés 30/11/2015

3330/11/2015 diarimés CAMPDETARRAGONA

RedaccióDes del Parc Natural de la Serra del Montsant, més con-cretament en el nucli urbà de Margalef de Montsant (Pri-orat), sorgeix un projecte de territori i desenvolupament rural que porta per nom Prior-dei. Aquesta iniciativa neix de la mà de dues importants co-operatives productores d’oli, com és DCOOP i Oliers de Ca-talunya, els productors d’oli-va que disposen des de 2009 d’una planta envasadora d’oli a Margalef i que des d’alesho-res amb l’esforç dels mateixos productors d’oli i el suport de les institucions locals i nacio-nals, han pogut tirar endavant aquesta iniciativa que té com una de les seves finalitats do-nar sostenibilitat i futur a un dels territoris catalans, el Pri-orat, on es fa un oli d’oliva de molta qualitat, diferent i sin-gular a tota la resta.

Una de les peculiaritats que té l’oli d’oliva verge extra de Priordei s’explica per la zona on s’obté. Margalef està ubicat en la zona del Montsant, una serralada de muntanyes que deixen poc espai per a les plan-tacions agrícoles, per la qual cosa, es va optar pel cultiu d’oli-veres. Aquest cultiu es realitza en els marges i els pendents de les muntanyes, que evoca a una imatge molt maca de l’entorn i el paratge natural. El clima, el terreny i la mà dels productors fa que s’obtingui un oli real-ment singular.

L’oli d’oliva verge extra PriordeiAquest tipus d’oli que s’obté a Margalef de Montsant de la mà del projecte Priordei és una

raresa en el sector i és que l’oli és únic i singular pel seu color i la seva elevada qualitat orga-nolèptica. Aquest producte que es ven en botigues gourmet d’àmbit local i internacional, com per exemple en la Pedre-ra —del Passeig de Gràcia de Barcelona—, i és que tal com exposa el president de Priordei, «el 90% de la nostra producció es ven en el mercat internacio-nal». Priordei també està fent molts esforços per ser recone-gut cada dia més en el nostre país.

L’oli d’oliva verge extra Pri-ordei és un producte procedent d’olives arbequines selecciona-des, recollides a mitjans d’octu-bre i premsades en fred. Aquest aspecte de la producció, més la localització i el terreaux d’on procedeixen, fa que hi hagi una diferència en la qualitat de l’oli. D’entre les característiques destacades hi ha els colors ver-dosos i un perfil complex que deixa una sensació a la boca de frescor amb gust d’ametlla ver-da, kiwi, tomàquet verd i carxo-fa. Equilibrat en amargor i dol-

çor, una mica picant amb una astringència final que identifi-ca aquest oli d’oliva amb l’oliva verda, fresca i brillant. En el conjunt, és un oli molt equili-brat i harmònic.

OleoturismeA banda de la venda de l’oli, el projecte Priordei vol fer valdre el producte i el territori, per aquesta raó, Margalef disposa del Museu el Molí d’Oli, un es-pai cultural d’ús públic del Parc Natural i el Centre d’Interpreta-ció de l’oli i les Economies Pro-ductives de Montsant, destinat a ser un indret de divulgació del territori, del producte i de la cultura del Priorat.

Així mateix, el projecte Pri-ordei, que té com a futur, com indica el seu president, en anar consolidant el producte en el món, té en la seva pàgina web una eina de promoció impor-tant, no només per a la venda de l’oli, sinó en termes de di-vulgació de salut i gastronomia en l’àmbit de l’oli d’oliva i un espai per fomentar la cultura, el territori i el producte.

GASTRONOMIA

Priordei, un projecte de desenvolupament rural amb un oli d’oliva verge extra d’alta qualitat L’Oli d’oliva verge extra Priordei és un producte únic, i amb un perfil organolèptic excel·lent

Alguns dels envasos disponibles de l’oli verge extra Priordei.

CEDIDA

34 diarimés 30/11/2015 CATALUNYA-ESPANYA-MÓNACN

AgènciesLa CUP va reafirmar ahir, en la seva assemblea a Manresa, el seu «no» a la investidura del candidat Artur Mas i, després de consultar els assistents, va decidir seguir negociant «una alternativa» i demanar a Junts pel Sí que «es mogui» en aquesta qüestió. Des-prés de debatre intensament du-rant tot el dia, els 1.200 militants i simpatitzants de la CUP van votar amb el següent resultat: el «no» a Mas va obtenir 823 vots, mentre que el «sí condicionat» 434. A més, els partidaris d’espe-rar fins que hagin tingut lloc les eleccions del 20-D van ser 139 i els votants a favor d’anar a unes eleccions al març van ser 574.

La CUP, però, va emplaçar-se a seguir negociant amb Junts pel Sí i també va convocar una Assem-blea Nacional decisòria que en-cara no té data concreta. Els re-sultats de l’assemblea al pavelló

Nou Congost de Manresa van ser anunciats pel diputat per Girona Benet Salelles, qui apuntava que «l’escenari que més adhesions ha suscitat és el de seguir explo-rant un pla de xoc de mesures so-cials, un procés de ruptura i una presidència alternativa a Artur Mas».

Segons Salelles, «els de JxSí di-uen que s’han mogut molt i que nosaltres no, però si continuen proposant al mateix candidat, no veiem que el que diuen es basi en fets» i, en aquest punt, va indicar que els membres de la CUP «els hem proposat fins a cinc soluci-ons diferents».

Entre crits «d’alerta Conver-gència, se’ns acaba la paciència», Salelles va dir que «qui s’ha mo-gut som nosaltres, i l’altre costat no volen canviar res que tingui a veure amb les privatitzacions o les retallades». Va explicar, però, que «seguirem asseguts a la taula

de negociació fins que ens posin sobre la taula un pla de xoc, un procés de ruptura i un candidat a la presidència que no recaigui en Artur Mas».

En la mateixa línia, la diputa-da i dirigent d’Endavant –un dels sectors de la CUP– Anna Gabriel va confirmar que l’última parau-la pel que fa a les negociacions la tindrà una Assemblea Nacional. Ara bé, va destacar que «a partir de demà, seguirem treballant i proposant encara que se’ns ha demanat que passem a l’ofensiva i que estrenyem l’accelerador».

Abans de puntualitzar que no és la CUP qui defensa les elecci-ons del mar, Gabriel va subratllar que «volem respostes concre-tes, que es reorientin les meses de negociació, nosaltres no els demanarem que assumeixin el nostre programa, però no re-nunciarem a posar els mínims necessaris per a la gent d’aquest

país». L’exdiputat David Fernàn-dez va agrair el suport amb què compta el projecte de la CUP i va apuntar que la seva formació mai ha estat partidària de signar xecs en blanc, tot i que va admetre

que hi ha una negociació «a con-trarellotge i sembla que el temps s’acaba».

Segons Fernàndez, «hem vin-gut a guanyar i no fallarem mai a la llibertat política del nostre po-

ble, ni tampoc a la justícia social i a la ruptura democràtica».

La diputada Gabriela Serra va afirmar que «ens tenen por perquè ens volen homologats, encotillats i porucs» i la CUP «no és res d’això», i va advertir que «CUP només n’hi ha una, és un puny, i a casa discutim i som fi-dels a les nostres posicions, però quan sortim fora actuem com una única força».

POLÍTICA

La CUP reitera un «no» a la investidura de Mas i demana que JxSí es moguiL’esquerra independentista s’emplaça a una assemblea nacional, a seguir negociant, i reclama la declaració d’inici del procés

Els participants a l’assamblea cantaven: «Alerta Convergència, se’ns acaba la paciència»

Anna Gabriel demana «respostes concretes que reordenin les meses de negociació»

El pavelló Nou Congost de Manresa va acollir ahir el Debat Nacional de la CUP.

EFELa Generalitat i l’Estat difereixen en 9.497.000 d’euros d’euros en el càlcul del PIB català, ja que l’administració catalana estima que l’economia catalana va ge-nerar una activitat equivalent a 209.282.000 l’any passat, i l’Es-tat rebaixa aquesta xifra fins als 199.785.000 d’euros. Aquesta

«bretxa» de gairebé 10.000 mi-lions, que ha anat engrandint en els últims anys, es deu al diferent càlcul dut a terme per l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, i l’Institut Nacio-nal d’Estadística (INE).

Si bé ambdues institucions precisen que aquesta dada cor-respon al PIB a preus corrents

i que està fet en base 2010, és a dir, tenint en compte la ma-teixa metodologia comptable, l’Idescat té en compte algunes variables més que l’INE. Fonts del departament d’Economia de la Generalitat han assegurat que la dada oferta per l’Idescat és «més acurada» perquè calcu-la el PIB tenint en compte tres

òptiques: l’oferta, la demanda i la renda. En canvi, l’INE calcula el PIB espanyol seguint els cri-teris d’Eurostat i després tracta de regionalitzar aquesta xifra aplicant una sèrie de variables, encara que per això només té en compte el punt de vista de l’ofer-ta. Fonts de l’INE han evitat fer «valoracions» del càlcul fet per l’Idescat i han explicat que «per mesurar el PIB brut regional de Catalunya no s’utilitza l’enfo-cament basat en les despeses causa de la falta de dades». En aquesta línia, apunten la «difi-cultat d’estimar els intercanvis interregionals de béns i serveis», entre d’altres aspectes.

Generalitat i Estat difereixen en 9.500 milions en el càlcul del PIB

ECONOMIA

L’estudi català té en compte tres òptiques: l’oferta, la demanda i la renda

Margallo defensa bones relacions amb Argentina

INTERNACIONAL

El ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va donar la benvin-guda ahir a la nova etapa polí-tica que s’obre a l’Argentina i va assegurar que les relacions amb Espanya seran «espec-taculars» amb el pròxim Go-vern del liberal Maurici Macri. García-Margallo va fer aquestes afirmacions en declaracions als periodistes a Buenos Aires, des-prés de reunir-se amb el minis-tre d’Exteriors, Héctor Timer-

man, i hores abans de ser rebut pel president, Mauricio Macri, qui el proper 10 de desembre assumirà el Govern argentí. El cap de la diplomàcia espanyo-la va reconèixer que les rela-cions amb l’encara canceller havien estat «molt intenses» i «no sempre fàcils». Va posar l’exemple quan es va produir l’expropiació d’YPF, encara que va subratllar que «vam aconse-guir, en tot moment, mantenir les negociacions».

ACNEls quatre Bancs dels Aliments de Catalunya estimen, amb les dades recollides fins a les set de la tarda d’aquest dissabte, que el Gran Recapte ha superat els 4 milions de quilos d’aliments bàsics. Aquesta xifra provisi-

onal fa preveure que aquesta setena edició assolirà una xifra final similar o superior a la que es va arribar a la passada edició, quan se’n van recollir més de 4,6 milions. Aquest primer ba-lanç recull les dades de Girona, Tarragona, Lleida, dels delegats

comarcals de Barcelona i s’hi sumen els aliments rebuts al magatzem de Barcelona i part dels que encara resten als es-tabliments i les plataformes logístiques dels mercats i les ca-denes de distribució. Amb tot, la recollida encara no ha finalitzat, ja que la majoria dels punts de recollida estaran operatius fins ben entrat el vespre. Els volun-taris ja han començat a classi-ficar els productes recollits i la seva distribució començarà dilluns.

L’organització va destacar que assolir la fita «ha estat pos-sible gràcies a la participació dels milers de ciutadans».

El Gran Recapte supera els 4 milions de quilos d’aliments

SOLIDARITAT

Inicien les tasques de classificació a Catalunya

ACNCiutadans va presentar ahir a Barcelona el seu programa elec-toral per al 20-D centrat en la regeneració econòmica i polí-tica d’Espanya i on es plasmen sobre paper propostes trenca-dores com l’eliminació del Se-

nat i el Consell General del Po-der Judicial, una rebaixa de l’IVA cultural del 21 al 7% o un Pacte Nacional per a l’Educació. «En l’educació està també el nostre canvi econòmic», va afirmar el líder de C’s, Albert Rivera, que va parlar de fer tornar la il·lusió

de la gent perquè «aquest país comenci a somiar de nou».

«Jo no vull demanar canvis. Jo tinc ganes de fer els canvis en primera persona», va sentenciar Rivera. «Guanyar a Catalunya el 20-D seria llençar un missatge al món que els catalans no vo-lem trencar Espanya sinó refor-mar-la», va dir la líder de C’s a Catalunya, Inés Arrimadas. «No hi ha millor alternativa al sepa-ratisme que reformar Espanya, canviar-la i regenerar-la», va insistir Arrimadas, i va assenya-lar que C’s «ha fet que molts ca-talans que havien desconnectat del projecte espanyol es tornin a il·lusionar pel seu país».

C’s: «Guanyar a Catalunya voldria dir que no volem trencar amb Espanya»

POLÍTICA

Ciutadans presenta el programa a Barcelona

3530/11/2015 diarimésCATALUNYA-ESPANYA-MÓN

EfEUnitats antiavalots de la policia francesa van dispersar ahir amb gasos lacrimògens i càrregues policials una protesta a la plaça de la República, al centre de Pa-rís, vinculada amb la cimera del clima (COP21) que comença avui.La policia va prendre el control total de la plaça amb un gran desplegament de forces antiava-lots preparades per actuar, que minuts abans s’havien enfrontat a uns centenars de manifestants.

Els joves, alguns d’ells em-mascarats, havien llançat objec-tes a la policia en protesta per la cancel·lació de la gran mani-festació que s’havia de celebrar i que va ser cancel·lada, per mo-tius de seguretat, després dels atemptats del 13N. Malgrat que la manifestació no havia estat au-toritzada, sí que es va permetre que, tot just dues hores abans, es formés una cadena humana que es va estendre pacíficament al llarg de diverses avingudes i bulevards de l’est de la ciutat, des de la plaça de la República fins la plaça de la Nació, un recorregut d’uns tres quilòmetres.

Un dels manifestants, Nicolas, de 31 anys, va explicar que des-prés que es trenqués la cadena humana, la gent va començar a concentrar-se en la plaça de la República, i en aquest moment la policia va intentar bloquejar els accessos. «Hi havia molta tensió per les dues parts, però és difícil saber qui va començar. Algun manifestant va llançar ampolles i de seguida van començar els trets de gasos lacrimògens i gra-nades de so», va relatar. Segons aquest jove, «hi havia més polici-es que manifestants» a l’interior de la plaça quan van esclatar els disturbis.

La prohibició de les grans ma-nifestacions previstes per avui i per al dissabte 12 de desembre

–després del final previst de la COP21– ha aixecat crítiques a França en diferents sectors, que consideren que obeeix més a raons polítiques que a motius de

seguretat.Fins a 150 caps d’Estat i de

Govern estaran presents avui a París en la cimera amb la que ar-rencaran les negociacions de la

Conferència de les Parts del Con-veni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, anome-nada COP21, i que es prolongarà fins al 11 de desembre.

INTERNACIONAL

La policia dispersa amb gasos i càrregues una manifestació a ParísProtestaven contra la cimera del clima que comença avui i a la que assistiran 150 caps de govern

EFE

Moment de la càrrega policial contra els manifestants a la plaça de la República de París.

Més de 10.000 sabates, incloses unes enviades pel papa Francesc, van cobrir una part de la plaça.

EFE

El Vaticà interroga avui els imputats per difondre secrets

RELIGIÓ

El Vaticà començarà avui a in-terrogar els cinc imputats pel cas Vatileaks 2, la filtració de secrets i documents classificats de la Santa Seu, i el primer a de-clarar serà el sacerdot espanyol Lucio Vallejo. La resta d’impu-tats són l’ex relacions públiques italiana Francesca Chaouqui, el excol·laborador del monse-nyor espanyol, Nicola Maio, i els periodistes Gianluigi Nuzzi i Emiliano Fittipaldi, autors dels llibres que van publicar els do-

cuments confidencials.El procés pel «robatori»

d’aquests secrets, en paraules del papa Francesc, va començar dimarts passat i es preveu que el seu desenvolupament sigui ràpid. De moment es celebra-ran audiències tots els dies de la setmana, una al matí i una altra vespertina. El primer a respon-dre a les preguntes del tribunal, presidit per Giuseppe Dalla Tor-re, serà Vallejo Balda, l’únic dels imputats que roman sota presó.

Israel ajorna els contactes pel procés de pau amb Palestina

GUERRA

El primer ministre israelià, Ben-jamin Netanyahu, va ordenar ahir el cessament de la parti-cipació de la UE en el procés de pau amb els palestins fins revaluar la situació, després de l’aprovació d’una directriu co-munitària per a l’etiquetatge de productes elaborat en territori ocupat per Israel en 1967.

Netanyahu, també titular d’Afers Exteriors, va donar ins-truccions a aquest ministeri de «revaluar la implicació» de la

Unió Europea (UE) «en el diàleg polític» amb els palestins arran de la directriu aprovada aquest mes i d’obligat compliment per a tots els vint Estats membres. «El primer ministre va ordenar suspendre els contactes diplo-màtics amb les institucions de la UE i els seus representants» sobre el procés de pau fins que «es completi el procés de reva-luació», segons un comunicat distribuït pel portaveu de la Cancelleria israeliana. Redacció

EfELa UE i Turquia van iniciar ahir una cimera inèdita en la qual la Unió Europea va comprometre 3.000 milions d’euros en suport als refugiats dels camps turcs i acceptarà agilitzar la liberalitza-ció de visats i el procés d’adhe-sió d’Ankara al club comunitari, a canvi que contingui l’arribada

d’immigrants.«És un moment important

per a la Unió Europea (UE) i es-tic segur també per a Turquia. Si l’acord ambiciós que anem a adoptar s’implementa plena-ment, el 29 novembre 2015 serà una data crucial en la relació» entre les dues parts, va dir el president del Consell Europeu,

Donald Tusk, a l’inici de la ci-mera.

«Avui és un dia històric en les nostres relacions. M’agra-da la frase de la declaració que s’aprovarà: revitalitzar el procés d’adhesió», va assenyalar per la seva part el primer ministre de Turquia, Ahmet Davutoglu.

Tusk va recordar que aproxi-

madament 1,5 milions de per-sones han entrat il·legalment en 2015 a la UE, la majoria a través de Turquia, i d’elles «algunes busquen refugi de la guerra i les persecucions, altres busquen una vida millor i unes poques busquen destruir els nostres va-lors». El líder europeu va reiterar que la UE no pot subcontractar la seva seguretat i la política d’immigració amb Turquia, sinó que els vint Estats comunitaris i Ankara han de fer front a aquest repte junts. La UE reforçarà el seu suport als refugiats a Tur-quia i la regió i juntament amb Ankara frenarà la immigració irregular.

La UE donarà 3.000 MEUR en suport als refugiats turcs

POLÍTICA

Va iniciar ahir una cimera inèdita amb Turquia per agilitzar els tràmits

36 diarimés 30/11/2015 ESPORTS

Vicente M. IzquierdoApoteòsica victò-ria l’aconseguida ahir pel Gimnàs-tic de Tarragona a Anduva davant del Mirandés, un

triomf assolit quan no hi havia pràcticament ningú que no sig-nés un empat amb el qual els lo-cals tampoc es conformaven.

José Naranjo, que havia sortit a la segona meitat, va culminar una gran triangulació amb Álex López i Archille Emaná, la qual va acabar enviant al fons de la xarxa, deixant molt més gelat del que ja estava el Municipal d’An-duva, que va trobar molt injusta tant la derrota com la permissivi-tat arbitral al rival.

No hi ha manera que Vicen-te Moreno repeteixi un onze d’inici. El tècnic mai acostuma a donar importància a aquesta circumstància. De fet, de vega-des, quan se li pregunta el motiu, no entén per què n’ha de donar cap. I és que, tal com ell sempre diu, la seva missió és alinear els jugadors que estiguin més en for-ma i que siguin més convenients de cara a cada duel. Doncs, ahir, el tècnic va voler tornar al 4-3-3 que feia jornades que no es veia. Xavi Molina va avançar la seva posició per actuar a la medul·lar, deixant d’acompanyant de Iago Bouzón a Pablo Marí, que tor-nava a l’onze després d’un mes. Rocha i Tejera completaven la medul·lar i, a dalt, repetien tots els de la setmana passada ex-ceptuant Archille Emaná, el gran sacrificat d’ahir. A més, tot i que l’onze estava anunciat feia esto-na, Gal Arel també es va exercitar amb els titulars, ja que Iago Bou-zón tenia molèsties. El gallec va

provar, i va demostrar que estava en plena forma. L’israelià, així, va haver d’esperar la seva oportuni-tat des de la banqueta.

El Nàstic es va trobar, des del primer minut, amb el partit que s’esperava. El Mirandés, com sempre, amb un 3-4-3 i un cen-tre del camp molt poblat. Des de l’inici, els tarragonins van inten-tar no ser superats en la medul-lar, tot i que només ho van acon-seguir en curtes fases del joc. Els burgalesos van començar més forts i, al primer minut de joc, ja

van poder inaugurar el marca-dor. Álex García va rematar als núvols, de cap, tot i que s’havia quedat completament sol des-prés de rebre una centrada des de la banda dreta.

Els grana, que van anar crei-xent a mesura que passaven els minuts, no es van voler quedar enrere. Mitjançant contraatacs era l’única manera que tenien els homes de Vicente Moreno d’in-tentar batre el porter rival. Així era. Miguel Palanca es va erigir el protagonista en aquests con-

tracops, sense l’encert necessari per obrir el marcador. La primera ocasió del tarragoní va arribar als dotze minuts, quan la pilota li va caure als peus en un robatori en el centre del camp. Després d’iniciar el contraatac, va retallar cap a dins i va disparar, a la dreta del porter. Palanca va començar actuant des de l’esquerra, però a l’equador del primer acte va intercanviar la seva posició amb Rayco, qui hi va posar més ganes que qualitat.

El Mirandés, molt còmode amb la pilota als peus, va tenir la seva segona gran ocasió al cap de 23 minuts, quan Sergio Tejera va interceptar amb el braç una es-fèrica que es dirigia a la zona de perill. Eguaras va ser l’encarregat de servir la falta, i Manolo Reina

es va veure obligat a desviar a córner. El servei de cantonada va quedar en res, però en l’intent del Nàstic de sorprendre a la contra, va aparèixer Shangali, qui va fer una contra de la contra visitant. Va marxar de Rocha i de Moli-na, però es va diluir en arribar a la frontal de l’àrea, on l’esperava Iago Bouzón, ahir impecable.

No es conformava el Mirandés amb marxar amuna gran b un empat al descans, i va tornar a gaudir d’una bona oportunitat a la mitja hora de joc. Ruper va dis-parar des de lluny gràcies a una acció personal de l’home més perillós dels locals, Álex Gar-cía, per banda esquerra. L’acció va continuar amb un servei de cantonada que va servir perquè entrés la por al cos als visitants,

ja que Manolo Reina va demanar l’entrada de les assistències. Fi-nalment, es va quedar en un cop.

AdormitsAmb una empanada brutal va sortir el Nàstic a la segona mei-tat, situació que va aprofitar el ri-val per assetjar, en una i una altra ocasió la porteria defensada per Manolo Reina. Calia que l’equip agafés aire, que pausés una mica el partit i, per què no, buscar una solució a la banqueta per capgi-rar la situació. Paral·lelament, el públic d’Anduva sabia que el seu equip els necessitava, i van empènyer al mateix ritme que el Mirandés.

Va ser José Naranjo l’escollit per entrar a la gespa, i ho va fer per Miguel Palanca. El tarragoní

Un guerrer que mai es dóna per vençutEl Nàstic suma els tres punts gràcies a una diana ‘in extremis’ de José Naranjo, en la darrera acció de l’enfrontament

Archille Emaná va ser el gran sacrificat, deixant el seu lloc al jugador Pablo Marí

L’entrenador, Vicente Moreno, va tornar a apostar pel 4-3-3, amb Molina jugant de pivot

mirandés 0gimnàstic 1

Mirandés. Raúl, Galán, Álex Ortiz, Corral, Eguarás, Nestor, Rúper, Kije-ra, Shangali (Abdón, 57’), Álex Gar-cía i Lago Júnior (Ion Vélez, 70’). Gimàstic. Manolo Reina, Xisco Campos, Iago Bouzón, Pablo Marí, Mossa, Xavi Molina, David Rocha, Sergio Tejera (Archille Emaná, 67’), Miguel Palanca (José Naranjo, 56’), Álex López i Rayco (Xisco Muñoz, 86’). Gols. 0-1, José Naranjo (93’).Àrbitre. Saúl Ais Reig (Valencià). Va mostrar la targeta groga al local Ab-dón; i als visitants Sergio Tejera, i Xisco Campos. Incidències. Anduva va acollir uns 3.500 espectadors.

TRUCHUELO

FUTBOL

3730/11/2015 diarimésESPORTS

havia estat el davanter més actiu durant la resta de partit, mentre que Álex López no trobava el seu lloc al camp i Rayco es can-sava de córrer sense rumb. Va aprofitar Carlos Terrazas també per donar entrada Abdón, en un canvi que buscava frescor en atac.

Es va calmar el joc, tal com buscava Vicente Moreno. Calia, però, posar una marxeta més si els tarragonins volien tornar a casa amb alguna cosa més que un punt. Vint minuts són els que va donar Vicente Moreno a

Emaná, una estona de qualitat perquè l’africà pogués demos-trar, novament, la seva inqüesti-onable qualitat.

El recentment ingressat al camp Abdón va tenir també l’1-0, en una jugada enrevessada, en la qual va estar molt hàbil Reina, qui es va llenar a terra per poder desviar alguns centíme-tres la pilota, el just perquè un futbolista visitant pogués enviar l’esfèrica fora del camp.

Quan gairebé tothom signava l’empat, i el partit estava com-pletament boig, va arribar la de Naranjo. El davanter grana va comandar un contraatac que gairebé acaba al fons de la xarxa. Va partir des de la banda esquer-

ra, a l’alçada del centre del camp, es va centrar i, en disparar, es va trobar amb Raúl que, de forma providencial, ajudat del seu cen-tral, Álex Ortiz, va evitar el que hauria estat un 0-1 d’aquells que fan mal a l’equip que perd i que fan tornar a casa al guanyador amb la panxa plena. Però no era l’última, sinó la penúltima. Emaná va recollir l’esfèrica en el centre del camp, va cedir-la a Álex López qui, centrant-se va tornar-la al camerunès. Aquest va veure com Naranjo, veloç, entrava per la dreta. Passada a l’espai, i gol. Naranjo no va dub-tar, la va creuar, i va marcar un 0-1 que torna a deixar els tarra-gonins en situació de privilegi.

Miguel Palanca, ahir, en una acció individual durant elpartit a l’Anduva que va aplegar un públic nombrós.

L’ENTRENADOR

Sergio TejeraEntregat. Sempre va demanar l’esfèrica als seus companys,

i va generar joc quan la situació li va

permetre.

Manolo ReinaOxigenador. Va

saber parar el joc quan era necessari,

traient de polleguera tant jugadors com aficionats rivals.

Miguel PalancaAmb ganes. Es

va equivocar en algunes decisions a l’hora de rematar,

però va assumir responsabilitats.

Xisco CamposExigit. El Mirandés

va jugar molt bé per banda, i el capità del Nàstic va patir molt

a l’hora d’impedir arribades rivals.

Álex LópezEl gol. Va aportar el seu granet de

sorra en el gol, però durant el partit no va

prendre les millors decisions.

Iago BouzónImperial. No és

necessari, és imprescindible. Ningú passa per

on ell no vol, exceptuant la pilota.

RaycoDesgast.

Va córrer i córrer per ambdues bandes,

i no es va poder centrar gaire en

tasques ofensives.

Pablo MaríRetrobat. Va recuperar la

titularitat, i va completar un duel sense errades per

lamentar.

José Naranjo Salvador. Aquest futbolista també

aporta quan disposa de minuts. El gol

suposarà una gran dosi de confiança.

MossaImparable.

El jugador creix i creix a mesura que juga partits.

Indiscutible i infranquejable.

Archille EmanáGeni. Va sortir al

camp i els contraris es van espantar.

Quan rebia la pilota sabien que passaria

alguna cosa.

Xavi MolinaVersàtil. Va tornar

al centre del camp, i va complir perfectament amb la tasca que li van

encomanar.

Xisco MuñozSense temps. Amb

la seva entrada, l’entrenador va

buscar posar tota la pólvora al camp. No va intervenir gaire.

David RochaPanoràmic. Es va trobar a gust al

costat de Tejera i per davant de Molina, distribuint i també

tallant.

Vicente MorenoAmb solucions. Va veure que el partit necessitava a Naranjo i a Emaná, i va

encertar de ple en la seva decisió.

LA DADA

Rafael Pernao ha estat entrenant amb el pri-mer equip del Gimnàstic de Tarragona durant un mes. Aquest període de temps ha resultat suficient perquè el cos tècnic grana hagi deci-dit que la seva contractació no serà necessària, almenys de moment. El futbolista no ha con-vençut, però tindrà una segona oportunitat. Segons ha pogut saber aquest diari, Pernao s’entrenarà aquesta setmana amb els futbo-listes del CF Pobla de Mafumet, a les ordres de Martín Posse.La direcció esportiva del Nàstic confia molt en aquest futbolista i, per aquest motiu, no vol que se li escapi en el cas que acabi sent un

jugador apte. De moment, s’exercitarà amb el filial, equip que també haurà de decidir si es fa amb els seus serveis o no. Com a mínim, Posse el tindrà exercitant-se amb ell durant una setmana, quan es prendrà la decisió definitiva. Tot i que semblava que aquest futbolista tenia força qualitat, sembla que el seu fitxatge s’ha convertit en gairebé impossible. Cal recordar que Pernao pot actuar en totes les posicions de l’atac i que, als seus 22 anys, és un futbolista que fa anys va ser desitjat per grans clubs d’Europa. Segons va trascendir en alguns mitjans, el Chelsea anglès va voler contractar-lo fa uns anys.

Pernao comença a entrenar amb la Pobla aquesta setmana


Vicente M. IzquierdoTota la banqueta del Nàstic va esclatar d’alegria després de veure com José Naranjo mar-cava el gol de la victòria. Des de Vicente Moreno fins a la resta de futbolistes que no van entrar en joc ahir, tots els van abraçar conscients que aquesta victòria eren més que tres punts, era la demostració que aquest equip no es rendeix sota cap circums-tància i que mai dóna un partit per perdut o, fins i tot, per em-patat.

Ja més tranquil, com sin no hagués passat res d’anormal, Vi-cente Moreno es va felicitar pel triomf i va declarar que el partit que va veure ahir a Anduva era el que havia previst.

«Era el Mirandés que m’espe-rava. Sabíem que veníem a un camp molt difícil. Els números i les estadístiques no diuen. Ha-víem d’estar gairebé perfectes defensivament. Sabíem que podíem marcar gol en qualse-vol moment», va manifestar el valencià. Moreno va reconèixer que Iago Bouzón tenia opcions de no jugar ahir, ja que va patir molèsties que van motivar que fos dubte, fins i tot, després d’ha-ver presentat les alineacions: «No estem tenint sort pel que fa a lesions. Semblava que Iago on podia iniciar el partit. Ha escal-fat i al final ha acabat jugant».

En ser preguntat per si el seu equip havia obtingut massa pre-mi a Miranda, Vicente Moreno

va detallar que «el Mirandés ha tingut molta arribada, però les dues ocasions més clares de gol les hem tingut nosaltres. No es-tàvem encertats en les àrees en altres partits, però avui sí que ho hem estat». La seva aposta per jugar amb tres centrecampistes «ha funcionat força bé. És difícil que quan hi hagi una caiguda no els arribi a ells».

«Me n’alegro, perquè és im-portant que la gent que entri de refresc aporti a l’equip, i avui els dos que han entrat des de la banqueta han estat molt impor-tants en la victòria», va finalitzar sobre el fet que l’autor del gol fos José Naranjo.

Per la seva banda, Carlos Ter-razas, entrenador local, va apun-

tar que «el Gimnàstic ha sabut defensar-se molt bé. Abans del gol ja ens han donat un avís. Han estat capaços de jugar en-certadament al contraatac, i han guanyat».

«A nosaltres ens convenia que el partit tingués ritme. Està clar que el Nàstic ha aconseguit el seu objectiu, i que nosaltres no ho hem fet. Ha guanyat l’equip que volia tallar el ritme», va con-tinuar, afegint que «en el futbol entren en joc la victòria, l’empat i la derrota. El futbol és un joc, i la derrota entra dins de les pos-sibilitats. Hem arribat moltes vegades a la porteria rival. Hem aconseguit molts córners i algu-na falta perillosa, però hem estat castigats»

Vicente Moreno: «Les dues ocasions més clares han estat nostres»Carlos Terrazas opina que «ha guanyat el partit l’equip que ha volgut tallar el ritme»

FUTBOL

Manuel Oliva, entrenador de porters, va fer ahir de delegat per la sanció de Josep Maria Grau.

VICENTE M. IZQUIERDO

CRISTINA AGUILAR

Finalment, sí que hi va haver viatge per part de la Federació de Penyes del Nàstic. Els aficionats es van acabar animant i van decidir acompanyar l’equip, tot i el previsi-ble fred que faria a Miranda de Ebro. Això sí, va ser un viatge força accidentat, ja que l’autobús es va avariar a Lleida i va haver de

parar en una zona d’esbarjo, a l’autopista. Una hora va trigar a arribar el nou vehicle, i la resta del viatge es va produir sense in-cidències. A dos quarts de set del matí va sortir el bus des de Tarragona, i els valents que van decidir desplaçar-se van dinar amb tranquil·litat, arribant a l’estadi una

hora abans del duel. Les condicions mete-reològiques no van representar cap tipus d’impediment perquè tothom animés des del primer minut. Fins i tot, ho van fer des d’abans de començar el partit, perquè els futbolistes grana poguessin sentir la calor dels seus des del primer instant.

Viatge accidentat d’un autobús carregat d’aficionats visitants

JUGADOR NÚM. 12CEDIDA

L’APUNT

CLASSIFICACIÓEquip Pts J G E P GF GC1. Córdoba 27 15 8 3 4 19 172. Osasuna 26 15 8 2 5 19 143. Alavés 26 15 8 2 5 19 154. GIMNÀSTIC 25 15 7 4 4 16 145. Zaragoza 23 15 6 5 4 15 106. Alcorcón 23 15 7 2 6 20 177.Ponferradina 22 15 6 4 5 18 148.Oviedo 22 15 6 4 5 22 209.Lugo 22 15 5 7 3 13 1410.Mirandés 21 15 5 6 4 24 1911.Leganés 20 15 4 8 3 17 1312.Numancia 20 15 4 8 3 21 1913.Albacete 19 15 5 4 6 19 2014.Elche 19 15 5 4 6 15 2115.Girona 18 15 4 6 5 15 1416.Tenerife 18 15 4 6 5 20 2217.Valladolid 18 15 4 6 5 16 1818.Huesca 16 15 3 7 5 12 1619. Llagostera 16 15 5 1 9 17 2320. Mallorca 15 15 3 6 6 9 1421. Bilbao Ath. 13 15 3 4 8 8 1322. Almería 13 15 2 7 6 15 22

RESULTATSJornada15,2aDivisió

Llagostera-Huesca 2-0Osasuna-Alcorcón 1-2Leganés-Bilbao 1-0Almería-Numancia 1-1Alavés-Mallorca 1-0Lugo-Valladolid 1-1Tenerife-Girona 1-1Mirandés-GIMNÀSTIC 0-1Zaragoza-Ponferradina 2-0Albacete-Elche 1-0Córdoba-Oviedo 2-1

PRÒXIMAJORNADAElche-Tenerife

Valladolid-AlavésAlcorcón-Lugo

GIMNÀSTIC-AlmeríaPonferradina-Osasuna

Huesca-MirandésNumancia-LeganésOviedo-LlagosteraMallorca-Albacete

Girona-CórdobaBilbao-Zaragoza

LES DADES


Mónica Pérez«Aquella tempora-da havia jugat tots els minuts en Lliga. S’havia acordat que tot l’equip partici-pés i, a l’anada, em va tocar descansar.

A la tornada, que es disputava al Vicente Calderón, vaig arribar le-sionat. Ara és una segona opor-tunitat per treure’m l’espineta». Són paraules de l’atacant roig-i-negre David Haro, l’únic al vesti-dor del CF Reus que ja va veure’s les cares amb l’Atlético de Ma-drid, també a setzens de Copa del Rei, la temporada passada. Llavors Haro competia a les or-dres de l’entrenador tarragoní Kiko Ramírez com una de les pe-ces més valuoses de la davantera de L’Hospitalet. Una lesió als is-quiotibials, en el partit de Lliga previ al desplaçament a Madrid, el va arrabassar l’ocasió d’haver-se posat davant els homes del Cholo Simeone. En aquesta nova etapa a la capital del Baix Camp, el jugador espera l’arribada del conjunt matalasser –aquesta serà la seva tercera cita amb un Primera Divisió en setzens de Copa, després d’haver-se en-frontat també al FC Barcelona– amb la total convicció de «gau-dir-la, perquè quedarà per al record».

El pas de l’equip del Manza-nares per l’Estadi, ara que l’eu-fòria ja es pot fer palesa un cop superada la cita amb el València Mestalla, «ens fa sentir com de Primera Divisió per l’atenció

que rebem, per la repercussió que té allò que fem. Ens és es-trany posar la tele i veure’ns a les notícies», apunta l’autor de la diana que va servir, dissabte, al CF Reus per superarl’any com

a invicte davant la seva afició. Sobre el gol de l’1-0 contra el fi-lial, que reforça l’equip de cara al duel amb l’Atlético, Haro expli-ca que «tenia ganes de tornar a marcar perquè feia temps que no

ho aconseguia. Al final, els da-vanters volem el gol, però també volem que els gols serveixin, i el d’ahir ens ha portat tres punts i ens servirà per continuar líders». En vespres que, definitivament, els roig-i-blancs mesurin forces amb el líder del grup tercer de Segona B, «de cop ens fa a sensa-ció que tot s’ha plantat aquí molt ràpid. Al sorteig, recordo que ens semblava que faltava molt de temps i que hauríem de veure

què passaria fins aquell dia». De l’alegria en què viu immers

el vestidor, per la seva situació a la classificació però també pel matx de demà, «l’entrenador ja ens ha avisat que no serà una festa i que patirem. Serà difícil. La sessió de vídeo ens ajudarà a acabar de per-filar-ho tot i a veure què podem fer i, sobretot, a estar seriosos da-vant un rival com aquest».

«Tot són bones sensacions»Per si el Cholo encara no té de-cidit l’onze amb què trepitjarà terres reusenques, «a mi el que més m’agrada és Griezmann. Juga al davant, fa gols i és el més difícil de controlar perquè ell tot sol es tira l’equip a les esquenes». No serà, en tot cas, perquè el CF Reus no s’hagi encarregat de presentar-se, tal com cal, amb a peculiar carta de benvinguda que va elaborar Acid Factory en forma d’un vídeo que ha esde-vingut viral i que els mateixos futbolistes de l’Atlético de Ma-drid valoraven, entre somriures, fa pocs dies. També a la planti-lla reusenca ha tingut, és clar, el seu ressó: «Ens ha agradat molt, l’hem estat comentant des que el vam veure, està molt bé i transmet la il·lusió que tenim de poder jugar aquest». Passi el que passi demà sobre el terreny de joc, el que ja ha guanyat el conjunt reusenc, encara abans d’haver tornat la pertinent visi-ta al Vicente Calderón, és «una il·lusió molt gran. Ara tot és una festa, tot són bones sensacions, i ens agrada viure-ho».

«Tenia ganes de tornar a marcar i que els gols servissin, i aquest val tres punts», diu l’atacant

Haro s’abraça amb els seus companys d’equip després d’anotar l’1-0 dissabte contra el Mestalla.

XAVI GUIX/CF REUS

Sobre el duel de setzens de Copa, el roig-i-negre està disposat a «gaudir-lo, perquè serà per al record»

FUTBOL

Una il·lusió que també és de PrimeraDavid Haro és la veu de l’experiència al CF Reus després de veure’s amb l’Atlético de Madrid el curs anterior

M.P.La comitiva de l’Atlético de Ma-drid es desplaçarà fins a la capi-tal del Baix Camp en un vol xàr-ter que sortirà de Barajas demà a tres quarts de dotze del migdia i aterrarà a l’Aeroport de Reus una hora i deu més tard, al punt de la una. L’equip roig-i-blanc no farà nit a la ciutat, sinó que tornarà cap a Madrid el mateix dimarts, després de disputar el partit de setzens de Copa del Rei que el porta fins a l’Estadi, en un altre xàrter d’Air Nostrum que sortirà de l’aeròdrom reusenc a un quart de dotze de la nit i arribarà a Barajas passades les dotze. Al seu pas pel municipi, plantilla i cos tècnic dinaran a l’hotel NH Ciutat de Reus, ubi-cat a l’avinguda Marià Fortuny,

on desplegaran el campament base, indret en què acostumen a allotjar-se al llarg de la tempo-

rada els rivals de Segona B amb què s’enfronta el CF Reus en Lli-ga regular.

L’Atlético de Madrid viatjarà en vol xàrter i dinarà a l’NH Ciutat de ReusEls homes del Cholo aterraran a l’Aeroport de Reus a la una del migdia

ATLÉTICO DE MADRID

Una imatge del Cholo Simeone, durant l’entrenament d’ahir.

M.P.Natxo González ha fixat avui, a les vuit del vespre i a les instal-lacions de l’Estadi, una última sessió d’entrenament per al CF Reus abans de prendre part del partit contar l’Atlético de Madrid. Els roig-i-negres tot just estrenen ara la il·lusió d’en-frontar-se a un Primera Divisió després d’haver passat la dar-rera setmana concentrats per la disputa de l’enfrontament amb el València Mestalla, que s’adjudicaven ahir gràcies a una diana de David Haro a la segona meitat. L’equip de la capital del Baix Camp ja va realitzar ahir, de fet, la sessió de recuperació que acostumen a portar a ter-me després de viure un partit, i que va celebrar-se, en aquest

cas, en horari de matí. L’entre-nador vitorià ja ha preparat als seus futbolistes una sessió de vídeo per acabar d’estudiar el particular rival de setzens de Copa del Rei abans que l’ar-ribada del dimarts els posi al terreny de joc davant un equip de la màxima categoria del fut-bol estatal i que pren part de competició europea. El CF Reus encara té previst un altre entre-nament després de veure’s les cares amb l’Atlético de Madrid, i no descansarà fins al dijous, l’únic dia de setmana en què no hi ha fixada sessió, per tornar a la feina divendres i preparar el següent duel de Lliga regular. La setzena jornada portarà els roig-i-negres de visita al feu de l’Huracán València.

El darrer entrenament, en horari de tarda i a l’Estadi Els roig-i-negres tenen prevista sessió de vídeo

Busos gratuïts en direcció a l’Estadi cada 8 minuts

L’empresa municipal Reus Transport ha programat serveis especials d’auto·busos que circularan cada 8 minuts a partir de tres quarts de sis de la tarda i fins a dos quarts de vuit del vespre, des de la plaça de les Oques fins a les instal·lacions esportives munici·pals del carrer de Recasens i Mercader. La circulació de vehicles privats estarà pro·hibida en els carrers adja·cents a l’Estadi.

A la venda les darreres entrades per a Tribuna

El CF Reus manté encara a la venda les darreres entra·des per a veure el partit CF Reus·Atlético de Madrid, demà dimarts a partir de les vuit de la tarda, des de les graderies de l’Estadi. Les que encara no s’han exhau·rit corresponen a la zona de Tribuna, que tenen un preu de 40 euros per als abonats i de 80 euros per als no abo·nats del CF Reus. Poden ad·quirir·se a les taquilles del club.

Tiago, intervingut amb èxit de la fractura al peronéEl portuguès Tiago Mendes, migcentre de l’Atlético de Madrid, va ser operat «amb èxit» ahir diumenge de la fractura no desplaçada en el terç mitjà de la tíbia dre·ta, que va patir dissabte en el minut 27 del partit contra l’Espanyol al Vicente Cal·derón, segons va informar avui el club. Al futbolista, que estarà quatre mesos de baixa per aquesta lesió, se li ha col·locat un clau a la tíbia per consolidar el peroné.

Més d’un any sense caure davant l’afició reusenca

Amb la victòria recollida al darrer enfrontament de Lli·ga regular contra el València Mestalla (1·0), que tot i des·plegar un bon futbol no va poder tornar cap a casa amb premi, el CF Reus acumula més d’un any consecutiu sense patir una sola derro·ta davant l’afició de l’Esta·di. La bona dinàmica al feu de la capital del Baix Camp il·lusiona l’equip de cara a l’encontre amb l’Atlético de Madrid.


RedaccióPunt valuossís-sim el que va ex-traure ahir el CF Pobla de Mafu-met de la visita al complicat Rico

Pérez, gràcies a una diana d’Stép-hane Emaná, a menys de vint mi-nuts del compliment del temps reglamentari, que restablia l’em-pat després que Peña hagués de-sequilibrat el 0-0 inicial en favor dels seus al fil de la mitja part. Amb tot, els homes que dirigeix Martín Posse tornen a casa amb la setena jornada consecutiva sense conèixer la derrota sota el braç i les sensacions positives d’haver aconseguit sumat davant d’un dels aspirants a tancar la temporada com a líder del grup tercer de la Segona Divisió B.

Els pobletans havien encaixat l’1-0 a dos minuts del descans i després de 43 d’haver plantat cara, i de sobres, davant un con-junt alacantí que es va veure, en més d’un moment, contra les cordes a conseqüència de la pressió grana. L’autor de la dia-na, Paco Peña, que l’havia fregat

en fins a tres oportunitats durant els minuts inicials d’encontre, sempre sense premi. Una de les més destacades, la que va portar l’atacant de l’Hércules a recollir la passada de Nieto, al 29’, per estavellar-la contra l’arquer po-bletà, Nauzet, que cobria l’ab-sència del lesionat Varo, el qual romandrà els propers dos mesos allunyat dels terrenys de joc. Els locals, però, van anar de menys a més. Avançaven per la banda

dreta, a la cerca de la diana. La progressió sobre el terreny de joc els va servir per desplegar al darrer tram del primer temps un setge sobre el CF Pobla de Ma-fumet que culminaria en aquell gol a favor, arran d’un xut creuat amb què Peña perforava la meta del filial tarragoní.

La remuntada com a objectiuAbans, els pobletans havien es-tat a punt d’avançar-se, supera-

da la mitja hora d’enfrontament, en robar una pilota que Emaná conduïa fins a l’arc de l’Hércules. Chema va encertar l’aturada per mantenir l’empat de partida. Els visitants, capaços de desenvo-lupar un bon futbol tot i la pres-sió del Rico Pérez, encaraven la segona meitat de partit des de l’1-0, amb la remuntada com a objectiu i la sensació de no haver trobat recompensa a la bona fei-na desenvolupada en els primers

45 minuts del complicat ’enfron-tament.

Feina de desgastMarcelo va esperonar el CF Pobla de Mafumet a la represa, amb una rematada des de l’interior de l’àrea, al 52’, que va forçar Chema a brillar per aconseguir desallot-jar-la i mantenir l’avantatge dels seus. El filial va haver de pro-digar-se en la feina de desgast per acostar-se a la porteria d’un

Hércules que no estava disposat a deixar escapar tres punts més davant la seva afició. I van acon-seguir-ho. Corria el minut 73 quan Emaná es treia de la màni-ga una xilena per batre el porter dels alacantins i recuperar l’1-1 per al CF Pobla de Mafumet. La manca d’entesa entre la parella de centrals i Chema, que havia mantingut la pilota passejant-se per l’interior de l’àrea local mas-sa temps, va costar a l’Hércules l’avantatge que li havia regalat Peña. Des de l’empat, els de Mar-tín Posse només van saber créi-xer. I això que l’equip de Manolo Herrero tampoc no tenia cap intenció de repartir-se el premi amb un dels recentment ascen-dits a la categoria de bronze.

Un punt de partidaLa bona feina defensiva dels grana va ser el punt de partida per començar a mirar més en-llà. Alhora, el desgast que havi-en treballat durant els primers compassos del segon temps co-mençava a deixar mostres d’un enorme cansament entre els jugadors alacantins. La setena jornada consecutiva sumant ja estava a la butxaca del CF Pobla de Mafumet, que volia conver-tir l’empat en victòria mentre l’Hércules, ajustat en els esforços però menys innocent al davant, mirava de donar un cop sobre la taula per no acabar d’allunyar-se de les posicions de dalt, les que pretén ocupar al desenllaç de la temporada.

Els darrers minuts del matx van deixar un reguitzell d’opor-tunitats per als locals. La més clara, la que novament Peña pro-tagonitzava a dos minuts del fi-nal, amb un tret que l’atacant de l’Hércules va estavellar contra el travesser i que feia donar pràcti-cament per perdudes les opcions dels alacantins d’endur-se més que el punt que ja atresoraven al seu compte. Els pobletans van apretar les dents. Nauzet va de-mostrar que la porteria grana pot estar molt disputada. Amb tot, el xiulet final es va deixar sentir encara amb l’1-1 a l’electrònic, i el CF Pobla de Mafumet suma un punt més que li permet continu-ar avançant en positiu.

RedaccióEl Reddis va embutxacar-se el derbi del Camp de Tarragona a la tretzena jornada de Lliga, al grup segon de Primera Catalana, en passar per sobre del Torre-dembarra (1-0) amb una solità-ria diana, la que va anotar Ro-ger Ametllé als inicis del segon

temps, quan s’havien disputat 62 minuts d’encontre. Els tres punts del triomf serveis als juga-dors que dirigeix Miguel Aguza per agafar una glopada d’aire però no els permet deixar enrere una zona vermella de la classi-ficació que continuaran com-partint amb els torrencs. Amb

tot, el Reddis suma ja un total de set punt, fruit de dues victò-ries i un empat. Al seu torn, els d’Isaac Fernández en tenen tres, que han recollit dels tres empats rubricats fins al moment, i que mantenen l’equip de la Torre al fanalet vermell del grup, a una dotzena de punts d’acostar-se a

la zona tranquil·la de la classifi-cació.

Ensopegada d’El CatllarPer la seva banda, El Catllar ha encaixat aquest cap de setmana una derrota, a mans del Subu-rense, que va endur-se el duel que els enfrontava per un con-

tundent 2-5. Daniel Antolínez va ser l’encarregat de sumar-ne el primer, per al conjunt local, al minut 18 d’encontre. Aviat, però, l’equip que entrena Josu Imanol Julián va retallar distàncies per col·locar l’1-1 al minut 24, mit-jançant Dídac de la Calle. Els visitants iniciarien llavors una progressió, de la mà de Dídac que els portava a col·locar-se per davant, assolint l’1-2 al 33’, abans que El Catllar recuperés distàncies i encarés el descans amb el 2-2 al marcador, gràcies a una segona diana, en aquell cas de Bridi García.El Suburense va aprofitar la represa per continu-ar creixent, i Martí Ferret en va

umar el tercer dels seus al minut 67’. Alejandro Villagordo i, de nou, Martí Ferret, acabaven de segellar l’encontre al seu favor amb un 2-5 que quedava fixat a set minuts del compliment del temps reglamentari.

El Vilaseca, la millor victòriaEl millor resultat de la jorna-da entre els equips del Camp al grup segon el va aconseguir el Vilaseca, que s’imposava a la Ra-pitenca per 3-0. David Cuéllar, David Ruiz i Antonio Domíguez eren els autors de les tres dianes que donaven la victòria als de Manjón, encara amb mitja hora de cita per davant.

Ametllé dóna els tres punts i una glopada d’aire al Reddis davant el Torredembarra

FUTBOL

El conjunt reusenc es col·loca a vuit punts de la zona tranquil·la mentre la Torre segueix com a cuer

L’excel·lent tasca defensiva va servir als de Martín Posse per aspirar a la igualadaEl porter Nauzet bloca una pilota, en el partit disputat ahir.

TOMAS MOYA

El mateix Peña va estavellar al travesser una ocasió a dos minuts del desenllaç

FUTBOL

El CF Pobla guanya respecte i un punt al Rico Pérez amb una xilena d’EmanáEl filial grana va aconseguir l’empat al 73’, després que Peña marqués l’1-0 per a l’Hércules al fil del descans

CLASSIFICACIÓ

Equip P J G E P GF GC

1.REUS 3215 9 5 1 22 9

2.Vila-realB 3115 9 4 2 30 13

3.Cornellà 2515 7 4 4 20 18

4.AtléticBalears 2315 6 5 4 21 15

5.Hércules 2315 5 8 2 16 12

6.LleidaEsportiu 2315 6 5 4 16 13

7.Alcoià 2215 6 4 5 15 11

8.Eldenc 2215 6 4 5 2225

9.EspanyolB 2015 5 5 5 23 19

10.Badalona 2015 5 5 5 7 10

11.L’Hospitalet 2015 6 2 7 1420

12.Huracán 1915 4 9 2 12 13

13.Olot 1815 4 6 5 20 19

14.AtlèticLlevant 1815 5 3 7 12 16

15.POBLAM. 1715 3 8 4 13 15

16.Sabadell 1615 4 4 7 16 17

17.Olímpic 1615 4 4 7 10 15

18.BarcelonaB 1415 3 5 7 11 16

19.València 1215 2 6 7 13 19

20.Llosetenc 715 1 5 10 6 24

RESULTATS

Jornada15,2aDivisióB

AtlèticLlevant-Cornellà 1-1

Vila-realB-Eldenc 3-2

REUS-València 1-0

Badalona-Sabadell 0-0

Llosetenc-L’Hospitalet 0-1

Lleida-Huracán 0-0

BarcelonaB-AtlèticBalears1-2

Olot-EspanyolB 2-1

Alcoià-OlímpicdeXàtiva 2-0

Hércules-POBLAM. 1-1

PRÒXIMAJORNADASabadell-Llosetenc

EspanyolB-HérculesPOBLAM.-AtlèticLlevant

Cornellà-AlcoiàOlímpic-Vila-realB

Eldenc-LleidaEsportiuHuracán-REUS

València-BarcelonaBAtlèticBalears-Badalona

L’Hospitalet-Olot

LES DADESHÉRCULES 1CF POBLA DE MAFUMET 1Hércules. Chema, Connor (Gallar, 73’), Peña, Atienza, Álex Muñoz, Miñano, Chechu, Juanma Espinosa, Mariano (Portillo, 75’), Adri Cuevas (Gato, 61’) i Nieto.CF Pobla de Mafumet. Nauzet, Ca-lavera, Víctor (Marcelo, 46’), De-nis Coch, Joaqui, Miravent (Marc Vadillo, 57’), Vela, Kike (Gabri, 74’), Emaná, Alfons Serra i Álvaro. Gols. 1-0, Peña (43’); 1-1, Emaná (73’). Àrbitre. Alejandro Sánchez Alba (castellà). Va mostrar la targeta gro-ga als locals Mariano, Atienza i Álex Muñoz; i als visitants Kike, Denis, Marcelo, Joaqui, Alfons Serra i Vela.


El millor Calafell s’adjudica el derbi de l’espectacle davant el Reus Deportiu

HOQUEI PATINS

Marc Vergés va decantar la cita de falta directa

RedaccióLa victòria per als de Sergi Ma-cià, finalment, va arribar. Una victòria treballada, necessària, balsàmica i més que merescuda per un Vallès Calafell Tot l’any que va trenar un excel·lent partit davant el Reus Deportiu (4-3), el qual encaixava la primera derro-ta a domicili, en el primer derbi tarragoní de la temporada en OK Lliga. L’encontre no va deixar a ningú indiferent després de l’es-pectacle que l’afició està acos-tumada a veure quan juguen els dos equips. El primers minuts de partit ja feien entreveure que els calafellencs anaven a per to-tes. Tot i les blaves ensenyades a Kílian Aguilar i Raül Marín per una petita picabaralla, la prime-ra part es va desenvolupar sense cap entrebanc.

Els calafellencs liderats per un endolladíssim Sergi Romeu van avisar amb un xut al pal de Kílian Aguilar. Marc Coy va tenir l’oportunitat d’avançar els reu-sencs mitjançant un penal, però va ser el capità Sergi Romeu

qui després de robar una bola, es plantava sol davant Molina i establia l’1-0 al marcador. Resta-ven 5 minuts per al descans i el marcador ja no es va moure. Un mà a mà entre Marc Coy i David Arellano, salvat magistralment pel porter calafellenc donava el tret de sortida a una segona part intensíssima. Del possible empat vam passar al 2-0 de nou mitjançant Sergi Romeu, que tot i errar el penal en primera instància, foradava l’esquadra de Molina en el rebot. La inten-sitat del Vallès Calafell Tot l’any no afluixava i el 3-0 arribava de mans de Jordi Gabarra al desviar un xut d’un Sergi Romeu omni-present.

L’important paper d’ArellanoDavid Arellano actuaria de nou aturant una falta directa per acumulació, però restaven 14 minuts i el partit es va posar costa amunt. Els reusencs, en escassos 2 minuts, empatava el partit. El primer, amb Jordi Ga-barra a terra, el feia Joan Salvat

i Raül Marin signava un doblet. El 3-3 reflectia al marcador i el Joan Ortoll emmudia. Un temps mort demanat per Sergi Macià i una reunió ràpida dels jugadors sobre la pista va fer canviar el curs del partit. L’oportunitat ar-ribaria.

I després de tot, per fi, va ar-ribar. La desena falta del Reus

Deportiu i la falta directa corres-ponent era magistralment defi-nida per Marc Vergés, que feia esclatar de nou el pavelló Joan Ortoll. El 4-3 imperava, però els reusencs van disposar d’un pe-nal que de nou Arellano aturava. La victòria es quedava a casa, tot l’equip va estar a l’alçada i és el que la va permetre.

RedaccióAmb un gol matiner assolit per Jordi Ferrer, dos gols més rubri-cats per Sergi Miras al tram final de l’enfrontament, amb un bri-llant Xus Fernández a la porte-ria i, en definitiva, amb un bon treball global d’equip, el Moritz CE Vendrell va guanyar per 2-3 a la pista complicada del Quevert (França), en la cita europea que l’ocupava aquest cap de setma-na, en el marc de la tercera jor-nada com a part del grup C en què també prenen part, a banda del Quevert, també el Forte Dei Marmi italià i el Valongo portu-guès. Gràcies a aquesta meritò-ria victòria, l’equip que dirigeix Guillem Pérez fa un pas impor-tant per a aconseguir la classi-ficació als quarts de final de la Lliga Europea, afavorit també per l’empat que va registrar-se entre el Valongo (Portugal) i el Forte (Itàlia). Així les coses, el Moritz Vendrell tanca la pri-mera volta de grups de la Lliga Europea com al segon classi-ficat del grup, per darrere del

Forte Dei Marmi i per davant de Valongo i Quevert. Els vendre-llencs acumulen un total de sis punts, amb dues victòries i una derrota, i han aconseguit deu gols a favor pels nou que han encaixat.

Com a locals, el 12 de desembreLa propera jornada europea tindrà lloc el proper dissabte 12 de desembre, a partir de les vuit del vespre, i es disputarà al pa-velló del Club, en què el Moritz CE Vendrell rebrà la visita de l’equip francès. Un cop passada la jornada europea, ara ja toca pensar en un altre compro-mís important de l’OK Lliga. El proper dissabte 5 de desembre, també a partir de les vuit del vespre, al pavelló del Club, el Moritz CE Vendrell rebrà la visi-ta de l’Igualada. Des de l’entitat vendrellenca es fa una crida a l’afició per omplir el pavelló i animar l’equip per tal d’ajudar-lo a sumar tres punts més, que són importants de cara a la clas-sificació per disputar la Copa.

Triomf de rellevància per al Vendrell en la visita a la pista del Quevert francès

HOQUEI PATINS

Els de Guillem Pérez són segons del grup C

RedaccióEl CD Morell no va poder sumar, ahir i a domicili, la que hauria suposat la seva tercera victòria consecutiva –després d’haver passat, al llarg dels darrers quin-ze dies, amb certa solvència per sobre de Montañesa (1-0) i Sant-

feliuenc (1-2)–, en caure derrotat al terreny de joc del Granollers per 2-0.

Els homes que dirigeix Joan Antoni Pallarès es van trobar amb un golàs a les acaballes de la primera meitat. Un gol olím-pic de Dídac Rodríguez que va demostrar que el futbol, en oca-sions, pot arribar a no ser del tot just. Després, a set minuts del compliment del temps regla-

mentari, Eloi Zamorano va ser l’encarregat de posar la sentèn-cia favorable al Granollers. Les oportunitats i el pes del joc, al llarg de l’encontre, els van portar els tarragonins, però sense en-cert de cara a porteria.

El llast va ser prou gran com per donar lloc a un resultat que talla la bona dinàmica more-

llenca i torna a enfonsar l’equip a una zona vermella de què els darrers bons resultats l’havien fet progressar fins a la part més tranquil·la de la classificació al desenllaç del passat cap de set-mana.

A la cerca de la reaccióAixí, sense merèixer-ho, els fut-bolistes del costat local es van trobar amb un 1-0 al descans,

amb què Dídac Rodríguez acon-seguia per als seus un coixí de-terminant a l’hora d’arrencar el segon acte amb un mínim de ga-ranties de retenir a casa els tres punts.

Ja a la segona meitat de l’en-frontament, el Morell va conti-nuar buscant sense descans l’arc rival, sempre mirant de treure

la pilota des del darrere, exerci-tant la paciència i evitant que els nervis distorsionessin el plan-tejament amb què l’equip havia saltat al terreny de joc. Al final, l’entrenador Joan Antoni Palla-rès va donar entrada a Saddik i a Sellarès –que reemplaçaven Adri Arjona i Xavi Jaime sobre el verd del Granollers– per mirar de trobar la reacció. Abans, havia disposat sobre la gespa Domè-nech en detriment de Prince. Quan més bolcat estava a l’atac el quadre tarragoní, a la cerca d’una primera diana morellenca que suposés l’1-1 des d¡on tornar a optar al premi, va arribar el se-gon.

Sense marge per a mésGerro d’aigua freda amb el segon gol local, en una jugada enre-vessada a la sortida d’un córner que es feia seva Eloi Zamora per empényer-la al fons de les malles que custodiava Micky Queral i fer seva, pràcticament de forma definitiva amb tan sols set mi-nuts més per davant, la cita con-

tra un Morell que volia un triomf per acabar d’aixecar-se.

De poc o res va servir la lluita dels darrers compassos. El Gra-nollers ja havia lligat el 2-0 i els de Pallarès no van tenir marge per desfer el complicat nus en què s’havia tornat la cita, amb dues dianes en contra, i es veu-ran obligats a tornar a treballar per recuperar el bon camí de cara

a la propera jornada, la que por-tarà el Cerdanyola al camp del Morell el pròxim 12 de desembre en un partit que es jugarà a partir de les tres de la tarda.

De cara a aquest proper matx, Joan Antoni Pallarès recuperarà Ángel Gavilán, que era baixa ahir en l’encontre amb el Granollers per acumulació de cartolines grogues.

La major part d’ocasions i el pes del joc van recaure sobre el conjunt morellenc

La primera diana en contra va arribar al fil del descans i el gol del definitiu 2-0, al 87’

FUTBOL

El Morell es deixa la bona dinàmica a Granollers i torna a la zona vermellaDídac Rodríguez i Eloi Zamorano arrabassen als de Pallarès l’ocasió d’encadenar la tercera victòria

CLASSIFICACIÓ

Equip P J G E P GF GC

1.Prat 33 16 9 6 1 29 12

2.SabadellB 29 16 8 5 3 23 10

3.Granollers 26 16 7 5 4 23 18

4.Montañesa 26 16 8 2 6 20 17

5.Gavà 25 16 6 7 3 22 16

6.Júpiter 25 16 7 4 5 24 19

7.Terrassa 25 16 8 1 7 20 26

8.Manlleu 23 16 7 2 7 17 17

9.Vilafranca 23 16 6 5 5 26 28

10.Figueres 22 16 5 7 4 20 13

11.SantAndreu 21 16 6 3 7 20 20

12.Ascó 21 16 6 3 7 16 20

13.Europa 19 16 4 7 5 28 14

14.Rubí 19 16 5 4 7 17 26

15.Palamós 18 16 4 6 6 20 27

16.Cerdanyola 17 16 4 5 7 16 20

17.Santfeliuenc 17 16 4 5 7 19 24

18.MORELL 17 16 5 2 9 15 26

19.Peralada 14 16 2 8 6 18 21

20.Masnou 14 16 3 5 8 15 24

RESULTATS

Jornada16,3aDivisió

Europa-Palamós 2-1

Prat-Júpiter 1-0

Granollers-MORELL 2-0

Montañesa-Cerdanyola 1-0

Rubí-Figueres 2-1

Manlleu-Gavà 3-1

SabadellB-Vilafranca 2-1

Terrassa-Santfeliuenc 3-0

Peralada-Masnou 1-1

SantAndreu-Ascó 0-1

PRÒXIMAJORNADAMORELL-CerdanyolaSantfeliuenc-PratAscó-Montañesa

Vilafranca-SantAndreuGavà-Rubí

Masnou-ManlleuJúpiter-Europa

Granollers-TerrassaFigueres-SabadellBPalamós-Peralada

LES DADES

CEDIDA

Els roig-i-negres encaixen la primera derrota de la temporada.

GRANOLLERS 2MORELL 0Granollers. José Ortega, Sergi Valls, Eloi Zamorano, Ramon Suárez, Ge-rard Font, Roger Martínez, Ricard Alcántara, Ferran Vila (Héctor Páez, 66’), David Bauli (Roger Mora, 84’), Dídac Rodríguez i Carlos Cano (Marc Burgos, 69’).Morell. Micky Queral, Adri Arjona (Saddik, 77’), David Sangrà, Joshua Julve, Víctor Miranda, Xavi Jaime (Marc Sellarès, 77’), Prince (Domè-nec, 65’), Bicho, Jordi Roca, Jordi Oribe i Samu.Gols. 1-0, Dídac Rodríguez (41’); 2-0, Eloi Zamorano (83’).Àrbitre. Arnau Llopart Carbó (ca-talà). Va mostrar la targeta groga als lcoals Roger Martínez, Carlos Cano, Marc Burgos i Eloi Zamorano; i als visitants David Sangrà i Bicho.


RedaccióLa ratxa de lesions al CBT no s’atura. A la coneguda de Dani Martínez, durant la darrera set-mana s’han d’afegir la de David Mesa, que també haurà passar pel quiròfan per problemes al menisc i també la de Jamal Wil-son, que durant el darrer entre-nament a Tarragona es va fer un esquinç al turmell que li va im-pedir jugar el partit. Tot plegar feia que Berni es trobés amb un equip molt mancat d’efectius, amb només 8 jugadors del pri-mer equip, més Víctor Menén-dez i Dani Fernàndez del Messer CBT, per la visita a Amorebieta, d’on finalment va extraure un

triomf.Amb tot, l’equip ho va donar

tot des del minut zero. Concen-tració, esforç defensiu, efecti-vitat ofensiva van ser les claus d’un primer quart espectacular dels homes de Berni. Un primer quart on es van aconseguir un 6 de 7 en tirs de tres, però on tots els jugadors van realitzar un tre-ball defensiu excel·lent que va deixar a Zornotza amb només 10 punts durant els primers deu minuts. Al final del primer quart es va arribar amb 10-26 al elec-trònic. Berni es va veure obligat a donar rotacions als seus ju-gadors, però l’equip no se’n va ressentir. Zornotza ho intentava

tot, però el joc dels jugadors tar-ragonins era gairebé excel·lent. I sobretot amb un Miquel Salvó

que tant jugant en al seva posi-ció, com ajudant al joc interior es va posar a l’equip a l’esquena en

els minuts més complicats del segon quart. Només en els dar-rers segons van permetre al con-junt local retallar quatre punts de cop, que va posar el marcador al mitja part en 36-50.

El tercer quart, la clauL’inici del tercer quart podia ser clau. I l’equip malgrat, els primers minuts van ser de total descontrol, va seguir treballant al màxim defensivament. Els locals van estar gairebé tres mi-nuts sense anotar i un parcial de 0-7 durant els primers minuts, van posar el electrònic en 36-57. Al final del tercer quart es va arribar amb 51-73 al electrònic. Berni demanava als seus juga-dors bona lectura en les accions ofensives i esforç defensiu. No podien permetre cap reacció local i els jugadors ho van en-tendre a la perfecció. Només un últim esforç de l’equip local va maquillar el marcador del partit, però al final la victòria (75-90), va pujar al autobús tarragoní per viatjar cap a Tarragona.

RedaccióVora 2.800 corredors van pren-dre part ahir de la 24a edició de la Mitja Marató Ciutat de Tarra-gona, que per tercer any conse-cutiu s’acompanyava de la cursa de 10K, per convertir en una fes-ta de l’esport l’entorn del pavelló del Serrallo. La cita, que trans-corria en un circuit urbà amb el suport de més de 300 voluntaris, va deixar com a guanyador en els 21.000 metres Camilo Santiago, un logronyès de 23 anys que cor-ria per al CA Runners Tarragona i que va aturar el crono en 1h7’15’’. El van succeir al podi Otmane Btaimi, de l’Athletic Track Bilika Tarragona, que va creuar la línia de meta 21 segons per darrere de Santiago i José Vieito, en tercer lloc com a part de l’Atletismo SAR-Vermut Petroni, amb una marca d’1h, 8’59’’.

En dones, la victòria a la Mitja Marató va caure del costat de la tarragonina Mireia Sosa, atle-ta del CA Runners Tarragona, que va tornar a completar en primer lloc la cursa de la mà de la seva filla, assolint un temps d’1h23’52’’. En segona posició va arribar Silvia Ferrer –128a a la ge-neral–amb 1h25’55’’, més de dos

minuts per darrere de Sosa. El darrer calaix el va ocupar la cor-redora del Borges Trail Pilar Rus, amb un temps d’1h26’53’’ i el lloc 146 a la classificació general.

El vessant més popularPel que fa als 10K, el vessant més popular d’una cita espor-tiva completament oberta a la ciutadania, el millor classificat va ser Jaume Leiva, del CA Run-ners Tarragona, que va aturar el crono quan marcava 31’18’’. Iván Espílez va adjudicar-se la segona posició, per a l’Hinaco Monzón, amb un temps de 31’42’’. La ter-cera plaça va ser per a Nnaseer Oukhelfeen, de l’Athletic Track Bikila Tarragona que va supe-rar els 10.000 metres en 31’51’’. En fèmines, el millor temps va ser per a Anna Riu, com a part del CA Cambrils, que va marcar 40’58’’, 69a a la classificació ge-neral. La va seguir, a la línia de meta, la corredora del Sashegy Gepárdok Noemí Harza, amb 41’23’’ i un 74è lloc a la general. Tercera va arribar Patricia Ama-dor, de l’Athletic Track Bikila Tarragona, que va tancar el seu pas per la cursa de 10k en 41’33’’, deu segons per darrere d’Harza,

i va classificar-se 75a, justament per darrere d’ella.

Villamayor, en primera personaEl regidor d’esports de l’Ajunta-ment de Tarragona, Javier Villa-mayor –que va participar als 10K assolint una marca de 59’22’’ i el lloc 581 a la general– explicava ahir que tant aquesta curs com la Mitja Marató «són iniciatives magnífiques i cal agrair als 300 voluntaris l’organització excel-lent». «Més de 2.800 atletes han pogut recórrer la ciutat en un ambient festiu i esportiu esplèn-did i hem de començar a prepa-rar ja l’edició de 2016, tenint en compte que tindrà un comple-ment especial», concloïa.

ATLETISME

Camilo Santiago i Mireia Sosa s’enduen la Mitja Marató Ciutat de TarragonaProp de 2.800 atletes, entre la Mitja i els 10K, van prendre part de la prova a l’entorn del Serrallo

Un instant de la sortida a la competició, que va transcórrer per un circuit urbà amb 300 voluntaris.

CRISTINA AGUILAR

CRISTINA AGUILAR

Camilo Santiago, al centre, abans d’iniciar la cursa.

El CBT fa emmudir Amorebieta i torna a casa com a guanyador

BÀSQUET

Davi Mesa haurà de ser intervingut del menisc

LES DADES

RESULTATS: Jornada 9, LEB PlataZornotza-CBT 75-90VitenGetafe-FundaciónLucentum 65-54XuvenCambados-SimplyOlivar 75-80Valladolid-MarinPeixegalego 81-90CoviranGranada-CarrefourdeÁvila66-73FragataMorón-SáenzHoreca 73-76SammicISB-IfClínicasRincón 71-68

PRÒXIMA JORNADAClínicasRincón-ZornotzaSaskibaloi

SáenzHoreca-SammicISBCarrefourdeÁvila-FragataMorón

MarinPeixegalego-CoviránGranadaSimplyOlivar-BricoDepotValladolid

FundaciónLucentum-XuvenCambadosCBT-VitenGetafe

CLASSIFICACIÓEquip Pts J G P1.Carrefour‘ElBulevar’deÁvila 14 9 7 22.AceitunasFragataMorón 14 9 6 33.FundaciónLucentum 14 9 6 34.MarinEncePeixegalego 13 9 6 35.SammicISB 13 9 6 36.CoviránGranada 13 9 5 47.SáenzHorecaAraberriBasket 12 9 5 48.CBTARRAGONA 11 9 4 59.SimplyOlivar 11 9 4 510.XuvenCambados 11 9 3 611.ZornotzaSaskibaloiTaldea 11 9 3 612.BricoDepotCiudaddeValladolir 11 9 3 613.IfClínicasRincón 11 9 3 614.VitenGetafe 9 9 2 7

La 12a CX Sant Silvestre de Tarragona Fondistes recull fons per la Fundació Bonanit

Un any més, i ja en són 12, Tar-ragona Fondistes durà a terme la CX cursa de Sant Silvestre. La cita permetrà als aficionats a l’atletisme poder-se acomia-dar de 2015 tot fent esport i sa-lut i, de passada, contribuint a la tasca solidària de la Funda-ció Bonanit. Les inscripcions van obrir-se el passat u de no-vembre i poden fer-se online o de manera presencial. En el moment d’inscriure’s a la pro-va al web de Tarragona Fon-distes es podran fer les aporta-cions desitjades a la Fundació Bonanit amb el pitrall 0. En total, a la cursa n’hi ha 2017 per omplir. Si la inscripció es fa online, el termini és fins al 27 de desembre, mentre que si es vol fer de manera presen-cial, el tancament és el 22 de desembre. Ells llocs on pot fer-se són Wala, Restaurant Rafel, Adidas, CN Tarraco, Esports Armobal i a Bikila. Tothom qui es registri a Wala, a més, rebrà un val de descompte del 10% en compres superiors als 40 euros fetes en aquest esta-bliment. Un cop inscrits, els participants podran recollir els seus respectius pitralls i bossa els dies 29 i 30 de desembre.

Excel·lents resultats del TPI als Campionats de Catalunya de Pàdel de Menors

El TPI aconsegueix quatre títols en els Campionats de Catalunya de Pàdel de Me-nors. Els jugadors Guillem Figuerola, Marc Romans i Ariana Sánchez s’han pro-clamat campions en les seves respectives categories mentre que Anastasia Simancas ha estat subcampiona. La parella Figuerola-Geli s’ha imposat a Guimet-Aliana en la final júni-or masculina. Per la seva ban-da Vilar-Romans han vençut a la parella Soley-Prats en cadet masculí. En noies, Sánchez-Manchón han derrotat a Perelló-Perelló en el duel pel títol de júnior femení. Siman-cas-García han perdut la final infantil femenina davant Gui-met-Clasca. Prop de 400 juga-dors i jugadores de categories benjamí, aleví, infantil, cadet i júnior han lluitat per fer-se aquest setmana amb la corona de campions de Catalunya en les pistes del TPI. En total, 192 parelles han competit en les 13 pistes del Club de referència a Tarragona. La cerimònia de lliurament de trofeus als gua-nyadors va estar encapçalada per diferents representants de l’esport al territori.

4330/11/2015 diarimésOPINIÓLes cartes al Diari Més, poden fer-les arribar a la redacció per correu (carrer Manel de Falla, 12, baixos. 43005 de Tarragona o carrer Alcalde Joan Bertran, 30. 43202 de Reus), o mitjançant el correu electrònic ([email protected] o [email protected]). El diari es reserva el dret de publicació de les cartes i de no donar resposta a les mateixes. Les cartes no seran retornades i no han de superar el màxim de vint línies. Les cartes han d’anar signades indicant el número de D.N.I. i el telèfon de contacte.

Edita: Tamediaxa, S.A.DL: T-1609/2001issn: 1579-5659

Director General:Carles Abelló

Cap de publicitat:Contxi JoanDisseny editorial:Carles MagranéCap de distribució:Jaume Cañada

Directora: Sílvia Jiménez.[[email protected]] Redacció: Mariona Forcat, Anna Fortuny, Vicente Izquierdo, Susanna Cases, Mònica Pérez. Especials: Laura Gómez. Tancament: Mario López. Fotografia: Cristina Aguilar, Olívia Molet. Edició de publicitat: Sara Sorando. Distribució: Marta López. Administració: Núria Clos.Publicitat: Maria Molleda, Mercè Ripoll, Silvia Sanjuan i Jordi Font.[[email protected]]Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Distribució controlada:

Manel de Falla, 12, baixos.43005 TARRAGONA977 21 11 54 Fax 977 23 68 83

C/Monterols, 36, 2n.43201 REUS977 32 78 43 Fax 977 59 07 47

Amb la col·laboració de:

www.diarimes.com - www.facebook.com/DiariMes

Un abans i un després del patrimoni mundialTRIBUNA

Estem millor ara que fa quinze anys? Aquesta és la pregunta que fa dies que tinc damunt de la taula arran de la commemoració, avui, dels 15 anys de la declaració del patrimoni mun-dial de Tarraco. La resposta és inequívoca, ho estem, i molt, ja que, malgrat quedi camí per recórrer, hi ha un abans i un després del nomenament dut a terme per la Unesco que ens ha fet canviar la relació amb el nostre pa-trimoni, que ha passat de ser quelcom mort a un element viu, que forma part del nostre projecte present i futur. Som una ciutat dona-da a un cert pessimisme històric i podria ser per això que fins ara no hem destacat prou la importància de tenir quatre patrimonis mundials adscrits, dos d’ells de molt directes, com el conjunt arqueològic de Tarraco o els Castells, i altres de forma més general però no menys important, com són la dieta medi-

terrània o l’art rupestre de l’arc llevantí amb una petita mostra als abrics de l’Apotecari. La celebració, avui, de la declaració de Tàrraco ens serveix per reivindicar tots quatre. Com diu l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, «aquests quinze anys que han passat representen la majoria d’edat de la Tarragona que camina decidida i orgullosa cap a la maduresa, on passat i present s’han de combinar de forma sàvia i especial com ho fa la llum del sol sobre la mar».

Tenim, doncs, un passat ple de futur amb una tasca que és col·legial i que ho haurà de ser cada cop més, entre les administracions propietàries del patrimoni, començant pel mateix Ajuntament seguit de la Generalitat i el Govern espanyol, passant per entitats com l’Arquebisbat, empreses privades, insti-tucions com la Universitat Rovira i Virgili o l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalu-nya i entitats com el Col·legi d’Arquitectes o la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. Sovint surt la pregunta de si caldria un orga-nisme gestor, lamentablement la legislació actual no ho permet. Això no impedeix que responsablement hem de treballar com si el tinguéssim, amb la mateixa filosofia de

cooperació. En això estem. L’Ajuntament de Tarragona ha assumit la responsabilitat de ser el pal de paller per fer possible les siner-gies necessàries que ens permetin millorar el camí iniciat fa ara quinze anys. En aquest període hem estat capaços de liderar inicia-tives en àmbits com la gestió i conservació, la difusió i la investigació, i el repte és consoli-dar aquestes millores. Hem après a valorar la importància del nostre patrimoni, i hem can-viat la nostra mirada cap a ell. Com diu l’alcal-

de, amb la declaració de Patrimoni Mundial vam entendre que ara va de bo, i enguany la Unesco ha ratificat que el conjunt arqueolò-gic de Tarraco té una significació excepcional que transcendeix els límits nacionals. Tenim la responsabilitat de seguir treballant per la seva preservació de cara a generacions futu-res i per la seva difusió en els presents. I ens sentim orgullosos de fer-ho. I tenim l’obliga-ció de celebrar com cal aquests 15 anys.

Begoña Floriaregidora de Patrimoni de l’ajuntament de Tarragona

La Unesco ha ratificat que el conjunt arqueològic té una significació especial

CARTES

Recogida de alimentosLa campaña de recogida de alimentos ha sido un éxito. Miles de voluntarios, miles de donaciones, miles de personas corrien-tes que se sienten felices dando alguna cosa que pueda ayudar, es feliz compartiendo. Y es que la gente demuestra que tiene un gran corazón, que le importa su vecino, que no quiere que nadie pase hambre y que cada uno disponga de al menos, lo mínimo ne-cesario. Así funciona la gente normal: no hará grandes viajes o quizá nunca vaya a Nueva York, ni hará un crucero... Pero, si va al mercado, sabrá comprar 4 kilos de más para dejarlos a la salida o a la persona que se encuentra cada día con un cartel exponi-endo su miserable y, muchas veces injusta, situación. Sí, la gente de la calle, la que no sale en las noticias, es gente generosa y eso lo demuestra cada vez que tiene oportuni-dad de hacerlo. Pero eso no es noticia, eso no llama la atención. Y también eso está bien, ya que para el que recibe es impor-tante un poco de discreción, que no se note demasiado su situación, pero sí goza con la sonrisa y el cariño del que quizá puede un poco más. Y el que da, el que comparte, es consciente que podría haberle tocado a él, pero de momento se ha salvado.

Marga DuràTorredembarra

Ni por aquí ni por alláSiempre buscamos la manera de vivir con la menor preocupación posible, ya que ello nos inquieta y repercute en nuestra sa-lud personal y familiar. Pasan cosas por el mundo, pero intentamos no comentarlo, si no está muy cerca nuestro. Algunas veces nos dan ocasión para meternos con temas de nuestra ciudad que no nos gustan, pero lo dejamos en manos de otros, y así nos va. Siempre hay quejas, pero no se pasa de ahí la mayoría de las veces. Ahora esto ha cam-biado y muchos comentarios se oyen por la calle, porque la gente habla en voz alta, de lo cobardes que somos para afrontar los hechos. Los tuits de Pérez Reverte sobre los hechos de París, te despiertan la concien-cia. En nuestra casa tenemos el tema del

president Mas que ha gastado ríos de tinta, y los más osados lo han mostrado en una foto al revés diciéndole «hasta nunca», pero otros muchos permanecen callados y pen-dientes de la decisión de irse de Cataluña o quedarse. Las empresas que no han querido esperar a tal hundimiento ya se han ido, sin hacer ruido, pero las cifras cantan. El tema de las deudas a las farmacias es alarmante, cuando lees que el gobierno central pagará directamente para que no se gasten el dine-ro el «veleidades independentistas». Aquí también hay mucha gente que permanece callada. Mientras tanto estamos en alerta 4 y seguimos sin poner orden en muchas cosas, una de ellas según dicen, es que hay no mucha comunicación entre quien debe velar por nosotros. Y así llegaremos a la Navidad, que, de momento, conserva el nombre, muy pocos Belenes y con luces de Navidad que no te dicen nada. Ya empiezan a llamarle «solsticio de invierno». Veremos en qué acaba todo este berenjenal. Corrup-tos en la cárcel poco, claro.

Maria elisa aragonésTarragona

‘Ave, Caesar, morituri te salutant’Ja n’hi ha prou! Hem vist el cartell i les gran-dioses pancartes que ens animen a celebrar el 15è aniversari de la declaració, per part de la UNESCO, de Patrimoni de la Huma-nitat del conjunt arqueològic de la Tàrraco romana. Si la composició artística del car-tell (color, estil, tècnica, creativitat...) no és cap meravella, una vegada més les imatges escollides són d’enaltiment de la violència i del panem et circenses. Pensem que algu-na cosa més caldrà destacar de les activitats dels romans per aquestes terres! Patrimoni arquitectònic, cultural, religiós, gastro-nòmic... Si l’ètica es manifesta a través de l’estètica, com diuen, quina ètica ens volen fer arribar els dissenyadors del cartell i els professionals i polítics que han donat el vis-tiplau a la seva publicació i difusió (en l’acte de presentació reconeixem al Sr. Balleste-ros, alcalde, Sra. Floria, 5a tinenta d’alcalde de Mobilitat, Cultura i Festes, Sr. Seritjol, director de Tàrraco Viva)?

El que veiem és un gladiador en actitud vic-toriosa i un amfiteatre ple de persones con-templant més gladiadors, és a dir, imatges que exalten la competició, el combat armat, la lluita a mort entre humans, el tractament de les persones i de la seva vida com a en-treteniment i diversió, de la glorificació de la superioritat d’uns humans sobre d’altres, de la perpetuació de les classes socials i l’es-clavatge. I aquesta estètica la podeu trobar i veure per molts indrets de Tarragona: Ofici-na de Turisme (C/ Major), a la plaça del Pa-llol, a l’antic mercat de la plaça del Fòrum, al plànol turístic de la ciutat...Tants diners invertits en la promoció de la ciutat i aquesta és la imatge de Tàrraco que volem mostrar al món i a les persones que ens visiten: nosaltres ens avergonyim d’ella. Creiem que tenim molt de patrimo-ni a mostrar i compartir, per a no caure en sang i fetge (militars i gladiadors). Per últim, us animem a arrencar aquest cartell allà on el veieu i llençar-lo a la paperera (les pan-cartes ens les haurem d’empassar). Ave, Ca-esar, morituri te salutant!

amadeo lópez i rebeca TomásTarragona

Gràcies, gràcies, moltes gràcies!

Vam ser pares el dia 4 de novembre i volem felicitar a tot el servei de parts que van estar de guàrdia el dia 3 de novembre per la nit, es especial a les llevadores Bea i MªÀngels, i a tot l’equip que van treballar el dia 4 de novembre. Van ser unes llargues hores, però amb el vostre ajut, s’han convertit en unes hores inoblidables. Vam tenir profes-sionalitat, humanitat, infinitat de paraules boniques, i molta estima. Va nèixer el nos-tre petit Miquel, envoltat d’amor per part nostre i vostre. Míriam no t’oblidaré mai! Gràcies pel teu esforç! No canvieu mai, sou unes grans persones! I felicitats a l’hospital per comptar amb gent amb una professi-onalitat tan elevada. Ens repetim: gràcies, gràcies, moltes gràcies! Us etimem. Rosó, Javi i Miquel.

rosó alberichVilallonga del Camp

+ CONFIDENCIAL

«Només» 10 quilòmetres«Hoy se ha corrido la Mitja Marató y la Cursa dels 10 Km. En mi caso, no he que-rido dejar de participar en esta gran fiesta del deporte en Tarragona, y puesto que no puedo entrenar de for-ma muy habitual, he deci-dido correr sólo los 10 Km». D’aquesta manera semblava disculparse ahir el regidor d’Esports de Tarragona, Javi-er Vilamayor, al seu perfil de Facebook per «només» ha-

ver fet 10 quilòmetres a la marató. Amenys el regidor d’Esports, en el cas de Tarragona, predica amb l’exemple.

La darrera proposta llençada per Junts pel Sí a la CUP de mante-nir en la presidència a Artur Mas i crear comissions no ha con-vençut la CUP, que es manté ferma en el seu posicionament. La CUP reafirmava ahir en la seva assemblea a Manresa el seu «no» a la investidura del candidat Artur Mas, i després de consultar els assistents, va decidir seguir negociant una alternativa i dema-nar a Junts pel Sí que es mogui en aquesta qüestió. Després de debatre intensament tot el dia els quatre escenaris de considerar, els 1.200 militants i simpatitzants de la CUP van votar amb el següent resultat: el «no» a Mas va obtenir 823 vots, mentre que el «sí condicionat» 434, els partidaris d’esperar a després de les elec-cions del 20 de desembre van ser 139 i els d’anar a unes eleccions al març 574. La CUP assegurava que hi hauria una Assemblea Nacional decisòria que encara no té data concreta. Per molt que els posicionaments siguin més a prop, la CUP no sucumbirà als mètodes habituals dels partits tradicionals. La disciplina de partit és quelcom que no té cabuda en aquesta formació i sembla dispo-sada a dirimir fins al final en assemblea qualsevol pas endavant que faci, com ha fet sempre. Tot apunta, doncs, que l’escenari de noves eleccions s’albira més clar que mai.

La CUP reafirma el seu «no» a la investidura del candidat Artur Mas

EDITORIAL

44 diarimés 30/11/2015 DEFUNCIONSTarragonaCarmen Zaforas Icart. Ha mort als 86 anys. El seu fune-ral serà avui a les 9:30 h. a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau.

Pedro Cano Valera. Ha mort als 79 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h al Tanatori.

Josefa Mocoso Montilla. Ha mort als 82 anys. El seu fune-ral serà avui a les 15:30 h. al Tanatori.

Josep Maria Caballé Estela. Ha mort als 66 anys. El seu funeral serà avui a les 11 h. a la parròquia de Sant Francesc.

Jesús Medina Bermejo. Ha mort als 73 anys. El seu funeral serà avui a les 12 h. al Tanatori.

Asunción Muñoz Dorado. Ha mort als 76 anys. El seu funeral serà avui a les 17 h. a la parròquia de Sant Sebastià de la Canonja.

Mariano Diaz Sánchez. Ha mort als 85 anys. El seu fune-ral serà avui a les 17 h. a la par-ròquia de Sant Josep Obrer de Torreforta.

ReusFrancisco Boada Colet. Ha mort a l’edat de 86 anys. La seva cerimònia de comiat serà avui a les 15:30h al Tanatori.

DEFUNCIONS

Mor el polític i escriptor José María Mendiluce als 64 anys

OBITUARI

El polític i escriptor José María Mendiluce va morir dissabte a Barcelona als 64 anys, vícti-ma d’una malaltia. Mendiluce va ser eurodiputat pel PSOE el 1994 i va repetir el 1999. El 2003 va ser candidat d’Els Verds a l’alcaldia de Madrid. Havia tre-ballat per a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) en diversos països africans i als Balcans, on va denunciar els crims de guer-ra. Com a escriptor va quedar

finalista del premi Planeta amb l’obra Pura vida i va col·laborar com a articulista en diversos di-aris. La Generalitat li va conce-dir la Creu de Sant Jordi el 1996.José María Mendiluce va par-ticipar de jove en la lluita estu-diantil anti franquista, de la mà de grups de l’esquerra radical com Lliga Comunista Revoluci-onària. Després de la seva eta-pa al PSOE com a eurodiputat va ingressar als Verds-Esquerra Verda.

4530/11/2015 diarimésSERVEISAVUI FELICITA ALS QUE ES DIUEN: Andreu i Justina.

URGÈNCIESBombers .........................................................................112Emergències ...................................................................112Urgències (Ambulàncies)...............................................112CAMBRILSAjuntament.................................................... 977 79 45 79Policia local .................................................... 977 79 45 66Centre d’Assistència Primària (CAP) .............977 36 30 74SALOUAjuntament.................................................... 977 30 92 00Policia local .................................................... 977 30 92 12VILA-SECAAjuntament.................................................... 977 30 93 00Policia local .....................................................977 30 93 16Ambulatori ..................................................... 977 39 40 27TORREDEMBARRAAjuntament.................................................... 977 64 00 25CAP ................................................................. 977 64 38 09Policia local .................................................... 977 64 60 05

TELÈFONS D’INTERÈS

CINEMA. CartelleraTARRAGONA / OCINE TARRAGONA

1 Los cinco y el secreto de la pirámide 16:00 / matinal dg: 12:00 1 Una pasteleria en Tokio 18:00 1 Clan 20:15 - 22:30 2 Grandma 16:00 2 8 Apellidos catalanes 17:45 - 19:45 - 22:00 / matinal dg: 12:15 / golfa dv i ds: 00:153 Los juegos del hambre: Sinsajo 2 -3D- 16:15 3 Los juegos del hambre: Sinsajo 2 19:00 - 21:45 / matinal dg: 12:00 / golfa dv i ds: 00:304 Hotel Transilvania 2 16:30 - 18:30 - 20:30 / matinal dg: 12:00 4 Spectre 22:30 5 Nadie quiere la noche 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 / matinal dg: 12:00 5 El último cazador de brujas golfa dv i ds: 00:456 El viaje de Arlo 17:15 - 19:30 - 21:45 / matinal dg: 12:15 7 Los juegos del hambre: Sinsajo 2 18:00 7 Los juegos del hambre: Sinsajo 2 18:00 - 20:45 - 23:307 El sicario 20:30 - 22:45 / golfa dv i ds: 00:458 Dragon ball Z: la resurrección de Freezer 16:00 / matinal dg: 12:15 8 Mistress America 16:00 8 El becario 18:00 - 20:20 8 Truman 22:40 8 Sinister 2 golfa dv i ds: 00:459 El me llamó Malala matinal dg: 12:00 9 Spectre 16:00 - 18:45 - 21:30 / golfa dv i ds: 00:1510 El viaje de Arlo -3D- 16:00 10 El viaje de Arlo -3D- 18:30 - 18:30 / matinal dg: 12:00 11 Atrapa la bandera 16:30 / matinal dg: 12:15 11 8 Apellidos catalanes 18:45 - 21:00 - 23:1512 Hotel Transilvania 2 -català- matinal dg: 12:15 12 Marte 16:30 - 19:15 - 22:00 / golfa dv i ds: 00:0013 8 Apellidos catalanes 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:45 / golfa dv i ds: 00:4514 El viaje de Arlo 16:15 - 18:20 - 20:30 14 8 Apellidos catalanes 22:30 15 8 Apellidos catalanes 17:00 - 19:15 - 21:30 - 23:4516 Los juegos del hambre: Sinsajo 2 17:15 - 20:00 - 22:40 5 El viaje de Arlo -dimarts versió original - 17:15 6 Los juegos del hambre: Sinsajo 2 -dimarts versió original - 18:00 8 El becario -dimarts versió original - 20:20 9 Spectre -dimarts versió original - 21:30

YELMO PARC CENTRALEl viaje de Arlo (The good dinosaur) -3D- dc: 16:30 El viaje de Arlo (The good dinosaur) dv, dl, dt i dj: 17:55 - 20:15 - 22:30

/ ds i dg: 15:45 - 16:30 - 17:55 - 20:15 - 22:30 / dc: 15:45 - 17:55 - 20:15 - 22:30 Hotel Transilvania 2 ds, dg i dc: 15:30 Los juegos del hambre: Sinsajo - Parte 2 -3D- dv i ds: 23:15 Los juegos del hambre: Sinsajo - Parte 2 dv, dl i dj: 17:25 - 18:45 - 20:30 - 21:30

/ ds i dg: 00:15 - 16:00 - 17:25 - 18:45 - 20:30 - 21:30 / dt: 17:25 - 18:45 - 21:30 / dc: 16:00 - 17:25 - 18:45 - 20:30 - 21:30

Los juegos del hambre: Sinsajo - Parte 2 VOSE dt: 20:30 Mi gran noche ds i dg: 00:30 Ocho apellidos catalanes dv: 17:45 - 19:00 - 20:00 - 21:15 - 22:15 - 23:30

/ ds: 00:30 - 15:35 - 16:45 - 17:45 - 19:00 - 20:00 - 21:15 - 22:15 - 23:30 / dg: 00:30 - 15:35 - 16:45 - 17:45 - 19:00 - 20:00 - 21:15 - 22:15 / dl, dt i dj: 17:45 - 19:00

- 20:00 - 21:15 - 22:15 / dc: 15:35 - 16:45 - 17:45 - 19:00 - 20:00 - 21:15 - 22:15 Sicario ds i dg: 00:00 Spectre 18:45 Truman 21:45

VILA-SECA / OCINE VILA-SECA1 Ocho apellidos catalanes ds i dg: 17:00 - 19:15 - 21:30 / la resta: 19:15 - 21:30

/ dv i ds: 23:302 El viaje de arlo ds i dg: 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:30 / la resta: 18:15 - 20:30 - 22:302 El ultimo cazador de brujas dv i ds: 00:403 Hotel Transilvania ds i dg: 17:003 Marte (the martian) 19:00 - 22:004 Los juegos del hambre: Sinsajo parte II dv: 19:15 - 22:00 / ds i dg: 16:15 - 19:15 - 22:00

/ dv i ds: 00:305 Ocho apellidos catalanes ds i dg: 16:00 - 18:00 - 20:15 - 22:30

/ la resta: 18:00 - 20:15 - 22:30 / dv i ds: 00:406 El becario ds i dg: 15:556 Los juegos del hambre: Sinsajo parte II 18:156 Sicario 22:00 / dv i ds: 00:307 Hotel Transilvania dv: 18:00 / ds i dg: 16:00 - 18:00 / dl a dj: 17:307 Ocho apellidos catalanes dv, ds i dg: 19:45 - 22:00 / dv i ds: 00:008 Los juegos del hambre: Sinsajo parte II dl a dj: 19:15 - 22:008 El viaje de Arlo dv: 19:00 / ds i dg: 17:00 - 19:00 / dl a dj: 17:30 - 19:308 El becario 21:30 / dv i ds: 00:409 Spectre ds i dg: 16:00 - 19:00 - 22:00 / la resta:19:00 - 22:0010 Los juegos del hambre: Sinsajo parte II -3D- dv, ds i dg: 17:00 / dl a dj:17:3010 Los juegos del hambre: Sinsajo parte II dv i ds: 20:15 - 23:00 / la resta: 20:15

REUS / REUS PALACE (Més informació al telèfon 977 776 638)Ocho apellidos catalanes 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:40 Spectre: 007 James Bond 22:00 El viaje de Arlo 16:00 - 18:15 - 20:15 Sinsajo II 16:00 - 18:20 - 22:30 Hotel Transilvania 2 20:35 Deuda de honor 16:00 - 18:15 - 20:30 - 22:30 Dragon Ball Z 16:00 De chica en chica 18:15 - 20:30 - 22:30

EL VENDRELL / OCINE (OCINE. 902 170 831 / 977 660 778)Atrapa la bandera 12:15 - 16:00 Los juegos del hambre: Sinsajo 2 18:00 - 20:30 El viaje de arlo 12:00 - 16:00 - 18:00 - 20:00 8 Apellidos catalanes 22:00Hotel transilvania 2 12:15 - 16:30 - 18:30 Sicario 20:15 8 Apellidos catalanes 22:30El becario 12:00 - 16:30 El viaje de Arlo 19:00 Marte 22:00El viaje de Arlo 17:00 Spectre 11:45 - 19:15 - 22:00Los juegos del hambre: Sinsajo 2 11:45 - 16:30 - 19:15 - 22:008 Apellidos catalanes 12:00 - 16:15 - 18:15 - 20:15 - 22:15Pan (el viaje de Nunca Jamas) 12:00 8 Apellidos catalanes 17:00 - 19:15 - 21:30

TELEVISIÓ. Programació

06:00 Notícies 3/2408:00 Els matins13:27 Espai Terra14:00 Telenotícies comarques14:30 Telenotícies15:35 Cuines15:47 La Riera16:35 Divendres19:16 El Faro, cruïlla de

camins20:12 El gran dictat21:00 Telenotícies21:54 Crackòvia22:31 Merlí23:38 Polseres vermelles00:31 Polseres vermelles01:16 Ventdelplà02:07 Ritmes a l’estudi03:07 Jazz a l’estudi04:06 Blues a l’estudi

TV313:18 A taula13:45 Assaboreix el món amb en

Pascal14:08 Forquilla i motxilla15:00 Els 60 animals més

perillosos del món15:56 Gran recorregut16:59 Les muntanyes del món17:43 Xarxa Natura17:50 A taula18:17 Assaboreix el món amb en

Pascal18:40 Forquilla i motxilla19:33 Futbol Cat20:00 Esport Club20:59 Futbol Cat21:25 Hat-trick total22:33 Champions Magazín23:00 Efectivament00:05 324 Esports

ESPORT 313:46 Shin Chan15:01 Sailormoon15:45 LazyTown - Vilamandra16:36 L’hora del Timmy17:04 Ella Bella Bingo17:30 Mic17:57 Una mà de contes18:13 Zoom, el dofí blanc18:41 Els germans Kratt19:30 Info K19:43 Super320:07 Tom i Jerry20:54 Bola de drac Z CANAL 3321:22 La Riera22:03 Tria3322:11 Els dies clau22:39 Dies de transició23:17 Tria33

CANAL SUPER3

06:30 Telediario matinal08:30 Los desayunos de TVE10:05 La mañana13:20 Torres en la cocina14:00 Informativo territorial14:30 Corazón15:00 Telediario 116:00 Informativo territorial16:25 Acacias 3817:25 Seis Hermanas18:20 Centro médico18:50 Esto es vida19:35 España directo20:30 Aquí la Tierra21:00 Telediario 222:00 Gala de la Liga de Fútbol

Profesional 201523:30 Cine23:35 Cine: ‘Misión Imposible II’01:30 Teleobjetivo

TVE106:15 Las noticias de la mañana09:00 Espejo público12:20 Karlos Arguiñano en tu

cocina12:45 La ruleta de la suerte14:00 Los Simpson15:00 Noticias15:45 Deportes16:00 El tiempo16:30 Amar es para siempre17:30 El secreto de Puente Viejo18:45 Ahora caigo20:00 ¡Boom!21:00 Noticias21:30 Deportes21:40 El tiempo21:45 El hormiguero22:40 Mar de plástico00:00 Al rincón01:00 Cine

ANTENA309:30 Aquí hay trabajo10:00 La aventura del saber11:00 Paraísos cercanos12:00 Mañanas de cine: ‘Los locos

del oro negro’13:30 Zoom Tendencias13:45 50 años de...14:50 Sabores de la Costa Azul15:45 Saber y ganar16:20 Grandes documentales18:05 Yarsagumba, el oro del

Himalaya19:00 Tardes de cine: ‘Historias

de la televisión’20:45 50 años de...21:00 El Universo21:55 Historia de nuestro cine:

‘Ella, él y sus millones’23:40 La 2 Noticias00:10 Documentos TV

TV2

07:00 El zapping de Surferos08:35 Ciudades bajo tierra09:30 El último poli duro10:30 Alerta Cobra12:20 Las mañanas de

Cuatro14:15 Noticias Cuatro14:55 El tiempo15:10 Deportes Cuatro16:00 Hawai 5.018:30 Las reglas del juego20:10 Noticias Cuatro21:00 Deportes Cuatro21:20 El tiempo21:30 Gym Tony22:30 El blockbuster: ‘Trance’00:30 Elementary03:00 Puro Cuatro04:00 Shopping05:15 Puro Cuatro

CUATRO06:00 Minutos musicales07:15 ¿Quién vive ahí?09:05 Crímenes imperfectos10:30 Las primeras 48 horas11:30 Informe criminal12:20 Al rojo vivo14:00 La Sexta Noticias15:00 Jugones15:30 La Sexta meteo15:45 Zapeando17:15 Más vale tarde20:00 La Sexta Noticias20:45 La Sexta meteo21:00 La Sexta Deportes21:30 El intermedio22:30 El taquillazo: ‘Fearless: Sin

miedo’. 00:15 Cine00:30 Cine: ‘Bruno’ 01:55 Crímenes imperfectos

LA SEXTA06:30 Informativos Telecinco08:55 El programa de

Ana Rosa12:45 Mujeres y hombres y

viceversa14:15 Cámbiame15:00 Informativos Telecinco15:35 Deportes15:45 El tiempo16:00 Sálvame limón17:00 Sálvame naranja20:10 Pasapalabra21:05 Informativos Telecinco21:35 Deportes21:45 El tiempo22:00 Pequeños gigantes01:10 La que se avecina02:50 Premier Casino, la ruleta

VIP05:00 Fusión sonora

TELECINCO

14:30 Pica lletres15:00 Notícies migdia15:30 La setmana mira’t16:00 Notícies migdia16:30 Aventurat17:00 Notícies migdia17:30 Pica lletres18:00 Notícies migdia18:30 Gaudeix la festa19:00 Notícies en xarxa19:30 Esports en xarxa20:00 Notícies vespre20:30 Cercle central21:00 Notícies vespre21:30 Etiqueta negra22:00 Notícies vespre22:30 Cercle central23:00 Notícies vespre23:30 Etiqueta negra00:00 Notícies vespre

CANAL REUS TV09:30 Televenda12:45 Just for laughs13:30 Arucitys17:00 Trencadís19:30 8 al dia22:30 Gran cinema: L’edat de la

innocència

PARAMOUNT ChANNEL10:30 Cinexpress10:35 La historia del cine: una

odisea11:45 Colt 4513:40 Padre no hay más que dos15:30 Dos superpolicías17:40 Más que cine18:05 Sansón y Dalila20:35 Más fuerte que el odio22:30 NCIS: Nueva Orleans23:55 El efecto mariposa II

8TV14:00 Notícies 12 12 14:30 La 7mana Camp de

Tarragona 15:00 La Barca de l’Andreu 15:30 Teló de Fons 16:00 Notícies 12 16:30 Reemissió 18:00 Notícies 12 18:30 La 7mana Camp de

Tarragona 19:00 La Barca de l’Andreu 19:30 Esports en xarxa 20:00 Notícies 12 20:30 Dosos Amunt 21:00 Dorsal 12 22:00 Notícies 12 22:30 Dosos Amunt 23:00 Dorsal 12 00:00 Notícies 12

TAC 12

L’HORÒSCOP

Heu de saber que esteu en un mo-ment meravellós de la vostra vida i que si apreneu a valorar les coses bones, arribaran per si soles.

21/03 al 20/04

Trobareu alguna cosa pel carrer i tindreu l’oportu-nitat de tornar-la al propietari. No-més heu de gui-ar-vos pels verita-bles sentiments.

21/04 al 21/05

No deixeu per més temps les revi-sions mèdiques pendents des de fa temps. És im-portant que se-guiu comprome-sos amb la salut.

22/05 al 21/06

Aneu justos de di-ners i això us està impedint comprar alguna cosa que desitgeu. No obs-tant, sabreu com obtenir el que ne-cessiteu.

22/06 al 23/07

Cer t maldecap que us a ssal-ta està tractant d’oferir-vos una informació sobre vosaltres que fins ara no heu volgut mirar.

23/11 al 21/12

Certes emocions us embargaran al llarg del dia. Po-deu reflexionar-hi i acceptar que no podeu tenir el control de tot el que passa.

22/12 al 20/01

No us faltaran els diners, però podríeu superar la temptació de comprar certs ca-pritxos que, en el fons, no us apor-ten res.

21/01 al 19/02

Haureu de dedi-car diverses hores a treballar i si avui és el vostre dia de descans us provo-carà un enuig que no us beneficia en absolut.

20/02 al 20/03

Gaudireu el que serà el millor dia de la setmana, sols o en compa-nyia dels amics o família, fent algu-na activitat que us omple el cor.

24/07 al 23/08

Encara teniu al-guns assumptes pendents que són força importants i seria bo que trac-téssiu de descon-nectar avui de la feina.

24/08 al 23/09

Si encara teniu s ímptomes de manca de salut física aneu a cal metge, d’aquesta manera us que-dareu molt més tranquils.

24/09 al 23/10

Sortir de la mo-notonia, la qual s’ha instal·lat en la relació, no és cap caprici. Sor-preneu la parella amb alguna cosa que no esperi.

24/10 al 22/11

ÀRIES TAURE BESSONS CRANC

LLEÓ VERGE BALANÇA ESCORPÍ

SAGITARI CAPRICORN AQUARI PEIXOS

AGENDA

TARRAGONA. XV anys Tarraco Patrimoni Mundial: «Inauguració de la Plaça de la Unesco». A les 17:00 a la Plaça de la Unesco (antiga rotonda Rambla Vella i Passeig de Sant Antoni).REUS. Nadal 2015: «Cercavila Musical». A les 18:30 Plaça del Mercadal.CAMBRILS. Exposició fotogràfica: «Al voltant de la química». Fins el 29 de gener de 2016 a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils.

FARMÀCIES

TARRAGONA:Roset, Marta - Hereu Font-Quer Armengol. Plç. Generalitat,1 A ( abans Lluis Companys, 11. Tlf. 977211660 (servei diürn i nocturn).Garcia, M. Teresa - Plana, Virginia. Sant Benildo,10 LA GRANJA (Torreforta) ZONA OEST. Tlf. 977549790 (servei diürn).Ciutat, Rosa M.- Molero, Helena. Urb.La Granja, Gran Canaria, 11. (Torreforta). Tlf. 977 543 189(servei diürn).REUS:Roig Ardèvol, Joan Ramón . Av. Cardenal Vidal i Barraquer,32. Tlf. 977752242. (Diürn).Guillen-Navàs-Sentis-Villanueva - Av. Països Catalans, 116 dreta. Tlf. 977 322 751 (24 hores)

46 diarimés 30/11/2015 CLASSIFICATSIMMOBILIÀRIA

• Venda

Tarragona

VENDA PIS CENTRE TARRA-GONA c/ Mallorca 17. Exterior, totalment reformat i per estrenar (tancaments, instal·lació elèctri-ca i recent pintat). 4 dormitoris, cuina, bany, traster i pàrquing per a dos cotxes al mateix edifici. Im-port:145.000€. Tel. 615.065.095 –Jordi-

PIS CENTRE TARRAGONA C/ Roger de Llúria costat Rambla. 3 Habitacions, 1 bany, cuina amb galeria, a/a, calefacció, ascensor. Disponibilitat pàrking. Tot exte-rior. 128.000€. Tel. 661.018.227

• Lloguer

Tarragona

AV ANDORRA, pis de 4 dormi-toris reformat parcialment, sala-menjador amb terrassa, cuina amb galeria, 1 bany, 1 lavabo, armaris encastats, calefac ind a gas, moblat, exterior, sol, vistes, pk . Comunitat inclosa 550 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

TORREfORTA C/ BAlAGuER, PIS reformat de 3 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cui-na independent, 1 bany, armaris

encastats, exterior, sol i amb mo-bles (sense ascensor) Comunitat inclosa 420 €/mes nouha-bitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

C/ COlOm, PIS DE 3 dormito-ris, sala-menjador amb terrassa, cuina independent, 1 bany + 1 lavabo, exterior, assolellat i amb mobles. Sense ascensor Comu-nitat inclosa 400 €/mes. nouha-bitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

POBlA DE mAfumET-c/ Serra d’Or, pis semi-nou de 2 dormito-ris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb vitro, 2 bany, armaris encastats, exterior, assolellat, as-censor, moblat i comunitat inclo-sa. 400 €/mes. nouhabitatcon-fort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

C/ mENDEz NúñEz, pis refor-mat de 2 dormitoris + 1 vesti-dor, sala-menjador amb balcó, 2 banys, cuina officce amb vitro, ex-terior, sol. Comunitat inclosa 450 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

uNIO, PIS DE 2 DORmITORIS, sala-menjador amb balcó, cuina, 1 bany, 1 servei, exterior, ascen-sor, calefacció a gas, assolellat. Comunitat inclosa 400 €/mes nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

SANT PERE-El SERRAllO, PIS re-format de 2 dormitoris, sala-menja-dor, cuina americana, 1 bany, bom-ba de fred/calor, exterior, assolellat i amb traster al terrat. Comunitat inclosa 300 € - nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Altrespoblacions

VIlA-SECA, PARC DE lA Riera- C/ Heura, local-despatx a entresol de 180 m2, instal·lacions fetes. 650 €/mes - nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

PERAfORT C/ SOlANS, PIS semi-nou de 2 dormitoris, sala- menjador amb balcó, cuina americana amb vitro, 1 bany, calefacció, moblat, pàrquing i comunitat inclosa. 360 €/ mes. nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

lA RIERA DE GAIà, pisos de 2 i 3 dormitoris, sala-menjador, cuina, bany complert, pk i co-munitat inclosa. 350/400 €/ mes. nouhabitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

AlQuIlO HABITACIÓN REuS CENTRO. 200€ - gastos incluidos. Tel. 650.044.747 / 695.333.040

CAmBRIlS –AV DIPuTACIÓ, PIS semi-nou de 2 dormitoris, sala-menjador amb terrassa, cuina amb electrodòmestics, 1 bany, ascensor, assolellat i amb mobles. Comunitat inclosa. 550 €/mes (pk opcional) nouha-bitatconfort.com Telf. 977 22 90 96 - 609 309 507

Venda Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

Lloguer Oficines, Terrenys, Naus,

Pàrquings

TARRAGONA. AlQuIlO PAR-kING Ferrer i Durán cerca EO Idiomas. Económico. Noches . Tel. 629.824.236

TREBALL

uRGE OfICIAl DE PEluQuE-RÍA. Contactar con Mercedes 977 22.42.24 o Envía C.V. [email protected]

REFORMES

CARPINTERO, EBANISTA. Econó-mico. Tel: 693.775.316

AlBAñIlERIA. Realizamos toda clase de trabajos. Presupuestos sin compromiso. Sr. Codina. Tel. 609.240.935/ 636.05.37.55 /977 54.12.34

TRASPÀS

TARRAGONA. PER JuBIlACIÓ ES TRASPASSA NEGOCI molt cèntric, 150 m2, Xiquipark-Ca-fetería-Forn. Tel. 977 22.58.12 / 649.585.982

TRASPASO lICENCIA TAXI TA-RRAGONA. TEl: 606.421.757

TORREfORTA. PER JuBIlACIÓ es traspassa Copisteria en ple funcionament. Tel. 977 54.45.61

AMISTAT

AGENCIA-mAISOl. Vols TRO-BAR la teva parella estable? Se-rietat, honestedat. Tel. 695.410.052. www.maisol.com

AGENCIA uRIBET. ENCONTRAR AmISTAD o pareja. Psicología so-cial. Tel. 671.327.565

ALTRES

INGRESOS EXTRAS ACTIVIDAD INDEPENDIENTE Nombre, loca-lidad y teléfono: [email protected]

VENC CADIRA SAlVAESCA-lES NOVA, ideal persones amb mobilitat reduïda. OCASIÓ!! Tel: 660.081.979

PROFESSIONALS

TAPICERO RáPIDO, ECONÓmI-CO. CláSICO profesional. Mue-bles hostelería. Tel. 691.586.879

MOTOR

TAROT

mAESTRO TOuRENA Soluciona todos problemas: amorosos, en-fermedades, trabajo, impotencia sexual. ¡¡RESulTADOS 2 DÍAS!! Tel. 610.324.179

mAESTRO mADI. Gran vidente de cofianza. Curandero, amor, negocio, trabajo, dinero, suer-te.... 100% garantizado. Tel: 645.863.524

MASSATGES

mASAJE TERAPEuTICO, sensi-tivo. 22€ (Zona Joan XXIII) Tel. 647.757.630 ¡¡REPETIRÁS!! LIDIA.

NATAlIA. Masaje PROfESIONAl ERÓTICO. Económico. Discreto. Salidas. Final feliz… a tu gusto. Tel. 628.892.397 – SALOU-

RELAX

PRECIOSA JOVENCITA. SERVI-CIOS COmPlETOS. Sin prisas. Francés, besitos, ducha erótica y más... Discretísimo. Placer 100%. Reus. Salidas. Tel. 699.242.637

AlQuIlO HABITACIONES por horas en Reus. Suites conforta-bles para relax, especial pare-jas. Climatizado y discreto. Tel. 615.383.697

mADuRA ATRACTIVA: Discre-to, privado. Horas concertadas de 11-19h. Tel. 635.365.209 -LA PINEDA-

REllENITA, mADuRITA. Sí a todo... Tel. 693.731.224

¡¡TODO SÍN!! Madurita 20€. Tel. 603.425.437 –REUS-

fRANCESA. mASAJISTA DIPLO-MADA. Todos servicios, sin pri-sas. REUS. Tel: 632.794.912

JOVENCITA POlACA ANA. Sexo caliente...Tel: 650.801.498

NENAS GuAPAS, CALIENTES... Tarragona. Tel: 977 21.26.12

CASA NICOl 30€. Reus. Tel. 698.788.062

SARRAl. CHICA ESPAñOlA Dis-creto. 10 -20.30h.Tel: 669.436.810

ANA mª mASAJISTA. Ma-durita. Todo de todo. Reus. Tel:602.628.255

lATINA CACHONDA. JAS-MIN Vicio calentito. 24hrs. Tel: 638.076.098

REuS. mARITXEll catalana, ma-dura. Tel. 688 313 590

INÉS 45A. Citas ocasionales. Discreción. Tel: 678.956.345

CASA PIlI. Las mejores chicas!!! Reus. Tel. 633.805.896

ClAuDIA BESuCONA. 25€ com-pleto. Reus. Tel: 688.372.056

CASA SuSANA. Rusas, españo-las... ¡¡NUEVAS!!. Tel: 977 32.15.68

¡¡¡20€!!! JESSY espectacular ma-sajista. Tel: 653.613.385

ABuElA SEXY “30€”. Tarragona centro. Tel: 615.480.455

NOVEDAD NIñATA cañera JES-SICA. Fiestera, juguetona. Tel: 608.112.493

mARÍA CARIñOSA. REuS. TEl. 604.127.504

REuS. ANA mulata, rellenita, pechugona, cariñosa, com-pletita. Francés. Particular. Tel. 688.364.500

¡NOVEDAD! lAuRA brasileña. 23 añitos. Sexy, atrevida. Tel. 638.185.062.- 24horas-

muñEQuITA CHOCOlATE. Dulce masaje 25€ completo. Reus. Particular. Tel: 631.876.964

AmIGAS CARIñOSAS, viciosas. 25€. Reus. Tel. 696.255.672

¡¡¡NOVEDAD!!! SORAYA árabe. Viciosa juguetona. 24hrs. Tel: 636.737.720

¡¡NOVEDAD!! JOVENCITA, fieste-ra, sexy. kAREN 22 añitos, el pla-cer que buscas... Tel. 688.421.075 -24h-

ABuElITA TODOTERRENO EXU-BERANTE. Tel: 683.422.625

mADuRITA. RECIBO sóla. Máxi-ma discreción. Tel. 698.390.293

¡SEGuR ElI! Madurita brasi-leña. Fiestera, besucona. Tel: 672.503.016

mIRIAm TODO SÍ. Griego. Tel. 648.132.051

SEñORA mADuRITA. Cariño-sa. Para señores solventes. Tel. 634.690.215

CASA CRISTINA. Latinas y Espa-ñolas, culitos calientes. Tarrago-na. Tel. 977 21.49.29

REllENITA 25 . Muy compla-ciente. Tel: 642.044.059

JOVENCITA NATAlIA 19 AñI-TOS. Caliente, juguetona. Tel. 688.421.085 -24h-


TRAVESTI TATIANA. Sí a todo. Tel. 680.874.562

EmPRESARIA CATAlANA EJE-CUTIVA no profesional, riguro-sa discreción. Chalet privado. CREIXELL. Tel. 691.087.230

CARlA EN El VENDREll. 120p. Toda clase de servicios. Tel. 657.248.749

lESlIE ¡¡NuEVA en lA PINE-DA!! Particular. Económico. Tel. 658.090.644

RuBIA ECONÓmICO. Hago de todo. Tel. 688.269.587 –REUS-

SEGuR BRuNA. Jovencita fiestera. Todos servicios. Tel: 603.119.896

¡¡¡DANIElA NuEVA REuS!!! Máxima discreción. Tel: 688.284.029

¡¡fIESTERA CATAlANA!! Ar-diente, entregada, supervicio-sa. Sin engaños. SEGUR. Tel. 653.103.491


“CONEJITO PEluDO linda mulatita” 20€. Tel. 653.561.100 –REUS-

RuBIA fIESTERA DIANA. Placer sin límites. Tel: 648.514.855 - 24h-

¡¡¡30€!!! JOVENCITA. Francés completo. Tel: 646.240.223

“PElO lARGO rubia seductora” 20€. Tel: 625.837.798 –REUS-

SEñORA. DISCRETO. Vendrell. Tel: 683.100.761

lA PINEDA. ESPAÑOLA. Discre-to. Tel. 689.948.342

CHICA áRABE. Si me pruebas repetirás... Tel. 693.689.953

¡¡NOVEDAD!! REUS RUBÍ 18ª. Tel. 633.805.896

¡¡NOVEDAD!! luCIA. Todo terreno, fiestera total. Tel: 638.076.098 – 24 hrs-

VENTA ObrA NuEVA EN plENO cENTrO dE TArrAgONA. comte de rius, al lado de la rambla. 125m2 útiles, 4 habitaciones y 2 baños. con solárium. Más información en 977.2147.13

SE AlQuIlAN pISOS NuEVOS EN TArrAgONA.

pisos exteriores de 1 a 4 habitaciones

en el complejo royal Tarraco, cercano a la

universidad. gimnasio y piscina. comunidad

incluida. parkings desde 25€/mes. descuento para residentes en el

gimnasio. desde 450€/mes. 977.21.47.13. royal.

promysa.com

ATENcIóN INVErSO-rES, VENTA dE pISOS NuEVOS exteriores de 1 y 2 dormitorios en Ta-rragona ciudad. desde 75000 euros. rentabi-lidades anuales entre el 5% y hasta el 6,5% solo por renta. Tasa de ocupación superior al 90%. Excelente in-versión. posibilidad de comprar el piso vacío o con inquilino y con-trato de obligado cum-plimiento. 977.21.47.13

VENTA dE lEÑA NIZA-------------------------------

lEÑA dE grAN cAlIdAd

ENcINA, OlIVO, AlMENdrO.

MuY buEN prEcIO

--------------------------------TElS: 645 454 675

691 663 847

Se hacen todo tipo de mantenimien-to, colocación de osmosis, descalci-ficadoras, electri-cidad, fontanería, carpintería, contra-incendios, pintura.Tel. 615891932

SE AlQuIlA dESpA-cHO-OFIcINA en el vivero empresarial del complejo royal-Tarraco. El vivero dis-pone de 13 oficinas de distintos tama-ños, salita de espera, sala de reuniones, baños y parking. Es-pacio de coworking para autónomos. Sin costes de alta. par-king incluido. dere-chos especiales para el complejo deporti-vo. desde 150€/mes. 977.21.47.13

VENdA plAçA dE pArQuINg c/Vio-lant d’Hongria, 9 de Sant pere i Sant pau. Tel. 619.802.730

precisamos incorpo-rar: ASESOrES ENEr-gÉTIcOS pYMES. -Necesario vehículo propio-Alta en la S.S. - Fijo + comi-siones. Enviar cV: [email protected]

rEuS. AlQuIlO pEQuEÑO AlMA-cÉN. Fácil aparca-miento. 40€. Tel: 666.140.989

4730/11/2015 diarimésCLASSIFICATS

Carrer Manuel de Falla, 12 baixos 43005 Tarragona

Tel. 977 21 11 54 - Fax: 977 21 47 21Horari: de dilluns a divendres

de 9 a 14 h i de 16 a 19 h

• Targeta de crèdit · En metal·lic• Transferència bancàriaCajaMar: 3058 4001 63 2720006075Banco Santander: 0049 1877 46 2110735856Banco Polular: 0075 0358 79 0600484554BBVA: 0182 5400 29 0201550268IBERCAJA: 2085 9507 86 0330400870

FORMA DE PAGAMENT

anuncis classificatsClassificat bàsic

0,37 € x paraula+ 21% IVA

Classificat destacat

0,37 € x paraula+ 2,50€ (requadre)+ 21% IVA

Classificat mòdul17 € x dia+ 21% IVA

Classificat destacat color0,60 € x paraula+ 2,50€ (requadre)+ 21% IVA

OFERTES: 3 dies + 1 gratis / 7 dies + 3 gratis

Classificat fotoColor: 57€B/N: 47€(Màx: 4 paraules)

10 dies + 4 gratis

Classificat destacat amb foto

30 € x dia+ 21% IVA

OPORTUNITAT!Tarragona!

Pis de 3 habitacions, pàrquing i traster a l’avinguda Rovira i Virgili. Tercera planta amb ascensor. 134.00 €.Tel. 977 342543

000 000 000

48 diarimés 30/11/2015 A L’ÚLTIMA

SUDOKU

Nivell mitjà

Nivell fàcil

Completeu el taulell, dividit en nou quadrats,

omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir

cap número en una mateixa fila ni en una mateixa columna, ni

dins de cada quadrat.

19º

Estat del celCel serè en general amb només alguns estrats baixos a punts de Ponent fins a mig matí.

PrecipitacionsNo s’esperen precipitacions.

VisibilitatEntre bona i excel·lent en conjunt, tot i que es formaran bancs de boira i boirina matinals a valls i fondalades de l’interior, es-sent puntualment persistents fins a mig matí a Ponent.

VentEl vent bufarà fluix i de direcció variable, amb predomini del terral al litoral a l’inici i al final del dia, i del component sud i oest al centre de la jornada.

EL TEMPS

4ºMàxima Mínima

L’ACUDIT Napi

RedaccióUn conreu de safrà ecològic, una web amb paquets turís-tics per a persones discapacitades, una botiga on es fan classes de brodat o el primer alberg juvenil de la ciutat de Tarragona. Són algunes de les sis iniciatives guardo-nades en l’edició d’enguany dels Pre-mis Emprèn, convocats per la Diputació de Tar-ragona per distingir nous projectes empresarials, i també empreses consolidades i d’altres en vies de recuperació. Dotze projectes més han obtin-gut un reconeixement i, un tretzè, una menció especial. Els guardons Emprèn en les seves set categories es van desvetllar el divendres a la tar-da en un acte a l’Auditori Diputació, a Tarragona.

En aquesta tercera edició s’havien rebut 65 propostes, de les quals, 9 eren del Camp de Tar-ragona i 16 de les Terres de l’Ebre, amb la partici-pació de 116 persones. Les sis propostes guardo-nades han rebut 5.000 euros cadascuna, i pel que fa als projectes amb reconeixement, han obtin-gut un diploma acreditatiu.

El vencedor de la categoria més social, Em-prèn socialment, ha estat l’empresa de turisme Tgnaccessible.cat, que centra la seva tasca en les persones amb alguna mena de discapacitat. De moment ofereix paquets turístics només per a les Terres de l’Ebre, però aviat ho farà per a persones amb discapacitat que vulguin viatjar a qualsevol punt de la província. A la categoria de les noves empresàries, anomenada Emprèn en femení, s’ha guardonat la proposta de Deltacleta, un ne-goci que està dissenyant rutes cicloturístiques al Deltebre i que ja ofereix el lloguer de bicicletes elèctriques. La d’Emprèn Jove, se l’ha endut el projecte de Tarragona Hostel, el primer alberg juvenil de la ciutat, basat en la convivència entre els hostes, que compta al centre de Tarragona amb 23 places.

D’entre els emprenedors d’Emprèn al Món ru-ral s’ha destacat la tasca del conreu ecològic de safrà de l’empresa Safreb. La primera plataforma de ràdios locals del territori, Radio City Grup, que dóna suport als emprenedors radiofònics, ha guanyat el premi en la categoria d’Emprèn i

Sorprèn. Finalment la botiga Llanes de colors, de Reus, on a banda d’adquirir els productes es re-alitzen classes de ganxet, s’ha endut el premi de la categoria Reempren.

D’entre els projec-tes finalistes, crida especialment l’aten-ció el d’una empresa de l’Arbolí, al Baix Camp, anomenada

The Outdoors Map, que ha creat un mapa inte-ractiu, a través d’una aplicació mòbil i de codis QR –per escanejar amb el telèfon– on es poden trobar activitats de muntanya, llocs d’interès de la natura i els serveis que ofereixen les loca-litats més properes al punt on es troba l’usuari. El contrapunt, en aquest cas negatiu, el posa la categoria Emprèn i consolida, que enguany s’ha donat per deserta. Només hi havia optat una sola empresa.

Els Premis Emprèn són, segons asseguraven des de la Diputació, «un dels eixos centrals de tot un conjunt d’actuacions que des de l’Àrea de Re-cursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació de la Diputació de Tarragona es duen a terme per donar suport a les iniciatives emprenedores i al creixement econòmic, social i sostenible del ter-ritori». A banda, segons l’organisme públic, amb l’objectiu de millorar les competències dels par-ticipants, els mesos d’abril i maig es duen a terme diverses jornades de formació relacionades amb la gestió del temps, la presència a les xarxes soci-als i les competències personals.

L’ens també acompanya a tots els projectes durant el seu procés evolutiu, oferint-los as-sessorament en l’elaboració del pla d’empresa, accions específiques per a la consolidació i les segones oportunitats o sessions de networking. També organitza el Fòrum d’inversió dipta.cat per tal de buscar fonts de finançament.

El lliurament dels guardons el va encapçalar el president de la Diputació, Josep Poblet, qui va destacar «el valor d’aquests premis com a incen-tiu al foment empresarial del territori». Va estar acompanyat de diferents representants d’altres administracions i entitats. L’acte va comptar amb la intervenció de Josep Ramon Nogués, di-rector general del Taller Baix Camp, de Reus.

EMPRESA

EMPRENDRE AMB ENgiNy,

TÉ uN BoN PREMi

Sis projectes originals i innovadors de la província s’han endut un total de 30.000 euros de la Diputació

Els finalistes i els guanyadors van recollir els seus diplomes divendres.

CEDIDA

30 de novembre de 2015

Documents

Transcript of 30 de novembre de 2015