26 - Institució cultural del CICMartí Salom Naharro 1r C EP (Roures) 22. EL COET Adéu, aquí us...
83
26
Transcript of 26 - Institució cultural del CICMartí Salom Naharro 1r C EP (Roures) 22. EL COET Adéu, aquí us...
26
Quadern 26 de Poesia. Juny 2015Publicació interna de l’Escola THAUde la Fundació Institució Cultural del CIC.Avinguda d’Esplugues, 49-53 - 08034 BarcelonaDisseny gràfic: Francesc Orenes i Anna de CasacubertaImpressió: Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-27390-1993
Aquest Quadern 26 de Poesia, s’ha acabatd’imprimir dins del mes de juny dedos mil quinze en els tallers gràfics,
Imp. Guinart, S.L.del carrer Milà iFontanals, 41,del barri deGràcia, aBarce-lona.
26
ESCOLA THAU DE LA FUNDACIÓ INSTITUCIÓ CULTURAL DEL CIC
JOCS FLORALS 2015TREBALLS ESCOLARS DE LAF E S T A D E S A N T J O R D I
Les imatges que il·lustren aquest Quadern 26 de Poesia han estat realitzadesper Anna de Casacuberta
PRESENTACIÓ
Com cada any per Sant Jordi els nostres alumnes, de parvulari a secundària, participen en els Jocs Florals de l’escola. Vull destacar que els Jocs Florals són una tradició fortament arrelada a la Institució i que, per aquest motiu, volem donar-los la rellevància que mereixen, ara amb la publicació del recull de les composicions premiades.
És emocionant deixar-se portar per la lectura d’aquests escrits, intentar capbussar-se en el pensament i la imaginació dels més petits fins a arribar a la maduresa dels més grans.
Agraïm al senyor Quim Torra, molt vinculat a la nostra escola i alhora director del Born Centre Cultural, vicepresident d’Òmnium Cultural, editor i escriptor, que acceptés la presidència d’aquests Jocs Florals.
Esperem que gaudiu de la lectura del present recull de les poesies guanyadores.
Glòria SerranoDirectora
Barcelona, abril de 2015
5
6
7
SANT JORDI AL THAU, 2015
Pregó Sant Jordi
Estimada directora, estimats mestres i alumnes,
En primer lloc, permeteu-me dir-vos que estic molt content de ser aquí perquè després de vint anys venint al Thau, és la primera vegada que hi vinc com a jo mateix. Fins ara, he estat sempre el pare de o el marit de, però avui sóc jo amb nom i cognoms. Gràcies per haver-me convidat!
Enhorabona a tots els guanyadors! Però també, sobretot, animar-vos a tots els qui no heu guanyat que continueu escrivint, que ens seguiu explicant el vostre món, les vostres inquietuds, allò que atrapa la vostra imaginació. Escriviu-ho, no deixeu mai d’escriure! Un amic meu m’acostuma sempre a recordar que per entendre un país, cal haver llegit la seva literatura. Per això avui, com tots els Sant Jordis del món, amb les vostres treballs, hem pogut entendre una mica més Catalunya. Per això són tan importants les tradicions.Aquest any, al Thau, precisament, esteu seguint “les tradicions” com a tema de l’any. Fixeu-vos: a la nostra escola, cada any posem l’accent en uns esdeveniments —Sant Jordi, Nadal, etc— que fan que l’escola Thau sigui com és, amb el seu estil propi, amb la seva manera de ser i de veure i viure el món. Mai, mai, l’escola no és tan bonica com el dia de Sant Jordi. I tots els pares que tenim la sort de poder venir-hi, gaudim d’un esclat de creativitat, d’il.lusió, de literatura, de catalanitat. No perdeu mai aquesta tradició de Sant Jordi!
I permeteu-me també, en una setmana trista per a l’ensenyament a Catalunya (ha mort un professor), que us inviti a reconèixer l’esforç, el treball, la constància, l’estimació que els mestres de l’escola posen cada dia perquè aquesta escola sigui com és. A tots ells, a tots els mestres, moltíssimes gràcies.
Doncs bé, de la mateixa manera que amb els anys i les tradicions hem construït la nostra escola, que tant estimem, també cada un de nosaltres, amb les nostres famílies, hem
convertit les nostres llars en uns llocs màgics, on també les tradicions fan que casa nostra sigui casa nostra.
Igual succeeix amb les nacions, fetes d’història, de cultura, de llengua i de tradicions. I si em permeteu lligar-ho amb el Born Centre Cultural, allà s’hi troba una de les tradicions més estretament lligades amb l’ànima del nostre poble: la llibertat. El Born no són pedres, el Born és un esperit, una manera de ser, de voler ser, de lluitar i de comprometre’s amb un país i amb els valors d’un país, que és el nostre.
És molt important que tingueu present aquesta lluita per la llibertat, aquesta autèntica tradició catalana. No en tenim cap de més important que aquesta. El nostre país viu uns moments extraordinaris. Pau Casals, un dels catalans més universals que hem tingut, deia: “La llibertat no és negociable”. I penso que aquest és el concepte que avui s’imposa sobre qualsevol altre. Avui sabem que no podem ser una mica lliures o tres quartes parts lliures, sinó que som lliures o no ho som. Això és el que estarà en joc a Catalunya aquestes properes setmanes. I espero i confio que ens en sortim.
Moltes gràcies i per molts, molts Sant Jordis. Recordeu que ja fa més de 450 anys que és el patró de la nació catalana.
Visca el Thau i Visca Catalunya!
Quim TorraDirector del Born Centre Cultural
8
JOCS FLORALS DE SANT JORDI 2015
BASES
1. Participen als Jocs Florals els alumnes de totes les etapes de l’escola. 2. Els treballs han de ser individuals i elaborats a classe. 3. Es poden presentar treballs en vers i en prosa. 4. Els treballs en vers són de tema lliure. 5. Els treballs es presentaran signats amb pseudònim i a l’obra s’indicarà el curs i
la classe de l’autor. 6. Cada tutor presentarà una plica tancada amb un full on apareixerà la relació dels
noms i els pseudònims dels alumnes seleccionats de la seva classe. 7. Els treballs en prosa tenen un límit d’extensió de tres pàgines de format DIN-
A4 i s’han de cenyir als temes següents: a) Treballs sobre algun aspecte relacionat amb la figura de Sant Jordi o bé sobre el
tema de l’any “Thau Barcelona, 50 anys”. b) Treballs de tema lliure.
8. Els treballs seleccionats s’hauran de lliurar a la secretària de direcció el dimecres dia 2 d’abril a primera hora del matí.
9. De les poesies guanyadores, el Jurat triarà aquelles que mereixen ser reconegudes amb la distinció de flor natural (millor poema d’amor), englantina d’or (millor poema de pàtria) i viola de plata (millor poema que tracti els valors i l’humanisme cristià).
10. Si la qualitat de les obres no és l’adient, el Jurat pot declarar desert algun d’aquests premis.
11. Com sempre, els premis seran lliurats durant l’acte dels Jocs Florals que se celebrarà a les tres de la tarda del dimecres dia 23 d’abril a l’amfiteatre.
La Direcció març de 20159
10
VEREDICTE
POESIAP5 Guineus El vent Laia Homs Amat P5 Talps Estrelles i estels Lola Bonet Boyer P5 Talps El mar i la lluna Noa Llort Hernàndez P5 Esquirols La marmota Marc Enrich Soler P5 Isards L’esmorzar Èlia Horta Vila 1r A EP El món Pol Jofré Asensio 1r B EP Les gotes Roger Pous Dolz 1r C EP Tinc set anys Martí Salom Naharro 1r D EP El coet Olívia Miquel de la Torre 2n A EP El fantasma Clara Huguet Boira 2n B EP El mar Alexandra Cañellas Franquero 2n C EP Els pirates Pau Olivares Guillem 2n D EP L’arbre Berta Barea Narbón 3r A EP Els músics Martí Cid Torrén 3r B EP La Lluna plena Maria Aliaga Torrens 3r C EP La ment en blanc Carlota Piqué Altimis 3r D EP La tempesta Clàudia Domènech Morist 4t A EP El meu avi Andrea Ros Pérez 4t B EP Un amor de molt de temps Marta Fiol Casas 4t C EP Posta de sol Jana Galofré Lluís 4t D EP Desig Pol Romaguera Pàmies 5è A EP La ràbia Joan Palou Gallego 5è B EP La mort Ferran Escalé Masó 5è C EP Un nou món Mateu Montesinos Navarra 5è D EP Soledat Núria Ibarz Prat 6è A EP Sant Jordi Marc Oliveras Murtra 6è A EP La serp i el ratolí Lucas Cervera Esteve 6è B EP Sol al món Paula Fernández García
11
6è C EP Relat Míriam Sala Rifé 6è D EP Comiat Maria García Juan 1r A ESO Aires de tardor Carla Llevadot Sesmilo 1r A ESO La meva petita cala Paula Terrés Frantz 1r B ESO La nit Jan Marfull Casanovas 1r C ESO A vista de gavina Mireia Grau Carbonell 2n A ESO La son Aleix Núñez Caralt 2n B ESO Línies indefinides Laia Mallafré Martín 2n C ESO Somnis de sucre Bruna Calero Solé 3r A ESO L’illa de l’est Maria Cendra Vilardebó 3r B ESO A tu Joan Manel Serra Carmona 3r C ESO El desig Berta Pla Benet 4t A ESO Un nombre més, una ànima menys Mariona Salat Sàbat 4t A ESO El regal de la vida Maria Peris Escudé 4t B ESO Això és una poesia d’amor Júlia Gumà Gàmez 4t C ESO Vull tenir-te sempre Aina Cabrero Siñol
POESIA VISUAL6è C EP Només ella Aina Hernàndez Artés 1r C ESO La cafetera Carlota Matacàs Vilalta
PROSA2n C ESO Només ella Aina Quintana Lòpez 4t A ESO El regal de la vida Maria Peris Escudé 4t C ESO De pares a fills Andrea Bravo Forn
PREMIS ESPECIALSEnglantina d’Or Desig Pol Romaguera Pàmies (4t D EP)Viola de Plata Un nombre més, una ànima menys Mariona Salat Sàbat (4t A ESO)Flor Natural Un amor de molt de temps Marta Fiol Casas (4t B EP)
12
POESIA
13
14
EL VENT
El vent bufai les papallones se’n van volant,i el meu cor està trist.
Laia Homs AmatP5 A (Guineus)
15
ESTRELLES I ESTELS
Com més lluny de Barcelona,més estels i estrelles hi ha.Mira el cel en silencii allà els veuràs.
Lola Bonet BoyerP5 B (Talps)
16
EL MAR I LA LLUNA
El mar és tranquil,Els peixos es gronxen entre les ones,la Lluna es gronxa al cel de les estrellesi tots són amics.
Noa Llort HernàndezP5 B (Talps)
17
LA MARMOTA
Surt el sol, però és igual,la marmota encara dorm.Quan sigui la primavera,la marmota sortirà,jugarà...i es quedarà!
Marc Enrich SolerP5 C (Esquirols)
18
L’ESMORZAR
M’agrada l’olor del paque el pare fa per l’esmorzar,i l’olor de la Nutellade les creps i els entrepans.
Èlia Horta VilaP5 D (Isards)
19
EL MÓN
El món rodacom una pilota,però no pot botarni pot marcarperquè es pot trencar
Pol Jofré Asensio1r A (Castanyers)
20
LES GOTES
Les gotes cauena tort i a dret,i fan un sorollet.Petites i invisiblescom milers de formigues voladores,jo les miro bocabadatcom cauen al terrat.
Roger Pous Dolz1r B EP (Avets)
21
TINC SET ANYS
Tinc set anys,és genial!Perquè em deixen anar al parc,i també cantar,i ballar,i saltar,i tirar amb arc.
Martí Salom Naharro1r C EP (Roures)
22
EL COET
Adéu, aquí us deixo!Me’n vaig propulsat!Si el cosmos m’agrada no penso tornar!Algú trobaréque em vulgui adoptar!
Olivia Miquel de la Torre1r D EP (Til·lers)
23
EL FANTASMA
«Uuuuuuuuuuhhhh!!!»Hi ha un fantasma blancque s’asseu al banc.Passa un senyor elegantamb corbata i amb guants.Passen nens i nenestot saltironanti quan el veuen s’espanteni surten cridant«Aaaaaaahhh!!!»
Clara Huguet Boira2n A EP
24
EL MAR
De dia és or pintat de blau,de mica en mica es va esborrant.Al vespre, paper de plata arrugat,i, a la nit, paper blau brillant.Quan hi ha tempestatot es trenca,se m’enfonsen els somnisd’aquell paradís meravellós.
Alexandra Cañellas Franquero2n B EP
25
ELS PIRATES
Els pirates tenen canonsdins els seus galions.Quan els ataquens’hi tornen disparant.Troben molts tresorsi aborden altres vaixells.Amb les espases enlaireningú no els pot aturar.Els agrada molt jugar,quan comencen ja no es poden parar.
Pau Olivares Guillem2n C EP
26
L’ARBRE
L’arbre té un color molt viui és al costat del riu.L’arbre té el color verdi brilla com un julivert.Quan li cauen les fullesja no m’agrada tant,però això passa molt ràpidi torna a florir.M’agraden els arbres que viuen amb mi.
Berta Barea Narbón2n D EP
27
ELS MÚSICS
Hi ha un grup de músicsque toquen molt béal costat d’un arbreproper a un roser.
La gent que passa per allàels escolta atentamenti ells, agraïts, toquen una altra cançóamb molta imaginació.
Aquests músics són les orenetesque han vingut amb la primavera.Piulen per a la genti tothom està molt content.
Martí Cid Torrén3r A EP
28
LA LLUNA PLENA
La lluna plena s’esténen un fons il·luminat d’estrelles.Et saluda amb una veubaixeta i aguda.
Els carrers ja comencen a vestir-se de negrefins que tot queda fosci només resplendeix la lluna plena
Els carrers ja comencen a obriri la lluna ja se’n va a dormirperquè ella ha acabat de lluir.
Maria Aliaga Torrens3r B EP
29
LA MENT EN BLANC
Tinc la ment en blanc,no tinc pensaments,no sé com escriure poesia.
Estic trista i enfadada.No puc fer resperquè estic bloquejada.
Ara me n’adono,que ho he pogut aconseguir:he escrit una poesia i m’he divertit.
Vull tornar a repetiraquest moment tan divertit.
Carlota Piqué Altimis3r C EP
30
LA TEMPESTA
Tota la pluja ressona,enmig de la foscor.El silenci desapareixquan ve el tro.
Les gotes omplen les cascades,els rius, els llacs i els pantans.Els peixos amb la remors’espanten amb un sobresalt.
Clàudia Domènech Morist3r D EP
31
EL MEU AVI
Quan me’n vaig a dormirabans miro per la finestra.
La nit és clara,un estel brilla.T’escolto i penso:ets amb mi.Et parlo i m’escoltes,em protegeixes i no t’enfades,em sento tranquil·la i contenta.
L’estel brilla;ets aquí,ja puc dormir.
Andrea Ros Pérez4t A EP
32
UN AMOR DE MOLT DE TEMPS
Ja són vellets tots dosi els costa caminar,però encara els veuràsagafats de la mà.
Tot i que del seu mónno en queden més que cendres,es diuen a l’orellales paraules més tendres.
Tot recordant els rodolinsque se’ls han ficat cor endins,els ocells piulen al seu costati els avis se segueixen estimant.
Marta Fiol Casas4t B EP
33
POSTA DE SOL
Avui veig el cel rosat,taronjós,vermellós com la sangi radiant.
Una mitja esfera s’adorm i s’amagarere les muntanyes fosquesensucrades pel cap.
Rere l’arbre despullatveig tot aquest espectacle,asseguda en una cadira vellad’aquells temps tan llunyans.
Jana Galofré Lluís4t C EP
34
DESIG
Desitjo un llapis per dibuixar somriuresi una goma per esborrar-ne les llàgrimes.Si has de plorar, que sigui de riure.Si has de perdre, que sigui la por.Al matí i a la nit, un nou somriure.El teu país, que el vegis ben lliure,i que cada nou dia sigui el millor.
Pol Romaguera Pàmies4t D EP
35
LA RÀBIA
La ràbia és un sentimentnormalment molt violent.Qui la fa se la busca,la ràbia és brusca.
La ràbia et descontrola,com en el pati de l’escola.La ràbia et controlai deixes anar una bola.
De vegades crides,altres vegades pegues.Això és la ràbia,la ràbia violenta.
Joan Palou Gallego5è A EP
36
LA MORT
La mort és una realitatque ve i no podem aturar.
És trista i negra com la nit,ve un cop a la vida i deixa un buit.
Quan un neix té les hores comptadesperquè sap que un dia la mort el visitarà.
Aprofita bé les hores, que un dia s’acabaran.Juga, salta, corre, balla, canta i estima.Aprofita bé el temps, que un dia tot s’esfumarà.
Pots enganyar la mort totes les vegades que vulguis,però saps que un dia et visitarài la teva vida s’acabarà.
Ferran Escalé Masó5è B EP
37
UN NOU MÓN
Com seria un nou mónon la natura fos la reinade tots els continents.
Com seria un nou mónon no hi hagués ni guerresni fronteres.
Com seria un nou mónsense malaltiesi amb moltes alegries.
Com seria un nou mónsense políticsni lleis absurdes.
Com seria un nou món.
Dedicat a la Terra
Mateu Montesinos Navarra5è C EP
38
SOLEDAT
Estic sola,no hi ha ningú.M’he quedat atrapada,per sempre,en el silenci.
Núria Ibarz Prat5è D EP
39
SANT JORDITothom està content en un dia com aquest,que els carrers s’omplen de rialles,petons i abraçadesi hi ha roses i rosersper tots els llocs i cantonades.
Les llibreries són plenes.Adults, joves, nens i nenes...,tothom vol un llibre per comprarque després regalarà.
I la família arriba a casadesprés de donar tots els presentsi passar per casa l’àviai saludar els parents.
Però l’endemàla gent torna a treballar.A l’escola no es fa festa,i els carrers s’han tret el vestit de vermelli porten el de color gris, el de sempre.I enyoren ahiri com van gaudir,però es consolen pensantque l’any que vees tornarà a repetir
40Marc Oliveras Murtra
6è A EP
LA SERP I EL RATOLÍ
Hi havia una vegada una serpque a prop del seu cau voltava.Anava buscant un ratolí per engolir,cosa que, a ella, gaire no li costava.
«No te’m mengis, tingues pietat de mi»,suplicaven tots els animalons abans de morir.
«Jo, una majestuosa serp,per què d’un ratolípietat he de tenir?»,remugava el rèptil.
«Doncs, no ho sé...Però un favor et podria fer.Ajudar-te, potser,en coses que no fas bé.»
«I tu, què fas,que no puc fer,rata de poc traç,si es pot saber? »
41
«Podríem fer aquest tracte:és que tu, que no tens extremitats,en el sentit del tactehi deus tenir dificultats!»
«La meva llengua bífida i divididaés gran part la meva vida.És el meu òrgan del tacte,doncs poques opcions tens de tracte.»
«Però m’és igual, et perdono la vida.»«Oh, gràcies, gran serp!El meu agraïment no té mida!»
Lucas Cervera Esteve6è A EP
42
SOL AL MÓN
Vago per un món captairesense rumb ni finalitat,caminant duc peus descalçosi el cap tot enfonsat.
He perdut la meva vida,que a poc a poc s’ha ensorrat,he perdut la meva ànima,abandonada molt enllà.
Jo ja no busco el sol radiant de l’alba,perquè em faria recordar,no m’ajec a un clar de lluna,perquè em faria enyorar.
Miro endavant per les esperancesque encara no han marxat,visc dels somnisque no s’han apagat.
Creix el meu sentit de culpaque em ressona pel cap,creix com branques que s’arreleni m’escanyen sense pietat.
43
Veig el vent de les muntanyesmorint-se a poc a poc al meu costat,veig el silenci que anhelavai com passa el temps, oblidat.Un temps absent, un sospir apagat,mentre les meves petjades es perden per pobles i ciutats.
El terror que em perseguia en la vidaara és silenciosa soledat,tot i que no es res més que l’ombradels meus ulls empresonats.Ulls de cendra,sense vida,que oculten el meu passat.
Paula Fernández García6è B EP
44
RELAT
Mar de parauleson la marea onejantens relata amb paciènciauna història.
Un mar amb un destíper fer somriure o plorar,com aquell qui ho va sentir,als altres que ho hauran de llegir.
Un mar de colorsperquè joves, adults i vellstots puguin gaudirdel plaer de llegir.
Míriam Sala Rifé6è C EP
45
COMIAT
Et dic adéuamb un fil de veu.Els ulls se m’entelen,un sospir,un pensament...Ja s’ha fos.On ets?Ja no et veig.Te n’has anat.
Maria Garcia Juan6è D EP
46
LA MEVA PETITA CALA
Les petjades dels caminants,sobre la fina sorra daurada.El sol hi bat de carai les ones acompanyen el mar.
Els núvols pengen del blau celcom trossos estripats de cotó de sucre.Les barquetes, com taques blanques enmig de la immensitat,es balancegen tranquil·les i calmadesesperant poder retornar a la llar.
El sol comença a amagar-se i els núvols es van retirant.A poc a poc les estrelles comencen a mostrar-se,i les petjades dels caminants desapareixenamb la negror de la llarga nit.
Paula Terrés Frantz1r A ESO
47
AIRES DE TARDOR
Sento l’olor del boscamb la seva fresca aroma,les fulles caigudesen catifa d’or.
Sento el perfum de castanyai l’escalfor del braser,i la flaire de cocod’aquell panellet.
Sento la cançó del riui el silenci de les pedres,mentre el martinet refilai canta la cadernera.
Carla Llevadot Sesmilo1r A ESO
48
LA NIT
Sobre l’herba fresca del campamb la brisa freda udolant,el cor encongiti la respiració glaçada,amb la soledat oferint-me consol,espero l’arribada del sol.
Jan Marfull Casanovas1r B ESO
49
A VISTA DE GAVINA
Entre dos núvols de cotó,veig un petit indreton hi feineja un tractorprop d’un florejat caminet.
És ple de planes verdes,que semblen cosidesper una filadoraque mil mantes té enllestides.
També veig una costa retallada,amb turistes prenent el sol.Gaudeixen d’una agradable estadamentre jo, satisfeta, aixeco el vol.
Mireia Grau Carbonell1r C ESO
50
LA SON Quantes vegades et cridoi, presumida, no vols venir!Aleshores em fas embogir.
Altres, en canvi, vénsi, sense previ avís, abandono el cos i em rendeixo immediatament.
Però quan més t’admiroés quan arribes plàcidament,jugues amb els meus pensamentsi m’envoltes poc a poc,dolçament.
Aleix Núñez Caralt2n A ESO
51
LÍNIES INDEFINIDES
Hem crescutseguint els passosd’aquells que ens precedeixen,per definir les línies que traçarem.
Pel blanc costarà avançar,a batzegades podrem esfondrar-nossense enfocar el camíper on continuar.
Ens imposarem barreresper por i temor a no ser nosaltres,però en algun moment s’esvairani, sols, en farem grans.
Laia Mallafré Martín2n B ESO
52
SOMNIS DE SUCRECom una papallona sortida del capoll,com la rosada d’un matí primaveral,imatges i sons inundenel pensament del nen.Tot és nou, tot és bell.
Rialles es fonen amb il·lusionsi contrasten amb la tristesa dels més gransque s’han oblidat des de fa tempsde les meravelles del món.
Fins l’objecte més petit,fins el racó més senzilles reflecteixen als seus ullscom una brillant espurna de llum.
No coneix la mentida,no coneix la frustració,tot són somnis de sucrei núvols de cotó...
Com el cant més fi d’una merla,com la cascada del riu més profund,imatges i sons inundenel pensament del nen.Tot és nou, tot és bell.
Bruna Calero Solé2n C ESO 53
L’ILLA DE L’EST
Fent memòriava sentir mil espurnes,des de l’estiutots dos fugint del dolor.
S’amaga,només a l’illa,el secret del seu desamor.
S’amaga,ancorat als seus cors,tot el plor.
S’amaga,a la platja estesa al solla necessitat de retrobar-se.
Maria Cendra Vilardebó3r A ESO
54
A TU
Tranquil, és com em sento al teu costat,em giro i veig els teus ullscom dues flames que em vigilen i m’atrapenal teu encant.
El teu rostre és com una obra d’art,que m’enamora i em captura a cada instant.
Les teves mans semblen d’àngel,que em toquen i no puc parlar.
Tota tu ets una rosaque m’embolica en les seves mans.
Joan Manel Serra Carmona3r B ESO
55
EL DESIG
El cel envejael blau de la mar,el núvol cobejael blanc de la perlai la lluna anhelala llum del sol.
Berta Pla Benet3r C ESO
56
UN NOMBRE MÉS, UNA ÀNIMA MENYS
Caminant mirant el terraes pregunta què li passa,en aquests momentsno es reconeix massa.
Cames tremoloses,cor fatigat,suor fredaa l’escassa edat de vuit anys.
Estreny els punys amb força,vol notar-se les mans.Tanca els ullstan sols uns instants.
Vol deixar de pensar.No pot acceptari, per un moment,intenta imaginar
que té la pell més clarai a les nits no passa gana;que allà on viuno neix amb el futur escrit;
57
que la cultura no és sinònim de tortura;que el sexe no dictarà el seu gènerei, aquest, les seves possibilitats.
Que el maquillatge no li servirà nomésper tapar cops,dignitat, dolors,plors, temors.
Sap que cada passa que faés un retrocés en la seva llibertat.Que quan arribi a l’altari les mans d’aquell ésser la vulguin tocar,la seva ànima es perdràentre crits ofegats en el coixí,entre ràbia mastegadai empassada.
Mariona Salat Sàbat4t A ESO
58
AIXÒ ÉS UNA POESIA D’AMOR
Això és una poesia d’amorque no es pot expressar amb paraules.Per això guardo el llapis a l’estoigi us deixo el que resta a vosaltres.
Júlia Gumà Gàmez4t B ESO
59
VULL TENIR-TE SEMPRE
Mil cançons de bressol,contes que desperten rialles,totes les passejades sota el soli la bandera blanca a nostres baralles.
De plata és el teu cim,d’or és el teu cor,del teu ajutsempre he viscuti el teu somriureem farà viure.
Dos ulls plens de saviesa,petons més dolços que l’anís,cedint-me el temps de la teva vellesam’has ensenyat molt més del que he vist.
De plata és el teu cim,d’or és el teu cor,del teu ajutsempre he viscuti el teu somriureem farà viure.
Aina Cabrero Siñol4t C ESO60
POESIA VISUAL
61
62
PASSEIG
Aina Hernández Artés6è C EP
63
CAFETERA
El barretper treure el fumi el nas per omplir les tasses,fan que sigui l’alegriade la gran majoriaen qualsevol moment del dia.
Perquè un cafè calentés fantàstic al matíper parar de dormir.
Carlota Matacàs Vilalta1r C ESO
64
PROSA
65
66
NOMÉS ELLA
Res més em fa vibrar la sang. Cap altra cosa la sento dins els ossos. Res és més sincer que ella, tot i que m’oculta un munt de secrets que sé indubtablement que mai no m’explicarà. Tampoc hi ha res més que em faci dansar així, movent braços i cames, com si l’energia que em provoca hagués de durar per sempre. Quan estic amb ella, crec que podria cridar i el món sencer s’aturaria només per escoltar-me. Em provoca tot tipus d’emocions —passió, sensacions prohibides, sospirs i somriures que només ella em fa sentir. Aquelles pessigolles que em fan oblidar el dolor, les tempestes. A ella que no li importa el que els altres puguin pensar o dir. Ella, que mai no porta màscara i que me la treu quan jo en porto. Ella, que és preciosa porti el que porti. Ella... la música.
Aina Quintana2n C ESO
67
EL REGAL DE LA VIDA
Segurament t’has preguntat moltes vegades: «Què hi fas aquí? », «Per què tu? » Qui no s’ho ha preguntat mai? La vida és un regal. És, purament, casualitat. Per això tenim el privilegi i el dret a viure-la, a ser feliços. Mereixes ser feliç, oblidar-te dels petits problemes i saber gaudir de la vida. És un camí ple d’entrebancs, petits o grans, però que sempre podràs superar.
La vida és un privilegi. Riure, plorar, córrer i saltar..., regals que t’han donat. Valora-ho i comença a viure. Oblida’t de tot el que et fa estar malament, aprèn a estimar-te. Has de saber com ets, acceptar-ho i superar-te per ser millor. Però, el primer pas, estima’t. Estima la teva manera de ser, estima els teus pensaments, idees i desitjos. Estima tot el que t’envolta perquè tot val la pena. Tu ets aquí. Ets tu el qui controla aquest petit món i aconsegueix canviar-lo amb un somriure.
La vida no és fàcil, feliç i perfecta en tots els aspectes, però tu ets qui escull el camí i la manera com el recorres. Sigues feliç.
Marina Peris4t A ESO
68
DE PARES I FILLS
Des que no aixecava dos pams de terra que el meu pare m’aixeca cada matí i em porta a l’escola. Em desperta amb l’esmorzar preparat i, ja encorbatat i preparat, espera que la meva germana i jo acabem d’esmorzar, sempre amb presses. Un cop m’ha deixat davant de la porta de l’escola em mira allunyar-me i sé que somriu, pensant en tots els anys passats repetint aquest ritual. Gràcies per cada un d’ells!
Gràcies per aquella abraçada sense motiu, que saps que li importes; per la seva manera de vetllar perquè tothom estigui bé, que saps que es preocupa; per la seva manera d’anteposar-te a qualsevol altra cosa, que saps que t’estima. De mares n’hi ha moltes, totes diferents però alhora molt iguals, i ja se sap que per a cadascú no hi ha millor mare que la seva.
La meva cara infantil, de galtes rosades, mostra un somriure trapella al món. Les meves mans vacil·lants atresoren un paquet: és el meu regal d’aniversari. Mentrestant, la mà de la meva mare em va amanyegant els cabells rinxolats. El meu pare ens fotografia per immortalitzar el moment ja que, segons ell, «no cada dia es fan sis anys». Han passat uns quants anys des d’aquest moment i ja no recordo què és el que em van regalar, però mirant aquesta fotografia puc tornar a la meva infància més llunyana, dolça, plena, feliç. Gràcies per ser-hi.
69
Ara ja em vaig fent gran i vull sortir, lluitar i menjar-me el món. Però vosaltres encara sou allà, intentant retenir-me una estona més. Em dieu: «espera’t, encara et queda molt per aprendre». Aleshores el meu esperit juvenil es rebel·la i una part de mi que jo no coneixia comença a sorgir. El meu jo irracional, el meu jo que sent, el meu instint, la meva consciència em diuen: «viu, pensa amb el cor i no amb el cap, estima, descobreix, experimenta». I m’enfado, m’enfado amb vosaltres perquè no em deixeu; però també m’enfado amb mi mateixa perquè sé que d’aquí a uns anys ja no hi sereu per guiar-me, per aconsellar-me, i em sentiré perduda i serà aleshores quan hauré de créixer.
D’aquí a uns anys seré una persona madura, complerta i que sap pensar per si mateixa. Seré independent i em podré valdre per mi mateixa. Hi haurà moments en què us trobaré a faltar i aleshores és quan començaré a valorar-vos de debò, ja que un no sap el que té fins que ho perd. Tot i així, també sabré que si torno a casa m’esperareu amb els braços oberts.
Andrea Bravo Forn4t C ESO
70
PREMIS ESPECIALS
71
Englantina d’Or
DESIG
Desitjo un llapis per dibuixar somriuresi una goma per esborrar-ne les llàgrimes.Si has de plorar, que sigui de riure.Si has de perdre, que sigui la por.Al matí i a la nit, un nou somriure.El teu país, que el vegis ben lliure,i que cada nou dia sigui el millor.
Pol Romaguera Pàmies4t D EP
72
Viola de Plata
UN NOMBRE MÉS, UNA ÀNIMA MENYS
Caminant mirant el terraes pregunta què li passa,en aquests momentsno es reconeix massa.
Cames tremoloses,cor fatigat,suor fredaa l’escassa edat de vuit anys.
Estreny els punys amb força,vol notar-se les mans.Tanca els ullstan sols uns instants.
Vol deixar de pensar.No pot acceptari, per un moment,intenta imaginar
que té la pell més clarai a les nits no passa gana;que allà on viu
73
no neix amb el futur escrit;que la cultura no és sinònim de tortura;que el sexe no dictarà el seu gènerei, aquest, les seves possibilitats.
Que el maquillatge no li servirà nomésper tapar cops,dignitat, dolors,plors, temors.
Sap que cada passa que faés un retrocés en la seva llibertat.Que quan arribi a l’altari les mans d’aquell ésser la vulguin tocar,la seva ànima es perdràentre crits ofegats en el coixí,entre ràbia mastegadai empassada.
Mariona Salat Sàbat4t ESO A
74
Flor Natural
UN AMOR DE MOLT DE TEMPS
Ja són vellets tots dosi els costa caminar,però encara els veuràsagafats de la mà.
Tot i que del seu mónno en queden més que cendres,es diuen a l’orellales paraules més tendres.
Tot recordant els rodolinsque se’ls han ficat cor endins,els ocells piulen al seu costati els avis se segueixen estimant.
Marta Fiol Casas4t B EP
75
76
ÍNDEX
77
78
ÍNDEX GENERALNom Nivell Títol Pàgina
Aina Cabrero Siñol 4t C ESO Vull tenir-te sempre 60Aina Hernàndez Artés 6è C EP Passeig 63Aina Quintana Lòpez 2n C ESO Només ella 67Aleix Núñez Caralt 2n A ESO La son 51Alexandra Cañellas Franquero 2n B EP El mar 25Andrea Bravo Forn 4t C ESO De pares i fills 69-70Andrea Ros Pérez 4t A EP El meu avi 32Berta Barea Narbón 2n D EP L’arbre 27Berta Pla Benet 3r C ESO El desig 56Bruna Calero Solé 2n C ESO Somnis de sucre 53Carla Llevadot Sesmilo 1r A ESO Aires de tardor 48Carlota Matacàs Vilalta 1r C ESO La cafetera 64Carlota Piqué Altimis 3r C EP La ment en blanc 30Clara Huguet Boira 2n A EP El fantasma 24Clàudia Domènech Morist 3r D EP La tempesta 31Èlia Horta Vila P5 Isards L’esmorzar 19Ferran Escalé Masó 5è B EP La mort 37Jan Marfull Casanovas 1r B ESO La nit 49Jana Galofré Lluís 4t C EP Posta de sol 34Joan Manel Serra Carmona 3r B ESO A tu 55Joan Palou Gallego 5è A EP La ràbia 36Júlia Gumà Gàmez 4t B ESO Això és una poesia d’amor 59Laia Homs Amat P5 Guineus El vent 15Laia Mallafré Martín 2n B ESO Línies indefinides 52Lola Bonet Boyer P5 Talps Estrelles i estels 16Lucas Cervera Esteve 6è A EP La serp i el ratolí 41-42Marc Enrich Soler P5 Esquirols La marmota 18Marc Oliveras Murtra 6è A EP Sant Jordi 40Maria Aliaga Torrens 3r B EP La Lluna plena 29Maria Cendra Vilardebó 3r A ESO L’illa de l’est 54Maria García Juan 6è D EP Comiat 46Marina Peris Escudé 4t A ESO El regal de la vida 68Mariona Salat Sàbat 4t A ESO Un nombre més, una ànima menys 57-58
79
Mariona Salat Sàbat (4t A ESO) Viola de Plata Un nombre més, una ànima menys 73-74Marta Fiol Casas 4t B EP Un amor de molt de temps 33Marta Fiol Casas (4t B EP) Flor Natural Un amor de molt de temps 75Martí Cid Torrén 3r A EP Els músics 28Martí Salom Naharro 1r C EP Tinc set anys 22Mateu Montesinos Navarra 5è C EP Un nou món 38Mireia Grau Carbonell 1r C ESO A vista de gavina 50Míriam Sala Rifé 6è C EP Relat 45Noa Llort Hernàndez P5 Talps El mar i la lluna 17Núria Ibarz Prat 5è D EP Soledat 39Olívia Miquel de la Torre 1r D EP El coet 23Pau Olivares Guillem 2n C EP Els pirates 26Paula Fernández García 6è B EP Sol al món 43-44Paula Terrés Frantz 1r A ESO La meva petita cala 47Pol Jofré Asensio 1r A EP El món 20Pol Romaguera Pàmies 4t D EP Desig 35Pol Romaguera Pàmies (4t D EP) Englantina d’Or Desig 72Roger Pous Dolz 1r B EP Les gotes 21
80
Quadern 26 de Poesia. Juny 2015Publicació interna de l’Escola THAUde la Fundació Institució Cultural del CIC.Avinguda d’Esplugues, 49-53 - 08034 BarcelonaDisseny gràfic: Francesc Orenes i Anna de CasacubertaImpressió: Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-27390-1993
Aquest Quadern 26 de Poesia, s’ha acabatd’imprimir dins del mes de juny dedos mil quinze en els tallers gràfics,
Imp. Guinart, S.L.del carrer Milà iFontanals, 41,del barri deGràcia, aBarce-lona.
26
