CONGRÉS A VALL-DE-ROURES culturals 20 Calaceit … · Montclús, H. Moret, J. Motis, A. Orús, J....

CONGRÉS A VALL-DE-ROURES

C m

y kC m

y kAny 4 • núm. 26 • La Franja, abril de 20031,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Entrevista aJosé LuisBruallaEl periodistaribagorçà ensexplica elsorígens i el paperactual deRàdio Benavarri

Pre

sent

ació

d’u

na d

e le

s po

nènc

ies

al I

Con

grés

Mat

arra

ña M

ágic

o

El catalàdesapareixper art de màgia

Jornades sobre les llengüesMestres, pares i sociolingüistes esreuneixen a Fraga i a Osca per analitzar elfenomen migratori als territoris bilingües

DinópolisEn pocs diess’obrirà la seu aPena-rojad’aquest museudel paleolític, lasegona eninaugurar-sedesprés de lade Terol

JOSE

P P

UC

HE

CONGRÉS A VALL-DE-ROURES

El catalàdesapareixper art de màgia

del 12 al 27 d’abril

L'any 1995, la Conferència Generalde la Unesco va declarar el dia 23d'abril Dia Mundial del Llibre.

El llibre és una eina important dereflexió i educació. Actualment elsnous suports electrònics han obertmés possibilitats a la lliure difusiómés possibilitats a la lliure difusiód'idees i a la creativitat per mitjàd'idees i a la creativitat per mitjàde l'escriptura. La diversitat i lacomplexitat de cultures tenen avuimés mitjans per donar-se a conèixeri per fer-se entendre.

jornadesculturals

Calaceit

dia mundialdel llibre

2003

Al Saló de Plens de l’AjuntamentInauguració de l’exposicióDesideri Lombarte:Ataüllar el món des del MolinarA càrrec de Pepa NoguésL’exposició estarà oberta fins al dia 19 d’abril de10 a 13h i de 17 a 20h

Al Teatre MunicipalActuació de Túrnez & Seséque presentaran el seu disc Quedarà la paraulaamb poemes de Desideri Lombarte

Al Saló de PlensTaula redona:Escriptors i territori. El cas de la FranjaModerada per Màrio Sasot, periodista i crític literariAmb la participació de:Esteve Betrià, escriptor i director dels Quadernsde les CadollesJosep Murgades, crític literari i professor de laUniversitat de BarcelonaAntonio Pérez Lasheras, professor titular de laUniversitat de Saragossa i director literari de PrensasUniversitariasLluís Rajadell, escriptor en català i periodista delHeraldo de AragónAndreu Carranza, escriptor

Al Saló de PlensRecital de poemes de Desideri Lombartea càrrec d’Antoni Bengochea

A la Sala d’Exposicions de l'AjuntamentInauguració de l’exposicióPoema Fotogràfic de Jesús Pallarés ambtres entreteniments de José Miguel GràciaL’exposició estarà oberta fins al dia 27 d'abril de10 a 13 h i de 17 a 20 h

A la PlaçaConcurs de dibuix al carbonetper a xiquets i xiquetes

Sant Jordi —Dia Mundial del Llibre—A la PlaçaPresentació del número 8 de la revistaKalat-Zeyd editada per l’Associació de DonesVenda de llibres i roses

A la PlaçaTaller de Circ, a càrrec de Políglota Teatre

20.00

12dissabte 19.00

19dissabte 12.00

19.00

20diumenge 13.00

22

dimarts

23dimecres mati

tot

lo dia

Novetats editorials per Sant Jordia la comarca del Matarranya

Josep A. Carrégalo: A soca d'orella. Quaderns de les Cadolles,1. Calaceit, 2002

José Miguel Gràcia: Davall d'una olivera. Quaderns de lesCadolles, 2. Calaceit, 2002

Jesús Moncada: Cabòries estivals. Quaderns de les Cadolles,3. Calaceit, 2003

Marià Lòpez Lacasa: Elements. Quaderns de les Cadolles, 4.Calaceit, 2003

Lluís Rajadell: Mort al Monestir. Lo trull, 12. Calaceit, 2003

L'any 1995, la Conferència Generalde la Unesco va declarar el dia 23d'abril Dia Mundial del Llibre.

El llibre és una eina important dereflexió i educació. Actualment elsnous suports electrònics han obertmés possibilitats a la lliure difusiód'idees i a la creativitat per mitjàde l'escriptura. La diversitat i lacomplexitat de cultures tenen avuimés mitjans per donar-se a conèixeri per fer-se entendre.

ORGANITZEN

AssociacióCultural

d e lMatarranya

Adscrita al Asociación de mujeres y consumidores

K A L A T - Z E Y DAssociació de Mares i Pares d’Alumnes

REGIDORIA DE CULTURACALACEIT

Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Massagué, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:[email protected]

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, [email protected]

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000ISSN: 1695-7709

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

ESTISORESMiguel Estaña

Les Euroregions són el producte de l’emergèn-cia i reconeixement de nous mercats geogrà-fics, dintre de la Unió Europea, que poden coin-cidir amb les antigues nacions europees.

Aquest concepte de territoris emergents euro-peus de base supra autonòmica es coexionenamb la cooperació entre regions veïnes i trans-frontereres amb interessos de futur econòmiccomú.

L’anomenada Euroregió de l’Arc Mediterra-ni, Eix Mediterrani, o Corredor Mediterrani, esuna nova concepció, no basada en els valorstradicionals d’identificació lingüística, cultural,històrica, o humana, sinó de raons geoeconò-miques i de mercat, del que coneixem fins aracom a Corona d’Aragó.

El seu centre de gravetat és format pel trian-gle Zona Franca, port i aeroport de Barcelona;i l’eix València-Barcelona, que concentra el41% del comerç intern de l’Estat espanyol, i anivell d’Arc Mediterrani el 50,89% de les impor-tacions i el 57,60% del total de les exportacionsespanyoles. Galícia cada vegada es decanta méscap a Portugal, i Madrid-Castella es deficitària,mentre que Andalusia-Extremadura està estan-cada, amb el condicionant que a major obertu-ra internacional de l’Arc Mediterrani es creauna major dependència d’Espanya respecte aaquest eix.

D’ací la radialitat dels Trens de Gran Veloci-tat contra tota lògica econòmica de mercat, i elsintents polítics, que no tècnics, de no construirl’estació intermodal del TGV al mateix aeroportde Barcelona, que el situaria entre els sis millors

del món desprès d’Heathrow, Gitwich, Schiol,Frankfurt, i Nova York, que consolidaria l’eixAlmeria-Montpeller-Tolosa, i Barcelona-Sara-gossa, i la negativa als traspassos de la gestió del’aeroport depenent d’AENA, a una entitat autonò-mica, que crearia un aeroport intercontinental,que a través dels salons de consum de la Fira deBarcelona faria de nus coexionador econòmic del’Euroregió, conjuntament amb els ports de merca-deries de Saragossa i Tolosa de Llenguadoc.

El proper reconeixement de vuit Euroregions aAlemanya, amb vot, comissaris europeus, magis-trats, i funcionaris comunitaris; la proposta d’Eu-roregió de Llemosí-Auvernia, a l’Estat francès; il’actual estudi de quatre Euroregions a l’Estatespanyol, a través de la comissió d’autogovern delParlament de Catalunya, com a aragonesos, malgratla «Declaració de València», en aquest sentit, signa-da pel mateix President de la Diputació General,ens hauria de preocupar seriosament, doncs, pel quesembla dels estudis previs, Aragó s’inclouria al’Euroregió de Castella-Extremadura.

Potser de la mateixa manera que ha fet el teixiteconòmic valencià, i els sindicats i les institu-cions patronals catalanes, els frangins i aragone-sos en general ens hauríem de començar a concien-ciar i a moure per a formar part de l’Euroregió del’arc mediterrani de l’antiga Corona d’Aragó,seria absurd que precisament nosaltres no formés-sim part, però molt més que a les subvencions iajuts agraris i ramaders no ens poguéssim acollir,doncs quina unitat de mercat, econòmica, o d’ex-plotacions tenim, amb tots els respectes, ambCàceres o Valladolid?

Euroregions

Temps de Franja 26 14/4/03 10:51 Página 2

Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorEn un interessant i exhaustiu treball de Josep Antoni Carré-

galo s’ofereixen en aquesta edició de TdF unes quantes dadeseloqüents i esclaridores sobre el nombre i procedència políticai geogràfica dels quasi dos-cents regidors franjolins que van signarel Manifest de Meqiunensa en febrer del 2002.

«Amb la perspectiva que dóna el temps», com diu l’autor del reportatge, cal valorar aquestsfets com un avanç important en la sensibilitat i consciència lingüística envers la parla pròpia. Espe-cialment, si ho comparem amb l’escàs nombre de signatures i d’Ajuntaments representats queobtingué el primer Manifest redactat denou anys abans. Això vol dir que tota la tasca feta per lasocietat civil, des dels municipis, associacions culturals,APAs escriptors, músics, ensenyants, etcè-tera, i les institucions polítiques, ha anat xumant en el teixit social arribant fins als regidors detots els grups municipals.

En front dels que pensen que políticament no es pot anar més enllà perquè hi ha sectors queveuen amb recel la normalitat lingüística (un 53% de regidors no signants), ens podríem pregun-tar: quants d’aquests regidors haguessen perdut aquest recel si la plena normalitat lingüística haguésarribat fa temps?

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsPer la recuperació dels mots populars

Us adreço aquesta lletra per que si ho consi-dereu adient la publiqueu a la nostra revista.

He llegit l’escrit d’en Juli Micolau a TdF, titu-lat «Lletres al vent». Estic d’acord amb el plante-jament que fa en Juli, no entenc que en un escrit(he de dir que l’he llegit) es pugui fer una críticadestructiva d’una obra feta des de la terra i per unhome de la terra, pel fet d’escriure utilitzat mots queno tant sols estan reconeguts i recollits en el Diccio-nari de la Llengua Catalana si no que estan utilit-zats al carrer encara i espero que per molt de temps.Jo no soc ni molt menys cap expert en lingüística,tan sols soc una persona que ha begut de la cultu-ra més popular i entenc que malgrat que qualsevolexpert es pugui ofendre, cal mantenir i recuperarel llenguatge popular del qual tots en som hereus.

Recordo que quan es va fer la presentació del llibreEsfera.Traspunt en la Serena, a l’hotel Lo Conventde la Freixneda,el Dr. Artur Quintana va fer una lloa,precisament de la tasca feta per en Juli en la recer-ca, recuperació i utilització en la seua meritòria obraliterària, d’uns mots que dia a dia anem perdent idic perdent amb tot el significat de la paraula.

Encara més, a camins penso que caldria escriu-re contes, històries i versos capaços d’aplegar enel seu si, que es perdran en el llenguatge delcarrer. Perdoni Sr. Josep A. Chauvell si he comèsalgun delicte de traïció a la paraula,ja he dit quesóc i vull ser un home del carrer.

No em vull allargar més, sols dir-li a l’amic Julique segueixi en la seua tasca d’ajudar-nos a recu-perar i mantenir la nostra identitat,fent el que ellsap fer molt bé. Llençar lletres al vent, per certquin títol més bonic per un llibre,composició overs,no et sembla Juli? Salut i endavant TdF.

Antoni Roca. La Freixneda -Matarranya-

Qui paga la guerra?La Guerra del Golf va tenir un cost –40.000

milions de dòlars– que per als EUA va ser zeroja que els 10.000 milions en despeses d’arma-ment, aliments, etc. van anar a parar dels pres-supostos nacionals a empreses americanes. Niun dòlar va sortir del país. Els altres 30.000milions els van pagar l’Aràbia Saudita, Kuwait,Qatar i els Emirats, però els guanys per la puja-da dels preus del petroli fins a 40 $ el barril vaeixugar la despesa. Qui, doncs, van estar elspaganes? Els consumidors. La ciutadania delmón va posar de la seua butxaca el cost d’aque-lla contesa. Es repetirà ara la mateixa jugada?

J. G. Pérez. Igualada -Anoia-

Blecua. In memoriamRecentment s’ha produït el traspàs de José

Manuel Blecua, catedràtic de Literatura a laUniversitat de Barcelona des del 1959, nascut aAlcolea de Cinca, «partido municipal de Fraga»,com, personalment, li vaig sentir dir, rememo-rant les formes biogràfiques de Lazarillo i elBuscon i d’altres personatges de la Novel·laPicaresca. Mestre de mestres, savi, tolerant,afable, erudit entre els erudits, especialista en elsescriptors castellans dels segles XVI i XVII, degran part dels quals en va divulgar l’obra, màximespecialista en Francisco de Quevedo. El 1983va rebre la Creu de Sant Jordi. Com a exalum-ne seu, desitjaria que aquestes breus línies servei-xin de petit homenatge a l’antic mestre i dereconeixement públic de tots aquells que el vamconèixer i vam gaudir del seu magisteri i de laseua bonhomia. Gràcies per tot, Doctor Blecua.

J.G. Castany. Fraga -Baix Cinca-

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJosé Luis Brualla Arsac,

Concessionari de Ràdio Benabarre-Dial Zaragoza

La Llitera i la Ribagorça

Aragó

teTema del mes:

2003, l’anyFrancesc de Borja Moll

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:L’experiència educativa basca:

elements de reflexió per l’Aragó trilingüe

2

3

3

4

6

10

12

14

16

17

18

19


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

CO

ETS

BombesQuan sortiran estes línies a

la llum no sé com estarà laguerra sobre Irak, ara per arano paren de caure bombes iparlen de molts morts i feritsentre la població civil. Per mésque diguen que es tracta d’unaguerra preventiva, la qüestió ésque qui està pagant els platstrencats és la gent del carrer,dones i xiquets. No és quem’agradi cap mena de guerra,però encara, si allò que en diuen«la coalició» anés contra elscaps de Govern enemic o del’Exèrcit, amb atemptats direc-tes organitzats pels eficientsServeis Especials que veiem ales pel·lícules, pot ser no emqueixaria gaire, perquè per aaixò estan els peixos grossos,però no sé com s’ho fan quesempre en surt perjudicada lagent d’a peu,mentre els respon-sables s’estan ben amagats, llunyde les bombes i dels trets. Elsatacants al·leguen que estaguerra és un mal menor,però jocrec que no hi ha cap mal majorque la pròpia guerra i més quanés injusta, desproporcionada iil·legal. La resposta ciutadana ésd’allò més positiva, en especialla dels joves i estudiants quepareixia que estaven adormits,després de molts anys de viureben alimentats i en les butxaquesplenes de diners que els pares elshem anat subministrant i fapensar que la ciutadania va perdavant de la classe política, compassa inclús a les manifesta-cions. Per cert, jo vaig nàixer aGavà, l’any 1938 literalmentsota les bombes franquistes quetiraven uns bombarders, empenso que italians, que venientotes les nits des de Mallorca aalliberar-nos, segons sembla,deixant caure bombes sobre elsnostres caps.

Miquel Blanc

Del 25 al 27 de març s’hacelebrat a Vall-de-roures unCongrés, organitzat i finançatpel Pla de Dinamització de laComarca del Matarranya, titu-lat «El Matarranya Màgic».L’objectiu, òbviament, era lapromoció de la comarca, cara aun turisme de qualitat, interes-sat en la història, els costums, lesllegendes i en tot el que confi-gura aquesta aura màgica imisteriosa que certament posse-eix la nostra comarca. Un totalde prop de vint conferenciants,entre els que m’hi trobava jo,vàrem exposar les nostresrespectives ponències, totes ellesprou erudites, unes més esotè-riques que altres i entre ellesalgunes molt allunyades del meupunt de vista, manifestamentescèptic en aquestes coses.Personatges molt coneguts comSánchez Dragó, Sebastià D’Ar-bó, Jesús Àvila, Javier Aguirre,Joaquim Montclús, Javier Sáenzi un llarg etcètera van compar-tir coneixements i molts d’ells,com la majoria dels aproxima-dament cent assistents alCongrés, van visitar i admirarper primera vegada la nostracomarca. S’ha de dir que es vanquedar molt sorpresos per laseva bellesa i per l’interès detot el que van veure i amb ganesde tornar en una altra ocasió,

dedicant-hi més temps. Unencert del Congrés va sercompaginar les sessions acadè-miques, per les tardes, amb lesexcursions culturals dels matinsa diferents pobles, com araBeseit, Fontdespala, Pena-roja,Mont-roig, Ràfels, Queretes,Calaceit, Massalió, la Freixne-da i naturalment,Vall-de-roures.Aprofitant els desplaçaments,es dinava i sopava a diversosRestaurants, que es van esforçarper oferir una excel·lent cuinade la terra. Sánchez Dragó vaaprofitar per gravar al fabulóscastell de Vall-de-roures elprograma de TV Negro sobreBlanco que es va emetre eldiumenge 30 de març per la nita la 2a cadena, on va expressaremfàticament la seva agrada-

ble sorpresa en trobar-se unadesconeguda i sorprenentcomarca, amb paisatges, nuclisurbans, presons medievals,edificis antics i tots els atractiusmés que suficients per perdre-s’hi uns quants dies. Aquestprograma televisiu va batre elseu rècord d’audiència en elscinc anys que fa que s’emiteix,amb més de tres-cents milespectadors, prova que moltagent es va interessar pel tema.La meva ponència «El Mata-rranya màgic vist per un escèp-tic» i dues ponències més s’ha-vien de fer en català i així es vaconvenir amb els organitzadors,però dificultats de traducciósimultània ens varen obligar afer-les en castellà. Però jo no emvaig estar de dir, per acabar lameva intervenció, que la super-vivència de la nostra llenguacatalana a la Franja i al Mata-rranya, després de vuit-centsanys i amb totes les dificultatsque hem tingut i encara tenim,és un dels més grans misteris iun dels atractius d’este Mata-rranya Màgic. L’èxit evidentdel Congrés ha animat als orga-nitzadors a repetir-lo cada dosanys, si la gent segueix engres-cada en acudir a conèixer deprop la màgia del Matarranya.

I Congrés Nacional «El Matarranya màgic»

Miquel Blanc

Vista general del Congrés al Castell de Vall-de-roures

Miquel Blanc durant la seua intervenció

RA

MO

N C

REU

S


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

Pena-roja estrena la ‘ruta juràssic’de Dinòpolis

Lluís Rajadell

Pena-roja de Tastavins hainaugurat la ‘ruta juràssica’ deDinòpolis, que inclourà unaxarxa de centres d’exposiciópaleontològica repartits per totala província de Terol. Fins el 24de març, només funcionaba laseu central de la capital provin-cial. Allí, Dinòpolis s’haconvertit en el principal ‘motor’turístic, un efecte que ara estraslladarà a Penaroja també.

Des de raders de març, espot visitar la seu de Pena-roja,denominada Inhòspitak, i inau-gurada amb la presència delconseller de Presidència y‘número 2’ de la DGA, JoséÁngel Biel, i altres autoritatslocals i provincials. Allí es potcontemplar la reconstrucciócompleta de l’esquelet d’ungran dinosaure descobert afinals de 1996 al mas d’Arsís.Esta reconstruit en posicióaixecada sobre les potes dedarrere, una postura que aquellesfardatxo gegant adoptava perdefensar-se dels seus depreda-dors i també per alimentar-se defulles situades a dalt dels arbres.Es tracta d’una especie desco-neguda fins ara i que ha estatbatejada como Tastavinsaurus.La rèplica medeix 12 metresd’alçada, unes dimensions que

La construcció d’Inhospitakha estat financiada per la Dipu-tació General d’Aragó, quetambé té previstes altres seuslocals a set pobles més de laprovíncia en els pròxims anys.L’Ajuntament de Pena-roja vacedir els terrenys on s’aixeca elmuseu del Tastavinsaurus.

Roman Roda explica que l’ad-quisició de 2.000 metres quadratsde solar per cedir-los a Dinòpo-lis ha estat «una inversió moltprofitosa per a l’Ajuntament iper al poble, que està molt il·llus-sionat amb esta iniciativa».

L’apertura d’Inhospitak hagenerat, d’entrada, tres llocsde treball estables a un poblecentrat en la ramaderia delporcí. «No podem apostar-hotot a una carta», comentaRoman Roda. El gran repte quees planteja és la compatibilit-zació del potencial turístic ambel manteniment de la ramade-ria del porcí, dos activitats quepoden col·lissionar mutuamentsi no es planifiquen.

han condicionat l’estructura del’edifici on es pot visitar.

L’alcalde de Pena-roja,Roman Roda, explica quel’apertura de la seu local deDinòpolis ha despertat «moltail·llusió al poble perquè elconsolidarà com un dels prin-cipals focus d’atracció de visi-tants de tota la comarca delMatarranya».

VIL

ES

I G

EN

TS Lo llaüt Cardenal

Els que han passat lessagueres setmanes pel rovellde l’ou de la Capital Arago-nesa, ja se n’hauran adonatque la peça més espectacularde l’exposició «Territorium»que tracta, sobre les novescomarques, és un llaüt que fauns anys es va rescatar delfang del Baix Ebre i el vacomprar el Govern d’Aragó,gràcies a l’entusiasme i l’es-forç del periodista J .R.Marcuello i del fontaner-poetaAngel García Ordovàs.

El vell llaüt de la flotacarbonera de Mequinensa iFaió sorprenia a la molta gentque hi passava pel seu costat,potser perquè a la majoria elscau massa lluny la geografia,la vida i la cultura del BaixEbre d’ara, i d’abans que elpantà de Riba-roja s’engoli-re per sempre els dos poblesde la part aragonesa, i tot elmón que l’envoltava, com elcamí de sirga per on la mulai els peons de cada embarca-ció espetegaven riu amuntguanyant-li la mà al corrent.

Els organitzadors hanvolgut fer del Cardenal unametàfora –preelectoral– delriu, però l’Ebre enguany noestà per bromes i se’ls haemburlat amb una riuada tanforta que feie quaranta anysque no en baixava tanta perdavall dels ponts.

I el llaüt de les terres del’Aragó de llengua catalana,allí encallat a la soleguera i alcerç del carrer, privat de laseua identitat i dels seusnoms, la vela replegada, eltimó un poc espatllat, la bara-na d’estribor una mica ascla-da pel transport, tot fora delseu lloc: de l’aigua que és loseu ser, i d’un moll segur al’abric del mal temps. Unmoll que bé podrie ser elMuseu de la Navegació perl’Ebre del que estos dies s’hatornat a parlar.

Tomàs Bosque

Alta com un edifici de quatre plantesEl Tastavinsaurus va estar descobert en 1996 gràcies a les pros-

peccions superficials que van fer per la contrada dos afeccionats ala paleontologia de la veïna localitat de Fontdespatla, els germansOrtiz. En una de les seues excursions, van trobar un fèmur degrans dimensions i van donar l’avís que va servir per a un dels desco-briments paleontològics més importants que s’han produït a Espan-ya durant els darrers anys. Una excavació dirigida per la Univesi-tat de Saragossa va aconseguir extraure de la terra un fragmentcomplet d’un gran rèptil des dels malucs enrere. L’animal, que media15 metres des de la cua fins al nas, s’alimentava de plantes i va viurefa 110 milions d’anys en un terreny que els paleontòlegs van defi-nir com una zona pantanosa en la confluència del mar i la terra ferma.Segons els estudis que l’investigador Rafael Royo va fer delsfòssils, es tratcava probablement d’una femella. Segons pareix,després de morir enfangada prop del mar, la Tastavinsaurus va serenterrada per depòsits marins, la qual cosa va permetre la conser-vació parcial del seu esquelet fins ara. Aquell animal es defensa-va dels seus enemics posant-se de peu sobre les dues potes de darre-ra. S’eixecava fins una alçada de 12 metres, equivalent a un edificide quatre plantes. Així atemoria als seus depredadors i podia acce-dir a les rames més altes dels arbres, de les quals s’alimentava.

L.R.

Algun dels fòssils del Tastavinsaurus que es poden veure a Pena-roja

AN

TON

IO G

AR

CÍA


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA6 EL BAIX CINCA

La Sala d’Art Cegonyer deFraga ha acollit durant la setma-na del 13 al 20 de març l’expo-sició didàctica «Ataüllar el móndes del Molinar», dedicada a lavida i obra del poeta matarra-nyenc, Desideri Lombarte. Lamostra està produïda per l’As-sociació Cultural del Mata-rranya i compta amb la col·labo-rac ió de l Depar tamentd’Educac ió de l Govern

Aragonès, dins del Projected’Animació Cultural a les Esco-les de la Franja (PACEF). En laseua organització a Fraga hi haparticipat també el Centre deProfessors d’aquesta localitat.Desideri Lombarte, nascut aPena-roja de Tastavins, en plenacomarca del Matarranya turo-lenc, és un dels màxims refe-rents de la literatura aragonesaen llengua catalana, amb una

Fraga acull una exposició didàctica sobre Desideri Lombarte

Jaume Casas

àmplia creació poètica, narrati-va i teatral que no es va conèi-xer ni es va publicar fins desprésde la seua mort, a les darreriesde la dècada dels vuitanta. Al’exposició es pot conèixer através de panells temàtics laseua vida, l’entorn on visqué, lesseues principals obres i la seuaactivitat cultural, en defensa dela llengua i la cultura de leszones catalanoparlants d’Ara-gó. Antoni Bengochea, membrede l’Associació Cultural delMatarranya, i participant en elPACEF, destacava que «parlard’en Desideri és parlar del poetadel Matarranya i d’una de lesfigures de la literatura aragone-sa en català, que jo crec queserà encara més reconeguda enel futur».

L’exposició sobre DesideriLombarte és una de les novetatsdel PACEF. Aquesta és la terce-ra edició d’aquest programa quepretén donar a conèixer autors,escriptors i artistes que es mani-festen en llengua catalana enels col·legis de la Franja, ambl’objectiu que els escolars de lazona percebin que la llenguaque parlen a casa o al carrertambé pot ser un vehicle digne

de manifestacions culturals iartístiques. En aquest projectehi participen escriptors com araJesús Moncada, Hèctor Moret,de Mequinensa, Mercè Ibarz iFrancesc Serés, de Saidí, JosepGalán, Josep Maria Sanmartín,de Fraga, o el cantautor de saidi-nenc, Anton Abad. AntoniBengochea destacava que «elconeixement de la literaturareforça, al seu torn, el coneixe-ment de la llengua que, d’aques-ta manera, adquireix un nivellmés alt».

La inauguració de l’exposi-ció va anar acompanyada perun recital poètic d’AntoniBengochea, un dels membresdel Duo Recapte, i amb l’ac-tuació del grup Túrnez i Sesé,que van presentar el seu discQuedarà la paraula, que hamerescut el premi al millor disccatalà de l’any, concedit pelsoients de Radio 4, RNE a Cata-lunya. Es tracta d’un quartetacústic, creat per dos artistescatalans com Xavi Túrnez iDaniel Sesé, molt relacionatsamb el Matarranya i que posamúsica a poemes del propiLombarte o d’altres granspoetes com Espriu, Carner, etc.

«Ataüllar el món des del Molinar» a Fraga

JAU

ME

CA

SAS

L’Ateneu fragatí, després depromoure la concentració, cele-brada el mateix dia de l’inici dela confrontació bèl·lica que vaaplegar davant de l’Ajuntamentde Fraga unes dues-centespersones, va continuar lesmobilitzacions, junt amb elFòrum per la Pau, iniciant unasèrie de «cassolades» cadadijous a les 21 hores al mateixlloc fins al final de la guerra.L’Ateneu està format per lesentitats fragatines: Associacióde Veïns i Amics del CascHistòric de Fraga, Associació

El Puente-Lo Pont, Consell dela Joventut, Grup d’Art, Collade Geganters i Institut d’Estu-dis del Baix Cinca IEA.

Pel que fa a l’Institut d’Estu-dis del Baix Cinca IEA hem dedestacar que va col·laborar acti-vament en la realització de l’in-tercanvi entre alumnes de l’Ins-titut d’Educació Secundària «R.J. Sender» de Fraga amb el seuhomòleg a Tarascon (Occità-nia). Per aquest motiu l’IEBC vaorganitzar una conferència sobreel català i l’occità impartidatotalment en occità pel profes-

sor de la Universitat de LleidaAitor Carrera.

Per acabar, l’Institut farà alllarg d’aquest mes i coincidintamb el 23 d’abril, dia del llibrei festa de la faldeta a Fraga, lapromoció del darrer númerode la col·lecció «La Sitja»:Modismes i frases fetes de laparla de Fraga de Josep GalanCastany. El llibre recull unaquantitat important d’aqueststipus d’expressions d’ús comúentre la gent de la comarca.

Pep Labat

L’Ateneu continua les mobilitzacions al Baix Cinca contra la guerra


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

Jornades altoaragoneses sobre les llengües a l’escola

Cecili Lapresta

Després de celebrar-se, el passat 2 de febrer l’acte central dela Generalitat de Catalunya, amb motiu del Dia Mundial de lesZones Humides a l’Aiguabarreig, el passat dissabte, 1 de març,finalment es va produir la trobada a Barcelona entre els conse-llers de Medi Ambient de Catalunya i Aragó, Ramon Espada-ler i Alfredo Boné, respectivament, on es tractaren «aspectes decol·laboració en matèria mediambiental, entre els que destaca-ren els temes de protecció i vigilància forestal en espais limí-trofs i la col·laboració en la gestió d’àrees protegides comuns»,segons diu la nota oficial de la reunió.

Alfred Boné, que qualificà aquest acte de «molt positiu»,manifestà el seu interès d’ampliar el protocol de col·laboracióa més àmbits que els que es van abordar en aquesta primera presade contacte.

Tot i que es desconeix el fruit d’aquest encontre ja ha estat

qualificat pels responsables municipals i ecologistes de l’Ai-guabarreig com el primer fet significatiu esperançador per a lagestió conjunta d’aquest espai. De fet, per damunt de límitsadministratius, l’Estació Biològica de l’Aiguabarreig i els alcal-des i regidors de medi ambient de les deu viles que engloba l’es-pai, treballen coordinats des de l’any 2000 mitjançant la MesaMunicipal de l’Aiguabarreig, que uneix viles del Segrià, elMatarranya i el Baix Cinca.

Per portar a terme aquesta gestió conjunta l’Estació Biològi-ca de l’Aiguabarreig lliurarà en breu al Departament de MediAmbient de la Generalitat de Catalunya i a la Mesa Municipalel projecte «Aiguabarreig’2010» què presenta el pla d’acció, coor-dinació i estratègia per a la salvaguarda i desenvolupament del’espai natural i els pobles que abraça.

Carles Xamani

PRIMERA REUNIÓ DE CONSELLERS DE MEDI AMBIENT DE CATALUNYA I L’ARAGÓ

El passat dissabte dia 29 demarç va tenir lloc a Fraga laprimera trobada de les duesprevistes en el marc de les«Jornades Altoaragoneses sobreles Llengües a l’Escola», centratespecíficament en l’adquisiciód’una segona llengua i en l’anà-lisi de l’impacte a nivell lingüís-tic del fenomen migratori a lesescoles d’Aragó.

El programa va comptar ambla participació d’especialistesde primeríssim nivell en elstemes que s’hi analitzaren, aixícom de representants d’asso-ciacions de l’àmbit educatiuaragonès (FAPAR, professoratd’aragonès, professorat decatalà, professorat del CAREI).

La conferència inaugural del’acte va estar a càrrec del Dr.Miquel Siguan, catedràticemèrit de la Universitat deBarcelona, sota el títol «Llen-gües i cultures en un mónglobal». S’hi abordà l’incre-ment del contacte que estàtenint lloc actualment entrellengües i cultures diferencia-des, fruit de la influència quela globalització està exercint ique ens obliga a conjugarl’aprenentatge de noves llen-

gües i el manteniment de lallengua pròpia.

Josep Mª Serra, professortitular de la Universitat de Giro-na, va tractar el tema de la rela-ció entre llengua i immigracióa l’escola. El fenomen migra-tori, cada cop més freqüent ala nostra societat, ens ha de ferreplantejar l’ensenyament ques’ofereix a aquest alumnat enmatèria lingüística, oferint-liun model que sigui capaç de ferque desenvolupin en el perío-de de temps més breu possibleestratègies comunicatives queafavoreixin la seua integració.

Joaquim Arnau, professortitular de la Universitat deBarcelona, va abordar el temade l’aprenentatge de segonesllengües a l’escola i la relacióque s’hi estableix entre l’apre-nentatge de totes dues. Enaquest sentit es remarcà la ideaque hem de desmitificar lesconcepcions errònies que postu-len que l’aprenentatge d’unallengua va en detriment del’aprenentatge d’una altra, ansal contrari, si el model educa-tiu, pedagògic i actitudinal ésprou coherent, l’aprenentatged’una segona llengua afavoreix

l’aprenentatge de la resta.A la sessió de tarda, s’hi va

realitzar la presentació del vídeo«Las lenguas de Aragón», acàrrec de Francho Nagore,professor de la Universitat deSaragossa, i s’hi va desenvolu-par una taula redona en quèmembres de diferents col·lectiuseducatius aragonesos hi vanexplicar les seues experièncieseducatives entorn l’aprenentat-ge de les llengües a l’Aragó.

Com a principals conclusionsd’aquesta trobada hem d’as-senyalar que s’hauria de reen-focar el model d’educació entermes lingüístics a l’Aragó,passant d’un model marcada-ment monolingüe a un model en

què s’hi potencie l’aprenentat-ge de segones llengües, mésd’acord amb la realitat socio-lingüística de la nostra Comu-nitat Autònoma. Per altra banda,és bàsic reorientar el modelpedagògic que tradicionalments’ha aplicat a l’ensenyament dellengües, passant de l’ensenya-ment de les llengües a l’ensen-yament en les llengües –de lesdiferents matèries del currícu-lum escolar–, de tal forma quese’n potencie l’ús, coneixement,actituds positives i la seua funciócomunicativa. Si el contextsociocultural i actitudinal ésfavorable, està força demostratque aquest model d’aprenentat-ge esdevé molt més efectiu.

JAU

ME

CA

SAS


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCAL’H

AM

Vols un duro?Astí m’aturo!

El febrer passat, més de tren-ta entitats baixcinquenyes–esportives, lúdiques, solida-ries, culturals, sindicats, partitspolítics, ONG,…–, sota el lemad’Aturem la guerra!, es vanmanifestar a la capital del BaixCinca, en contra de l’anuncia-da massacre de la Guerra del’Iraq i contra la decisió delPresident José María Aznard’afegir-se als plans de Bush,prescindint olímpicament de lavoluntat dels espanyols. Noméshi faltava, pràcticament, unaassociació:Els Amics de Fraga.El dia de la mani es va veure pellloc de concentració la figura delseu president,–i també presidentde la Creu Roja– voltant per acíi per allà, com a donant la sensa-ció de ser un més dels organit-zadors de l’acte i no quedar enevidència davant dels seusconciutadans… Podria parèi-xer estrany que una entitat total-ment identificada amb la dretadel Partit Popular ixqués a mani-festar-s’hi en contra… i, efec-tivament, ho era. A última hora–si va firmar o no el manifest hodesconeixem– se’n va desmar-car. L’estimat lector voldrà saberquines en van ser les raons, ésclar. Doncs, contra el que pugasemblar, no van ser ideològi-ques… sinó lingüístiques. ElsAmics de Fraga van fer mutispel for al·legant que el verbaturardel lema… no era parau-la de Fraga. Al senyor Presi-dent d’Amics de Fraga se lihauria de recordar els caminsque, de petit, el van embromarensenyant-li un duro –vols unduro?– i a l’anar a agafar-lo,se’l ficaven a la butxaca alhoraque li deien:Astí m’aturo! Unamica de solidaritat no aniriamal.

Josep Galan

Enmig de les discussions iplets per a veure qui es fa ambel control de la concessió, JoanSoler, representant del Canal,encarrega a cinc enginyers eldisseny del canal, els qualsrealitzen uns estudis tècnicsper veure la seua viabilitat coma canal de reg, comprovar elseu ús com a via de navegaciói valorar el seu possible apro-fitament hidràulic.

Com a canal de reg ha d’ex-treure les aigües del riu Esse-ra, en el terme d’Olvena, isecundàriament del Cinca, que,a la vegada, les recull de lesprecipitacions dels Pirineus.És important assegurar uncabal mínim de 35 m3/s., doncses pretén regar 244.350 cafis-sos (104.850 h) i l’abastimentde boca d’uns 90.000 habitantsde 36 poblacions de les provín-cies d’Osca i Lleida. El desai-güe en el riu Segre, al costat deMequinensa. L’obra és colos-sal. Només serà superada pelcanal de Castilla de 221 km ique uneix Valladolid amb Alardel Rey.

E l p ro jec te de l cana lcomprèn: un canal principaldividit en tres seccions: lasèquia de Saidí, la sèquia d’Es-carp i un canal addicional, entreels rius Essera i Cinca.

La principal obra de fàbri-ca necessària per a la captacióde l’aigua és la presa al riuEssera i d’altres treballs per asalvar les muntanyes, barrancs,rius, rierols, camins, i vuittúnels.

La segona part de l’obra, dela que s’espera obtenir bonsresultats, és la utilització de lavia com a canal de navegació.Estem a 1864. Els enginyersfan un dictamen tècnic delprojecte, però no són favora-bles que aquest propòsits’acompleixi, tal i com pretén

Del Canal de Tamarit al Canal d’Aragó i Catalunya (IV)

El debat tècnicToni Ibarz Ibarz

el president de l’empresaconcessionària, Joan Soler,interessat a presentar totes lescares de l’obra com rentables.

Per a que el canal siguinavegable ha d’acomplir unsrequisits tècnics i econòmicsmínims que esmenten elsenginyers.

D’una banda, la navegacióexigeix que la secció transver-sal del canal tingui 5 m de sole-ra i el doble d’amplària a lasuperfície per a permetre el pasde barcasses en els dos sentitsi simultàniament. Les esclusessón necessàries per salvar elsdesnivells i obtenir una graneconomia d’aigua. Per acon-seguir que les barcasses esmoguin sense dificultats convéque les corbes siguin majorsde 40 m de ràdio, encara queen el projecte es preveuen demés de 80 m.

Per a completar l’estudi,s’ha d’advertir que un canal denavegació exigeix x punts ollocs d’abric, com a mínim alsextrems de la línia, embarca-ders intermitjos pel servei decàrrega i descàrrega, magat-zems i tot el material i acces-soris de transport.

Un cop calculats tots els extresassenyalats, els enginyers calcu-

len la diferència de cost queexigeix fer navegable el canalen 22.347.376 rals: pressuposttotal 142.347.376-120.000.000milions de rals (previstos sinomés fos canal de rec).

Malgrat que la diferènciano és especialment insuperable,els enginyers no aconsellen laconstrucció del canal de nave-gació. En aquests moments estàa punt d’obrir-se la línia deferrocarril Barcelona-Sarra-gossa, que travessa la comar-ca de la Llitera i que ha d’en-l l a ça r amb l a l í n i aSaragossa-Madrid. A més de laconcurrència del ferrocarril i dela carretera, s’ha de tenir encompte que tampoc és previ-sible que les mercaderies trans-portades pel canal tinguin unvolum que faci aconsellablel’augment de la inversió.

Veiem, doncs, que a princi-pis de 1867, quan s’elaboral’informe tècnic esmentat, ladirecció de l’empresa encara nocompleix amb la primera obli-gació: haver construït el canali està dubtant amb quina menade canal li convé fer.

Per la seva part, el governprepara un projecte de llei desubvenció expressament desti-nat al canal de Tamarit.

Canal de Saidí vist des de la Casilla


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

Ara fa deu anys, es va fer al’Aiguabarreig la primeracampanya d’anellatge d’ocells,encara que feia ja molt tempsque un petit grup d’ornitòlegs,amb pocs medis però ambmoltes ganes de descobriraquell espai que fins alesho-res era un espai desconegut.Prompte es van adonar de lagran riquesa biològica d’aque-lles contrades i que haurien defer el possible per divulgar iprotegir la riquesa biològicad’aquell meravellós espai pera què perdurés per a les vinentsgeneracions.

Aviat van formalitzar la crea-ció d’una entitat que ajudés ala salvaguarda d’aquell excep-cional indret. Van crear l’Es-tació Ornitològica del BaixCinca i ràpidament aquell grup

de naturalistes es va enriquiramb gent de totes les discipli-nes que donaren pas a l’Esta-ció Biològica de l’Aiguaba-rreig amb la seua Escola deNatura. El propòsit era divul-gar la riquesa natural i cultu-ral d’aquelles contrades itingueren molt d’èxit. Milersd’escolars d’arreu visitarenl’Aiguabarreig i per tant elsseus pobles i la seua gent. Vanaconseguir que biòlegs iamants de la natura d’arreud’Europa es donessin comptede la vàlua del patrimoni natu-ral de l’Aiguabarreig, fins i totels últims anys l’Administra-ció finalment els va donar laraó aportant recursos econò-mics al seu projecte per asso-lir la seua salvaguarda.

Va arribar un punt que aque-

lla dura feina estava donant,per fi, els seus fruits. Es feiaeducació ambiental, impartienclasses i cursos íntegrament enla llengua d’aquestes terres i,és clar, quan calia en anglès,castellà o alemany.

No fa gaire, una nit de capde setmana, una de les escolesde natura més visitada d’Ara-gó fou assaltada. Un grupd’adults esbocinaren les escul-tures, trencaren i cremarenmolts dels llibres de la que foula biblioteca naturalista mésextensa de la Franja i totes lesdades originals d’anys de durafeina altruista, a l’igual que totel suport fotogràfic, i per tantels records d’aquesta sacrifi-cada activitat.

Per desgràcia, avui unsquants, se n’alegraran, satis-

fets d’haver assestat un cop,pot ser mortal, a un brot degent amb il·lusió, un projecte–com mai s’havia vist a lesnostres terres– a l’entorn de lanatura. La policia no va espe-rar ni dues setmanes en arxivarel cas. Potser ara esperen quela propera agressió sigui, defi-nitivament, mortal.

I ara ens preguntem, per què?

Centenaris que passen

Francesc Serés

ESTAMPES RIBERENQUES

Aquest any passat, us n’haureu adonat més o menys (en aques-ta revista hi ha qui n’ha fet esment), s’ha celebrat el centenaride la mort de Jacint Verdaguer. Per a mi, quan era petit, Verda-guer era només aquell retrat gastat del passar de mà en mà queduien els bitllets de color blau, res més que això, cap referènciaa mestra, cap lectura.

És per aquest motiu, potser, per aquest desconeixement, quela lectura de Verdaguer que podem fer des de la Franja adqui-reix connotacions diverses que lliguen amb la figura de Verda-guer i, sobretot, amb la construcció de la seva obra.

Per a aquest que escriu ací el veritable mèrit de Verdaguer ésel de la construcció d’un llenguatge que va en paral·lel al d e laconstitució de la seva obra. Qui hagi estat al cas d’algunes notí-cies sobre el seu periple literari haurà sentit que Verdaguer reco-llia paraules, les classificava en vademècums, en conjunts de rimes,pensava quines eren les paraules que havia de posar i quines no,quines frases fetes… D’alguna manera, el que fa en la seva obrael que fa és forjar un material, com si la idea de fer una casa duguésaparellada la dels diferents oficis que es veuen convocats en laseva construcció.

A molts de nosaltres, als que hem après el català mig a esco-la, mig pel nostre compte, ens passa alguna cosa pareguda. A l’ho-ra de reconèixer i de fer-nos nostra la llengua, a l’hora d’escriure

hem d’acostumar-nos a grafies i a formes sintàctiques, a diferèn-cies fonètiques, etc., que ens fan valorar encara més allò que tenim,allò que ens és propi i que enriqueix encara més el català. I nonomés parlo de lèxic i de frases fetes, sinó d’un conjunt depercepcions sobre la pròpia parla, sobre la llengua.

Una de les sorts d’aquests sempre estranys centenaris (un téla sensació que es fan festes d’aquestes precisament per poderenterrar durant cent anys més els personatges exhumats) és lareedició de moltes de les seves obres. He rellegit Canigó, aques-ta epopeia fundacional que tant i tant ens parla del moment vitali polític que vivia Verdaguer, de les influències que rep deFrança, d’Anglaterra, d’Alemanya. He repescat Les flors delCalvari, una joia de la poesia que ens fa presagiar els canvis quepodran venir les primeres dècades del segle XX. Ha sortit unanova edició de L’Atlántida, he començat i no acabat, mea culpa,les narracions dels viatges a Terra Santa i, finalment, En defen-sa pròpia, aquest llibre que tanta polseguera sembla aixecarencara avui: sí, encara avui no s’ha aclarit la relació que hauriade tenir un catalanisme progressista amb la burgesia i amb lesclasses dominants, relació que també està darrere de la polèmi-ca verdagueriana.

Us convido a llegir Verdaguer. Si voleu, fins i tot, us convidoa fer-ho per aquesta part més espectacular i polèmica que lligaun estil directe, habilíssim, certer, desbocat quan cal, una lletraque implica a qui llegeix amb un mínim de predisposició, unsarticles que va fer quan li anava la pell, quan el volien fer passarper boig. Comenceu a llegir Verdaguer per En defensa pròpia idescobrireu qui era aquell jove amb barretina que venia imprèsen aquells bitllets blaus.

Després de la destrucció de l’Aula de Natura de l’Aiguabarreig

Per què?Carles Xamany


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

José Luis Brualla Arsac, Concessionari de Ràdio Benavarri-Dial Zaragoza

«Tota Espanya ha sabut, gràcies a nosaltros,

José Luis Brualla Arsac vanàixer el 1951 a Lleida, enca-ra que recriat a Mas de Chias(Gabasa) i a Purroi de laSolana (Benavarri), casatamb Pilar Borruel Brualla,recentment nomenada direc-tora de l’emissora. Tots dosson pares d’una noia. JoséLuis és periodista, la Pilar,locutora.

Pregunta. Ets propietariconcessionari. És habitual quea una persona se li concedeixiuna freqüència, una concessiócom aquesta?

Resposta. És poc habitual.Només et diré que en tota laprovíncia d’Osca solament dospersones físiques som conces-sionaris. A Benasc n’hi ha un,

l’altre sóc jo. El normal és queles concessions es facin aempreses o societats.

P. Benavarri es un poblepetit. A qui se li va ocórrer laidea? Qui en va ser el pare?Des de quan emeteu?

R. El 1990, l’anterior alcal-de, Jaraiz, del PSOE, i jomateix vam parir la idea: crearuna Emissora Municipal. Lacosa va funcionar fins a 1998data en què la Diputació Gene-ral d’Aragó va posar a concursl’atorgament de noves freqüèn-cies. L’Ajuntament hi va renun-ciar per tal que jo hi poguésaccedir. La DGA me la vaconcedir. I així fins avui.

P. Com us podeu moure,essent una empresa de reduï-des dimensions?

R. Treballant molt. Fentquilometres. El primer any vamtenir com a objectiu promo-cionar el Municipi i l’emisso-ra, així que, micròfon en mà,vam estar presents a dos bodesreals, a Sevilla i a Barcelona.No vam faltar a Sevilla, a l’Ex-po-92. Hem estat presents alParlament Europeu. Hemseguit algunes sessions delSenat i del Congrés de Dipu-tats. Vam tindre la satisfacciód’entrevistar personatges de lacategoria de Felipe González,l’allavonces president de l’Ar-gentina, Raúl Alfonsín, el capde l’oposició José Mª Aznar ia tot un reguitzell de perso-natges pertanyents al món del’espectacle, de les lletres, deles arts…: la Ribagorça i l’Ara-gó van sonar molt fort per totarreu

P. Us reconeixen aquestaaccelerada activitat?

R. El 1995 vam rebre lamedalla al mèrit periodístic i el1992, la Pajarita de Plata encultura de «los altoaragonesesdel año», atorgada pel Diariodel Altoaragón.

P. És fàcil dir-ho. No tant,entendre-ho. Com us ho feu?

R. No hi ha miracles. Lafórmula és senzilla: hores,esforç, il·lusió i 60.000 km al’any.

P. Essent una empresa priva-da, us ajuda l’Ajuntament?

R. El local de Ràdio Bena-varri pertany a l’Ajuntament.Nosaltres no li costem ni uneuro. A canvi donem a conèi-

xer les activitats del consisto-ri i promocionem Benavarri icomarca. Això és molt.

P. Viviu, com a qualsevolempresa, del que sapigueuvendre?

R. Exactament. Les ràdiosviuen de la publicitat. Les casescomercials del poble i de lacomarca s’han bolcat en nosal-tres meravellosament i des delprimer moment. Propaganda,falques comercials. D’aixòvivim. Amb això paguem lesdespeses i els viatges…

P. Els oients segueixen elvostre treball?

R. Cada any organitzem unviatge amb els nostres oients.Un autocar. Seixanta places.Hem estat a Paris, Galícia,Andalusia, Madrid… etc. onsempre hem estat rebuts pelspresidents de les diversesComunitats Autònomes. Hemportat el nom de Benavarri allàon hem anat.

P. Alguna vegada heu treba-llat amb un equip més ample?O només tu i la Pilar feu mourela maquinària?

R. Amb nosaltres, amb elnostre petit equip, s’han formatcol·laboradors que actualmentes guanyen la vida i triomfena d’altres emissores: RubénEsteller, de Vila-real, treballa deredactor d’Economia al diariLa Razón; Beatriz Barrabés,de la Pobla de Roda treballa alsInformatius de TVE a Aragó.Francesc Navarro, barceloní,però molt vinculat a Benavarri–encara col·labora amb nosal-tres– filòleg, i especialista encinema i espectacles, és críticde Literatura. Oscar Forrade-llas, actualment treball de guio-nista, especialitzat en cine, encurtmetratges… tots ens hanajudat i ens ajuden a l’horad’organitzar viatges, aniversa-ris, retransmissions…: sempreal peu del canó.

«Hem aconseguit

treure endavant l’e-

missora treballant

molt».

DIA

RIO

DEL

ALT

O A

RA

GÓ

N


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

, del que passava a la Ribagorça»

P. Quins serien els eixos dela vostra programació?

R. La programació de laprimera època i de l’actualsempre ha tingut el mateix estil:l’objectivitat, pluralitat, senzi-llesa, sense recança, connexióamb la gent. Mai hem aban-donat el programa de discosdedicats, un programa per aoients, amb milers de premis.Hem estat on ha estat la noti-cia, ja siga a Benavarri, a qual-sevol lloc de la comarca, al’Aragó, a Espanya…: per aixòhem sigut una ràdio diferent.Molt diferent.

P. No és habitual que unaemissora petita, d’un munici-pi petit, d’una comarca petitaabasti un terreny tan extens…

R. De primer, hi havia gentque no ho entenia, això de tras-passar les «fronteres» comar-cals, aparentment naturals. Araja mos entenen.

P. Quin horari teniu?R. La programació habitual

des de fa uns anys abasta dedilluns a divendres de 10 a 2.Algun altre horari se mos ha fetpesat.

P. Altres emissores treballenamb emissores poderoses pertal d’emetre més temps… ivosaltros?

R. Una ràdio municipal ha deseguir les normes de Radiodi-fusión España. Nosaltros, dinsde la legalitat, vam connectaramb Radio 3, en un principi.Més tard, amb les novesconcessions, vam poder triar ivam decidir adherir-nos a laCadena SER Producto DIAL.

P. Tornem al fil del principi.L’emissora municipal passa aser privada…

R. El canvi mos va costarmolts diners. La Pilar i jo vamformar una societat civil, fins al’actualitat, per tal de gestio-nar econòmicament l’emissora.El Dial 106.4 el vam haver decanviar al 101.1… revisionsd’antenes, taules de mescles…vam fer tot el que s’havia de ferper estar amb tota legalitat ambla nova freqüència. Malgrat tot,estem molt agraïts amb elconsistori de Benavarri, quemos va cedir les instal·lacionsper tal de contribuir a la laborinformativa. A canvi, com hemapuntat abans, nosaltros difo-nem la informació municipal ila de totes les activitats de totesles associacions i col·lectius deBenavarri, de tot el municipi.

P. Disfruteu del vostretreball, de la vostra feina…

R. Disfrutem i n’estem orgu-llosos: donar un servei perma-nent, estar presents a Fires, afestes, a protestes del veïnat, acerts problemes –no cal anarmés lluny: la planta de compos-tatge…–, amb els nens de l’es-cola, amb la gent de la Terce-ra Edat, amb els ramaders i elsagricultors… crec que hemcomplit amb la nostra obliga-ció. A més, els últims tres anyshem promocionat la comarca anivell nacional amb la cadenaDIAL-MADRID, amb les noti-cies de la neu de tot el Pirineu,afegint-hi els esdevenimentculturals de tota la província.Tot Espanya s’ha assabentatdel que passava a la Ribagorça.

P. Seguïm amb les emissoresdes del moment del canvi…

R. Mos ho vam prendre ambla mateixa il·lusió que ambl’emissora municipal. El repteera molt, molt important. I posi-tiu. Vam ampliar la potencia de50 a 500 vats. Hem arribat millor

a moltes comarques, tot il’existència inevitable d’om-bres. Hem tingut més publici-tat… però també hem hagut depagar més a Hisenda… Anivell periodístic hem seguitvoltant tot Espanya: hempassat una setmana al Parla-ment Europeu realitzant unesjornades periodístiques. Hemmantingut el nivell d’entre-vistes, connectant amb elsactuals presidents del GovernEspanyol , de l GovernAragonès, del Govern català…i amb tots aquells personatgesque han estat al nostre abast.Mai cap d’ells ha negat unasalutació a la nostra emissora.

P. En alguna ocasió heuintentat fer algun programe-ta en la llengua de la Franja?

R. No ha sigut fàcil. A mésdels oients castellanoparlantsde la zona que presenten unacerta «precaució» davant unaproblemàtica –la lingüísti-ca–, d’un fet que els sonainusual, cal considerar queBarbastre, Graus, Montsó ensón clients. No obstant,sempre he estat i estaré oberta tots. I en aquest tema esticdisposat a aportar el meugranet d’arena.

P. Teniu relacions amb lesemissores de l’altre cantó…?

R. Hauríem de tenir mésrelacions amb la Ribagorçagermana tot i que ells, ambl’emissora del Pont de Suertcobreixen les seues necessi-tats. Això sí, totes les entre-vistes amb personatges del’altre cantó, com tu dius, lesfem en català.

P. Vols afegir alguna cosaper acabar…?

R. Reiterar el meu agraï-ment a oients, als oientsfidels, sobretot, institucions iajuntament, pel seu suport…

D. Sarrau

EL NOU CENTRE D’ESTUDIS RIBAGORÇANS

La Junta Directiva del«Centro de Estudios Riba-gorzanos-CERI», centre filialdel «Instituto de EstudiosAltoaragoneses» va decidir elpassat 25 de gener, i dies méstard ho refrendà la Assem-blea General Extraordinària,la denominació trilingüe del’entitat i poder utilitzar elcatalà com eina de treball ide comunicació entre els dife-rents membres.

Malgrat que el CERI té unaàrea de Lingüística, desde laseva fundació, al desembrede 2001, el tema de la llenguano s’havia tocat. Finalmentels dos principals organismesde l’associació va prendrel’esmentada decisió desprésde mesos de converses igràcies a un acurat informerealitzat per en Ramon Sistaci a la defensa feta per alguns«ribagorçans orientals».

De les tres llengues oficialsdel CERI, la que té el futurmés obscur tant al Centred’Estudis com a la realitatquotidiana de la comarca ésl’aragonés, llengua en clararecessió i en procès de norma-lització, «dividida» en lanostra comarca en les variantsdel «bajoribagorzano» i el«benasqués», conegut popu-larment com a «patués».

Altres projectes que varensorgir a la Assemblea Gene-ral, celebrada el 8 de febrervaren ésser el de la edició d’unanuari sota el títol de «Ripa-curtia»; la creació d’un forumsobre la existència dels exèrcitsen la nostra societat que esta-ria coordinat per en MiquelEstaña i la col·laboració ambel «Instituto Aragonés deAntropología» per a realitzarun seminari sobre «Identidady conflicto en Ribagorza y suárea de influencia», que esrealitzarà el proper mes demaig a la Ribagorça.

C. Barrull

«Mai hem abandonat

el programa de discos

dedicats».


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Cadena Dial Binèfar recupera el certamen«Personatges Llitera 2002»

Dial Binèfar

Cadena Dial Binèfar recu-pera per al pròxim mes d’abrilel certamen «Personatges Llite-ra 2002», iniciativa que, en larecta final dels anys vuitantaja es va organitzar a través del’emissora de Binèfar

L’objectiu es difondre latasca de persones i col·lectiusque treballen pel desenvolupa-ment de la seua zona. En aques-ta ocasió i per tal de facilitar-ne la participació, es repartirancent mil butlletes distribuïdesper cada un dels catorze muni-cipis de la comarca, on es podràtriar entre vora de 60 candidatsen diferents categories com araempresa, esport, cultura, asso-ciacions més destacades, perso-natge de l’any, personatge d’ho-nor i iniciativa rural, queenglobarà apartats com turisme,restauració de patrimoni i mediambient.

Amb tota la base de dadesinicial, es va elaborar un petitbook en què es resumien lescaracterístiques, treballs i asso-

liments de cada una de lespersones i col·lectius que figu-raven dins d’aquest ampli llis-tat.

Tant Felip Puy, coordinadordel certamen, com José LuisParicio, director de CadenaDial Binèfar, van apostarperquè un jurat format perpersones amb contrastadasolvència en el camp culturalde la comarca i que treballenen els mitjans de comunicacióreflectint diàriament l’activi-tat de la comarca, podien, ambel millor criteri, elaborar unallista definitiva de cinc o sisnominacions en cada un delsapartats per tal que aquells quevoten, puguen triar els seusfavorits.

Els criteris volen aconseguirque la comarca quede repre-sentada a tots els nivells i queaquells que figuren en aques-ta llista plural, ampla, diversai oberta, «n’estem convençuts–com apunta el director de DialBinèfar– siguen un perfecte

resum d’allò que significa unacomarca de frontera, és a dir,amb poder de convocatòria iparticipativa». Per aquestmotiu, organitzar aquest certa-ment compta d’antuvi amb unexcel·lent aval: que els llite-rans estan per la labor de lacol·laboració.

Durant el període de vota-ció es comptarà a cada una deles localitats amb establimentscol·laboradors on hi hauràpaperetes, urnes, i cartellsdivulgatius que conviden lagent de la zona a participar-hi.Les paperetes també seranrepartides casa per casa.

Després del vot popular hihaurà un dictamen definitiu onel jurat, comptant amb lesdades de pa r t i c i pac ió imitjançant un sistema de votponderat, ratificarà definitiva-ment els que hagen estat elegitsPersonatges de la Llitera 2002en cada una de les categories.

El lliurament de premis alsguardonats tindrà lloc el diven-dres 25 d’abril de 2003, alrestaurant Las Bodegas delNastasi situat a la pròpiacomarca de la Llitera.

Ara es el moment d’incenti-var la participació amb el vot.

A Cadena Dial Binèfar hihaurà un seguiment diari sobrela marxa del certamen. Aquestprojecte, sens dubte, té ja puntde partida i d’arribada, el rumbi el desenvolupament del viat-ge l’indicaran els lliterans ambla seua participació.

L’emissora vol agrair l’aju-da «d’empreses i institucionsque fan possible que el certa-ment, tinga un fort suport socialdes del mateix moment del’engegada» va subratllar J. L.Paricio.

CA

RTE

S A

L V

EN

T

Com s’alliberen els morts?Aquesta és la qüestió: compodem alliberar els morts dela guerra a l’Irak? Saddam,quan ixca aquesta carta, no sési estarà viu o mort, però a totsels que han mort fins a la datad’avui en aquesta guerra, a totsaquests morts tant iraquianscom els de la coalició que hihan participat, com els podemalliberar? Quin és el mètoded’aconseguir-ho? Absurd plan-tejament! Igual d’absurd ésjustificar una guerra per alli-berar un poble. Aznar, quan-tes morts cal per canviar d’opi-nió? Hi ha un límit? Unaguerra no es justifica ni ambla mort d’un sol ser humà. Elfet d’acceptar la justificacióimplica crear el terror i elterror, si l’acompanyem demorts, es converteix en terro-risme i segons la coalició queha iniciat aquesta guerra, elseu objectiu és acabar amb elterrorisme.; malauradament,a aquests senyors de la coali-ció s’han convertit en elsmajors terroristes de l’actua-litat, terroristes acceptats perdemocràcies, el seu fracàs estàimplícit en el camí que hantriat, el de la guerra, ja que laguerra és el major acte terro-rista que es pugui realitzar i éslamentable que es jutgi elsculpables després d’haver mortmilers i milers de sers inno-cen t s , quan en aques t smoments encara estem a tempsd’aturar aquesta massacre.

El Tribunal Penal Interna-cional haurà de posar davantel món tots els responsablesd’aquesta guerra a l’Irak.

Tot i que el major tribunalcaurà sobre la consciència decada un dels ciutadans delmón, segon la seua responsa-bilitat.

Miguel Estaña

Vista general de Binèfar

AR

XIU

DES

PER

TA F

ERR

O


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Me estoy muriendo, y tú, ¡como si nada!… La veu timbrada,de mezzosoprano, de Lola Beltán fluïa com un doll tot fent soro-llar les cortines de la sala gran del Palau de les Belles Arts de laciutat de Mèxic. Les cortines i els cors dels espectadors. Lapuñalada que me diste fue trapera… La cruïlla de Lázaro Cárde-nas amb Tacuba i Hidalgo, que havia vist tants i tants combatsdurant els diferents episodis revolucionaris, sentia ara, tremolósen boca de la «reina de la canción ranchera», el crit esqueixatdel desamor. ¡Qué mal te hice, que me pagas con la muerte!…Jo t’estimo i tu no em fas ni cas, traïdor. Bé, potser no t’estimo;no ben bé. Però he signat contracte amb tu i no em pots tractarcom a un drap brut. I, a més, tens l’obligació de mantindre’m ide guardar mínimament les aparences.

Tot açò ve perquè es fa difícil dir res que no s’haja dit ja. Amés, quan estes ratlles eixiran a la llum –aproximadament un mesdesprés de ser redactades– potser ja ens n’haurem anat tots al carall.O s’haurà acabat la gresca, previsiblement en plors. És un risccaracterístic de les publicacions mensuals. Però també se’m fadifícil quedar-me callat, malgrat la tendència que tinc a buscarsempre que puc temes extemporanis. Avui, a finals de març de2003, no puc frivolitzar i em sento movilitzat. He vist o he sentita parlar, al llarg de ma vida, de coses terribles, de crims abomi-

Pareu Espanya, que me’n baixo!

Ramon Sistac

nables. Però mai no havia tingut la sensació que es fessen ambels meus impostos. Per a això em descompten del sou un vint-i-tants per cent cada mes? Jo no m’hi vaig casar per amor, ambEspanya: hi vaig nàixer amb els tractes fets, com es feien els matri-monis d’abans. Encara, però, que no hi haja amor (i tinc la sensa-ció que Espanya tampoc no m’estima) hi podria haver un certafecte, fruit de la convivència; com a mínim si seguíem els proto-cols d’aquelles parelles aparaulades a fira que, a la llarga, s’aca-baven entenent, ni que només fos per interès mutu. Ara bé; quanqui tira del carro d’Espanya és una colla d’arreplegats sense elmés mínim indici de sensibilitat política, impunement capaçosde fer de comparses maldestres de l’agressor americà, de tancardiaris, de prohibir partits, d’ataconar manifestants, d’imposar(encara més!) el castellà, d’eixugar rius per a regar camps de golf,de defugir responsabilitats mediambientals, de demonitzar diver-gents (i fins i tot algun convergent!)… o són remoguts de la direc-ció de l’estat o, sobretot si tornen a eixir democràticament votatsper majoria, m’apunto, en sentit literal, al vers del Maragall (nopas el Pasqual): Adéu, Espanya!

Mentrestant, veig a la televisió un poca-substància enduent-se,durant un aldarull, un pernil del Corte Inglés de Barcelona. Imagi-no que deu ser un «Guijuelo», dels que venen a la botigueta del«Club del Gourmet», al primer soterrani, santuari que visito ambassiduïtat. Que bon profit li faça; jo no m’ho puc permetre. Tambéun altre poca-solta intentava fer-li la cara de mans, al Centre deLectura de Reus, a un conegut polític integrista amb cara de lluçbullit. Deplorable. I, per acabar-ho d’adobar, ho han passat per totesles teles del món. Ara bé, amb la mascletada que hi ha muntada,ens hi haurem de posar per uns pocs «efectos colaterales»?

La Comissió de Cultura iFestes de l’Ajuntament delTorricó ha organitzat del 23d’abril al 24 de maig dels XIXJornades Culturals.

El dimecres 23 d’abril festi-vitat de Sant Jordi hi hauràexposició i venda de llibres ala plaça d’Espanya. El dijous idivendres organitzat per l’APAal poliesportiu jocs per la cana-lla. El mateix divendres a les21.30 h conferència «La vidade les cigonyes» al Saló d’Ac-tes de la Casa Cultural. Eldissabte i diumenge 25 i 26 apartir de les quatre de la tardajugarem petits i grans al polies-portiu. I el mateix dissabte esfarà una «caminata» popular. Eldimarts 29 jugarem durant totel dia a la Play Station al salód’actes de la casa cultural.

El divendres 2 de maig a les21.30 h començarà un cicle decinema en espanyol amb laprojecció de la pel·lícula d’Al-modovar Hable con Ella. Eldissabte 3 de maig i durant totel dia a la plaça de bous hihaurà taller d’iniciació i perfec-cionament de malabars i eldiumenge dinar a l’ermita deSant Bartomeu. El dia 9 demaig es presentarà la banderai l’escut del Torricó a més delllibre En Autocar por La LIite-ra al mateix acte es farà el lliu-rament dels premis de poesia irelat curt del Torricó. El dia10, dissabte, VI Ruta per laLlitera i el diumenge hi hauràactivitats de rehabilitació delpati exterior del col·legi i a latarda Titelles, la companyiaArtello de Pontevedra posarà

en escena La del Libro.Eldijous 15 festivitat de SanIsidre Llaurador, Castellsinflats i Toro mecànic. A latarda Certamen de Pastissos iball amb el grup «El Cairo» ala Plaça d’Espanya.

El divendres 16 a partir de les19 hores, jornada sobre «Novesperspectives de les tecnologiesde la informació i la comuni-cació per al sector agrorama-der». Durant el cap de setma-na 17 i 18 Taller de pintura per«animar» la façana de l’espaijove. El dissabte es projectaràla pel·lícula Darkness de JaumeBalagueró. El diumenge a latarda concert de corda i pua acàrrec de la Rondalla SantBartomeu.

El divendres 23 de maigprojecció del film Los lunes al

Sol de Fernando de Aranoa.Al llarg de tots aquestos dies

també hi haurà diferents acti-vitats esportives con el torneigde bàdminton, futbol sala,petanca etc… a més a mésd’una exposició d’olis deJoaquín Monge.

El Torricó celebra les Jornades Culturals del 23 d’abril al 24 de maig

Anna Enjuanes

AR

XIU

DES

PER

TA F

ERR

O


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA1414 ARAGÓ

«El Matarranyamàgic»

Com ja coneixen els nostreslectors, durant la darrera setma-na del mes de març, en el castellde la vila de Vall-de-roures esva celebrar el Primer Congrés«El Matarranya Màgic».Segons els organitzadors, elbalanç final ha estat molt posi-tiu i beneficiós per a la comar-ca, se suposa que quan a laseva promoció turística, la prin-cipal raó per la qual es va orga-nitzar aquest congrés.

Jo i l’amic Miquel Blancvam ser els únics estudiosos dela comarca que hi vam parti-cipar. Algú ha començat allançar crítiques destructivesper l’organització d’aquestcongrés. Segur que hi haaspectes que es poden criti-car, com l’escassa presència dela llengua catalana, però coma resultat final en faig unbalanç positiu.

L’escriptor Emili Rosales emcomentava que tenia dubtes desi fèiem bé d’escriure i promo-cionar aquestes terres ja queuna gran afluència de turistespodria ser negativa. Li vaigcontestar que avui l’única sorti-da possible es tenir un turismede qualitat. Si el turisme nofunciona hi cap la possibilitatque algun alcalde il·luminat posien alguns polígons industrialsdels nostres pobles, una fàbri-ca, una central tèrmica o qual-sevol altra instal·lació que conta-minés i fes malbé tota la zona.

Penso que combinar l’agri-cultura i d’altres riqueses natu-rals que té aquesta comarca,amb el turisme, és la millorsortida econòmica i equilibra-da. L’organització d’aquestcongrés marca l’inici d’un camía seguir. Felicito a tots els orga-nitzadors, i especialment aJosep Lluís Soler, gerent delPla de Dinamització Turísticadel Matarranya, i al coordina-dor del congrés, l’escriptorJesús Àvila Granados.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O Les dades eloqüents deJ.A. Carrégalo

Vist des de la perspectivaque dóna el temps, el «Mani-fest de Mequinensa», que esva signar el 24 de febrer de2002, ha esdevingut una fitabàsica en la lluita constant deles associacions de l’Aragócatalanòfon, i de la pròpiasocietat civil, pel reconeixe-ment i la dignificació de la llen-gua. Atesa la paralització legis-lativa de la llei de llengües, unnombre important d’alcaldes iregidors dels municipis cata-lanoparlants manifestaven enaquell document la seua preo-cupació i demanaven als dipu-tats i als grups parlamentaris deles Corts d’Aragó un nouimpuls per a aconseguir unacord polític que, superant lesposicions partidistes, regularal’ús de les llengües territorialspròpies d’Aragó, amb el plereconeixement dels drets delsparlants, d’acord amb l’Estatut,la Constitució, la Carta Euro-pea de les Llengües Minorità-ries (ratificada per Espanya) iel Pacte Internacional de DretsCivils i Polítics de les NacionsUnides.

Efectivament, la signaturadel «Manifest» mostra un canvisubstancial en el nivell desensibilització dels electeslocals en tot allò que afecta laproblemàtica sociolingüísticade les nostres comarques. Ental sentit, les xifres obtingudesofereixen dades molt signifi-catives ja que han estat 193 elsregidors dels municipis cata-lanoparlants que l’han subscrit(un 47,19%). Per províncies,els electes de la de Saragossasuperen amb escreix el 50% iels de les altres dues, gairebéigualats entre sí, s’hi apropenmoltíssim.

En l’apartat de l’afiliaciópolítica dels signants (o mésbé de la seua adscripció a lesllistes d’una determinada forçapolítica, ja que no tots els inte-

grants d’una llista n’estanafiliats), destaca el fet que són18 els regidors integrants decandidatures del Partit Popularque han signat el «Manifest»,en franca contradicció amb elposicionament que mantenenles altes esferes del partit aSaragossa (situació que, per sísola, seria mereixedora d’unestudi sociològic).

Si traslladem les dades gene-rals de l’Aragó catalanòfon alnivell de les comarques trobemque el Baix Cinca i el Mata-rranya (ens referim ara a la part

de la comarca inclosa en laprovíncia de Terol) són les méssensibilitzades, amb un índexque supera àmpliament, en totsdos casos, el 50%. En canvi,com era d’esperar, el BaixAragó és la que presenta elnivell més baix d’adhesions,amb un 24,32% (l’especialproblemàtica sociolingüísticadels pobles del Mesquí i delBergantes és, també, dignad’estudi). I no deixa de ser unamica sorprenent el baix resul-tat relatiu obtingut a la Riba-gorça, amb un 45,12%).

SLARENEGSEDAD

seicnívorP selboP stnatibaHlatoT

srodiger

stnangissrodigeR

erbmoN %

acsO 23 50682 802 69 51,64

assogaraS 5 3527 74 72 44,75

loreT 52 73601 451 07 54,54

slatoT 26 59464 904 391 91,74

STNANGISSLASEDIREFERSEDAD

aicnívorPsrodigeRstnangis

...eDselbop

leDPP

leDEOSP

leDRAP

UI’DeDAHC

acsO 69 62 4 47 71 0 1

assogaraS 72 4 6 61 1 4 0

loreT 07 32 8 73 52 0 0

slatoT 391 35 81 721 34 4 1

SEUQRAMOCREP

seuqramoCsrodigeRacramoc

stnangissrodigeR

erbmoN %

ógarAxiaBlE 73 9 23,42

acniCxiaBlE 35 82 38,25

aretilLaL 48 14 18,84

aynarrataMlE)assogaraS(

63 71 22,74

aynarrataMlE)loreT(

711 16 41,25

açrogabiRaL 28 73 21,54

slatoT 904 391 91,74


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 15ARAGÓ

el Manifest de Mequinensa

I, finalment, cal afegir que,pel volum d’adhesions al mani-fest dintre de cada ajuntament,són de destacar els de Bonan-sa, Sopeira,Veracruz,Viacampi Llitera, la Sorollera, Arenysde Lledó, Pena-roja i la Torredel Compte en els que el 100x 100 dels seus components elvan subscriure.

Per les quals coses, atesos els

En la línia de les dades a nivell comarcal, a continuació es concreten els resultats distribuïts per comarques i forces polítiques:

seuqramoClatoT

srodigeracramoc

PPsrodigeR EOSPsrodigeR RAPsrodigeR UIsrodigeR AHCsrodigeR

latoT stnangiS latoT stnangiS latoT stnangiS latoT stnangiS latoT stnangiS

xiaBlEógarA

73 02 0 9 8 8 1 0 0 0 0

xiaBlEacniC

35 9 0 52 02 41 4 5 4 0 0

aretilLaL 48 91 0 24 23 32 9 0 0 0 0

lEaynarrataM)assogaraS(

63 52 6 11 11 0 0 0 0 0 0

lEaynarrataM

)loreT(711 15 8 03 92 63 42 0 0 0 0

aLaçrogabiR

28 92 4 53 72 71 5 0 0 1 1

slatoT 904 351 81 251 721 89 34 5 4 1 1

senmulocseledseL.acramocadacedstnematnujaslestotneacitílopóicamrofalrepstugnitbosnocsesleramusedtatluserlenós”latoT“arelaçpacalbmasenmulocseledserfixseL(.)rangisnaveuqacitílopaçrofiacramocadacedsrodigeredlatoterbmonlenetneserper”stnangiS“

números resultants, és evidentque alguna cosa s’està movententre els aragonesos de parlacatalana; i fins i tot entre lesfiles del PP. I està també clarque, a poc a poc, els catalano-parlants anem assumint, sensegrans esparaments però tambésense embuts, la nostra perso-nalitat que ens ve donada, entrealtres coses, pel fet de posseir

una llengua i una culturapròpies integrades en la reali-tat aragonesa.

Les dades presentadeshaurien de ser suficients, quanfalten pocs mesos per a la fina-lització de l’actual legislatura,per a remoure les consciènciesdels responsables dels partitsque han tingut encomanada laresponsabilitat del govern de la

DGA durant els darrers quatreanys i que, finalment, han optatper mantindre la llei de llengüesen el calaix a l’espera d’unahipotètica unanimitat que difí-cilment s’aconseguirà. Lanostra societat civil deixa sentirla seua veu, i reclama ambforça, i sense més dilacions, elreconeixement de la cooficia-litat amb igualtat de drets.

RIC

AR

D S

OLA

NA

Acte de presentació del Manifest a Mequinensa


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA16 TEMA DEL MES

El 10 d’octubre d’enguanyfarà cent anys del naixement aCiutadella de Menorca demestre Francesc de Borja Moll,qui, junt amb Antoni MariaAlcover, Pompeu Fabra,Manuel Sanchis Guarner i enJoan Coromines, ha estat unafigura cabdal de la filologiacatalana del segle XX. Ambaquest motiu el Govern de lesIlles Balears ha declarat l’any2003 Any Francesc de BorjaMoll, i ha comunicat aquestacommemoració a les universi-tats de la xarxa Lluís Vives, alsgoverns de Catalunya, del PaísValencià i de l’Aragó, i alsajuntaments de Perpinyà i del’Alguer perquè s’hi adheres-quen. D’entre els molts actesprogramats cal destacar-neespecialment l’exposició sobrela figura d’en Moll i la sevaimportància per a la llengua ila literatura catalanes que eldia 1 de març s’ha inaugurat aPalma, i que a partir de l’abrilviatjarà per altres indrets, entreels quals confiem que n’hihaurà també de l’Aragó, unpaís on en Moll va venir perprimera vegada als divuit anys,el 1921, acompanyant mossènAlcover en les seves eixidesfilològiques, recollint mate-rials per al Diccionari. En aque-lla ocasió en Moll va ferenquestes a Bonansa, Benava-rri, Fraga i Calaceit, on vaconèixer i tractar el polígrafSantiago Vidiella, que aixíesdevingué col·laborador delDiccionari. Més tard en Mollva tornar a l’Aragó, ara encompanyia d’en Sanchis Guar-ner per a fer-hi les enquestes del’Atlas Lingüístico de la Penín-sula Ibér ica . En concretenquestà a Benavarri, on jahavia estat anteriorment, i aMequinensa, Maella, Valljun-quera i Aiguaviva.

L’obra magna d’en Moll ésevidentment el Diccionari

Català-Valencià-Balear, feta enestreta col·laboració ambmossèn Alcover, on la compe-netració entre el mestre Alco-ver i el deixeble Moll, entre elcanonge i l’ex-seminaristacarregat de fills, no ofereix capmena de problema, molt a l’es-til dels germans Grimm, enJakob i en Wilhelm, autorsigualment d’un gran dicciona-ri, en llur cas de la llenguaalemanya, perfec tamentcompenetrats també entre ells.El Diccionari recull i descriu,com és ben sabut, la llenguacatalana tota, tant en l’espaicom en el temps, des del motque es manté només oralmenten una sola localitat, com elque hi és present a totes, tantoralment com per escrit. Elsmots hi són descrits amb encerti detall, se’n dóna l’etimologia,les diferents citacions conegu-des, des de la més antiga a lamoderna, la distribució geogrà-fica, i la pronunciació, ambmolts de gravats i materials dela cultura popular. El Diccio-nari és també –cosa que massasovint se sol oblidar– undiccionari normatiu, ja quel’entrada principal d’un motés la seva forma normativa,sota la qual s’exposen lesvariants si cal, i s’ofereix, amés, la pronunciació normati-va de les tres grans variantsdel català: l’occidental, lacentral i la illenca.

Però amb el Diccionari nos’acaba, ni de bon tros, l’acti-vitat d’en Moll, home al qualescau com a pocs la dita aque-lla –ell que era tan amic derefranys, facècies i jocs demots– de què «els cansats fanla feina». Perquè a més delDiccionari escriví obres tansòlides com una gramàticahistòrica catalana i diversesgramàtiques catalanes aplica-des al català illenc, obres,aquestes darreres, bàsiques per

a establir el model de catalàestàndard a les Balears. Féuenquestes dialectals a 150 loca-litats del domini lingüísticcatalà, unes, en part ja abansesmentades, amb mossèn Alco-ver, d’altres amb en SanchisGuarner per a l’ALPI. Creà unaeditorial a través de la qualpublicaren, en uns anys difí-cils, autors de tot arreu –d’enJoan Fuster a en Pere Quart i enJosep Maria

Llompart-, i hi apareguerenobres monumentals com elCançoner Popular de Mallorcadel pare Ginard, o les RondaiesMallorquines de mossèn Alco-ver. Muntà a l’entorn de l’Obradel Diccionari un lloc de troba-da, en els anys més negres delfranquisme, de tots els que s’es-forçaven per la unitat de la llen-gua ca ta lana , tan sovin tamenaçada. I encara trobà tempsentre tanta faenassa per a enre-gistrar a la ràdio, com a bonactor que era, les RondaiesMallorquines, i per a escriureunes amenes memòries que nopogué completar perquè en elsdarrers anys emmalaltí profun-dament. Morí a Ciutat de Mallor-ca el 18 de febrer de 1991.

Els reconeixements als seusmèrits científics no trigarien amanifestar-se. Ja abans de laguerra havia estat nomenat

membre corresponent del’Acadèmia Espanyola de laLlengua i de l’Institut d’Estu-dis Catalans. L’any 1964 laUniversitat de Basilea li atorgàel doctorat. A Espanya, a lapostguerra, per raons òbvies,el reconeixement trigaria mésa venir: el 1975 fou nomenatdoctor per la Universitat deBarcelona i el 1983 i el 1984ho farien les universitats de lesIlles Balears i de Valènciarespectivament.

En Moll fou sobretot homede pacte i pau, cosa no pas fàcilen el món de la filologia cata-lana, on no falten les dissen-sions i les estèrils –quan nomalintencionades– picabara-lles. En aquest camp un delsseus mèrits més grans fou acon-seguir l’entesa final entremossèn Alcover i mestre Fabra.I en Moll fou també un homede coratge, tant per treballarsobre el català i per publicaren aquesta llengua en una èpocaen què això era mal vist del tot,com també, per exemple,enviant un aval l’any 1939 permirar d’alliberar a en SanchisGuarner, presoner aleshores enun camp de Salamanca perhaver estat capità d’artilleriade l’exèrcit lleial. Aquest avalde poc si no costà a en Moll queli embarguessen els béns.

2003, l’Any Francesc de Borja MollArtur Quintana


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 1717GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Llúdrigues a l’Ebre

Esteve Betrià

A l’inici de la passada tardor m’esplaiava, en aquest mateix espaii amb evident satisfacció, a propòsit de la reaparició de les cegon-yes al campanar de l’església de Mequinensa. De fet, aquestmoixó tradicionalment migratori i de gairebé dos metres d’en-vergadura viu en els últims anys una època de clara recuperaciói expansió; sembla que fins i tot s’ha instal·lat, en un nombre prouimportant, de manera permanent –tot oblidant els viatges a l’Àfri-ca– en les viles i les ciutats del Baix Cinca i del Segrià, cosa queha permès la seua reintroducció en zones del sud de Catalunyade les quals feia moltes dècades que havia desaparegut. Un titu-lar de La Veu de l’Ebre de la primera setmana de març deia que«La cigonya torna a l’Ebre després de 70 anys absent» amb motiude l’alliberament els passats mesos de febrer i març de 24 exem-plars de cegonya blanca procedents de Lleida a la reserva de faunasalvatge de Sebes, al terme municipal de Flix.

Però, com tothom sap, no tot són flors i violes per a la naturaa les nostres terres. Sense anar gaire lluny, en els nostres espaisnaturals, en especial en els nostres rius, s’han escampat en lesúltimes dècades del segle XX nombroses i destructores espècies

al·lòctones. Enormes i voraços peixos com són, entre altres, ellluç de riu i el silur, o mol·luscs bivalves com ara la Dreissenapolymorpha –el famós musclo zebra– i la Corbicula fluminea,per no parlar de diferents tipus d’algues o de l’anomenat crancamericà; en fi, una sèrie d’animals i plantes, autèntiques plaguesbiològiques, que estan acabant amb la flora i la fauna autòcto-nes alhora que transformen radicalment la vida dels rius.

Però, tornem-hi, tampoc no tot és tan catastròfic. A més de l’ex-pansió, o reintroducció de les cegones blanques, s’ha d’anotarcom a fet positiu per a la fauna autòctona la notícia publicada enel número de l’última setmana de febrer a La Veu de l’Ebre: «Tornala llúdriga a l’Ebre 30 anys després de desaparèixer». Segonsaquest setmanari tortosí, sembla que tècnics del departament deMedi Ambient de la Generalitat de Catalunya han detectat lapresència de cinc exemplars sedentaris de llúdriga a Vinebre, tambén’han observat al tram comprès entre la zona de confluència delSegre i el Cinca i la població, Ebre avall, de Xerta.

Umpare, caçador empedreït, m’explicava, quan jo era menut,que ell estava fart de veure llúdrigues –amb una ’g’ antihiàticacaracterística dels parlars nord-occidentals– a les ribes de l’Ebre,més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Segre. Però feiamés de trenta anys que ningú on en parlava. Ara esperem que benaviat les llúdrigues de Xerta i Vinebre sàpiguen remontar les aigüesde l’Ebre i tornem a veure’n en algun racó feréstec de, per posarun cas, la vall de la Lliberola o de la de la Vallcorna. Benvingu-des sigueu llúdrigues, us hem enyorat molts anys.

J.I. Abadía Cano –Josi–, president de l’Associació Provariant de Fraga

«El desviament de la N-II ha estat una victòria col·lectiva»D. Sarrau

El juliol de 2002 s’inaugu-rava la variant de la capital delBaix Cinca. En aquell momentes dissolia la directiva de l’As-sociació Provariant de Fraga,que des del 1996 s’havia cons-tituït per tal d’eliminar-ne, enun termini immediat, el pas detràfic pesant per l’interior de laciutat i reivindicar, a més llargtermini, el total desviamentdel seu centre. Si per evitar-hos’havia de lluitar per la desa-parició del peatge de l’auto-pista, s’hi lluitaria. I es vaaconseguir. «Sempre hi hahagut accidents. I greus. elmateix dia de la inauguració dela pujada al port n’hi va haverun». Per a Josi, president ifundador des del pr imermoment, fragatí, 39 anys, casati amb dos fills, no era unanovetat aquesta mena d’acti-vitats. El seu pas adolescent

per l’Agrupació Escolta PintorViladrich, i la seua participa-ció en la junta de la PenyaFragatina durant anys, l’haviabregat en aquests menesters.«Sempre m’he sentit refermatper gent com ara ManolitoLarroya, Juan Muñoz, PepitaGuardiola, Ramon, Glòria, Pili,Rosabel, Mª Carmen i d’al-tres…: ha estat un treballcol·lectiu. Amb tots em sentoobligat». Tot i les reticènciesd’un sector de la població, quetemia una forta minva econò-mica, les solucions aportadesi el resultat final han estatexcel·lents. La presidènciad’una associació que podiaafectar l’economia d’un sectordels fragatins no oferia, aprimera vista, massa satisfac-cions, i sí disgustos: posard’acord totes les parts ha estatla gran tasca de Josi i el seu

CRÒNIQUES TAGARINES

equip. «No m’he sentit maisol. A més de la Junta teníemmolta gent darrera: les firmesrecollides indicaven que l’As-sociació només era un ressòdel que la ciutat demanava».Les firmes de suport i una granmanifestació de mes de quatremil persones van contribuir aagilitzar decisivament l’obra.En aquest recorregut, Josi, toti les diferències puntuals de

plantejament amb l’Ajunta-ment, vol remarcar que l’ob-jectiu comú era la seguretat.El seguiment de la tascapendent –matisos puntuals enl’obra i, sobretot, la transfor-mació en via principal de l’an-tiga N-II ja no depenen d’ells.La feina ben feta no té preu.Probablement, en l’horitzód’aquest personatge inquiet, jas’ataülla una nova fita.

JOSÉ

DÍA

Z


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

I ara què. Ja ha començat la guerra anunciada contra l’Iraq. Iara quina cara hem de posar? Ens hem manifestat contra laguerra, hem signat fulls contra la invasió de l’Iraq i abans contral’embargament que causava milers de víctimes entre els infants;hem cridat contra Bush i allò que representa…; hem cridat contrala decisió incomprensible i irresponsable d’Espanya en el conflic-te inventat pels estrategs americans i seguit per l’acòlit Blair i perl’escolanet Àznar. Això de la participació espanyola cobreix devergonya els qui se senten espanyols i, en qualsevol cas, ha fetque l’eslògan més sentit, a part del d’Aturem la guerra!, haja estatNo, en el nostre nom! Justament perquè no volem que ens hi invo-lucrin. L’actitud del govern espanyol no té nom i la veritat és queels psiquiatres, des d’ara, tenen un regal a l’hora d’estudiar el feno-men de la megalomania en el comportament del president Àznar.

Però per a què haurà servit tanta gent als carrers? Per a benpoc, perquè mentre em dedico a complir amb vostès, escrivintaquest articlet, a la tele ja ha començat la guerra i, si ho diu latele, això ja no ho para ni Déu ni l’entranyable Gila.

La guerra, la violència, la destrucció són paraules que ens provo-quen sentiments de terror i de rebuig i que mai no es poden justi-ficar i menys, encara, quan s’argumenta en nom de no se sapben bé de quines prevencions. Precisament, aquests últims temps,el mitjans de comunicació han portat la Guerra d’Espanya a un

primer pla amb motiu de diferents campanyes i iniciatives peraportar llum al voltant de les víctimes que estan sense localit-zar. Han passat molt anys, però encara quan parlen persones fami-liars de les víctimes et transmeten un calfred i ràbia alhora alsqui no ho hem conegut: una lliçó ben pròxima per mantenir-nosalerta contra les guerres preventives.

Violència i destrucció –i molta mala llet!– va presidir l’acciód’uns vàndals la nit del dissabte 9 de març quan van atacar finsa malmetre del tot l’Aula de Natura de l’Aiguabarreig que hi haviaa Mequinensa, un espai exemplar per fer-hi activitats d’estudi id’estimació de la natura, del qual ens consta que se n’havia d’es-tar ben orgullós de tenir-ho a casa nostra. Què volien aconseguir?,qui volien castigar? Es tractava d’una acció (guerra) preventi-va? Per evitar quins mals? Qui fa el paper de Saddam en aques-ta guerra? On és el petroli?

El resultat: la devastació i els danys col·laterals corresponents:el temps, la il·lusió, l’esforç i els diners abocats tant de tempsper unes persones amb un delicte temible: que estimaven lanatura i la feien estimar als xiquets i als joves i que ho feien encatalà. Aquest últim detall, segons les cròniques, potser no ésanecdòtic i ves a saber si no es tracta del petroli d’aquestesnostres terres que, lluny d’aprofitar-lo, els bàrbars prefereixenque es perdi i per això van calar foc a un dels pous que funcio-naven amb bon rendiment i que alimentava una petita part de l’or-ganisme cultural de les nostres comarques.

La guerra de l’Iraq, amb una mica de sort, quan llegiu aquestescrit, ja haurà acabat i l’Aula de Natura, amb una mica de sort,potser tornarà a funcionar encara que siga disminuïda. Els vàndalsplanetaris –i els d’aquí a la vora– no dormen mai i a més ens volensalvar del dimoni, dient que ho fan per nosaltres, pel nostrebé…, en el nostre nom. Fugim-ne!

No, en el nostre nom

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

És cert que l’Estat espanyolpateix des de fa anys (Tractatd’Utrecht, 1713) la mutilaciódel Penyal de Gibraltar i hareivindicat una sobiraniacompartida entre Gran Bretan-ya i Espanya. Però també elRosselló es va cedir en virtutdel Tractat dels Pirineus (1659)i es va incorporar a la Françaenfront de la voluntat dels cata-lans, mutilats en una part delseu país. Ara bé, si el penyalnomés interessa a Espanya, elRosselló s’ha gairebé esborratde la memòria col·lectiva delscatalans d’avui, excepte delsmateixos ciutadans catalano-rosellonesos del nord, com atestimoniatge de la resistènciaa l’aculturització.

El Rosselló és un departa-ment o província sense cap auto-

El Rosselló i la cosobirania: la «Franja del Nord»Xavier Sebastià

nomia respecte a l’Estat francès.A aquesta Franja del Nordviuen unes 350.000 persones, un50% d’immigrants. Podemconstatar que manté un greudèficit de transmissió de la llen-gua, però també –contràriamenta altres àrees lingüístiques deFrança– encara continua trans-metent el català amb naturalitat,tot i que malament. La france-sització cultural ha estat moltforta durant tot el segle XX,doncs s’ha inculcat la vergon-ya de tenir una llengua diferentdel francès jacobí.

No obstant això, gràcies a lapresència d’uns Països Catalansdel sud, potents i valoritzadorsde la llengua i la cultura, éspossible una recuperació delprestigi i l’ús normal del català.Tota una lliçó d’esperança per

a la Franja de l’Aragó.Alguna cosa, per descomp-

tat, es mou a la Catalunya nord,on la iniciativa dels partits cata-lanistes a favor d’un Estatutd’Autonomia, paregut a l`ator-gat a l’illa de Còrsega, ha obtin-gut el reconeixement públic iel suport obert del govern català.Però vam sospitar que l’Estatespanyol no està massa inte-ressat en la reivindicaciódiplomàtica del Rosselló, doncsseria donar aire fresc al projec-te dels Països Catalans.

Ha arribat l’hora de nego-ciar, almenys, un nou Tractatrelatiu al Rosselló que perme-ti en el futur arribar a un esta-tut de co-sobirania, comparti-da entre Espanya i França.Mentrestant, els franjolinspodríem imaginar una mena de

Consell Intercomarcal (oRegional) de la Franja, admi-nistrat conjuntament per Cata-lunya i l’Aragó. Invents juridi-co-polítics més estranys hacontemplat la història delsnostres països. Que l’hi pregun-tin al nostre germans del Prin-cipat d’Andorra.

Vilafranca de Conflent

RIC

AR

D S

OLA

NA


Núm. 26. Abril de 2003TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

L’experiència educativa basca: elements de reflexió per l’Aragó trilingüe

Josetxu Madariaga / Àngel Huguet

El País Basc està desenvolu-pant una important experiènciaeducativa la finalitat de la qualés la recuperació de l’euskeraamb un pla d’igualtat respecte alcastellà.

L’origen d’aquest procés espot situar a les ikastolas, esco-les semiclandestines als anys 50que van ser impulsades per unreduït grup de pares i profes-sors. En un principi es tractavad’un moviment educatiu i reivin-dicatiu, associat a un fort senti-ment nacionalista, que es va dura terme en condicions realmentprecàries, i que perseguïa lapreservació de la llengua entreels euskalduns (bascparlants).Amb la caiguda de la dictadu-ra, l’experiència va tenir un fortressò i la incorporació d’alum-nes erdalduns (no bascparlants)va obligar a un replantejamentclar dels seus objectius i, almateix temps, de les metodolo-gies didàctiques.

Però, amés de les ikastolas, launificació lingüística al voltantdel euskara batua (euskara unifi-cat), realitzada per l’Acadèmiade la Llengua Basca (Euskalta-zaindia) als anys 60, ha sigut

fonamental per tal d’arribar alnivell actual de normalitzacióde la llengua.

Evidentment, tots aquestsesforços s’han vist refermats peruna legislació que, a partir de lacooficialitat de l’euskera junt alcastellà, ha permès establir unSistema Educatiu bilingüe quepretén un domini equivalentd’ambdues llengües al final del’escolaritat. En qualsevol cas,s’ha de reconèixer que la projec-ció d’aquest equilibri a la vidaquotidiana resta encara un llargcamí per recórrer.

Però, indubtablement, un delelements de major interès perl’Aragó trilingüe del futur és lasingularitat del Sistema Educa-tiu basc en quant a la possibili-tat que ofereix als pares i maresd’optar entre tres models lingüís-tics pels seus fills (els anomenatsmodels A, B i D).

El model A està pensat per anens i nenes castellanoparlantsque desconeixen l’euskera. Totesles matèries escolars s’impar-teixen en castellà excepte l’eus-kera que és una assignatura mésdel curriculo. Al model B, orien-tat cap als que tenen un cert

coneixement de les dues llen-gües, s’utilitza el castellà per lalectoescriptura i les matemàti-ques i l’euskera a la resta dematèries. Finalment, el modelD, ha estat dissenyat per alsbascoparlants i totes les matèriess’imparteixen en euskera excep-te el castellà que és una assig-natura més del curriculo.

Aquests models lingüísticsvaren sorgir tant per la necessi-tat d’oferir diferents propostes ala societat basca com per lamancança de professorat sufi-cientment preparat a nivelllingüístic. Però, paradoxalment,les mateixes limitacions han faci-litat la introducció de l’euskeraa l’escola i han sigut les pròpiesfamílies les que han anat optantprogressivament pels modelsamb major presència de l’eus-kera de manera que, actualment,més del 80% de l’alumnat del’Educació Infantil es trobamatriculat en aquests models.

Evidentment, aquest procésha anat lligat tant a l’interès deles famílies per que els seus fills

aprenguin euskera com pelsbons resultats obtinguts. Malgrattot, a l’Educació Secundària i ala Universitat segueix predomi-nant el model A degut, princi-palment, a la mancança de mate-rial docent i de professoratqualificat així com a la pràcticadesaparició dels models B. Enqualsevol cas, podem dir que elmodel D predomina a Guipús-coa i a la xarxa pública i el modelA Àlaba i a la xarxa privada.

D’altra banda, els últims anyss’han dut a terme experiènciesper tal d’introduir una tercerallengua, especialment l’anglès,i inclòs s’han iniciat programesd’educació intercultural en elsquals el portuguès s’utilitza coma llengua habitual. No obstant,un dels principals reptes enaquest moment és l’educaciódels immigrants, cada dia mésnombrosos a Euskadi, que ambla tendència a escolaritzar-se enel model A plantegen un nourepte al sistema educatiu basc i,al mateix temps, un fort risc de«ghettització».

Muskizko iakstola


Núm. 26. Abril de 2003 TEMPS DE FRANJA20 Núm. 5. Març de 200120 LA RADERA


CONGRÉS A VALL-DE-ROURES culturals 20 Calaceit … · Montclús, H. Moret, J. Motis, A. Orús, J....

Documents

Transcript of CONGRÉS A VALL-DE-ROURES culturals 20 Calaceit … · Montclús, H. Moret, J. Motis, A. Orús, J....