24 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETIN OFICIAL N.º 289 DE LA … · 2016. 9. 19. · 5-XII-2014 BUTLLETÍ...

24 N.º 2895-XII-2014

BUTLLETÍ OFICIALDE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA

BOLETIN OFICIALDE LA PROVINCIA DE VALENCIA

Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio AmbienteServicio Territorial de UrbanismoSección de Planeamiento UrbanísticoAnuncio de la Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente sobre aprobación definitiva del Catálo-go de Bienes y Espacios Protegidos, normas del NHT y BIC Iglesia Parroquial San Jaime Apostol de Algemesí.

ANUNCIOExpte. 2014.0323 GPAlgemesíCatálogo de Bienes y Espacios Protegidos, Normas Urbanísticas, NHT y BIC Iglesia Parroquial de San Jaime Apostol.Visto el expediente remitido por el Ayuntamiento de Algemesí refe-rido al Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos de ese municipio, se destacan los siguientes: ANTECEDENTESPRIMERO. El proyecto se sometió a información pública mediante acuerdo de pleno, en sesión de 29 de marzo de 2012. Transcurrido el periodo de exposición pública (DOCV núm. 6.759 de 23 de abril de 2012 y en el diario Las Provincias de 27 de abril de 2012 y am-pliación del plazo en el DOCV núm. 6779 de 22 mayo de 2012) en el que se presentaron en total 168 alegaciones que fueron estimadas unas y desestimadas otras según acuerdo plenario de fecha 31 de julio de 2013, donde en el mismo acuerdo se acordó someter a in-formación pública las normas urbanísticas del núcleo histórico tra-dicional y de la protección del entorno del BIC Iglesia de San Jaime Apostol (DOCV núm. 7095 de 23 de agosto de 2013 y periodico local “La veu d'Algemesi” y ampliación del plazo en el DOCV núm 7121 de 30 de septiembre de 2013). Con posterioridad sobre el proyecto recayó acuerdo de aprobación de 31 de julio de 2014 de nuevo sometimiento a exposición al público a la vista de las modi-ficaciones sustanciales introducidas durante la tramitación municipal en relación con los informes emitidos por la Conselleria de Cultura (se DOCV núm. 7344 de 22 de agosto de 2014 y Periódico “La Ribera” de 9 de agosto de 2014) en el que se presentaron en total 78 alegaciones, que fueron estimadas o desestimadas según consta en el expediente y en el acuerdo plenario del día 6 de octubre de 2014, donde también se acuerda la aprobación provisional del Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos junto a la normativa urbanística regu-ladora de las zonas del NHT y el entorno de protección del BIC de la Iglesia de San Jaime Apostol.El expediente tiene entrada en la Comisión Territorial de Urbanismo el 17 de octubre de 2014. Con posterioridad en fecha 6.11.2014 el Ayuntamiento aporta tercera copia en papel y 3 copias en papel del plano O-02 y plano O-03 con diligencia de rectificación de error material y Resolución de 2123/2014 de 5 de noviembre de 2014, de Alcaldía de aprobación de la rectificación de error material en los planos O-02 (plano de ordenación del catálogo de suelo urbano) y plano O-03 (plano de alineaciones y alturas del núcleo histórico tradicional).SEGUNDO. La documentación relativa al proyecto comprende:Expediente administrativo.Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos de Plan General de Pater-na, en el que se incluye Memoria, Normas Urbanísticas del Catálogo, Fichas de elementos catalogados Parte 1, Fichas de elementos pro-tegidos Parte 2, Normas Urbanísticas del Núcleo Histórico Tradicio-nal y Planos de Información y Ordenación.Incluye la correción de errores material de los planos O-02 (plano de ordenación del catálogo de suelo urbano) y plano O-03 (plano de alineaciones y alturas del núcleo histórico tradicional) de 5 de no-viembre de 2014.TERCERO. El objeto del presente documento es recopilar el patri-monio cultural, artístico, histórico, arqueológico, etnológico, arqui-tectónico, paisajístico, etc, del término municipal de Algemesi. El Catálogo servirá de instrumento normativo específico para gestionar la protección del patrimonio local y formalizar las políticas públicas de conservación, rehabilitación o protección de los bienes inmuebles y de los espacios de interés cultural.Este documento tiene la función de suplementar al Plan General aprobado definitivamente por la Comisión Territorial de Urbanismo celebrada en sesión de 13/05/2011 en la medida que incorpora la

normativa reguladora y planos de la ordenación de la zona NHT, cuya regulación había quedado excluida de la aprobación definitiva. A su vez el Catálogo también incorpora la normativa reguladora del entorno del Bien de Interés Cultural (BIC) Iglesia Parroquial de San Jaime Apóstol, asumiendo las funciones propias del Plan Especial a que se refiere el artículo 34.2 de la Ley de Patrimonio Cultural Va-lenciano.Se establecen las siguientes zonas de ordenación todas ellas con uso global residencial, modificándose la relación de zonas de ordenación urbanística contenida en el art. 2.4.10 del Plan General:A Núcleo Histórico Tradicional NHT B Entorno de protección de la Basílica de San Jaume ApostolC Núcleo Histórico Tradicional con la categoría de BRL. NHT-BRLD Entorno de protección del Convent de San Vicent Ferrer -BRLEn el ámbito de Núcleo Histórico Tradicional NHT forman parte de la Red Primaria de reservas de suelo dotacional los siguientes- Convento de Sant Vicent Ferrer (ED) educativo-cultural - Museu Municipal de la Festa (ED) educativo-cultural- Ayuntamiento (AD) Administrativo InstitucionalForman parte de la ordenación estructural los siguientes BICs y su entorno de protección:Iglesia de Sant Jaume apóstol, BICFesta Mare de Dèu de la Salut, declarada Bien de Interés Cultural Inmaterial mediante el decreto 117/2010 del Consell de fecha 27 de agosto de 2010.Las normas urbanísticas del entorno de protección de la Iglesia de Sant Jaume apóstolLos Bienes de Relevancia Local: NHT-BRL, ámbito delimitado como núcleo histórico tradicional, solo incluye una parte del mismo.El Convento de San Vicent. Museu de la Festa y su entorno de pro-tecciónFumeral dels Llàtzer, Fumeral i Motor de Romero, Plaça de Bous- Cadafals, Ermita de Sants Abdó i SenentErmita de Sant Onofre AnacoretaErmita Santísim Crist de la AgoniaErmita Casa de Porrinyes50 Retablos Cerámicos5. Los bienes de interés arqueológicosCasa Porrinyes Cementeri NouParet de CotesParet de PardinesParet del MolinetVía AugustaCasc Urbà d'AlgemesíSe establecen diferentes elementos catalogados con niveles de Pro-tección Integral, Parcial y Ambiental. Se suprime el sector PRI Plaça delimitado por el PGOU en la man-zana conformada por las calles Berca, Capella y Figueres. Uno de los objetivos del PRI era crear una plaza interior en dicha manzana, tal proyecto se elimina, al considerar que afecta a diferentes edifica-ciones de interés y a la propia estructura urbana.Se delimitan dos ámbitos, a desarrollar por estudios de detalle, que si requerirán de la autorización expresa de la Conselleria de cultura, se corresponden con los grafiados en el plano PO-02 como ED1 (Pati de la porta de l'Aire) y ED2 (entre calles Creus y Rafol). Estos ám-bitos por error material no aparecían grafiados en la copia aportada el 17.10.2014 y se aportan rectificados en la copia diligenciada por Resolución de Alcaldía 5 de noviembre de 2014 (plano O-02 Orde-nación del catálogo de suelo urbano y plano O-03 Alineaciones y alturas del núcleo histórico tradicional).En aras a preservar la estructura urbana, se eliminan los retranqueos de los edificios preexistentes en todo el NHT, de forma que la ali-neación del vial se corresponde con la alineación de las edificaciones

25N.º 2895-XII-2014



preexistentes. Como consecuencia de ello, se suprime el vial proyec-tado en la trasera del edificio del Ayuntamiento que conecta con la calle Figueres. Igualmente se mantienen las alineaciones de las edificaciones preexistentes, y que el Plan General había situado fuera de ordenación en la calle Pelaio, esquina calle Santa Bárbara, y la calle Dels Gans, en la confluencia con la calle Santa Bárbara.Se considera como un valor a proteger el parcelario histórico, de forma que la configuración actual del parcelario no podrá alterarse con motivo ni de segregaciones ni agregaciones.Se establece un régimen de plantas de edificación diferenciado en función de la zona:-En la zona BIC el número máximo de plantas será de 4 en la Plaça Major y de 3 en el resto. En esta zona los áticos no se permiten.-En la zona NHT-BRL y entornos de protección BRL el régimen de alturas es 3, no permitiéndose los áticos, siendo obligatoria la cu-bierta a dos aguas en la totalidad del cuerpo principal de edifica-ción.- En la zona NHT urbanística el régimen general de alturas es de 3, según el artículo 43, aunque en los planos se establece un máximo de 4 plantas. Si que se permite la planta ático.CUARTO. Durante la tramitación autonómica se ha solicitado informe a la Dirección Territorial de Cultura. En fecha 30 de octubre de 2014 se remite copia de la Resolución de la Directora General de Cultura de fecha 25 de septiembre de 2014 del siguiente tenor literal:

2.- Espacios Etnológicos de Interés LocalB02 Fumeral dels Llàtzer Industrial Carrer dels Llàtzer PIB03 Fumeral i Motor de Romero Industrial Partida de Cotes Polígon 21 Parcel·la 199 PIB08 R. Nª Senyora del Pilar Retaule ceràmic E. Pouet_Plaça d'Espanya PIB09 R. Mare de Déu i Sant Jaume Retaule ceràmic Carrer València, 74 PIB10 R. Mare de Déu i Retaule ceràmic Carrer Gamieta, 17 PIB11 R. Mare de Déu i Retaule ceràmic Carrer Gamieta, 13 PIB12 R. Mare de Déu i Retaule ceràmic Carrer Gamieta, 11 PIB13 R. Mare de Déu i Retaule ceràmic Carrer Gamieta, 9 PIB14 R. Mare de Déu i Retaule ceràmic Carrer Gamieta, 7 PIB15 R. Mare de Déu de la Salut Retaule ceràmic Carrer Berca, 38 PIB16 R.Nª Senyora de la Salut Retaule ceràmic Carrer Bru i Baldovi, 1 PIB17 R.Verge de la Salut de la Vil·la d'Algemesí Retaule ceràmic Carrer Muntanya, 95 PIB18 R. Mare de Déu de la Salut Retaule ceràmic Carrer València, 38 PIB19 R. Mare de Déu Desemparats Retaule ceràmic Carrer Acadèmic Segura, 6 PIB20 R. Mare de Déu Desemparats Retaule ceràmic Carrer Muntan-ya, 87 PIB21 R. Mare de Déu Consolació Retaule ceràmic Carrer Nou del Convent, 23 PIB22 R. Santa Anna i la Verge Maria Retaule ceràmic Carrer Capella, 3 PI.B23 R. Sant Teresa del Nen Jesús Retaule ceràmic Carrer Lope de Vega, 27 PIB24 R. Sant Vicent Ferrer Retaule ceràmic Carrer Les Escoles, 23-25 PIB25 R. Sant Marc Retaule ceràmic Carrer Albalat, 16 PIB26 R. Sant Josep Retaule ceràmic Carrer Cervantes, 28 PIB27 R. Sant Vicent Ferrer Retaule ceràmic Carrer Fusters, 5 PI

“A la vista de la documentación aportada, los antecedentes y las consideraciones expuestas, y en respuesta a la solicitud de informe efectuada con registro de salida del Ayuntamiento de fecha 8 de agosto de 2014, número 8710, en relación al documento denomina-do “CATÀLEG DE BENS I ESPAIS PROTEGITS. AJUNTMENT D'ALGEMESÍ” suscrito por la arquitecta Elena Morell Talens en julio de 2014, que cuenta con certificado del secretario accidental de 6 de agosto de 2014 por el que se indica que los docuementos han sido expuestos al público por acuerdo del pleno del Ayuntamiento de 31 de julio de 2014, se informa que este último texto SUBSANA ADECUADAMENTE los condicionantes referidos en el informe patrimonial precedente de esta Dirección General de fecha 13 de mayo de 2011 por el que se informaba favorablemente el Plan Ge-neral de Algemesí acreditándose el integro cumplimiento de las condiciones a las que se supeditaba el sentido favorable del referido informe.A los efectos de lo previsto en el artículo 47.3 y artículo 4.2 del Decreto 62/2011, de 20 de mayo, por el que se regula el procedi-miento de declaración y el régimen de protección de los Bienes de Relevancia Local SE INFORMA FAVORABLEMENTE la inclusión en el Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos de los Bienes de Relevancia Local que a continuación se relacionan así como el régi-men de protección que se articula para los mismos, a los efectos de su correspondiente toma de razón en la Sección Segunda del Inven-tario General del Patrimonio Cultural Valenciano.

1.- Bienes de Naturaleza ArquitectónicaNúcleo Histórico Tradicional BRL NHT-BRL Ficha del CBEP, B60 NHT-BRL. Ver plano PO-02Convent de Sant Vicent BRL MIL Ficha del CBEP, B01 SI (Ficha y plano PO-02Ermita del Sants Abdó i Senet BRL MIL Ficha del CBEP, B05 SI (Ficha y plano PO-02Ermita de Sant Onofre Anacoreta BRL MIL Ficha del CBEP, B06 SI (Ficha y plano PO-02Ermita del Santísim Crist de la Agonia BRL MIL Ficha del CBEP, B07 SI (Ficha y plano PO-02Ermita Casa de Porrinyes BRL MIL Ficha del CBEP, B59 SI (Ficha y plano PO-02

B28 R. Sant Ramon Nonat Retaule ceràmic Carrer Lope de Vega, 44 PIB29 R. Sant Ricard Rei d'Anglaterra Retaule ceràmic Carrer Mestre Giner, 26 PIB30 R. Sant Antoni Abad Retaule ceràmic Carrer Muntanya, 78 PIB31 R. Sant Rafael Retaule ceràmic Carrer Santa Bàrbar, 50 PIB32 R. Sant Cristòfol Retaule ceràmic Carrer Sant Cristòfol, 7 PIB33 R. Sant Francesc de Paula Retaule ceràmic Carrer Sant Francesc, 3 PIB34 R. Sant Josep Retaule ceràmic Carrer Sant Josep, 5 PIB35 R. Sant Tomàs de Villanueva Retaule ceràmic Carrer Sant Tomàs, 6 PIB36 R. Sant Abdó i Senent Retaule ceràmic Carrer Valencia, 61 PIB37 R. Mare de Déu de la Salut Retaule ceràmic Carrer València, 153 PIB38 R. Els 7 Dolors de Maria_1 Retaule ceràmic Pati de la Porta de l'Aire PIB39 R. Els 7 Dolors de Maria_2 Retaule ceràmic Pati de la Porta de l'Aire PIB40 R. Els 7 Dolors de Maria_3 Retaule ceràmic Pati de la Porta de l'Aire PIB41 R. Els 7 Dolors de Maria_4 Retaule ceràmic Pati de la Porta de l'Aire PIB42 R. Els 7 Dolors de Maria_5 Retaule ceràmic Pati de la Porta de l'Aire PIB43 R. Els 7 Dolors de Maria_6 Retaule ceràmic Pati de la Porta de l'Aire PIB44 R. Els 7 Dolors de Maria_7 Retaule ceràmic Pati de la Porta de l'Aire PIB45 R. Via Crucis XI Itinerari II Retaule ceràmic Carrer Figueres, 11 PIB46 R. Via Crucis XIII Itinerari II Retaule ceràmic Carrer Figueres, 1-3 PIB47 R. Via Crucis IX Itinerari I Retaule ceràmic Carrer Capella, 36 PI

26 N.º 2895-XII-2014



B48 R. Via Crucis V Itinerari II Retaule ceràmic CarrerNou del Convent, 5 PIB49 R. Via Crucis VI Itinerari I Retaule ceràmic Carrer Bru i Baldovi, 4 PIB50 R. Via Crucis VII Itinerari IV Retaule ceràmic Carrer Muntan-ya, 100 PIB51 R. Via Crucis X Itinerari I Retaule ceràmic Carrer Figueres, 13 PIB52 R. Via Crucis VII Itinerari I Retaule ceràmic Carrer Figueres, 20 (S.Jaume) PIB53 R. Via Crucis XII Itinerari I Retaule ceràmic Carrer Capella, 50 (Museu) PIB54 R. Via Crucis VI Itinerari II Retaule ceràmic Carrer Nou del Convent, 23 PIB55 R. Via Crucis VIII Itinerari IV Retaule ceràmic Carrer Ronda del Calvari, 17 PIB56 R. Via Crucis IX Itinerari IV Retaule ceràmic Carrer Ronda del Calvari, 19 PIB57 R. Via Crucis X Itinerari IV Retaule ceràmic Carrer Ronda del Calvari, 21 PIB58 R. Via Crucis XI Itinerari IV Retaule ceràmic Carrer Ronda del Calvari, 23 PI3.- Espacios de Protección ArqueológicaAQ 01 BRL Casa PorrinyesFitxa B59Residencial Hort de PorrinyesAQ 02 BC Cementeri Nou Jaciment Partida de CotesPolígon 49 Parcel·la 49AQ 03 BRL Paret de Cotes Jaciment Partida de CotesPolígon 42 Parcel·la 37 i 38AQ 04 BRL Paret de Pardines Jaciment Partida de PardinesPolígon 30 Parcel·la 36 i 37AQ 05 BRL Paret del Molinet Jaciment Partida de CadenesPolígon 9 Parcel·la 508AQ 06 BC Via Augusta Infraestructura Travessa el terme de Nord a SudAQ 07 BC Casc Urbà d' Algemesí Zona urbana Algemesí.Conforme a lo dispuesto en el artículo 48.1 de la Ley 4/98, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, a los efectos de propiciar la inscripción de estos Bienes en la Sección Segunda del Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano, el organo urbanístico que otorge la aprobación definitiva del planeamiento, comunicará su reso-lución a esta Dirección General, remitiendole un ejemplar original del catálogo con diligencia acreditativa en el texto que se envie de la fecha en que se ha resuelto la aprobación definitiva del mismo.El catalogo atiende a las previsiones contenidas en el artículo 39 de la LPCV y por tanto es análogo a un Plan Especial de Protección del entorno de la Iglesia Parroquial de San Jaime Apóstol de Algemesí, tal y como requiere el artículo 34.2 de la misma ley, por lo que a los efectos previstos en los artículos 34.2, 35.3 y 39.2 y 3 de la Ley 4/98, de 11 de junio, por la presente SE INFORMA FAVORABLEMEN-TE tanto la delimitación del entorno de protección del Bien de Inte-rés Cultural Monumento Iglesia Parroquial de San Jaime Apóstol de Algemesí como la normativa de protección que se articula para el mismo con la consiguiente transferencia generalizada de las compe-tencias tutelares a favor del Ayuntamiento de Algemesí que se asocia legalmente a esta validación patrimonial, salvo aquellos ámbitos en los que el presente informe exige expresamente la previa y precep-tiva autorización patrimonial de esta Dirección General.Se debe tener en cuenta que el futuro documento de Catalogo que se remita a la Consellería de Infraestructuras, Territorio y Medio Am-biente para su aprobación definitiva, debe incluir un certificado municipal en el que se manifieste que no se han producido modifi-caciones sobre la documentación que obtiene informe favorable, que en este caso se refiere al documento con entrada 11 de agosto de 2014 en la Dirección Territorial de Educación, Cultura y Deporte de Valencia y numero de registro 79892.¨QUINTO. ANTECEDENTES AL EXPEDIENTE. La Comisión Territorial de Urbanismo en sesión celebrada el 13 de mayo de 2011 acordó

“APROBAR DEFINITIVAMENTE el Plan General de Algemesí. DIFERIR POR PLAZO MÁXIMO DE UN AÑO LA APROBACIÓN DEL CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS a partir de la entrada en vigor del Plan General, a elaborar de confor-midad con los informes emitidos en fecha 18.04.2011 y 13.05.2011 por la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano. Duran-te este plazo será de aplicación la normativa transitoria del Catálogo provisional que acompaña al Texto Refundido I del Plan GeneralDESESTIMAR las alegaciones presentadas según lo señalado en el fundamento jurídico quinto.Para el diligenciado de aprobación definitiva y entrada en vigor me-diante publicación del acuerdo, se deberá aportar un ejemplar de la documentación aportada en la Conselleria de Cultura y Deporte el 5.05.2011 y en caso de que ésta afecte a la ordenación estructural del Plan General, se deberán aportar tres copias completas del Texto Re-fundido del Plan General con las modificaciones introducidas según dicha documentación, así como otros tres ejemplares en soporte digi-tal con los textos en formato word y los planos en formato pdf.”En el BOP nº 55 de 5.03.2012 se publica la Resolución de 10 de enero de 2012, el Director General de Evaluación Ambiental y Te-rritorial, por la que se subsanan las deficiencias a que se refiere el Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo de 13 de mayo de 2011 y se declara definitivamente aprobado el Plan General de Al-gemesí.SEXTO. El Ayuntamiento de Algemesí en fecha 17 de octubre de 2014 aporta copia en Cd diligenciada, del expediente administrativo y dos ejemplares en papel en CD del proyecto de Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos y normas del NHT y entorno BIC.Ademas se aporta certificado municipal en el que se certica “Que segons informe de l'arquitecte autora del Catàleg de Bens i espais Protegits de la normativa reguladora del NHT i entorno del BRL, el document aprovat provisionalment per acord de l'Ajuntament de 6 d'octubre de 2014 no introdueix modificacions de contingut respec-te de la documentació informada favorablement per la Direcció General de Cultural, la qual va esser registrada d'entrada l'11 d'agost de 2014 en la Direcció Territorial d'Educació, Cultura i Esports de Valencia i núm. de registre 79.892.I perquè conste i tinga els efectes oportuns on prodedeixca, s'expedisc el present d'orde i amb el vist i plau del Sr. Alcalde, en Algemesí, a catorze de d'octubre de dos mil catorze.”Con posterioridad en fecha 6.11.2014 aporta copia en papel del ex-pediente administrativo, copia en papel de otro ejemplar y 3 copias de la rectificación de error material en los planos O-02 (plano de ordenación del catálogo de suelo urbano) y plano O-03 (plano de alineaciones y alturas del núcleo histórico tradicional).SÉPTIMO. ALEGACIONES EN FASE DE AUTONÓMICAEn fecha 4 de noviembre de 2014 se presenta alegación por D. En-rique Trull Blasco como propietario de la referencia catastral 1510807, situada en la Plaça del Carbó núm. 3 incluida dentro del Estudio de Detalle ED2, en la que en síntesis se viene a alegar que a la vista de las irregularidades en la tramitación del documento de planeamiento que le provocan indefensión, que los planos aprobados provisionalmente y publicados en la página web no coinciden con los expuestos al público, la derivación a un particular de la respon-sabilidad municipal de ordenación en la trama urbana por una inter-vención del propio Ayuntamiento, la vulneración del artículo 79 de la LUV, la incoherencia de restituir una trama urbana que es incom-patible con la sustitución de hecho consolidada se solicita que “sea admitida a trámite y se retrocedan las actuaciones al momento ante-rior de la aprobación provisional, a fin de que el Ayuntamiento Pleno resuelva la presente alegación, que no ha podido ser presen-tada en plazo ante el desconocimiento de los cambios introducidos en el documento expuesto al público. Asimismo, se solicita que se elimine el ED2 y en su lugar se ordene directamente, sin necesidad de un planeamiento de desarrollo, las alineaciones de la Plaça del Carbó resolviendo en el propio Catálogo la solución definitiva que proceda en coherencia con la realidad preexistente, ya que las normas urbanísticas del Catálogo no garantizan un resultado sencillo, rápido y lógico del Estudio de Detalle que ha propuesto de forma incom-pleta.”Se ha dado traslado de la alegación al Ayuntamiento en fecha 6 de noviembre de 2014.

27N.º 2895-XII-2014



OCTAVO. Algemesí cuenta con Plan General aprobado definitiva-mente por la Comisión Territorial de Urbanismo el 13 de mayo de 2011, publicado en el BOP núm55 de 5.3.2012.NOVENO.- INFORME DE LA COMISION INFORMATIVA DE 26 DE NOVIEMBRE DE 2014La Comisión Informativa de la Comisión Territorial de Urbanismo de Valencia, en sesión celebrada el 26 de noviembre de 2014, por unanimidad, emitió informe relativo al proyecto que nos ocupa, cumpliendo así lo preceptuado en los art. 6.3 y 6.5 del Decreto 135/2011, de 30 de septiembre, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento de los Órganos Territoriales, de Evaluación Ambiental y Urbanísticos de la Generalitat.FUNDAMENTOS DE DERECHOPRIMERO. La tramitación ha sido correcta, conforme a lo estable-cido en el art. 96 en relación con el art. 83 de la Ley 16/2005, Urba-nística Valenciana (en adelante LUV) y la documentación está completa a los efectos del cumplimiento de lo preceptuado en el art. 189 del Decreto 67/2006. por el que se aprueba el Reglamento de Ordenación y Gestión Territorial y Urbanística (en adelante ROG-TU).SEGUNDO. CONTESTACIÓN A LA ALEGACIÓN FORMULADA EN SEDE AUTONÓMICAEn relación a las alegaciones interpuestas durante la fase de trami-tación autonómica por D. Enrique Trull Blasco como propietario de una parcela dentro del Estudio de detalle 2, se comprueba que no se han modificado las circunstancias para que la misma no se pudiera presentar durante la fase de la última exposición pública municipal que incorporaba la delimitación del Estudio de Detalle; no siendo esta fase autonómica de tramitación del expediente un trámite de exposición al público, por cuanto así fuera, el procedimiento de aprobación definitiva quedaría viciado de tal forma que impediría su conclusión. En consecuencia se considera que procede desestimar las alegaciones presentadas por extemporáneas.TERCERO. Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos junto a la normativa urbanística reguladora de las zonas del Núcleo Histórico Tradicional y el entorno de protección del BIC de la Iglesia de San Jaime Apostol,se tramita como documento independiente del Plan General, tal y como prevé el art. 96 y 94 de la LUV.De acuerdo con lo establecido en el art. 184-186 del ROGTU, el Catálogo clasifica en tres niveles de protección (integral, parcial y ambiental) los elementos que lo integran. El único bien de interés cultural con la categoría de monumento que recoge el Catálogo es la citada Iglesia Parroquial de San Jaime Apostol y como entorno de protección toma el delimitado en la re-solución de 26 de mayo de 1999. A su vez el mismo tiene análogo contenido al de un Plan Especial de Protección dando cumplimiento así a lo establecido por el artículo 34.2 de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano. Según consta en el informe de la Directora General de Cultura la normativa que regula dicho ámbito se ajusta a lo establecido por el artículo 39 de la Ley, por lo que no será ne-cesaria la autorización de la Conselleria competente en materia de cultura para las intervenciones en el entorno del monumento. Úni-camente lo requerirán las actuaciones sobre el propio monumento y sobre los inmuebles colindantes al mismo.Además,como excepción se establecen dos ámbitos, a desarrollar por estudios de detalle, que si requerirán de la autorización expresa de la Conselleria de Cultura. Estos corresponden a los grafiados en el plano PO-02 como ED1 (Pati de la porta de l'Aire) y ED2 (entre las calles Creus y Rafol). Los estudios de detalle, de conformidad con el art. 38.f de la LUV complementan o adaptan determinaciones establecidas por los Planes Generales o parciales, si bien hay que entender que si de las consideraciones efectuadas por la Dirección General de Cultura durante la tramitación de los estudios de detalle se desprendiera la necesidad de utilizar otro instrumento de planea-miento urbanístico de desarrollo así deberá entenderse a la vista del nueva legislación recientemente aprobado Ley 5/2014, de Ordenación del Territorio, Urbanismo y Paisaje, de la Comunidad Valenciana.El Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos de Algemesí presenta-do por el Ayuntamiento el 17 de octubre de 2014 (con diligencia de aprobación por el pleno en sesión de 6 de octubre de 2014) y la corrección material de errores de 5 de noviembre de 2014 trae causa

del Acuerdo de la Comisión Territorial de Urbanismo en sesión ce-lebrada el 13 de mayo de 2011 y los informes emitidos por la Direc-ción General de Cultura.Analizada la documentación, se ha comprobado que el Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos de Algemesí es el informado favora-blemente por la Directora General de Cultura de fecha 25 de sep-tiembre de 2014 y se aportado certificado municipal donde se espe-cifica que no han habido cambios respecto al informado favorable-mente por ese organismo, tal y como se requería.Por todo lo anteriormente expuesto, la propuesta se considera co-rrecta desde el punto de vista de las exigencias de la política urba-nística y territorial de la Generalitat, tal y como se recoge en el ar-tículo 85 de la LUV.De conformidad con art. 48 de la Ley 4/1998, de 11 de junio, tras el acuerdo de aprobación definitiva del documento, el órgano que acuerde la aprobación definitiva deberá comunicar su resolución a la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano, con remi-sión de un ejemplar original del documento, a efectos de proceder a su inscripción en el Inventario General del Patrimonio Cultural Va-lenciano.CUARTO. La Comisión Territorial de Urbanismo, a propuesta del Director General de Evaluación Ambiental y Territorial, es el órgano competente para emitir dictamen sobre la aprobación definitiva de los Planes Generales y sus modificaciones, de municipios de 50.000 habitantes o más, en los que la competencia para la aprobación de-finitiva corresponde a la Consellera de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente en relación con los artículos 3.5) y 8.2) del Decre-to 135/2011, de 30 de septiembre, por el que se aprueba el Regla-mento de los Órganos Territoriales, de Evaluación Ambiental y Ur-banística de la Generalitat.A la vista de cuanto antecede, la Comisión Territorial de Urbanismo en sesión de 1 de diciembre de 2014, por unanimidad, ACUER-DA:- APROBAR DEFINITIVAMENTE el Catálogo de Bienes y Espacios Protegidos del municipio de Algemesí, las Normas Urbanísticas del Núcleo Histórico Tradicional y BIC Iglesia Parroquial San Jaime Apóstol- DESESTIMAR LA ALEGACIÓN presentada según lo señalado en el Fundamento Jurídico Segundo y Tercero y, notificar al alegante el acuerdo de aprobación definitiva.- DAR TRASLADO DE UNA COPIA del Proyecto diligenciado a la Dirección General de Patrimonio Cultural Valenciano.Contra el instrumento de planeamiento aprobado podrá interponerse recurso contencioso administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de la Comunidad Valenciana, en el plazo de DOS MESES a contar desde el día siguiente de su publicación, de conformidad con lo previsto en el artículo 46.1 de la Ley 29/1998, de 13 de julio, Reguladora de la Jurisdicción Contencioso administrativa.Todo ello sin perjuicio de que se puedan ejercitar cualquier otro recurso o acción que estime oportuno.Lo que se certifica con anterioridad a la aprobación del acta corres-pondiente y a reserva de los términos precisos que se deriven de la misma, conforme lo autoriza el artículo 27-5 de la Ley 30/92, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (LRJAP-PAC).Valencia, a 1 de diciembre de 2014.—El secretario de la Comision Territorial de Urbanismo, Emilio M. Argente Hernández.

NUCLI HISTÒRIC TRADICIONALNORMES URBANÍSTIQUES

2014ÍNDEXTÍTOL I DIPOSICIONS GENERALSArt. 1 Objecte i àmbit d’aplicacióArt. 2 Determinacions generals del Nucli Històric TradicionalArt. 3 Vigència de la Normes Urbanístiques Art. 4 Modificacions de les Normes Urbanístiques Art. 5 Interpretació de les Normes UrbanístiquesArt. 6 PublicitatTÍTOL II DISPOSICIONS D’ORDENACIÓ ESTRUCTURALCAPITOL 1 CLASSIFICACIÓ I RÈGIM DEL SÒL

28 N.º 2895-XII-2014



Art. 7 Classificació de sòlArt. 8 Drets i deures dels propietaris Art. 9 Valoració del sòlCAPÍTOL 2 DIVISIÓ DEL TERRITORI EN ZONES D’ORDENACIÓ URBANÍSTICAArt. 10 Zones d’ordenacióCAPÍTOL III INSTRUMENTS DE DESENVOLUPAMENT I D’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENTArt. 11 Estudis de DetallArt. 12 Catàleg de Béns i Espais Protegits Art. 13 Pla Especial de protecció de l’Església de Sant Jaume i l’entorn de protecció.CAPÍTOL IV ELEMENTS INTEGRANTS DE LA XARXA PRI-MARIA DE RESERVES DE SÒL DOTACIONALArt. 14 Xarxa Primària de reserves de sòl dotacionalArt. 15 Elements integrants de la Xarxa Primària de reserves de sòl dotacional en NHTCAPÍTOL V ELEMENTS INTEGRANTS DE LA ORDENACIÓ ESTRUCTURALArt. 16 Altres elements integrants de l’ordenació estructuralCAPÍTOL VI NORMES REGULADORES DELS USOS DEL SÒL.Art. 17 Usos no dotacionalsArt. 18 Usos dotacionals públicsArt. 19 Condicions d’implantació dels equipamentsCAPÍTOL VI EDIFICACIONS FORA D’ORDENACIÓArt. 20 Construccions no ajustades a les determinacions del Pla GeneralArt. 21 Edificacions en situació de fora d’ordenació Art. 22 Obres i usos permesos en les construccions fora d’odenacióArt. 23 Construccions no plenament compatibles amb el Pla Art. 24 Obres i usos permesos en les construccions no plenament compatibles amb el Pla Art. 25 Obres il·legalsArt. 26 Tractament de solarsTITOL II I DISPOSICIONS D’ORDENACIÓ DETALLADAArt. 27 Disposicions d’ordenació detalladaCAPÍTOL I XARXA SECUNDÀRIA DE RESERVES DE SÒL DOTACIONAL PÚBLIC.Art. 28 Xarxa secundària de reserves de sòl dotacional públicArt. 29 Relació d’elements pertanyents a la Xarxa secundària de reserves de sòl dotacional públic en el NHTCAPÍTOL II CONDICIONS GENERALS DE L’EDIFICACIÓ.Art. 30 Terminologia i paràmetresArt. 31 Condicions generalsArt. 32 Condicions particulars de les zones d’ordenacióArt. 33 Condicions funcionals de l’edificació de les zones d’ordenacióArt. 34 Condicions ambientals de les zones d’ordenacióArt. 35 Condicions mínimes dels servicis per a vivendes i locals en les zones d’ordenació.TITOL IV NUCLI HISTÒRIC TRADICIONALCAPITOL I NORMES PARTICULARS DE LA ZONA DEL NUCLI HISTÒRIC TRADICIONALCONDICIONS D’ÚS I TIPOLOGIAArt. 36 Condicions d’ÚsArt. 37 Tipologia de l’edificacióArt. 38 Dimensions de parcel·laArt. 39 Alineacions i rasantsArt. 40 Profunditat edificableArt. 41 Superfície ocupadaArt. 42 EdificabilitatArt. 43 Nombre de plantesArt. 44 Altura reguladora o altura de cornisaArt. 45 Altura màxima total

Art. 46 Altura de planta baixaArt. 47 Altura lliure de plantaArt. 48 Altura reguladora d’edificis fronterissos a edificis catalo-gatsArt. 49 MitgeresArt. 50 EntreplantesArt. 51 Soterranis i semisoterranisArt. 52 CobertesArt. 53 Cossos volatsArt. 54 Elements ixentsArt. 55 Rètols i marquesinesArt. 56 Construccions per damunt de l’altura reguladora o altura de cornisaArt. 57 Reserva d’aparcament en la zona del Nucli Històric Tradi-cionalCAPÍTOL II CONDICIONS AMBIENTALS I COMPOSITIVES DEL NHTArt. 58 Condicions generals d’intervenció en l’edificació Art. 59 Instal·lacions en façanaArt. 60 Condicions compositivesArt. 61 Composició de buits en façanaArt. 62 Composició de la rematada de façana i la coberta. Canalons i baixantsArt. 63 Fusteries, cristalleries i persianesArt. 64 Reixes i baranesArt. 65 Acabats de façana i tractament de colorCAPIÍTOL III CONDICIONS D’URBANITZACIÓArt. 66 Condicions de pavimentació de vials i espais públicsArt. 67 Elements de mobiliari urbàArt. 68 Condicions de la xarxa de distribució i evacuació d’aigües, d’enllumenat públic, jardineria gestió de residusArt. 69 Eliminació de barreres arquitectòniques Art. 70 Condicions estètiques d’edificis i espais urbans CAPÍTOL IV PROTECCIÓ ARQUEOLÒGICA I ETNOLÒGICA.Art. 71 Normes de protecció arqueològicaArt. 72 Normes de protecció etnològicaANNEX CARTA DE COLORSFITXA DE ZONA D’ORDENACIÓ NHTPO-03 PLANOL D’ORDENACIÓ DE LA ZONA NUCLI HIS-TÒRIC TRADICIONALALTURES, ALINEACIONS I RASANTS.

TÍTOL IDIPOSICIONS GENERALS

Art. 1 Objecte i àmbit d’aplicacióLes Normes Urbanístiques que constitueixen este document són part integrant del Pla General d’Algemesí.Les presents Normes Urbanístiques definiran el tractament aplicable a la zona d’ordenació urbanística definida pel Pla General d’Algemesí com a Nucli Històric Tradicional (d’ara en avant NHT).Les presents normes s’han formulat d’acord amb les prescripcions de l’Ordenació Urbanística de rang superior i en especial:- Text Refós de la Llei de Sòl. RD Legislatiu 2/2008, de 20 de juny. (TRLS)- Llei 4/2004, de 30 de juny, de la Generalitat, d’Ordenació del Te-rritori i Protecció del Paisatge. (LOTPP) - Llei 16/2005, de 30 de desembre, de la Generalitat, Urbanística Valenciana. (LUV)- Decret Llei 1/2008, de 27 de juny, del Consell, de Mesures urgents per al foment del Habitatge i el Sòl. - Decret 67/2006, de 12 de maig, del Consell, pel que s’aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística, amb les modificacions posteriors. (ROGTU)- Orde de 26 d’abril de 1999, del , per la que s’aprova el Reglament de Zones d’Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana. (RZOU)

29N.º 2895-XII-2014



- Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol.- Llei 4/1998, d’11 de Juny, del Patrimoni Cultural Valencià, amb les modificacions introduïdes per la Llei 7/2004, de 19 d’octubre, de la Generalitat, la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. (LPCV)- Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel que es regula el procediment de Declaració i Règim de Protecció dels Béns de Re-llevància Local.- Llei 10/2012, de 21 de desembre, de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d’ Organització de la Generalitat.- RESOLUCIÓ de 26 de maig de 1999, de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la que s’acorda tindre per incoat l’expedient de Delimitació de l’Entorn de Protecció i Normativa de Protecció de l’església arxi-prestal de Sant Jaume Apòstol, a Algemesí (València).Art. 2 Determinacions generals del Nucli Històric Tradicional.1 En compliment de l’art. 49 de la Llei 16/2005 Urbanística Valen-ciana, tot Pla General ha de delimitar, com zona diferenciada, un o més nuclis històrics tradicionals, en aquells municipis on hi hagen, on la ordenació urbanística no permeta la substitució indiscriminada d’edificis i exigisca que la seua conservació, implantació, reforma o renovació harmonitzen amb la tipologia històrica. 2 La delimitació del Nucli Històric Tradicional com zona d’ordenança diferenciada forma part de l’ordenació estructural del Pla General. 3 El NHT com zona d’ordenança diferenciada del Pla General inclou al següents àmbits urbans de protecció patrimonial: a) BIC de Sant Jaume: Entorn de Protecció de l’Església arxiprestal de Sant Jaume Apòstol declarada Bé d’Interés Cultural mitjançant Resolució de 26 de maig de 1999 de la Direcció General de Patri-moni Històric Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana.b) NHT-BRL: àmbit delimitat dins del Nucli Històric Tradicional urbanístic amb la categoria de Bé de Rellevància Local.c) BRL-Convent: Entorn de protecció del monument d’interès local anomenat, Convent de Sant Vicent Ferrer.D’acord amb la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià els entorns assenyalats anteriorment formen part de l’Ordenació Estruc-tural del Pla General.Art. 3 Vigència de la Normes Urbanístiques. Estes normes urbanístiques tenen vigència indefinida, en les condi-cions establides per la legislació urbanística i fins que no s’aprove un altre document urbanístic del mateix rang o d’un rang superior que les substituïsca o modifique.Sense perjuí del que establix la legislació urbanística vigent, l’Administració i els administrats queden obligats al compliment de les determinacions de les presents normes. Art. 4 Modificacions de les Normes Urbanístiques. La modificació de qualsevol dels articles o documents gràfics annexos de les presents Normes Urbanístiques es realitzarà d’acord amb el que disposa la legislació urbanística i de protecció del patrimoni d’aplicació.Art. 5 Interpretació de les Normes Urbanístiques.Les referències a preceptes legals i reglamentaris vigents, s’entendran fetes sense perjuí de l’aplicació de preceptes de dret necessari que es dicten amb posterioritat.En defecte de norma directament aplicable, regiran els preceptes continguts en altres instruments urbanístics d’aplicació, els de la legislació urbanística vigent, el Pla General i els generals del dret.Quan existisquen contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, caldrà ajustar-se al que conste en els plans de més precisió.Si es produïxen contradiccions entre la regulació de les previsions de les Normes en els diferents documents es considerarà vàlida la determinació que implique una major protecció e integració del element en el context immediat i, en tot cas, prevaldrà la interpreta-ció municipal.Art. 6 Publicitat.Tots els documents integrants de les presents Normes Urbanístiques seràn públics i podran ser consultats per qualsevol persona en tot moment, en la forma i lloc que determine l’Ajuntament, d’acord amb la regulació administrativa vigent.

Les informacions urbanístiques esteses per l’Ajuntament, es referiran al règim urbanístic aplicable en el moment de la seua expedició i, en cap cas, donada la seua naturalesa merament informativa, conferiran cap dret a favor del seu peticionari.

TÍTOL IIDISPOSICIONS D’ORDENACIÓ ESTRUCTURAL

CAPÍTOL I CLASSIFICACIÓ I RÈGIM DEL SÒL.Art. 7 Classificació de sòlL’àmbit corresponent al Nucli Històric Tradicional (d’ara en avant NHT) d’Algemesí es troba classificat pel Pla General com a sòl urbà. El seu àmbit territorial es troba definit en els plans d’ordenació.Art. 8 Drets i deures dels propietaris. Caldrà ajustar-se al que disposa el Títol I del TRLS.Art. 9 Valoració del sòl.Caldrà ajustar-se al que disposa el Títol III del TRLS. Pel que fa a l’expropiació per raó d’urbanisme seguirà el que disposa el Títol IV del TRLS i en el Reglament que desenvolupe el TRLS.CAPÍTOL II DIVISIÓ DEL TERRITORI EN ZONES D’ORDENA-CIÓ URBANÍSTICAArt. 10 Zones d’Ordenació. 1 En la delimitació urbanística del nucli històric tradicional, es dis-tingeixen quatre àmbits d’ordenació on s’estableixen un règim espe-cífic de regulació de les condicions volumètriques, funcionals, es-tètiques i d’ús aplicables a les edificacions i a les activitats, per a cadascuna d’elles. 2 S’estableixen les següents Zones d’OrdenacióZONES D’ORDENACIÓ. CLAU ÚS GLOBALA Nucli Històric Tradicional NHT ResidencialB Entorn Basílica de Sant Jaume BIC ResidencialC Nucli Històric Tradicional amb lacategoria de Bé de Rellevància Local NHT-BRL ResidencialD Entorn de protecció del Conventde Sant Vicent Ferrer - BRL BRL-Convent ResidencialLa delimitació gràfica esta representada en els plans d’ordenació annexes al present document.CAPÍTOL III INSTRUMENTS DE DESENVOLUPAMENT I D’EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENTArt. 11 Estudis de Detall.Els Estudis de Detall tenen com a objecte desenvolupar el pla, d’acord amb el contingut de l’Article 79 de la LUV i article 190 del ROGTU, o norma que la substituisca, reajustant o establint alineacions i re-distribuint l’edificabilitat assignada pel planejament, sense augmen-tar-la en cap cas.1. En particular podran efectuar xicotetes correccions d’alineacions o rasants, quan no puga efectuar-se l’ajust per mitjà de la precisió de límits prevista en estes Normes, respectant en tot el possible les establides pel Pla.2. Podran així mateix ordenar els volums edificables dels sistemes d’equipaments i infraestructures i servicis, d’acord amb el que preveu estes Normes, així com ajustar l’emplaçament dels sistemes d’equipaments i infraestructures i servicis, sense modificació de la superfície de les dotacions afectades, quan així es requerisca per exigències del seu funcionament o resulte convenient per raons de parcel·lació.3. A més de les condicions establides per la legislació urbanística, els Estudis de detall estaran subjectes a les següents limitacions:• La precisió d’alineacions no podrà comportar reducció de la super-fície de les dotacions previstes pel planejament, ni suposar alteracions en la continuïtat del recorregut establit per al viari que discórrega pel seu àmbit.• No podran augmentar l’edificabilitat prevista pel planejament, sense perjuí de la seua possible redistribució.• No podran superar el nombre màxim de plantes establertes pel Pla General per a la parcel·la.• D’acord amb l’art. 1.9.5 de les NNUU del Pla General, s’admet l’Estudi de Detall per a la parcel·la numero 14 de l’illa cadastral 15.117 inclosa a l’entorn de la Basílica de Sant Jaume, l’àmbit serà el grafiat en els plànols d’ordenació.

30 N.º 2895-XII-2014



Art. 12 Catàleg de Béns i Espais Protegits. El Pla General incorpora al seu contingut el Catàleg de Béns i Espais protegits, d’acord amb el que estableix l’article 77 de la LUV.D’acord amb el que disposa l’article 49 de la LUV s’inclou en el Catàleg la delimitació del Nucli Històric Tradicional – Bé de Relle-vància Local, l’Entorn del Protecció del BIC i l’Entorn de Protecció del Convent San Vicent Ferrer Bé de Rellevància Local, la seua delimitació s’inclou també als plànols d’ordenació adjunts al Ca-tàleg.Els edificis catalogats inserits en les zones assenyalades es regiran per la seua pròpia normativa. Art. 13 Pla Especial de protecció de l’Església de Sant Jaume i l’entorn de protecció. La declaració de l’església de sant Jaume com Bé d’Interès Cultural i del seu entorn de protecció, en la Resolució de 26 de maig de 1999 de la Direcció de Patrimoni Històric Artístic determina per a l’ajuntament l’obligació d’aprovar un Pla Especial de Protecció del Bé i del seu entorn o altre instrument urbanístic anàleg, que contin-ga les determinacions de l’article 39 de la LPCV i de la pròpia Re-solució, d’acord amb allò disposat a l’article 34.2 de la Llei 4/1998 LPCV. El Catàleg de Bens i Espais Protegits, contindrà les determinacions pròpies d’un Pla Especial de Protecció de l’entorn de l’Església Parroquial de Sant Jaume, la normativa del qual s’ajustarà a allò establert per l’article 39 de la citada llei LPCV. Igualment la norma-tiva de la resta d’àmbits urbans amb reconeixement patrimonial (NHT-BRL i entorns de BRL) deuran complir amb la legislació de protecció patrimonial. CAPÍTOL IV ELEMENTS INTEGRANTS DE LA XARXA PRI-MARIA DE RESERVES DE SÒL DOTACIONALArt. 14 Xarxa Primària de reserves de sòl dotacional.El planejament reserva terrenys per a implantar dotacions públiques, establint conjunt integrat d’espais dotacionals.Constituïx la xarxa primària de dotacions públiques el conjunt de reserva de sòl per a dotacions i infraestructures públiques més im-portants, per la seua ubicació, dimensió o funció, que conformen una xarxa unitària conforme al model de desenvolupament que s’adopta per a Algemesí.La dita xarxa es troba grafiada en els plans A i B de l’Ordenació Estructural del Pla General.En els plànols assenyalats en el paràgraf anterior, així com en la documentació normativa del Pla General d’Algemesí es diferencia el règim jurídic de les diferents dotacions públiques integrants de la Xarxa Primària segons es troben adscrites al Sòl Urbà o Urbanitza-ble.Art. 15 Elements integrants de la Xarxa Primària de reserves de sòl dotacional en el NHT.Conforme al que disposa l’article 2.2.2 de les normes urbanístiques del Pla General formen part de la Xarxa Primària de reserves de sòl dotacional en l’àmbit del NHT els elements següents: Equipaments:- Convent de Sant Vicent Ferrer. (ED) Educatiu-CulturalMuseu Municipal de la Festa. - Ajuntament (AD) Administratiu InsitucionalCAPÍTOL V ELEMENTS INTEGRANTS DE LA ORDENACIÓ ESTRUCTURALArt. 16 Altres elements integrants de l’ordenació estructural.En virtut de l’art. 34 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, formen part de l’ordenació estructural els següents Béns d’Interés Cultural i els seus entorns de protecció. 1. Església de Sant Jaume. Declarada BIC en la categoria de Monu-ment per RD 3028/1979. Incoat expedient de delimitació de l’entorn de protecció. BIC-1.2. Festa de la Mare de Deu de la Salut, declarada Be d’Interès Cul-tural Immaterial per mitjà de Decret 117/2010 del Consell de data 27 d’agost del 2010.Les normes urbanístiques de l’entorn de protecció de l’Església de Sant Jaume formen part de l’Ordenació Estructural del Pla General d’Algemesí. Estes normes es desenvolupen en el document de Ca-tàleg.

En virtut de l’art. 46.1 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, d’acord amb el que disposa l’article 49 de la LUV i d’acord amb el que disposa l’article 188 del ROGTU formen part de l’ordenació estructural els Béns de Rellevància Local. 3. NHT_BRL, àmbit delimitat com a Nucli Històric Tradicional amb consideració de Bé de Rellevància Local, d’acord amb el que dispo-sa la Llei de Patrimoni Cultural valencià i l’article 2 del Decret 62/2011. 4. Convent de Sant Vicent. Museu de la Festa.El Convent de Sant Vicent es considera un Bé de Rellevància Local, i per tant s’estableix un entorn de específic de protecció (article 11 del Decret 62/2011), aquest està definit als plànols d’ordenació.D’acord amb l’article 12 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, es considera que al NHT-BRL i a l’entorn de protecció del Convent de Sant Vicent son d’aplicació les normes urbanístiques pròpies definides per el Catàleg per a el NHT_BRL, l’ Entorn de Protecció del BIC i dels entorns de protecció dels BRL.5. Altres Béns de Rellevància Local situats en la zona de NHT son diferents retaules ceràmics i la Plaça de bous – Cadafals. La resta se situen en altres zones d’ordenació urbanística.CAPÍTOL VI NORMES REGULADORES DELS USOS DEL SÒL.Art. 17 Usos no dotacionals.a) Els articles següents del present Capítol es referixen a usos pri-vats.b) Per a la descripció, característiques i categorització dels usos assenyalats en les presents Normes com dominant, permesos i no permesos caldrà ajustar-se al que disposa el Capítol Quart: Normes Reguladores dels Usos del Sòl i Zones d’Ordenació Urbanística del Pla General d’Algemesí, articles 2.4.1. i següents. c) L’ús global o dominant de la zona NHT i la zona BIC es residen-cial unifamiliar (Run) i residencial plurifamiliar (Rpf).d) Tipologia edificatòria: Illa urbana compacta.Sistema d’ordenació: Alineació a carrerArt. 18 Usos dotacionals públics.Comprèn les activitats destinades a dotar el ciutadà dels equipaments i servicis, necessaris per al seu esplai, educació, enriquiment cultural, salut, assistència, benestar i millora de la qualitat de vida, i l’ús del qual s’establix pel planejament com dotacional de domini i ús públic o s’exigeix com a equipament necessari. Caldrà ajustar-se al que disposa l’article 2.4.8 de les Normes Urbanístiques del Pla General d’Algemesí. Art. 19 Condicions d’implantació dels equipaments.Els usos dotacionals es localitzaran prioritàriament sobre les parcel·les destinades al seu ús específic, sense perjuí de l’aplicació de l’apartat 3 de l’article 59 de la LUV.Les seues condicions d’edificabilitat seran les següents.En cas de tindre definida la seua edificabilitat de manera geomètric s’ajustarà a esta, excepte modificació per mitjà d’Estudi de Detall.Quan l’edificabilitat es trobe establida per mitjà d’índex d’edificabilitat neta l’altura màxima i el nombre màxim de plantes no superarà les màximes establides per a usos privats en les zones adjacents.Quan la parcel·la no tinga definida la seua edificabilitat de manera geomètric o per mitjà d’índex d’edificabilitat l’edificació s’ajustarà als paràmetres següents:En edificacions entre mitgeres o integrades en pomes s’aplicaran les condicions de nombre màxim de plantes de les parcel·les adjacents, sense que s’aplique el límit per a la profunditat edificable. Es podrà augmentar o disminuir en un 20 % l’edificabilitat obtinguda en aplicació del punt anterior per necessitats funcionals i operatives de l’equipament.En la resta de casos regiran les normes següents:- Edificabilitat neta: 2 m2 de sostre/m2 de sòl de la parcel·la.- Ocupació màxima: 100 % del sòl de la parcel·la.- Altura màxima: 12 metres.En els casos en què les condicions anteriors no s’ajusten a les neces-sitats del programa d’implantació dels usos públics, la regulació urbanística dels sols dotacionals s’adaptarà a les seues necessitats per mitjà d’un Estudi de Detall.

31N.º 2895-XII-2014



CAPÍTOL VI EDIFICACIONS FORA D’ORDENACIÓArt. 20 Construccions no ajustades a les determinacions del Pla General. Les construccions erigides amb anterioritat al Pla i les característiques de les quals siguen disconformes amb les condicions urbanístiques establides poden estar en una de les següents situacions, per a cada una de les quals s’establix un diferent règim transitori per a la rea-lització d’obres i activitats:a) Edificacions en situació de fora d’ordenació.b) Edificacions que sense estar en situació de fora d’ordenació, no són plenament compatibles amb les determinacions del planeja-ment.Art. 21 Edificacions en situació de fora d’ordenació. S’entendran fora d’ordenació les construccions que presenten una d’estes característiques:a) Ocupar sòls amb destí i ús públic segons el planejament aplicable.b) Situar-se dins de les zones de domini públic de carreteres, xarxes ferroviàries i camins públics.La protecció que atribueix la catalogació d’un edifici l’exclou del regim de fora d’ordenació. Art. 22 Obres i usos permesos en les construccions fora d’ordenació.No es podran realitzar altres obres més que les de mera conservació, reparació i decoració que no sobrepassen les exigències el deure normal de conservació. Només es poden donar llicències d’activitat per a l’ús que va ser construït l’edifici, propi de les seues caracterís-tiques arquitectòniques i al que es va destinar en el seu origen segons la corresponent llicència d’obres.Quan la construcció no tinga la mateixa o es tractara d’una llicència de legalització no podran concedir-se llicències d’Activitat.Només es poden autoritzar canvis de titularitat de l’activitat existent o obres de reforma, sense ampliació, per mitjà de llicència per a obra o ús provisional, havent d’associar-se les condicions de provisiona-litat autoritzades a un termini o condició d’eradicació i demolició de construccions i usos per a ajustar-les al planejament.En els elements arquitectònics no estructurals fora d’ordenació només s’autoritzaren les obres imprescindibles de conservació i reparació per a evitar riscos a la seguretat, salubritat o ornament públic.En els casos d’edificacions destinades a vivenda plurifamiliar podran autoritzar-se obres de consolidació d’elements arquitectònics estruc-turals. Podran així mateix concedir-se llicències per a usos provisio-nals, havent d’associar-se les condicions de provisionalitat autorit-zades a un termini o condició d’eradicació i demolició de construc-cions i usos per a ajustar-les al nou planejament.Art. 23 Construccions no plenament compatibles amb el Pla. Són les construccions i edificis que tot i no ajustar-se plenament al Pla no tinguen la consideració de fora d’ordenació segons la defini-ció dels articles anteriors. Sobre elles es permeten les actuacions enunciades en l’article següent.Art. 24 Obres i usos permesos en les construccions no plenament compatibles amb el Pla. S’admeten obres de reforma, modernització i millora i canvis objec-tius d’activitat sempre que la nova obra o activitat no accentue la inadequació al planejament vigent, ni supose la completa reconstruc-ció d’elements disconformes amb ell.S’admeten obres d’ampliació de les dites edificacions sempre que les dites ampliacions s’ajusten al planejament vigent.Art. 25 Obres il·legals.Les obres realitzades sense autorització o que no s’ajusten al contin-gut d’esta es consideraran il·legals i l’ajuntament o, si es el cas, la conselleria requeriran al promotor d’estes la restitució, demolició o reconstrucció del que s’haja fet. Si no fora atès el requeriment, l’administració realitzarà la restitució a càrrec del responsable de la infracció. Els responsables solidaris de les obres il·legals seran el promotor, els constructor i els tècnic director de les mateixes.Art. 26 Tractament de solars.L’Ajuntament, per a millorar les condicions estètiques de la ciutat, podrà ordenar el tancament de solars i dels terrenys, segons les ali-neacions del carrer.

Els solars hauran de conservar condicions de seguretat i salubritat en la seua totalitat, per a evitar afectar a les parcel·les lindanes.Estos tancaments seran permanents i estables, es realitzaran amb solucions homologables a les façanes de les zones de BIC i NHT, s’alinearan a façana i tindran una altura mínima de 2’20 metres. Així mateix, l’Ajuntament podrà denegar la llicència per a aquelles instal·lacions de tipus aeri que no s’adequaren a les condicions re-querides en les presents normes, atenent a criteris racionals d’ambientació urbana o als derivats dels criteris de protecció del patrimoni arquitectònic.

TÍTOL IIIDISPOSICIONS D’ORDENACIÓ DETALLADA

Art. 27 Ordenació detallada.L’ordenació detallada d’acord amb l’article 37 de la Llei 16/2005 Urbanística Valenciana inclou totes les determinacions que comple-ten l’ordenació estructural per a cada àmbit territorial. A més indica que la competència per a l’aprovació definitiva que únicament es refereix a l’ordenació detallada correspon a l’Ajuntament. Aquest es el cas de la normativa específica la zona d’ordenació ur-banística de Nucli Històric Tradicional. CAPÍTOL I XARXA SECUNDÀRIA DE RESERVES DE SÒL DOTACIONAL PÚBLIC.Art. 28 Xarxa secundària de reserves de sòl dotacional públic.Està formada per la xarxa viària i aparcaments, equipaments i zones verdes i espais lliures que completen la xarxa primària assenyalada en els plànols A i B del Pla General. Es detalla la seua localització, ús, i si són existents o projectades en els plànols de la sèrie C del Pla General d’Algemesí.Art. 29 Relació d’elements pertanyents a la Xarxa secundària de reserves de sòl dotacional públic en el NHT.• Mercat Municipal SIDe Infraestructura servei urbà• Institut Municipal de Cultura SEDe Educatiu Cultural(Antic Casino Liberal) • Llar del Jubilat Municipal SEDe Educatiu Cultural • Biblioteca Municipal SEDe Educatiu Cultural • Parvulari Municipal SEDe Educatiu Cultural• Administratiu InstitucionalMunicipal SADe Administratiu InsitucionalCAPÍTOL II CONDICIONS GENERALS DE L’EDIFICACIÓ.Art. 30 Terminologia i paràmetresEn la definició dels paràmetres urbanístics les presents normes efec-tuen una remissió expressa al Reglament de Zones d’Ordenació Urbanística de la Comunitat Valenciana o norma posterior que mo-difique o rectifique esta, aplicant-se supletòria. Qualsevol dubte que se suscite en la interpretació de les presents normes referit al contin-gut i definició d’un paràmetre urbanístic es resoldrà segons el que disposa el referit Reglament.Art. 31 Condicions generalsCaldrà ajustar-se al que disposa el Títol III: Ordenació detallada i el Títol IV: Intervenció municipal en l’edificació i ús del sòl del Pla General d’Algemesí, amb les determinacions i precisions que s’establisquen en les presents normes i les específiques que per als edificis protegits i àmbits amb reconeixement patrimonial que s’assenyalen en el Catàleg de Béns i Espais Protegits del Terme Municipal d’Algemesí.Art. 32 Condicions particulars de les zones d’ordenació.Són aquelles que afecten l’àmbit exclusiu del Nucli Històric Tradi-cional, aclarint o modificant les condicions generals establides en el Pla General d’Algemesí amb la finalitat d’adaptar-se a les circums-tàncies específiques del centre històric.Les presents normes no pretenen coartar la necessària llibertat d’acció de propietaris i tècnics projectistes en l’execució d’obres i realització de projectes de rehabilitació, però si impedir la degradació de la imatge històrica del centre d’Algemesí amb reposició arbitrària d’edificis, construccions de tipologia inadequada a l’entorn, ocupació de materials i solucions constructives en contradicció amb els crite-ris de protecció àmpliament reconeguts per la legislació urbanística i de protecció del patrimoni vigents, i en general, qualsevol operació especulativa que perjudique la imatge del conjunt.

32 N.º 2895-XII-2014



Art. 33 Condicions funcionals de l’edificació de les zones d’orde-nació.Les condicions funcionals de l’edificació residencial, així com les d’habitabilitat i disseny s’ajustaran a allò que s’ha regulat en el Decret 151/2009, de 2 d’octubre, del Consell, pel que s’aproven les exigències bàsiques de disseny i qualitat en edificis d’habitatge i allotjament i l’Orde de 7 de desembre del 2009 de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, que ho desenvolupa, o norma de rang equivalent que les substituïsca.Art. 34 Condicions ambientals de les zones d’ordenació.Caldrà ajustar-se al que disposa el Títol Tercer: Ordenació Detallada, Capítol Tercer: Condicions ambientals de les normes urbanístiques del Pla General d’Algemesí. Així mateix i amb caràcter general caldrà ajustar-se al que disposa el Títol Sext: Normativa d’integració paisatgística del sistema d’espais oberts, Capítol Quart: Normes d’integració paisatgística per a les zones urbanes de les normes urbanístiques del Pla General d’Algemesí. En tot cas, s’observa el següent:En la instal·lació de clima artificial es prohibeix la instal·lació d’aparells de climatització en façanes i en vol sobre la via pública. Obligatòria-ment hauran d’instal·lar-se en la coberta de l’edifique, o en allotjament, previst a este efecte en l’interior de la parcel·la. En el cas d’instal·lar-se en edificacions on la coberta siga inclinada en cap cas es realitzarà sobre el vessant que dóna a vial o espai públic. A este efecte, en tota obra d’edificació, ja siga destinat a vivenda o a un altre ús, ha d’especificar-se en projecte la ubicació dels aparells de climatització artificial.Art. 35 Condicions mínimes dels servicis per a vivendes i locals en les zones d’ordenació.Caldrà ajustar-se al que disposa el Títol Tercer: Ordenació Detallada, Capítol Quart: Condicions mínimes dels servicis per a vivendes i locals de les normes urbanístiques del Pla General d’Algemesí. En tot cas s’assenyala el següent:a) De les instal·lacions especials:Les instal·lacions de telefonia mòbil, per motius estètics, estan pro-hibides en l’entorn de protecció dels Béns d’Interès Cultural així com en els edificis catalogats i en aquells que es troben fronterissos als mateixos.Hauran d’ubicar-se, en les altres zones, en els terrats dels edificis, a una distància de 6 metres des de la façana. En tot cas l’altura màxi-ma del conjunt suport antena no serà superior a 1/3 de l’altura de cornisa de l’edifici, i en cap cas superarà els 8 metres de l’altura sobre la cornisa. Junt amb la sol·licitud de la llicència s’haurà d’aportar una proposta de integració de la instal·lació amb el seu entorn, que haurà d’aprovar el tècnic municipal.Les antenes no podran situar-se en les façanes dels edificis. Obliga-tòriament deuran ubicar-se en els terrats o coberts. No obstant això, l’emplaçament i localització d’estes instal·lacions es regularan per mitjà d’ordenança municipal.b) De les instal·lacions d’aprofitament d’energia solar.El projecte d’edificació haurà de preveure la instal·lació de sistemes de captació i utilització d’energia solar, especificant expressament la localització del mateix, així com les característiques de les mateixes, que deurà complir la normativa sectorial vigent. En tot cas, en el cas d’instal·lar-se en edificacions on la coberta siga inclinada en cap cas es realitzarà sobre el vessant que dóna a vial o espai públic.

TÍTOL IVNUCLI HISTÒRIC TRADICIONAL

CAPÍTOL I CONDICIONS PARTICULARS DEL NUCLI HIS-TÒRIC TRADICIONAL.CONDICIONS D’ÚS I TIPOLOGIAArt. 36 Condicions d’Ús.Ús Dominant - Residencial Unifamiliar Run- Residencial Plurifamiliar RpfUsos Compatibles - Residencial Comunitari Rcm- Terciari comercial compatible amb la vivenda categoria 1A Tco 1A- Terciari Oficines Tof

- Terciari Recreatiu, categoria 1 i 2 Tre 1 i 2 - Terciari Servicis, ca-tegoria 1 (exclòs tanatori) Tser 1- Terciari Hoteler compatible amb el residencial Tho 1- Magatzem compatible amb la vivenda Alm 1A- Industrial assimilat al comercial compatible amb l’ús residencial IND 1- Aparcament categories 1a, 1b, 1d, 2a, 2b i 2d PAR 1a, 1b i 1d PAR 2a, 2b i 2d- Dotacional Usos Incompatibles- La resta d’usos. Art. 37 Tipologia d’edificació.

Sistema d’Ordenació: Alineació a Carrer Tipologia edificatòria: Illa urbana Compacta

Art. 38 Dimensions mínimes de parcel·la.Les dimensions mínimes de parcel·les seran les següents:Parcel·la Mínima Es considerarà parcel·la inferior a la mínima i per tant inedificable, aquella que no puga abordar de manera autònoma l’edificació, és a dir, que no puga albergar la vivenda definida com a mínima, respectant tant les condicions bàsiques de disseny i qua-litat com les condicions exigides pel Codi Tècnic de l’Edificació vigents. Front mínim de parcel·la 4,00 m.l. El front mínim de parcel·la, ex-cepcionalment podrà ser inferior i no menor a 3 m., sempre que es complisquen amb les exigències establides en l’apartat Parcel·la Mínima. Cercle inscrit mínim Ø 4 m Diàmetre de cercle inscriptible.Angles mitgers ≥ 75º En tot cas, es considera un valor a protegir el manteniment del parcel·lari històric. Per esta raó es mantindrà la parcel·lació actual-ment existent, no podent realitzar-se segregacions ni noves agrupa-cions parcel·làries, excepte quan una de les parcel·les no acomplisca els paràmetres de parcel·la mínima o s’indique específicament està possibilitat per les condicions d’ordenació, les ordenances particu-laritzades o les fitxes individuals de protecció. Sobre les parcel·les resultants d’una agrupació parcel·lària anterior, quan tinguen unes dimensions superiors a les habituals en el teixit històric, podrà im-posar-se la condició de mantindre en les façanes la fragmentació en les dimensions i en el tractament arquitectònic derivades del parcel·lari històric o preexistent.Art. 39 Alineacions i rasants.a) Les alineacions a què ha de subjectar-se l’edificació són les deter-minades gràficament en el corresponent plànol d’ordenació adjunt a les presents normes urbanístiques. L’alineació interior serà la resul-tant de l’aplicació de les presents normes. b) En actuacions de rehabilitació d’edificis de la zona NHT es res-pectaran les alineacions preexistents.c) En els casos de substitució d’edificis es mantindrà l’alineació definida en els plans d’ordenació, no permetent-se realitzar reculades ni patis oberts a façana en cap de les plantes. En la determinació d’alineacions podran establir-se lleugers reajustaments, amb un in-

Usos Compatibles

- Residencial Comunitari Rcm - Terciari comercial compatible amb la vivenda categoria 1A Tco 1A - Terciari Oficines Tof - Terciari Recreatiu, categoria 1 i 2 Tre 1 i 2 - Terciari Servicis, categoria 1 (exclòs tanatori) Tser 1 - Terciari Hoteler compatible amb el residencial Tho 1 - Magatzem compatible amb la vivenda Alm 1A

- Industrial assimilat al comercial compatible amb l'ús residencial IND 1

- Aparcament categories 1a, 1b, 1d, 2a, 2b i 2d PAR 1a, 1b i 1d PAR 2a, 2b i 2d - Dotacional

Usos Incompatibles

- La resta d'usos.

Art. 37 Tipologia d'edificació.

Sistema d'Ordenació: Alineació a Carrer

Tipologia edificatòria: Illa urbana Compacta

DELSVERDEGUER

CREUS

DELS VERDEGUER

RÀFOL

6

5-A DELME

33N.º 2895-XII-2014



forme previ favorable dels serveis tècnics municipals, amb la finali-tat de regularitzar o millorar les característiques del el viari o d’adaptar-se a alineacions històriques. Este reajustament no tindrà la condició de modificació del Pla General ni requerirà la redacció d’Estudi de Detall.d) A l’àmbit del NHT es mantindran les rasants existents, sense perjuí de les actuacions de urbanització o reurbanització justificades i, en tot cas, supervisades pels serveis tècnics municipals. Art. 40 Profunditat edificable.En la zona del Nucli Històric Tradicional, la profunditat edificable podrà ser la totalitat de la parcel·la cadastral, ajustant-se a la morfo-logia de l’edificació tradicional existent, per tant, adaptant-se al perímetre interior de les edificacions existents.En edificació de nova planta, es fixa com a profunditat màxima edificable la distancia de 30 metres a excepció de planta baixa i planta soterrani on podrà ocupar-se la totalitat de la parcel·la. (pla-nejament anterior).CONDICIONS D’INTENSITAT, VOLUM I FORMA DE L’EDIFI-CACIÓArt. 41 Superfície ocupada.L’ocupació màxima de parcel·la es mesurarà per la projecció orto-gonal sobre un plànol horitzontal de tot el volum de l’edificació tancada, inclosos els cossos volats i vols tancats o oberts.L’ocupació màxima en plantes altes en parcel·les que superen els 100 m2 de superfície serà del 85%. La resta de superfície es destinarà a espai lliure al servici de l’edificació. L’ocupació màxima en la plan-ta baixa serà la total de la parcel·la. Esta superfície lliure complirà amb els paràmetres mínims exigits per la normativa vigent que regula les condicions bàsiques de disseny i qualitat i per allò que s’ha exigit en el Codi Tècnic de l’Edificació.Els terrenys que queden lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima total de parcel·la, no podran ser objecte, en superfície d’un altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servici de les edificacions alçades en la parcel·la o parcel·les.Art. 42 EdificabilitatL’edificabilitat màxima permesa en la parcel·la és la definida per l’aplicació dels següents criteris, derivats de les característiques generalitzades de l’edificació tradicional en la zona:a) En la totalitat de la parcel·la el nombre màxim d’altures és l’indicat en els plànols d’ordenació, incloent-se la planta baixa. b) En parcel·les la superfície de la qual siga superior a 100 m2 haurà de destinar-se a espai lliure al servici de l’edificació el 15% de la mateixa, no sent aplicable a parcel·les de superfície menor a 100 m2.c) Les condicions d’edificació representades en els plànols d’ordenació s’aplicaran obligatòriament quan imposen condicions més restrictives que les derivades de l’aplicació directa del contingut del present apartat.e) L’edificabilitat dels edificis protegits és la derivada de l’aplicació del que indica específicament en la fitxa individual de protecció i en la seua normativa, amb eliminació si és el cas dels elements impro-pis o inadequats, sense veure’s afectats per les condicions generals de la zona d’ordenació dels edificis adjacents.Art. 43 Nombre de plantes.El nombre de plantes màxim i la proposta de inserció d’àtic s’indica en el plànol d’ordenació. El regim general d’altures del NHT s’estableix en 3 (planta baixa+2 plantes ).En parcel·les amb façana a dos alineacions diferents donant a carrers amb distint nombre de plantes prevaldrà el nombre de plantes major fins una distància de 16 metres en l’alineació del carrer amb menys altures. Les plantes definides com cambres seran admeses en els casos que compleixen les característiques de la tipologia tradicional.Es permeten edificacions amb una planta menys de les assenyalades en els plans d’ordenació.Art. 44 Altura reguladora o altura de cornisa (Hc).L’altura reguladora o de cornisa (Hc) màxima serà de:• 5.00m per a una planta• 7.60m per a dos plantes• 10.90m per a tres plantes

• 14.00m per a quatre plantesAmb l’exclusiu objecte de millorar la integració de la nova edificació amb les existents serà possible variar fins en un 10% les altures de planta baixa, de cornisa i total. La dita variació podrà ser imposada per l’Ajuntament i serà en tot cas justificada.En els edificis dotacionals singulars exempts, donat la continuïtat amb altres paràmetres de façana i les dimensions de l’espai públic annex, l’altura màxima permesa vindrà determinada per l’altura màxima sense dependre de l’altura de cornisa, arribant fins al màxim de 11.00m.Art. 45 Altura màxima total.L’altura màxima total serà l’obtinguda per l’aplicació de la fórmula següent:Altura màxima total = Hc + 3,50 mArt. 46 Altura de planta baixaL’altura màxima de la planta baixa serà de 4,20 m.L’altura mínima de la planta baixa serà de 3,20 m.Art. 47 Altura lliure de planta.L’altura lliure de les plantes altes serà de 2,50 m. Art. 48 Altura reguladora d’edificis adjacents a edificis catalogats.En cas de nova edificació adossada a un edifici catalogat, ja siga públic o privat, l’altura reguladora de la façana del nou edifici (la cara inferior del forjat que forma el sostre de l’última planta)s’ajustarà a la altura de l’edifici catalogat, sense sobrepassar el mateix en més de 0,5 ml., responent a un plantejament de conjunt, enrasant així mateix l’altura dels elements ornamentals i/o de tancament i protec-ció del terrat, amb prevalença d’esta disposició respecte del nombre de plantes i l’altura reguladora permesa en una illa urbana.A l’edificació adjacent es podrà construir el número de màxim de plantes permès en la illa urbana, per mitjà de reculada de la façana un mínim de 3’5 ml., de la resta de les plantes que superen la altura de l’edifici catalogat.Si el nou edifici a realitzar se situarà entre dos edificis catalogats, la seua altura reguladora no sobrepassarà el major d’ells amb indepen-dència del nombre de plantes permesa en la illa, a fi de mantindre una composició adequada a l’entorn en què es troba.En els carrers amb pendent caldrà ajustar-se al que disposa la defi-nició d’altura reguladora.Art. 49 Mitgeres.Les parets límits de tancament entre dos edificacions que queden al descobert a causa de la diferència d’altura, o per limitar amb sòl no edificable hauran de tindre el tractament propi de façana o una altra solució a fixar en el projecte d’edificació, que se sotmetrà a aprova-ció municipal.L’ajuntament podrà sol·licitar als propietaris d’edificis preexistents amb mitgeres vistes, que es tracten amb acabats superficials com a façanes, per a la seua integració ambiental en NHT.Art. 50 Entreplantes.No s’autoritza la construcció d’entreplantes, en la primera crugia. Art. 51 Soterranis i semisoterranis .Es permeten soterranis però no semisoterranis. Art. 52 Cobertes.La tipologia de coberta ha ser coherent amb la solució tradicional de la zona i amb els edificis considerats com referents de la tipologia tradicional del nucli històric. Les cobertes podran ser planes o inclinades.Les cobertes inclinades ho seran en la primera crugia o vessant que dóna a la línia de façana, amb pendent mínima del 30 % i màxima del 40%, de teula àrab en acabats no brillants i carener paral·lel a la façana. La resta de la coberta podrà tractar-se com coberta plana i destinar-se a terrassa que dóna a l’interior de la parcel·la. No podrà construir-se cap element edificat per damunt dels plans que definixen la coberta inclinada.Els vessants seran continus. L’altura màxima de la carener no podrà superar una altura de 3,50 metres sobre l’altura de cornisa de l’edifici.

34 N.º 2895-XII-2014



Esquema: edificació de 2 altures: planta baixa + 1 planta alta amb coberta inclinada

1 Marquesines. S’admetran en planta baixa, sempre que:- Se situen a més de 3,20 m per damunt de la rasant de la vorera en tots els punts.- El vol no sobre supere una distància de 0’60 metres, mesurats perpendicularment des de la façana.- No superen la línia d’encintat de la vorera.2 Els tendals mòbils i cartells publicitaris estaran situats, en tots els seus punts, inclús els d’estructures, a una altura mínima sobre la rasant de la vorera de 2,50 metres. El seu ixent, respecte a l’alienació exterior, no podrà ser superior a l’amplària de la vorera, sense so-brepassar els 3 metres en el cas de tendals i 0’60 m en el cas de cartells publicitaris, respectant en tot cas l’arbratge existent. La seua altura no serà superior a 1 metre. La col·locació d’estos se sotmetrà a la valoració dels Servicis Tècnics Municipals. Tots els anuncis i rètols comercials hauran de respectar, en la seua situació i dimensions, els elements compositius de l’edifici i de l’entorn. La publicitat en suport permanent es limitarà a la senyalització de les instal·lacions existents, sense permetre’s un altre tipus de continguts.Art. 56 Construccions per damunt de l’altura reguladora o altura de cornisa.Per damunt de l’altura de cornisa només es permetran:1 Cobertes inclinades. Cobertes que seran contínues en els dos vessants. Podrà executar-se la coberta inclinada només el vessant que dóna a vial o espai públic. La resta de la coberta podrà tractar-se com coberta plana i destinar-se a terrassa que dóna a l’interior de la parcel·la. Tindran una pendent mínima del 30 % i màxima del 40%, de teula àrab i carener paral·lel a la façana. L’altura màxima del carener no podrà superar una altura de 3,50 metres sobre l’altura reguladora o de cornisa de l’edifici.No podrà construir-se cap element edificat per damunt dels plans que definixen la coberta inclinada.Aprofitament baix coberta: es l’espai situat davall el vessant de la coberta inclinada i podrà ser utilitzat per a escales, ascensors o altres instal·lacions, o com a complement de les vivendes situades en l’última planta, a través de les quals tindrà el seu únic accés.En els casos en què es considere procedent per a millorar la integra-ció arquitectònica de l’edifici en el seu entorn o per a mantindre les condicions de l’edificació preexistent podran així mateix autoritzar-se les baranes o rematades ornamentals de protecció de cobertes sempre que no sobrepassen una altura d’1,00 metre sobre l’altura reguladora o altura de cornisa. 2 Planta àtic.Es permet la construcció d’una planta àtic, amb la façana retirada 3,50 metres de les alineacions a viari o espai públic, excepte quan s’indique una retirada diferent. L’altura màxima total de l’àtic serà de 3,50 metres sobre la Altura reguladora o Altura de cornisa (Hc). 3 Caixes d’escala i d’ascensors.S’hauran d’integrar dins de la coberta inclinada, sense sobrepassar l’altura de coronació de la mateixa, i sense poder sobreeixir d’ella.Les caixes d’escala i d’ascensors no tindran un altura superior a 3,50 ml., respecte de la planta sobre la qual se situen. Hauran d’estar retirades de la façana 3,50 m.

Art. 53 Cossos volats.Es fixen les disposicions següents referents als cossos volats.a) S’entén per pla límit de vol el pla paral·lel a la façana que limita els cossos volats.b) Este pla límit de vol se separarà com a mínim 60 cm de l’eix de mitgera.Els cossos volats quedaran sempre dins del pla definit segons l’esquema següent:

c) En els cossos volats oberts o balcons, el vol permès no excedirà del 10 % de l’ample del carrer i, no podrà superar en cap cas el 0.60 metre de vol.La longitud màxima dels balcons en primera planta no serà superior a la longitud d’ample de façana restant la distancia mínima de 0,60 metres a mitgeres. La longitud màxima dels balcons en segona i tercera planta no serà superior al 60% de la longitud d’ample de façana. d) Els cossos volats tancats o miradors no s’admetran en carrers d’ample inferior a 10 metres. El vol permès no excedirà del 8% de l’ample del carrer i, no podrà superar en cap cas el metre de vol. La longitud màxi-ma del mirador serà del 60% de la longitud de la façana.e) En edificis formant façana a 90º o angle superior, la distància mí-nima del cos volat a mitgera serà el doble que el del vol. Per a angles inferiors a 90º s’haurà de sol·licitar informe tècnic municipal.f) La tipologia de balcons es realitzarà amb els referents tradicionals de la zona. Els balcons correguts que abasten diversos buits nomes es podran executar a la primera planta. 3 No es permeten cossos volats en la planta baixa. L’altura mínima dels cossos volats sobre la rasant de la vorera serà de 3,50 metres.Art. 54 Elements ixents.Es considera com a elements ixents aquells elements constructius fixos que sobreïxen dels plans que definixen el volum de l’edifici sense caràcter habitable o ocupable per les persones, com ara sòcols, ràfols i cornises.1 Sòcols i ressalts: no sobreeixiran de la línia de façana més de 5 cm.Hauran de quedar perfectament perceptibles per a persones amb visibilitat disminuïda i no produiran estretiments tals en la vorera que s’infringisquen les condicions establides per a l’accessibilitat de persones amb la capacitat de mobilitat disminuïda.2 Ràfols o cornises: No podrà excedir 10 cm. respecte dels vols dels balcons i miradors. Els ràfols de les cobertes inclinades no podrà excedir 40 cm respec-te del pla de façana de l’edifici.La grossària màxima de l’element de sustentació en elements ixents és de 15 cm.Art. 55 Rètols i marquesinesEls anuncis de comerços, serveis, locals u oficines han de ser aprovats prèviament pels serveis tècnics municipals, després de presentar prèviament un model dimensionat. Han d’integrar-se en els buits com a elements de fusteria en la planta baixa s’admeten estes solu-cions.

Art. 52 Cobertes.

La tipologia de coberta ha ser coherent amb la solució tradicional de la zona i amb els edificis considerats com referents de la tipologia tradicional del nucli històric.

Les cobertes podran ser planes o inclinades.

Les cobertes inclinades ho seran en la primera crugia o vessant que dóna a la línia de façana, amb pendent mínima del 30 % i màxima del 40%, de teula àrab en acabats no brillants i carener paral·lel a la façana. La resta de la coberta podrà tractar-secom coberta plana i destinar-se a terrassa que dóna a l'interior de la parcel·la.

No podrà construir-se cap element edificat per damunt dels plans que definixen la coberta inclinada.

Els vessants seran continus. L'altura màxima de la carener no podrà superar una altura de 3,50 metres sobre l'altura de cornisa de l'edifici.

Esquema: edificació de 2 altures: planta baixa + 1 planta alta amb coberta inclinada

Art. 53 Cossos volats.

Es fixen les disposicions següents referents als cossos volats.

a) S'entén per pla límit de vol el pla paral·lel a la façana que limita els cossos volats.

b) Este pla límit de vol se separarà com a mínim 60 cm de l'eix de mitgera.

Els cossos volats quedaran sempre dins del pla definit segons l’esquema següent:

c) En els cossos volats oberts o balcons, el vol permès no excedirà del 10 % de l'ample del carrer i, no podrà superar en cap cas el 0.60 metre de vol.

La longitud màxima dels balcons en primera planta no serà superior a la longitud d’ample de façana restant la distancia mínima de 0,60 metres a mitgeres.

0 . 6 0 0 . 6 0

4 5 ° 1 .0 0L ÍN E A D E F A Ç A N A

M IT G E R A

1 . 0 0

35N.º 2895-XII-2014



No es permet més caixa d’escala d’accés al terrat que la general de l’edifici, que constituirà l’únic accés, no admetent-se caixes d’escala d’accés individual al terrat per l’interior de les vivendes de la planta anterior. 4 Els elements de tancament i protecció de terrat, així com els ele-ments ornamentals.Tractant-se de cobertes inclinades, les baranes, baranes i elements ornamentals trindrna una altura màxima de 1 metre respecte de l’altura de cornisa.En el cas de cobertes planes existents sotmeses a reforma, rehabili-tació o conservació les baranes i elements ornamentals no tindran una altura superior a 1,80 respecte de la altura de cornisa. No estan permeses les baranes contínues totalment massisses.5 Els elements tècnics de les instal·lacions, inclosos els panells de captació d’energia solar, amb les limitacions següents:a) En cobertes inclinades, obligatòriament se situaran en el segon faldó o en la part que dóna a l’interior de parcel·la a partir del care-ner de la coberta inclinada, a excepció de les ximeneres, sense so-brepassar l’altura de coronació. D’haver de sobrepassar-ho per a complir les distàncies respecte d’edificis fronterissos, se situaran en el segon faldó. Els panells de captació deuran quedar integrats en els faldons de coberta que dóna a l’interior de parcel·la o en la terrassa generada a partir de la segona crugia.b) En cobertes planes existents, se situarà a una distància de 4’5 ml., respecte de la façana de l’edifici i, de situar-se els equips de condi-cionament d’aire per damunt de la caixa d’escala, hauran de comptar amb un element perimetral de tancament que no els faça visibles des de la via pública.c) En les instal·lacions de telefonia mòbil, caldrà ajustar-se al que disposen les presents normes relatiu a les instal·lacions especials.6 Els trasters. S’hauran d’integrar dins de la coberta inclinada, sense sobrepassar l’altura de coronació de la mateixa, i sense poder sobreeixir d’ella.Individualment no podran superar els 4 m² de superfície construïda, ni superar una altura de 3 metres respecte de la cara inferior de forjat de la última planta.La superfície màxima a ocupar pels trasters no excedirà del 25% de la part de la coberta destinada a terrat de l’edifici, sempre des del carener de la coberta inclinada i cap a l’interior de la parcel·la.En cas de coberta inclinada, deuran estar separats del segon faldó o envoltant corresponent al segon faldó, en cas d’executar-se terrassa substitutòria del vessant interior de la coberta inclinada, a una dis-tància no inferior a 3 ml., sense possibilitat de continuïtat d’ambdós elements.En tot cas, hauran de situar-se a una distància mínima de 7 ml. de la façana de l’edifici. En cas d’edificis amb façana que dóna a més d’un carrer, la distància de separació fixada ho és respecte de totes i cada una de les façanes.No es permeten els trasters, per damunt de l’altura de cornisa en els edificis catalogats, siga quin siga el nivell de protecció.Art. 57 Reserva d’aparcament en la zona del Nucli Històric Tradi-cional.Caldrà ajustar-se al que disposa el Títol Tercer: Ordenació Detallada, Capítol Sext: Dels locals d’aparcament de vehicles, article 3.6.1. de les normes urbanístiques del Pla General d’Algemesí. En resum, s’indica que la reserva de places d’aparcament per a la zona de NHT es:• Edifici residencial unifamiliar, exempt.• Edifici catalogat, exempt.• Edifici residencial plurifamiliar, reserva de 1,25 places/habitatges en edificis amb mes de 2 habitatges. • Edifici amb ús comercial, reserva de 1plaça/100m2 (fracció de 50m2)CAPÍTOL II CONDICIONS AMBIENTALS I COMPOSITIVES DEL NHTArt. 58 Condicions generals d’intervenció en l’edificació. Els edificis tradicionals situats en l’àrea NHT d’Algemesí contribueixen a definir un ambient valuós per la seua bellesa, tipisme o caràcter tra-dicional. En esta zona no es permet la substitució indiscriminada

d’edificis i s’exigeix que les actuacions de conservació, implantació, reforma o renovació harmonitzen amb la tipologia històrica.Amb caràcter general les obres a realitzar en els edificis són les de rehabilitació. Les condicions per a l’edificació seran les pròpies de l’edifici existent, eliminant els elements impropis sense alterar el caràcter formal de l’edificació original. No obstant podrà permetre’s la substitució total o parcial d’algun dels edificis que no es troben catalogats en atenció al seu deficient estat de conservació i a la qualitat i harmònica integració de la no-vetat amb la resta del conjunt. Les noves edificacions s’adequaran a la tipologia modal de l’àrea on s’insereixen. En tot cas, les operacions de transformació hauran de respectar es-crupolosament les condicions de protecció individualitzada dels edificis i en les obres de substitució mantenir les característiques essencials de l’edificació tradicional (parcel·lació, altura total, altures de planta, volum, colors, distribució de buits, ràfols...), o si es tractés d’obra nova, reproduir les característiques i proporcions de l’edifici preexistent o proposar solucions adequades a l’espai i ambient ca-racterístic, d’acord amb la normativa establida en el present pla.Art. 59 Instal·lacions en façana.Cap instal·lació de telecomunicació, refrigeració, condicionament d’aire o evacuació de fums podrà situar-se en les façanes de l’edifici que dóna a vial o espai públic.Art. 60 Condicions compositives.Els projectes d’edificis, com la present ordenança, hauran de fundar les seues determinacions en la reutilització i reciclatge dels elements arquitectònics d’interès de l’edifici original i en la interpretació dels invariants dels edificis característics o referents tipològics de la zona de nucli històric, a fi de garantir l’adequació ambiental de les trans-formacions i substitucions d’edificis.Com a principi general les façanes hauran de compondre’s segons eixos verticals, amb jerarquització de plantes i possibilitat de tracta-ment diferenciat per a la planta baixa, les plantes intermèdies i l’última planta. Igualment els vans seran de proporció dominant vertical i els punts de major altura de les llindes de tots els vans d’una mateixa planta se situaran sobre una mateixa horitzontal.Amb caràcter general no estan permesos els tractaments d’imitació de materials o ornaments de falsos elements històrics, excepte en els casos d’obres de restauració d’elements existents, en les que s’utilitzen els mateixos materials i tècniques constructives de l’edificació original.En qualsevol cas podran ser utilitzades altres alternatives de tracta-ment compositiu de l’edificació quan, en funció de la seua elevada qualitat arquitectònica, es justifique la idoneïtat de les mateixes respecte a la preservació i enriquiment dels valors del seu entorn històric.Per a les edificacions d’ús dotacional, com els equipaments, de caràcter públic o privat, es permeten solucions estètiques i construc-tives alternatives a les tradicionals que respecten i harmonitzen amb els valors ambientals de la zona. Art. 61 Composició del buits de façana.La composició dels buits de façana dels edificis de caràcter privat s’efectuarà amb les següents determinacions:- La tipologia de vans en la composició de façana serà de proporció predominant vertical a la horitzontal. - Consideració dels ritmes i proporció dels buits de façana dels edi-ficis referents més pròxims. Es distingiran els nivells corresponents a planta baixa, primera, segona i remat en ràfol. - Tots els vans hauran de situar-se centrats sobre els eixos. L’amplària del va situat en qualsevol planta haurà de ser menor o igual que l’amplària del va situat en la planta immediatament inferior en el mateix eix.- La superfície total de buits en façana no serà superior a al 40% de la superfície de la mateixa, excepte en casos de façanes amb dimen-sions reduïdes. - Els buits de façana seran sempre d’altura superior a la seua amplària de manera que l’amplària supere en un 50% com a mínim a esta dimensió. (altura ≥ 1,50 amplària).- Esta proporció podrà alterar-se als següents casos:

36 N.º 2895-XII-2014



- En el cas de ser la última planta d’edificis de mes de dos altures per correspondre al tractament propi de les cambres en planta completa o en aprofitament baix coberta permesa. En els buits de cambra no es permeten elements volats. - En el cas de buits de planta baixa per a l’accés al garatge. Estos accessos han de respectar l’estructura de buits i guardar les proporcions de la tipologia tradicional, preferentment es formaran en buits preexistent, se limita l’amplària respecte l’altura(altura ≥ 1,20 amplària). No es permeten retirades de la línia de façana en la planta baixa per a la formació de l’accés en cap cas. - Els elements de fusteria, finestres, portes, contrafinestres, portes balconeres, s’alinearan al plànol interior del buit que tanquen, i en cap cas superaran la mitat de l’espessor del buit. - La planta baixa respondrà en qualsevol cas a criteris de tractament conjunt de tota la façana, utilitzant a este efecte les proporcions adequa-des de buits i massissos, sense poder superar l’amplària total dels buits el 65 % de la longitud de façana. - L’amplària de tots els vans situats en l’última planta serà constant i menor o igual que l’amplària del va de menor amplària situat en la plan-ta immediatament inferior.

loració. L’especejament de la fusteria serà de forma que la grandària aparent o real del vidre siga major o igual que 25 x 35 cm. Art. 64 Reixes i baranes.Les reixes i les baranes seran de ferro forjat o fos, o acer tractat i pintat en color negre o plata.Les baranes dels balcons seran de ferro o acer massís amb dissenys integrats formalment. Han de complir les condicions de seguretat vigent, no ser escalables, de altura no inferior a 1,10m, amb buits no majors de 12 cm. En general, es remataran superiorment per una platabanda que pot rematar-se com a passamans, e inferiorment per un perfil platabanda com una cadena de lligat que ha fixar puntual-ment la llosa volada. Les reixes i els elements decoratius tradicionals podran sobreeixir fins a una distància màxima de 15 cm. del parament de façana en les plantes superiors, no permetent que sobreïsquen en la planta baixa.En les actuacions que s’efectuen als immobles, es recuperaran les reixes i baranes de les edificacions existents que siguen elements propis de tipologies característiques del nucli històric. Cas de no estar en bon estat de conservació s’incorporaran nous elements de semblants característiques que els existents.Art. 65 Acabats de façana i tractament de color.1 Les façanes aniran esquerdejades i pintades, o bé amb estucats llisos, excepte en el cas d’utilització de materials d’acabat permesos com la pedra natural. No es permet la utilització d’altres acabats com a revestiments ver-ticals ceràmics o altres que imiten les característiques dels materials històrics o revestiments ceràmics propis d’espais interiors de l’edificació. 2 En ràfols, ressalts i elements ornamentals es permet l’ús de la rajola massissa, manual o d’imitació manual, amb juntes enrasades i dispo-sició tradicional. Es prohibeixen els blocs de formigó o “termoarcilla” vistos, així com els revestiments ceràmics i de pedra artificial. 3 L’acabat exterior de l’edifici serà únic per a tota la façana. Única-ment es permet que la planta baixa tinga un acabat exterior diferent de la resta de l’edificació, bé per mitjà d’un sòcol de pedra natural fins una altura màxima d’1,5 metres des de la rasant del carrer me-sura en el punt mitjà de la façana, o bé per mitjà d’un aplacat conti-nu de pedra fins una altura igual o superior a la de la llinda de la porta d’accés a l’edifici. L’aplacat es realitzarà amb peces prismàti-ques de tall regular. El revestiment de sòcol serà continu a base de pintura o morter llis o amb gruix, pedra natural acabada amb repicat, buixardat, flamejat o al tall de serra. No es permeten en els sòcols l’ús de revestiments de pedra artificial, ceràmics, pedres polides o abrillantades elements sintètics imitant la pedra natural, usos de pedra imitant maçoneria o carreu. 4 El tractament cromàtic de les façanes es justificarà en l’estudi dels tractaments i colors originals en l’edifici preexistent o en els carac-terístics de l’entorn. Podrà diferenciar-se el tractament de motlures, cornises, recercats de buits, impostes o altres elements ixents.

Art. 62 Composició de la rematada de façana i la coberta. Canalons i baixants.Els vessants de la coberta tindran una pendent màxima del 35%. El pendent de les cobertes inclinades haurà d’harmonitzar amb les ca-racterístiques tipològiques o de l’entorn de l’edifici.La cornisa es formarà directament de la coberta inclinada o bé per mitjà de rematada, que podrà projectar-se opcionalment, havent d’harmonitzar en tot cas amb les característiques tipològiques o de l’entorn de l’edifici. La dita rematada complirà les condicions se-güents:• Serà pla i vertical.• El canaló d’arreplega d’aigües de la coberta quedarà ocult per la rematada.La seua altura podrà oscil·lar entre 0,8 i 1 metres, mesurats des de la línia de cornisa. La rematada no podrà ser utilitzat com a element de suport per a la formació de sobreelevacions.Estes mateixes normes s’aplicaran per a la rematada i coberta de la planta àtic en el cas d’estar permesa.En cas d’executar canalons i baixants, aquest compliran les següents condicions:Seran de planxa metàl·lica (ferro, acer, fundació, coure,...). En la planta baixa quan la baixant quede vista i fins una altura de 2 metres serà obligatori garantir la resistència front a impacte (per exemple augmentar la grossària de la planxa). Art. 63 Fusteries, cristalleries i persianes.La tipologia de portes i finestres per als buits de façana ha de man-tenir les característiques bàsiques dels elements referents del nucli històric.Les finestres son en general, de dues fulles de fusta, llises o moltu-rades, combinen parts opaques i vidre, inclouen contrafinestres opaques o en forma de llibret.Les portes d’accés principal als edificis son en general de major dimensió respecte a la resta de buits, son de doble fulla de fusta llisa o molturada. Les portes d’accés a l’escaleta son de una fulla llisa o molturada, amb obertura superior, i de proporció vertical.Les fusteries seran preferentment de fusta envernissada, sense des-cartar-se totalment l’ús d’altres materials de similars característiques. Es permeten les fusteries d’acer o alumini lacat, sempre en colors tradicionals, així com els acabats en inoxidable mat. Queden prohi-bits la resta de materials.En la planta baixa les portes d’accés a habitatges i vestíbuls o d’accés de vehicles hauran d’estar acabades en fusta o materials de qualitat semblant, evitant les xapes metàl·liques.Les portes d’accés a garatge hauran d’integrar-se en l’estructura de buits de la façana, preferentment respectant els buits preexistents o corresponents a la composició de referencia. Podran ser de dos o més fulles, abatibles o basculants.Les persianes seran exteriors de corda o de lamel·les de fusta, no obstant podran executar-se amb alumini natural amb un acabat mat. Per a preservar la protecció ambiental i l’adequació a l’entorn no es permeten les persianes enrotllables de plàstic.La cristalleria serà de vidre de l’espessor que determinen les normes de l’edificació, de superfície llisa o plana, sense relleus i sense co-

4 - 6 m6 a 1 0 m

37N.º 2895-XII-2014



Amb caràcter complementari s’aporta Annex amb la definició d’una carta de colors que haurà d’observar-se davant de qualsevol tractament cromàtic del que siguen susceptibles les façanes dels immobles situats en el NHT.5 Les cobertes inclinades es materialitzaren amb teula àrab, en acabat no brillant. En el cas d’executar-se coberta plana, sempre a partir de la segona crugia i que dóna a l’interior de la parcel·la, estes podran ser no transitables, permetent-se l’acabat per mitjà de grava. No es permet en cas de no transitables altres tipus d’acabats superficials com a planxes metàl·liques, fibrociment o teles asfàltiques. 6 Les canaleres i les baixants en façana poden quedar ocultes o vistes en façana. Seran de xapa pintada, coure o zinc. Queden prohibits el PVC, l’alumini i els plàstics.

3 En carrers en què es projecte la realització de plataforma única o alternança de circulació de vianants i rodada s’admetran els materials exposats en el punt 1 anterior.4 El projecte d’urbanització formularà una proposta de materials homogenis, evitant el tractament fragmentari de la pavimentació. Art. 67 Elements de mobiliari urbà• Escocells.La forma i dimensions les especificarà el projectista d’acord amb les característiques de les espècies a plantar, del terreny i del tipus de paviment circumdant.Els escocells podran ser a base de pletines metàl·liques, o peces de pedra natural o artificial i eventualment peces prefabricades de for-migó. El seu disseny serà l’adequat per a poder enrasar el paviment de la vorera i la terra que circumde a l’arbre per mitjà de la super-posició d’una graella o reixeta enrasada amb la solera circumdant en els casos en què s’establisca com preceptiva, o bé per a enrasar per mitjà de qualsevol altre sistema.• Engraellats, reixetes o entorns drenants per a arbres.En la disposició d’escocells haurà de garantir-se el compliment de la normativa de supressió de barreres urbanístiques, per a la qual cosa es garantirà la disposició d’un sistema que permeta enrasar la vorera amb el buit deixat per l’escocell. En tots els escocells situats sobre les voreres o carrers de vianants, els escocells aniran coberts per una graella metàl·lica o enreixat, que quedarà enrasada amb la vorera i que cobrirà completament el buit de l’escocell, excepte l’espai pel qual emergirà el tronc de l’arbre, amb la folgança ade-quada a l’espècie de què es tracte. Tals enreixats seran d’acer o de fosa, i amb marc i seccions adequades per a suportar les càrregues originades pel trànsit eventual sobre elles. Com a alternativa, també es podrà aplicar un material drenen-te de farcit específicament con-cebut per a estos fins.Per a arbres situats en l’interior de massissos enjardinats, o en zones no accessibles al trànsit de vianants, no serà preceptiva la col·locació d’estos enreixats.• Albellons i embornals.S’executaran segons els models normalitzats aprovats per l’Ajuntament. Les reixetes que porten seran de fosa.• Tapadores de registres.Seran segons els models aprovats per l’Ajuntament i es realitzaran a base de peces de fosa, o bé construïdes per marcs d’acer i amb el mateix paviment que el del seu entorn contingut en el marc.

Esquema compositiu de façanes.

CAPIÍTOL IIICONDICIONS D’URBANITZACIÓ

Art. 66 Condicions de pavimentació de vials i espais públics.Les obres d’urbanització dels vials i espais públics es realitzaran d’acord amb les especificacions de disseny contingudes en este Pla i les establides per a les obres municipals pels Servicis Tècnics Municipals, i sempre acords amb l’entorn on es realitzen. L’esquema de voreres, calçades i aparcaments podrà ser alterat en el Projecte d’Urbanització sense modificar les alineacions. Amb caràc-ter prevalent sobre la regulació general inclosa en els paràgrafs se-güents, l’Ajuntament podrà exigir condicions específiques d’urbanització adequades al respecte per les característiques històri-ques i arquitectòniques del barri. La reposició o renovació de pavi-ments ha de considerar els referents històrics de la zona. S’estableixen els següents criteris homogenis i de simplificació material en el tractament del tot el nucli històric tradicional. Es deu procurar una imatge homogènia de l’espai públic especialment a l’hora d’emprar materials, paviments i mobiliari urbà. Donat el cas, cal justificar la substitució de paviments o rastells històrics per peces actuals menys valuosos des del punt de vista patrimonial. 1 Paviments per a voreres o zones de vianants.S’admetran els tractaments següents:• Lloses de pedra natural, admetent-se qualsevol tipus de tractament superficial, excepte aquells que puguen ser lliscants (polits en super-fícies grans o inclinades, escales, etc.). • Llambordes de pedra natural, llambordes de materials petris artifi-cials o de formigó. • Lloses o Taulells de terratzo o ciment amb tractament de color prèvia supervisió dels servicis tècnics municipals.• S’admet també eventualment l’ocupació de taulellets i taulells hi-dràulics o de pasta.2 Paviments per a circulació rodada.En general en l’àmbit de l’Entorn de Protecció del BIC i Nucli His-tòric Tradicional els denominats ferms flexibles i aquells altres amb tractaments superficials a base d’aglomerats asfàltics han de limitar-se a aquelles vies on siguen estrictament necessaris, per suportar una major densitat de trànsit rodat. En este cas, es valorarà la utilització de paviments fonoabsorbents, a fi de contribuir a minorar la sobre-càrrega acústica que suporta la zona.

No es permet la utilització d'altres acabats com a revestiments verticals ceràmics o altres que imiten les característiques dels materials històrics o revestiments ceràmics propis d’espais interiors de l’edificació.

2 En ràfols, ressalts i elements ornamentals es permet l’ús de la rajola massissa, manual o d’imitació manual, amb juntes enrasades i disposició tradicional. Es prohibeixen els blocs de formigó o “termoarcilla” vistos, així com els revestiments ceràmics i de pedra artificial.

3 L'acabat exterior de l'edifici serà únic per a tota la façana. Únicament es permet que la planta baixa tinga un acabat exteriordiferent de la resta de l'edificació, bé per mitjà d'un sòcol de pedra natural fins una altura màxima d'1,5 metres des de la rasant del carrer mesura en el punt mitjà de la façana, o bé per mitjà d'un aplacat continu de pedra fins una altura igual o superior a la de la llinda de la porta d'accés a l'edifici. L'aplacat es realitzarà amb peces prismàtiques de tall regular.

El revestiment de sòcol serà continu a base de pintura o morter llis o amb gruix, pedra natural acabada amb repicat, buixardat, flamejat o al tall de serra. No es permeten en els sòcols l’ús de revestiments de pedra artificial, ceràmics, pedrespolides o abrillantades elements sintètics imitant la pedra natural, usos de pedra imitant maçoneria o carreu.

4 El tractament cromàtic de les façanes es justificarà en l'estudi dels tractaments i colors originals en l'edifici preexistent o en els característics de l'entorn.

Podrà diferenciar-se el tractament de motlures, cornises, recercats de buits, impostes o altres elements ixents.

Amb caràcter complementari s'aporta Annex amb la definició d'una carta de colors que haurà d'observar-se davant de qualsevol tractament cromàtic del que siguen susceptibles les façanes dels immobles situats en el NHT.

5 Les cobertes inclinades es materialitzaren amb teula àrab, en acabat no brillant. En el cas d'executar-se coberta plana, sempre a partir de la segona crugia i que dóna a l'interior de la parcel·la, estes podran ser no transitables, permetent-se l'acabat per mitjà de grava. No es permet en cas de no transitables altres tipus d'acabats superficials com a planxes metàl·liques, fibrociment o teles asfàltiques.

6 Les canaleres i les baixants en façana poden quedar ocultes o vistes en façana. Seran de xapa pintada, coure o zinc. Queden prohibits el PVC, l’alumini i els plàstics.

38 N.º 2895-XII-2014



• Bol·lards.En determinades situacions, serà necessari disposar bol·lards com a elements dissuasoris al trànsit rodat, per a evitar la invasió per part de vehicles de zones reservades a usos de vianants o de ciclistes.La disposició d’este tipus d’elements es farà de forma molt contin-guda per a afavorir una adequada circulació de vianants. La distància entre bol·lards no ha de dificultar el trànsit de vianants o l’accés de vehicles d’emergència, ni fer d’estos elements una peça destacada del disseny urbà, justificant-se la seua col·locació només en situacions excepcionals. Seran de pedra natural i escassa altura o fosa de ferro o materials acords amb l’entorn.Es contempla la disposició de bol·lards retràctils, com a millora de la Mobilitat de vianants i delimitar la zona restringida al trànsit de vehicles.• Bancs.Podran realitzar-se d’obra o ser prefabricats. Els bancs d’obra tindran el disseny i noblesa de materials propis dels espais on es van a situar, havent d’utilitzar materials de primera qualitat, com ara pedra, fusta, acer tractat, formigó prefabricat. Par-ticularment podran anar esquerdejats i pintats en colors suaus, o amb peces prefabricades de pedra artificial.Els bancs prefabricats podran realitzar-se amb els materials següents:Fosa de ferro o alumini, fusta, acer, formigó i combinacions dels anteriors entre si. • Papereres. L’Ajuntament podrà establir uns models determinats que hauran de ser utilitzats en l’àmbit del Nucli Històric Tradicional. Fins que no existisquen tals models, s’estableixen les següents característiques: Podran ser exemptes o adossades a altres elements i estaran fabrica-des de xapa galvanitzada, sempre d’acord amb el colorit i forma de l’entorn. No s’adheriran a bens d’interès patrimonial. Seran de cubeta abatible o desmuntable amb sistema de tancament, per a facilitar el seu buidatge i de disseny adequat per a aconseguir fàcilment la seua neteja. • Jardineres. Seran preferiblement fetes de fàbrica en la pròpia obra, amb les mateixes característiques que les definides per als bancs d’obra. Així mateix, podran ser instal·lades jardineres prefabricades de for-migó o fosa.• Indicadors urbans: rètols, senyalitzacions.Els indicadors direccionals, aniran instal·lats conjuntament en pa-nells, amb els rètols normalitzats. No s’admetrà la instal·lació d’indicadors direccionals independents. Els indicadors per a tràfic s’instal·laran preferiblement sobre panells de xapa pintada en el seu fons, que serviran al temps de delimitació i protecció de les voreres i calçades o quan siga possible, es podran instal·lar adossats a les façanes dels edificis. No s’adheriran a bens d’interès patrimonial. La senyalització vertical de tràfic s’instal·larà així mateix, preferen-tment sobre les façanes dels immobles quan això siga possible i en els llocs en què es compatibilitze la seua bona visibilitat amb el respecte a l’arquitectura. Es prohibeix qualsevol altre tipus de rètols sobre la via pública que no siguen les senyalitzacions de tràfic o rètols oficials (noms de carrers, mercats, etc.) • Construccions auxiliars, accessos a servicis, etc. La seua fisonomia i disseny seran acords amb l’edificació i ambient circumdant. Els materials a emprar en les façanes seran bàsicament la fosa de ferro, la fusta, la rajola, el xapat de pedra o bé obres de fàbrica. Com a material estructural, podrà utilitzar-se així mateix l’acer, les parts que queden visibles d’este material, aniran en tot cas pintades. Es prohibeix l’ocupació d’elements prefabricats de formigó en el seu color i de productes.Art. 68 Condicions de la xarxa de distribució i evacuació d’aigües, d’enllumenat públic, jardineria i gestió de residus.Totes les futures renovacions de les instal·lacions urbanes en NHT han de canalitzar-se subterràniament, d’acord amb l’art. 39 de la LPCV. Caldrà ajustar-se al que disposen els Servicis Tècnics muni-cipals.

L’enllumenat públic evitarà la contaminació lumínica establerta en normativa. Els elements d’enllumenat seran els models tradicionals, i amb caràcter general models que respecten el patrimoni i l’ambient on s’insereixen.Per a jardineria i arbrat, cal incloure espècies autòctones, a més de situar-les de forma que ni les arrels ni la humitat del terreny afecten als béns de rellevància patrimonial. Les intervencions en la zona tindran en compte les afeccions dels elements inclosos en el Catàleg d’Arbres d’Interès Local de titularitat pública. (BOP 7-III-2014)La urbanització del espais públics inclourà la instal·lació dels con-tenidors per a residus domèstics. El seu emplaçament no afectarà a l’entorn de bens d’interès patrimonial. La gestió dels residus produïts en el terme municipal es realitzarà a l’empara de la Llei de Residus de la Comunitat Valenciana, donant un destí adequat a aquells d’acord amb les seues característiques físic-químiques i sempre a través d’empreses autoritzades.Art. 69 Eliminació de barreres arquitectòniques. Les actuacions d’urbanització en els espais públics estaran subjectes a la normativa vigent en matèria d’accessibilitat urbana. Les propos-tes prioritzaran l’ús de vianants en tot l’àmbit del nucli històric i d’entorn de protecció de la Basílica de Sant Jaume. Estes actuacions limitaran les afeccions del trànsit de vehicles. Art. 70 Condicions estètiques d’edificis i espais urbans. L’Ajuntament podrà denegar o condicionar la llicència de qualsevol obra, activitat o instal·lació que segons allò que s’ha previst en estes Normes no s’integre adequadament en l’ambient urbà en què s’ubique i resulte antiestètica per a la ciutat. La façana dels immobles inclosos en l’entorn del protecció del BIC, en el NHT, i en l’entorn de les edificacions incloses en el Catàleg, s’adequaran a les dels edificis tradicionals preexistents. Les solucions de proporcions de buits i massissos hauran de ser justificats en funció de la tipologia de les edificacions del barri on se situen. Estes condicions de proporció de buits afectaran també la planta baixa i s’ajustaren a allò que s’ha exigit en els articles de les presents normes.La instal·lació de cartells, publicitat exterior, marquesines, lones i qual-sevol altres elements urbans que puguen distorsionar l’escena i el medi ambient urbà hauran de ser revisats pels Servicis Tècnics Municipals atenent a les especificacions assenyalades en les present normes. CAPÍTOL IV PROTECCIÓ ARQUEOLÒGICA I ETNOLÒGICA.Art. 71 Normes de protecció arqueològica.S’inclou en els plans d’ordenació del Catàleg la delimitació de l’Àrea de Vigilància Arqueològica en què la presumpció de restes arqueo-lògiques obligarà el promotor, en cas de realització d’obres, públiques o privades en què el subsòl vaja a ser afectat per qualsevol tipus d’actuació, a aportar un estudi previ sobre els efectes que les obres projectades pogueren causar en les restes d’esta naturalesa, subscrit per un tècnic competent i a dur a terme les intervencions arqueolò-giques procedents. Les actuacions precises per a l’elaboració del dit estudi seran autoritzades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que establirà els criteris a què s’ha d’ajustar l’actuació, i se supervisaran per un arqueòleg designat per la pròpia Conselleria.Si en el transcurs de l’execució de qualsevol operació de desenvolu-pament es descobrira la presència de restes arqueològiques, els pro-motors/directors del projecte hauran d’informar immediatament les autoritats competents (Corporació Local, Conselleria de Cultura), els que hauran d’ordenar la immediata paralització de les obres d’acord amb les mesures de protecció que establix la legislació vigent.Art. 72 Normes de protecció etnològica.S’inclouen en el Catàleg els béns patrimonials d’interés etnològic que són objecte de protecció, per mitjà de les fitxes individuals que inclouen les seues dades identificatives i descriptives i les condicions generals i particularitzades de protecció.

39N.º 2895-XII-2014



CATÀLEG DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITSNORMES URBANÍSTIQUES

JULIOL 2014INDEX TÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS Art. 1. Objecte i àmbit territorialArt. 2. Ordenació estructural i detallada continguda en el catàlegArt. 3. InterpretacióArt. 4. DocumentacióArt. 5 Foment de la conservació i rehabilitació del patrimoni edifi-catTÍTOL II. PATRIMONI CATALOGAT CAPÍTOL I. PROTECCIÓ DEL PATRIMONIArt. 6. Règim dels béns i espais protegitsArt. 7. Normes generals de protecció comuns a qualsevol bé o espai catalogatArt. 8. Règim d’intervenció en béns i espais catalogatsArt. 9. Règim d’intervenció segons protecció específicaArt. 10. Nivells de proteccióArt. 11. Obres possibles en edificis objecte de Protecció Integral (PI)Art. 12. Obres possibles en edificis objecte de Protecció Parcial (PP)Art. 13. Obres possibles en edificis objecte de Protecció Ambiental (PA)Art. 14. Documentació a presentar per la intervenció en un immoble catalogatArt. 15. Documentació a presentar finalitzada l’actuacióArt. 16. Pèrdua d’elements catalogatsArt. 17. Situació legal de ruïna. Art. 18. Infraccions i sancionsArt. 19. Mesures de foment del Patrimoni catalogatArt. 20. Beneficis fiscals CAPÍTOL II NORMES DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA Art. 21. Edificabilitat i numero de plantes Art. 22. Altura de cornisa i altura de planta.Art. 23. Façanes.Art. 24. Cobertes.Art. 25 Cossos volats (balcons i miradors).Art. 26 Elements ixentsArt. 27. Elements propis i impropis dels edificis catalogats.Art. 28. Fusteries, cristalleries i persianesArt. 29. Façanes i tanques d’immobles llindars a edificis catalogatsArt. 30. Limitacions a la publicitat exteriorArt. 31. Instal·lacions en façana.Art. 32. Mitgeres.Art. 33. Ordes d’execució en edificis catalogatsArt. 34. Inspecció tècnica dels edificis catalogatsCAPÍTOL III PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ETNOLÒGICArt. 35. Normes de protecció etnològica de caràcter generalArt. 36. Normes de protecció etnològica d’elements immoblesCAPÍTOL IV PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGICArt. 37. Normativa de protecció del patrimoni arqueològicArt. 38. ConcepteArt. 39. Actuacions arqueològiquesArt. 40. Categories dels elementsArt. 41. Prospecció i delimitació dels jaciments per a la seua inclusió al catàlegArt. 42. Definició dels tipus d’obres.Art. 43. Procediment previ a la sol·licitud de llicència.Art. 44. Llicències d’obres en Àrees o Espais de protecció arqueo-lògica o etnològicaArt. 45. Categories per Àrees o Espais de protecció arqueològica, paleontològica o etnològicaArt. 46. Entorns de proteccióArt. 47. Troballes en obres fora de les àrees o espais de protecció arqueològica i

paleontològicaArt. 48. Zones no catalogades a prospectar arqueològicamentTÍTOL III. NORMATIVA ESPECÍFICA: NHT-BRL, ENTORNS DE PROTECCIÓ BIC I BRL CAPITOL I DETERMINACIONS GENERALSArt. 49 Zones d’ordenança amb reconeixement patrimonial.Art. 50 Condicions d’úsArt. 51. Elements i construccions fora d’ordenació per la seua afec-ció patrimonialArt. 52. Documentació a presentar per la intervenció en un immoble no catalogatArt. 53. Documentació a presentar finalitzada l’actuacióCAPÍTOL II PARÀMETRES TIPOLÒGICS, MORFOLÒGICS I MATERIALS.Art. 54. Condicions generals d’intervencióArt. 55. Paràmetres tipològics, morfològics i materials.Art. 56. Tipologia d’edificacióArt. 57. Estructura urbanaArt. 58. Condicions de parcel·laArt. 59. Profunditat edificable. Art. 60. Superfície ocupada. Art. 61. EdificabilitatArt. 62. Nombre de plantes. Art. 63. Altura reguladora o altura de cornisa (Hc)Art. 64. Altura màxima totalArt. 65. Altura de planta baixaArt. 66. Altura lliure de plantaArt. 67. Altura reguladora d’edificis adjacents a edificis catalogatsArt. 68. Mitgeres.Art. 69. Entre plantesArt. 70. Soterranis i semisoterranis.Art. 71. Cobertes.Art. 72. Construccions per damunt de l’altura reguladora o altura de cornisaArt. 73. Àtics.Art. 74. Cossos volatsArt. 75. Elements ixentsArt. 76. Publicitat exteriorArt. 77. Reserva d’aparcamentArt. 78. Instal·lacions en façanaArt. 79. Condicions compositivesArt. 80. Composició de façanaArt. 81. Composició de la rematada de façana i la coberta. Canalons i baixantsArt. 82. Materialització de balconsArt. 83. Fusteries, cristalleries i persianesArt. 84. ReixesArt. 85. Acabats de façana i tractament de colorCAPIÍTOL III CONDICIONS D’URBANITZACIÓArt. 86. Condicions generals d’urbanitzacióArt. 87. Condicions generals de les intervencions urbanes en els àmbits de proteccióCAPÍTOL IV PROTECCIÓ ARQUEOLÒGICA I ETNOLÒGICA.Art. 88 Normes de protecció arqueològicaArt. 89 Normes de protecció etnològica.ANNEX 1 IDENTIFICACIÓ I LLISTAT DELS ELEMENTS PRO-TEGITSANNEX 2 FAÇANES URBANES DE L’ENTORN DE PROTECCIÓ DE L’ESGÉSIA DE SANT JAUMETÍTOL I DISPOSICIONS GENERALSArt. 1. Objecte i àmbit territorial.Es objecte del present catàleg formalitzar les polítiques públiques de conservació, rehabilitació i protecció dels bens immobles i espais d’interès.La present normativa afecta a aquells edificis o conjunts amb els valors arquitectònics i paisatgístics que aconsellen la seua conserva-

40 N.º 2895-XII-2014



ció segons els nivells establerts pel Decret 67/2007, de 12 de maig, del Consell, per el que s’aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU), o norma equivalent que substi-tuïsca, amb independència del tipus de sòl on s’ubiquen.Compren aquells elements d’interés artístic, històric, paleontològic, arqueològic, etnològic arquitectònic o botànic, i els que integren un ambient característic o tradicional, així com, els que es pretenguen conservar per la seua representativitat del patrimoni cultural comú o per raons paisatgístiques. L’àmbit territorial d’aplicació de les presents Normes serà la totalitat del Terme Municipal d’Algemesí, independentment de la classifica-ció i qualificació del sòl establida pel Planejament.En tot allò no indicat per estes Normes, se seguirà allò que s’ha disposat per la legislació del Patrimoni cultural vigent o norma que la substituïsca: Llei del Patrimoni Històric Espanyol, Llei 16/1985 de 25 de juny, Llei del Patrimoni Cultural Valencià, Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana i les seues modificacions pos-teriors, així com en el Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i el règim de protec-ció dels béns de rellevància local.Art. 2. Ordenació estructural i detallada continguda en el Catàleg.D’acord amb el que disposa l’art. 188 del Decret 67/2006 pel que s’aprova el Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i urbanística (d’ara en avant ROGTU), del contingut del present Catàleg, forma-ran part de l’ordenació estructural:a) La delimitació del Nucli Històric Tradicional (NHT), per estar continguda en l’ordenació estructural del propi Pla General.b) La catalogació com Bé d’Interés Cultural, BIC, dels següents immobles junt amb el seu corresponent entorn i normativa de pro-tecció:• Església Parroquial (Arxiprestal) de Sant Jaume Apòstol. Basílica Menor de Sant Jaume.L’entorn de protecció va ser delimitat per la Resolució de 26 de maig de 1999.• La Festa de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial mitjançant el Decret 117/2010, de 27 d’agost, del Consell.La inclusió en el Catàleg de la Ermita o Capella de Troballa amb el reconeixement de Bé d’Interes Cultural no s’entén referida a l’immoble en sí mateix, si no únicament a allò que pot afectar al BIC immaterial de la Festa de la Mare de Déu de la Salut (Decret 117/2010, de 27 d’agost, del Consell).c) Els elements catalogats com Béns de Rellevància Local (BRL) els seu entorn i la normativa de protecció específica de cadascú.- Nucli Històric Tradicional amb la categoria de Bé de Rellevància Local.- Convent de Sant Vicent, amb el seu entorn de protecció.- Fumeral dels Llàtzer, amb el seu entorn de protecció.- Fumeral i Motor de Romero, amb el seu entorn de protecció.- Plaça de bous-cadafals, amb el seu entorn de protecció.- Ermita de Sants Abdó i Senent, amb el seu entorn de protecció.- Ermita de Sant Onofre, amb el seu entorn de protecció.- Ermita Santíssim Crist de l’Angoixa, amb el seu entorn de protec-ció.- 50 Retaules Ceràmics indicats en el llistat de l’annex.- Ermita Porrinyes, amb el seu entorn de protecció.- Paret de Cotes, amb el seu entorn de protecció.- Paret de Pardines, amb el seu entorn de protecció.- Paret de Molinet, amb el seu entorn de protecció.La resta del catàleg formarà part de l’ordenació detallada. Art. 3. Interpretació i obligatorietatEls criteris d’aplicació per a tots els elements catalogats seran els que es deriven de les presents Normes Urbanístiques i de la norma-tiva específica de protecció dels Béns d’Interés Cultural declarats.Les prescripcions de les normes i plànols del present document son d’obligat compliment per a l’administració i per als particulars.Art. 4. Documentació D’acord amb el que disposa l’art.189 del ROGTU, el Catàleg integra els documents següents:

- Part sense eficàcia normativa:a) Memòria descriptiva.b) Memòria justificativa. c) Annexes.- Part amb eficàcia normativa:a) Fitxes dels elements catalogatsb) Planols d’ordenacióc) Normativa d’aplicacióArt. 5. Foment de la conservació i rehabilitació del patrimoni edificat.1. L’art. 206 de la LUV establix el deure de conservació i rehabili-tació:“Els propietaris de terrenys, construccions i edificis hauran de man-tindre en condicions de seguretat, salubritat, ornament públic i decor, realitzant els treballs i obres precises per a conservar o rehabilitar en ells les condicions imprescindibles d’habitabilitat o ús efectiu que permetrien obtindre la llicència administrativa d’ocupació per al des-tí que els siga propi. Serà exigible este deure encara que no haguera normes específicament aplicables sobre protecció del medi ambient, patrimonis arquitectònics i arqueològics o sobre rehabilitació urbana. Si les haguera es complirà amb total respecte a les mateixes.”2. El límit del deure de conservació i rehabilitació queda definit segons l’article 208 de la LUV.“Article 208. Límit del deure de conservació i rehabilitació 1. Els propietaris d’edificis estan obligats a sufragar o suportar el cost de les obres de conservació i rehabilitació que estes construccions necessiten per a complir el que disposen els articles interiors, fins a l’import determinat pel límit del deure normal de conservació.2. Quan una administració ordene o impose al propietari l’execució d’obres de conservació o rehabilitació que excedisquen este límit, l’obligat podrà exigir a aquella que sufrague, pel que fa a l’excés, el cost parcial de l’obres, constitutiu d’este.3. S’entendrà que les obres indicades en el paràgraf anterior exce-deixen del límit del deure normal de conservació quan el seu cost supere la mitat del valor d’una construcció de nova planta, amb semblants característiques i igual superfície útil que la preexistent, realitzada amb les condicions imprescindibles per a autoritzar la seua ocupació. Si no es tracta d’un edifici sinó d’una altra classe de cons-trucció, este límit es xifrarà, en tot cas, en la mitat del cost d’erigir o implantar una nova construcció d’iguals dimensions, en condicions d’ús efectiu per a la destinació que li siga pròpia.”El propietari podrà sol·licitar ajudes públiques per a finançar la conservació i rehabilitació del patrimoni arquitectònic d’acord amb l’article 209 de la LUV.TÍTOL II PATRIMONI CATALOGATCAPÍTOL I PROTECCIÓ DEL PATRIMONIArt. 6. Règim general dels béns i espais protegits.Els béns que en este catàleg s’han inclòs com de Béns d’Interés Cultural (BIC) i els catalogats com Béns de Rellevància Local (BRL), formen part de l’Inventari de Patrimoni Cultural Valencià, i se’ls aplica el règim general de protecció que per a estos béns estableixen la legislació de patrimoni cultural, les normes urbanístiques del ca-tàleg i la seua corresponent fitxa particularitzada.BICLa declaració de l’església de sant Jaume com Bé d’Interès Cultural i del seu entorn de protecció, en la Resolució de 26 de maig de 1999 de la Direcció de Patrimoni Històric Artístic determina per a l’ajuntament l’obligació d’aprovar un Pla Especial de Protecció del Bé i del seu entorn o altre instrument urbanístic anàleg, que contin-ga les determinacions de l’article 39 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià i de la pròpia Resolució, d’acord amb allò disposat a l’article 34.2 de la citada Llei.El Catàleg de Bens i Espais Protegits, contindrà les determinacions pròpies d’un Pla Especial de Protecció de l’entorn de l’Església Pa-rroquial de Sant Jaume, la normativa del qual s’ajustarà a allò establert per l’article 39 de la citada llei LPCV. Igualment la normativa de la resta d’àmbits urbans amb reconeixement patrimonial (NHT-BRL i entorns de BRL) deuran complir amb el citat article 39. Les intervencions en la pròpia església de Sant Jaume, bé d’interès cultural, monument, requeriran l’autorització de la Conselleria de Cultura.

41N.º 2895-XII-2014



NHT-BRLEs delimita dins de la delimitació de Nucli Històric Tradicional ur-banístic un nou àmbit anomenat Nucli Històric Tradicional amb la categoria de Bé de Rellevància Local (NHT-BRL). El seu règim de protecció complirà amb allò disposat a l’article 39 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià i a l’article 8 del Decret 62/2011, de 20 de maig, del Consell, pel qual es regula el procediment de declaració i règim de protecció dels béns de rellevància local.Elements d’interés patrimonial.Els immobles inventariats en el catàleg són béns de valor cultural, històric, etnològic, arqueològic i arquitectònic que es corresponen amb els patrons caracterizadors del conjunt, que han de ser objecte de conservació o rehabilitació. El règim de protecció d’estos béns i espais és el previst en les normes urbanístiques del catàleg i la seua corresponent fitxa particularitzada.Art. 7. Normes generals de protecció comuns a qualsevol bé o espai catalogat.1. En compliment de l’art.187 del ROGTU, la protecció s’entén afecta tota la parcel·la en què s’ubique el bé catalogat, excepte dis-posició contrària del planejament.2. Sense perjuí del que establisquen les ordenances particulars de zona no es podrà incrementar el volum ni alterar els paràmetres es-sencials dels elements propis de l’edificació existent com a conse-qüència de les obres d’intervenció que es realitzen sobre edificis subjectes a protecció, encara que podrà acceptar-se un increment de la superfície construïda sobre rasant sempre que es complisquen les Ordenances Generals de l’Edificació i no s’altere el volum geomètric preexistent. 3. Només per circumstàncies justificades d’interés general podrà permetre’s, l’alteració de la distribució del volum dins de la parcel·la, sense que això puga suposar increment absolut del volum global originari amb incompliment de les Ordenances d’Edificació de la Zona, encara que sí variació dels paràmetres essencials de l’edificació preexistent a fi d’una millor integració de l’edifici en l’entorn prote-git.4. Per a totes les categories de protecció queda prohibida la instal·lació de rètols de caràcter comercial o semblant, inserits en la façana de l’immoble, havent d’eliminar-se els existents en el termini de dos anys des de l’aprovació definitiva d’este Catàleg. S’exceptuen els que s’adossen als buits de planta baixa quan la seua superfície no excedisca d’un metre quadrat i els que s’integren formalment en el tancament o envidrament dels buits.5. Els projectes de transformació o renovació de plantes baixes per a ubicació de locals comercials, garatges o altres usos permesos, hauran de ser acords amb la composició global de les façanes de l’edifici. 6. En les obres d’intervenció sobre edificis protegits els materials emprats hauran d’adequar-se als que presentava l’edifici en la seua forma originària o de major interés. Les obres a realitzar en les façanes i parts visibles des de la via pública hauran d’adequar-se a les exigències ambientals de l’entorn com les concrete l’autorització corresponent encara que els materials utilitzats diferisquen dels originaris.7. Els espais lliures de les parcel·les en què s’ubiquen elements ca-talogats formen part inseparable de l’element pel que les seues in-tervencions estan subjectes igualment al compliment de les determi-nacions exigides en el present Catàleg.8. Únicament s’admetrà la segregació parcel·lària quan les obres d’intervenció que s’escometeren sobre diversos immobles radicats en diverses parcel·les i la segregació pretesa permetera conservar, amb major eficàcia, els valors arquitectònics que es tracten de pro-tegir en el conjunt d’ells.En cas d’agrupació de parcel·les el tractament de la façana manifes-tarà la divisió parcel·laria original com a mínim mitjançant la dis-continuïtat de l’altura de cornisa.9. La protecció d’un element suposa la necessitat un estudi detallat del règim d’intervenció sobre el mateix.Art. 8. Règim d’intervenció en béns i espais catalogats.1. S’entén per règim d’intervenció el conjunt de mesures o accions específiques, de caràcter material, que poden adoptar-se per a la millor preservació dels valors patrimonials que presenta un immoble,

i en conseqüència, determina la seua protecció, és a dir, les actuacions que es poden realitzar sobre ell i com realitzar-les. Delimita les fa-cultats que assistixen a la propietat per a actuar sobre un bé prote-git.2. En els béns protegits només podran realitzar-se les obres expres-sament autoritzades per mitjà de llicència d’intervenció, o disposades per orde d’execució municipal d’obres d’intervenció.3. Els projectes d’intervenció contemplaran conjuntament totes les actuacions que hagen de realitzar-se en el bé i el resultat final de les mateixes.Les obres d’intervenció s’ajustaran a les prescripcions del Catàleg i del planejament, però quan s’autoritzen, l’Administració podrà con-cretar altres condicions addicionals, salvaguardant els valors prote-gits.L’autorització de tota intervenció en un bé i espai protegit queda condicionada a la recuperació de l’estat anterior a la introducció d’elements impropis.4. La llicència d’intervenció controlarà l’oportunitat tècnica de les obres per a la millor preservació de les característiques culturals el reconeixement col·lectiu se expressa de la qual en la catalogació. El seu atorgament s’efectuarà per resolució degudament motivada.5. Les intervencions, de reforma o canvi d’ús, que afecten a les plantes baixes dels edificis protegits, en les que s’hagen produït al-teracions substancials en els elements característics de la seua faça-na, es podrà exigir la restitució de la part on s’actua al seu estat original.6. En el cas dels béns catalogats, els elements impropis, distorsionats o inharmònics es senyalen en la seua fitxa particular. Estos elements impropis han de ser eliminats en qualsevol tipus d’intervenció de caràcter integral que es realitza en l’edifici, així com en les interven-cions parcials que s’efectuen en la part de l’edifici on es localitza este element.Art. 9. Règim d’intervenció segons protecció específica.D’acord amb l’article 39.2.g) de la LPCV, la intervenció en qualsevol bé que forme part del Patrimoni Cultural Valencià deu partir de l’anàlisi singular de l’immoble i la detecció dels valors del mateix, justificant que allò que es pretén dur a terme respecta els citats valors. A l’efecte de delimitar l’abast de la intervenció, cada un dels béns, que formen part del catàleg, disposa d’una fitxa en què s’estableix la valoració del mateix i l’assignació de la corresponent protecció. A cada grau de protecció es vincula un règim normatiu, que defineix les intervencions possibles, que han de ser sempre compatibles amb la protecció dels béns o espais i la conservació dels seus valors. Amb caràcter general, s’ha considerat en este catàleg que les actuacions admissibles en els béns amb grau de protecció BIC i BRL es corres-ponen, com a màxim, amb les que en la legislació i en este catàleg es permeten en els immobles catalogats amb nivell de protecció Integral.En cas d’edificis subjectes a possible remodelació o buidatge amb manteniment d’elements significatius, particularment la seua façana, el present Catàleg regulará les actuacions a realitzar de manera que siguen congruents amb la seua tipomorfología, respectant la edifica-bilitat, la cota on es troben els forjats i cobertes i la disposició ori-ginaria de buits.Art. 10. Nivells de protecció.Els elements inclosos en el catàleg s’han classificat ajustant-se als tres nivells de protecció previstos en els articles 184, 185 i 186 del ROGTU, i que són: 1 Nivell de Protecció Integral (PI)El nivell de protecció integral ha d’incloure les construccions, ele-ments o recintes que han de ser conservats íntegrament pel caràcter singular o monumental d’aquest o per raons històriques o artístiques preservant-ne les característiques arquitectòniques, botàniques o ambientals originaries.2 Nivell de Protecció Parcial (PP)El nivell de protecció parcial ha d’incloure les construccions, ele-ments o recintes que pel seu valor històric o artístic han de ser conservats, al menys en part, preservant els elements definitoris de la seua estructura arquitectònica o espacial i els que presenten valor intrínsec, especialment la façana i els elements visibles des d’espais públics, en el cas d’immobles.

42 N.º 2895-XII-2014



3 Nivell de Protecció Ambiental (PA)El nivell de protecció ambiental integra les construccions i recintes que, fins i tot sense presentar per elles mateixes i considerades indi-vidualment, un especial valor, contribueixen a definir un entorn valuós per al paisatge urbà per la sua bellesa, tipisme o caràcter tradicional. També es cataloguen en aquest nivell els edificis integrats en unitats urbanes que configuren espais urbans com carrers, places o voreres, que han de ser preservats pel valor històric o ambiental de la seua imatge o ambiento urbà.Art. 11. Obres possibles en edificis objecte de Protecció Integral (PI).En el nivell de Protecció Integral s’admeten exclusivament obres de restauració i conservació que tinguen com objecte el manteniment o reforç dels elements estructurals així com la millora de l’estat gene-ral o instal·lacions de l’immoble o element protegit. (art. 184 ROG-TU). No obstant això pot autoritzar-se:a) La reposició o reconstrucció d’aquells cossos i buits primitius quan redunden en benefici del valor cultural del conjunt, utilitzant sempre tècniques i solucions constructives pròpies de l’època de la seua construcció i recuperant el disseny original, utilitzant solucions d’acabats que permeten distingir les parts reconstruïdes de les origi-nals.b) Les obres excepcionals de redistribució de l’espai interior sense alterar les característiques estructurals o exteriors de l’edifici, sempre que això no desmeresca els valors protegits ni afecte elements cons-tructius que s’hagen de conservar.Art. 12. Obres possibles en edificis objecte de Protecció Parcial (PP).a) Les obres congruents amb els valors catalogats sempre que es mantinguen els elements definitoris de l’estructura arquitectònica o espacial com ara els espais lliures, i forjats, jerarquització de volums interiors, escales principals, el vestíbul si n’hi ha, la façana i la res-ta d’elements propis.b) La demolició d’alguns dels elements assenyalats en l’apartat anterior quan no gaudisquen de protecció específica pel catàleg, en béns no inscrits en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Va-lencià, i, a més, siguen d’escàs valor definitori del conjunt o quan la preservació d’aquests comporte greus problemes de qualsevol índole per a la millor conservació de l’immoble. En cap cas podran ser objecte de demolició la façana o les façanes principals o carac-terístiques ni els espais principals d’accés o distribució interior. Quan el seu estat de conservació exigisca intervencions de demolició parcial, sempre s’haurà de reconstruir l’element enderrocat amb idèntiques tècniques constructives i reutilitzant els elements de carreus, manyeria, materials ceràmics, fusteria o altres que puguen conservar-se i reutilitzar-se.Art. 13. Obres possibles en edificis objecte de Protecció Ambiental (PA).Es pot autoritzar:a) La demolició de les seues parts no visibles des de la via pública, preservant i restaurant els seus elements propis i escometent la re-posició del volum preexistent respectant l’entorn i els caràcters originaris de l’edificació.b) La reforma de la façana i elements visibles des de la via pública amb llicència d’intervenció per a projecte de fidel reconstrucció, amb idèntiques tècniques constructives i reutilitzant els elements de ca-diratge, manyeria, materials ceràmics, fusteria o altres que puguen conservar-se i reutilitzar-se, de manera que l’actuació contribuïsca a preservar els trets definitoris de l’ambient protegit.Art. 14. Documentació a presentar per la intervenció en un immoble catalogat.Per tal d’avaluar la idoneïtat i transcendència patrimonial de cada intervenció s’exigirà una sèrie de documentació que proporcione dades històric artístiques, urbanes i arquitectòniques amb suport gràfic que permeta un anàlisi comparatiu entre la situació de partida i la proposta plantejada. 1. Les obres que es podran o hauran de realitzar-se en cada edifici concret dependran de:a) El nivell de protecció assignat al Catàleg.b) De la documentació aportada de l’immoble i la seua inspecció prèvia.

c) De la necessitat o admissibilitat de les obres proposades i les seues alternatives, si és el cas, segons la informació anterior.d) De les ordenances de l’edificació aplicables.2. El propietari d’un immoble catalogat, prèviament a la sol·licitud de llicència d’obres, haurà de complir els següents requisits perquè l’Ajuntament autoritze les obres d’intervenció:[ 1 ] Realitzar una sol·licitud d’informació urbanística aportant la següent documentació, que podrà ampliar-se a criteri de l’Ajuntament, depenent de la importància de l’edifici:a) Memòria justificativa de l’oportunitat i conveniència de les obres ponderant-la en relació amb altres alternatives d’intervenció que el planejament permeta.b) Pla parcel·lari.c) Descripció de les característiques tipològiques de l’edifici així com dels seus elements de composició i orde arquitectònic i justificació de la seua conservació o remoció de la proposta.d) Plànols d’estat actual de l’edifici, a escala mínima 1:100, indi-cant: D.1 Alçats de façanes exteriors i interiors, amb expressió dels ele-ments afegits al seu estat original.D.2. Plantes dels distints nivells sobre els quals s’actua, identificant els elements més importants de la seua configuració estructural i les zones on s’ha modificat la distribució original.D.3. Seccions longitudinals i transversals indicant les modificacions de l’estat original.e) Documentació fotogràfica de les façanes de l’edifici i elements ornamentals d’interés, tant d’exterior com interior.f) Identificació d’usos originals de l’edifici i de l’actualment existent i anàlisi de l’estat de l’edificació.g) Memòria i plànols indicatius de les obres que es pretenen realitzar, amb indicació dels usos previstos.h) Justificació de l’adequació de l’obra proposada a les característi-ques de l’entorn, estudiant la seua integració morfològica i adjuntant alçat de tots els trams del carrer afectat, que permeta visualitzar l’estat actual i el resultat de la proposta.[ 2 ] Examinada la documentació aportada i realitzada la inspecció preceptiva de l’edifici sobre el qual es pretén intervindre, els servicis tècnics municipals elaboraran, en termini màxim d’un mes a partir de la sol·licitud per part de l’interessat, un informe urbanístic en què es valorarà, de forma fonamentada, l’admissibilitat de la proposta.[ 3 ] Davant d’este informe, l’Ajuntament podrà adoptar els acords següents, traslladant a l’interessat:a) Ordenar l’execució d’obres de conservació per a mantindre l’edifici en les degudes condicions de seguretat, salubritat i ornament públic, en virtut de les facultats regulades en l’art. 206 de la LUV.b) En el cas que les obres proposades resultaren no preferents, fixar les condicions a què haurà d’ajustar-se la intervenció en la sol·licitada llicència.c) Emetre un informe, sobre la base del qual haurà de presentar-se projecte d’execució, per al tràmit de la llicència d’obres pertinent en el cas que l’obra plantejada s’ajuste a les determinacions de la Norma.[ 4 ] En tot cas, l’informe previ municipal es considerarà com una part fonamental del projecte per a la sol·licitud de llicència i, en cas de no existir este, haurà de requerir-se a l’interessat perquè ho sol·licite i paralitzar el procediment per no tindre projecte complet.[ 5 ] Només serà innecessari este tràmit en aquelles obres d’intervenció tipificades com a menors per no afectar l’aspecte exterior o l’estructura de l’immoble, i sempre que no afecte elements d’interés. En aquest cas es sol·licitarà la llicència d’obres corresponent. Art. 15. Documentació a presentar finalitzada l’actuació. En finalitzar la intervenció en un element catalogat es presentarà la documentació definitiva de l’execució les obres, o un certificat tècnic de que les obres s’han ajustat al projecte tècnic presentat al que s’ha concedit la llicencia urbanística corresponent.D’acord amb els articles 35.4 y 50.6 de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (d’ara endavant LPCV), dins del mes següent a la conclusió de la intervenció en immobles declarats BIC o Bens de Rellevància Local, el promotor del projecte presentarà davant de l’Ajuntament, per a la seua remissió a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, una memòria descriptiva de l’obra realitzada i dels tractaments apli-

43N.º 2895-XII-2014



cats, amb la documentació gràfica del procés d’intervenció elabora-da per la direcció facultativa. L’Ajuntament d’Algemesí comunicarà a la Conselleria de Cultura les llicencies d’intervenció concedides sobre elements declarats BIC d’acord amb allò disposat als articles 35.1 i 35.3 de la LPCV i sobre elements declarats Bens de Rellevància Local d’acord amb allò disposat als articles 35.1 i 35.3 de la LPCV i 50.4 de la LPCV i ar-ticles 9 i 14 del Decret 62/2011.Art. 16. Pèrdua d’elements catalogats.D’acord amb l’article 39.2.g) de la LPCV, quan per qualsevol cir-cumstancia resulte destruït un bé catalogat, el terreny subjacent permaneixerà subjecte al règim propi de la edificació precedent. En este suposat es procedirà a la restitució, en allò que siga possible, dels valors de l’immoble conforme a la seua caracterització original, i de no ser-ho, conforme als paràmetres tipològics establerts per a l’àmbit en que s’ubique.Art. 17. Situació legal de ruïna, amenaça de ruïna imminent.El règim de la situació legal de ruïna i l’amenaça de ruïna imminent de els BIC i BRL és el previst en el Règim General de protecció dels béns Inventariats i en la legislació de patrimoni cultural i urbanística. Per a la resta de Béns i espais protegits, regeix el que disposa la legislació urbanística i en el present catàleg.No podrà atorgar-se llicència de demolició per a edificis catalogats o que siguen objecte d’un procediment tendent a la seua catalogació, segons el que disposa l’article 211 de la LUV. Conforme a l’article 214 de la LUV, quan per qualsevol circumstàn-cia resulte destruïda una construcció o edifici catalogat, el terreny subjacent romandrà subjecte al règim propi de la catalogació. L’aprofitament subjectiu del seu propietari no excedirà el precís per a la fidel restitució, que podrà ser ordenada. Art. 18. Infraccions i sancions. El Govern Valencià i el Conseller de Cultura, Educació i Ciència són els òrgans competents per a la imposició de les sancions correspo-nents a les infraccions previstes en el títol VII de la Llei del Patri-moni Cultural Valencià.Art. 19. Mesures de foment del Patrimoni catalogat.L’Ajuntament assessorarà els propietaris de béns catalogats i els facilitarà tota la informació possible sobre les ajudes directes a la conservació, crèdits oficials, polítiques específiques de foment de la rehabilitació d’edificis, ajudes econòmiques al sosteniment de les càrregues derivades del règim de visites i sobre el pagament de deutes a l’administració amb béns culturals que s’establisquen per les distintes administracions públiques, independentment de les subvencions que poguera establir el consistori en esta matèria. Les edificacions en sòl no urbanitzable, poden adscriure la seua re-cuperació al desenvolupament d’un sector de sòl urbanitzable, segons procediment establert per la legislació urbanística vigent.Es proposa la recuperació del centre històric i del patrimoni arqui-tectònic i urbanístic d’Algemesí, amb un pla d’actuacions de reha-bilitació, regeneració i renovació urbana, el Pla Rehal.Art. 20. Beneficis fiscals. Amb referència al que disposa l’article 69.3 de la Llei del patrimoni Històric Espanyol i l’article 95.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià, les Ordenances Fiscals municipals establiran per als béns immobles catalogats l’exempció del pagament dels impostos locals que graven la propietat o s’exigisquen pel seu gaudi o transmissió, quan els seus propietaris o titulars de drets reals hagen mamprès o realitzat a càrrec seu obres de conservació, millora o rehabilitació en dites immobles. Als edificis catalogats s’aplicaran els següents beneficis de caràcter municipal:- Exempció de la taxa de llicència d’obres d’intervenció que afecten a l’element catalogat.- Exempció de la taxa d’ocupació de la via pública en bastides, per la intervenció en l’edifici catalogat.- Ajudes econòmiques per les obres necessàries de conservació dels elements protegits, fins al 50% al pressupost d’execució.Esta reducció dels impostos i taxes estarà condicionada per l’estat de conservació de cada immoble. Serà preceptiu, la presentació de un informe de l’estat conservació de l’edifici (ITE).

S’afegiran altres mesures econòmiques municipals per a la protecció dels elements del Catàleg, que es regularan en una Ordenança par-ticular municipal.- Les ordenances fiscals podran regular bonificacions sobre la quota de l’impost, en aquest cas, una bonificació de fins el 95% a favor de les construccions, instal·lacions u obres que hagen sigut declarades d’especial interès o d’utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment del treball que justifiquen tal declaració. Correspondrà la nomenada declaració al Plenari de la Corporació i s’acordarà, prèvia sol·licitud, per votació favorable de la majoria simple dels seus membres. (en aplicació de l’article 103.2.a del TRHL)CAPÍTOL II NORMES DE PROTECCIÓ ARQUITECTÒNICA Art. 21. Edificabilitat i número de plantesL’edificabilitat permesa en la parcel·la protegida es la definida per l’edificació existent catalogada. Per tant, les condicions volumètri-ques i el nombre màxim d’altures de l’edifici serà el mateix que l’actualment existent.La consolidació interior de la illa urbana s’ajustarà a la morfologia de la edificació tradicional, cos principal, pati i edificacions secun-daries o annexes.No obstant, en els casos de edificació amb un nivell de protecció ambiental, es permet l’ampliació dels volums, sense afectar compo-sitiva o tipològicament el cos principal ni l’estructura formal de la façana i la seua rematada, respectant els elements propis de l’edificació indicats en la fitxa individual i que a més harmonitzen amb les con-dicions específiques de la tipologia existent.Art. 22. Altura de cornisa i altura de planta.L’altura de cornisa serà la mateixa de l’edifici actualment existent.Les altures s’ajustaran a les del cos principal, permetent en la plan-ta baixa una altura mínima de 3.20m i una altura màxima de 4.20m.Les altures lliures de les plantes seran les preexistents, establint una altura lliure mínima de 2.50m per a espais habitables. Les plantes definides com cambres seran admeses en els casos que compleixen les característiques de la tipologia tradicional. No es permeten plantes àtic.Art. 23. Façanes.Les intervencions en façanes d’edificis catalogats deuran efectuar-se d’acord amb un estudi previ dels elements propis que perduren, as-senyalats en la fitxa, i l’estat de conservació dels mateixos en el moment de l‘actuació.En general, s’han de conservar i rehabilitar la composició i la mor-fologia dels buits originals. Les alteracions de les façanes protegides, considerades elements impropis, deuran recuperar els paràmetres originals o pròpies de l’arquitectura que representa justificant la modificació amb un estudi tècnic.Sense perjuí de les determinacions de la fitxa de l’element, els parà-metres de les façanes que es proposen modificar, per condicions d’ús i en aplicació de la normativa vigent, es regiran per la normativa de la zona d’ordenació del NHT-BRL. Es presentaran en una proposta prèvia als serveis Tècnics Municipals per a la seua autorització.Els acabats de les façanes seran els originals, recuperant les carac-terístiques pròpies i eliminant els elements impropis. S’efectuaran cates muraries i un estudi cromàtic i de lluïts originals. Com a refe-rencia se estableixen paràmetres indicadors, en la carta de colors i de materials de façanes, en la normativa del nucli històric tradicional-bé de rellevància local. Art. 24. Cobertes.Les intervencions en cobertes d’edificis catalogats deuran efectuar-se d’acord amb un estudi previ dels elements propis que perduren, as-senyalats en la fitxa, i l’estat de conservació dels mateixos en el moment de l‘actuació.Les actuacions permeses en les cobertes del cos principal de l’edificació, s’ajustaran a les obres d’intervenció permeses segons el seu grau de protecció preservant la tipologia i les característiques constructives originaries. Sense perjuí de les determinacions de la fitxa de l’element, en les cobertes dels volums annexes, no protegits, no visibles des de la via pública, es permet la modificació de la tipologia preexistent.

44 N.º 2895-XII-2014



Aprofitament baix coberta: es l’espai situat davall el vessant de la coberta inclinada i podrà ser utilitzat per a escales, ascensors o altres instal·lacions, o com a complement dels habitatges situades en l’última planta, a través de les quals tindrà el seu únic accés.Art. 25. Cossos volats.La tipologia dels cossos volats, balcons i miradors, serà la dels pre-existents. En cas de ser elements propis, en substitució per no acom-plir amb els paràmetres de seguretat i estabilitat, es reconstruirà amb idèntiques tècniques i materials. En cas de pèrdua de l’element o haver sofert alteracions es realitzarà es realitzarà amb els referents tradicionals de la zona.El cossos volats que siguen inharmònics o distorsionats amb els paràmetres bàsics de l’arquitectura tradicional, seran substituïts se-guint els referents de la zona.Art. 26. Elements ixents.Els sòcols i ressalts, així com els ràfols o cornises, seran les preexis-tents. En cas de pèrdua de l’element o haver sofert alteracions aquest es realitzarà amb els referents tradicionals de la zona.Art. 27. Elements propis i impropis dels edificis catalogats.En la fitxa de cada immoble s’indiquen els elements propis que destaquen i caracteritzen a cadascun d’ells els quals s’han de con-servar i rehabilitar. Els altres que no s’ajusten als paràmetres bàsics definitoris de les edificacions tradicionals protegides es qualifiquen com a elements impropis, distorsionants i inharmònics, els quals han de ser retirats en les actuacions a realitzar a l’immoble. Abans de realitzar qualsevol intervenció sobre un immoble catalogat s’haurà de redactar un estudi previ on s’avalue els treballs a executar per tal de mantindré els elements propis i retirar els impropis així com analitzar el seu estat de conservació de manera que es puguen definir els treballs idonis a dur a terme. Es conservaran, recuperaran o substituiran per elements de similars característiques constructives els elements propis característics. Pel seu valor patrimonial, es reutilitzaran elements que es consideren definitoris de l’edificació protegida.Cas de les reixes i elements decoratius tradicionals: es recuperaran de les edificacions existents protegides que siguen elements propis de tipologies característiques. Cas de no estar en bon estat de con-servació s’incorporaran nous elements de semblants característiques que els existents, si han estat alterades, es substituiran per elements de la arquitectura pròpia que representa l’immoble, justificant-se amb un estudi tècnic.Art. 28. Fusteries, cristalleries i persianes.La premissa per a les fusteries, cristalleries i persianes, cas de ser elements propis de l’edificació protegida, es la recuperació dels elements preexistents, o bé la seua reposició amb materials de sem-blants característiques. No obstant, per a la resta de les actuacions: Les fusteries seran preferentment de fusta envernissada, sense des-cartar-se totalment l’ús d’altres materials de similars característiques. Es permeten les fusteries d’acer o alumini lacat, sempre en colors tradicionals, així com els acabats en mat. Queden prohibits la resta de materials, com el PVC. En la planta baixa les portes d’accés a habitatges i vestíbuls o d’accés de vehicles hauran d’estar acabades en fusta o materials de qualitat semblant, evitant les xapes metàl·liques.La solució constructiva de la biga carregadora de fusta de la llinda es mantindrà a les portes d’accés on esta perdure, recuperant l’element primitiu. Les portes d’accés a garatge hauran d’integrar-se en l’estructura de buits de la façana, preferentment respectant els buits preexistents o corresponents a la composició de referencia. Podran ser de dos o més fulles, abatibles o basculants.Les persianes seran exteriors de corda o de lamel·les de fusta, no obstant podran executar-se amb alumini natural amb un acabat mat. Els vidres seran de l’espessor que determinen les normes de l’edificació, de superfície llisa o plana, sense relleus i sense coloració. L’especejament de la fusteria serà de forma que la grandària aparent o real del vidre siga major o igual que 25 x 35 cm. Art. 29. Façanes i tanques d’immobles llindars a edificis catalogats.Quan l’edificació objecte de l’obra afecte la façana i es trobe junt o flanquejada per edificacions objecte de catalogació, s’adequarà la

composició de la nova façana a les preexistents, harmonitzant les línies fixes de referència de la composició (cornises, ràfols, impostes, vols, sòcols, buïts, etc.) entre la nova edificació i les confrontants.Art. 30. Limitacions a la publicitat exterior. 1 La col·locació de publicitat exterior estarà subjecta a prèvia llicèn-cia municipal.2 En els immobles inclosos en el Catàleg amb un nivell de protecció parcial i ambiental es permet la instal·lació d’indicadors i la retolació d’establiments que siguen identificatius de les marques corporatives i de l’activitat que en ells es desenvolupe, sempre que els rètols s’inserten en els buits de planta baixa, se situen en el plànol interior del buit, deixant lliures els muntants i les llindes corresponents. 3 Els anuncis no ocultaran ningun element ornamental o caracterís-tic de la composició de la façana i es deuran ajustar i adequar a las condicions ambientals de l’entorn, sense que modifiquen les seues condicions de percepció. A mes dels anteriors es podran permetre els indicadors que s’integren formalment en el tancament o als vidres dels buits de planta baixa. 4 En els edificis inclosos en el Catàleg de Bens i Espais Protegits dins del nivell integral sols es podran permetre indicadors que s’integren formalment en els vidres dels buits de planta baixa. 5 La seua superfície no excedirà de un metre quadrat per buit.6 Es prohibeix la instal·lació de qualsevol rètol que sobreïx del plànol de façana. 7 Quan es realitzen intervencions de rehabilitació en edificis en els que existisquen elements publicitaris fora d’ordenació, s’exigirà la seua supressió o correcció d’acord amb la normativa contesa en el present Catàleg. 8 Per als immobles declarats Bens d’Interès Cultural o Bens de Rellevància Local s’estarà a allò disposat en la Llei 4/1998, de Pa-trimoni Cultural Valencià.Art. 31. Instal·lacions en façana.Cap instal·lació de telecomunicació, refrigeració, condicionament d’aire o evacuació de fums podrà situar-se en les façanes de l’edifici protegit que dóna a vial o espai públic. Les intervencions en les façanes dels edificis protegits retiraran o integraran les instal·lacions en façana preexistents, segons les con-dicions de les mateixes.No s’admetran estesos d’instal·lacions vistos grapats en façana, ni aeris entre edificacions. En aquells casos en què siga ineludible la instal·lació d’estes conduccions en façana, es preveuran les solucions de disseny necessàries (ranures, conductes, etc.), no lesives a l’estètica urbana, tendents a la convenient ocultació dels mateixos. No obstant i en funció d’insalvables dificultats tècniques podrà re-gular-se algunes excepcions per mitjà d’Ordenances Municipals específiques.Art. 32. Mitgeres.En referencia a les mitgeres lindanes o pròximes als elements pro-tegits, s’indica:1. Les mitgeres que hagen de quedar al descobert es tractaran de manera que el seu aspecte i qualitat siguen tan dignes com els de les façanes.2. Per raons d’ornament urbà l’Ajuntament podrà ordenar l’execució de obres de millora de mitgeres en determinats espais públics d’importància visual i estètica.3. Els serveis tècnics municipals podran establir criteris estètics i de disseny que siguen d’obligada observança en les obres de manteni-ment i decor de façanes i mitgeres en particular, que afecten als elements catalogats, i requerir a la propietat dels Immobles per al seu compliment.Art. 33. Ordes d’execució en edificis catalogats.L’ajuntament ha de dictar ordes d’execució d’obres de reparació, conservació i rehabilitació d’edificis catalogats deteriorats o en condicions deficients per a la seua utilització efectiva. (article 212 de la LUV)Les ordes d’execució poden comminar a la neteja, el tancament, la retirada de cartells o altres elements impropis de l’immoble.Dins del termini assenyalat en l’orde d’execució el propietari afectat ha de sol·licitar les ajudes econòmiques a què justifique li correspo-nen. També pot proposar alternatives tècniques per a les obres o sol·licitar raonadament una prorroga en la seua execució.

45N.º 2895-XII-2014



L’incompliment injustificat de l’orde faculta l’ajuntament per a l’execució subsidiària a costa de l’obligat fins al límit del deure de conservació, o bé de la imposició de fins a 10 multes coercitives, amb periodicitat mínima mensual, per valor de la desena part del cost estimat de les obres ordenades. L’import de les multes es desti-narà a cobrir les despeses que generen l’execució subsidiària de l’orde incomplida, i s’imposaran amb independència de les sancions que corresponga per les infraccions comeses.Art. 34. Inspecció tècnica dels immobles catalogats.Els propietaris de tota edificació catalogada hauran de promoure, almenys cada cinc anys, una inspecció, a càrrec de facultatiu com-petent, per a supervisar el seu estat de conservació.La inspecció tècnica descriurà les deficiències detectades, les possi-bles causes i les mesures recomanables per assegurar l’estabilitat, seguretat i estanqueïtat, consolidació estructural o per a mantindré o rehabilitar les dependències en condicions d’ús i habitabilitat. Estos resultats es consignaran en un certificat tècnic que es presentarà en l’ajuntament. L’Ajuntament podrà exigir dels propietaris l’exhibició dels certificats actualitzats d’inspecció periòdica de construccions i, si descobrira que estes no s’han efectuat, podrà realitzar-les d’ofici a costa dels obligats.CAPÍTOL III PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ETNOLÒGICArt. 35. Normes de protecció etnològica de caràcter general. S’inclouen en el Catàleg els béns patrimonials d’interés etnològic que són objecte de protecció, per mitjà de les fitxes individuals que inclouen les seues dades identificatives i descriptives i les condicions particularitzades de protecció.Les condicions generals de protecció són les següents:- En els béns patrimonials etnològics, inventariats i catalogats, les úniques operacions permeses seran aquelles que asseguren la con-servació dels elements existents, així com la seua revitalització, potenciació o posada en valor.- D’acord amb l’art. 11.3 DEL D62/2011 l’entorn de protecció dels plafons o retaules ceràmics exteriors és la façana on s’ubiquen, sense que este fet supose la protecció de la mateixa, sinó el mante-niment de les condicions d’ornament i permanència patrimonialment adequades.- En el cas específic dels retaules ceràmics, no es permet el desplaça-ment a altra ubicació, que no siga l’emplaçament original, mantenint la seua integritat, però com l’entorn de protecció es la façana si esta no està protegida es possible autoritzar el desmuntatge i el muntatge en l’edifici que substituisca el preexistent.- Encara que en cap cas es permetran operacions que impliquen la desaparició i/o destrucció dels béns d’interés etnològic, es fomenta-ran i potenciaran aquelles que contemplen la seua integració en operacions de rehabilitació.- En tot allò no previst en este document, s’actuarà d’acord amb la legislació vigent en matèria de protecció del patrimoni cultural i històric.Art. 36. Normes de protecció etnològica d’elements immobles. El patrimoni etnològic amb característiques de bé immoble, ha sigut catalogat com a tal en funció de la prevalença del seu valor etnològic sobre altres aspectes patrimonials del mateix, en referència a la seua estructura física o formalització.S’hauran de seguir com a norma general, les següents pautes de intervenció:1. Caldrà ajustar-se en sentit general a les condicions del patrimoni arquitectònic per al regim de protecció de cada element protegit, segons el nivell de protecció indicat en la fitxa. 2. S’haurà de primar com a objectius prioritaris de protecció la comprensió i coherència del bé en relació a la seua funció abans que a la seua materialitat física, per quant seran autoritzables, per a una millor conservació o interpretació dels valors etnològics a protegir, la reconstrucció parcial, i inclús total si fóra físicament necessari, amb el materials i tècniques tradicionals, amb les millores tècniques actuals coherents amb el sistema constructiu a utilitzar.3. S’hauran de mantindre aquells elements particulars de la edifica-ció que conferisquen al mateix especials valors etnològics, com ara mobiliari o maquinària associada.

4. S’haurà de documentar, en aquells casos en què la intervenció sobre el bé necessite reubicar elements annexos o propis de la edifi-cació, la posició, organització i funcionament original, amb suficient detall per a la seua reproducció si fóra necessari.Com a annex al present document es relacionen tots aquells elements que es troben catalogats, amb el seu nivell de protecció individualit-zada i el seu emplaçament.CAPÍTOL IV PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC Art. 37. Normativa de protecció del patrimoni arqueològic.Aquests paràmetres normatius específics per a la protecció del patri-moni arqueològic i paleontològic d’Algemesí, ha estat redactat per els tècnics Joan Garibó Bodí i Amparo Valcárcel Estors, així com les Fitxes de cada element.Art. 38. Concepte.Formen part del patrimoni arqueològic valencià els bens immobles., objectes, vestigis i altres manifestacions humanes que continguen els valors propis del patrimoni cultural i el conèixer-los requerisca l’aplicació de mètodes arqueològics, tant si es troben en la superfície com en el subsòl o baix les aigües i que hagen sigut o no extrets. També formen part del patrimoni arqueològic els elements geològics relacionats amb la història del ser humà, els seus orígens i antece-dents. Integren el patrimoni paleontològic valencià els bens mobles i els jaciments que continguen fòssils d’interès rellevant.Les Àrees de Vigilància Arqueològica i Paleontològica de especial valor han d’incloure’s en el present Catàleg de Bens i Espais Prote-gits amb la qualificació de Bé de Rellevància Local i seran inscrits en el Inventari general del patrimoni Cultural Valencià amb la deno-minació d’Espais de Protecció Arqueològica o Paleontològica. Art. 39. Actuacions arqueològiques.Es consideren actuacions arqueològiques, les definides en l’article 59 de la LPCV, i son:• Les prospeccions arqueològiques, entenent-se per les mateixes les exploracions superficials, subterrànies o subaquàtiques, sense re-moure el terreny, dirigides al descobriment, estudi i investigació de tota classe de restes històriques, així com d’elements geològics amb ells relacionats. S’inclouen també aquelles tècniques d’observació i reconeixement del subsòl mitjançant l’aplicació d’instruments geofí-sics, electromagnètics i altres dissenyats als efectes.• Les excavacions arqueològiques, es a dir, les remocions en super-fície, en el subsòl o en els mitjans subaquàtics realitzats amb la fi-nalitat assenyalada en l’apartat anterior.• Els estudis directes d’art rupestre, constituïts per els treballs de camp orientats al descobriment, estudi, documentació gràfica i re-producció de esta classe de vestigis humans, així com els mateixos treballs referits a la musivària i la epigrafia.• Els treballs relatius a la arqueologia de la arquitectura, entenent-se estos com aquelles actuacions que tenen com a finalitat documentar tots els elements constructius que conformen un edifici o conjunt d’edificis i la seua evolució històrica.Es considera actuació paleontològica les anteriors quan es referisquen a elements paleontològics de valor cultural significatiu.Art. 40. Categories dels elements.Les zones o espais de protecció arqueològica o paleontològica es classificaran en dos nivells de protecció: I -JACIMENTS DELIMITATS II-JACIMENTS NO DELIMITATSArt. 41. Prospecció i delimitació dels jaciments per a la seua inclusió al catàleg.Donades les característiques d’este projecte, s’han documentat un total de 7 jaciments arqueològics. Per no ser reiteratius i facilitar el treball, els resultats de la prospecció relacionada amb l’elaboració del PGOU de la població d’Algemesí, es presenten en el format de la fitxa definitiva que es troben en un document annex junt a la normativa. A part de la fitxa específicament realitzada per al Catàleg de Bens i Espais Protegits del Terme Municipal d’Algemesí, s’han emplenat i renovat les fitxes de la Conselleria de Cultura.Els jaciments documentats han sigut:1. Casa Porrinyes2. Cementeri Nou

46 N.º 2895-XII-2014



3. Paret de Cotes4. Paret de Pardines5. Paret del Molinet6. Via Augusta7. Nucli urbà d’AlgemesíArt. 42. Definició dels tipus d’obres.Quan a les qüestions relacionades amb arqueologia o paleontologia, les actuacions es realitzaran en funció de les següents definicions:• Prospeccions arqueològiques o paleontològiques: són exploracions superficials, subterrànies o subaquàtiques, sense remoció de terreny, dirigides al descobriment, estudi o investigació de tota classe de restes històriques, així com els elements geològics amb ells relacionats.• Excavacions arqueològiques o paleontològiques: són les remocions en la superfície, en el subsòl o en els mitjans subaquàtics realitzats amb finalitats assenyalades per al cas de les prospeccions.• Sondejos preliminars a manera d’estudis previs: són excavacions limitades dirigides a delimitar jaciments l’existència dels quals es coneix per les restes trobades en superfície o per notícies de diferent índole.• Cates muraries: se consideren els estudis sobre els elements cons-truïts per a poder estudiar la cronologia i fases constructives d’un edifici.Art. 43. Procediment previ a la sol·licitud de llicència.Prèviament a la sol·licitud de llicència d’intervenció en un bé inclòs en este catàleg se seguirà el següent tràmit:a) Presentació de la documentació que seguidament s’especifica.b) Els serveis urbanístics i/o d’arqueologia de l’Ajuntament exami-naran la documentació presentada i inspeccionaran el bé en qüestió emetent, si escau, Informes Previs i sol·licitant informes tècnics al peticionari, per poder valorar l’interès del bé.c) En el cas de no comptar amb el personal tècnic adequat, l’Ajuntament podrà sol·licitar estudis tècnics a la corresponent Conselleria.d) El projecte d’intervenció que serveix de base per a la sol·licitud de la llicència, haurà d’ajustar-se als Informes Previs i condicionants en ells exposats i si escau, es remetrà a la Conselleria de Cultura i Esports per a la seua autorització.Art. 44. Llicències d’obres en Àrees o Espais de protecció arqueo-lògica o etnològica.a) Per a qualsevol projecte que es presente a l’Ajuntament que im-plique la remoció de terres en àrees o espais de protecció arqueolò-gica, paleontològica, etnològica, i els seus respectius entorns de protecció, el promotor de les obres haurà de realitzar al seu càrrec, conformement a la LPCV, les actuacions que corresponguin segons este Catàleg de Bens i Espais Protegits, com a requisit per a la con-cessió de la llicència d’obres. En primer lloc, el promotor de les obres cursarà sol·licitud d’autorització per a estes actuacions que es remetrà a l’òrgan com-petent de la Conselleria de Cultura i Esports i s’ajustarà a la trami-tació prevista en la LPCV i els reglaments o ordres de desenvolupa-ment vigents a cada moment. En el cas de que es creara un servei municipal d’arqueologia podrà supervisar, d’acord a l’article 58.6 de la LPCV i el seu desenvolupament normatiu, les intervencions ar-queològiques, paleontològiques i etnològiques que es duguen a terme en el terme municipal d’Algemesí.Així mateix, es comunicarà amb antelació a la Conselleria de Cul-tura, la data d’inici i de finalització de qualsevol treball que afecte al patrimoni arqueològic, paleontològic i etnològic d’Algemesí. L’actuació no s’iniciarà fins a la recepció de l’autorització de Con-selleria de Cultura. Una vegada conclosa l’actuació, el promotor lliurarà en el termini d’un mes a l’Ajuntament d’Algemesí una còpia en paper de l’informe tècnic preliminar o final i una en format digital.b) La Direcció general de Patrimoni comunicarà a l’Ajuntament la resolució corresponent. Si es tracta d’un projecte que implique la remoció de terres en àrees o espais de protecció arqueològica, pa-leontològica, etnològica, ambiental o botànica de categoria II (Art. 17) i els seus respectius entorns de protecció en el qual s’hagen realitzat sondejos preliminars a manera d’estudis previs i si la Con-selleria estima la necessitat d’una excavació o una altra actuació

arqueològica o paleontològica, llavors s’haurà de tornar a repetir tot el procés descrit en el punt anterior.c) L’autorització de les obres per l’Ajuntament haurà d’ajustar-se a les condicions que fixe en la seua resolució la Conselleria de Cultu-ra i Esports. Si esta resolució inclou la necessitat de conservar in situ les estructures descobertes per revestir una importància notable, el promotor haurà d’ajustar, si és necessari, el projecte de les obres amb vista a la conservació de les restes; l’Ajuntament podrà en este cas negociar amb els titulars dels terrenys contraprestacions com la concessió d’una planta més a canvi de la conservació del jaciment en el soterrani, el desplaçament de l’edifici uns metres respecte de l’emplaçament previst, permuta de terrenys, ets…Per a l’obtenció d’una llicència municipal davant qualsevol nova obra que es realitzés sobre solars o zones de protecció arqueològica, pa-leontològica o etnològica o els seus entorns de protecció, en els quals ja s’hagueren realitzat intervencions en el seu moment i no van ser alliberats de la seua “càrrega” arqueològica, paleontològica o etnolò-gica, es deurà presentar un informe favorable de la Conselleria.Art. 45. Categories per Àrees o Espais de protecció arqueològica, paleontològica o etnològica.Les zones arqueològiques o paleontològiques s’agruparan en dues categories i apareixen inventariades al Catàleg de Bens Patrimo-nials:- I) Zones en les quals necessàriament hauran de realitzar-se exca-vacions arqueològiques o paleontològiques per ser claríssims jaci-ments on és segura la presència d’estructures i estrats arqueològics o paleontològics.- II) Zones en les quals hauran de realitzar-se prospeccions i sonde-jos preliminars a manera d’estudis previs per delimitar jaciments l’existència dels quals es coneix per les restes trobades en superfície o per notícies de diferent índole. El desenvolupament d’estos sonde-jos determinarà la conveniència de realitzar excavacions arqueolò-giques o paleontològiques a les zones en les quals es detecte presèn-cia d’estructures i/o estrats arqueològics d’acord amb la LPCV.Art. 46. Entorns de protecció.Alguns dels bens catalogats com BICs i BRLs influiran en el seu entorn proper de manera que qualsevol actuació dins d’este entorn de protecció haurà d’acollir-se al que es disposa en estes normes.Els entorns de protecció són aquells espais delimitats específicament o genèricament. Estos entorns alberguen un àrea de protecció arqueo-lògica, paleontològica o/i etnològica que pot estar delimitada o no. Dins d’estos entorns, es necessitarà de l’autorització de la Conselle-ria de Cultura i Esports per a l’obtenció de llicències d’obres.La raó de l’existència d’estos entorns és doble:• Creació d’una superfície o anell de vigilància patrimonial per als espais o zones de protecció de la Categoria I.• Creació d’una superfície o anell de seguretat on realitzar vigilància patrimonial per als espais o zones de protecció de la Categoria II.En cas d’inexistència d’un entorn de protecció, per no haver estat delimitat com a conseqüència del desconeixement dels seus límits, és a dir, per futures noves troballes (Categoria II) o per no haver estat establert i declarat legalment (Categoria I), s’atendrà als se-güents criteris:- Per a aquells jaciments que compten amb estructures arqueològiques visibles o límits arqueològics i paleontològics coneguts, es crea un àrea de protecció de 200 m al voltant d’estes àrees. El jaciment es troba localitzat en els plànols de les fitxes en color blau, mentre que el seu àmbit de protecció s’ha marcat en morat.- Per a aquells jaciments dels quals no es coneguen els seus límits, s’estableix un àrea de protecció de 100 m de radi respecte als límits que representen les coordenades UTM de referència del jaciment. La dispersió de materials s’ha colorit en blau, mentre que l’àmbit de protecció s’ha acolorit en morat.- En el cas de jaciments de nova aparició, i per això no delimitat el seu entorn d’afecció, s’entendrà afecta a la protecció tota la parcel·la en què se situe l’element catalogat.- Per a coves o punts localitzats amb representació d’art rupestre, ja siga gravat o pintat, es crea un àrea de protecció de 100 m al voltant d’estos llocs.- Per a coves que no compten amb representacions artístiques rupes-tres, es crea un àrea de protecció de 100 m al voltant d’estos llocs.

47N.º 2895-XII-2014



Per la seua banda, l’Ajuntament podrà delimitar les àrees existents amb possibilitat de contenir restes arqueològiques i paleontològics (art. 58.4 LCPV). Respecte a la protecció del àmbit del Nucli Històric Tradicional d’Algemesí, la finalitat és garantir la protecció i estudi de totes les possibles restes arqueològiques. Esta garantia és necessària pel des-coneixement del patrimoni arqueològic, actualment baix terra, i que tan sols es podrà conèixer a partir d’intervencions arqueològiques futures. Les intervencions arqueològiques estan regulades en funció de la seua categoria:-En cas d’entorn BIC:a) Qualsevol remoció de terra a realitzar en l’entorn del BIC, inclo-ent en alguns casos els ensorraments, hauran de ser dirigides per un facultatiu competent i requerirà d’un projecte tècnic a desenvolupar prèvia autorització de la Conselleria de Cultura segons la LLei 14/98 de la Comunitat Valenciana.En el cas d’ensorraments, s’exigirà un Estudi Arqueològic Murari de l’edifici previ a la seua demolició ja siga total o parcial, tal i com s’especifica en la 2ª modificació de Llei, en el seu article 59: “Els treballs relatius a arqueologia de l’arquitectura, entesos estos com aquelles actuacions que tenen per finalitat documentar tots els ele-ments constructius que conformen un edifici o conjunt d’ edificis i la seua evolució històrica”.-En l’Àrea de Vigilància Arqueològica (AVA):Serà d’ aplicació l’article 59 de la Llei de Patrimoni Cultural Valen-cià.a) Per a qualsevol projecte que es presente en l’Ajuntament que afecte a l’Àrea de Vigilància Arqueològica del Casc històric d’Algemesí, i que implique la remoció de terra, el promotor de les obres haurà de realitzar al seu càrrec, d’acord amb la Llei de Patri-moni de la Comunitat Valenciana, les actuacions arqueològiques que corresponguen, com requisit previ per a la concessió de llicències d’Obres, per la qual cosa, s’haurà de contar amb la realització d’un Projecte Arqueològic específic a l’obra plantejada elaborat per un tècnic competent. El promotor de les obres haurà de sol·licitar l’autorització prèvia d’actuació a la Conselleria de Cultura, ajustant-se a les normes dictades per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.b) El Projecte d’actuació arqueològica constarà dels requisits segons disposa la Conselleria de Cultura.c) Autorització prèvia de la Conselleria de Cultura segons la Llei 4/98. L’actuació començarà després de la recepció de l’autorització de la Conselleria de Cultura.d) L’actuació sobre un edifici protegit haurà d’anar precedida d’un estudi de documentació històrica del mateix, aportant la major quan-titat de Documentació gràfica, històrica i arqueològica. Per tant, tota l’Àrea sotmesa a Vigilància Arqueològica dins del casc urbà com a resultat de l’aplicació d’allò disposat als articles 60 i 62 de la Llei 5/2007.Art 60. “Tota actuació arqueològica o paleontològica haurà de ser autoritzada expressament per la Conselleria competent en matèria de cultura. La sol·licitud d’autorització haurà de contindre un pla en el que se determinen amb precisió els límits de la zona objecte de l’actuació, la identificació del propietari o propietaris dels terrenys i un programa detallat dels treballs que justifique la seua conveniència i interès científic i la qualificació professional, determinada regla-mentàriament, de la direcció i equip tècnic encarregat dels mateixos. Tant l’autorització com la denegació hauran de ser motivades.”Art 62. 1. Per a la realització d’obres i altre tipus d’intervencions o activitats que impliquen remoció de terres, siguen públiques o pri-vades, en Zones, Espais de Protecció, i Àrees de Vigilància Arqueo-lògiques, o en tots els àmbits en els que se conega o presumeixca fonamentadament l’existència de restes arqueològiques o paleonto-lògiques d’interès rellevant, el promotor haurà d’aportar davant la Conselleria competent en matèria de cultura un estudi previ subscrit per un tècnic competent sobre els efectes que les mateixes pugueren causar en els restes d’esta naturalesa. En el cas de que per a l’elaboració de l’estudi previ resulte necessari acometre alguna de les actuacions previstes en l’article 59 les mateixes seran autoritzades en els terminis dels articles 60 i 64.2. L’Ajuntament competent per a atorgar la llicència o, en el seu cas, l’entitat pública responsable de l’obra, intervenció o activitat reme-

trà un exemplar de l’estudi esmentat en l’apartat anterior a la Con-selleria competent en matèria de cultura, que, a la vista del mateix, determinarà la necessitat o no d’una actuació arqueològica o paleon-tològica prèvia a càrrec del promotor, a la que siga d’aplicació allò disposat als articles 60 i 64 d’esta llei. Una vegada realitzada l’actuació arqueològica o paleontològica la Conselleria determinarà, a través de la corresponent autorització administrativa, les condicions a que deguen d’ajustar-se l’obra, intervenció o activitat a realitzar.3. Els Ajuntaments no concediran ninguna llicència o permís en els casos assenyalats en l’apartat anterior sense que s’haja aportat el corresponent estudi previ arqueològic i paleontològic i s’haja obtin-gut l’autorització de la Conselleria competent en matèria de cultura citada també en l’apartat anterior.4. Tot acte realitzat contravenint allò disposat en este article se con-siderarà il·legal i li serà d’aplicació allò disposat a l’article 37 de la LPCV.Art. 47. Troballes en obres fora de les àrees o espais de protecció arqueològica i paleontològica.En el supòsit de troballes arqueològiques o paleontològics casuals fora de les àrees de protecció, el promotor i/o constructor haurà de posar el fet en coneixement de l’Ajuntament i Conselleria de Cultu-ra i Esport en un termini de 48 hores, en virtut del que es disposa en l’art. 65 de la LPCV, a partir de la qual cosa s’estarà a l’estipulat en el Títol III de l’esmentada llei.Art. 48. Zones no catalogades a prospectar arqueològicament.Encara que no aparega com a àrea o espai de protecció arqueològica, paleontològica o etnològica en este catàleg, en qualsevol Unitat d’Execució del Sòl Urbanitzable, detallat o no detallat, en la qual es desenvolupe un Programa d’Actuació Integrada (PAI), es realitzaran prospeccions arqueològiques i paleontològiques per determinar l’existència de jaciments arqueològics, en este cas s’actuarà com si d’un element inclòs en este catàleg es tractés.A mes a més, la normativa del PGOU ha d’incorporar que:• Les àrees de sòl que e l’anterior Pla General del any 1987 figuren com a Sòl No Urbanitzable i que al nou document figuren com Sòl Urbanitzable requeriran prospecció arqueològica prèvia abans de seu desenvolupament urbanístic.• Tota actuació en Sòl No Urbanitzable requerirà de prospecció ar-queològica i etnològica prèvia a la seua aprovació en la Comissió Territorial d’Urbanisme.TÍTOL III NORMATIVA ESPECÍFICANHT-BRL, ENTORNS DE PROTECCIÓ BIC I BRLCAPITOL 1 DETERMINACIONS GENERALSArt. 49 Zones d’ordenança amb reconeixement patrimonial.1 Entorn de la Església – Basílica de Sant Jaume. Declarada BIC en la categoria de Monument per RD 3028/1979.D’acord amb la Resolució de 26 de maig de 1999, de la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, la delimitació de l’entorn de protecció es el següent: Origen: Intersecció de l’eix del carrer Muntanya amb la prolongació de la mitgera sud de la parcel·la 20 de l’illa cadastral nombre 14.113, punt A.Sentit: Antihorari.Línia delimitadora: Des de l’origen, la línia continua a sud per les posteriors de les parcel·les que donen al carrer Molina de la Vila de l’illa cadastral número 14.117. Creua este últim carrer i travessa l’illa cadastral nombre 14.108 per les mitgeres sud de les parcel·les nú-mero 22 i número 10. Travessa el carrer de les Figueres per a poste-riorment continuar a nord incorporant les parcel·les números 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 i 23 de l’illa cadastral número14.092. Creua la plaça Carbó i prosseguix per l’eix del carrer dels Verdeguer. Gira a oest per l’eix del carrer Sant Bàrbar fins a la plaça Mare de Déu dels Dolores. S’introduïx en l’illa cadastral número 15.113 i incor-pora les parcel·les números 28, 29, 30, 31, 32, 1 i 2, per a a conti-nuació creuar el carrer València i incloure les parcel·les 27, 28, 29 i 30 de l’illa cadastral número 15.127. Creua el carrer Sant Sebastià i recorre les posteriors de les parcel·les que donen al carrer València i de les números 19 i 20 de l’illa número 14.113, continua per la mitgera sud de la parcel·la número 20 fins al punt d’origen.2 NHT-BRL. Nucli Històric Tradicional amb la categoria de Bé de Rellevància Local.

48 N.º 2895-XII-2014



Àmbit urbà compres en la delimitació urbanística de l’anomenat Nucli Històric Tradicional (zona d’ordenança del Pla General d’Algemesí) caracteritzat per compondre una agrupació diferenciada d’edificacions que conserva una trama urbana i una tipologia carac-terística que tenen relació entre si pels seus destacats valors patri-monials en l’àmbit local. La zona es troba compresa entre els carrers següents:Origen: Intersecció de l’eix Nou del Convent amb l’eix Molí de la Vila, punt O. Sentit antihorari.Línia delimitadora: Des de l’origen la línia continua al Sud-oest per el límit posterior de les parcel·les que donen al carrer Molí de la Vila de la illa cadastral 13102, creuem el carrer la Parra i incorporem la parcel·la número 9 de la illa cadastral 13108, creuem perpendicular-ment el carrer Moli de la Vila i continuem per l’eix del carrer Cape-lla fins la Capella de la Troballa. S’incorporen les parcel·les de les illes cadastrals 14108, 13105, 13093, 14092 i 14089. La línia conti-nua cap al Nord pel límit posterior de les parcel·les de les illes ca-dastrals 15084 i 15092 que tenen façana al carrer Berca i carrer Ràfol. A l’altura del nº 8 de la illa cadastral 15092 creuem el carrer Ràfol i continuant la línia per la llinda posterior de les parcel·les amb façana al carrer Delme de la illa cadastral 16091 fins el carrer Santa Bàrbara on continuarem pel seu eix fins el línia que delimita l’entorn de protecció del BIC al carrer dels Verdeguer. S’inclou les parcel·les de la illa cadastral 16108.3 Entorns de protecció de Bens Immobles de Rellevància Local. a) Entorn de protecció del Bé de Rellevància Local Convent de Sant Vicent.La zona es troba compresa entre els carrers següents:Origen: Porta del Convent situada en el carrer Nou del Convent nº 71. Sentit antihorari.Línia delimitadora: Des de l’origen la línia discorre cap al Nord per la façana de les parcel·les 38 i 39 de la illa cadastral 11133, creuem el carrer Nou del Convent i continuem cap al Sud per l’eix del carrer Marcelino Champagnat fins l’eix del carrer Jaume Bleda, es continua cap al Su-est agafant les façanes de la Plaça de la Constitució de les illes cadastrals 11128 i 11127 fins tornar al carrer Jaume Bleda, creuem este i agafem les façanes de parcel·les 09 i 10 de la illa ca-dastral 12122; continuem recorreguent els límits posteriors de les parcel·les 04, 05 i 06 de la illa cadastral 12122, creuem el carrer dels Anecs des de la parcel·la 07 de la illa 12122 fins a la parcel·la 02 de la illa cadastral 12112; continuem recorreguent els límits posteriors de les parcel·les 03, 04 i 05 de la illa cadastral 12112 ; creuem el carrer Nou del Convent, la línia continua per la mitgera Sud de la parcel·la 42 de la illa cadastral 13128, continuem per la línia poste-rior de les parcel·les 16, 17, 18 i 19 de la illa cadastral 13128; creuem el carrer Muntanya, continuem cap al Nord per la mitgers Sud de la parcel·la 29 de la illa cadastral 13139; conituem en direcció Oest per les línies posteriors de les parcel·les 45, 44, 43, 42, 41, 40, 39, 38, 37, 36, 35, 34, 33, 32, 31, 30 i 29 de la illa cadastral 13139; creuem el carrer de les Germanies, continuant per la façana del carrer Ger-manies i Muntanya, parcel·les de la 16 fins a la 30 de la illa cadastral 12149 i de la parcel·la 12 fins a la 26 de la illa cadastral 11133. La línia continua per la línia de façana del carrer dels Fusters de les parcel·les de la 26 a la 38 de la illa cadastral 11133. Queda inclosa dins de l’àmbit la illa cadastral 12135.b) La resta d’entorns de protecció de béns immobles amb la catego-ria de BRL queden definits als plànols d’ordenació i a la seua fitxa individualitzada de catalogació. Els edificis catalogats inserits en entorns de protecció de Béns d’Interès Cultural o Béns de Rellevància Local es regiran per la seua pròpia normativa. Art. 50. Condicions d’Ús.• Ús Dominant:- Residencial Unifamiliar Run- Residencial Plurifamiliar Rpf• Usos Compatibles: - Residencial Comunitari Rcm- Terciari comercial compatible amb la vivenda categoria 1A Tco 1A- Terciari Oficines Tof

- Terciari Recreatiu, categoria 1 i 2 Tre 1 i 2 - Terciari Servicis, ca-tegoria 1 (exclòs tanatori) Tser 1- Terciari Hoteler compatible amb el residencial Tho 1- Magatzem compatible amb la vivenda Alm 1A- Industrial assimilat al comercial compatible amb l’ús residencial IND 1- Aparcament categories 1a, 1b, 1d, 2a, 2b i 2d PAR 1a, 1b i 1d PAR 2a, 2b i 2d- Dotacionals • Usos Incompatibles:Dels usos permesos, els que resulten incompatibles per:- Acumulació d’activitats anàlogues- Proximitat d’edificis catalogats o circumstàncies de l’entorn (ample de carrer)- Exigència de tipologies edificatòries diferenciades- Per no se compatibles amb els valors patrimonials dels entorns de proteccióArt. 51. Elements i construccions fora d’ordenació per la seua afec-ció patrimonial.En compliment de l’article 39.f de la LPCV s’identifiquen edifica-cions que no s’ajusten als no s’ajusten als paràmetres bàsics de la zona i es qualifiquen com impropis, distorsionats o inharmònics. Trobem les següents situacions:• Inadequació volumètrica: l’edificació total o parcialment excedeix el volum propi o característic de les edificacions tradicionals de la zona. Els excessos de volum parcial poden ser conseqüència d’elements afegits posteriorment a la construcció de l’edificació original, cassetons, caixes d’escala, trasters, ...• Inadequada situació espacial : l’edificació total o parcialment esta situada en vies públiques, espais lliures públics o privats o no s’adequa la morfologia urbana que configura l’edificació tradicional de la zona.• Inadequació formal: elements que alteren les característiques es-tètiques, ornamentals o compositives d’elements o parts de l’edificació tradicional de la zona, alterant l’ambient i el paisatge urbà caracte-rístic de l’àmbit. Es refereix també a les instal·lacions aèries vistes, modificació de dimensió i forma dels buits en façana, canvis de materials de fusteries, modificació de revestiments, tancament de balcons,...• Inadequació funcional: ús o activitat inadequada als usos tradicio-nals de l’àmbit.Les situacions de edificacions anteriors a esta norma, i disconformes al regim de protecció exigit, son qualificades com a fora d’ordenació i es d’aplicació el regim jurídic previst en el pla general d’Algemesí vigent.Art. 52. Documentació a presentar per la intervenció en un immoble no catalogat.Qualsevol intervenció en els entorns de protecció del BIC i BRLs, en la edificació, urbanització, planificació, activitat,...caldrà justificar documentalment que no s’altera el caràcter arquitectònic i paisatgís-tic de la zona, ni pertorbar la contemplació del monument, en virtut de l’article 39.3.e) de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.Per tal d’avaluar la idoneïtat i transcendència patrimonial de cada intervenció s’exigirà una sèrie de documentació que proporcione dades històric artístiques, urbanes i arquitectòniques amb suport gràfic que permeta un anàlisi comparatiu entre la situació de partida i la proposta plantejada. El propietari d’un immoble, prèviament a la sol·licitud de llicència d’obres o llicencia d’activitat haurà de complir els següents requisits perquè l’Ajuntament autoritze les obres d’intervenció:1 Adjunt a la sol·licitud de llicència s’haurà d’aportar, la documen-tació exigida per la normativa sectorial d’aplicació i a més, la se-güent:a) En la memòria s’inclourà la descripció de les característiques ti-pològiques de l’edifici, del seu estat de conservació, del seu ús ori-ginal i l’actual, dels seus valors històrics i urbans, així com dels seus elements de composició i orde arquitectònic. Identificació dels ele-ments impropis, distorsionants i inharmònics que alteren la configu-ració de l’edifici respecte a l’estat original. b) Justificació de l’oportunitat i conveniència de les obres.

49N.º 2895-XII-2014



c) Plànols d’informació de l’estat actual de l’edifici, a escala mínima 1:100, indicant: c.1 Alçats de façanes exteriors i interiors, amb expressió dels elements propis i impropis.c.2. Plantes dels distints nivells sobre els quals s’actua, identificant els elements més importants de la seua configuració estructural i les zones on s’ha modificat la distribució original.c.3. Seccions longitudinals i transversals indicant les modificacions respecte de l’estat original.d) Documentació fotogràfica de les façanes de l’edifici i elements ornamentals d’interès, tant d’exterior com interior.e) Memòria i plànols indicatius de les obres que es pretenen realitzar, amb indicació dels usos previstos.f) Justificació de l’adequació de l’obra proposada a les característi-ques de l’entorn, estudiant la seua integració morfològica i adjuntant alçat de del tram de carrer afectat, almenys 4 parcel·les per cada costat, que permeta visualitzar l’estat actual i el resultat de la pro-posta.g) Els elements de publicitat a instal·lar en l’immoble en el que s’escometen les obres, deuran reflexar-se en els alçats corresponents i ser autoritzats expressament en la llicència municipal. 2 Examinada la documentació l’atorgament de la llicència es regirà per la regulació i procediment general aplicable a l’Ajuntament de d’Algemesí.Art. 53. Documentació a presentar finalitzada l’actuació. En finalitzar la intervenció en un element no catalogat es presentarà la documentació definitiva de l’execució les obres, o un certificat tècnic de que les obres s’han ajustat al projecte tècnic presentat al que s’ha concedit la llicencia urbanística corresponent.En el NHT-BRL únicament es necessari enviar a la conselleria les llicències, o actes de naturalesa anàloga, d’enderrocament o nova planta, les d’intervencions en immobles catalogats individualment com a BRL i aquelles en espais públics que afecten la morfologia, la trama urbana o la silueta paisatgística del nucli.En els entorns de protecció dels bens immobles de rellevància local, i excepte requeriment exprés, no és necessària la comunicació de llicencies a la conselleria competent de matèria de cultura.CAPÍTOL 2 PARÀMETRES TIPOLÒGICS, MORFOLÒGICS I MATERIALS.Art. 54. Condicions generals d’intervenció.1 El règim d’intervenció en l’edificació situada en la zones de pro-tecció patrimonial a les quals fa referència el present Títol té com a objectiu el manteniment de l’estructura urbana, de les característiques generals de l’àmbit, de la seua silueta paisatgística, evitant en tot cas, l’alteració de la edificabilitat, la modificació d’alineacions, les parcel·lacions i les agregacions d’immobles. Procurarà la seua con-servació i la seua rehabilitació per facilitar la recuperació residencial del àrea i de les activitats econòmiques tradicionals junt amb altres compatibles amb els valors del conjunt. Es propiciarà igualment la implantació, als edificis i espais que siguen aptes, d’aquelles dota-cions i usos públics que contribuïsquen a la rehabilitació d’immobles i a la posada en valor i gaudi social del conjunt. 2 Amb la finalitat de facilitar l’avaluació patrimonial i assegurar la continuïtat dels processos de renovació urbana, es garantirà l’edificació substitutòria en els enderrocs d’immobles, condicionant-se la con-cessió de la llicencia d’enderroc a la valoració del corresponent projecte d’edificació. Idèntic criteri es practicarà en el desenvolupa-ment de remodelacions urbanes previstes o permeses pel planeja-ment.3 D’acord amb l’article 39.2.f) de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià els immobles que siguen substituïts conseqüència de la seua destrucció per qualsevol circumstancia prendran com a referència les tipologies arquitectòniques de la zona o àrea en que es troben ubicats.4 El règim d’intervenció es determinarà en funció dels valors espe-cífics de cada immoble o del seu paper urbà. Les presents normes estableixen una sèrie de mesures per a l’adaptació morfològica d’aquells immobles o elements que resulten dissonants respecte a la caracterització pròpia dels àmbits urbans amb valor patrimonial. 5 Les obres de reforma interior pròpies del nivell de rehabilitació que s’escomenten en els edificis inclosos o situats en els entorns de

protecció deuran adequar la façana a las condicions estètiques de esta normativa. 6 Totes les intervencions en els àmbits urbans de interès patrimonial descrits al present Títol deuran respectar les característiques generals de l’ambient, basant-se en l’anàlisi d’invariants de la arquitectura tradicional (composició de façana, materials, sistemes constructius, cromatisme, tipologia de buits, cobertes, etc.) a partir de les quals es referencia la normativa del present document. 7 Les condicions de volum i forma dels edificis es recullen en el plànols d’ordenació. Les condicions d’emplaçament, volum i forma dels edificis no catalogats es determinen als articles següents.8 En estos àmbits urbans trobem immobles que no s’ajusten als paràmetres bàsics de la zona i es qualifiquen com impropis, distor-sionats o inharmònics. En general només es permeten obres de conservació, manteniment, reparació i ornat.Art. 55. Paràmetres tipològics, morfològics i materials.Per garantir l’harmonització de les noves edificacions en l’àmbit urbà amb valor patrimonial on s’insereixen es disposa en la present nor-mativa dels paràmetres tipològics, morfològics i materials exigibles i definits a partir dels estudis històric arquitectònics i paisatgístics propis de l’arquitectura catalogada d’Algemesí. En els següents articles es regulen els següents paràmetres: escala i parcel·lació, alineació, cobertes, vols i la seua disposició, secció general, relació massís i buit, tipologia de buits, composició, mate-rials, acabats, fusteries, ornament, reixes, color i il·luminació.Art. 56. Tipologia d’edificació.Sistema d’Ordenació: Alineació a Carrer Tipologia edificatòria: Illa urbana CompactaEn la memòria del document es descriuen les distintes tipologies de la arquitectura tradicional que perduren com a referents tipològics dels àmbits de protecció. Es defineixen en funció de la situació (medi urbà o medi rural), el nombre de famílies que hi habiten (tipologia habitacional), composició funcional ( una o dues cruixies, a una mà o a dos mans), i altres arquitectures significatives amb usos singulars referents d’una època ( escoles, centres socials, ermites, ...) Així distingim:• Casa tradicional agrícola unifamiliar, amb les composicions a una mà o a dos mans.• Casa tradicional agrícola plurifamiliar (amb escaleta), amb les composicions a una mà o a dos mans.• Casa obrador• Casa burgesa o senyorial unifamiliar o plurifamiliar.• Casa tradicional agrícola al medi rural: alqueria o habitatge unifa-miliar.Art. 57. Estructura urbanaD’acord amb l’article 39,2.a), als àmbits regulats al present Títol, es mantindrà la estructura urbana i arquitectònica del conjunt i les ca-racterístiques generals de l’ambient i de la silueta paisatgística.No es permetrà modificacions d’alineacions, alteracions de la edifi-cabilitat, parcel·lacions ni agregacions d’immobles, excepte quan contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt.En l’entorn de protecció del BIC de l’Església de Sant Jaume cal indicar que:• S’ha ajustat la delimitació del àmbit en les parcel·les cadastrals actualment existents, en concret en parcel·les 17 i 18 de l’illa 14092 i en la parcel·la 29 de la illa cadastral 15113.• Es delimita l’Estudi de Detall ED1, en la parcel·la 14 de l’illa ca-dastral 15117 per a resoldre la alineació a carrer i les zones obertes existents.• Es delimita l’Estudi de Detall ED2, en la parcel·la 07 de la illa cadastral 15108 per a recuperar l’alineació de la placeta del Carbò alterada amb l’apertura del carrer Consell de la Vila. L’aprovació dels estudis de detall i qualsevol altra modificació pro-posta requerirà l’informe previ de la conselleria competent en matèria de cultura, tal i com estableix l’article 47.3 de la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. En el àmbit del NHT-BRL s’indica que:• S’elimina l’apertura de la plaça de la Vila en l’interior de l’illa 14092, per afectar a distintes edificacions d’interès i a l’estructura urbana.

50 N.º 2895-XII-2014



En l’entorn de protecció del Convent i en la resta dels entorns de protecció dels BRLs es mantindran les alineacions preexistents.Art. 58. Condicions de parcel·la.Es considera un valor a protegir el manteniment del parcel·lari his-tòric. Per esta raó es mantindrà la parcel·lació cadastral actualment existent, no podent realitzar-se segregacions ni noves agrupacions parcel·làries, excepte quan contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt i a la recuperació de la parcel·lació ajustada a la de les edi-ficacions tradicionals de la zona. En cas d’agrupació de parcel·les el tractament de la façana manifes-tarà la divisió parcel·laria original com a mínim mitjançant la dis-continuïtat de l’altura de cornisa. L’agrupació de parcel·les tindrà una amplària màxima de façana inferior a 16 m. Les parcel·les cantoneres tindran un tractament singular, d’acord amb la tipologia tradicional de la zona, principalment en la tipologia de la coberta. No podran agregar-se en cap cas solars resultants de declaració de ruïna, enderroc il·legal o irregular d’edificis protegits en qualsevol dels nivells establerts en el present Catàleg.Els tancaments dels patis de parcel·la, en alineacions exteriors, tin-dran una altura màxima de 3 metres.Art. 59. Profunditat edificable.No es fixa profunditat edificable sent esta la totalitat de la parcel·la cadastral, s’adaptarà al perímetre interior de les edificacions existents, i no es permeten els rebliments de la illa urbana amb edificació.Haurà de mantenir-se la profunditat edificable tradicional de les parcel·les identificant el cos principal de l’edificació dels volums secundaris o annexes. Art. 60. Superfície ocupada.L’ocupació màxima de parcel·la es mesurarà per la projecció orto-gonal sobre un plànol horitzontal de tot el volum de l’edificació tancada, inclosos els cossos volats i vols tancats o oberts.La consolidació interior de la illa urbana s’ajustarà a la morfologia de la edificació tradicional, cos principal, pati i edificacions secun-daries o annexes.S’intentaran recuperar els buits primitius de les parcel·les que han afavorit les condicions de ventilació, il·luminació i salubritat dels immobles. Esta superfície lliure complirà amb els paràmetres mínims exigits per la normativa vigent que regula les condicions bàsiques de disseny i qualitat i per allò que s’ha exigit en el Codi Tècnic de l’Edificació.Art. 61. EdificabilitatL’edificabilitat màxima permesa en la parcel·la és la definida per l’aplicació dels següents criteris, derivats de les característiques generalitzades de l’edificació tradicional en el barri:a) En la totalitat de la parcel·la el nombre màxim d’altures és l’indicat en els plànols d’ordenació, incloent-se la planta baixa. b) No es permeten alteracions de l’edificabilitat als immobles exis-tents excepte que contribuïsquen a la millor conservació general del conjunt. c) Els edificis que no s’ajusten als paràmetres bàsics d’edificabilitat de les edificacions tradicionals de la zona es consideren com impro-pis, distorsionants o inharmònics, i el seu nivell d’intervenció serà l’establert en el règim d’edificis fora d’ordenació o no plenament compatibles amb el planejament. En la substitució d’estos immobles s’empraran com a referència la edificabilitat de les tipologies arquitectòniques tradicionals caracte-rístiques de la zona. d) L’edificabilitat dels edificis protegits és la derivada de l’aplicació del que indica específicament en la fitxa individual de protecció i en la seua normativa, amb eliminació si és el cas dels elements impro-pis o inadequats, sense veure’s afectats per les condicions generals de la zona d’ordenació dels edificis adjacents.Art. 62. Nombre de plantes.La regulació del regim d’altures permès en els àmbits de protecció ha de ser conforme a la volumetria tradicional existent. 1 Entorn de protecció BIC:

El règim general d’altures permès en la zona BIC, de quatre (inclo-ent la planta baixa) en la Plaça Major i de tres (3 = baixa + 2 plantes altes) en la resta de l’àmbit, es justifica conforme a la volumetria de l’edificació tradicional existent. El nombre de plantes màxim s’indica en el plànol d’ordenació.S’adjunta un annex amb les façanes urbanes de la zona amb les al-tures dels edificis protegits o singulars, referencia per a les noves edificacions.2 NHT-BRL i entorns de protecció de BRL:El règim general d’altures permès en la zona NHT-BRL, (3 = baixa + 2 plantes altes), es justifica conforme a la volumetria de l’edificació tradicional existent. El nombre de plantes màxim s’indica en el plànol d’ordenació.En parcel·les amb façana a dos alineacions diferents donant a carrers amb distint nombre d’altures prevaldrà el nombre de plantes major fins una distància de 16 metres en l’alineació del carrer amb menys altures. Les plantes definides com cambres seran admeses en els casos que compleixen les característiques de la tipologia tradicional.Es permeten edificacions amb una planta menys de les assenyalades en els plans d’ordenació.Art. 63. Altura reguladora o altura de cornisa (Hc).L’altura de cornisa serà la mateixa de l’edifici actualment existent, sempre que no supere el nombre màxim de plantes de tres o quatre (inclosa la baixa) en les zones delimitades, sense perjuí de l’aplicació de l’article 63 d’estes normes. Els edificis que superen este nombre de plantes es regiran pel règim de Fora d’ordenació o no plenament compatibles amb el planejament. A este efecte en els supòsits que finalitze la seua vida útil, es preten-guen obres de reforma de transcendència equiparable a la reedifica-ció, una remodelació amb eliminació de les plantes superiors, o una substitució voluntària dels mateixos li seran aplicables les ordenan-ces de protecció d’esta normativa. Tot això sense perjuí de la possi-ble aplicació de l’article 21 de la Llei del Patrimoni Cultural Valen-cià a estos immobles. 1 Entorn de protecció BIC:L’altura màxima de cornisa per als edificis situats a la Plaça Major serà de 12,50 m. L’edifici situat en la illa cadastral núm. 14108, número de parcel·la 02, que dóna a la plaça Major haurà d’adequar la seua altura de cornisa a la dels edificis limítrofs.Per a la resta d’edificis situats als carrers de l’entorn, l’altura regu-ladora o de cornisa (Hc) serà la de l’edifici preexistent, i no superarà en cap cas els 10,60 metres.2 NHT-BRL i entorns de protecció de BRL:Cas d’edificació substitutòria sense referents, l’altura reguladora o de cornisa (Hc) serà l’obtinguda per l’aplicació de la fórmula se-güent:Hc = 4,20 + [(N-1) x 3,20]N= número de plantesAmb l’exclusiu objecte de millorar la integració de la nova edificació amb les existents serà possible variar les altures de planta baixa, de cornisa i total, per tal d’harmonitzar amb l’immoble catalogat més pròxim existent a la mateixa alineació. La dita variació podrà ser imposada per l’Ajuntament i serà en tot cas justificada.

Art. 64. Altura màxima total.L’altura màxima total serà l’obtinguda per l’aplicació de la fórmula següent:Altura màxima total = Hc + 2,50 mArt. 65. Altura de planta baixaL’altura màxima de la planta baixa serà de 4,20 m.L’altura mínima de la planta baixa serà de 3,20 m.Art. 66. Altura lliure de planta.L’altura lliure mínim de les plantes altes serà de 2,50 m. Art. 67. Altura reguladora d’edificis adjacents a edificis catalogats.

S E C C I Ó T I P U S

C A S A T R A D I C I O N A L A G R Í C O L A

Hc

1 0 - 1 2 m 1 0 4

C O S P R I N C I P A L P A T I I N T E R I O R C O S A N N E X

P L A N T A B A I X A

P L A N T A P R I M E R A

P L A N T A S E G O N A ( C A M B R A )

51N.º 2895-XII-2014



En cas de nova edificació adossada a un edifici catalogat, ja siga públic o privat, l’altura reguladora de la façana del nou edifici (la cara inferior del forjat que forma el sostre de l’última planta)s’ajustarà a la altura de l’edifici catalogat, sense sobrepassar el mateix en més de 0,5 ml., responent a un plantejament de conjunt, enrasant així mateix l’altura dels elements ornamentals i/o de tancament i protec-ció del terrat, amb prevalença d’esta disposició respecte del nombre de plantes i l’altura reguladora permesa en una illa urbana.Si el nou edifici a realitzar se situa entre dos edificis catalogats, la seua altura reguladora no sobrepassarà el major d’ells amb indepen-dència del nombre de plantes permesa en la illa, a fi de mantindre una composició adequada a l’entorn en què es troba.En els carrers amb pendent caldrà ajustar-se al que disposa la defi-nició d’altura reguladora.Art. 68. Mitgeres.Les parets límits de tancament entre dos edificacions que queden al descobert a causa de la diferència d’altura, o per limitar amb sòl no edificable, aquestes hauran de tindre el tractament propi de façana o una altra solució a fixar en el projecte d’edificació, que se sotmetrà a aprovació municipal.L’ajuntament podrà sol·licitar als propietaris d’edificis preexistents amb mitgeres vistes, que es tracten amb acabats superficials com a façanes, per a la seua integració compositiva i ambiental.Art. 69. Entre plantes.No s’autoritza la construcció d’entre plantes.Art. 70. Soterranis i semisoterranis .Es permeten soterranis però no semisoterranis. Art. 71. Cobertes.La tipologia de coberta ha ser coherent amb la solució tradicional de la zona i amb els edificis considerats com referents de la tipologia tradicional del nucli històric. Les cobertes seran inclinades a dos aigües, amb pendent màxima del 35 %, de teula àrab en acabats no brillants i carener paral·lel a la façana. S’entén que la solució de coberta inclinada comprén la tota-litat del cos principal de l’edificació. Les cobertes dels cossos secundaris o annexes al servei del cos principal podrà tractar-se amb solució de coberta plana i destinar-se a terrassa que dóna a l’interior de la parcel·la o pati de illa urbana.No podrà construir-se cap element edificat per damunt dels plans que defineixen la coberta inclinada del cos principal.Els vessants seran continus. L’altura màxima de la carener no podrà superar una altura de 2,50 metres sobre l’altura de cornisa de l’edifici.Aprofitament baix coberta: es l’espai situat davall el vessant de la coberta inclinada i podrà ser utilitzat per a escales, ascensors o altres instal·lacions, o com a complement dels habitatges situades en l’última planta, a través de les quals tindrà el seu únic accés. Art. 72. Construccions per damunt de l’altura reguladora o altura de cornisa.Per damunt de l’altura de cornisa només es permetran:1 Cobertes inclinades segons les determinacions descrites a l’article anterior. En els casos en què es considere procedent per a millorar la integra-ció arquitectònica de l’edifici en el seu entorn o per a mantindre les condicions de l’edificació preexistent podran així mateix autoritzar-se les baranes o rematades ornamentals de protecció de cobertes sempre que no sobrepassen una altura de 1,00 metre sobre l’altura reguladora o altura de cornisa. 2 Caixes d’escala i d’ascensorsNo podran sobreeixir en cap cas per damunt dels plànols definits per la coberta inclinada.No es permet més caixa d’escala d’accés al terrat que la general de l’edifici, que constituirà l’únic accés, no admetent-se caixes d’escala d’accés individual al terrat per l’interior de les vivendes de la planta anterior. 3 Els elements de tancament i protecció de terrat, així com els ele-ments ornamentals.Tractant-se de cobertes inclinades, les baranes, baranes i elements ornamentals tindran una altura màxima de 1 metre respecte de l’altura de cornisa.

No estan permeses les baranes contínues totalment massisses.4 Els elements tècnics de les instal·lacions, inclosos els panells de captació d’energia solar, amb les limitacions següents:a) En cobertes inclinades, obligatòriament se situaran en el segon faldó o en la part que dóna a l’interior de parcel·la a partir del care-ner de la coberta inclinada, a excepció dels fumerals, sense sobre-passar l’altura de coronació. D’haver de sobrepassar-ho per a complir les distàncies respecte d’edificis fronterissos, se situaran en el segon faldó. Els panells de captació deuran quedar integrats en els faldons de coberta que dóna a l’interior de parcel·la o en la terrassa generada en cossos secundaris o annexes mes enllà del cos principal. No seran visibles des de la via pública. b) En cobertes planes existents, se situarà a una distància de 4’5 ml., respecte de la façana de l’edifici. No es permet la seua instal·lació damunt de la caixa d’escala ni de l’ascensor. No han de ser visibles des de la via pública.c) En el cas d’instal·lacions de telefonia mòbil s’integraran arquitec-tònicament i no seran visibles des de la via pública. 5 Els trasters. No es permeten. Art. 73. Àtics.No es permeten.Art. 74. Cossos volats.Es fixen les següents disposicions referents als cossos volats:a) S’entén per pla límit de vol el pla paral·lel a la façana que limita els cossos volats.b) Este pla límit de vol se separarà com a mínim 60 cm de l’eix de mitgera.Els cossos volats quedaran sempre dins del pla definit segons l’esquema següent:

c) En els cossos volats oberts o balcons, el vol permès no excedirà del 10 % de l’ample del carrer i, no podrà superar en cap cas el 0.60 metres de vol.La longitud màxima dels balcons en primera planta no serà superior a la longitud d’ample de façana restant la distancia mínima de 0,60 metres a mitgeres. La longitud màxima dels balcons en segona i tercera planta no serà superior al 60% de la longitud d’ample de façana. d) No es permeten els cossos volats tancats o miradors.e) En edificis formant façana a 90º o angle superior, la distància mínima del cos volat a mitgera serà el doble que el del vol. Per a angles inferiors a 90º s’haurà de sol·licitar informe tècnic munici-pal.f) La tipologia de balcons es realitzarà amb els referents tradicionals de la zona. Els balcons correguts que abasten diversos buits nomes es podran executar a la primera planta. 3 No es permeten cossos volats en la planta baixa. L’altura mínima dels cossos volats sobre la rasant de la vorera serà de 3,50 metres.Art. 75. Elements ixents.Es considera com a elements ixents aquells elements constructius fixos que sobreïxen dels plans que definixen el volum de l’edifici sense caràcter habitable o ocupable per les persones, com ara sòcols, ràfols i cornises.1 Sòcols i ressalts: no sobreeixiran de la línia de façana més de 5 cm.Hauran de quedar perfectament perceptibles per a persones amb visibilitat disminuïda i no produiran estretaments que en la vorera que s’infringisquen les condicions establides per a l’accessibilitat de persones amb la capacitat de mobilitat disminuïda.2 Ràfols o cornises: No podrà excedir 10 cm. respecte dels vols dels balcons i miradors. Els ràfols de les cobertes inclinades no podrà excedir 40 cm respec-te del pla de façana de l’edifici.

0 . 6 0 0 . 6 0

4 5 ° 1 .0 0L ÍN E A D E F A Ç A N A

M IT G E R A

1 . 0 0

52 N.º 2895-XII-2014



La grossària màxima de l’element de sustentació en elements ixents és de 15 cm.Art. 76. Publicitat exteriorLa regulació de publicitat i senyalització afecta a tot l’àmbit protegit objecte d’este catàleg, inclosos els edificis catalogats, els edificis no catalogats, els serveis públics o les dotacions i els espais lliures i viaris. 1 Es permet la publicitat als àmbits definits al present Títol en els següents termes:• Mitjançant autorització municipal, la publicitat que es deriva de les activitats cíviques, culturals o esdeveniments festius, de manera ocasional, reversible i per temps limitat durant el termini ajustat amb la celebració. • La publicitat que inserida al mobiliari urbà de titularitat o conces-sió pública sempre que es controle la no afecció a les visuals de percepció dels bens inventariats i catalogats.• En els edificis inclosos en el Catàleg i mitjançant autorització municipal, es permet la col·locació de rètols que tinguen per objecte difondre el caràcter històric artístic de l’edifici o les activitats cultu-rals o de restauració que en el mateix es realitzen.• L’Ajuntament podrà delimitar o habilitar les parets, murs, mampa-res o panells col·locats amb aquesta finalitat, en els que es permeta la fixació d’elements publicitaris con fins electorals o d’activitats municipals amb caràcter exclusiu.• Durant les obres de rehabilitació i reforma o nova construcció, mitjançant autorització municipal, es permet la instal·lació de lones o teixits protectors de façanes que siguen d’aspecte neutre i uniforme, de gramatge que permeta la major transparència possible, sense que siguen acceptables altres grafies o retolacions que les determinades por les ordenances municipals per a la identificació legal de las ac-tuacions, excepte que reproduïsquen impreses en ella i a escala real, les façanes que tapen, permetent-se en este cas la incorporació, de manera discreta i en extensió inferior al 15 % de la superfície, de identificacions o missatges publicitaris. 2 No es considera publicitat als efectes del present article els indi-cadors i la retolació que siguen identificatius de les marques corpo-ratives i de l’activitat que es desenvolupe en los edificis inclosos en l’àmbit.Aquests elements hauran de complir les següents condicions:En els immobles no catalogats es permet la instal·lació d’indicadors i la retolació d’establiments que siguen identificatius de les marques corporatives i de l’activitat que en ells es desenvolupe, sempre que els rètols s’inserten en els buits de planta baixa, se situen en el plànol interior del buit, deixant lliures els muntants i les llindes correspo-nents. Els anuncis no ocultaran ningun element ornamental o característic de la composició de la façana i es deuran ajustar i adequar a las condicions ambientals de l’entorn, sense que modifiquen les seues condicions de percepció. A mes dels anteriors es podran permetre els indicadors que s’integren formalment en el tancament o als vidres dels buits de planta baixa. La seua superfície no excedirà de un metre quadrat per buit.Es prohibeix la instal·lació de qualsevol rètol que sobreïxca del plànol de façana.3 Quan es realitzen intervencions de rehabilitació en edificis en els que existisquen elements publicitaris fora d’ordenació, s’exigirà la seua supressió o correcció d’acord amb la normativa contesa en el present Catàleg. 4 Per als immobles declarats Bens d’Interès Cultural o Bens de Rellevància Local s’estarà a allò disposat en la Llei 4/1998, de Pa-trimoni Cultural Valencià.Art. 77. Reserva d’aparcament.Caldrà ajustar-se al que disposa el Títol Tercer: Ordenació Detallada, Capítol Sext: Dels locals d’aparcament de vehicles, article 3.6.1. de les normes urbanístiques del Pla General d’Algemesí. En resum, s’indica que la reserva de places d’aparcament es:• Edifici residencial unifamiliar, exempt.• Edifici catalogat, exempt.• Edifici residencial plurifamiliar, reserva de 1,25 places/habitatges en edificis amb mes de 2 habitatges.

• Edifici amb ús comercial, reserva de 1plaça/100m2 (fracció de 50m2)En les obres de rehabilitació i reforma o nova construcció, mitjançant autorització municipal, es permet justificar la reducció de la reserva d’aparcament per els condicionaments propis de cada immoble com les dimensions de parcel·la o l’ample de façana.Art. 78. Instal·lacions en façana.Cap instal·lació de telecomunicació, refrigeració, condicionament d’aire o evacuació de fums podrà situar-se en les façanes i cobertes de l’edifici que siguen visibles des de l’espai públic.Art. 79. Condicions compositives. Els projectes d’edificis hauran de fundar les seues determinacions en la reutilització i reciclatge dels elements arquitectònics d’interès de l’edifici original i en la interpretació dels invariants dels edificis característics o referents tipològics de la zona de nucli històric tra-dicional – BRL i edificacions protegides, a fi de garantir l’adequació ambiental de les transformacions i substitucions d’edificis.Com a principi general les façanes hauran de compondre’s segons eixos verticals, amb jerarquització de plantes i possibilitat de tracta-ment diferenciat per a la planta baixa, les plantes intermèdies i l’última planta. Igualment els vans seran de proporció dominant vertical i els punts de major altura de les llindes de tots els vans d’una mateixa planta se situaran sobre una mateixa horitzontal.Amb caràcter general no estan permesos els tractaments d’imitació de materials o ornaments de falsos elements històrics, excepte en els casos d’obres de restauració d’elements existents, en les que s’utilitzen els mateixos materials i tècniques constructives de l’edificació original.En actuacions sobre edificis existents les façanes conservaran la seua tipomorfologia i materials tradicionals. En actuacions d’obra nova els criteris de formalització (composició de façanes, buits, fusteries, balcons, ràfols, acroteris, colors de façana, acabats...) es basaran en una interpretació genèrica dels invariants de la zona elaborant un estudi previ d’estos factors. En qualsevol cas les condicions per a la intervenció en les façanes serà les tendents a recuperar les pròpies de l’edifici existent, amb eliminació dels elements impropis. Art. 80. Composició de façana.La composició de façana dels edificis s’efectuarà amb les següents determinacions:- Façana plana amb predomini del massís sobre el buit. - La tipologia de vans en la composició de façana serà de proporció rectangular i composició amb predomini de la verticalitat sobre la horitzontalitat, d’acord amb els mòduls tradicionals.- Conservació de la composició de buits de la façana existent si aquesta manté els principis rectors descrits a la present normativa.- Diferenciació de les parts del parament de façana en tres zona, basament, cos i remat, en base a les tipologies existents a la zona.- Tots els vans hauran de situar-se centrats sobre els eixos. L’amplària del va situat en qualsevol planta haurà de ser menor o igual que l’amplària del va situat en la planta immediatament inferior en el mateix eix.- La superfície total de buits en façana no serà superior a al 40% de la superfície de la mateixa, excepte en casos de façanes amb dimen-sions reduïdes. - Els buits de façana seran sempre d’altura superior a la seua amplària de manera que l’amplària supere en un 50% com a mínim a esta dimensió. (altura ≥ 1,50 amplària).- Esta proporció podrà alterar-se als següents casos: - En el cas de ser la última planta d’edificis de mes de dos altures per correspondre al tractament propi de les cambres en planta com-pleta. En els buits de cambra no es permeten elements volats. - En el cas de buits de planta baixa per a l’accés al garatge. Estos accessos han de respectar l’estructura de buits de la façana i guardar les proporcions de la tipologia tradicional. Preferentment es formaran en buits preexistents. Se limita l’amplària a un màxim de 2,80 m. No es permeten retirades de la línia de façana en la planta baixa per a la formació de l’accés en cap cas. - Els elements de fusteria, finestres, portes, contrafinestres, portes balconeres, s’alinearan al plànol interior del buit que tanquen, i en cap cas superaran la mitat de l’espessor del buit.

53N.º 2895-XII-2014



- La planta baixa respondrà en qualsevol cas a criteris de tractament conjunt de tota la façana, utilitzant a este efecte les proporcions adequades de buits i massissos, sense poder superar l’amplària total dels buits el 65 % de la longitud de façana. - L’amplària de tots els vans situats en l’última planta serà constant i menor o igual que l’amplària del va de menor amplària situat en la planta immediatament inferior.

Esquema compositiu de façanes, tipologia de casa a una o dos mans.- En la edificació existent s’afavoriran les reformes en plantes baixes i locals comercials per a ajustar-les a la composició de la resta de la façana i a la antiga estructura i composició que hagueren sigut alte-rades en anteriors intervencions.- Es prohibiran les reformes que no s’ajusten en composició i mate-rials a les característiques ambientals i arquitectòniques del propi edifici. - Quan s’aborden obres que afecten a plantes baixes en les que s’hagen produït alteracions substancials en els elements propis, es podrà exigir la restitució de la part en que s’actue al seu estat original.Art. 81. Composició de la rematada de façana i la coberta. Canalons i baixants.Els vessants de la coberta dels edificis tindran un pendent màxima del 35%. El pendent de les cobertes inclinades haurà d’harmonitzar amb les característiques tipològiques o de l’entorn de l’edifici.La cornisa es formarà directament de la coberta inclinada o bé per mitjà de rematada, o ampit que podrà projectar-se opcionalment, havent d’harmonitzar en tot cas amb les característiques tipològiques o de l’entorn de l’edifici. La dita rematada complirà les condicions següents:- Serà pla i vertical.- El canaló d’arreplega d’aigües de la coberta quedarà ocult per la rematada.La seua altura podrà oscil·lar entre 0,8 i 1 metres, mesurats des de la línia de cornisa. La rematada o ampit no podrà ser utilitzat com a element de suport per a la formació de sobreelevacions.En cas d’executar canalons i baixants, aquest compliran les següents condicions:Seran de planxa metàl·lica (ferro, acer, fundació, coure,...). En la planta baixa quan la baixant quede vista i fins una altura de 2 metres serà obligatori garantir la resistència front a impacte (per exemple augmentar la grossària de la planxa). Art. 82. Materialització de balcons.La tipologia de balcons es realitzarà amb els referents tradicionals de la zona. Els balcons es realitzaran de ferro forjat o fos amb taulellets sobre una mènsula igualment de ferro forjat o fos. S’admetrà altra solució alternativa aportant justificació suficient de la seua existència a l’àmbit. L’estructura portant del balcó es podrà realitzar amb acer, sempre que l’aspecte inferior del balcó siga de platabandes reblonades, po-dent utilitzar perfils “T” invertits a tal efecte. Els taulells de la part inferior del balcó podran ser blancs, de color o pintats amb sanefes.Les baranes hauran d’executar-se amb muntants de forja o acer tractat de secció quadrada o circular. En general, es remataran supe-riorment per una platabanda que com a passamans, e inferiorment per un perfil platabanda com una cadena de lligat que s’ha fixar puntualment al vol del balcó. Les baranes podran executar-se amb ornament característic de la zona.No s’admeten baranes de fàbrica ceràmiques, vidre, plàstics, sintètics o similars. La grossària total del balcó no excedirà de 15 cm.

Art. 83. Fusteries, cristalleries i persianes.La tipologia de portes i finestres per als buits de façana ha de man-tenir les característiques bàsiques dels elements referents tradicionals del nucli històric i de l’entorn del protecció del BIC. Les finestres son en general, de dues fulles de fusta, llises o moltu-rades, combinen parts opaques i vidre, inclouen contrafinestres opaques o en forma de llibret.Les portes d’accés principal als edificis son en general de major dimensió respecte a la resta de buits, son de doble fulla de fusta llisa o molturada. Les portes d’accés a l’escaleta son de una fulla llisa o molturada, amb obertura superior, i de proporció vertical.Les fusteries seran preferentment de fusta envernissada, sense des-cartar-se totalment l’ús d’altres materials de similars característiques. Es permeten les fusteries d’acer o alumini lacat, sempre en colors tradicionals, així com els acabats en inoxidable mat. Queden prohi-bits la resta de materials, com el PVC. En la planta baixa les portes d’accés a habitatges i vestíbuls o d’accés de vehicles hauran d’estar acabades en fusta o materials de qualitat semblant, evitant les xapes metàl·liques.La solució constructiva de la biga carregadora de fusta de la llinda es mantindrà a les portes d’accés on esta existeisca. recuperant l’element primitiu. Les portes d’accés a garatge hauran d’integrar-se en l’estructura de buits de la façana, preferentment respectant els buits preexistents o corresponents a la composició de referencia. Podran ser de dos o més fulles, abatibles o basculants.Les persianes seran exteriors de corda o de lamel·les de fusta, no obstant podran executar-se amb alumini natural amb un acabat mat. Per a preservar la protecció ambiental i l’adequació a l’entorn no es permeten les persianes enrotllables de plàstic.Els vidres seran de l’espessor que determinen les normes de l’edificació, de superfície llisa o plana, sense relleus i sense coloració. L’especejament de la fusteria serà de forma que la grandària aparent o real del vidre siga major o igual que 25 x 35 cm. Art. 84. Reixes.Les reixes seran de ferro forjat o fos, o acer tractat i pintat en color negre o plata, i sempre d’acord amb les baranes dels balcons pre-existents. Les reixes i els elements decoratius tradicionals podran sobreeixir fins a una distància màxima de 15 cm. del parament de façana en les plantes superiors, no permetent que sobreisquen en la planta baixa.En les actuacions que s’efectuen als immobles, es recuperaran les reixes i baranes de les edificacions existents que siguen elements propis de tipologies característiques del nucli històric. Cas de no estar en bon estat de conservació s’incorporaran nous elements de semblants característiques que els existents.Art. 85. Acabats de façana i tractament de color.1 Les façanes aniran esquerdejades i pintades, o bé amb estucats llisos, excepte en el cas d’utilització de materials d’acabat permesos com la pedra natural.

4 - 6 m6 a 1 0 m

54 N.º 2895-XII-2014



DIPUTACION

No es permet la utilització d’altres acabats com a revestiments ver-ticals ceràmics o altres que imiten les característiques dels materials històrics o revestiments ceràmics propis d’espais interiors de l’edificació. 2 En ràfols, ressalts i elements ornamentals es permet l’ús de la ra-jola massissa, manual o d’imitació manual, amb juntes enrasades i disposició tradicional. Es prohibeixen els blocs de formigó o “ter-moargila” vistos, així com els revestiments ceràmics i de pedra arti-ficial. 3 L’acabat exterior de l’edifici serà homogeni per a tota la façana. El revestiment de sòcol serà continu a base de pintura o morter llis o amb gruix, pedra natural acabada amb repicat, buixardat, flamejat o al tall de serra, fins a una altura màxima de 1,50 m des de la rasant del carrer. No es permeten en els sòcols l’ús de revestiments de pedra artificial, ceràmics, pedres polides o abrillantades elements sintètics imitant la pedra natural, ni pedra imitant maçoneria o ca-rreu. 4 El tractament cromàtic de les façanes es justificarà en l’estudi dels tractaments i colors originals en l’edifici preexistent o en els carac-terístics de l’entorn. Podrà diferenciar-se el tractament de motlures, cornises, recercats de buits, impostes o altres elements ixents.Amb caràcter complementari s’aporta Annex amb la definició d’una carta de colors que haurà d’observar-se davant de qualsevol tracta-ment cromàtic del que siguen susceptibles les façanes dels immobles situats als entorns amb valor patrimonial descrits a este Títol. 5 Les cobertes inclinades es materialitzaren amb teula àrab, en aca-bat no brillant. En el cas d’executar-se coberta plana, sempre en els cossos annexes i que donen a l’interior de la parcel·la, estes podran ser no transitables, permetent-se l’acabat per mitjà de grava. No es permet en cas de no transitables altres tipus d’acabats superficials com a planxes metàl·liques, fibrociment o teles asfàltiques. 6 Les canaleres i les baixants en façana poden quedar ocultes o vistes en façana. Seran de xapa pintada, coure o zinc. Queden pro-hibits el PVC, l’alumini i els plàstics.CAPIÍTOL III CONDICIONS D’URBANITZACIÓArt. 86. Condicions generals d’urbanització.Les actuacions als espais públics i viaris, com la reposició i renova-ció de paviments, l’enjardinament i arbrat, el mobiliari urbà, les senyalitzacions, l’eliminació de barreres arquitectòniques, l’enllumenat i altres elements ambientals es regularan amb els articles de la norma de la zona d’ordenances Nucli Històric Tradicional del Pla General d’Algemesí. Es proposa la consideració de l’entorn de protecció de l’església de Sant Jaume, que inclou part dels recorreguts de la Festa de la Mare de Déu com espai urbà de vianants. Les actuacions que s’efectuen tindran com a objectiu la restricció del transit rodat en este àmbit.Art. 87. Condicions generals de les intervencions urbanes en els àmbits de protecció.Per a les intervencions de l’espai públic dels entorns de protecció es redactaran els corresponents projectes d’actuació que contindran la documentació tècnica necessària que permeta avaluar la idoneïtat i transcendència d’aquest tipus d’intervenció (estudi sobre els valors patrimonials que presenten, la definició de l’estat actual, els elements d’interès existents, les deficiències i elements impropis), i la justifi-cació de la proposta d’intervenció en base als anomenats valors i els efectes sobre els mateixos, d’acord amb allò disposat a l’article 35.4 i 39.2.o).,de la Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià. A més de les determinacions establides per a la zona de NHT, en la formulació i redacció d’un projecte tècnic l’objecte del qual siga la intervenció total o parcial en els espais lliures o vials s’atendrà als següents criteris:1 En el disseny i l’ordenació del projecte es procurarà la creació de recorreguts per a vianants als de circulació rodada. 2 Deu potenciar-se la influencia que la urbanització de l’espai públic te en la contemplació del Bé d’Interès Cultural i dels Monuments Bé de Rellevància Local, així com de les diferents perspectives que ens ofereix el NHT-BRL. Es procedirà a la redefinició de la dimensió, número i qualitat dels elements d’urbanització i el mobiliari urbà per a recuperar espais públics que permeten una millor observació d’aquells.

3 Els distints àmbits urbans amb valor patrimonial afectats deuen entendres que formen part d’un projecte unitari en el que se procurarà la utilització de materials i elements d’urbanització de qualitat i disseny similar i d’acord amb les dimensions i escala de l’espai urbà en el que s’inserten. 4 S’analitzarà la ubicació i disseny dels elements que conformen l’enllumenat públic de manera que afecte el menys possible a las façanes de les edificacions. Deu eliminar-se l’ús de lluminàries de braç mural a favor d’altre tipus que no necessite ancorar-se als murs de les edificacions. 5 Se dissenyaran las pendents dels viaris i dels espais lliures de forma que l’aigua de pluvials no s’acumule junt a les edificacions, evitant així l’aparició d’humitats en murs i façanes. 6 Se soterraran i racionalitzaran els tendits de les instal·lacions de forma que causen el menor impacte visual possible i no afecten a les edificacions. 7 Esta norma pretén evitar la contaminació visual i perceptiva que puguen ocasionar la implantació dels elements que a continuació se enumeren (iniciativa pública o privada) en les edificacions i en els espais lliures que configuren els àmbits de protecció del BIC i dels BRLs.6.1- les construccions o instal·lacions de caràcter permanent o tem-poral que per la seua altura, volumetria o distancia pertorben la percepció.6.2- les instal·lacions necessàries per als subministres, generació i consum energètic.7.3 – les instal·lacions necessàries per a telecomunicacions (ante-nes,...)7.4 – la col·locació de rètols, senyals i publicitat exterior.7.5 – la col·locació de mobiliari urbà.7.6 – la ubicació d’elements destinats a la recollida de residus urbans.8 Serà necessari presentar documentació que justifique la integració urbana de les solucions per a la implantació dels elements ante-riors.CAPÍTOL IV PROTECCIÓ ARQUEOLÒGICA I ETNOLÒGICA.Art. 88. Normes de protecció arqueològica.S’inclou en els plans d’ordenació del Catàleg la delimitació de l’Àrea de Vigilància Arqueològica en què la presumpció de restes arqueo-lògiques obligarà el promotor, en cas de realització d’obres, públiques o privades en què el subsòl vaja a ser afectat per qualsevol tipus d’actuació, a aportar un estudi previ sobre els efectes que les obres projectades pogueren causar en les restes d’esta naturalesa, subscrit per un tècnic competent i a dur a terme les intervencions arqueolò-giques procedents. Les actuacions precises per a l’elaboració del dit estudi seran autoritzades per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, que establirà els criteris a què s’ha d’ajustar l’actuació, i se supervisaran per un arqueòleg designat per la pròpia Conselleria.Si en el transcurs de l’execució de qualsevol operació de desenvolu-pament es descobrira la presència de restes arqueològiques, els pro-motors/directors del projecte hauran d’informar immediatament les autoritats competents (Corporació Local, Conselleria de Cultura), els que hauran d’ordenar la immediata paralització de les obres d’acord amb les mesures de protecció que estableix la legislació vigent.Art. 89. Normes de protecció etnològica.S’inclouen en el Catàleg els béns patrimonials d’interès etnològic que són objecte de protecció, per mitjà de les fitxes individuals que inclouen les seues dades identificatives i descriptives i les condicions generals i particularitzades de protecció.

2014/30875

24 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETIN OFICIAL N.º 289 DE LA … · 2016. 9. 19. · 5-XII-2014 BUTLLETÍ...

Documents

Transcript of 24 BUTLLETÍ OFICIAL BOLETIN OFICIAL N.º 289 DE LA … · 2016. 9. 19. · 5-XII-2014 BUTLLETÍ...