21 La marieta Pepeta Recursos de la...

34 Unitat 1 35Unitat 1

2u n i t a t

El tauler de les lletres

• Quadern d’Expressió escrita (taller creatiu)• Ampliació. Fitxa 2 (escriptura creativa)

El barret i la baralla contacontes

La unitat comença amb la lectura La marieta Pepeta i el treball de com-prensió lectora. Continua amb la sec-ció d’Expressió oral en què treballarem estratègies per a presentar-se un ma-teix de manera oral, així com també vocabulari relacionat amb les parts del cos. Després, introduirem la lectura i l’escriptura de les lletres p, m, s i t. A continuació es treballa la norma de la majúscula inicial en els noms propisde persones, animals i llocs. En la sec-ció M’agrada llegir s’oferix una poesiaper a escoltar i recitar que reforça el vocabulari temàtic del cos i la com-prensió lectora. Per últim, s’oferixen activitats de repàs de tot el que s’ha vist. La unitat finalitza amb la proposta de creació del retrat d’un company per a regalar, una tasca amb la qual posa-ran en pràctica el que han aprés en les diferents seccions.

El fil conductor de la unitat és l’autoco-neixement i l’autoestima. L’objectiu és que els alumnes comprenguen la importància de conéixer-se i d’esti-mar-se un mateix.

Finalment, amb l’ajuda de Rasi es po-dran realitzar dinàmiques específiques per a celebrar a classe els aniversaris i altres festivitats.

Recursos de la unitat

Recursos per al mestreRecurs per al mestre en USBi www.smconectados.com

Recurs per a l’alumne en www.sabadigital.com

Material per a l’aula

Recursos digitals Altres recursos

Unitat 1: La marieta Pepeta

Material complementariPer a treballar de manera més autònoma els continguts de la unitat, els alumnes poden utilitzar el Quadern de treball. Hi trobaran un major aprofundiment en els continguts amb una incidència especial en la lectoescriptura, l’ortografia i la comprensió lectora.

• CD d’àudio. Pista 8

• Fitxer ortogràfic

• Ampliació. Fitxa 1 (escriptura pautada)• Quadern d’Expressió escrita (taller d’expressió)

Joc. Noms propis i comuns

Majúscula en noms propisEscriptura de paraules

Ortogra� a i Expressió escrita

• CD d’àudio. Pista 6• Aprén paraules.

Les parts del cos• CD de cançons.

Pista 2• Videoclip

d’expressió oral. Dis-me qui ets tu

• Diploma d’expressió oral

Làmina per a descriure persones. Som aixíPresentar-se i expressar gustosLes parts del cos

Expressió oral

• Animació a la lectura. Videoconte de La marieta Pepeta


Descobrix i llig. Comprensió lectora d’un fragment animat de La marieta Pepeta

Quadern d’Avaluació de comprensió lectora

• La colla de l’esquirol. Lectures gegants• Mascota Rasi• El barret i la baralla contacontes• El mural de la colla

La marieta Pepeta

Lectura i comprensió

2u n i t a t

1u n i t a t

La marieta Pepeta

Rúbriques d’avaluació disponibles en la webRúbrica de la tasca. Com has treballat?

• Reforç. Fitxa 1 (cal·ligrafia)• Quadern de Prevenció de dificultats

en lectoescriptura• Quadern d’Expressió escrita (còpia i dictat)

Joc. Les lletres p, m, s i t

• Poesies de les lletres

• Fitxa. El traç de les lletres


• El tauler de les lletres • Tires de l’abecedari

Les grafies:

P, pM, mS, sT, t

Lectoescriptura

CD d’àudio. Pista 9


La poesia

Literatura

• Reforç. Fitxa 2 (treballe amb la llengua)• Repàs• Avaluació unitat 1

AutoavaluacióRepàs

Tasca � nal: El retrat d’un company

Posa’t a prova

En La colla de l’esquirol. Lectures, els teus alumnes podran llegir en família la versió completa del conte de la unitat.


Programació d’aulaProgramació d’aula


OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES

1. Escoltar i comprendre un conte.

2. Reconéixer els personatges, els detalls i la seqüència d’un conte.

3. Identificar i traçar les consonants p, m, s i t en majúscula i minúscula, i associar-les als sons corresponents.

4. Llegir paraules i oracions amb les lletres estudiades.

5. Formar i escriure paraules i oracions amb les consonants p, m, s i t.

6. Aprendre la norma sobre l’escriptura de la majúscula inicial en els noms propis.

7. Llegir i comprendre un text poètic.

8. Desenvolupar habilitats per a expressar-se oralment.

9. Comprendre missatges escrits i fer les tasques que es demanen.

10. Treballar estratègies que permeten adquirir un domini adequat de la comprensió lectora.

11. Comprendre el missatge de la importància d’estimar-se un mateix.

Competència en comunicació lingüística (Objectius 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 i 10)

Competència digital (Objectius 1, 2 i 10)

Competència per a aprendre a aprendre (Objectius 1, 2, 3, 6, 7, 8, 10 i 11)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor(Objectius 4, 5, 8 i 10)

Consciència i expressions culturals (Objectius 1, 2 i 7)

CONTINGUTS CRITERIS D’AVALUACIÓ ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE DESCRIPTORS

Lectura d’un conte i iniciació a les con-vencions del codi escrit.

Ús d’estratègies per a la comprensió lectora: títol i iŀ lustracions.

Obtenció d’informació de manera guia-da per mitjà d’eines digitals en disposi-tius TIC.

1. Llegir en veu alta i comprendre la correspondència entre fonemes i gra-fies.

2. Interpretar un text narratiu a partir del títol i les iŀ lustracions, captar el sentit global del text i resumir-ne oralment el contingut.

3. Llegir en mitjans digitals per a obtin-dre informació sobre el conte.

1.1. Llig en veu alta un conte amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes.

2.1. Anticipa hipòtesis a partir del títol i les iŀ lustracions.

2.2. Dóna resposta a preguntes planteja-des sobre el text.

2.3. Exposa les seues conclusions perso-nals sobre el contingut del text.

3.1. Llig, en mitjans digitals i de manera reflexiva i dialogada, un conte.

(Competència en comunicació lingü-ística, Competència per a aprendre a aprendre, Competència digital)

• Llig i comprén textos breus amb les lletres estudiades. Pàg. 18 i 19, cò-mic.

• Respon correctament a les qüestions que s’hi plantegen. Pàg. 20, act. 1 i 2.

• Identifica els personatges, els detalls i la seqüència del text. Pàg. 18; pàg. 20, act. 1, 2 i 3.

• Arreplega informació correctament. Pàg. 20, act. 2; pàg. 21, act. 1 i 2.

• Explica de manera oral com se sent la protagonista del conte i per què. Pàg. 20, act. 3.

• Utilitza les TIC com a eina d’aprenen-tatge i autoavaluació. Act. Saba: Des-cobrix i llig, pàg. 20.

Ordre lògic dels textos orals descrip-tius.

Intervenció en situacions dirigides per a expressar l’opinió.

Comprensió de textos orals amb finali-tat didàctica.

Informació personal bàsica.

Expressió i producció de textos orals no literaris descriptius: descripcions senzilles de persones.

4. Participar en converses per a expres-sar els seus gustos i la seua opinió.

5. Captar el sentit global de textos orals descriptius.

6. Produir textos orals descriptius se-guint un ordre lògic i utilitzant un vocabulari adequat.

4.1. Participa en converses posant-se al lloc de l’altre i expressa la seua opi-nió.

5.1. Identifica el contingut dels textos orals descriptius.

6.1. En la producció de textos orals, trans-met les idees de manera completa i ordenada.

(Competència en comunicació lin-güística, Competències socials i cíviques, Sentit d’iniciativa i es-perit emprenedor, Competència per a aprendre a aprendre)

• Entén els missatges orals que rep. Pàg. 18, videoconte; pàg. 21, act. 1 i 2; pàg. 32, M’agrada llegir.

• S’expressa correctament per a donar la seua opinió. Pàg. 20, act. 3; pàg. 21, act. 4.

• Oferix la informació de manera orde-nada i amb coherència en presentar-se i parlar del que li agrada. Pàg. 21, act. 4.

• Descriu una altra persona. Pàg. 32, M’agrada llegir.

• Entén i utilitza vocabulari de les parts del cos. Pàg. 21, act. 1 i 3; pàg. 32, act. 1 i 2; pàg. 35, pas 2.


La reflexió gramatical i el reconeixe-ment de les consonants p, m, s i t.

Escriptura de paraules simples.

Regles bàsiques d’ortografia: les majúscules en els noms propis.

Ús de programes i aplicacions educatives per a la classificació de paraules.

7. Reconéixer, de manera guiada, les consonants p, m, s i t per a interpre-tar i escriure textos.

8. Reconéixer el concepte de paraula i escriure’n amb les lletres que coneix.

9. Saber que els noms propis s’escriuen amb majúscula.

10. Utilitzar eines informàtiques per a treballar el traç de les lletres p, m, s i t.

7.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lingü-ístic, la fonètica i la gramàtica de les consonants p, m, s i t.

8.1. Reconeix el concepte de paraula i utilitza estos coneixements per a escriure’n.

9.1. Aplica la regla d’ortografia sobre la majúscula inicial en els noms pro-pis.

10.1. Practica els continguts apresos amb jocs interactius.

(Competència en comunicació lingüística, Competència per a aprendre a aprendre, Compe-tència digital)

• Diferencia el so de les consonants p, m, s i t dins d’una paraula. Pàg. 22, act. 1; pàg. 24, act. 1; pàg. 26, act. 1; pàg. 28, act. 1.

• Reconeix les consonants p, m, s i t. Pàg. 22, act. 2; pàg. 24, act. 2; pàg. 26, act. 2; pàg. 27, act. 5; pàg. 28, act. 2; pàg. 29, act. 5.

• Traça les consonants p, m, s i t en ma-júscules i minúscules. Pàg. 23, act. 3 a 5; pàg. 25, act. 3 i 4; pàg. 27, act. 3 i 4; pàg. 29, act. 3 a 5.

• Escriu paraules amb estes consonants. Pàg. 23, act. 4 i 5; pàg. 25, act. 4; pàg. 27, act. 4; pàg. 29, act. 4 i 5.

• Unix lletres i síŀ labes per a formar pa-raules. Pàg. 30, act. 2; pàg. 31, act. 3.

• Separa paraules per a copiar oracions. Pàg. 20, act. 4; pàg. 33, act. 1.

• Fa els dictats correctament, utilitzant el que ha aprés. Pàg. 25, 31 i 33.

• Reconeix la majúscula en els noms pro-pis. Pàg. 30, act. 1 i 2; pàg. 33, act. 2.

• Posa en pràctica la norma ortogràfica que diu que els noms propis comencen per majúscula. Pàg. 31, act. 3 i 4; pàg. 33, act. 2; pàg. 34.

• Utilitza les TIC com a eina d’aprenentat-ge i autoavaluació. Act. Saba: Joc de les lletres, pàg. 23, 25, 27 i 29. Act. Saba: Noms propis i comuns, pàg. 31. Autoa-valuació, pàg. 33. Act. Saba.

Lectura d’una poesia.

Identificació, en textos orals i escrits, de la rima com a element distintiu dels poemes.

Elaboració de poemes senzills.

11. Llegir poemes i identificar la rima com a element característic d’un poema.

12. Elaborar poemes senzills.

11.1. Llig poemes i identifica la rima com un element distintiu del gè-nere poètic.

12.1. Elabora per escrit un poema senzill.

(Competència en comunicació lingüística, Consciència i ex-pressions culturals)

• Llig i identifica rimes senzilles en una poesia. Pàg. 32, poesia.

• Entén el text poètic. Pàg. 32, act. 1 i 2.

• Completa un poema senzill atenent-ne la rima. Pàg. 32, act. 2.

Valoració i atenció al propi cos: autoes-tima.

13. Identificar, localitzar i dibuixar les diferents parts del cos.

13.1. Identifica i localitza les principals parts del cos.

(Competència matemàtica i competències bàsiques en cièn-cia i tecnologia)

• Reconeix i accepta aspectes positius en ell mateix i les persones que l’en-volten. Posa’t a prova, pàg. 34; Tasca final, pàg. 35.

• Utilitza les TIC com a eina d’apre-nentatge i autoavaluació. Act. Saba: Rúbrica de la tasca, pàg. 35.

Programació d’aula


Orientacions metodològiques

1. Coneixements previs necessaris

Per a treballar esta unitat hi ha una sèrie de continguts que els alumnes hauran de conéixer, com ara:

Lectoescriptura. En esta unitat comença la lectura i l’escriptura de les consonants. Per això, hem d’assegurar-nos que els alumnes coneixen les vocals i que poden combinar-les amb les consonants per a formar paraules i oracions senzilles.

Aprenc la norma i escric. Per a assimilar la norma que diu que els noms propis s’escriuen amb majúscula inicial, és imprescin-dible que els alumnes coneguen la diferència de l’escriptura de les lletres majúscules i minúscules.

2. Previsió de di� cultats

En esta unitat els alumnes no només s’enfronten a continguts que són nous per a ells sinó també a qüestions relacionades amb el desenvolupament de les competències. En les pàgines de Lectoescriptura, podem trobar que els costa escriure en la direcció cor-recta i sense eixir-se de les pautes. Per això, és molt important que els animem a utilitzar els punts rojos com a guia. Podem recórrer també al Quadern d’atenció a la diversitat en les fitxes de Reforç o al Quadern de prevenció de dificultats en lectoescriptura.

3. Programes transversals

Aprenentatge cooperatiu Activitats de clima d’aula i de cohesió d’equips.

Aprendre a pensarDiari de pensar (pàgina 20, activitat 3 del llibre de l’alumne); Entrevista a la lletra m (a l’inici de la sessió, pàgina 24 del llibre de l’alumne; Pluja d’idees (suggeriment 10, pàgina 49 de la Guia essencial)

Educació en valorsEl tema de l’autoconeixement i l’autoestima és el fil conductor que es treballa en totes les seccions de la unitat, des del conte inicial fins al Posa’t a prova i la Tasca final, seccions en les quals este fil conductor es treballarà juntament amb un altre coneixement de la unitat: les parts del cos.

4. Programes especí� cs

Prevenció de dificultats en lectoescriptura

Quadern de Prevenció de dificultats en lectoescriptura (recurs per al mestre)

Competència lectora

Animació a la lectura

La marieta Pepeta (conte animat, recurs digital per al mestre)

CD d’àudio (rescurs per al mestre)

Descobrix i llig. Animació amb activitats (recurs digital per a l’alumne)


La marieta Pepeta (lectura inicial, pàg. 18)

La colla de l’esquirol. Lectures (recurs per a l’alumne, pàg. 8)

La colla de l’esquirol. Lectures gegants (recurs per al mestre)

Avaluació de comprensió lectora Text 1 del quadern d’Avaluació de comprensió lectora (recurs per al mestre)

Ortografia Taller d’ortografiaFitxer ortogràfic (recurs digital per al mestre)

Dictats locutats (CD d’àudio i recursos digitals per al mestre)

Inteŀ ligència emocionalEmoció Enveja (disgust) (La colla de l’esquirol. Lectures gegants, recurs per al mestre)

Gestió emocional Acceptació d’un mateix (activitat 3, pàg. 20 i Guia de treball manipulatiu, recursos del mestre)

5. Temporització suggerida

Per al desenvolupament de la unitat, es recomana la distribució del treball en dotze sessions, organitzades de la manera següent:

PÀGINES INICIALS CONTINGUTS PÀGINES FINALS

2 sessions 7 sessions 3 sessions

La proposta de sessions és orientativa. Cada mestre l’adaptarà segons les seues necessitats i la càrrega horària final assignada.

Tractament de les intel·ligències múltiples

Escolta comprensiva Llibre de l’alumne:• Activitats 1 i 2, pàg. 21

Guia essencial:• Suggeriment 1, pàg. 42

Lectura individualLlibre de l’alumne:• Activitat 1, pàg. 30

• Activitat 4, pàg. 31

Joc de simulacióGuia essencial:• Suggeriment 5, pàg. 52

Resolució d’endevinalles, enigmes…Llibre de l’alumne:• Activitat 4, pàg. 25

LINGÜISTICOVERBAL

INTEL·LIGÈNCIESMÚLTIPLES

Realització de seqüènciesLlibre de l’alumne: • Activitat 3, pàg. 23, 25, 27 i 29

Jocs de lògicaLlibre de l’alumne:• Activitat 4, pàg. 20



Activitats de classificació, comparació i seriació Llibre de l’alumne:• Activitat 5, pàg. 29

LOGICOMATEMÀTICA

Narració de contes i històries sonorsLlibre de l’alumne:• La marieta Pepeta, pàg. 18-19

• M’agrada llegir, pàg. 32

Escolta activa de concerts i obres musicals de diverses culturesGuia essencial: • Suggeriment 5, pàg. 43

Interpretació de cançonsGuia essencial:• Suggeriment 8, pàg. 41

• Suggeriment 7, pàg. 43

MUSICAL

Autoavaluació i exercicis de metacognicióLlibre de l’alumne:• Què he aprés?, pàg. 33

• Com has treballat?, pàg. 35

Guia essencial: • Suggeriment 7, pàg. 57

Autoconeixement i desenvolupament de l’autoestimaLlibre de l’alumne:• Activitat 3, pàg. 20


Pràctica de diverses estratègies d’aprenentatgeLlibre de l’alumne:• Activitat 2, pàg. 21

• Tasca final, pàg. 35

INTRAPERSONAL

Observació d’imatges relacionades amb la naturalesaLlibre de l’alumne:• Activitat 1, pàg. 20

NATURALISTA

Activitats de manipulació i experimentació amb els objectesLlibre de l’alumne• Tasca final, pàg. 35




CINETICOCORPORAL

Activitats d’expressió oral i escrita de les pròpies idees i emocionsLlibre de l’alumne:• Activitat 4, pàg. 21

Guia essencial:• Suggeriment 3, pàg. 42. Diari de pensar

Projectes creatius i d’investigació en grupGuia essencial:• Suggeriment 1, pàg. 46. Entrevista a la

lletra m

• Suggeriment 9, pàg. 49. Pluja d’idees

INTERPERSONAL

Producció d’obres plàstiques Llibre de l’alumne• Activitat 2, pàg. 20


Lectura i interpretació d’imatges Llibre de l’alumne• Activitat 4, pàg. 29


Activitats d’imaginació activa i visualitzacióGuia essencial: • Suggeriment 1, pàg. 50

VISUOESPACIAL


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors 1. 1. Llig en veu alta un conte amb la pronúncia,

l’entonació i el ritme correctes.

• Llig i comprén textos breus amb les lletres estudiades.

2. 1. Anticipa hipòtesis a partir del títol i les il-lustracions.

• Identifica els personatges, els detalls i la seqüència del text.

5. 1. Identifica el contingut dels textos orals.

• Entén els missatges orals que rep.

Per a començar… reprenem1. Preguntarem als alumnes sobre la colla de l’esquirol:

Nora, Irene, Aitor, Ismael, Abel i Rasi, que ja han cone-gut en la unitat anterior. Què fan estos amics en l’hora del pati? T’agradaria fer el mateix amb els teus amics?

2. Demanarem als alumnes que expliquen què pensen sobre la pregunta inicial de la unitat per tal de co-mençar a tractar el tema que serà el fil conductor: l’autoconeixement i l’autoestima. Podem enllaçar amb preguntes que els facen reflexionar sobre el seu aspecte i caràcter en positiu: Què és el que més t’agrada de com ets? Per què? Insistirem en el fet que no han de ser només qualitats físiques, sinó també del caràcter, habilitats, etc.

En el desenvolupament… 3. Observarem els dibuixos i comentarem amb els alum-

nes el que hi veuen. Podem cridar l’atenció sobre els animals que s’hi veuen. També els preguntarem sobre els personatges, per fer-los veure que n’hi ha de totes les edats: Tenen la mateixa edat tots els personatges

del conte? Com ho saps? Qui sembla el més vell? I el més jove? Per què?

4. Començarem el treball del text a partir del videoconte La marieta Pepeta perquè els alumnes tinguen un pri-mer contacte amb la història i els personatges.

Programa de competència lectoraVideoconte. La marieta Pepeta

5. Tornarem al còmic i comentarem en quin moment de la història que acaben de veure i escoltar es troben en cada vinyeta.

6. Preguntarem: Quin xiquet conta la història? Quin tipus d’història conta esta xiqueta? Utilitzarem el mural de la colla per a recordar-ho.

Treball manipulatiuMural de la colla. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

7. Podem comentar amb els alumnes els sorolls que han escoltat: el tramvia, les rialles, les diferents veus dels personatges que són xiquets i d’altres que són adults, etc. Podem escriure esta onomatopeia en la pissarra i llegir-la en veu alta: Ha ha ha! A quin soroll correspon?

8. Podem tornar a escoltar la cançó Marieta, vola, vola i, en el minut 3:04 de l’àudio, ajudarem els xiquets per-què l’aprenguen i la canten. Aprofitarem per a parlar de la importància de les marietes en l’agricultura i de com ajuden a combatre les plagues.

9. Practiquem junts. Organitzarem els alumnes en grups i escenificarem situacions semblants a les del conte perquè ells les resolguen: Un xiquet que ja no vol ser xiquet i decidix anar a viure a la selva amb les mones.

Per a acabar… 10. Utilitzarem La colla de l’esquirol. Lectures gegants

perquè treballen estratègies d’inteŀ ligència emocional i detecten els errors en la lectura equivocada. Parlarem també sobre les decisions que pren Pepeta: Per què se’n va anar de l’hortet? S’ho va passar bé fora de casa? Per què decidix tornar al seu lloc?

Programa de c. lectora i i. emocionalLa colla de l’esquirol. Lectures gegants. La marieta Pepeta

11. Finalment, repassarem les diferències d’edat entre els personatges del conte i els preguntarem a quins per-sonatges s’assemblen ells per edat.

Proposta d’activitats per a casa. Els podem proposar que lligen a casa amb els pares el conte de La marieta Pepeta en La colla de l’esquirol. Lectures.

Aprenentatge cooperatiuEn pàgines successives es proposaran algunes activi-tats amb estructures cooperatives diferents. Abans de començar a practicar-les, és imprescindible gene-rar un bon clima a l’aula i un sentiment de cohesió en els equips. Per a aconseguir-ho es recomana treballar algunes de les dinàmiques que es proposen en la guia d’Aprenentatge cooperatiu (pàgines 12-22).

Material per a la tasca � nal

Per a l’última sessió d’esta unitat, necessitarem una cartolina DIN A3 per a cada alumne.


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors 2. 1. Anticipa hipòtesis a partir del títol i les il-

lustracions.

• Identifica els personatges, els detalls i la seqüència del text.

2. 2. Dóna resposta a preguntes plantejades so-bre el text.

• Respon correctament a les qüestions que s’hi plantegen.

• Arreplega informació correctament.

2. 3. Exposa les seues conclusions personals so-bre el contingut del text.

• Explica de manera oral com se sent la pro-tagonista del conte i per què.

3. 1. Llig, en mitjans digitals i de manera refle-xiva i dialogada, un conte.

• Utilitza les TIC com a eina d’aprenentatge i autoavaluació.

4. 1. Participa en converses posant-se al lloc de l’altre i expressa la seua opinió.

• S’expressa correctament per a donar la seua opinió.

8. 1. Reconeix el concepte de paraula i utilitza estos coneixements per a escriure’n.

• Separa paraules per a copiar oracions.

Per a començar… reprenem1. CD Educació literària i Expressió oral, pista 05. Escol-

tarem amb atenció el conte complet en l’àudio abans de fer les preguntes de comprensió. 1

Programa de competència lectoraCD d’àudio. Pista 5Lectura i comprensió. La marieta PepetaQuadern d’Avaluació de comprensió lectora. Text 1

En el desenvolupament… 2. Per ampliar el treball sobre gestió emocional, se sugge-

rix fer l’activitat 3 amb Rasi. Explicarem la importància d’acceptar-nos tal com som i relacionar-ho amb la his-tòria de la marieta Pepeta.

Programa d’inteŀligència emocionalMascota Rasi. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Per a començar… ens situem1. Observarem la iŀ lustració i preguntarem als alumnes: Què

creus que fan els xiquets? De què parlen? Quines parts del cos dels xiquets coneixes?

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 6. Escolta-rem la conversa i comprovarem si s’adequa a les hipò-tesis fetes abans. Farem l’activitat 1. 2

En el desenvolupament… 3. En l’activitat 3, incidirem en les parts més difícils: les gal-

tes, les celles, les pestanyes, els llavis, etc. Podem ampli-ar vocabulari de les parts del cos amb Aprén paraules. Suggerim utiitzar la làmina Som així.

4. Farem en veu alta l’activitat 4 intentant que els alumnes utilitzen les estructures lingüístiques que han escoltat: em diuen, a mi m’agrada, a mi m’en canta.

Treball manipulatiuLàmina Som així per a practicar estratègies d’intercanvi lingüístic. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Aprendre a pensarL’activitat 3 es pot treballar amb l’estratègia de pensa-ment Diari de pensar. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

3. Aprofitarem l’activitat 2 per a parlar sobre els mitjans de transport: Heu vist alguna vegada un tramvia? Quan? Quins altres mitjans de transport coneixeu?

Per a acabar...4. Reflexionem. Utilitzarem el barret i la baralla perquè in-

venten contes en què algú acaba sent feliç de ser com és.

Treball manipulatiuBarret i baralla contacontes. Vegeu la Guia de treball manipulatiu per a treballar l’expressió oral i la creativitat.

Proposta d’activitats per a casa. Proposarem que conti-nuen el treball amb l’activitat Descobrix i llig (pàg. 20).

5. CD de cançons, pista 1. Escoltarem la cançó Dis-me qui ets tu, de Dani Miquel i la cantarem entre tots. Para-rem atenció a les estructures estudiades i a les parts del cos que s’hi esmenten: les mans, els dits, els peus i la panxa. Esta cançó també es pot treballar a partir del videoclip Dis-me qui ets tu. 3

Per a acabar...6. Practiquem junts. Dibuixarem la silueta d’un xiquet en

paper continu. Li dibuixarem la cara. La penjarem en la paret i recapitularem oralment entre tots el nom de to-tes les parts del cos que hem aprés.

7. CD de cançons, pista 14. Sobre la base musical de la cançó Dis-me qui ets tu, cada xiquet inventarà una es-trofa en què es presente i expresse els seus gustos.

4

8. Reflexionem. Farem veure als alumnes la importància de saber-se presentar i dir els gustos de cada u. Saben ara més coses sobre els seus companys? Quines? Te-nen els mateixos gustos que algun dels seus companys o companyes?

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 2. 2. Dóna resposta a preguntes plantejades so-

bre el text.

• Arreplega informació correctament.


• S’expressa correctament per a donar la seua opinió.

• Entén i utilitza vocabulari de les parts del cos.

5. 1. Identifica el contingut dels textos orals des-criptius.


6. 1. En la producció de textos orals, transmet les idees de manera completa i ordenada.

• Oferix la informació de manera ordenada i amb coherència en presentar-se i parlar del que li agrada.

1

2

3 4

2

NotEs

Es poden consultar les transcripcions dels àudios i les cançons d’esta secció en l’apèndix Transcripcions (pàg. 134-135).


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… repassem i ens activem1. Abans de començar a estudiar les consonants, seria con-

venient que repassàrem les vocals, que ens asseguràrem que les coneixen, les escriuen i les pronuncien bé. Les po-dem escriure en la pissarra i pronunciar en veu alta.

2. Presentarem la grafia p: escriurem en la pissarra p i P. Preguntarem si saben quina lletra és i com sona. Des-prés, els alumnes imitaran la direcció d’escriptura de la grafia, primer amb la mà en l’aire i després amb la mà sobre el cos. Podem mostrar esta lletra en les Tires de l’abecedari i repetir la dinàmica en cada lletra de la unitat.

3. Afegirem a la p totes les vocals i les llegirem en veu alta. A continuació, demanarem als alumnes que diguen pa-raules que comencen amb cada síŀ laba i les escriurem en la pissarra. Podem dir algun nom propi. Aprofitarem per a esmentar que s’escriuen amb majúscula inicial. Així introduirem de manera pràctica un dels continguts que veurem més endavant.

En el desenvolupament…4. Llegirem la frase de la capçalera i els farem veure la

relació que té amb el conte que hem escoltat en les sessions anteriors: esta marieta és la mateixa que la del conte.

5. Abans de començar la primera activitat, direm en veu alta el nom dels sis dibuixos. Fins i tot, si ho considerem necessari, els copiarem en la pissarra i remarcarem la lletra p d’un altre color. És important, en estes primeres unitats, que els donem sempre un model d’actuació perquè vegen com cal abordar una activitat.

6. Direm en veu alta esta llista de paraules i els demana-rem que s’alcen cada vegada que escolten una paraula amb p: cama, pestanya, orella, peu, pit, mà, colze.

7. En la resta d’activitats de la pàgina 23 els insistirem en la direccionalitat del traç, en el fet que han de prendre com a punt de partida els punts rojos i que han d’es-criure ajustant-se a la mida que marquen les pautes blaves. També els recordarem que la p minúscula va cap avall i la majúscula cap amunt. Els donarem la fitxa del traç de la lletra p, perquè vegen la direcció d’escrip-tura d’esta grafia i perquè la consulten sempre que ho necessiten. 1

8. Practiquem junts. Quan acabem esta pàgina, tots al-hora farem el traç de la lletra P i p en l’aire.

Per a acabar…9. Reflexionem. Demanarem als alumnes que copien les

paraules següents en el quadern: papà, Pepa, pala, Lupe, pou i pupa. Els farem veure que, amb esta lletra nova i les que ja saben, poden escriure moltes parau-les. Podem reforçar esta activitat utilitzant el Tauler de les lletres.

10. Per tal d’acabar d’una manera lúdica els podem ense-nyar este embarbussament fins que el memoritzen: Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu.

Proposta d’activitats per a casa. Podem demanar als alumnes que diguen este embarbussament a casa. A més, que pregunten als seus pares si ells en saben algun de pa-regut. També els podem proposar que en practiquen el traç amb el joc de la lletra p.

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 7. 1. Aplica els coneixements sobre els ele-

ments bàsics del sistema lingüístic, la fo-nètica i la gramàtica de les consonants p, m, s i t.

• Diferencia el so de la consonant p dins d’una paraula.

• Reconeix la consonant p.

• Traça la consonant p en majúscula i en mi-núscula.

• Escriu paraules amb esta consonant.

10. 1. Practica els continguts apresos amb jocs interactius.


Treball manipulatiuTauler de les lletres per a fixar processos de lectoescriptura. Tires de l’abecedari. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

2

1 NotEs


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors 7. 1. Aplica els coneixements sobre els ele-


• Diferencia el so de la consonant m dins d’una paraula.

• Reconeix la consonant m.

• Traça la consonant m en majúscula i en minúscula.


• Fa el dictat correctament, utilitzant el que ha aprés.



Per a començar… ens activem i repassem1. Per a presentar esta grafia, escriurem en la pissarra la lle-

tra m i M i els demanarem que ens diguen tot el que sa-ben sobre esta lletra.

Aprendre a pensarA l’inici de la sessió es pot treballar l’estratègia de pen-sament Entrevista. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

2. Els demanarem que imiten la direcció d’escriptura de la grafia amb la mà en l’aire i sobre el cos. És important que els alumnes acaben correctament la m minúscula per evitar possibles confusions futures amb la n. Afegirem a la m les diferents vocals i formarem síŀ labes directes i, després, les llegirem tots junts en veu alta.

3. A partir del personatge de la introducció, els demanarem que conten coses dels seus iaios: Què us agrada fer amb ells? Viuen en la mateixa localitat o en una altra? Els ve-ieu tots els dies? Quins altres familiars teniu a prop?

En el desenvolupament… 4. En l’activitat 1, abans de pintar els dibuixos, demanarem

que ens diguen els noms. Els escriurem en la pissarra i marcarem la lletra m d’un altre color. Contrastarem la paraula mona, en valencià, i mono, en castellà per fer vi-sible que són dues paraules molt semblants que no hem de confondre.

5. En la resta d’activitats de la pàgina 25 els recordarem la importància de la direccionalitat del traç, insistirem en el fet que han de pendre com a punt de partida els punts rojos i que han d’escriure ajustant-se a la mida que mar-quen les línies blaves. També els recordarem que la m, tant la minúscula com la majúscula, són dues muntanye-tes. Fins i tot, podem dibuixar un ideograma en la pissar-ra, és a dir, un dibuix de dues muntanyes sobre les que traçarem la lletra m i la M. Podem reforçar el traç de la lletra amb la fitxa o el joc de la lletra m. 1

6. Practiquem junts. Prepararem el dictat llegint les parau-

les que escriuran en veu alta. Com que és el seu primer dictat, el copiarem sencer en la pissarra i escriurem les majúscules amb un altre color. A continuació el llegirem

entre tots i els recordarem que les paraules d’una frase s’han de separar. Després l’esborrarem perquè el facen sense mirar.

7. CD Educació literària i expressió oral, pista 7. Tots els dic-tats del curs estan locutats dues vegades: una primera ràpida, amb l’oració o les oracions seguides, pensada perquè ens situem mentre escoltem, i una segona vega-da lenta, pensada perquè els alumnes tinguen temps de copiar-lo. Posarem l’àudio i els advertirem que en la pri-mera vegada no han de copiar, només escoltar. És la se-gona vegada quan han d’escriure recordant com l’han preparat. Podem repetir esta dinàmica en tots els dictats del curs.

Programa d’ortografiaDictat locutat. Pista 7.

Per a acabar… 8. Escriurem el dictat en la pissarra i els demanarem que

comproven si l’han escrit correctament. Després comen-tarem entre tots quins han sigut els errors més freqüents.

9. Utilitzarem el Tauler de les lletres per a treballar la m i la combinarem amb altres lletres per a formar paraules: mamà, Emili, meu, mima i Pamela.

10. Reflexionem. Quants aliments has aprés a escriure hui? Quin és el que més t’agrada?

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem als xiquets que busquen a casa tres paraules que continguen la lletra m per a compartir-les l’endemà a classe.

Treball manipulatiuTauler de les lletres per a fixar processos de lectoescrip-tura. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

2

1 NotEs


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic



• Diferencia el so de la consonant s dins d’una paraula.

• Reconeix la consonant s.

• Traça la consonant s en majúscula i en mi-núscula.




Per a començar… ens activem i imaginem1. Començarem la classe preguntant quines paraules

amb m han preparat a casa i les escriurem en la pissar-ra. N’aprofitarem alguna que tinga una s per a introdu-ir la nova grafia.

2. Presentarem la grafia: escriurem en la pissarra la lletra s i S. Preguntarem si saben com s’anomena i com sona. Els demanarem que imiten la direcció d’escriptura de la grafia amb la mà en l’aire i sobre el cos.

3. Afegirem a la s les diferents vocals i formarem síŀ labes directes per a llegir-les després tots junts en veu alta. A continuació demanarem als alumnes que diguen pa-raules amb cada síŀ laba. En cas d’eixir algun nom propi, preguntarem si recorden com s’escriuen. Demanarem a qui ho diga bé que ho repetisca en veu alta per a tots.

En el desenvolupament… 4. Llegirem la frase de la introducció Susi ol la sopa. Els

direm que miren el dibuix i els preguntarem com creuen que està la sopa: Freda o calenta? Per què? Bona o dolenta? Per què? Pel gest de la xiqueta hau-

rien de dir que la sopa fa molt bona olor i pel fum del dibuix haurien de dir també que crema. És important que els xiquets aprenguen a extraure la màxima infor-mació possible dels dibuixos i fotos per a treballar la lectura i la interpretació d’imatges.

5. En l’activitat 1, abans d’encerclar els dibuixos, torna-rem a escriure els noms en la pissarra i marcarem la lletra s d’un altre color. Podem aprofitar per a dibuixar una serp amb forma de S, perquè relacionen visual-ment la lletra i el nom de l’animal. Els farem veure que la S té dues corbes, que és una lletra molt divertida i que s’assembla a este animal.

6. En la resta d’activitats de la pàgina 27 els recordarem que repassen correctament. Els insistirem en la direc-cionalitat del traç, en el fet que han de prendre com a punt de partida els punts rojos i que han d’escriure bé ajustant-se a la mida que marquen les línies blaves. Posarem una atenció especial en la cueta que unix la s amb la lletra posterior. Podem reforçar el traç de la lle-tra amb la fitxa o amb el joc de la lletra s. 1

7. Podem practicar més paraules amb esta lletra amb la Po-

esia de la lletra s. 2

8. Practiquem junts. Podem aprofitar l’activitat 5 per a demanar a alguns xiquets que isquen a la pissarra a di-buixar els diferents elements. Podem aprofitar per a repassar el nom dels colors preguntant: De quin color és sempre un pésol? I el sol, de quin color és?

Per a acabar… 9. Aprofitant que és la primera unitat i que encara estan co-

neixent-se, els demanarem que pensen quins xiquets o quines xiquetes de la classe tenen la lletra s o S en el nom.

10. Reflexionem. Els demanarem que miren al seu voltant i que compten quants objectes hi ha que continguen la lletra s.

Aprendre a pensarEl suggeriment metodològic 10 es pot treballar amb l’estratègia de pensament Pluja d’idees. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

NotEs2

1

Proposta d’activitats per a casa. Els xiquets hauran de preguntar a casa el nom de dues persones de la seua fa-mília que tinguen la lletra s en el nom.

Treball manipulatiuTauler de les lletres per a fixar processos de lectoescrip-tura. Tires de l’abecedari. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic



• Diferencia el so de la consonant t dins d’una paraula.

• Reconeix la consonant t.

• Traça la consonant t en majúscula i en mi-núscula.




Per a començar… ens activem i imaginem1. Escriurem la lletra t i T i preguntarem als xiquets si saben

quina lletra és i com sona. Els preguntarem què els recor-da esta lletra. Estarem atents per si algun xiquet diu un objecte que puguem utilitzar, com ara el tobogan d’uns dibuixos animats, un pal de la llum o qualsevol altre detall que compartisquen entre si (millor si conté la lletra t). Aleshores podrem treballar la lletra jugant amb este ele-ment (inteŀ ligència visuoespacial).

2. Escriurem en la pissarra i al costat de la lletra t i T totes les vocals per a formar síŀ labes completes. Aleshores ens situarem davant dels alumnes i tots alhora hauran d’imitar la direcció d’escriptura de la grafia amb la mà en l’aire. Primer ho faran només amb la lletra t i des-prés amb la t i les vocals.

En el desenvolupament… 3. Encerclarem totes les lletres t que trobem en l’oració

de la introducció. Després observarem la imatge i els preguntarem qui és la marieta que apareix en el di-buix. Els preguntarem com se sentia en el conte i si

recorden com acaba: On penses que es troba la marieta, a l’hort o a casa de Mariona? Per què? Podem recuperar també ací el fil conductor de la unitat: l’auto coneixement i l’autoestima.

4. Abans de començar la primera activitat copiarem el nom de tots els elements en la pissarra i escriurem la lletra t d’un altre color. Els preguntarem quants d’estos ele-ments han vist ells en directe, quins són objectes, quins animals i quins vegetals.

5. En l’activitat 3 tornarem a insistir en la direccionalitat del traç de la t (tant la majúscula com la minúscula en este cas toquen la línia de dalt) i en els espais que demarquen les pautes blaves. Els donarem la fitxa del traç de la t perquè vegen la direcció de l’escriptura i la consulten sempre que ho necessiten. Per a treballar el traç de manera lúdica, també podem utilitzar el joc de la lletra t. 1

6. Practiquem junts. Una vegada acabada l’activitat 5 els preguntarem el nom de l’animal. Té una t? Penses que és un tauró feliç? Si no ho diuen els farem veure que riu i que, a més, té la panxa plena: Quines coses poden fer feliç un tauró? I a tu, què et fa feliç?

Per a acabar… 7. Per a reforçar processos perceptius o lingüístics de

l’aprenentatge de la lectoescriptura, se suggereix assig-nar a l’alumne que ho necessite una fitxa específica del quadern Prevenció de dificultats en lectoescriptura.

Programa de prevenció de dificultats en lectoescriptura

Fitxes fotocopiables del quadern Prevenció de dificul-tats en lectoescriptura.

8. Reflexionem. Copiarem l’oració La taula té tulipes en la pissarra i n’esborrarem totes les lletres t. Els pregunta-rem si ara entenen l’oració i reflexionarem sobre com és d’important una lletra per a entendre el que llegim.

9. Podem acabar la sessió amb la fitxa de Còpia i dictat del Quadern d’expressió escrita.

Proposta d’activitats per a casa. Els proposarem que conten

a casa que hui han treballat la lletra t i que, amb ajuda dels pares o els germans, posen una etiqueteta damunt de tots els objectes de casa que en tinguen.


Aprenentatge personalitzat(Tasques assignables en Sabadigital)

Per a comprendre i reforçar

Document. Fitxa 1. Caŀ ligrafia Activitats interactives

NotEs2

1


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors 1. 1. Llig amb la pronúncia, l’entonació i el ritme

correctes.

• Llig i comprén textos breus amb les lletres estudiades.

8. 1. Reconeix el concepte de paraula i utilitza estos coneixements per a escriure’n.

• Unix lletres i síŀlabes per a formar paraules.

9. 1. Aplica la regla d’ortografia sobre la majús-cula inicial en els noms propis.

• Reconeix la majúscula en els noms propis.

• Fa el dictat correctament, utilitzant el que ha aprés.

• Posa en pràctica la norma ortogràfica que diu que els noms propis comencen per majúscula.



Per a començar… descrivim i ens situem1. Observarem el dibuix de la introducció i preguntarem

quines coses de les que s’hi veuen hi ha també on ells viuen: Heu estat a Altea alguna vegada? Sabeu on es troba? Qui són els dos personatges que hi apareixen?

2. Ajudarem els alumnes a recordar la norma ortogràfica dient-los que, com que tots som importants, escriurem sempre els nostres noms en majúscula. D’esta manera, reforçarem el fil conductor de la unitat: l’autoconeixe-ment i l’autoestima.

En el desenvolupament… 3. Quan acabem de fer l’activitat 2 demanarem als alumnes

que diguen tots els noms de persona o lloc que coneguen i els escriurem en la pissarra. Marcarem d’un altre color la lletra majúscula d’estos noms.

4. Tot seguit farem dues columnes en la pissarra i els dema-narem que diguen el nom d’objectes i de persones que hi ha a la classe. Anirem classificant els noms en PROPIS i comuns. És important que insistim que els noms d’ob-jectes no s’escriuen en majúscula. Per treballar esta dife-

rència entre els noms propis i els comuns de manera lúdi-ca, podem utilitzar el joc noms propis i comuns.

5. Quan fem l’activitat 4, aprofitarem l’escena del dibuix per a recordar com ens hem de presentar quan conei-xem algú. Ens inventarem un nom i uns cognoms que escriurem en la pissarra (i en marcarem la majúscula inicial). Per parelles, els proposarem que facen jocs de simulació en què imaginen com es presentarien estes persones (inteŀ ligència lingüisticoverbal).

6. CD Educació literària i Expressió oral, pista 8. Posa-rem l’àudio del dictat. Mentre els xiquets escolten i, després copien és important que mantenim silenci a l’aula.

Programa d’ortografiaDictat locutat. Pista 8

7. Practiquem junts. Corregirem entre tots el dictat en la pissarra i posarem un èmfasi especial en les majúscu-

les dels noms. Podem reforçar l’escriptura dels noms propis amb el fitxer ortogràfic.

Per a acabar… 8. Reflexionem. Demanarem als alumnes que pensen to-

tes les ciutats i els pobles on han anat (on estiuegen, on han estat el cap de setmana, a quin poble o ciutat viuen…) i que pensen si estos noms haurien d’anar en majúscula o en minúscula. Escriurem diferents noms en la pissarra i els xiquets hauran d’eixir i dir si estos noms s’han d’escriure en majúscula o no.

Proposta d’activitats per a casa. Els proposarem que de-manen als pares o als germans majors que escriguen els seus noms ben grans en el quadern o en un full. Ells hau-ran de decorar la inicial en majúscula. També els podem proposar que facen la fitxa Taller d’expressió de la unitat 1 del quadern Expressió escrita.

NotEs

Treball manipulatiuTauler de les lletres per a fixar la norma ortogràfica. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.


Per a aprofundir

Document. Fitxa 1. Escriptura pau-tada Activitats interactives Activitat sobre nom propi i comú


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… ens activem1. Demanarem que miren la iŀ lustració i que diguen

quines parts del cos observen en les tres persones.

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 9. Escoltarem i alçarem la part del cos que s’escolta en cada vers.

1

Programa de competència lectoraCD d’àudio. Pista 9

En el desenvolupament… 3. Farem grups de 6 i els demanarem que reciten entre

tots la poesia, cada un, un vers.

4. Practiquem junts. Podem utilitzar el barret i la baralla contacontes per a crear una nova versió del poema amb un objecte i un personatge nou.

Treball manipulatiuBarret i baralla contacontes per a treballar l’expressió i la creativitat. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

Per a acabar… 5. Podem proposar que facen la fitxa del Taller creatiu de

la unitat 1 del quadern d’Expressió escrita.

6. Reflexionem. Podem preguntar quines lletres tenen en comú les paraules mamà i mà, i les paraules papà i peu. A partir d’això, reflexionarem sobre la importàn-cia que té en poesia que les paraules sonen bé.

Proposta d’activitats per a casa. Els podem demanar que busquen amb l’ajuda dels pares una poesia en els llibres que tenen a casa o a la biblioteca i que la porten a classe.


Per a aprofundir Document. Fitxa 2. Escriptura creativa

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1. 1. Identifica el contingut dels textos orals

descriptius.



• Descriu una altra persona.


11. 1. Llig poemes i identifica la rima com un ele-ment distintiu del gènere poètic.

• Llig i identifica rimes senzilles en una poesia.

• Entén el text poètic.

12. 1. Elabora per escrit un poema senzill.

• Completa un poema senzill atenent-ne la rima.

1

2

Per a començar… recordem1. Començarem la sessió llegint en veu alta els poemes que

els alumnes hagen recopilat a casa.

2. En la pàgina 33, recordarem breument el que vam estudi-ar en les primeres sessions mitjançant preguntes breus.

En el desenvolupament3. Abans de fer l’activitat 1, podem posar altres exemples

en la pissarra amb les paraules juntes perquè isquen a separar-les: Elsol, Elmeupoal. També podem treballar esta dinàmica amb el Tauler de les lletres.

Treball manipulatiuTauler de les lletres per a repassar els continguts de la uni-tat. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

4. Treball individual. Els demanarem que facen l’activitat 2 cada un i en silenci.

5. CD Educació literària i expressió oral, pista 10. Farem el dictat i, quan acaben, el repassarem parant una atenció

especial a la majúscula de Susi. 2

Per a acabar6. Preguntarem què han aprés en esta unitat i què els ha

agradat més i menys. Farem un dictat en el quadern per-què s’adonen de totes les paraules que saben escriure: Pau, pila, mà, Tomàs, Altea, meló, tema i peu.

Proposta d’activitats per a casa. Perquè comproven l’ad-quisició de conceptes es recomana fer l’Autoavaluació.



Document. Fitxa 2. Treballa la llengua

Per recordar Document. Repàs.

Per a avaluar Document. Avaluació. Unitat 1 Activitats interactives d’avaluació.

NotEs


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors 9. 1. Aplica la regla d’ortografia sobre la majús-

cula inicial en els noms propis.

• Posa en pràctica la norma ortogràfica que diu que els noms propis comencen per majúscula.



13. 1. Identifica i localitza les principals parts del cos.

• Reconeix i accepta aspectes positius en ell mateix i les persones que l’envolten.


Per a començar... ens preparem1. Començarem dient als alumnes que es miren els uns

als altres per veure com són i que pensen quines coses tenen semblants o diferents.

2. Els explicarem que ara farem una tasca que els ajudarà a conéixer millor els companys.

En el desenvolupament… 3. Farem la tasca, que està pensada per a repassar els con-

tinguts de la unitat i també per a desenvolupar diferents inteŀ ligències múltiples: cineticocorporal (manipulació i experimentació amb els objectes), intrapersonal (apli-cació dels coneixements apresos a l’aula) i interpersonal (relació amb els companys).

4. Observarem i supervisarem cada un dels passos de la tasca. Pararem una atenció especial a l’hora de dibuixar i de pintar.

Per a acabar… 5. Quan estiga el dibuix acabat, se’l mostraran els uns als

altres.

6. Reflexionem. Deixarem que els alumnes expliquen què els ha semblat l’activitat i si han gaudit fent-la.

7. Demanarem als alumnes que facen l’autoavaluació de la tasca amb la rúbrica Com has treballat?, en què treballa-ran l’autoavaluació de l’activitat i els exercicis de meta-cognició (inteŀ ligència intrapersonal).

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem als alumnes que s’emporten el dibuix que els han regalat a casa, que l’ensenyen a la família i que conten qui l’ha fet i com és este company.

Per a començar... observem1. Observarem la iŀ lustració i preguntarem als alum-

nes: Què fa el xiquet? Per què es mira a l’espill? Com es diu?

2. Després llegirem el text inicial en veu alta i pregun-tarem si han intentat alguna vegada fer el mateix que el xiquet, dibuixar-se davant d’un espill.

En el desenvolupament… 3. Farem la primera activitat. Podem portar a classe un

espill o demanar-los que porten una fotografia perquè es miren i els resulte més fàcil fer el dibuix. Observa-rem la seua destresa a l’hora de dibuixar (inteŀ ligència visuoespacial).

4. Per a fer la segona activitat els donarem algunes idees perquè troben la característica: el color dels ulls, el co-lor dels cabells, el to de veu, el bon humor, l’amabili-tat… A més, insistirem en el fet que pot ser qualsevol familiar: els pares, els germans, els cosins. Intentarem focalitzar-ho en característiques positives i no només físiques.

5. Per a posar en comú l’última activitat d’esta pàgina podem demanar-los que representen esta caracterís-tica comuna sense paraules, només amb gestos (inteŀ li gència cineticocorporal).

6. Practiquem junts. Els podem proposar que repetis-quen la primera activitat per parelles. L’un aguanta l’espill i l’altre es dibuixa i, després, al contrari.

Per a acabar… 7. Reflexionem. Tornarem a tractar el valor de l’auto-

coneixement i l’autoestima per a preguntar-los què han aprés sobre ells mateixos fent estes activitats: Has descobert algun aspecte de tu mateix que no sabies? I dels pareguts que tens amb la teua família?

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem que ense-nyen a casa el dibuix que han fet i que comenten amb la família la característica que han triat en la segona acti-vitat.

Estàndards d’aprenentatge i descriptors

3. 1. Usa les paraules noves en interaccions orals.


12. 1. Justifica les seues actuacions sobre la base de valors personals com la dignitat, la lli-bertat, l’autoestima, la seguretat en un mateix i la capacitat d’enfrontar-se als problemes.

• Reconeix i accepta aspectes positius en ell mateix i les persones que l’envolten.



2u n i t a t

Recursos de la unitat

Recursos per al mestreRecurs per al mestre en USBi www.smconectados.com

Recurs per a l’alumne en www.sabadigital.com

Material per a l’aula

Recursos digitals Altres recursos

Unitat 2: La gata blanca

Material complementariPer a treballar de manera més autònoma els continguts de la unitat, els alumnes poden utilitzar el Quadern de treball. Hi trobaran un major aprofundiment en els continguts amb una incidència especial en la lectoescriptura, l’ortografia i la comprensió lectora.


• Fitxer ortogràficJoc. La majúscula i el punt final

Majúscula inicial i punt finalEscriptura d’oracions

Ortogra� a i Expressió escrita


• Aprén paraules. El carrer

• CD de cançons. Pista 2

• Videoclip d’expressió oral. El meu poble

• Diploma d’expressió oral

Descriure un llocEl carrer

Expressió oral

• Animació a la lectura. Videoconte de La gata blanca


Descobrix i llig. Comprensió lectora d’un fragment animat de La gata blanca

Quadern d’Avaluació de comprensió lectora

• La colla de l’esquirol. Lectures gegants• El barret i la baralla contacontes• Mascota Rasi• El mural de la colla

La gata blanca


2u n i t a t

2u n i t a t

La gata blanca

Joc. Les lletres d, n, f, b i v

• Poesies de les lletres.

• Fitxa. El traç de les lletres



CD d’àudio. Pista 16Repàs

Rúbrica de la tasca. Com has treballat?

Autoavaluació

• Repàs • Ampliació. Fitxa 1 (escriptura pautada)• Quadern d’Expressió escrita (taller d’expressió)

Rúbriques d’avaluació disponibles en la web

• Reforç. Fitxa 1 (cal·ligrafia)• Quadern de Prevenció de dificultats en

lectoescriptura• Quadern d’Expressió escrita (còpia i dictat)

• El tauler de les lletres • Tires de l’abecedari

• Quadern d’Expressió escrita (taller creatiu, poesia)

• Ampliació. Fitxa 2 (escriptura creativa)

• Reforç. Fitxa 2 (treballa amb la llengua)• Repàs• Avaluació unitat 2• Avaluació unitats 1-2

Posa’t a prova

L’endevinalla

Literatura

Les grafies:D, dN, nF, fB, bV, v

Lectoescriptura

La unitat comença amb la lectura La gata blanca i el treball de comprensió lectora. Continua amb la secció d’Ex-pressió oral en què treballarem estra-tègies per a descriure un lloc de ma-nera oral, així com també vocabulari relacionat amb el carrer. Després, in-troduirem la lectura i l’escriptura de les lletres d, n, f, b i v. A continuació es treballa la norma ortogràfica que diu que les oracions comencen amb majúscula i acaben en punt. En la secció M’agrada llegir es treballen al-gunes endevinalles, tant lingüísti-ques com visuals. Per últim, s’oferi-xen activitats de repàs de tot el que s’ha vist. La unitat finalitza amb l’or-ganització d’un circuit per a experi-mentar com viuen les persones que no s’hi poden veure.

El fil conductor de la unitat és po-sar-se al lloc dels altres. L’objectiu és que els alumnes comprenguen la im-portància de posar-se al lloc de perso-nes que tenen alguna dificultat pel que fa a les percepcions visual, auditi-va, etc., i la necessitat d’afavorir la no-discriminació.

En La colla de l’esquirol. Lectures, els teus alumnes podran llegir en família la versió completa del conte de la unitat.


El barret i la baralla contacontes




OBJECTIUS D’UNITAT COMPETÈNCIES

1. Escoltar i comprendre un conte.

2. Reconéixer els personatges, els detalls i la seqüència d’un conte.

3. Escoltar i comprendre la informació que rep.

4. Desenvolupar habilitats per a expressar-se oralment.

5. Reconéixer i traçar les consonants d, n, f, b i v en majúscula i minúscula, i associar-les al so corresponent.

6. Llegir paraules i oracions amb les lletres que coneix (interpretar signes abstractes).

7. Formar i escriure paraules i oracions amb les consonants d, n, f, b i v.

8. Aprendre la norma sobre el punt final i la majúscula inicial.

9. Llegir, comprendre i resoldre endevinalles.

10. Jugar amb el llenguatge.

11. Conéixer la importància i practicar l’empatia i la confiança en els altres.

Competència en comunicació lingüística(Objectius 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11)

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia(Objectius 6 i 9)

Competència digital(Objectius 1, 2 i 3)

Competència per a aprendre a aprendre(Objectius 6, 7 i 8)

Competències socials i cíviques(Objectius 4 i 11)

Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor(Objectiu 11)

Consciència i expressions culturals(Objectius 9 i 10)


Lectura de contes i iniciació a les con-vencions del codi escrit.

Ús d’estratègies per a la comprensió lectora: títol i i� lustracions.

Obtenció d’informació de manera guia-da per mitjà d’eines digitals en disposi-tius TIC.

1. Llegir en veu alta i comprendre la cor-respondència entre fonemes i grafies.

2. Interpretar un text narratiu a partir del títol i les iŀ lustracions, captar el sentit global del text i resumir-ne oralment el contingut.

3. Llegir en mitjans digitals per a obtin-dre informació sobre el conte.

1.1. Llig en veu alta i amb la pronúncia, l’entonació i el ritme correctes.

2.1. Anticipa hipòtesis a partir del títol i les iŀ lustracions.

2.2. Dóna resposta a preguntes planteja-des sobre el text.

2.3. Exposa les seues conclusions perso-nals sobre el contingut del text.

3.1. Llig, en mitjans digitals i de manera reflexiva i dialogada, un conte.


• Llig un text breu amb les lletres estu-diades. Pàg. 36 i 37.

• Reconeix els personatges i la seqüèn-cia del conte. Pàg. 38, act. 1 i 2.

• Es posa al lloc de la protagonista i reflexiona sobre les capacitats que té. Pàg. 38, act. 3.

• Recorda el nom de la protagonista. Pàg. 38, act. 4.

• Utilitza les TIC com a eina d’aprenen-tatge i autoavaluació. Act. Saba: Des-cobrix i llig, pàg. 38.

Comprensió de textos orals amb finali-tat didàctica: el conte.

Intervenció en situacions dirigides per a expressar l’opinió.

Ordre lògic dels textos orals descrip-tius de llocs.

Expressió i producció de textos orals no literaris descriptius: descripcions de llocs.

4. Captar el sentit global de textos orals descriptius sobre llocs.

5. Participar en converses per a expres-sar els seus gustos i la seua opinió.

6. Produir textos orals descriptius de llocs, a partir d’un model, seguint un ordre lògic i utilitzant un vocabulari adequat.

4.1. Identifica el contingut dels textos orals descriptius.

5.1. Participa en converses per a ex-pressar els seus gustos i la seua opinió.

6.1. En la producció de textos orals des-criptius, transmet les idees d’una manera completa i ordenada.

(Comunicació lingüística, Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, Competències socials i cíviques)

• Entén els missatges orals que rep. Pàg. 36, videoconte; Pàg. 39, act. 1 i 2.

• Capta correctament la informació de missatges orals. Pàg. 39, act. 1 i 2.

• Entén i utilitza vocabulari relacionat amb els elements del carrer. Pàg. 39, act. 3.

• Sap descriure un lloc de manera oral. Pàg. 39, act. 4.

• Participa activament en la conversa que s’hi planteja. Pàg. 39, act. 4.


La reflexió gramatical i el reconeixe-ment de les consonants d, n, f, b i v.

Escriptura d’oracions simples.

Regles bàsiques d’ortografia: majúscula inicial i punt final.

Ús de programes i aplicacions educati-ves per a la classificació de paraules.

7. Reconéixer, de manera guiada, les consonants d, n, f, b i v per a inter-pretar i escriure textos.

8. Reconéixer el concepte d’oració i es-criure’n amb les lletres que coneix.

9. Saber que les oracions comencen amb majúscula i acaben amb punt.

10. Utilitzar eines informàtiques per a treballar el traç de les lletres d, n, f, b i v.

7.1. Aplica els coneixements sobre els elements bàsics del sistema lin-güístic, la fonètica i la gramàtica de les consonants d, n, f, b i v.

8.1. Reconeix el concepte d’oració i utilitza estos coneixements per a escriure’n.

9.1. Aplica la regla d’ortografia sobre la majúscula a l’inici d’una oració i el punt final.

10.1. Practica els continguts apresos amb jocs interactius.


• Diferencia el so de les consonants d, n, f, b i v dins d’una paraula. Pàg. 40, act. 1; pàg. 42, act. 1; pàg. 44, act. 1.

• Reconeix les consonants d, n, f, b i v. Pàg. 40, act. 2; pàg. 42, act. 2; pàg. 44, act. 2; pàg. 46, act. 2.

• Traça les consonants d, n, f, b i v en majúscules i minúscules. Pàg. 41, act. 3; pàg. 43, act. 3; pàg. 45, act. 3; pàg. 46, act. 1; pàg. 47, act. 1.

• Escriu paraules i oracions amb estes consonants. Pàg. 41, act. 4; pàg. 43, act. 4 i 5; pàg. 45, act. 4 i 5; pàg. 46, act. 2; pàg. 47, act. 2; pàg. 48, act. 2 i 3; pàg. 49, act. 4; pàg. 51, act. 1 i 2.

• Reconeix la majúscula inicial i el punt final en oracions que llig. Pàg. 48, act. 1; pàg. 49, act. 4.

• Recorda i posa en pràctica la norma or-togràfica que diu que s’escriu majúscula al començament d’oració i punt al final. Pàg. 48, act. 2 i 3; pàg. 49, act. 4; pàg. 51, act. 2.

• Fa el dictat correctament utilitzant el que ha aprés. Pàg. 41, 49 i 51.

• Utilitza les TIC com a eina d’aprenentat-ge i autoavaluació. Act. Saba: Joc de les lletres, pàg. 41, 43, 45 i 47. Act. Saba: Autoavaluació, pàg. 51.

Escolta activa i lectura dialògica d’en-devinalles.

11. Seleccionar la informació sobre l’en-torn més pròxim (el carrer) a través de la lectura i la resolució d’endevi-nalles.

11.1. Selecciona informació sobre el car-rer per a la resolució d’endevina-lles.

(Competència en comunicació lin-güística, Consciència i expressions culturals)

• Llig, entén i resol endevinalles. Pàg. 50, act. 1, 2 i 3.

Jocs d’autoconeixement: posar-se al lloc dels altres.

12. Reconéixer i expressar les emocions i els sentiments a través del joc.

12.1. Reconeix i expressa les emocions i els sentiments que podria sentir una altra persona.

(Sentit d’iniciativa i esperit empre-nedor, Competència digital)

• Distingix els companys que es com-porten amb empatia dels que no. Pàg. 52, Posa’t a prova.

• Participa muntant el circuit necessari amb taules a classe. Pàg. 53, Tasca final.

• Reconeix com és d’important posar-se al lloc dels altres i confiar-hi. Pàg. 53, Tasca final.

• Utilitza les TIC com a eina d’apre-nentatge i autoavaluació. Act. Saba: Rúbrica de la tasca, pàg. 53.



Orientacions metodològiques

1. Coneixements previs necessaris

Per a treballar esta unitat hi ha una sèrie de continguts que els alumnes hauran de conéixer, com ara:

Lectoescriptura. Per a poder llegir i escriure totes les paraules d’esta unitat, hem d’assegurar-nos que coneixen les consonants estudiades en la unitat anterior.

Aprenc la norma i escric. Per a assimilar la norma que diu que les oracions comencen amb majúscula inicial i acaben en punt és imprescindible que els alumnes reconeguen la diferència de l’escriptura de les lletres majúscules i minúscules i també com és un punt.

2. Previsió de di� cultats

Començar les oracions en majúscules i acabar-les en punt serà un dels continguts més difícils d’assimilar en esta unitat. Per a ajudar els alumnes podem escriure una oració en la pissarra amb majúscula i amb punt ressaltats i deixar-la escrita durant tota la unitat.

3. Programes transversals

Aprenentatge cooperatiu 1–2–4 (activitat 1, pàgina 42 del Llibre de l’alumne)

Aprendre a pensarConseqüències i resultats (activitat 3, pàgina 38 del llibre de l’alumne); Pluja d’idees (activitat 3, pàgina 39 del llibre de l’alumne); Diari de pensar (pas 4 de la Tasca final, pàgina 53 del llibre de l’alumne)

Educació en valorsEl tema de l’empatia i la importància de posar-se al lloc dels altres es treballa en totes les seccions de la unitat, des del conte fins al Posa’t a prova i la Tasca final, seccions en les quals este fil conductor es treballarà juntament amb altres coneixements de la unitat: la importància de valorar i respectar les diferències.

4. Programes especí� cs

Prevenció de dificultats en lectoescriptura

Quadern de prevenció de dificultats en lectoescriptura (recurs per al mestre)

Competència lectora

Animació a la lectura

La gata blanca (videoconte, recurs digital per al mestre)

CD d’àudio (recurs per al mestre)

Descobrix i llig. Animació amb activitats (recurs digital per a l’alumne)


La gata blanca (lectura inicial, pàg. 18)

La colla de l’esquirol. Lectures (recurs per a l’alumne, pàg. 12)

La colla de l’esquirol. Lectures gegants (recurs per al mestre)

Avaluació de comprensió lectora Text 2 del quadern d’Avaluació de comprensió lectora (recurs per al mestre)

Ortografia Taller d’ortografiaFitxer ortogràfic (recurs digital per al mestre)

Dictats locutats (CD d’àudio i recursos digitals per al mestre)

Inte� ligència emocionalEmoció Vergonya (La colla de l’esquirol. Lectures gegants, recurs per al mestre)

Gestió emocional Pensament positiu (act. 3, pàg. 38 i Guia de treball manipulatiu, recurs per al mestre)

5. Temporització suggerida

Per al desenvolupament de la unitat, es recomana la distribució del treball en dotze sessions, organitzades de la manera següent:

PÀGINES INICIALS CONTINGUTS PÀGINES FINALS

2 sessions 7 sessions 3 sessions

La proposta de sessions és orientativa. L’adaptarem segons les nostres necessitats i la càrrega horària final assignada.

Tractament de les intel·ligències múltiples

Escolta comprensiva Llibre de l’alumne:• Activitat 1 i 2, pàg. 39

Guia essencial• Suggeriment 2, pàg. 66

Adquisició i ús de vocabulari nouLlibre de l’alumne:• Activitat 1 i 3, pàg. 39

Resolució d’endevinalles, enigmes…Llibre de l’alumne:• Activitat 1, 2 i 3, pàg. 50

Guia essencial• Suggeriment 5, pàg. 78

Concurs d’oratòriaGuia essencial• Suggeriment 1, pàg. 79

DebatLlibre de l’alumne:• Tasca final, pàg. 53

LINGÜISTICOVERBAL

Ús de numeració en activitats de la vida quotidianaLlibre de l’alumne: • Activitat 2, pàg. 38

Realització de seqüènciesLlibre de l’alumne:• Activitat 3, pàg. 41, 43, 45

• Activitat 1, pàg. 46, 47

Desxiframent i ús de codis simbòlicsLlibre de l’alumne:• Posa’t a prova, pàg. 52

Guia essencial:• Suggeriments 4 i 5, pàg. 80

LOGICOMATEMÀTICA

Narració de contes i històries sonorsLlibre de l’alumne:• La gata blanca, pàg. 36-37

• M’agrada llegir, pàg. 50

Escolta activa de concerts i obres musicals de diverses culturesGuia essencial: • Suggeriment 6, pàg. 67

Interpretació de cançonsGuia essencial:• Suggeriment 6, pàg. 67

MUSICAL

Autoavaluació i exercicis de metacognicióLlibre de l’alumne:• Suggeriment 6, pàg. 81

Reflexió sobre els propis pensamentsLlibre de l’alumne:• Tasca final, pàg. 53

INTRAPERSONAL

Observació d’imatges relacionades amb la naturalesaLlibre de l’alumne:• Activitats 1 i 2, pàg. 38

• Activitats 1 i 2, pàg. 44

Simulació de fenòmens naturalsGuia essencial:• Suggeriment 1, pàg. 72

NATURALISTA

Ús del cos per a fer agrupacions, classificacions i comparacionsGuia essencial:• Suggeriment 8, pàg. 70

Comprensió i ús del llenguatge no verbal Llibre de l’alumne• Posa’t a prova, pàg. 52


Pràctica d’activitats esportives individuals i coŀlectivesLlibre de l’alumne• Posa’t a prova, pàg. 53


CINETICOCORPORAL

Identificació de sentiments aliens Guia essencial: • Suggeriment 1, pàg. 64

Pràctiques de conductes assertivesGuia essencial: • Suggeriment 9, pàg. 65

Pràctiques d’empatiaLlibre de l’alumne:• Tasca final, pàg. 53

INTERPERSONAL

Producció d’obres plàstiques Llibre de l’alumne• Activitat 3, pàg. 50

Jocs de percepció i discriminació d’imatges Llibre de l’alumne• Activitat 2, pàgina 50

VISUOESPACIAL

INTEL·LIGÈNCIESMÚLTIPLES


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors 1. 1. Llig en veu alta i amb la pronúncia, l’ento-

nació i el ritme correctes.

• Llig un text breu amb les lletres estudia-des.

4. 1. Identifica el contingut dels textos orals descriptius.


Per a començar… dialoguem i ens activem1. Intentarem que els xiquets reflexionen al voltant del pro-

blema que té Irene (li han posat unes ulleres grosses). Si hi ha algun company a classe que porte ulleres, aprofita-rem per a preguntar-li per a què li servixen. Insistirem en el fet que dur ulleres no ens ha de fer sentir diferents. Les ulleres són un objecte que ens fa la vida més fàcil.

2. Observarem tots junts les vinyetes del conte que Is-mael conta per animar Irene i plantejarem hipòtesis: Què penses que ocorre? Què tenen en comú Irene i la protagonista?

Treball manipulatiuMural de la colla. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

En el desenvolupament… 3. Començarem el treball del conte a partir del videoconte

La gata blanca perquè els alumnes tinguen un primer contacte amb la història.

Programa de competència lectoraVideoconte. La gata blanca

4. Comprovarem si alguna de les hipòtesis plantejades abans pels alumnes s’acomplix o no. Quins detalls els han ajudat a saber el que anava a passar? Quins altres els han despistat?

5. Farem algunes preguntes de comprensió general: Quin xiquet s’ha posat el barret? Què li passa a la xiqueta del conte? Què es troba? On? És un animal domèstic o sal-vatge? Podem aprofitar per a diferenciar els dos grups d’animals i enumerar-ne uns quants de cada tipus. Tens algun animal de companyia a casa? Com és?

6. Tornarem a les vinyetes del llibre i comentarem en quin moment de la història que acaben de veure i d’escoltar es troben en cada vinyeta. Llegirem tots junts les bafa-rades.

7. Practiquem junts. Iniciarem un debat en el qual hauran d’explicar què farien si no pogueren veure-hi. Com us desplaçaríeu? I si no poguéreu sentir-hi? Quines dificul-

tats penseu que tindríeu? D’esta manera comencem a treballar el fil conductor de la unitat: posar-se al lloc dels altres.

Per a acabar… 8. Utilitzarem La colla de l’esquirol. Lectures gegants per-

què els alumnes treballen estratègies d’inteŀligència emocional i detecten errors en la lectura equivocada.

Programa d’i. emocional i de c. lectoraLa colla de l’esquirol. Lectures gegants. La gata blancaMascota Rasi. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

9. Per acabar esta sessió treballarem l’emoció de la vergo-nya i com la podem gestionar gràcies al pensament posi-tiu, com fa la protagonista del conte, que pot solucionar el problema de no veure-hi correctament simplement amb l’ús d’unes simples ulleres. Així pot conéixer Blan-ca, cuidar-la i fer-la feliç.

Material per a la tasca � nal

Necessitarem uns quants mocadors de tela per ta-par els ulls dels xiquets en la tasca final. L’ideal se-ria tindre tants mocadors com la meitat d’alumnes que tenim a classe.

Proposta d’activitats per a casa. Els podem proposar que lligen a casa amb els pares el conte de La gata blanca en La colla de l’esquirol. Lectures.

67Unitat 2

Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s

66 Unitat 2

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 2. 1. Anticipa hipòtesis a partir del títol i les il-

lustracions.

• Reconeix els personatges i la seqüència del conte.

2. 2. Dóna resposta a preguntes plantejades so-bre el text.

• Recorda el nom de la protagonista.

2. 3. Exposa les seues conclusions personals so-bre el contingut del text.

• Es posa al lloc de la protagonista i reflexio-na sobre les capacitats que té.

3. 1. Llig, en mitjans digitals i de manera refle-xiva i dialogada, un conte.


Per a començar… recordem i ens situem1. Parlarem sobre el conte de la sessió anterior: Quina gateta

de totes apareix en la lectura? Com era? Què li passava?

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 11. Escolta-rem amb atenció el conte complet. 1

Programa de competència lectoraCD d’àudio. Pista 11Lectura i comprensió. La gata blancaQuadern d’Avaluació de comprensió lectora. Text 2

En el desenvolupament… 3. Aprofitarem l’activitat 2 per a parlar sobre altres ani-

mals: Quin és el teu animal preferit? Per què? N’has vist un alguna vegada? Quan?

4. Al fil de l’activitat 3 explicarem que les persones cegues aprenen a llegir amb el sistema Braille. Seria interessant portar un exemplar d’un llibre escrit en Braille.

Per a començar… imaginem i escoltem1. Observarem la iŀ lustració i preguntarem als alumnes:

Què creieu que diu l’home a la xiqueta? Què penseu que està assenyalant?

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 12. Escol-tarem la conversa entre el pare i la filla i comprovarem si s’adequa a les hipòtesis fetes abans. 2

En el desenvolupament… 3. Observant el dibuix demanarem que diguen tots els ele-

ments i llocs que siguen capaços de recordar. Podem am-pliar el vocabulari sobre el carrer amb Aprén paraules.

4. L’activitat 3 la farem en grup: a més del nom i la utilitat de cada objecte, direm on podem trobar-los.

Aprendre a pensarL’activitat 3 es pot treballar amb l’estratègia de pensa-ment Pluja d’idees. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Aprendre a pensarL’activitat 3 es pot treballar amb l’estratègia de pensa-ment Conseqüències i resultats. Vegeu la guia d’Apren-dre a pensar.

Per a acabar…5. Inventarem un final alternatiu per al conte d’Ismael.

Treball manipulatiuBarret i baralla contacontes. Vegeu la Guia de treball ma-nipulatiu.

6. Reflexionem. Parlarem de diferents instruments (audí-fons, cadires de rodes, pròtesis…) que ajuden moltes persones a tindre una vida més fàcil.

Proposta d’activitats per a casa. Proposarem que continuen el treball sobre el conte amb Descobrix i llig.

5. Una vegada acabada l’activitat 5 podem repartir els di-plomes perquè els alumnes puguen arxivar-lo en el seu portfolio (dossier d’aprenentatge) d’expressió oral.

6. CD de cançons, pista 2. Escoltarem la cançó El meu po-ble, de Dani Miquel i la cantarem entre tots. Pararem atenció a les estructures estudiades i al vocabulari del carrer: font, tobogan, vorera, avinguda, bancs, campa-nar… També es pot treballar a partir del videoclip. 3

7. Practiquem junts. Dibuixarem en un tros de paper con-tinu un plànol de la localitat o d’un barri on situem els llocs que més ens agraden i els edificis principals (am-bulatori, escola…). Cada un pensarà en un lloc i anirà descrivint-lo fins que els seus companys sàpien quin és. Per acabar, podem buscar en Google Maps els diferents llocs o edificis que han dit entre tots.

Per a acabar…8. Reflexionem. Proposarem als alumnes que inventen

un lloc per al seu poble o barri on només puguen anar xiquets: On estarà situat este lloc? Què tindrà? Quins elements hi posarien? Quins no?

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 4. 1. Identifica el contingut dels textos orals des-

criptius.


• Capta correctament la informació de mis-satges orals.


• Participa activament en la conversa que s’hi planteja per a expressar la seua opinió.

6. 1. En la producció de textos orals descriptius, transmet les idees d’una manera completa i ordenada.

• Sap descriure un lloc de manera oral se-guint un model.

• Entén i utilitza vocabulari relacionat amb els elements del carrer.

1

2

3

2

NotEs

Es poden consultar les transcripcions dels àudios i les cançons d’esta secció en l’apèndix Transcripcions (pàg. 134-135).


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… ens activem 1. Comprovarem si hi ha a classe algun alumne o alumna

que tinga la lletra d o D en el nom i l’escriurem en la pis-sarra. Explicarem explícitament la diferència de direccio-nalitat entre la d minúscula i la majúscula.

2. Escriurem en la pissarra la lletra d amb les diferents vo-cals per a formar síŀlabes directes. Preguntarem quines paraules coneixen amb estes síŀlabes i les escriurem tam-bé. Podem practicar de manera lúdica amb la Poesia de la lletra d.

2

En el desenvolupament…3. Llegirem la frase inicial Els meus dos daus i els pregun-

tarem quantes lletres d hi ha i per què estan escrites en minúscula. Després llegirem tots alhora les síŀlabes di-rectes i indirectes.

4. Aprofitarem ara que tenim els alumnes centrats en la introducció per a preguntar-los: Qui és la xiqueta que hi apareix dibuixada? És Neus, la protagonista del conte inicial. Què pot fer amb els daus que té a la mà? Coneixeu jocs on s’utilitzen els daus?

5. En l’activitat 1 demanarem que diguen tots els objec-tes que hi veuen i els escriurem en la pissarra. Compro-varem quins tenen la lletra d i la marcarem d’un altre color. A continuació, ells hauran de pintar tots els ob-jectes que la contenen en el dibuix.

6. Els demanarem que lligen en veu baixa les dues oraci-ons de l’activitat 2. Després les llegirem tots alhora i en veu alta. Triaran quina oració és la correcta i, abans que la copien, els recordarem que les paraules han d’estar clarament separades.

7. En l’activitat 3 els recordarem la importància de la di-reccionalitat del traç i els insistirem en la importància d’iniciar la lletra en el punt roig i de respectar les pau-tes blaves. A més, els farem veure que la d minúscula té cul mentre que la D majúscula té panxa. Podem reforçar l’escriptura amb la fitxa del traç de la lletra o, de manera més lúdica, amb el joc de la d.

1

8. En l’activitat 4 explicarem que, en este tipus d’activi-tats, poden provar totes les possibilitats fins que tro-ben paraules amb significat.

9. Practiquem junts. CD Educació literària i Expressió

oral, pista 13. Prepararem el dictat escoltant dues vega-des la versió ràpida i repetint-lo en veu alta, paraula per paraula. Després els demanarem que el copien amb la versió lenta. Per a corregir-lo, demanarem que lletre-gen cada paraula, cada vegada un alumne.

Programa d’ortografiaDictat locutat. Pista 13

Per a acabar…10. Reflexionem. Utilitzarem el Tauler de les lletres i els

demanarem que escriguen alguna de les paraules es-tudiades amb d. Després, els demanarem que les es-criguen en el quadern i en minúscula. Quina diferència hi ha entre el que has muntat i has escrit? Pararem atenció als enllaços de les lletres.

Proposta d’activitats per a casa. Aprofitant que hem treba-llat el vocabulari del carrer en la sessió anterior, demana-


ments bàsics del sistema lingüístic, la fo-nètica i la gramàtica de les consonants d, n, f, b i v. • Diferencia el so de la consonant d dins

d’una paraula.

• Reconeix la consonant d.

• Traça la consonant d en majúscula i mi-núscula.

• Escriu paraules i oracions amb estes con-sonants.

• Fa el dictat correctament utilitzant el que ha aprés.

10. 1. Practica els continguts apresos amb jocs interactius. • Utilitza les TIC com a eina d’aprenentatge

i autoavaluació.

Notes2

1

rem als xiquets que de camí a casa observen quantes pa-raules reconeixen amb la lletra d.

Treball manipulatiuTauler de les lletres per a fixar processos de lectoescriptura. Tires de l’abecedari. Vegeu la Guia de treball manipu-latiu.


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… ens activem i repassem1. Presentarem esta grafia escrivint en la pissarra la lletra n

i la N perquè es fixen bé com és el traç. Els recordarem que el traç de la N sempre comença de dalt cap a baix. A més, caldrà recordar-los que no poden confondre la n amb la u.

2. Escriurem en la pissarra la lletra N i n amb les vocals da-vant i darrere, i formarem així síŀlabes directes i inverses. A continuació els demanarem que, durant un minut, di-guen totes les paraules que puguen amb n i les copiarem en la pissarra.

En el desenvolupament… 3. Preguntarem: Qui són els personatges de la introducció?

Quins d’ells tenen una N en el nom? Repassarem tots al-hora i amb color roig totes les n que apareixen en la frase mentre la llegim en veu alta.

4. Abans de començar l’activitat 1 preguntarem el nom de cada objecte i l’escriurem en la pissarra. A continuació, demanarem a tres xiquets que isquen i encerclen de color totes les n que hi troben.

Aprenentatge cooperatiuL’activitat 1 es pot treballar amb l’estructura cooperativa 1-2-4. Vegeu la guia d’Aprenentatge cooperatiu.

5. Llegirem les paraules de l’activitat 2 en veu alta. Hi ha al-guna paraula que tinga una N majúscula? Per què?

6. Per a fer l’activitat 3 els recordarem la diferència en el traç de les lletres m, n i u. Dibuixarem el traç de les tres lletres en l’aire. Per a reforçar l’escriptura també es pot utilitzar la fitxa del traç de la lletra o el joc de la n. 1

7. Aprofitarem l’activitat 5 per a encetar una conversa que

ajude a evitar el cansament i la monotonia de la classe: Quin joguet veus en el dibuix? Tens algun joguet prefe-rit? Quin? Per què t’agrada tant?

8. Practiquem junts. Explicarem la diferència entre la dreta i l’esquerra i l’exemplificarem amb els braços. Després, demanarem que cada alumne pense i diga en veu alta una paraula que continga una n, dues o tres. La resta haurà de comptar ràpidament quantes n conté. Si n’hi ha

una, alçarem el braç dret, si n’hi ha dues alçarem el braç esquerre i, si n’hi ha més de dues, alçarem els dos braços alhora.

9. Podem aprendre de memòria i recitar la Poesia de la lle-tra n. 2

Per a acabar… 10. Utilitzarem el Tauler de les lletres per a treballar alguna

de les paraules amb n de l’activitat anterior. La podem copiar en la pissarra i demanar-los que la formen amb les lletres adequades. També els podem demanar que copi-en en el quadern les paraules que formen amb les fitxes.

11. Reflexionem. Si la lletra m té dues muntanyetes, quan-tes muntanyetes té la lletra n? És molt important que es fixen en la diferència entre la m i la n. Insistirem en este aspecte, ja que és un dels errors més freqüents entre els que comencen a llegir i escriure.

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem als xiquets que busquen a casa tres paraules que continguen la lletra


ments bàsics del sistema lingüístic, la fo-nètica i la gramàtica de les consonants d, n, f, b i v. • Diferencia el so de la consonant n dins

d’una paraula.

• Reconeix la consonant n.

• Traça la consonant n en majúscula i mi-núscula.



i autoavaluació.

Notes2

1

m per a compartir-les l’endemà a classe.



Sugg

erim

ents

met

odol

ògic


ments bàsics del sistema lingüístic, la fo-nètica i la gramàtica de les consonants d, n, f, b i v. • Diferencia el so de la consonant f dins

d’una paraula.

• Reconeix la consonant f.

• Traça la consonant f en majúscula i minús-cula.



i autoavaluació.

Per a començar… ens activem i imaginem1. En esta sessió treballarem la lletra f i F. Per a captar

l’atenció dels alumnes començarem amb l’onomato-peia del vent: fiuuu! Tots alhora repetirem este so imi-tant el vent d’una gran tempesta. Podem aprofitar per detectar si tots els xiquets pronuncien bé esta conso-nant labiodental.

2. Escriurem en la pissarra diverses paraules amb f (fa-nal, foto, café), sense f (taula, dit, casa) i demanarem que isquen a encerclar només les que la contenen.

En el desenvolupament… 3. Llegirem la frase de la introducció Mamà fa fotos!

i aprofitarem per a encetar una conversa amb ells: Amb què fa fotos la mare? Quins altres aparells conei-xeu que facen fotos? Us han fet fotos últimament? On estàveu? Què fèieu? Qui us la va fer?

4. Tot i que el signe d’exclamació és un contingut que veurem a final de curs, avançarem ací que servix per a reforçar sentiments d’alegria, sorpresa, temor… Quin significat té en este cas? Com creieu que està la xique-

ta perquè sa mare fa fotos, contenta o trista? Els direm que es fixen bé en la cara de la xiqueta.

5. Abans de començar l’activitat 1 copiarem el nom de tots els dibuixos en la pissarra i marcarem d’un altre color la lletra f. Al mateix temps, explicarem la direcci-onalitat que han de seguir per traçar-la i que és una lletra molt alta, que se n’ix primer per dalt i després per baix de les línies blaves.

6. Llegirem entre tots les paraules de l’activitat 2 i, abans que comencen a fer-la de manera individual, ens asse-gurarem que coneixen totes les paraules.

7. Treball individual. Mentre fan les activitats 3 i 4 anirem comprovant que tots els alumnes tracen els canvis de direccionalitat correctament per a fer la f. Podem refor-çar-ne el traç amb la fitxa o amb el joc de la f. 1

8. Practiquem junts. L’activitat 5 la farem entre tots. Re-

cordarem les normes d’escriptura d’una oració en veu alta: Totes les oracions comencen amb majúscula i acaben amb un punt. A continuació llegirem les parau-les i buscarem quines ens donen pistes: Quina paraula comença amb majúscula? Serà la primera? I quina

acaba amb un punt? Serà l’última paraula de l’oració?

Per a acabar… 9. Acabarem dient un embarbussament amb la lletra f:

Quin fum fa? Fa un fum fi. Podem treballar també l’En-devinalla de la lletra f o, si ens queda temps, esta poe-sia amb la lletra f i acompanyar-la amb gestos perquè siga més fàcil de memoritzar:

El fanal fa llum, la foguera, fum

i el ferrer… pim, pam, pum.

10. Reflexionem. Aprofitarem la iŀlustració de l’última activi-tat per a contar que, en la festa de Fina, només ha convi-dat xiquets que tenen la lletra f en el nom. Preguntarem: Haurà convidat Francesc? I Fidel? I Pere? I Felip? Podem preguntar també per Sofia, Ferran, Serafí, Fiona, Fàti-ma… I qui d’esta classe hi podria estar convidat?

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem als xiquets que diguen l’embarbussament o la poesia a la família i que

estos l’escriguen en un paper perquè ells la porten al dia següent a classe. Així comprovarem si han sigut capaços de memoritzar-la.


Notes2

1


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic


ments bàsics del sistema lingüístic, la fo-nètica i la gramàtica de les consonants d, n, f, b i v. • Reconeix les consonants b i v.

• Traça les consonants b i v en majúscula i minúscula.



i autoavaluació.

Per a començar… imaginem i ens activem1. Comprovarem si els alumnes recordaven correcta-

ment la poesia i si els seus pares l’han pogut escriure.

2. En esta sessió treballarem conjuntament la lletra b, B i la v, V, que tenen un so paregut però no igual. Per a començar ens centrarem en els dibuixos de les dues introduccions: Qui són? Què fa el xiquet? Quin instru-ment toca la xiqueta?

3. A continuació llegirem les frases de les dues capçaleres exagerant-ne la pronúncia bilabial de la b (estrenyent els llavis) i labiodental de la v (amb les dents superiors sobre el llavi inferior). Els demanarem que la repetis-quen en veu alta. És important treballar esta diferència de so perquè, si fem una bona pronúncia, el xiquet sabrà com s’escriu una paraula, per exemple, en un dictat.

En el desenvolupament… 4. Farem l’activitat 1 de les dues pàgines. Els recordarem

que han de repassar correctament, que han de co-mençar en el punt roig i que han de respectar les línies blaves. Per tal de reforçar el traç d’estes lletres, podem

utilitzar la fitxa o el joc de les lletres. 1

3

5. L’activitat 2 de la pàgina 46 la farem tots alhora. Llegi-rem per torns exagerant la pronúncia de la b. Suggeri-rem que primer encerclen totes les majúscules i, des-prés, totes les minúscules.

6. Faran l’activitat 2 de la pàgina 47 per parelles. Els de-manarem que lligen les oracions fixant-se molt bé en la pronúncia. Posarem en comú el que han treballat i decidirem quina és la que representa el que es veu en el dibuix.

7. Treball individual. Copiaran l’oració de l’activitat 2. Podem aprofitar per a preguntar: Per què s’escriu amb majúscula Ivan? Per què és un nom propi? Per què va a l’inici de l’oració? Per les dues coses?

8. Per a recapitular, farem la fitxa fotocopiable de Còpia i dictat de la unitat 2 del quadern d’Expressió escrita.

Per a acabar… 9. Per continuar treballant esta diferència, els ensenya-

rem l’embarbussament: Babau beu vi bo i viu bé. El podem copiar en la pissarra perquè tinguen sempre

present com han de pronunciar cada paraula. També podem usar l’Endevinalla de la lletra b o la cançó de la lletra v. 2

4

10. Reflexionem. Hi ha paraules que semblen iguals però que no ho són. Com s’anomena esta acció? Farem amb gestos l’acció de beure. I esta? Farem amb gestos l’acció de veure. És molt important que pronunciem bé per a evitar malentesos. Per exemple: Ahir vaig veure l’aigua de mar no és el mateix que Ahir vaig beure l’aigua del mar. Quina és la diferència?

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem als xiquets que juguen al Veig-veig a casa amb la família. L’única con-dició que donem és que sempre han de buscar paraules que comencen o continguen la b o la v.


Programa de prevenció de dificultats en lectoescriptura

Quadern de Prevenció de dificultats en lectoescriptura.



Document. Fitxa 1. Caŀligrafia Activitats interactives

Notes2

1

4

3


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors

7. 1. Aplica els coneixements sobre els ele-ments bàsics del sistema lingüístic, la fo-nètica i la gramàtica de les consonants d, n, f, b i v. • Escriu paraules i oracions amb estes con-

sonants.

8. 1. Reconeix el concepte d’oració i utilitza es-tos coneixements per a escriure’n. • Reconeix la majúscula inicial i el punt final

en oracions que llig.

9. 1. Aplica la regla d’ortografia sobre la majús-cula a l’inici d’una oració i el punt final. • Recorda i posa en pràctica la norma orto-

gràfica que diu que s’escriu majúscula al començament d’oració i punt al final.

• Fa el dictat correctament utilitzant el que ha aprés.


i autoavaluació.

Per a començar… descrivim i ens situem1. Observarem el dibuix de la introducció i llegirem les

oracions. Qui són els personatges que hi apareixen? Què li passa a Neus? Heu tingut algun somni última-ment? Què passava? Semblava real?

2. Els demanarem que es fixen en les lletres i els signes es-crits de roig.

En el desenvolupament… 3. Explicarem la norma d’ús de la majúscula a principi d’ora-

ció i del punt al final. Tornarem a llegir les oracions de la introducció i ho comprovarem.

4. Demanarem a un alumne que comence a llegir el text de l’activitat 2 i li direm que ha de parar sempre que trobe un punt. En eixe moment pensarem entre tots quina lletra és la que falta i si s’ha d’escriure en majúscula o no i per què.

5. Després de completar el text de l’activitat 2 el llegirem en veu alta perquè els alumnes comproven que des-prés d’un punt cal fer una pausa xicoteta, agafar aire i continuar amb la lectura.

6. Deixarem que facen l’activitat 3 individualment i com-provarem que han entés bé la norma i han coŀlocat la majúscula inicial i el punt final.

7. Abans de fer l’activitat 4 comprovarem que reconeixen què és cada dibuix. Els explicarem com es fan este ti-pus d’activitats: han de copiar les paraules escrites i, en lloc del dibuix, escriure la paraula corresponent (moltes vegades pensen el nom però no l’escriuen i co-pien només les paraules escrites). Podem fer la prime-ra oració en la pissarra perquè ho entenguen millor. És un bon moment per a recordar-los que cal fer la lletra d’una mida adequada perquè càpien totes les paraules de cada oració.

8. CD Educació literària i Expressió oral, pista 14. Posa-rem l’àudio del dictat. Recordarem que la primera vegada només l’han d’escoltar, i la segona ja el po-den copiar. Mentre escoltem l’àudio és important que mantenim silenci a l’aula.

Programa d’ortografiaDictat locutat. Pista 14.

9. Treball individual. És important que des d’este curs, els alumnes s’acostumen a revisar i a reescriure (si és necessari) les produccions escrites que fan. Els dema-narem que revisen el que han escrit, que recorden la norma que hem vist hui a classe i que reescriguen el que necessiten abans de corregir el dictat.

10. Utilitzarem el fitxer ortogràfic o el joc de le majús-cula i el punt per a reforçar esta norma.

Per a acabar… 11. Podem fer unes etiquetes amb paraules ja estudiades

en minúscula i repartir-les entre els alumnes, que es coŀlocaran per parelles. Cada parella haurà d’escriure en un full una oració que continga les dues paraules. Han de començar en majúscula i han d’acabar amb un punt.

12. Reflexionem. Quan acabem esta activitat cada parella intercanviarà les seues oracions amb una altra parella. Es fixaran en la majúscula i en el punt i el corregiran si fa falta. Per què penses que és important respectar les normes d’ortografia? Què passaria si cada un escri-guera d’una manera?

Proposta d’activitats per a casa. Els demanarem fer la fit-xa fotocopiable de Taller d’expressió de la unitat 2 del qua-dern d’Expressió escrita.

Treball manipulatiuTauler de les lletres per a fixar la norma ortogràfica. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.


Per a aprofundir

Document. Fitxa 1. Escriptura pau-tada Activitats interactives

Notes


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

s Per a començar… ens activem i investiguem1. Demanarem que miren el dibuix i els preguntarem quins

elements dels que hi apareixen són capaços de reconéixer.

2. CD Educació literària i Expressió oral, pista 15. Escolta-rem l’endevinalla i la resoldrem mirant el dibuix. 1

Programa de competència lectoraCD d’àudio. Pista 15.

En el desenvolupament… 3. Aprofitarem la paraula núvol de l’activitat 2 per a remar-

car-ne la pronúncia (amb v i no amb b, com en castellà). Així podem començar a treballar interferències.

4. Per parelles memoritzaran l’endevinalla de l’activitat 3 i un company li l’haurà de dir a l’altre i al revés.

5. Practiquem junts. Preguntarem qui sap alguna endevina-lla o qui vol inventar-se’n una amb un objecte o un perso-natge de la baralla dels contes.

Treball manipulatiuEl barret i baralla contacontes per a treballar l’expressió i la creativitat. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.

6. Proposarem fer la fitxa fotocopiable del Taller creatiu de la unitat 2 del quadern d’Expressió escrita.

Per a acabar… 7. Reflexionem. Parlarem dels jocs que podem fer amb el

llenguatge: Quins coneixes? Quin és el teu preferit?

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem que escri-guen una endevinalla i en dibuixen la solució. La portaran a classe i les posarem en comú al dia següent.


Per a aprofundir Document. Fitxa 2. Escriptura creativa Activitats interactives

Estàndards d’aprenentatge i descriptors 1. 1. Llig en veu alta i amb la pronúncia, l’ento-

nació i el ritme correctes.

• Llig un text breu amb les lletres estudia-des.

11. 1. Selecciona informació sobre el carrer per a la resolució d’endevinalles.

• Llig, entén i resol endevinalles.

1

3

Per a començar… ens divertim 1. Podem començar la classe fent un concurs d’endevina-

lles! Hauran de dir les que han arreplegat a casa en veu alta i, tots els que en sàpien la resposta, s’alçaran de la cadira. Respondrà qui s’alce el primer i dirà la seua.

2. Recordarem breument el que vam estudiar en les prime-res sessions: Quines lletres saps? Quina és la diferència entre b i v? Com comença i acaba sempre una oració?

En el desenvolupament… 3. CD de cançons, pista 2. Cantarem de nou la cançó El

meu poble per a repassar els continguts de l’Expres-sió oral. 2

4. CD Educació literària i expressió oral, pista 16. Dictat lo-cutat. En acabar el dictat demanarem que se l’intercanvi-en amb el company. Cada un revisarà el que ha escrit el company i li comentarà el que pensa que no ha fet bé i per què. Per acabar, el corregirem en la pissarra. 3

5. Tornarem al dictat i els preguntarem: Neus s’escriu en

majúscula per dues raons. Quines són?

Per a acabar… 6. Perquè l’alumne comprove l’adquisició de conceptes es

recomana fer l’Autoavaluació.

7. Utilitzarem el Tauler de les lletres per a introduir paraules amb totes les lletres que ja coneixen, que ja en són 15!

Treball manipulatiuTauler de les lletres per a repassar les lletres. Vegeu la Guia de treball manipulatiu.



Document. Fitxa 2. Treballa amb la llengua

Per a recordar Document. Repàs.

Per a avaluar Document. Avaluació. Unitat 2; unitats 1-2. Activitats interactives d’avaluació

2

NotEs


Sugg

erim

ents

met

odol

ògic

sEstàndards d’aprenentatge i descriptors

11. 1. Utilitza estratègies per a fer treballs de manera individual i en equip, i mostra ha-bilitats per a la resolució pacífica de con-flictes.

• Entén el que llig i relaciona la informació que li aporta la fotografia amb el text per a resoldre les qüestions que s’hi plantegen.

• Distingix els companys que es comporten amb empatia dels que no.

• Participa activament en l’activitat propo-sada.

12. 1. Participa en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari i respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

• Reconeix com d’important és posar-se al lloc dels altres i confiar-hi.

Per a començar… ens preparem1. Abans de començar els demanarem que ens conten

com els va anar ahir quan no podien parlar a casa i sols es podien comunicar per mitjà de gestos: Quines difi-cultats teníeu? Us costava més fer-vos entendre? Com ho féieu? La vostra família, us va entendre al final?

2. Apartarem totes les taules de l’aula i els demanarem que caminen amb els ulls tancats. Que ho facen a espai per no fer-se mal si entropessen.

En el desenvolupament… 3. Farem el circuit de taules. Esta tasca està pensada per a

acabar de tancar el fil conductor. El que volem aconseguir és que es posen al lloc d’una persona cega.

4. Practiquem junts. Després de muntar el circuit, l’hau-ran de recórrer per parelles. Un es taparà els ulls i l’altre el guiarà. Després, intercanviaran els papers. Nosaltres haurem d’estar atents i comprovar que els alumnes es guien correctament i evitar que vagen massa de pressa. No es tracta d’arribar prompte, sinó d’anar segurs i con-fiar en el company. Suggerirem que es fixen molt bé en

com se senten a cada moment.

Aprendre a pensarEl pas 4 es pot treballar amb l’estratègia de pensament Diari de pensar. Vegeu la guia d’Aprendre a pensar.

Per a acabar… 5. Reflexionem. Farem una assemblea per a contestar les

preguntes de l’últim pas. Els farem veure que tan impor-tant és ajudar qui tenim al costat, intentant sempre po-sar-nos al seu lloc, com confiar en l’ajuda dels altres.

6. Demanarem als alumnes que facen la rúbrica de la tasca Com has treballat?, en què treballaran l’autoavaluació de l’activitat i els exercicis de metacognició.

Proposta d’activitats per a casa. Demanarem que conten a casa el circuit que hem fet hui i com s’han sentit quan portaven els ulls tapats.

Per a començar… observem i reflexionem1. Observarem el dibuix i preguntarem als alumnes: Què

hi veieu? On estan? Què penseu que estan fent estos xiquets? Es pareixen a vosaltres?

2. Llegirem el text inicial en veu alta i els preguntarem si coneixen alguna persona sorda i si saben com es co-muniquen amb els altres.

En el desenvolupament… 3. Farem la primera activitat i incidirem en el fet que és

una falta de respecte no estar atents quan un dels companys s’explica davant de tota la classe.

4. Després d’acabar la segona activitat els proposarem un joc per a treballar la comunicació no verbal. Un alumne eixirà davant de tota la classe i expressarà ide-es amb gestos. La resta haurà d’intentar endevinar què vol dir. Intentarem que participen el màxim nom-bre d’alumnes possible.

Per a acabar… 5. Si tenim accés a Internet podem buscar com serien les

lletres de l’alfabet dactilològic i, així, cada alumne po-drà aprendre el seu nom.

6. Reflexionem. Els explicarem que les persones cegues o sordes tenen diverses maneres de comunicar-se, de fer-se entendre, perquè la comunicació és el més im-portant per a una persona i va molt més enllà de parlar i escriure: els indis comunicaven a quilòmetres de dis-tància amb senyals de fum, els pastors utilitzen xiulits a les muntanyes, els pilots d’avió seguixen un codi de llums per a aterrar els avions… Com et comunicaries amb una persona sorda? I amb una persona cega? Quins altres sentits hi podem utilitzar?

Proposta d’activitats per a casa. Proposarem un joc als alumnes per a quan arriben a casa. Els direm que durant una estona no poden parlar, solament poden comuni-car-se amb gestos. L’endemà, posarem en comú l’expe-riència.

Estàndards d’aprenentatge i descriptors

11. 1. Utilitza estratègies per a fer treballs de manera individual i en equip, i mostra ha-bilitats per a la resolució pacífica de con-flictes.

• Participa muntant el circuit necessari amb taules a classe.

• Participa activament en l’activitat propo-sada.

12. 1. Participa en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari i respectant els principis bàsics del funcionament democràtic.

• Reconeix com d’important és posar-se al lloc dels altres i confiar-hi.

21 La marieta Pepeta Recursos de la...

Documents

Transcript of 21 La marieta Pepeta Recursos de la...