MARIETA LA CASTANYERA

Representada pels alumnes de 6è amb la col·laboració dels alumnes de 5è

Hi havia una vegada una nena que es deia Marieta. I com que li agradaven molt les castanyes tothom li deia Marieta la Castanyera.

Un dia la marieta se’n va anar al bosc i va veure que hi havia un arbre ple de castanyes, les va començar a collir i les va posar dins un sac. Va provar d’arrossegar el sac, però com que no podia va demanar ajuda.

- Ui com pesa aquest sac!

Els follets que vivien a l’arbre, van sentir la Marieta i la van ajudar a portar el sac ple castanyes.

- Que faré, de tantes castanyes? – Es deia la Marieta tot pensant.

- Ah, ja està! Hi posaré una paradeta a plaça de la ciutat.

I així ho va fer.

Se’n va anar a la plaça de la ciutat i va muntar la seva paradeta amb un paraigües ben gros per protegir-se del fred i del vent,una torradora molt grossa per poder torrar totes les castanyes que havia collit del bosc,un cistellet i un fanalet.

I com que feia fred la Marieta es va posar un mocador al cap per tapar-se i un davantal per tal de no embrutar-se.

Però en aquella plaça de la ciutat feia tant de fred que ningú no hi passava. I la Marieta cada dia estava més trista. Deia:

- Qui vol venir a comprar castanyes?

Però tothom que passava per la plaça anava molt de pressa, ningú no s’aturava perquè feia massa fred.

I la pobre Marieta es va posar a plorar.

La plaça estava buida i només se sentien els plors de la Marieta. De tant plorar li va agafar son i es va adormir.

Els follets del bosc que van sentir el plors de la Marieta van voler ajudar-la, i mentre la Marieta dormia li van encendre el foc i li van torrar totes les castanyes.

L’endemà, de bon matí, la plaça de la ciutat feia olor tan bona que tothom es va aturar a pensar què era allò que feia tan bona olor.

Les nenes i els nens que anaven a escola van seguir aquella olor. També ho van fer les mares i els pares que anaven al treball, els avis que anaven a passejar….. Tothom se sentia atret per aquella olor tan bona.

I quan van arribar a la plaça i van veure que l’olor de la paradeta de la Marieta la Castanyera, tots van córrer a comprar castanyes torradetes de la Marieta.

I des d’aquell dia la gent quan passa per la plaça de la ciutat s’atura a comprar una paperina de castanyes torrades.

Marieta la castanyera