““NA MARIETA, NA MARIETA, UNA UNA

FORMIGUETA”FORMIGUETA”

Una idea del Servei d'Educació Abiental del GOB Menorca.

Dibuixos: Dori Anglada

Hi havia una vegada un formiguer. Un formiguer és on viuen les formigues: fan una muntanyeta d'arena, amb un forat al mig que se'n va en dins la terra i, allà, hi ha molts camins on viuen ses formigues.

Aquell dia, en el formiguer, va néixer una formigueta que es deia Marieta. Ses formigues neixen d'un ou. Dons, na Marieta, just sortir de l'ou, va trobar una formiga més gran que li va dir:

Marieta, has de sortir del formiguer i anar a cercar una mica de pa. Prest vindrà l'hivern i, si no tenim miques de pa, ens morirem de gana.

Na Marieta es va espantar un poc. Era molt petita i mai havia sortit a fora del formiguer. Però com les formigues son molt valentes, va decidir sortir.

Sortint del formiguer, va mirar al seu voltant i es preguntà:

Hi deu haver alguna animal perillós per aquí defora?

No ho podia saber. Així, que va començar a caminar.

Bon dia, senyor llagost! me podria ajudar? podria dir on puc trobar una mica de pa?

El llagost va pensar una estona i, finalment, li va dir:

Em sap molt grau, però no et puc ajudar. Estic tot el dia botant i menjant herba, però de miques de pa no en sé res.Bé, continuaré caminant. Moltes gràcies - va dir na Marieta.

Camina que caminaràs, en el seu camí va trobar a un animalet, més alt que ella, de color verd.

Camina que caminaràs, en el seu camí, al costat d'uns bolets, na Marieta va trobar uns animalets molt simpàtics: un centpeus acompanyat de someretes (cucs, que quant els a toquen es fan una bolleta).Sa formigueta pensar: els hi demanaré si saben a on puc trobar una mica de pa.Molt bon dia! que em podrien ajudar? Estic cercant una mica de pa per tenir menjar per passar l'hivern, que saben on en podria trobar?El cent peus i ses someretes, van pensar una estona però li van dir:Marieta, hauràs de continuar caminant perquè cap de nosaltres ha vist mai una mica de pa. Esperam que tinguis sort.Na marieta, estava un poc cansada, però com era molt valenta, va decidir continuar caminant.

Camina que caminaràs, va decidir pujar a dalt d'una paret seca. Allà, al mig de la seva tela hi va trobar una aranya - Pot ser, aquesta aranya sap on puc trobar una mica de pa. Però li demanaré d'enfora, perquè no em vull enredar en la seva tela – va pensar na Marieta.

Bon dia senyora aranya! em pot ajudar? sap on puc trobar una mica de pa?

L'aranya, es va quedar pensativa, intentant ajudar a na Marieta però li contestar:

Marieta, em sap greu però no se on pots trobar aquesta mica de pa. Hauràs de provar a un altre lloc.Bé, continuaré caminant. Moltes gràcies!

Na Marieta ja feia una bona estona que caminava i no hi havia manera de trobar cap mica de pa.

Bon dia, senyor poriol! sap vostè on podria trobar una mica de pa? fa molta estona que camino i no hi ha manera de trobar-ne.

El poriol, volia ajudar a na Marieta, però tampoc va poder.

Hauràs de caminar un poc més perquè jo, de miques de pa, no n'he vistes.

Na Marieta, li va donar les gràcies al poriol i va continuar el seu camí.

Camina que caminarà, darrera unes herbes molt altes va trobar un animalet molt guapo, de color vermell amb pigues negres que prenia el Sol : era un poriol.Camina que caminarà, darrera unes herbes molt altes va trobar un animalet molt guapo, de color vermell amb pigues negres que prenia el Sol : era un poriol.

Camina que caminaràs, na Marieta va decidir pujar a dalt unes flors, a veure si des d'allà dalt podia veure alguna mica de pa. Quant va arribar a dalt la flor, va trobar una abella. A més, no era una abella qualsevol, si no que era l'abella reina.Bon dia, senyora abella! Vostè que vola, pot ser sap on puc trobar una mica de pa.L'abella va pensar un poc i li va dir:SÍ!Na marieta es va posar molt contenta. A la fi hi havia algú que sabia on trobar una mica de pa!I a on?- Li va preguntar na Marieta.Mira. Aquí al costat, hi ha una escola que en el seu pati en trobaràs moltes. Però, has d'anar molt alerta perquè hi ha uns animals grans com a muntanyes que et poden fer mal.Moltes gràcies senyora abella. Aniré alerta – va dir na Marieta preocupada.

Va caminar una estoneta més i arribar al pati de l'escola. Allà, es va trobar un caragol.Bon dia, senyor caragol! Una abella m'ha dit que per aquest pati hi ha moltes miques de pa, es veritat això?Uf, que si és veritat!- va dir el caragol – hi cauen tantes miques de pa que no tenc prou amb sa meva closca per protegir-me i m'he hagut de comprar un casco. Però, hauràs d'anar alerta perquè hi ha animals grans com a muntanyes que et poden fer mal.Quins seran aquests animals tan grans? Seran elefants?

Na Marieta, amb un poc de por, va començar a córrer fins que va trobar una mica de pa. Però, també va trobar un animal gran com una muntanya que la va veure: és un fillet!

Es fillet, que era molt pillo (no tots ho son), agafar na Marieta i la va començar a molestar: cap aquí, cap allà, del dret, del revés,...Na Marieta va cridar de tanta por que tenia. I, de tant cridar, uns amics que passaven per allà, la van escoltar i anaren a ajudar-la.

Aquests amics eren: abelles, mosques i un mosquit; que es van atracar al cap del fillet i van començar a donar voltes al seu voltant fent un soroll molt molest. El fillet, per treure'ls-els del damunt, obrir les mans i deixar anara a na Marieta. Aquesta, es va donar un bon cop, però com era molt forta, s'aixecar, agafar la seva mica de pa, que tant li havia costat i va córrer fins que arribar a casa seva, al formiguer.

Na Marieta estava molt contenta perquè tindria menjar per passar l'hivern.

...conte contat, conte acabat!