SANT JORDI A LES ESCOLES

2014

Llibre dels nens i les nenes de Cicle Superior d’Educació Primària

XV JOCS FLORALS BADALONA SUD

Pla educatiu d’entorn Badalona Sud

2014

CENTRES I ENTITATS PARTICIPANTS

Escola Baldomer Solà Escola Mare de Déu de l’Assumpció

Escola Santíssima Trinitat

ORGANITZA

Comissió de dinamització de la lectura

COL·LABORACIÓ

Consorci Badalona

CICLE SUPERIOR

CENTRE TITOL AUTOR/A

Escola Baldomer Solà

Jo, una flor Alumne 5é A

Escola Baldomer Solà

El petit elefant Alumne 5é B

Escola Baldomer Solà

23 d’abril Alumne 6é A

Escola Baldomer Solà

Sant Jordi Alumne 6é B

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

Històries dins la motxilla Alumne 5é A

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

La pilota màgica Alumne 5é B

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

La vida s’ha de viure amb alegria

Alumne 6é A

Escola Mare de Déu de l’Assumpció

La màquina del temps Alumne 6é B

Escola Santíssima Trinitat

El desig en un globus Alumne 5é

Escola Santíssima Trinitat

El correu del Drac Alumne 6é

PREMIS

El jurat atorga la FLOR NATURAL a:

Sara Bracero

Pel seu treball: El correu del drac

El jurat atorga l’ENGLANTINA D’OR a:

Karla Franco Vera

Pel seu treball: Jo, una flor

El jurat atorga la VIOLA D’OR I ARGENT a:

Laura garcía Castillo

Pel seu treball: Històries dins la motxilla

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

Jo, una flor Karla Franco Vera 5é A

Com m’agradaria èsser una flor,

Seria blanca, seria grandalla,

seria famosa i la més preciosa.

Tindria moltes amigues

que em visitarien,

que agafarien el pol·len

i el transportarien

amb molta simpatia.

Pseudònim: Delicada

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

El petit elefant Mohamed Parvenn, Husnen 5é B

Hi havia una vegada un petit elefant que anava caminat amb el seu pare i la seva mare.

Un dia van decidir anar a buscar a la seva manada d’elefants.

Però justament quan ja casi l’havien trobat, quan eren molt a prop, un caçador va matar als

seus pares.

Amb molta pena l’elefant va continuar buscant a la seva manada, caminat i caminant, el

pobre elefant, després de dos anys, els va trobar i va tornar a ser molt feliç amb la seva

nova família.

Pseudònim: Patufet

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

23 d’abril Anaïs Cortés Cortés 6é A

Ja ha arribat la primavera animalera.

Els mosquits volant i volant,

a la gent van picant.

Les marietes totes coquetes

se’ns posen a les manetes.

De la sang del drac

les roses han brotat,

fràgils i de color roig

surten i fan molt de goig.

Aquesta flor és preciosa

sempre callada i graciosa,

parlem de la rosa

que porta aquesta primavera amorosa .

La meva amiga està enamorada

i sempre va acompanyada.

Avui l’he vist que cantava

perquè ell li parlava.

Ell està molt emocionat,

perquè ella un llibre li ha regalat.

Aquest dia tan gentil

és el 23 d’abril .

Pseudònim: Siana

ESCOLA BALDOMER SOLÀ

Sant Jordi Maritza Hernández Mena 6é B

Sant Jordi ha arribat

i una llegenda ens ha portat.

Tenim el poble preocupat

perquè el drac està enganat.

Les ovelles és va menjant

i la gent és va enfadant.

Un sorteig, el rei va organitzar

i a la seva filla li va tocar.

El rei desesperat

un cavaller ha buscat.

Però no l’ha trobat!

El moment s’està acostant

i la princesa se’n va plorant.

El drac no se l’ha pogut menjar

perquè el cavaller l’espasa li ha clavat.

De la sang del drac

les roses han brotat.

El poble molt content

i el cavaller valent

una rosa li ha regalat

i la princesa s’ha enamorat.

Pseudònim: Nicole

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

Històries dins la motxilla Laura García Castillo 5é A

Hi havia una vegada, una noia que és deia Júlia, que tenia una motxilla màgica. Quan ficava

el material dins, cobrava vida.

Un dia, havia de fer molts deures, llavors va ficar dins: el seu estoig, el seu diccionari i va

deixar la cartera oberta. La Júlia seia al costat de l’Oriol, que com cada dijous portava la

seva pilota.

Com l’estoig i el diccionari estaven avorrits, van començar a parlar:

- Diccionari, jo penso que sóc més útil que tu – va dir l’estoig.

- Ho tens clar! Jo ensenyo nou vocabulari. Sóc més útil! – responia el diccionari.

- Doncs, jo ensenyo a escriure, dibuixar, pintar... amb el material amb el material que

porto dins. – continuava l’estoig.

- Pss, hola! –deia una veu. No només vosaltres sou útils, amb mi fan exercici físic i poden

jugar plegats. Ah, per cert sóc la pilota!

Finalment, reflexionant sobre les paraules de la pilota, van aprendre que tots som útils.

Cadascú complint la seva funció.

Pseudònim: Thais

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

La pilota màgica Álex Morilla Torres 5é B

Hi havia una vegada un nen al que li agradava molt fer esport, en especial, li agradava

moltíssim jugar a futbol.

Un dia li va demanar a la seva mare que li comprés una pilota per a poder jugar al parc. La

seva mare va dir que sí i van anar tots dos a una botiga d’esport, van entrar i el nen va anar

corrents fins a la secció de pilotes. Va estar una estona mirant a veure quina era la que més

li agradava i finalment es va decidir per una pilota blava amb ratlles grogues, ja que aquells

colors li agradaven molt.

Va anar al parc i va començar a jugar. Va veure com la pilota canviava de color i va entendre

que aquesta canviava segons els seus sentiments. Si sentia felicitat, d’un color, si s’estava

cansant molt, d’un altre. Al final del dia, el nen va marxar amb la seva mare a casa perquè ja

volia dormir. El nen va posar la pilota al costat del seu llit.

El nen es va adormir ràpidament i la pilota estava molt feliç perquè aquest noi la tractava

com si fos el seu germà.

Pseudònim: AMT

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

La vida s’ha de viure amb alegria Elisabeth López 6é B

Aquesta història se remunta al 1922. Aquest any va rebre el nom de “L’any de color”, i ara,

sabreu perquè...

L’any 1922, uns germans anomenats Kevin i Zoe4, es van barallar perquè tots dos volien un

còmic nou que acabava de sortir. Enmig de la baralla, la Zoe va ensopegar amb una pedra i

tant ella com el seu germà van caure per un forat molt fosc.

Quan van poder sortir, van arribar a un món paral·lel, amb la particularitat de que era un

lloc trist i descolorit.

Els germans es van acostar a unes persones que hi havia allà i es van presentar. Els nous

amics van contestar:

- Jo sóc l’Albert.

- I jo la Lídia.

En Kevin els va preguntar:

- Per què aquest món és així?

La Lídia va contestar amb una veueta molt fluixa:

- Perquè la pluja ho va descolorir tot...

La Zoe i el Kevin es van mirar com si es llegissin el pensament. L’endemà van tornar amb mil

i un pots de pintura de diferents colors. Van començar a pintat tot el poble. Mica en mica,

tota la gent es va anar afegint a la festa i van començar a pintar les cases, arbres, bancs...

fins i tot el cel!

Quan van acabar van anar a dormir i al dia següent van arribar a casa seva.

Aquell dia van aprendre a viure la vida amb color i alegria!

Pseudònim:QueenPOU

ESCOLA MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ

La màquina del temps Paula Cabero 6é B Un inventor va fer una màquina del temps. Ho va provar perquè volia veure la seva mare

biològica. El Biel, l’inventor, era orfe.

Es va ficar dins la màquina i va posar la data des que la mare el va deixar a l’orfenat. Quan

va arribar al passat, es va adonar de qui era la seva mare. Era una senyora que sempre era

al parc sola, en un banc. Va pensar que quan tornés al present, li diria qui era ell.

Es va tornar a introduir dins de la màquina i va posar la data del pressent. Quan va arribar,

va anar corrent al parc i va dir-li:

-Hola senyora, sap qui sóc?

-No, per què ho dius?- va contestar la senyora.

-Perquè vostè va tenir un fill i el va deixar a l’orfenat, oi?

-Sí, és veritat.

La senyora es va posar a plorar.

-No pateixi senyora, jo sóc el seu fill.

-Com ho saps?

-Perquè he viatjat en el temps.

Van anar a casa de Biel i van viatjar al futur per veure si seguirien junts . En Biel volia

passar el temps perdut amb la seva mare ,i un dia, li va fer una pregunta que feia molt de

temps que tenia al cap.

-Mare, qui és el meu pare?

Pseudònim: Puyolazo

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT

El desig en un globus Anna Camarena Hernando 5é

Hi havia una vegada una nena que es deia Alex. Havia viscut a Londres, però ara feia dos

dies que estava vivint a Barcelona. Ella estava molt nerviosa perquè l’endemà començava el

col·legi ella pensava que li costaria molt fer amics i amigues. Va ser dilluns quan per

primera vegada va anar amb el cotxe del seu pare al col·legi. Ella havia d’anar a 5è i va

buscar la classe on posava el rètol. Al principi del matí van fer una roda de noms perquè

havien molts nens i nenes nous, fins i tot la professora que és deia Marta era nova, i a

l’Alex li va semblar que era molt simpàtica.

A l’hora del pati tota la gent estava amb els seus amics i l’Alex es va seure al banc i no va

jugar en tota l’estona. A última hora la professora els va dir que dijous vinent farien la

festa d’inici de curs i que havien de pensar alguna cosa que volguessin tenir aquest any. El

desig l’escriurien en un paper i el ficarien dins d’un globus. Després aquest s’enlairaria i algú

el trobaria i hauria d’esperar que contestessin.

L’Alex ja tenia un missatge preparat. Volia demanar una bona amiga. No una que només es

diguessin hola al dematí sinó una amiga amb qui pogués confiar, que pogués quedar amb ella

i pogués parlar de les seves coses.

El dijous va arribar i l’Alex va llençar el seu globus amb el missatge. Cada setmana, cada dia

hi havia un nen o una nena que deia que li havien contestat el seu missatge. L’Alex estava

trista perquè no li havien enviat cap escrit però, de sobte, va arribar una resposta... Era

d’una nena que es deia Carlota i que li deia que ella també volia tenir una bona amiga. I així

les dues nenes van començar a enviar-se cartes, missatges, regals…Un dia l’Alex li va dir

que podrien quedar algun dia per conèixer-se, però la Carlota no li va contestar mai més.

Després d’unes setmanes esperant notícies de la Carlota, l’Alex va anar al parc, es va seure

a un banc per berenar i va veure que hi havia una nena també asseguda berenant. L’altra

noia li va preguntar com es deia, l’Alex li va dir el seu nom i ells va contestar que es deia

Carlota. Les dues nenes van dir a la vegada “Tu ets la de les cartes!”. Des d’aquell moment

es van fer molt amigues, parlaven , reien, jugaven…

La Carlota li va dir a l’Alex que no li havia contestat perquè tenia por que no li agradés la

seva forma de ser, però l' Alex el que va pensar era que ja havia trobat la seva millor

amiga.

Pseudònim: Cleopatra

ESCOLA SANTÍSSIMA TRINITAT

El correu del Drac Sara Bracero 6é

La Cova del drac, 23 d’abril de 2014

Benvolgut príncep,

Et volia dir, des de fa temps, que ja estic una mica cansat que em persegueixis

contínuament i que em vulguis matar any rere any. Estic començant a pensar que ets una

mica violent.

En primer lloc, t’he de dir que m’agrada molt la princesa, que estic enamorat d’ella des del

primer moment que la vaig veure i que, per res del món, li faria cap mal. La vull conquistar

per compartir la meva vida amb ella a la meva cova.

En segon lloc, pensa que les meves bafarades de foc serveixen exclusivament per escalfar

la meva cova, ja que en aquesta època de l’any és freda, humida i, encara que hagi començat

l’ esperada primavera, jo tinc fred. A la muntanya segueix nevant sense descans... . Mira

que és estrany el temps aquí!

I en tercer lloc, et vull comentar que la meva noble espècie està en perill d’extinció, per

tant, sóc una espècie protegida. No te n’ oblidis! Així que, si em mates, els guàrdies

forestals et posaran una multa .... Tu mateix!.

Rep una cordial salutació.

El Drac.

Pseudònim: SABRA