1.CONTEXT: D’on venim?En els darrers anys, els diferents indicadors (informe PISA, consell...

$: 1.CONTEXT: D’on venim?En els darrers anys, els diferents indicadors (informe PISA, consell d’avaluació de Catalunya, índex fracàs escolar, augment de la desmotivació, abandonament,$
PEC IE Jacint Verdaguer Página 1

1.CONTEXT: D’on venim? Som un institut escola que tenim per objectiu la formació de persones que es puguin integrar en la societat que els ha tocat viure i la puguin millorar. Per aconseguir-ho treballem més enllà de les parets del propi centre escolar. Pretenem que l’alumnat sigui el protagonista de la seva formació. Partim d’una àmplia experiència en innovació educativa, que volem mantenir i ampliar per tal d’adequar l’educació del nostre centre als nous reptes socials. Treballem de manera conjunta amb tota la comunitat educativa fent-la copartícep de la formació dels seus membres. Potenciem el treball en equip per damunt de l’individual , sense oblidar que el treball individual és imprescindible per fer del grup una unitat activa. Pretenem igualment consolidar una línia coherent de treball i de metodologia fins als setze anys i que els prepari per afrontar els reptes posteriors. L'institut escola Jacint Verdaguer recull el saber fer del CEIP Jacint Verdaguer i el recrea per anar més enllà, per apostar d’una manera ferma i decidida per una nova manera d’entendre l’educació, per una nova manera de concebre el paper i la funció de l’escola, d’acord amb la societat d’avui i sense perdre de vista en cap moment que els joves d’avui seran els gestors de la societat del demà/futur. En els darrers anys, els diferents indicadors (informe PISA, consell d’avaluació de Catalunya, índex fracàs escolar, augment de la desmotivació, abandonament, etc..) ens indiquen/informen que cal una reorientació del propi sistema educatiu. La realitat que estem vivint ara no és la mateixa que hi havia l’any 1977, quan es va crear el Jacint Verdaguer. En pocs anys la societat ha canviat moltíssim, gairebé de manera vertiginosa. Hem passat d’una societat industrial o post industrial al que avui molts anomenen la societat del coneixement. (Se’n diu del coneixement perquè els processos econòmics ja no es basen només en la producció de béns materials, i el coneixement i la informació hi juguen un paper molt destacat). Així mateix, aquesta societat del coneixement exigeix una formació contínua per part del professorat i és per això que a partir d’ara mai no podrem deixar de reciclar-nos, mai no podrem deixar d’aprendre. Aquesta realitat evidencia la necessitat d’aprendre a aprendre. De la mateixa manera, l’escola, ara més que mai, ha d’ensenyar a aprendre. Tal com ja deia Jacques Delors en l’informe a la UNESCO elaborat el 1996, (i el pas dels anys no ha fet més que donar-li la raó), l’educació s’ha de sostenir en quatre pilars: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser, nosaltres hem afegit també el concepte del saber en si mateix. Davant d’aquests quatre reptes la societat del coneixement hi té molt a dir, sobretot perquè la reflexió sobre la gestió del coneixement posa de manifest de manera imperiosa la necessitat d’una autèntica i profunda reforma educativa. I


és que un dels principals punts sobre els quals gravita la societat del coneixement és l’educació. L’escola que es mereixen els alumnes d’avui, que són els infants i joves del segle XXI no és l’escola on vam estudiar molts de nosaltres. L’escola del segle XXI ha de donar resposta a una realitat d’avui i de demà, complexa i canviant. Una realitat i un món que demanen un bon domini de les TIC, coneixement d’idiomes i, el que és més important, capacitat d’adaptació als canvis i d’entesa amb els altres. I com s’aconsegueix aquesta escola? Primer de tot cal tornar ha a fer de l’escola un lloc privilegiat d’aprenentatge i de creixement personal però adaptat a les noves relaitats. I per aconseguir-ho és imprescindible que els alumnes s’involucrin en el seu procés d’aprenentatge. Només aconseguirem que estiguin motivats, tinguin ganes d’estudiar i s’esforcin per aprendre coses noves si l’escola els deixa tenir un paper actiu, si l’escola els permet desenvolupar la seva creativitat al mateix temps que dóna resposta als seus interessos i els sap plantejear situacions en les quals ells pecebin les diferents utilitats i realitats existents.


2.IDENTITAT I CARÀCTER PROPI

2.1. Principis rectors de la LEC

1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l'Estatut, es regeix pels principis generals següents:

○ a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l'Estatut i la resta de legislació vigent.

○ b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d'una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat.

○ c) La universalitat i l'equitat com a garantia d'igualtat d'oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la corresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics.

○ d) El respecte de la llibertat d'ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d'elecció entre centres públics o centres altres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes.

○ e) El pluralisme. ○ f) La inclusió escolar i la cohesió social. ○ g) La qualitat de l'educació, que possibilita l'assoliment de les

competències bàsiques i la consecució de l'excel·lència, en un context d'equitat.

○ h) El conreu del coneixement de Catalunya i l'arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència.

○ i) El respecte i el coneixement del propi cos. ○ j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans. ○ k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi

respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge. ○ l) El foment de l'emprenedoria. ○ m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre

dones i homes. ○ n) L'afavoriment de l'educació més enllà de l'escola. ○ o) L'educació al llarg de la vida. ○ p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la

formació religiosa i moral que vagi d'acord amb llurs conviccions. ○ q) L'exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.

2. El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:

○ a) La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d'ésser laic, d'acord amb l'Estatut, en els centres públics i en els centres privats en què ho determini llur caràcter propi.


○ b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueixi a un bon aprenentatge i condueixi els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals.

○ c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral.

○ d) L'habilitació per a l'aprenentatge permanent. ○ e) L'estímul i el reconeixement de l'esforç i la valoració del rigor,

l'honestedat i la constància en el treball. ○ f) La capacitació per a exercir activament la ciutadania. ○ g) L'aplicació general de criteris i procediments d'avaluació. ○ h) La competència per a la utilització autònoma i creativa dels

sistemes digitals. ○ i) La competència per a l'anàlisi i la contrastació de tota la

informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió.

3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents: ○ a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada. ○ b) La flexibilitat suficient per anar-se adequant a les necessitats

canviants de la societat. ○ c) L'autonomia de cada centre. ○ d) La participació de la comunitat educativa. ○ e) La promoció del reconeixement social i professional del

professorat. ○ f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l'estímul i el

suport per a fer-lo possible. ○ g) La programació de les necessitats educatives territorialment i

socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics.

○ h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques.

2.2. Caràcter propi Som un institut escola que té com a objectiu fonamental formar persones que es puguin integrar en la societat que els ha tocat viure per poder-la millorar i ser feliços.

1. El centre treballa per aconseguir els objectius de l’excel.lència i l’equitat com a base del seu funcionament

2. Som una escola pública catalana , inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat.

3. Els nostres principis són la qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d'avaluació, de rendiment de comptes, d'implicació de les famílies, de preservació de l'equitat, de cerca de l'excel.lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

4. La innovació té un paper important en el nostre procés d’aprenentatge i és per a nosaltres la base d’una bona formació humana en la recerca constant de noves maneres d’educar i ensenyar.


5. L’escola té una visió de comunitat educativa en la que tots els sectors participen de la construcció del projecte de centre. Cada sector aporta, des del seu àmbit, aquelles propostes de millora per la formació dels nostres alumnes.

6. Potenciem igualment la participació dels alumnes en la seva formació, essent ells els protagonistes de la mateixa, exigint-los l’esforç de superació per a la seva millora personal.

7. Els docents plantegem preguntes a partir d’ interessos dels alumnes i del propis docents, controlant en tot moment allò que és essencial en el seu procés d’aprenentatge.

8. Fomentem l’esperit d'auto-superació i l'auto-estima personal, així com l’empatia i l’asertivitat.

9. L'escola es compromet a impartir una educació cívica i política, que en cap cas suposi una manipulació ideològica dels alumnes.

10. Potenciem les inquietuds i projectes innovadors de l’equip docent, facilitant la formació i la participació de diferentes propostes educatives (Comenius, Intercanvis escolars , Rutes literries, …)

11. El centre atent la diversitat dels alumnes i dóna sortides per tal que puguin trovar el seu camí i no trenbquin en el seu procés de maduració.


3.CONTEXT I OBJECTIUS Història recent El 2005-2006 formarà part de la història del Jacint Verdaguer com un curs clau. Un any acadèmic molt intens, carregat de feina i de molta il·lusió, i no només per la creació de la Secundària, sinó també pel Projecte d’Autonomia de Centres (PAC). A la primavera del 2005 el Departament d’Educació i el Jacint Verdaguer signaren l’acord pel qual l’escola disposa d’autonomia per organitzar-se i per gestionar els recursos, sempre en funció del projecte educatiu del centre. Aquest pla estratègic respon a la voluntat de l’administració educativa de dotar les escoles públiques de més llibertat de moviment a l’hora de donar resposta als reptes que suposa l’educació. El Jacint Verdaguer no ha volgut deixar passar una oportunitat tan engrescadora i ha treballat dur per elaborar un pla estratègic que reculli les bones pràctiques educatives que es duen a terme a l’escola i les potenciï per fer possible la segona transformació educativa que tots estem esperant, tot donant un nou i fort impuls als projectes de treball. El IEJacint Verdaguer no seria el que és sense tota la gent que hi ha al darrere, sense totes les persones que dia rere dia fan possible que l’escola sigui una realitat plena de vida i de projectes de futur. Tota la comunitat educativa s’esforça perquè l’escola pugui assolir el seu gran objectiu: una educació que prepari els infants i joves per la societat de demà, perquè en formin part activa, i amb esperit crític la puguin millorar. Entre les escoles de Catalunya, el Jacint Verdaguer és conegut com un centre innovador que aprofita els nous recursos existents per a millorar l’aprenentatge i la cooperació entre l’alumnat. Tant el canvi metodològic com els recursos de que disposa, no serien possible sense l’equip de professionals i l’ajuda de l’AMPA, que cada any col·labora molt estretament amb el centre. La presència de les famílies en el dia a dia de l’escola va més enllà de les activitats que organitza l’AMPA. Pares, mares i familiars dels alumnes també intervenen en la vida escolar de moltes altres maneres a través dels delegats de cada curs: participant en tallers impartits per pares i mestres, acompanyant els infants quan van d’excursió, assistint o donant xerrades, festes diverses i jornades de portes obertes. L’equip de docents és l’altre pilar sobre el qual se sustenta el IE Jacint Verdaguer. Molts d’aquests docents ja fa força anys que són a l’escola lluitant per una educació de qualitat; (alguns d’ells fins i tot van viatjar a diversos països d’Europa cercant-hi noves i millors pedagogies). Els més veterans mantenen la il·lusió, l’empenta les ganes de treballar i formar-se i, el que és més admirable, les han sabut transmetre als que han anat arribant després.


Missió (el que hem de fer)

L’accés global a la informació i la comunicació que s’ha produït en els darrers anys ha comportat canvis importants en la nostra societat. Aquests canvis provoquen que la formació dels nostres alumnes s’esdevingui un nou repte, al qual hem de fer front per preparar-‐los per a aquest nou context. Aquest nou paradigma, que no només afecta la manera d’aprendre, sinó també la manera de relacionar-‐nos, de comunicar-‐nos, de treballar, de comprar o d’escoltar música o llegir, ha de trobar el seu camí a l’escola. Hem de superar l’aprenentatge passiu, en el qual l’alumne memoritzava continguts escoltant-‐los o llegint-‐los, per passar a un aprenentatge més actiu utilizant les diferents intel·ligències per resoldre problemes amb múltiples recursos. Encara que no sigui nou el fet que les persones aprenem fent, i fent cada un des dels seus coneixements previs, durant una època això ha quedat relegat a un segon terme per la necessitat de disposar de persones que sabessin coses i d’aquí el focus de l’aprenentatge basat en els continguts. Ara és el moment de recuperar aquest principi formatiu i donar protagonisme a l’alumnat per tal que treballi, sàpiga per què fa el que fa i posi esforç per superar els nous reptes, que ja no es basen en el fet només de saber coses, sinó en la manera d’aplicar-‐les. Per tal que això sigui possible, no podem oblidar que continuem depenent del guiatge del docent, no com un simple orador o corrector, sinó com un acompanyant d’aquest procés que fa l’alumne —a través de les propostes de treball que ha de resoldre— i també per estar al seu costat i orientar-‐lo tot creant camins múltiples que podrà escollir. La llarga experiència en innovació educativa, experiència que volem mantenir, ens serveix per adequar l’educació a aquests nous reptes socials. La missió de l’escola ja no és només ensenyar matèries. El nostre objectiu va més enllà, pretén formar persones competents, preparades per viure i conviure en una societat en un canvi constant. Els continguts han d’estar al servei del procés d’aprenentatge competencial que permeti la integració de l’alumne al món. Això no es fa possible sense la creació d'entorns d'aprenentatge que contemplin les diferents intel·ligències que hi ha a l’aula, els aprenentatges que ja tenen, l’autonomia i el treball cooperatiu on els alumnes desenvolupen les relacions i els coneixements pràctics que poden aplicar a situacions diverses i compartir més enllà de l’aula. La simple acumulació de continguts ha deixat pas al treball d’investigació. Ja no podem donar totes les respostes, sinó que ens proposem aconseguir que els alumnes es facin preguntes. Això s’aconsegueix amb propostes reals, motivadores, on han de resoldre situacions diverses. Oblidant-nos d’aquesta acumulació de continguts, disposem de temps per dedicar-ho a allò que


realment és essencial per generar la capacitat de raonar, pensar, compartir i créixer amb llibertat per poder conèixer el món i escollir en la vida el seu camí tot desenvolupant els valors comuns que ens agermanen. Per tal de fer-ho possible, ens plantegem el següent:

● Treballant en equip, de manera conjunta amb tota la comunitat educativa fent-la copartícep de la formació dels tots els seus membres.

● Utilitzant metodologies de treball cooperatiu, potenciant el coneixement

que existeix dins de l’aula, sense oblidar que l’esforç individual per a l’aprenentatge ajuda a aquest treball en equip i fa del grup una unitat activa. Per aquest motiu, treball individual i treball cooperatiu formen un dels grans eixos del nostre projecte.

● Elaborant entorns d’aprenentatge útils i versemblants on l’alumne

hagi de desenvolupar els seus coneixements i posi a la pràctica procediments de cerca, investigació, manipulació i autoavaluació per tal que prengui consciència dels seus avenços (causa – efecte – conclusió).

● Consolidant les competències de les matèries instrumentals i les estratègies que ajudin a afiançar aquestes àrees, bàsiques per a l’accés al coneixement i a la interacció del mateix amb els altres. Aquest objectiu esdevé prioritari, tant al llarg de tota la seva formació, en tant que, s’enfronta als perills del fracàs escolar. Això contempla l’assoliment de la comprensió i de la expressió escrita i oral, com a base i principal objectiu.

● Partim de la zona de desenvolupament proper d’on es troba l’alumnat i

del seu procés evolutiu. L’aprenentatge escolar no parteix mai de zero. Diferenciem entre el nivell efectiu actual i el nivell de desenvolupament potencial, que és allò que l’infant pot aconseguir, sent el desenvolupament actual el nivell que l’infant ja ha aconseguit com a fruit del seu desenvolupament i d’experiències prèvies. Per aquest motiu sempre aprofitem allò que ja saben.

● El treballar per projectes de treball. La diversitat d’una l’aula demana

que cada membre pugui aportar la seva experiència en la descoberta o investigació d’un tema, partint de les diferents intel.ligències. Aquests projectes han de ser útils a la vida i han de partir de contextos reals per tal que puguin ser transferides a noves situacions i contextos. Aquests projectes és treballen tant des de l’autonomia com la cooperació i de tenen un caràcter transversal.

● Potenciant les intel·ligències múltiples des de la base que cada alumne aprèn o descobreix les coses des de perspectives diferents, que no podem oblidar i a les quals cal donar sortida. Amb aquesta línia potenciarem les següents: lingüística i lògico-matemàtica les intel·ligències espacial, musical, corporal, intrapersonal, interpersonal i naturalista.


● Utilitzant instruments propis de la seva generació, que ajudin a

l’autonomia personal, a la presa de decisions, a l’autoavaluació, a la recollida de dades i al compartiment de la informació generada, disposant en tot moment de la informació necessària per resoldre les propostes plantejades en els diferents entorns d’aprenentatge.

• Ensenyant a pensar, a escoltar als altres, a raonar les coses i a no

tenir por de plantejar-les en públic, així com saber acceptar els errors i aprendre d’ells.


La visió (com ho fem) Tradicionalment hem basat l’aprenentatge en dues grans intel·ligències, la lingüística i la matemàtica. Tot el currículum ha partit de textos i fitxes a elaborar i resoldre. Hem d’aconseguir treballar les competències desde totes les intel·ligències que tenim a l’aula per tal d’arribar a tot l’alumnat. Això suposa conèixer prou bé el grup d’alumnes que tenim i com arribar a cada un d’ells en algún o altra moment per tal de no excloure a ningú, saber com ens hem d’organitzar, quin és el nostre paper i fins on volem arribar. Per aconseguir alumnes competents no podem partir dels continguts sinó dels alumnes, la seva realitat, els coneixments ja adquirits (ZDP) i el context en el que ens trobem i a partir d’aquí plantejar situacions a resoldre tot descobrint poc a poc les solucions i ampliant coneixement. El llistó que posarem no serà vertical sinó en un angle de 45º per tal que tothom pugui arribar-hi. Per a fer possible aquests grans objectius, hem d’anar treballant i reflexionant en les transformacions necessàries que ens ajudaran aconseguir els objectius proposats. Podríem concretar-les en: El rol del docent. El docent és el motor del bon funcionament de l’aula i dels seus resultats. El docent és qui planifica, organitza i prepara els entorns on desenvoluparà les seves competències socials i acadèmiques a partir dels principis de centre establerts i de la realitat de l’aula. El docent s’esdevé clau en l’acompanyament i en la creació de camins pels quals hauran d’escollir els alumnes. Del docent que estava al davant com a única font d’informació, hem de passar al docent que està al costat de cada un dels alumnes. Les metodologies El com aprenen els alumnes s’esdevé la clau de tota planificació i en aquesta clau no ens oblidem de tres grans aspectes:

- Les etapes evolutives de l’alumnat - La diversitat de l’aula (les diferents intel.ligències múltiples) - La planificació de les preguntes a resoldre (els objectius avaluatius)

En aquest sentit s’esdevé imprescindible reforçar l’autonomia de l’alumne i la cooperació entre alumnes de la classe, de l’escola i de fora d’ella. Les unitats didàctiques Les unitats didàctiques contemplen objectius que parteixen de diferents punts de vista i sempre des de la pràctica i no de la simple acumulació de continguts seqüenciats que no donen resposta a cap dels interessos dels alumnes. Les unitats parteixen en cursos més petits, dels seus interessos i de les seves preguntes, per tal de cercar les respostes. Ja en cursos més avançats, sense oblidar també els interessos dels alumnes, es dissenyen activitats que planifica


el docent en les que segueix plantejant preguntes i alhora que incloguin la part curricular prescriptiva. Els recursos No podem “fer” sense recursos. L’alumnat investiga, manipula, consulta, comprova, construeix i descobreix amb l’ajut de recursos que el centre posa a la seva disposició. Si volem partir de les diferents inte·ligències per arribar a tots, hem d’utilitzar diferents recursos i sensibilitats per arribar-hi. L’escola no oblida que aquests recursos no poden estar aliens als que s’usen fora del centre en el món real, però també aquells que sempre ens han estat útils, ni aquells que en moltes ocasions no són materials. Els agrupaments La sistemàtica i a voltes extensa atenció individualitzada i de manera homogeneizada, té el risc de convertir els grups creats en rígids i tancats, susceptibles de la segregació de l’alumnat que els componen, sense possibilitat de sortir-ne mai, sobretot, el risc de generar efectes negatius com l’etiquetatge entre l’alumnat, les desqualificacions dels uns als altres i l’agreujament d’autopercepcions negatives que incideixen perversament i de forma directa en l’autoestima i el benestar de l’alumnat. Els agrupaments flexibles El centre treballa en diferents tipologies d’agrupaments en les que té present, no estigmatitzar a l’alumne i utilitzar la base constructivista dels processos d’ensenyament i aprenentatge per integrar i aporfitar el treball entre iguals. Partint del principi de la cooperació, el centre aposta pels agrupaments heterogenis com a forma sistemàtica d’agrupar els alumnes en el seu procés d’aprentatge. Això no exclou que es pugui dur a terme algun tipus d’agrupaments homogenis en situacions puntuals en les que l’alumnat tingui una dificultat extrema i que requereixi de la consolidació d’aquells instruments bàsics per al seu desenvolupament personal i poder d’aquesta manera participar després de manera cooperativa amb el grup. la Tutoria entre Iguals (peer tutoring), basat en la creació de parelles, amb una relació asimètrica (derivada del rol respectiu de tutor i tutorat), amb un objectiu comú i compartit (l’adquisició d’una competència curricular) que s’aconsegueix a través d’un marc de relació planificada amb el professorat, on ambdós alumnes aprenen i l’adjudicació de rols pot ser rotativa, de manera que un no és sempre “el que ja sap” i l’altre “el que no sap res i sempre necessita ajuda”: com en la resta de propostes cooperatives, no hi ha uns eterns “donants” ni uns eterns “rebedors” és una de les formes de treballar en les que es millora l’aprenentatge. La coordinació currícular La continuïtat en el currículum implica no partir de zero en el pas d’una etapa a l’altra, sinó tenir present tot allò que s’ha fet ja amb anterioritat i connectar-ho amb allò que es farà a les de destinació. També té a veure amb com donar sentit i continuïtat vertical a les diferents àrees del currículum i horitzontal a la proposta curricular de cada nivell.


Per aquest motiu, la coordinació i intercanvi entre els diferents cicles s’esdevé una forma d etreballar necessària per a la millora del projecte educatiu de centre i els resultats dels nostres alumnes. La manera d’avaluar No podem oblidar que l’avaluació es un procés per aprendre. Per aquesta raó ha de formar part del dia a dia i a partir de l’error que podrem modificar mitjançant l’autoavaluació, el seguiment del docent o bé el comentari del company. En aquest sentit cal tenir present:

• Definir uns criteris d’avaluació que possibilitin identificar on s’és i què falta per aprendre (avaluació incial), i partir d’ella i no tant d’un llistó prefixat.

• Relacionar l’avaluació amb la comprovació de l’assoliment d’objectius

(avaluació final, que t’ajuda a reajustar la pròpia planificació i no tant a donar una nota).

• Tenir com a finalitat que l’alumnat aprengui a prendre decisions per

regular-se. Que fa participar els alumnes en discussions sobre els seus aprenentatges. La reflexió en l’alumnat necessita temps i pràctica. Cal que l’alumnat anticipi i planifiqui com resoldre les tasques. (avaluació formadora, que s’autorregula en el moment de l’aprenentatge per tal de ser corregida). Aquesta avaluació també s’anomena autèntica (versemblant, que guarda fidelitat amb les condicions extraacadèmiques, que és realista, rellevant, constructivista i socialitzadora) ja que és la més útil per a l’aprenentatge de l’alumnat.

Per tal de dur a treme aquesta avaluació ens ajudarem d’eines per mesurar la qualitat d’una tasca o activitat (rúbriques, portafoli, ...) on els alumnes apunten i reflexionen sobre el què han après i què els falta aprendre. Com organitzem l’aula: el treball cooperatiu Les tècniques d'aprenentatge cooperatiu permeten als estudiants actuar sobre el seu propi procés d'aprenentatge, implicant-se més amb la matèria d'estudi i amb els seus companys. A més, l'aprenentatge cooperatiu facilita la implicació de tots els estudiants, en contraposició amb altres tècniques que sovint només arriben a captar la participació d'un número reduït d'estudiants, que acaben dominant la sessió. La utilització de grups cooperatius en classe, especialment si els grups són heterogenis, és un mecanisme ideal per aprofitar el potencial de l'aprenentatge entre companys. A més, s'ha comprovat que l'ús de grups a la classe augmenta la probabilitat que els estudiants es reuneixin fora de classe per a continuar estudiant junts. Les virtuts més destacades:

• Promou la implicació activa de l'estudiant en el procés d'aprenentatge. • Redueix els nivells d'abandonament dels estudis. • Permet aconseguir els objectius de l'ensenyament liberal i de l'educació

general. • Promou l'aprenentatge independent i autodirigit. • Promou el desenvolupament de la capacitat per raonar de manera

crítica.


• Facilita el desenvolupament de l'habilitat per escriure amb claredat. • Facilita el desenvolupament de la capacitat de comunicació oral. • Incrementa la satisfacció dels estudiants amb l'experiència

d'aprenentatge i promou actituds més pòsitives cap al material d'estudis.

• Permet acomodar els diferents estils d'aprenentatge dels estudiants d'avui dia.

• Facilita un major rendiment acadèmic en les àrees de les matemàtiques, ciència i tecnologia.

• Permet la preparació dels estudiants com a ciutadans. • Permet desenvolupar la capacitat de lideratge. • Prepara als estudiants per al món del treball actual.

Com organitzem els espais Tots els espais del centre formen part de la formació dels nostres alumnes, tots són educatius, formadors i socialitzables. Els espais han de permetre tirar endavant els objectius d’aquest PEC sense dificultats. Han d’afavorir l’autonomia i la cooperació així com la investigació, manipulació, descoberta, observació i la relació. Com fem l’orientació acadèmica Les transicions i els canvis d’etapa pivoten sobre el progrés acadèmic i educatiu i és per això que cal fer especial esment al suport que proporciona l’orientació i que en aquests processos es concreta en el suport a l’estudi i a les estratègies d’aprenentatge, en l’esforç per incrementar la preparació acadèmica, en l’adquisició d’estratègies per afrontar els canvis, en definitiva, en la competència com a estudiant, que pot concretar-se en el conjunt de ompetències d’autonomia i iniciativa personal, la d’aprendre a aprendre i la social i ciutadana. Cal destacar la dimensió personal i el suport emocional individual i grupal. Són importants el suport per part de la família (com es comenta tot seguit), el que ha de proporcionar el professorat en general, el dels tutors i tutores en particular i aquell que prové dels iguals. Com fem la participació de les famílies És important l’interès i la participació en els processos escolars (reunions, entrevistes, suport a l’estudi), la complementació de l’activitat escolar amb activitats familiars d’enriquiment (visitar museus, fer viatges, assistir a espectacles culturals o altres activitats, dialogar amb els fills o filles sobre l’escola, la importància de l’educació, els problemes o els seus centres d’interès). Cal destacar que en les activitats fetes amb la família té tant de pes el tipus d’activitat com el fet de fer-la junts i compartir espais de diàleg, comunicació, afecte, suport i empatia.


1. Els valors (amb que ens basem) L’educació que reben els alumnes ha de garantir el ple desenvolupament de les capacitats físiques, expressives, intel·lectuals i afectives, i els ha de preparar per afrontar una vida personal i social plena i feliç. Per fer possible la tasca educativa, l'institut escola compta amb la implicació i compromís de la família, i promou una relació constant entre tots els agents educadors, basada en la cooperació i el diàleg. Eduquem perquè valors universals com la pau, la solidaritat, la generositat, la tolerància i l’honestedat; valors socials com la democràcia, el respecte, la cooperació, la participació i el diàleg; valors individuals com la llibertat, la sinceritat, el sentit crític, l’autonomia, l’atenció i l’esforç personal; i valors tradicionals com la responsabilitat, la família i la civilitat, esdevinguin motors de transformació i avenç de la nostra societat. Eduquem en un clima de confiança i de respecte, construint una relació emocional positiva entre totes les persones que treballen al centre i l’alumne, per tal d’aconseguir un institut escola inclusiu i obert a tothom. Això no fora possible sense:

● La creació de vies de participació per aconseguir una unitat de tots els membres que intervenen en el desenvolupament de l'escola (pares, alumnes, docents, personal d’administració i serveis, i administració). Exigint la participació real i efectiva en la gestió de tots els sectors que la componen, per mitjà dels representants elegits per cada sector al consell Escolar.

● Concebre el lideratge del centre des d'una perspectiva participativa i

responsable, que ha de fer complir les decisions preses pels diferents estaments que conformen la comunitat educativa, mesurant en tot moment tots els interessos dels alumnes, els educadors, els pares i la societat per tal de prendre en tot moment decisions que afavoreixin la millora de la formació dels nostres alumnes.


2. Justificació d’un canvi educatiu

El pas de la societat industrial a la del coneixement comporta una visió de l'educació diferent de la que hem tingut fins ara ja que, amb la inclusió de les noves tecnologies, ha canviat l'emissor, el mitjà de la informació i fins i tot el receptor i d’aquí sorgeix una nova manera d’aprendre basat en els competències més que no pas en l’acumulació de continguts. Les societats sempre han evolucionat depenent de la informació i aquesta de la tecnologia. Per tant, societat, informació i tecnologia esdevenen indissolubles en tot procés d’aprenentatge social.

Tradicionalment, hi ha hagut una confusió entre informació i coneixement. Nosaltres entenem que el coneixement fa referència al procés cognoscitiu que ens fa entendre una informació. Per tant, el procés d’ensenyament ha de consistir en fer comprendre i assimilar una sèrie d’informacions que ens permetran, alhora, entendre i integrar-nos en la societat en que vivim. Per fer-ho utilitzarem les metodologies més adients, tenint en compte els criteris establerts anteriorment: treball cooperatiu, plans de treball, les instrumentals, L’aspecte emocional.


La funció del docent, per tant, queda configurada en aquestes metodologies, com una agent actiu que no només pot transmetre informació sinó que, a més, crea entorns d’aprenentatge, guiant, orientant i organitzant els grups classe, perquè l’alumne desenvolupi una sèrie de competències bàsiques, entre les quals destaca la creació de coneixement. Afegiria a més aquesta: Per desenvolupar aquestes competències bàsiques i ensenyar a crear coneixement és necessari utilitzar uns continguts que permetin a l’alumne inserir-se en la societat que l’envolta, atenent al caràcter simbòlic i social d’aquest continguts comuns a la resta de ciutadans. Continguts, a més, que cal racionalitzar i adaptar a les metodologies que el centre vol desenvolupar i aplicar per tal que siguin aplicables a situacions diverses. Les competències que hem d’ajudar a desenvolupar, han de permetre a l’alumne afrontar els seus reptes vitals i ajudar-lo en la seva integració crítica en la societat, aspirant amb la tasca docent a formar persones que siguin capaces de fruir i utilitzar la cultura pel seu creixement personal, profesional i col.lectiu. Entenem la funció de l'educació actual com un guiatge on la informació rau ja a la xarxa o en múltiples formats i l'educador fa de pont entre ella i l'alumne, creant els entorns d'aprenentatge necessaris en tot moment, entorns que van més enllà de l'aula convencional i més enllà dels recursos tradicionals. El professor, més que donar respostes, (convida/incentiva/motiva als alumnes a) plantejar preguntes.


El canvi, però, no ha de tenir en compte únicament i exclusivament els mitjans de producció i de comunicació, sinó que també ha de fomentar uns valors d'una societat més justa, equitativa i d’excel·lència, on cadascú pugui tenir la oportunitat de trobar el seu camí i aprofiti els avenços de la tecnologia per a la millora de la societat i del benestar individual i col·lectiu. Entenem que per aconseguir tot això, l'escola , tal i com l'hem coneguda fins ara no és suficient, cal transformar-la per fer-la útil als nostres alumnes (repetitiu). Hem de saber adequar els espais, els recursos, les metodologies i els horaris de tal manera que provoquin l’interès i la motivació dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. Tot i que l'educació obligatòria ha d'assegurar uns instruments comuns de comunicació i entesa per tal de poder conviure i compartir el coneixement (el que nosaltres anomenem 3R i que inclouen la consolidació de les llengües i les matemàtiques), l'escola té l'obligació d’anar més enllà pel que fa al desenvolupament del coneixement i de les relacions humanes. L'escola ha d'assegurar que els alumnes tinguin ganes d'aprendre, de treballar, de compartir i això només és possible si ells són els autèntics protagonistes de la seva formació i l'escola els ofereix expectatives personals. Quan l'escola es marca com a únic objectiu la transmissió de continguts, queden automàticament exclosos una gran part de l'alumnat que de mica en mica es va perdent pel camí i que deixen d’aprendre estratègies per resoldre situacions reals de la vida i a ser competents ((sense que això vulgui dir eliminar els continguts, que sempre hi seran presents com és natural ja que formen part dels diferents sabers)). Tot i que és molt important que els alumnes sàpiguen moltes coses, si aquestes no les interrelacionem o les posen a la pràctica, en poc temps s’obliden i a la llarga un s’adona que no eren tan importants ja que només les ha necessitat dins la pròpia escola i per passar unes proves. Perdem massa


temps en voler omplir de continguts els caps dels nostres alumnes i ens oblidem que el més important és fer-los pensar, raonar, crear interès. L’escola focalitza l’organització de l’aprenentatge en tres grans blocs: el de les àrees instrumentals, que com hem dit, són la base de l’aprenentatge i prioritat de tot centre escolar, el del coneixement (entès aquest com la praxis de situacions reals a resoldre, de manera individual i cooperativa.), i el de la sensibilitat artística, física i emocional (que tot i formar part també dels coneixements d’aprenentatge, s’esdevenen essencials pels aspectes emocionals). La nostra visió de l’educació no és nova, és hereva dels nostres antecessors pedagògics que basaven l’educació de les persones en l’aprendre fent i resolent. Un estudi fet als EUA (National Training laboratories Institute, Bethel Maine, USA ) explica clarament els nostres objectius focalitzats en el grau de retenció dels coneixements en funció de les metodologies emprades:

Observant la piràmide, ens adonem que les estratègies que millor desenvolupen les capacitats d’adquisisió del coneixement són aquelles que trobem principalment en la part baixa de la pirámide mentre que les menys efectives están a la part alta. Par a nosaltres això no suposa obviar tota la pirámide, sinó reestructurar les metodologies i el temps en funció d’aquelles que siguin més efectives.


Per posar a la pràctica una estructura educativa basada en l’aprofitament dels aprenentatges proposats en la piràmide, calen moltes transformacions no només metodològiques, sinó d’organització del temps, dels instruments a usar, del rol del docent i de les infraestructures. Si no hi ha aquestes transformacions seguirem fent el de sempre i seguirem traient els mateixos resultats. Partint de la base que les societats sempre es regulen per millorar i que dels conflictes o errors s'aprèn més que dels encerts, la innovació ha de ser una constant en tot el centre. Sense innovació no hi ha futur, no hi ha resolució dels nous problemes. Amb aquesta visió pretenem explicar que l'escola és una preparació per a la vida i que en aquest camí té l’obligació de transformar-se contínuament per millorar. Però en aquest camí no pot estar sola, hi ha d’haver molta més gent implicada més enllà del propi centre (famílies, administracions, mitjans de comunicació, editorials, serveis socials, empreses…) per tal que l'estona que els nens i nenes passen en l’edifici que anomenen "escola", no sigui sinó una part de la gran escola de la vida. Per tant, si la formació és una cosa de tots, el centre escolar ha de tenir sempre les portes obertes i convidar i exigir a la comunitat i a la societat ajuda en aquest camí. Tothom hi té un paper important i tothom té l’obligació de participar-hi des de la seva parcel·la respectant la dels altres i sense voler imposar un model determinat. Només la tolerància, l’optimisme i el treball en equip faran que el vaixell arribi a bon port.


4.PLANTEJAMENTS EDUCATIUS

1. Objectius de Centre L’institut escola Jacint Verdaguer pretén que els alumnes siguin: • Autònoms i responsables del seu procés d’aprenentatge

Entès l’aprenentatge com els continguts necessaris per crear més coneixement, les destreses imprescindibles per aconseguir solucionar problemes i situacions quotidianes, i els valors i les actituds que permeten a l’alumnat viure, conviure i compartir.

• Competents per escollir el camí que vulguin triar a la vida. Entesa la competència com les capacitats necessàries per viure i conviure en el nostre món, per poder escollir lliurement el propi camí i per ser útils a la societat. • Participatius, col·laboratius i cooperatius.

Fomentant l’atenció, l’esforç i la motivació en el propi alumnat. Per això, l’escola ha de saber motivar i adequar l’educació a les necessitats i reptes de la nova societat per tal que els alumnes vegin en aquest marc una eina útil pel seu futur.

• Amb capacitats d’empatia, autocontrol personal i sentit crític positiu. • Preparats per viure i conviure al món i per cercar solucions als nous problemes que planteja una societat en continus canvis. • Reflexius i generadors de nous coneixement (l’excel·lència).

La reflexió ve donada per la pròpia estructura de treball on és el grup qui vetlla per aconseguir els objectius proposats. La pressió per la descoberta, investigació i creació d’hipòtesis fa de l’alumnat unes persones més crítiques i reflexives i alhora generadores de coneixements.

• Preparats per aprendre a aprendre al llarg de la vida.


2. Bases psicopedagògiques en que ens sustentem

● L'alumne com a unitat i com a col·lectiu. ● L'activitat com a base del funcionament. ● El nivell de desenvolupament de cada alumne. ● L'aprenentatge significatiu. ● La regulació del procés d'aprenentatge. ● Les diferències individuals. ● L'expressió en tots els seus àmbits.

Ens basem en aquests quatre principis:

1. Autonomia de l’alumne: constructivisme individual. 2. La cooperació entre el grup: constructivisme social. 3. La utilització de recursos de treball intel·lectual per desenvolupar el

coneixement. 4. La metodologia basada més en la comparació i la descoberta que no

pas en l’acumulació de continguts.


Referents que ens guien: “Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para reorganizar lo aprendido, para transferirlo a nuevas situaciones y contextos.” Carles Monereo Cal treballar les competències de: saber ser, saber fer i saber estar. Jaques Delors Cal que els alumnes interactuïn, actuïn autònomament i sàpiguen utilitzar les eines. Projecte Deseco L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa obliga a crear un clima de cooperació. Teoria social de l’aprenentatge:

3. Projecte lingüístics de centre El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d'aprenentatge En finalitzar l'ensenyament obligatori, el currículum garantirà el domini de les llengües catalana i castellana Per tant, la llengua vehicular al centre és el català i està present en la parla, la rotulació i els escrits de la pàgina web i els enviats a les famílies. Posem èmfasi en les llengues estrangeres, en la importància de l'aprenentatge de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes n’adquireixen les competències d’escoltar, llegir, parlar i escriure, d'acord amb el Marc europeu comú de referència impartint l’anglès ja a partir de P4, fent l’educació física en anglès (a partir de primer de primària fins acabar l’ESO així com la plàstica en aquest mateix idioma al cicle mitjà i superior de Primària. I la introduciió de l’Alemany com a segona llengua estrangera i de manera optativa a partir del 1r curs de l’ESO.


5.EL CURRÍCULUM

1. Criteris d’organització pedagògica La metodologia de treball i el currículum Potenciem el treball col·laboratiu i cooperatiu. Treballem les 3R (escriuRe, llegiR i l’aRitmètica), imprescindibles pel domini dels instruments necessaris per assolir i compartir el coneixement, aprofundint per igual en el càlcul mental, la resolució de problemes, la lectura comprensiva i l'expressió oral i escrita. Partim de les competències bàsiques enteses com la capacitat de formar a les persones per tal que siguin capaces, dins de les seves possibilitats, habilitats i coneixements previs, de participar de la vida escolar sense massa dificultats (?), posant l’esforç suficient de superació, podent escollir de manera lliure sense les mancances intel·lectuals, relacionals, afectives i morals que ho impedeixin. Per aquest motiu, la formació humana i intel·lectual la fonamentem en les competències, tal i com mostra la imatge de sota.

En el rol de les persones Potenciem el treball de l'acció tutorial, la competència social, la intel·ligència emocional i la mediació, com a mitjà d'ajut als alumnes a resoldre els seus propis conflictes i a saber conviure en societat. Aprofundim en el paper de l’educador/ensenyant com aquella persona que planifica, orienta, motiva, inspira, organitza, fa preguntes més que no pas les respondre i que acompanya als alumnes cap el seu desenvolupament personal creant els ambients d’aprenentatge. Ajudem i impliquem els pares perquè participin més àmpliament del desenvolupament dels aprenentatges dels seus fills. I motivem els alumnes perquè siguin els protagonistes dels seus aprenentatges.


Per aquest motiu, desitgem i treballem en la línia d’un perfil d’un docent basat en la vessant humana i la professional. A nivell humà: Que sigui coherent, que l’apassioni la seva tasca com a educador i ensenyant, amb capacitat d’empatia, d’autocontrol i d’adaptació als canvis, amb domini de resolució de conflictes, que estimi la seva feina i els alumnes, que sàpiga treballar en equip i valori les aportacions dels seus companys i companyes, que sigui participatiu i col·laborador, que tingui una visió global del centre i que no es tanqui a la seva aula (ja que forma part de la comunitat d’aprenentatge), que dediqui hores als seus alumnes per conèixer-los, donar-los seguretat i confiança aconseguint extreure el millor de cada alumne. A nivell professional: Amb domini dels entorns d’aprenentatge, de les TIC i la seva aplicació didàctica, de diverses metodologies pedagògiques (autonomia personal i cooperació) i de les matèries que ha d’impartir. Capaç de treballar de manera interdisciplinari i amb domini de la gestió del coneixement i del temps.

• El docent, més que estar al davant, acompaña a l’alumne guiant-lo en el seu procés d’aprenentatge.

● Diferenciem entre sistematització dels continguts amb la sistematització de l’aprenentatge. I la primera no l’entenem com una simple acumulació de continguts sinó la qualitat dels mateixos.

● Treballem sempre amb la idea d’un currículum obert. ● Els temes que tractem son útils per a la vida i aplicables a situacions

diverses de manera que donen tant una formació humana com intel·lectual.

● El tractament de la diversitat l’entenem com a la unitat de cada individu. ● Potenciem la participació i algunes preses de decisió en els temes a

treballar. En l'àmbit de l'organització Els espais Potenciem tots els espais del centre com a espais de formació individual i de grup, aprofitant les diferents distribucions de les aules, passadissos, zones d’esbarjo, espais oberts, sales, ... com espais d’aprenentatge que donin sortida a les diferents metodologies que s’apliquin en cada moment doninant resposta al projecte de centre.


Aquests espais han de donar sortida a:

- El treball individual per potenciar l’esforç i la’utonomia personal - La cooperació - L’expressió artística i corporal - La presentació - Els debats - La investigació i/o observació per a la deducció - Les exposicions

Els horaris Organitzem els horaris en funció de la metodologia del centre per tal de disposar d’una visió més sistèmica del que fem en cada moment.


Els asteriscs “*” mostren la possibilitat de treballar també de manera cooperativa on es poden utilitzar metodologies cooperatives. Els TALLERS en cas de la secundària serien les optatives. En l'àmbit de la formació Aquesta formació partirà dels diferents interessos del claustre i atenent les necessitats especídfiques de cada cicle. Per detectar en tot moment les necessitats de formació en els àmbits que es pretenen tirar endavant i partint del convenciment que la formació ha de ser una constant al llarg de tota la vida de tot educador, es farà una enquesta o trobada a final de curs per planificar-la. L’objectiu serà potenciar de forma prioritària el manteniment del grup humà i la cohesió del grup de professionals per tal d'ajudar-los en tot moment a aconseguir els objectius de centre proposats en aquest PEC. En l'àmbit dels instruments de treball intel·lectual Disposem d’aquells recursos que ens ajudin en el millor desenvolupament dels objectius proposats pel centre. Aquests recursos es classifiquen de la següent manera: Aquells que ajuden a fer més significatives les explicacions fetes tant per part dels alumnes com dels professors.

● Recursos per treballar l’esforç personal i l’autoavaluació dels processos. ● Recursos per potenciar la comunicació entre els alumnes i entre aquests

i els seus professors. ● Recursos d’ajut a les explicacions ● Passadissos de treball i aules de lectura

Aules on practicar, descobrir, escoltar, manipular i investigar:

● La robòtica ● El vídeo ● La ràdio ● Els laboratoris ● La música ● Entrevistes amb professionals,avis,especilistes,vivènvies amb 1ª

persona.. Espais d’esbarjo i d’educació física

● Les pistes esportives ● El poliesportiu ● L’aula de psicomotricitat ● Piscina ● Jardí ● Empreses del municipi


Com compartim la informació L’accés a la informació s’esdevé un aspecte important en tot centre educatiu. Informar del perquè de les coses i el quan es duent i de quina manera és un aspecte important per treballar en equip (alumnes, docents i famílies) Per aquest motiu disposem de diferents serveis presencials i virtuals que ajuden a la participació, la cooperació i col·laboració.

● Xerrades ● Entrevistes ● Reunions ● Entorn web i programa de gestió ● Agenda de deures web ● Blocs per a cada alumne i professor ● Wiki ● Entorn e-learning Moodle ● Correu intern ● correu gmail ● mòbil ● SMS

En l'àmbit l’organització dels alumnes

LES INSTRUMENTALS

EL CONEIXEMENT L’INTROSPECCIÓ

3R TREBALL SISTEMÀTIC - TREBALL COOPERATIU (les àrees del coneixement)

EXPRESSIÓ (àrees més lúdiques i de relació humana)

L’ACCIÓ ‘TUTORIAL COMPETÈNCIA SOCIAL OKUPA’T ? ‘– MEDIA Orientació d’ auto coneixement Academica professional

l’ANNEX 4 trobareu detallada l’explicació d’aquesta organització curricular


6.L’ORGANITZACIÓ

1. Estructura organitzativa El PEC és el marc en el qual la proposta de Direcció es basa pel desenvolupament quatrianual de funcionament del Centre. En aquest sentit, la direcció és la resposnable única davant del Departament, dels resultats i del bon funcionament evolutiu del Centre. Però la direcció és participativa, no autoritària i promou i proposa en tot moment aquelles directrius aprovades i vigents en els diferents documents de centre que han estat tractats pels seus representants (Claustre, AMPA). La direcció té el vist i plau del Consell Escolar que aprova els diferents documents consensuats en els dos grans estaments de centre: el Claustre de professors i l’AMPA.


2. Organigrama

● Responsabilitats ANNEX 6

3. Lideratge i equips de treball La societat necessita líders, persones que prenguin la iniciativa i siguin capaces d'animar la gent del seu entorn a tirar un projecte endavant. Aquests líders han de complir uns requisits determinats: han de ser líders d'ells mateixos, saber prendre decisions i tenir capacitat de comunicació; s'han d'adonar del que passa al seu voltant i saber-hi respondre, de manera que s'estableixi una relació entre la persona i l'entorn on es desenvolupa l'activitat. El lideratge és fruit d'un procés d'aprenentatge que comprèn des dels coneixements bàsics en la matèria fins a la consciència de les pròpies limitacions i motivacions, passant per la capacitat de solucionar problemes i d'avançar-se als fets. Tots tenim les capacitats necessàries per al lideratge més o menys desenvolupades i hem d'aprofitar-les per ser membres actius de la nostra societat.


L’escola no pot dependre d’un presidencialisme , sinó que ha de treballar en equip tenint en compte les diferents visions dels seus estaments i saber prendre decisions per tal d’agilitzar el funcionament. La direcció del centre ha de liderar l’entusiasme, eliminar el pessimisme, engrescar a la gent en projectes d’innovació i fer-ho sempre des del debat i la participació activa d’aquelles pe4rnones que vulguin participar del projecte. El lideratge suposa dedicació, empatia, asertivitat, treball, acompanyament i detecció dels possibles problemes que vagin sorgint en el centre. Per aquets motiu el centre preveu mitjans de participació depenent del seu us per part de la comunitat educativa.


7.LA INCLUSIÓ

1. Principis d’inclusió i coeducació El centre integra, tot l’ alumnat ,amb independència de la seva llengua, cultura, condició social i d’origen i de les seves capacitats i possibilitats, en benefici de la cohesió social. L’atenció a la diversitat de necessitats educatives dels alumnes i l’objectiu d’assolir les competències que els permetin el desenvolupament personal i escolar és un principi comú a tots els cicles i etapes de l’educació obligatòria, de manera que té conseqüències en l’organització de l’activitat docent, en la pràctica professional del professorat i en l’acció tutorial. Per construïr la comunitat:

● Tothom se sent acollit ● Tot docent que acaba d’arribar té un acollidor tutor ● Els alumnes s’ajuden entre ells ● Els docents col·laboren i s’ajuden entre ells ● Hi ha un respecte mutu ● La comunitat educativa treballa amb el Consell Escolar de Centre per

crear una unitat escolar pròpia ● Tothom s’implica en les activitats de centre

Sobre els valors inclusius

● Creem expectatives altes als alumnes ● La comunitat comparteix la inclusió ???? ● Tots els alumnes són valorats per igual ● Els docents intentem eliminar les barreres a l’aprenentatge i as la

participació del centre ● El centre s’esforça per reduir qualsevol forma de discriminació

Una escola per a tothom

● Tenim un protocol d’ acollida per assegurar la integració dels docents i alumnes nous. S’ajuda als nous docents a integrar-se en el centre

● Les instal·lacions del centre estan preparades per a la inclusió ● S’ajuda a l’alumnat nou a integrar-se en el centre ● El centre agrupa els alumnes de manera que tothom se sent valorat?

L’organització del suport

● El suport pedagògic ajuda a trencar les barreres a l’aprenentatge i la participació


● Les polítiques sobre l’Educació Especial afavoreixen la inclusió de l’alumnat a l’aula. L’atenció fora d’aquest context es realitza en casos excepcionals on hi ha d’haver una atenció individualitzada a partir d’un informe de l’EAP i de l’EE del centre amb col.laboració de la coordinadora pedagògica i de la psicopedagòga del centre

● Tenim un protocol d’ acollida pels alumnes d’incorporació tardana o de nova inclusió al sistema educatiu es coordina des de la coordinació pedagògica amb l’equip d’especialistes i els tutors.

● Es treballan els conflictes de manera positiva que esdevinguin una oportunitat per a la reflexió i el creixement personal dels nostres alumnes apostant per la mediació i la resolució dels conflictes.

● Intentem ajudar a aquells alumnes que tenen més dificultat de control, a que es coneguin i sàpiguen prevenir situacions de risc i de conseqúencies no desitjables(expulsions,baralles)

● S’intenta reduïr les expulsions per indisciplines preveien mesures

correctores intermedies abans d’executar l’expulsió fent una aposta, dins les possibilitats, per tasques a la comunitat.

● Fem un treball preventiu,ensenyant als nois/es,tècniques de relaxament i autocontrol,de demanar ajut,canviar d’ espai en un moment donat,buscar una persona de referència que l’ ajudi a la contenció.Fent-lo participar amb el seu propi procés d´autocontrol., ajudar-lo a que prengui consciencia de les seves dificultats personals.

● Els alumnes disposen de professionals especialitzats que els

acompanyen en aquest moment (Psicòleg, Salut i Escola, EAP i serveis externs.

● Es vetlla per l’absentisme escolar i es treballa de manera coordinada amb els serveis socials per fer-ne el seguiment prevenir-la.

Sobre l’aprenentatge:

● Què la’lumnat aprengui ● Acceptar la diferència ● Alumnat implicat en el seu aprenentatge ● Els alumnes aprenen cooperant ● L’avaluació fomenta el progrés i l’èxit de tot l’alumnat ● La disciplina és basa en el respecte mutu ● El docent utilitza la docència compartida

Sobre els recursos

● Els alumnes disposen de recursos per a l’ensenyament aprenentatge ● L’experiència del professor s’aprofita plenament ● El professor fomenta la participació

2. L’acollida


El document d’acollida crec que hauria de tenir els apartats de :

Acollida a

l’alumnat de P3

alumnat de l’ESO

alumnes nouvinguts

alumnes que s’incorporen al centre al llarg de l’escolaritat

docents

L’acollida és el conjunt sistemàtic d’actituds i actuacions que el centre posa en funcionament, bé per guiar la incorporació òptima dels nous membres de la comunitat educativa en la vida i la cultura quotidiana, bé per facilitar la reincorporació al centre després de processos d’absència

Dins el procés d’acollida, la carta de compromís educatiu és un document clau per formalitzar aquesta coresponsabilitat i implicació entre el centre educatiu i les famílies.

El procés d’acollida no hauria d’anar adreçat només a l’alumnat i a les famílies nouvingudes, sinó també a la resta d’alumnat i famílies, al professorat i personal de l’administració i serveis que s’incorpora al centre i a d’altres professionals que hi puguin intervenir. És imprescindible tenir en compte l’aspecte emocional de l’acollida inicial, especialment en el cas de l’alumnat nouvingut i de les seves famílies, per evitar el possible xoc emocional que suposa l’arribada a un entorn social i cultural completament nou.

***Em sembla que aquest a part aquí no hi hauria de ser:

● El primer contacte amb el centre és sempre acollidor i cordial ● El centre acull tot tipus d’alumnat sense discriminació de cap mena ● Tothom té accés a la informació general del centre a pesar de la llengua

familiar. El centre vetlla per ajuts externs quan això no sigui possible. ● El centre preveu actes socials simbólics d’acollida i d’acomiadament ● Els alumnes se senten identificats en el grup classe


8.LA CONVIVÈNCIA

http://www.xtec.cat/lic/convivencia/index.html http://www.xtec.cat/lic/convivencia/projecte.html

1. Valors i objectius per treballar la convivència

2. Pla de convivència

ANNEX 5 MÉS INFORMACIÓ

Documents elaborats

Pla Atenció a la Diversitat

Protocol maltractaments

Protocol sobre la prevenció de les drogodepèndencies

Pla Transició Escola Treball

Projecte Konnexió


9.L’ORIENTACIÓ I LA TUTORIA

1. Objectius d’orientació i seguiment dels alumnes

2. Pla d’acció tutorial Pla d’ orientació


10.LA PARTICIPACIÓ Marc normatiu Dret fonamental a l’educació, garantit a l’article 27 de la Constitució. 27.5. Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents. 27.7. Els professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes intervindran en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l'Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi. Tenim una visió de comunitat educativa. Això pressuposa la participació de tots els estaments que la composen de manera lligada i amb autonomia compartida. Cada sector té en copte els objectius del centre i treballa en aquesta línea de tal manera que els uns sense els altres no seria possible tirar endavant el projecte de Centre.

1. Mecanismes de participació

El centre diposa de canals de participació interna de tota la comunitat educativa mitjançant: Les Comisions pedagògiques Les Reunions amb els tutors Les reunions d’ equip docent Les reunions d’ àmbit ● Els claustres de docents ● Les reunions d’AMPA ● Els pares/tutors de legats de classe ● El Consell Escolar de Centre ● L’atenció a les famílies per part de la direcció i de la Junta de l’AMPA ● Els mitjans de participació de propostes via web?? (correu electrònic,

aquest mitjà mateix per debatre el PEC, correu intern, els blocs i la wiki del centre)

● Els claustres


● El lliurament de tota la documentació oficial per esmenar abans de ser aprovada.

També obrim les portes a la participació externa amb l’administració local, institucions de la Vila, i altres escoles de la Vila per impulsar projectes comuns.

3. Órgans de participació Els objectius anuals es plantegen sempre des dels diferents àmbits: ● El projecte de direcció basat en el projecte educatiu de centre i descrit de

manera anual en el Pla Anual. ● L’aprovació del desenvolupament curricular per part del Claustre de docents

basat en el projecte de centre i els objectius del Pla Anual ● L’aprovació dels objectius de la Junta d’Ampa aprovats ● L’aprovació definitiva de tots els altres per part del Consell Escolar de

Centre Tot allò que està aprovat pel Consell Escolar de Centre i que contempla la normativa de funcionament de centres té caràcter prescriptiu de compliment.

4. Àmbits de participació Els àmbits de participació tenen a veure amb els aprenentatges, els valors i la sociabilització més enllà de la pròpia escola i abracen: ● Institucions culturals ● Actes de participació amb altres centres de la Vila ● Intercanvis tant dins la Vila com fora i l’estranger ● Concursos propers i concretats a principi de curs ● Serveis educatius ● Estades ● Portes obertes a la Vila


11.L’AVALUACIÓ INTERNA El bon funcionament d’un centre depèn sempre de la seva avaluació. És partir d’ella on es detecten les necessitats, les correccions a fer i els processos de millora. Tenim en compte la visió sistèmica de tot procés d’aprenentatge dels nostres alumnes, en la que l’individu preval davant dels objectius a aconseguir. En aquest sentit, el centre té una concepció que afavoreix l’avalaució formativa per damunt de les altres ja que parteix del procés maduratiu i de les capacitats de cada alumne. Però en aquest context, l’escola també ha de ser avaluada mitjançant anual un pla anual amb una panificació quatrianual on al final ha de rendir comptes de tot el procés i plantejar el nou pla a quatre anys. En aquest tipus d’avaluació general del centre, disposem d’una comissió que planteja els indicadors que ens ajudaran a valorar les millores introduïdes i les dificultats o problemes pendents. Els indicadors seran:

1. Concepció avaluativa del procés de l’alumne

Si l’objectiu és fer responsables als alumnes del seu procés d’aprenentatge no tenim més remei que usar l’avluació formativa com a mitjà d’avaluació. Aquesta avaluació és la que es basa en els processos que va superant l’alumne més que no pas en uns objectius marcats a priori. Som conscients que hi ha un percentatge de coses que cal que l’alumne memoritzi, però pretenem que aquestes no superin un 30% de les coses que va aprenent. Aquest 30% són aquells continguts que decideixi el centre en el seu conjunt i que creu necessari han de saber tots els alumnes. L’altra 70% el dediquem a l’aprenenatge competencial on l’objectiu no són els continguts en si mateixos sinó la resolució dels diferents problemes que els anem plantejant i que han de donar resposta tot utilitzant metodologies i organitzacions múltiples. Hauríem de citar, a primària, el Quinzet i la comprensió lectora que avaluem cada curs?

2. Com evaluem els alumnes L’avaluació dóna sentit al projecte de centre. Per una banda assegurem les competències instrumentals assegurant les eines que els ajudaran a aplicar els coneixements a la vida real. Al treballar en tres grans blocs: 3R + Coneixment + Instrospecció, cal també que les notes reflecteixin els mateixos processos.


D’aquesta manera, totes les notes de les instrumentals han de tenir també en compte les notes dels projectes de treballs, dels plans de treball, els tallers o le s optatives, ja que són l’aplicació real i el que dóna sentit a l’aprenentatge. Els docents de les instrumentals tenen present: la nota que ells posen (sempre partint de la concepció d’avaluació formativa) + la nota del pla de treball, projecte de treball, tallers u optatives + les actituds. Els docents que duen a terme les àrees del coneixement des dels diferents projectes contemplen: Els processos de resolució que han dut a terme, la superació de les diferents tasques proposades, les conclusions i l’actitud mostrada en la resolució del problema. Els docents quan que treballen amb les àrees de la introspecció: valoren l’actitud, l’esforç, la sensibilitat, la participació, l’empatia, la creativitat, la cooperació més que no pas els continguts de l’àrea que en moltes ocasions desvirtuen l’objectiu per la qual va ser creada. Cal no oblidar en tot procés avaluatiu la participació del propi alumne en la presa de consciència del seu esforç en la proposta resolta o en el treball que ha fet. Paquest motiu, també hi ha d’haver una autoavaluació que es contemplarà en la nota final.

3. L’atenció a la diversitat en el procés avaluatiu En tot grup humà hi ha capacitats més lentes de convertir en competències, l’escola no n’és una excepció. Per aquest motiu, detectem les necessitats i establim criteris individuals de progrés per tal que no existeixi desmotivació per l’aprenentatge. L’equip docent treballa i avalua sobre aquestes pautes que juntament amb la coordinació pedagògica del centre i els equips d’EE i psicopedagogs, elaboren un document anomenat ,avaluació qualitativa i que recull l’ evolució de l’ alumne de manera individual ,amb uns objectius especifics adaptats a les característiques d’ aquests alumnes. col·laboració del tutor de cada alumne. El resultat de la nota final es basarà en l’exigència i el compliment per part de l’alumne dels compromisos establerts en aquest document.

4. Indicadors de progrés

5. Indicadors de context El clima escolar i el grau de participació de tota la comunitat educativa. Durem a terme enquestes que ens ajudin a millorar el clima de centre, enquestes que farem als docents, als pares i als alumnes.

6. Indicadors de resultats

7. Indicadors de processos


8. Indicadors de recursos


12. LA PROJECCIÓ EXTERNA I L’ATENCIÓ A L’USUARI Aquest Projecte Educatiu no es pot desplegar al marge de la realitat que ens envolta ni amb els recursos exclusius del centre. L’entorn educatiu ha de ser un instrument per assolir-ne els objectius. Per aquesta raó el centre es proposa: - Fomentar la col·laboració amb l’Administració Educativa, l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, les associacions, i els centres educatius i culturals de la vila. - Incloure en la programació educativa sempre que sigui possible, la utilització dels recursos i activitats de les institucions que promouen actes educatius i culturals arrelats a l’entorn. - Fer possible la participació en activitats ciutadanes. - Facilitar la utilització pública de l’edifici i de les instal·lacions i equipaments del centre per a que, a través d’acords amb l’Administració Local, puguin realitzar-se activitats formatives i culturals adreçades a la població en general sense ànim de lucre i amb finalitats d’interès social. - Promoure l’establiment de convenis amb l’Administració Local, amb les Universitats, l’escola Intermunicipal i els sectors empresarials per tal de facilitar la transició de l’alumnat, de l’escola al món laboral.

1. Principis de servei i atenció al públic

2. Relacions amb les institucions

3. Relació amb altres centres escolars

4. Programes internacionals

5. Premis i concursos

ANNEX 1 Quadre resum marc pedagògic


Instrumentals Àrees del coneixement

L’expressió

Individual En grup

Àrees implicades

Matemàtiques, català, castellà, anglès i la 2a llengua estrangera

Socials, Naturals (física, biologia i química) i tecnologia.

Socials, Naturals (física, biologia i química) i tecnologia.

Música, visual i plàstica. Així com l’acció tutorial, la kinesiologia i el ioga.

Definició

Àrees sense les quals els alumnes tindrien dificultat d’evolució i d’accés al coneixement. Per aquesta raó són el principal objectiu de l’educació obligatòria.

Treball d’autosuperació i autoavaluació, de manera individual i interdisciplinària, on l’objectiu és resoldre un problema inicial mitjançant activitats múltiples.

Treball en equip basat en la cooperació i la col·laboració on cada individu té una responsabilitat que afecta el conjunt de l’equip.

Apartat que pretén desenvolupar la sensibilitat més que l’especialització. S’usa en tots els àmbits a la vida i ajuda a viure millor.

Valor a treballar L’atenció L’esforç La

col·laboració La sensibilitat

Rol de l’ensenyant

Instructor motivador, en col·laboració amb els alumnes i interactuant amb ells.

Motivador, guiatge, orientació, donar pistes (mai respostes), font d’informació.

Motivador, guiatge, orientació, donar pistes (mai respostes), font d’informació.

Motivador, sensible, engrescador, especialista

Gestió de grups

En gran grup, individual, ajut en parelles, agrupaments flexibles.

Treball individual (poden ajudar-se entre ells sense solucionar mai el problema)

Treball en equips

Força treball individual, però també d’equip

Tipologia d’activitats

Exercitació: Càlcul mental Lectura eficaç Lectura en parella Resums Esquemes Mapes conceptuals Explicació amb participació

Pla de treball

Projectes de treball

Molt variades: Audició Exercitació Jocs cooperatius Creació plàstica Creació audiovisual Exposició

Metodologies

Expositiva, sistemàtica del contingut, participativa en gran grup.

ABP

Crear, escoltar i practicar.,Expresar,Defensar,Exposar

Treball individual Autoavaluativa, presa de decisions i camins múltiples de resolució

Cooperativa i col·laborativa. El trencaclosques o què sabem, què volem saber...


NOTA: No confondre sistematització dels continguts amb sistematització de l’aprenentatge ni projecte de treball cooperatiu amb cooperació entre iguals. Explicació aclaridora: Concepte Explicació

Sistematitzar continguts

Els continguts que anem introduint s’han de fixar. Per fer-ho sistematitzem el concepte tantes vegades com sigui necessari i posem exemples d’on podem trobar situacions en què els haguem d’aplicar (els contextualitzem). En aquest apartat utilitzarem exercicis, problemes, operacions i tot allò necessari perquè l’alumne domini el concepte introduït. Aquest apartat és propi de les 3R (de les àrees instrumentals) les quals necessiten la participació del professor en la seva introducció. És un apartat que necessita molta atenció individualitzada, on cal corregir errors i fer-ne un seguiment molt acurat.

Sistematitzar el coneixement

Aplicació pràctica en un context més global on l’alumne no només ha de posar els coneixements d’una àrea a la pràctica sinó la de moltes. El problema no està focalitzat en un contingut determinat, sinó en un problema que es planteja. L’alumne ha d’escriure, llegir, investigar, estudiar, resoldre, autoavaluar-se, compartir, proposar i exposar, entre d’altres, per tal de trobar la resposta al problema. Aquest apartat forma part dels plans de treball i dels projectes de treball que es duen a terme en les àrees del coneixement.

Projecte de treball cooperatiu

És una metodologia d’investigació pensada en la resolució d’un problema inicial (metodologia ABP). Li diem cooperatiu perquè es treballa en equip i cada component té una responsabilitat dins del grup. Aquest projecte és propi de les àrees del coneixement quan usem metodologies cooperatives.

Treball cooperatiu

És una metodologia que es pot aplicar en qualsevol situació. Quan un alumne acaba una tasca pot ajudar un company, la lectura en parella per reforçar el diàleg, la comprensió escrita, per exemple. No té un horari fix.


ANNEX 2 Definicions dels projectes Pla de treball setmanal / pla de treball per racons Té relació directa amb les instrumentals. Conforme l’alumne va aprenent nous continguts, volem assegurar-los amb plantejaments d’activitats focalitzades en els nous que anem introduint i amb els que ja se suposa que han d’anar retenint. Es tracta de sistematitzar aquells instruments competencials que els ajudin a aplicar-los en el coneixement. Per aquest motiu prevaldran tots aquells que tinguin un caire competencial. Disposem de la programació dels materials instrumentals per tal d’anar consolidant els continguts relacinats bàsicament amb: LLENGÜES

● La competència lectora ● La competència estètica de gaudir en la lectura ● La competència escrita ● La competència oral

MATEMÀTIQUES

● Competència del càlcul (exacte, aproximatiu, estimatiu) ● Competència en la resolució de problemes ●

Els aprenentatges instrumentals contextualitzats en projectes curts

Un cop introduïts els conceptes nous en els aprenentatges instrumentals, cal contextualitzar-los en petits contextos de la vida real: fer-los útils en situacions diverses. Aquestes situacions contextualitzades, que poden ser petits projectes que no pretenen tant la interdisciplinarietat (que ja es treballarà en els plans de treball i els projectes de treball) sinó que focalitzen en situacions en les que hagin d’utilitzar els continguts apresos (és a dir això ho estudiem per quan tingueu que resoldre.....) Ex. Si estem estudiant els percentatges, posem els alumnes en un context d’un dia de rebaixes amb l’objectiu de calcular el que m’he estalviat fent els càlculs matemàtics apresos. Plans de treball digitals (o en paper en les primeres etapes tot i que es programin digitalment)


Són projectes que es duen a terme de manera individual tot i que poden incloure algun treball en grup.i focalitzats en algun àmbit de treball (com poden ser les ciències socials, naturals o la tecnologia) en la que l’objectiu és resoldre una situació plantejada a l’inici de treball i on la interdisciplinarietat hi és implícita en tot moment, havent de resoldre situacions amb l’ús de les altres àrees del currículum. L’objectiu és la resolució de la situació plantejada a partir d’un procés d’aprenentatge en el que l’alumne, de manera individual el posem sol davant el problema. Els continguts que s’usaran, estaran en funció de l’objectiu, no dels propis continguts, per aquesta raó és molt important el plantejament del problema en funció del que volem que els alumnes aprenguin. Cal no oblidar en aquesta interdisciplinarietat, el tractament de les altres àrees des del punt de vista de la necessitat. No pretenem forçar que surtin totes si el context no ho facilita. Aquesta metodologia de treball es basa en l’ABP (aprenentatge basat en problemes), entesos els problemes no des del punt de vista de les matemàtiques, sinó des de la perspectiva més amplia de problemes que ens trobarem a la vida, problemes com:

● Saber muntar una ONG ● Organitzar una reserva d’animals ● Comprar un cotxe ● Demanar un crèdit ● Anar a comprar ● Dissenyar una vivenda ● Construïm una ruta tot solucionant els obstacles que ens trobarem ● Viatgem pel món ● ....

Els projectes de treball Tenen les mateixes característiques que els plans de treball però es duen a terme de manera cooperativa. També tenen la característica que no són projectes tancats, sinó que parteixen en moltes ocasions del que saben els alumnes i del que volen saber, així com del propi procés d’aprenentatge que pot donar moltes voltes. Tots els alumnes tenen un paper dins del treball en equip, no són passius, els grup depèn de cada un dels seus components. Això no treu que alumnes amb certes dificultats no s’aparellin amb d’altres que els poden ajudar.


ANNEX 3 El projecte lingüístic de centre


ANNEX 4 Organització curricular Esquema representatiu de l’organització del centre, que és labase del seu funcionament:

DESCRIPCIÓ: Les instrumentals: 3R (llegir, escriure i l’aritmètica) DEFINICIÓ: Allò que l’alumne NO podria descobrir per si sol o en un curt espai de temps, i on el paper transmissor del docent encara té un sentit i raó de ser. Si el concepte ja havia estat donat, però s’aprecia que no està assolit, passa a ser un concepte NOU i es torna a explicar. Això no pressuposa que el missatge és únicament unidireccional, sinó compartit amb l’alumne.


Què contempla?: Continguts nous de MATEMÀTIQUES i LLENGÜES que NO estiguin assolits o que no s’hagin introduït abans (això no suposa que els docents no utilitzen la transmissió d’informació en altres àmbits, però sempre des de la prudència no de manera sistemàtica com a les instrumentals). No van lligats a cap projecte de treball o al treball sistemàtic, però sí a la temporització lineal de l’àrea. Aquests continguts s’assoleixen abans de posar-los en context. Pressuposa tres processos:

● Eel primer introduir el concepte nou, ● El segon sistematitzar-lo ● I el tercer contextualitzar-lo en petites situacions relacionades amb el

contingut introduït (en els plans de treball i projectes de treball ja s’usaran de manera més transversal).

És a dir, cal contextualitzar sempre els temes en petites situacions reals, la qual cosa comporta el següent:

● El docent els introdueix i els exposa amb la interacció de l’alumne. Es pot dir que es treballen de manera conjunta.

● Es consoliden amb activitats conjuntes i/o individuals amb el suport sempre del docent. Ho anomenem Pla de treball per racons.

● ES contextualitzen a la pràctica de la vida real amb petites situacions simulades.

Forma part d’aquest apartat totes les estratègies que ajudin a assolir-los:

● Explicació a la pissarra i interacció dels alumnes en grup ● Exercicis d’ensinistrament (sense necessitat d’explicitar-ne el

context) on l’objectiu principal és treballar el concepte nou. ● Exercicis de context (contextualitzats en la realitat) per assolir el

contingut instrumental de manera individual o en grup, sempre treballant els continguts exposats o els ja sabuts. L’objectiu és veure’n la seva utilitat.

Recursos metodològics que fem servir: - Les pissarres digitals amb el material didàctic annex. - Ordinadors per sistematitzar els continguts - Fitxes de reforç - Llibres de lectura - Quaderns i llibres de text - Materials d'ajuda: - Lectura eficaç - Dictats - Lectures individuals i en gran grup - Autocorreccions a la pissarra - El càlcul mental -La lectura per parelles


Rol de l’ensenyant - Transmissor de la informació nova o de la no assolida - Generador dels materials per sistematitzar o cerca dels mateixos ja existents. - Crear els espais de contextualització - Organitzador de les metodologies i recursos més adients per a cada situació. -Guiatge ‘ -Acompayament -Detectar necessitats i donar respostes adients -Motivador de l’aprenentatge Valors que treballem - L'esforç: en assolir i resoldre els conceptes apresos - L'atenció: en les explicacions del docent o dels companys - La cooperació entre iguals -Entendre la diferència Àrees que afecta aquest àmbit LLENGUA - Gust per la lectura i per l’escriptura

● Domini de l’expressió oral i escrita ● Atracció per les creacions literàries ● Cura per l’ortografia ● En lloc del punt anterior: Coneixement del funcionament de la llengua per desenvolupar l’expressió del pensament

MATEMÀTIQUES - La numeració - Càlcul i operacions - Reconeixement de l'espai, forma i mesura - Relacions i canvis - Estadística i atzar - Resolució de problemes Exemple. No posem només sumes, sinó problemes on n’hi hagi. No farem només dictats, sinó treballs on hagin d’escriure i narrar alguna cosa. Sempre prenent consciència que el més important d’aquest apartat és assolir les competències plantejades i a assolir els continguts instrumentals més adequades a les seves capacitats. Àrees del coneixement


DEFINICIÓ: Aquell treball que es realitza de manera individual, col·laborativa o cooperativa. Es treballa de manera interdisciplinar i el contingut té sentit a la pràctica. No és un treball d’exercitació de conceptes sense un context determinat. Es pretén donar sentit al que estan fent. Les propostes han de ser engrescadores i han de contemplar implícitament els continguts de manera implícita. S’han de planificar en equip i s’han de plantejar a partir de problemes reals (ABP) a resoldre, entenent els problemes com activitats que han de superar i on han de trobar la millor estratègia per a aconseguir-ho. Aquests projectes els han de servir pel seu futur què és on passaran la resta de la seva vida(*)

(*)Woody Allen

Què contempla?:

● Són activitats interdisciplinàries que l’alumne ha de poder resoldre sol o en equip (això vol dir que no inclourem continguts acabats de donar que encara s’estan consolidant a les 3R, o capacitats que encara no estan assolides per l’edat, ja que no les podrien resoldre). L’objectiu és que posin esforç en allò que ja se’ls ha explicat, han après i que són capaços de realitzar. ● L’objectiu és fer i resoldre, donant sentit a l’aprenentatge, sent autònom i podent ser útil dins l’equip d’alumnes. ● Les activitats han de ser competencials (no “matxaca” que ha de formar part de les 3R)., tot i que això no exclou el que certs conceptes els doni el docents o hi faci una introducció per facilitar el procés de descoberta de conceptes nous. ● Els anomenem Pla de Treball digital (quan ho fem de manera individual) o Projecte de Treball cooperatiu (quan ho fem en equip). Activitats que respecten el ritmes, el poder atendre la diversitat o equip, amb camins de resolució múltiples i on els alumnes disposen de tota la informació i estris necessaris per resoldre les activitats proposades.

Exemple. L’objectiu és resoldre un PROBLEMA. Si en el fons tractem el tema d’Egipte, l’objecte del treball no té perquè ser l’antic Egipte, sinó plantejar a l’alumne que hagi de fer una sala expositiva sobre l’antic Egipte (la cosa canvia). L’objecte no és el contingut, sinó la competència per poder realitzar una tasca encarregada per alguna entitat. Però per poder realitzar aquesta tasca, cal que l’alumne aprengui coses sobre l’antic Egipte, però també com s’organitza una sala d’exposicions, quins papers necessitaré, quants metres quadrats, disseny dels díptics informatius,... de tal manera que amb l’objectiu ben acotat la interdisciplinarietat sorgeix de manera natural.


Recursos metodològics que fem servir Partim de la metodologia basada ABP (aprenentatge basat en problemes). El propi Pla de Treball digital o Projecte de treball cooperatiu basat en la metodologia ABP (un planteig similar al que fan les webquest ). Partim de propostes fetes des del professorat o bé de propostes fetes pels propis alumnes: DE MANERA COOPERATIVA Els projectes de treball, (escollits pels alumnes o escollits pels professors) i de simulacions (on l'alumne hagi de pensar tot donant la seva opinió raonada per justificar la pregunta). DE MANERA INDIVIDUAL El Pla de Treball, basat en una proposta de treball interdisciplinària que ha de resoldre l'alumne a partir d'un plantejament inicial. Partint d'aquesta organització metodològica, s'organitza l'espai, els horaris, les activitats, les sortides, els tallers i el currículum en general.


ROL DE L’ENSENYANT - Guia - Dóna pistes i petites explicacions que ajudin en els processos. - Explica quan hi ha un problema comú o introdueix en el context - Orientador - Fa preguntes - Planteja els entorns d’aprenentatge (organització, horaris, espais) -Està atent a la relació entre els membres de del grup de treball VALORS a treballar:

● La cooperació ● La col·laboració ● L’exposició oral ● L’esforç individual ● Tots els implícits en el treball en grup: escoltar, compartir, respectar, ajudar...

ÀREES Naturals Socials Tecnologia Ciutadania Ètica i religió Àrees de la introspecció DEFINICIÓ: Es tracta de potenciar les diferents arts i treballar la sensibilitat vers les mateixes, així com l’autocontrol i expressió i la cura corporal. L’objectiu general és el coneixement de si mateix i la seva relació amb el que l’envolta. Què contempla?: Posa en context a l’alumne, ja sigui actuant, exercitant-se, jugant, escoltant música o creant-ne, expressar-se plàsticament o interpretant de tal manera que pugui manifestar-se o trencar la vergonya per poder-ho fer. També tracta de posar a l’alumne en situacions que hagi de resoldre per tal de crear en ell una seguretat i autoestima. Rol de l’ensenyant - Dinamitzador


- Guia - Transmetre sentiments - Creador - Orientar - organitzador d’activitats Valors a treballar:

● L’autocontrol ● El respecte ● La resolució de conflictes ● L’empatia ● La sensibilització artística ● El joc

Àrees curriculars La música L’educació física L’educació visual i plàstica La tutoria L’acció tutorial L’acció tutorial té com a objectiu atendre els alumnes de de dos àmbits: l’individual i personal i el col.lectiu. Per al primer objectiu, cada alumne té un tutor que ha de coneix l’alumne i que l’orienta en el seu procés de creixement individual aportant ajuts als seus dubtes, problemes i situacions que es vagi trobant. El segon bloc pretén la sociabilització de l’equip a partir de l’empatia i l’assertivitat. Per fer-ho possible posem a l’alumne/s en situacions per tal que les resolguin amb la guia del docent. No només en l’acció tutorial, sinó sempre, el mestre ha d’estar atent a l’estat emocional dels nois i noies Valors a treballar: La resolució de conflictes L’autocontrol L’asertivitat L’empatia Recursos que fem servir La mediació L’OKUPA’T? Els agrupaments? La competència social Les intel·ligències múltiples La Kinesiologia El ioga


L’ Orientació academica i professional

2. L’avaluació i promoció Com entenem l’avaluació

Per nosaltres pren gran rellevança l’avaluació formativa què és aquella que avalua els processos d’aprenentatge i on l’alumne és part activa d’aquesta avaluació al haver de superar els diferents reptes que li anem proposant.

És l’avaluació formativa la que ens permet modificar els procediments d’aprenentatge i/o reconduir les dificultats dels alumnes a nivell grupal o individual.

Per tal de dur-ho a la pràctica, organitzem l’estructura metodològica de la següent manera:

● Els plans de treball setmanals o plans de treball per racons ● Els aprenentatges instrumentals contextualitzats en projectes curts ● Els plans de treball digitals ● Els projectes de treball

La definició més concreta està a l’annex 2

L’avaluació inicial i la final tenen un caràcter més de situació del grup classe, que no pas de nota avaluativa de final de trimestre.

Tot i que no les excloem, i poden ser útils, ho són més per a la tasca de planificació, que no pas com a resultat d’una nota que sempre pot ser casual.

Com fem la promoció

Criteris per promocionar els alumnes

Si ajustem les plans individulas i les programacions adequades a les necessitats dels alumnes,

Si treballem en grups reduïts,oferim diferents opcions,diversificacións curriculas,en cada nivell, de ben segur que aconseguirem que gairebé tots els alumnes puguin promocionar en el seu gru p classei així també millorarem la seva autoestima i salut emocional.

Es valoraran les retencions en casos molt extrems, sempre tenint en compte que la permanència de l’ alumne en el mateix curs li sigui una mesura positiva.Es tindrà en compte la opinió de la família ,del tutor,equip docent ,i el desenvolupament físic i emocional del propi alumne.


ANNEX 5 Pla de convivència http://www.xtec.cat/lic/


ANNEX 6 Responsabilitats CONSELL ESCOLAR Marc normatiu. LEC, article 19 Comunitat educativa i comunitat escolar 1. La comunitat educativa és integrada per totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu. En formen part els alumnes, les famílies, el professorat, els professionals d’atenció educativa i el personal d’administració i serveis, l’Administració educativa, els ens locals i els agents territorials i socials i les associacions que els representen, i també els col·legis professionals de l’àmbit educatiu, l’associacionisme educatiu, les entitats esportives escolars i els professionals, empreses i entitats de lleure i de serveis educatius. • La participació de la comunitat educativa “en el control i

en la gestió de tots els centres sostinguts amb fons públics” (art. 27.7 CE) està inclosa en el dret fonamental a l’educació. • El consell escolar del centre és l’òrgan (“instrument”) principal per canalitzar aquesta participació, però no l’únic.

Organització del Consell escolar de l’institut Escola La composició dels membres del Consell escolar tindrà en compta la representació dels docents de les diferents etapes, la dels pares i dels alumnes d’ESO, així com les diferents administracions i els representants de l’AMPA i del PAS del centre. Responsabilitats Aprovar la documentació del centre i vetllar pel compliment de la seva normativa. EQUIP DIRECTIU Director Representa al centre i és el màxim responsable de les actuacions que s’hi desenvolupen i s’ha de basar en el projecte educatiu de centre i la seva proposta consensuada per tal que, any a any, es pugui anar avançant en els processos de millora.


Representa la part més filosòfica del projecte, qui vetlla per la coherència i la línia del centre Sots director És la figura més important dins del dia a dia. És qui vetlla a la pràctica i proposa les modificacions tot escoltant els equips responsables. Caps d’estudis Són els responsables del personal i de les programacions de cada etapa. Coordinació pedagògica És la figura que vetlla pel seguiment i necessitats de tots els alumnes.?no era coordinar les diferents etapes de l’ensenyament obligatori? Secretaria Qui vetlla pels recursos necessaris ( qui gestiona els recursos)per tirar endavant el projecte de centre i fer-lo viable.er

1.CONTEXT: D’on venim?En els darrers anys, els diferents indicadors (informe PISA, consell...

Documents

Transcript of 1.CONTEXT: D’on venim?En els darrers anys, els diferents indicadors (informe PISA, consell...