1

1.Cbàsiques ESO Les Cbàsiques del Curriculum de Tecnologia són

Cb7..Utilització d’un Objecte Tecnològic

Cb8.Anàlisi d’un Ojecte Tecnològic

Cb8. Disseny i Construcció d’un Objecte Tecnològic A l’hora d’avaluar-les quedaran vinculades a DCT2 : Objectes i sistemes tecnològics de la vida quotidiana CD : Competència Digital CP : Competència Personal i Interpersonal .

2

Cb7: Utilitzar Objectes Tecnològics

Protecció ,Commutació i Creuament d’un Circuit Elèctric .

AC/DC.Bateries i Piles .

Desplegament i Execució d’un projecte electro-mecànic

Control d’un Circuit elèctric amb Relès

Inversió de Gir : Protegida i sense protegir .

Sensors , Temporitzadors , Reguladors

Reutilització de material .

Cb8 : Analitzar Objectes

Factors de Conversió –Espectre Electromagnètic

Càlcul Ressistències i Intensitats.

Saber fer conversions entre bits,bytes,Kb i Mb i Gb

Saber realitzar conversions entre sistema decimal i binari

Taules de Veritat .

Funcions Lògiques.

Circuits Lògics.

Interpretació Esquemes de connexió

Cb9:Dissenyar Objectes Tecnològics

Projecte Electro-Mecànic

Simuladors ( Circuits Elèctrics,Lògics i Pneumàtics )

Programació

3

2.Factors de Conversió IV

Cb8 .Analisi d’un objecte Tecnològic ( Factors de Conversió )

o Sistema Internacional : Longitud ,massa i temps o Superfície Volum i Capacitat o Velocitat, Energia ,Potència, o Resistència ,Intensitat i Voltatge .

Continguts: Unitats de mesura

Utilitat i Necessitat

Serveixen per donar identitat a qualsevol expressió quantitativa-numèrica .

Hem de saber cada nombre que és el que representa , és a dir , quins

“cognoms” l’identifiquen.

Són necessàries per unificar resultats . Sempre que l’expressió numérica sigui

donada en les mateixes unitats el resultat ha de ser el mateix . D’aquesta

manera evitarem tobar infinitat de resultats diferents per un mateix càlcul o

expressió numérica .

Definició

Una unitat de mesura és una quantitat estandaritzada ,fixada pel Sistema

Internacional de Mesures , d'una determinada magnitud física com pot ser la :

Longitud ,la Massa , el Temps …

m mm cm dm m Dm Hm Km 10

mm2 cm

2 dm

2 m

2 Dm2 Hm

2 Km

2 10

2

mm3 cm

3 dm

3=1litre m

3 Dm3 Hm

3 Km

3 10

3

g mg cg dg g Dg Hg Kg Tona

ms cs ds s m h d a

1m=106

m 1g =106

g 1dm3= 1litre 1 Tona = 10

3 Kg ;

1 Kcal = 4,18 KJ ; 1 KWh = 3600 KJ

SI : m , m2 ,m

3 , Kg , s

4

Activitats 1.Passa al Sistema Internacional aplicant la técnica dels factors de conversió :

a) 1200 ms b) 900 cg c) 450 dm2 d) 9 Dm3 e) 6 h 15’ 14 ‘’→ segons f) 1000 cs

2.Realitza les següents conversions entre unitats :

a) 900 → b) 30 → c) 400 → d) 90 →

3.Passa al S.I :

a) cs

g15 b)

h

Dm3

60 c) ms

cm 2

50 d) 3

30cm

Hg

4.Realitza la següent conversió al sistema Internacional : 150 2Dmms

lcg

aplicant la

tècnica dels factors de conversió .

5.Passa al Sistema Internacional mitjançant factors de conversió les següents expressions :

a) 32 2cmDl

hmg

b) 54

msdg

clcm

2

c) 43 diaml

Tonamm

2

d) 22 HlDm

diaHg

2

6.Realitza les següents conversions :

a) 13 csHm

Dlmg

utdm

Hmg

22

3

min

b) 55 cgdia

cmDm

Hgh

Kmml

232

c) 322 Hmmm

Dgcs

clDm

Tonadia

7.A quants Kwh equivalen :

a) 4500000 KJ b) 250000 Kcal

8. 50 Kwh quants a) KJ són b) Kcal

5

3.Repàs Vistes d’un Objecte Cb8 .Analitzar Vistes

Alçat,Planta i Perfil .

3.Vistes : projeccions gràfiques de la peça sobre cadascun dels plans que configuren la perspectiva ( Cavallera o Isomètrica ) .

Perspectiva Representació Dièdrica

6

Activitats 1.Considerant que l’alçat s’obté a partir de mirar en la direcció i sentit que indica la fletxa , associa el nombre que acompanya a la vista a la figura corresponent :

7

2.Dedueix les vistes de : planta , alçat i perfil associades a cadascuna de les figures següents . L’alçat s’obté a partir de mirar en la direcció i sentit que marca la fletxa.

8

4.Tangram Virtual

Cb8,Cb9. Analitzar i Construir un Objecte

. o Cb36.Composició Gràfica : Tangram

Conceptes

Tangram Xinés

El Tangram es un joc xinés molt antic anomenat Chi Chiao Pan, que significa taula de la sabiduría. El puzzle consta de set peces o "tans" que surten de repartir un quadrat en 4 ó 5 triangles de diferents formes, 1 ó 2 quadrats i un paral.lelogram. El joc consisteix en utilitzar totes les peces per construir-ne altres de diferentes formes :

Activitats Seran en format Online Adreces per practicar : www.juegosfan.com/tangram www.juegosdiarios.com/juegos/tangram.html (nivell 2 )

9

5.Radiacions Energètiques Cbàsica 8 .a) Saber que les telecomunicacions per telèfon ,radio,televisió ( i altres experiències reals tan simples com la visió ) són fruit d’un fenòmen físic ondulatori , que s’encarrega de transportar els senyals i l’energia associada . b)Conéixer els Paràmetres Fonamentals associats a un fenòmen ondulatori : freqüencia ,Període , Amplitud . c) Saber interpretar l’espectre de freqüències

Continguts : Fenòmen Ondulatori

: Longitd d’ona A : Amplitud T : període : temps que triga el fenòmen ondulatori en realitzar una oscilació complerta

f : freqüència . Nombre d’oscilacions complertes en un segon T

f1

; f

T1

v : velocitat de propagació

Ones sonores

V= 340 s

m . No es propaguen al buit . Oïda humana : 20 HZ i 20 KHz

Intensitat : depen de l’amplitud To : agut freqüència alta ; greu : freqüència baixa Ultrasons : f > 20 KHz Aplicació : ecografies ,cardiologia , localitzar bancs peixos Infrasons . f < 20 Hz . Exemples : trons de les tempestes , vent . Produeixen unes vibracions en els organs interns que irriten les terminacions nervioses.

fT

v

10

Ones Electromagnètiques

V = c = 3108 s

m . Es propaguen en tots els medis , també en el buit .

l’energia està associada amb la seva freqüència

Quanta més freqüència més energia , més capacitat per travessar obstacles

A menys freqüència menys energia

Espectre electromagnètic

Observacions : Radio

AM : 530 KHz i 1600 KHz

FM : 88 MHz i 108 MHz

11

Ones Televisió

VHF : o 47 – 68 MHz o 174-239 MHz

UHF o 470 – 860 MHz

Telefonia mòbil : 900 -1900 MHz Transmissió Senyal :

12

Transductor : dispositius electrònics que permeten transformar un senyal determinat ( acústic com telèfon , ràdio ; visual com televisió ) en un senyal elèctric ( d’emissió ) i a l’inrevés ( els de recepció ). Exemple : conversa telefónica Emisor : veu humana .- transd 1: micròfon - canal : cable telèfon, fibra óptica ---- transd 2 : altaveu .

Transferència amb fil

Convencional

Fibra Òptica Coaxial Fibra òptica

Transferència sense fil La transmissió es fa a freqüència elevada ja que així és possible transmetre diferents senyals en diferents franges o bandes . Si no augmentessim la freqüència i fos baixa , molts senyals se superposarien i els rebriem barrejats

13

Activitats 1. Representa tres senyals ondulatoris d’2 Hz , 4 Hz i 8 Hz respectivament 2.a) Com podem saber a quina distància aproximada es troba una tempesta si observem els raigs i escoltem els trons ? A quina distància es trobaria el nucli d’una tempesta si l’interval de temps entre el raig i el tró és de 6,5 segons . b) Si una ona sonora triga 12 s desde que es emesa fins que l’escoltem quants Km ha recorregut ? c) Quan trigarà una ona sonora en recòrrer 10 Km si té suficient intensitat i no queda esmorteïda en el seu recorregut ?

3. Dues ones de freqüència 256 Hz i 512 Hz respectivament .Quina té més energia ? 4.a) Ordena de major a menor energia les següents ones : televisió , só , mòbil ,radio b) A partir de l’esquema de l’espectre electro-magnètic quina freqüència té la llum visible , la radiació que ens permet veure les coses . c) A partir de l’esquema de l’espectre electro-magnètic quina freqüència tenen associades les radiacions X i gamma . d) Per què són dolentes les radiacions dels materials radiactius ? e) A quina distància està el sol si la seva radiació ens arriba aproximadament 8 minuts desprès , és a dir , la radiació que ens arriba ara mateix fou emesa fa 8 minuts f) Sabries dir tres aplicacions en medicina de la radiacions força energètiques. 5.a) De quines formes es pot transmetre un senyal ? Creus que hi ha diferències en el senyal rebut ? b) Imaginat la retransmissió d’un partit de futbol del Barça-Madrid en directe al Camp Nou . Quins tipus de senyal s’han de transmetre ? Quins aparells mínims es necessiten ? c) Aquests senyals que configuren el partit de futbol arriben a l’hora per un tele-espectador de Catalunya i per un altre culé que és a Australia ? 6 . a) A l’hora de transmetre un senyal es manipula la freqüència ? de quina manera ? b) Quina diferència hi ha entre transmetre un senyal per cable i sense cable ?

14

6.Circuits Elèctrics III

Resistències i Intensitats Cb8 .Competència Elèctrica

o .Associació de Resistències. o Llei d’Ohm ,Intensitats i Voltatges o Energia i Potència . El Kw∙h

Continguts :

21

21

111

RRRlelParalRRRSèrie

R

VI :.;:;

1. Calcula la ressistència equivalent dels circuits següents :

15

2. Calcula les intensitats assenyalades en els següents circuits :

Ampliació :

Voltatges , Caigudes de Tensió (cdt) ,Potència i Energia

Continguts

tPERIPIVPRIV ;;; 2

JhKw 0006003 ..

16

3.A partir dels següents circuits calcula :

a) b)

c) d)

a) VAB ,VBC ,VAC , VA ,VB,VC

b) VAB ,VBC ,VAC , VA ,VB,VC

c) VAB ,VBC ,VAC , VA ,VB,VC ,VD

d) VAB ,VBC ,VAC,VBD ,VAD , VCD , VA ,VB,VC ,VD

4.Calcula en Kw.h l’energia consumida per una làmpada con.nectada a una tensió de 220 V durant 3 dies complerts si la seva ressistència és de 500 Ω . 5. Calcula la ressistència d’un circuit que desemvolupa una potència de 800 W quan hi circula un corrent de 4 A . 6.Les característiques d’una làmpada halògena són 40 W / 220 V .Calcula la intensitat que consumeix i la seva resistència . 7.Un aparell elèctric consumeix una energia de 500 W ˙h i té una intensitat de 2,3 A .A quina tensió està con.nectat ?

8.La resistència eléctrica d’una planxa és de 50 Ω,la qual s’ha de con.nectar a una tensió de 220 V. a) Quina intensitat consumeix ? b) Quina potència consumeix ? c) Quina energia consumeix si funciona de manera continua durant 1 hora?

17

9.Quin voltatge tindrà la pila següent :

10.Quina resistència i de quina manera l’afegirem al circuit següent per : a) Duplicar la intensitat b) Reduir la intensitat a la meitat

11.Per una planxa con.nectada a la xarxa elèctrica hi circula una intensitat de 4 A .Aquesta planxa consumeix una potència de 880 W .Calcula :

a) La seva resistència b) La tensió de la xarxa c) l’energia consumida en 45 minuts .

12.Quin valor tindrà la resistència del següent circuit :

13.Calcula :

a) Resistència equivalent b) Intensitats que hi ha al circuit c) VA , VB , VAB d) Potència del circuit

Si el Kwh es paga a 0,60 € i les despeses ha estat de 580 € quin temps ha estat funcionant ?

18

14.a) Calcula la intensitat per cada

ressistència

b) Calcula R

15.Si I1= 3 A esbrina :

a) I2, I , I3 i I4

b) Quant marcarà el voltímetre .

c) Quants volts tindrà la pila

16.Imaginat que treballes a la Frape en

el servei de manteniment

d’instal.lacions elèctriques i has de fer

un estudi del següent circuit elèctric

que correspon a al màquina nova de

ficar reblons :

Esbrina :

a) Resistència Equivalent

b) I , I1 , I2 ,I3

c) VA , VB , VAB

17. A partir de les dades del següent circuit

calcula : a) el valor d’ X ? b) El voltatge VA ?

19

18.Imaginat que treballes a la Frape en el servei de manteniment d’instal.lacions elèctriques i has de fer un estudi del següent circuit elèctric que correspon a una

màquina nova de ficar reblons :

Esbrina :

d) Resistència Equivalent

e) I , I1 , I2 ,I3 ,I4 ,I5

f) VA , VB , VC ,VD

19 .El circuit d’una joguina és semblant al següent . Si hem mesurat la intensitat I2 amb un amperímetre i hem obtingut una lectura de 2 A esbrina fixant-te amb el valor de les resistències :

a) I, ,I1 ,I3 ,I4 ,I5 ,I6 ,I7 b) Voltage que marcaran

els voltímetres V1,V2,V3

c) Voltatge que hem de ficar a la joguina VP

20. A partir del següent circuit esbrina :

a) RT b) I1, I2 i I3 c) VA , VB , VC ,VD

d) Si les despeses han estat de 40 € i el

kWh es paga 40 cèntims esbrina els dies que han estat funcionant.

20

7.Simulador d’Eanalògica

Cb9,CD.Competència Digital

o Simulador d’Electrònica Analògica . Digital .

o Simulador de Pneumàtica

1. Càlcul de la Ressistència Total d’un circuit

Ho farem amb ajuda d’un multímetre ( o polímetre ) que serveix per mesurar :intensitats ,caigudes de tensió ,resistències i decibels .

Fes el mateix amb la resta de circuits de l’exercici 1.

21

2.Càlcul d’intensitats

Per mesurar les intensitats ho farem amb amperímetres . Es col.loquen sempre en serie .Aixó vol dir que a la pràctica haurem de fer una descon.nexió al circuit i afegir al mig el amperímetre . Molt important : La ressistència ha de ser baixa ,ja que es fica en sèrie ; si no modificaria les magnituds a mesurar .

a) Comprova tú mateix que passa si augmentes la resistència a 1 KΩ en el amperímetre .

b) Calcula totes les intensitats presents a cadascún dels circuits de l’exercici 2.

22

3. Càlcul de Voltatges

Comentaris :

1. Els voltímetres es con.necten en paral.lel entre els punts a mesurar 2. La ressistència del voltímetre com que es con.necta en paral.lel ha de

ser molt gran . En aquest cas és del ordre d’1 MΩ . 3. Amb la lectura del voltímetre el que sabem és la caiguda de tensió entre

dos punts . Per tant si volem esbrinar VB el que farem és : VB = VA-VAB = 300-96=204 V. De la mateixa manera ho podem fer amb VC= VB-VBC= 204-6= 198 V . Calcula tú mateix VD i VE .

Un cop has fet aquest apartat ja pots fer el mateix amb tots els circuits de l’activitat 3 .

23

8.Pneumàtica Virtual

Cb9,CD.

o Simulador d’Electrònica Analògica . Digital .

o Simulador de Pneumàtica

Regulador de Velocitat

24

Oscil.lador Pneumàtic

25

Circuit Temporitzat

26

Plataforma Elevadora

27

Sistema d’Estampació

Etapa Actuador

1 A+

2 B+

3 A- B-

28

Sistema de Transport de Peces

Etapa Actuador

1 A+

2 B+

3 A-

4 B-

29

Mecanitzat d’una Peça

Etapa Actuador

1 A+

2 B+

3 B -

4 A-

30

Màquina Expenedora de Llaunes

Etapa Actuador

1 A-

2 B+

3 A+ B-

31

9.Circuits Lògics

Cb8 ,Cb9 ,CD

o Sistemes de Numeració i operacions elementals o Taules de Veritat i Circuits Lògics o Taules de Veritat i Funcions Lògiques o Simplificació per Karnaugh

Unitats d’Informació Digital i Sistema de numeració binaria

Continguts :

1Byte : 8 bits ; 1 Kbyte : 1024 bytes ; 1Mbyte : 1024 Kbytes 1 Gbyte:1024 Mbytes

Exemple :

Decimal : 43 : 10 104103

Binari : 101011 = 543210 212021202121 1.Realitza les següents conversions :

a) 1012

bits Kbytes i Mbytes

b) 100 Gbytes Kbytes i Mbytes

c) bitsKbytesGbytesMbytes ,,105

2.Sistemes de Numeració

a) Passa a Decimal els següents nombres binaris :

1001111 , 1010101000, 100110011

b) Passa a binari els següents nombres decimals : 67 , 274 , 753 , 2300

c) Suma els següents nombres binaris :

10011111 + 101010 10101010 + 1111111 10101111 + 10000 + 100101001

32

d) Resta els següents nombres binaris :

10000 – 1111 111110 – 10101 110101010- 1111100

Taules de Veritat i Portes Lògiques

Continguts Portes Lògiques NOT OR AND NOR NAND

Taules de Veritat :

3.Obtenir la taula de veritat a partir dels següents circuits : a) b)

AND

A B S

0 0 0

0 1 0

1 0 0

1 1 1

OR

A B S

0 0 0

0 1 1

1 0 1

1 1 1

NOT

a S

0 1

1 0

NOR

A B S

0 0 1

0 1 0

1 0 0

1 1 0

NAND

A B S

0 0 1

0 1 1

1 0 1

1 1 0

33

c) d)

e)

4.Confecciona la taula de veritat de les següents expressions :

a) cba b) dcba c) )()( caba d) cbba

e) dacba f) baba

5.Obtenir les expressions matemàtiques que corresponen als circuits de l’exercici 3 6.Obtenir els circuit lògics de l’exercici 4 .

34

7. Obtenir el circuit que correspon a les següents taules de veritat :

a b c S

0 0 0 1

0 0 1 0

0 1 0 0

0 1 1 0

1 0 0 1

1 0 1 0

1 1 0 1

1 1 1 0

Simplificar Circuits Lògics ( Karnaugh )

Propietats Elementals

1 aa ; cc = 0

Mapa de Karnaugh : Possibles agrupacions per simplificar

8.Simplifica les següents expressions mitjançant el mètode de Karnaugh

a) F = cbacbacbacbacba

b) F= cbacbacba

c) F= cbacbaabccbacbacba

d) F= cbacbacbacbacbacba

a b c S

0 0 0 0

0 0 1 1

0 1 0 0

0 1 1 1

1 0 0 0

1 0 1 1

1 1 0 0

1 1 1 0

35

Problemes Síntesi

9.Imaginat que treballes a la Frape al departament I+D i t’han encarregat solucionar els següents problemes sobre circuits lògics amb l’objectiu de millorar el rendiment del sistema de producció : A partir de la funció que representa el muntatge d’un retrovisor

)()( cbbaf

a) Obtenir la taula de veritat b) Dibuixar el circuit lògic Per una altra part l’empresa se n’adonat que hi ha un procés en la cadena de muntatge que no està optimitzat ,simplificat al màxim

cbacbacbacbacbacbaf c) Com ho solucionaries ? d) Quin serà el circuit lògic simplificat .Fes-ne el dibuix ?

10.En un local hi ha una alarma que sona quan es tanca la porta amb clau si la finestra , el llum o ambdós elements queden oberts . Utilitzant les variables d’estat :

oberta

cadapporta

0

1 tan

oberta

cadaffinestra

0

1 tan

encés

apagatlllum

0

1

sonano

sonaaalarma

0

1

a) Escriviu la taula de veritat del sistema b) Determineu la funció lógica entre aquestes variables i simplifiqueu-la c) Dibuixar el circuit lógic . 11.Per obrir una porta que dóna accés a un recinte controlat cal , en horari laboral , introduir una targeta magnética vàlida i /o teclejar una clau numérica correcta i fer les dues coses fora d’aquest horari . Utilitzant les variables d’estat

laboralno

laboralhhorari

0

1 ; targeta

vàlidano

vàlidat

0

1

correctano

correctacclau

0

1 ; accés

denegat

permésa

0

1

a) Escriu la taula de veritat del sistema b) Determineu la funció lógica c) Dibuixa l’esquema de portes lògiques

36

10.Simulador d’Edigital Cb9,CD

o Simulador d’Electrònica

Analògica . Digital .

o Simulador de Pneumàtica

1.A partir de la funció lógica )()( cbbaf obtenir la taula de veritat :

Amb ajuda del simulador intenta resoldre l’activitat 4 . 2.A partir del circuit lògic obtenir la taula de veritat :

Amb ajuda del simulador intenta resoldre l’activitat 3 .

37

3. A partir de la taula de veritat obtenir la funció lógica

Amb ajuda del simulador intenta resoldre l’activitat 7 .

4.Expressió simplificada a partir de la taula de veritat

Amb ajuda del simulador intenta resoldre l’activitat 8 .

38

Exercicis de Reforç

1 . a) Passa a binari els següents nombres decimals : 741 i 2315 b) Suma els següents nombres binaris : 110101101 + 111101111+011011011+101001111 c) Resta els següents nombres : 10010010-1110111

2. A partir del següent circuit lògic esbrina :

a) La taula de veritat

b) L’expressió matemática asociada.

3 . a) Passa a binari els següents nombres decimals : 999 i 4444 b) Suma els següents nombres binaris : 111101101 + 101101101+111011011+101101011 c) Resta els següents nombres : 10010000-1111111

4. A partir de la següent expressió:

)()( cbba

c) La taula de veritat

d) El Circuit Lògic associat .

5.A partir de la següent expressió : cabcaf

a) Obtenir la taula de veritat b) Dibuixa el circuit lògic

39

11.Pràctiques Elèctriques

Cb7 ,Cb8 ,Cb9 ,CP

o Treballar fusta . o Muntar i ajustar mecanismes bàsics .

Suspensions Pistons Direcció Diferencial Arbre de Transmissió

o Protecció ,Commutació i Creuament d’un Circuit Elèctric . o Control d’un Circuit elèctric amb Relès o Inversió de Gir : Protegida i sense protegir . o Sensors , Temporitzadors , Reguladors .

.

Inversió de Gir sense Protegir

Circuit de Control : Com que les bobines dels relés que configuren aquest circuit s’exciten a 12 Vcc , aquest circuit està con.nectat a 12 Vcc . Circuit de Potència : El motor que controlem està con.nectat als contactes de potència del relé i per tant podrem introduir el voltatge que ens interessi continu o altern ( sempre que no supere les condicions límit , 5 A , > 220 V ) . En aquest cas particular introduïm 4,5 Vcc ja que es tracta d’un motor molt senzill.

Explicació : Quan premem E ( Esquerra ) s’excitarà la bobina 1 del circuit de control que al seu temps controla el tancament del contacte de potència K1. d’D’aquesta manera el motor passa a girar en un sentit determinat amb un voltatge de 4,5 Vcc . Quan premem D ( Dreta ) s’excitarà la bobina 2 del circuit de control que al seu temps controla el tancament del contacte de potència K2. D’aquesta manera el motor passa a girar en un sentit contrari al anterior , ja que la polaritat es inversa . Problema : Si premem E ( O ) i D ( T ) a l’hora cremarem el motor ,ja que K1 i K2 estaran tancats i entraran polaritats contrapostes al motor . Per canviar el sentit de gir hem d’aturar el motor prèviament amb el botó P . Aixó vol dir que aquest muntatge no està protegit .

40

Joc de Reflexes

Esquema Elèctric Funcionament : Qui primer premi el seu polsador-interruptor guanyarà . És a dir el llum que s’engegi determinarà quin jugador guanya . Explicació : Quan premem I1:

S’excitarà la bobina B1 , es tancarà NO1 , s’engegarà L1 i s’obrirà NT1 . Per tant encara que premem I2 , com que NT1 estarà obert , B2 no s’excitarà i L2 no s’engegarà .

Quan premem I2 :

S’excitarà la bobina B2 , es tancarà NO2 , s’engegarà L2 i s’obrirà NT2 . Per tant encara que premem I1 , com que NT2 estarà obert , B1 no s’excitarà i L1 no s’engegarà

Quan Premem P :

El sistema quedarà interromput i cap dels dos jugadors podrà activar el seu llum.

.

41

Protecció d’un circuit

ICP : Interruptor de control de Potència ( Contratada ). Es dispara quan volem consumir més potència de la contratada ID : Interruptor diferencial. Protegeix a les persones dels possibles corrents de fuga al circuit . Es dispara ràpidament quan els detecta . Sempre ha estat obligada la seva instal.lació . PIA :Petit Interruptor Automàtic . Protegeix els aparells de la casa de sobrecàrregues i curtcircuits . Es interessant asignar a cada PIA uns determinats aparells de la casa per facilitar la localització d’avaries . Segons la potència de cada circuit el gruix del cablejat serà diferent i el PIA encarregat de protegir-lo també tindrà una intensitat de desconnexió diferent . Els aparells amb més potència estan connectats a PIA’s que es disparen a una intensitat superior , per exemple :Forn elèctric, rentavaixelles, rentadora-secadora , 20 A ;Endolls de casa a 16 A ; Enllumenat : 10 A ,.....

42

Commutació i Creuament

Control d’un Llum desde 1 punt

Esquema Símbols

Esquema Cablejat

43

Control d’un Llum desde 2 punts

Esquema Símbols

Esquema Cablejat

44

Control d’un llum desde 3 punts

Esquema Símbols

Esquema Cablejat

45

Inversió de Gir Protegida

Si premem O , la bobina B1 es excitada i el contacte NO1 associat es tanca .D’aquesta manera encara que soltem el polsador O , la bobina B1 queda activada i permet a través dels Contactes de potència K1 la con.nexió del motor . Un cop hem picat amb el polsador O , queda anulada l’opció del polsador T . Aquest fet s’explica per que a l’hora que es tanca NO1 quan premem O s’obre el contacte NT1 i per tant impedeix que s’active la bobina 2 . Per habiltar la bobina 2 hem d’aturar abans el motor amb l’interruptor P . Un raonament recíproc es vàlid quan premem en primer lloc T .

Codificació Patillaje Relés

COM 11 21 31 41

NT 12 22 32 42

NO 14 24 34 44

46

Joc de Reflexes Inversió de Gir ( Sense Protegir )

Instal.lació Domèstica Inversió de Gir ( Protegida )

47

12. Isomètric amb l’AutoSketch

Cb3. Competència Gràfica

o Cb37.Edició Digital de figures en Isomètric . El dibuix isomètric

Un dibuix isomètric és un dibuix en dues dimensions que representa un model tridimensional. El mode isomètric utilitza les coordenades X, Y i Z, representades sobre tres eixos separats

120º entre ells.

El mode isomètric amb l'Autosketch

L'Autosketch incorpora tres botons que faciliten el dibuix en mode isomètric:

Pla isomètric superior. Activa el pla XY (2)

Pla isomètric esquerre. Activa el pla YZ (1)

Pla isomètric dret. Activa el pla XZ (3)

Aquests botons es troben a la barra d'eines Grid (Reixeta):

En activar el mode isomètric es modifica la forma de la reixa, que permet el traçat de línies o

polígons seguint els eixos isomètrics.

48

Activitat 1.

Comenceu per la cara superior. Activeu la reixeta, seleccioneu el

Pla isomètric superior i dibuixeu un quadrat de 40 mm de costat. Veureu com només us deixa dibuixar el rectangle seguint els eixos isomètrics.

Seleccioneu el Pla isomètric esquerre i dibuixeu un quadrat de les mateixes dimensions que el primer.

Seleccioneu el Pla isomètric dret i dibuixeu la tercera cara del cub.

Deseu-lo com a1.skf

Activitat 2 . Amb l’autosketch i en isomètric intenta dissenyar les següents figures :

Mesures arbitràries , aproximadament a la mateixa escala 1:1

49

Activitat 3 . Amb l’autosketch i en isomètric intenta dissenyar la següent figura:

50

Activitat 4. Amb l’autosketch i en isomètric intenta dissenyar les següents figures :

Mesures arbitràries , aproximadament a la mateixa escala 1:1

51

13.Proves d’accés a Cicles Formatius

Cbàsica. Capacitat tècnica i moral per superar la prova d’accés a Cicles Formatius Professionals de Grau Mitjà , a partir de :

a) Orientar als alumnes en les possibilitats que tenen d’accedir a un cicle formatiu professional :

b) Facilitar enunciats de proves d’altres anys

www.milaifontanals.cat/examen/examen.htm

c) Treballar la resolució d’aquestes proves a classe .

52

14.Ampliació Pràctiques Elèctriques

Interfono Aquest dispositiu electrònic forma part de la realitat diària a molts habitatges . Per tant ho podem extrapolar com una competència , habilitat tècnica que els nostres alumnes han de treballar . Ho farem a partir d’un kit d’interfonia o porter automàtic , de quatre telèfons , repartits estratègicament en una maqueta on hem afegit a més el pany electrònic que s’ha d’obrir . Aquesta experiència permetrà assolir als alumnes unes habilitats en el cablejat a més de potenciar altres valors com la motivació , la utilitat i funcionalitat del que s’està aprenent .

Esquema

Foto

53

Porta Garatge

Amb aquest muntatge el motor està protegit . No pot rebre a l’hora polaritats contrapostes .

Si premem O , la bobina B1 es excitada i el contacte NO1 associat es tanca .D’aquesta manera encara que soltem el polsador O , la bobina B1 queda activada i permet a través dels Contactes de potència K1 la con.nexió del motor . Un cop hem picat amb el polsador O , queda anulada l’opció del polsador T . Aquest fet s’explica per que a l’hora que es tanca NO1 quan premem O s’obre el contacte NT1 i per tant impedeix que s’active la bobina 2 .

Control Per habilitar la bobina 2 hem d’aturar abans el motor amb l’interruptor P . Un raonament recíproc es vàlid quan premem en primer lloc T . Amb SPO i SPT , sensors de porta oberta i tancada , la porta s’atura quan activa els finals de cursa corresponents .

COM 11 21 31 41

NT 12 22 32 42

NO 14 24 34 44

54

Seqüència de 2 llums Temporitzats

Circuit 1 Circuit 2

Control d’un motor amb un Comptador

55

Inversió de Gir en un Motor AC Monofàssic

56

Porta Corredissa amb Interruptor 3P

Esquema Elèctric

Final Cursa LED

57

Desplegament Projecte

Conèixer la funcionalitat dels diferents accessoris de maniobra i control:

o Cremallera

o Rodes per la porta

o Guies

Inferiors

Superiors

o Finals de cursa

o Interruptor 3P

o Moto-reductor

o Diodes per senyalitzar

Muntatge reductora al motor ajustant

o La velocitat

o El parell motor

Soldadura connexions amb estany de :

o Finals de cursa

o Interruptor 3P

Construir la maqueta amb ajuda de fusta i integrant els accesoris

Provar i ajustar mecanisme bàsic de manera manual a partir de :

o Moto-reductor

o Porta

o Cremallera i Guies

Afegir Regletes de connexió a tots els components elèctrics

o Finals de cursa

o Motor

o LEDS i Ressistències ( Protegir LED )

o Interruptor 3P

Dissenyar l’esquema elèctric integrant

o Motor

o Interruptor 3P ( Inversió de Gir )

o Finals de cursa (Aturada automática )

o LEDS ( Senyalització )

Cablejar circuit Elèctric dissenyat

Ajust i posta en marxa

Deduir els possibles errors elèctrics

Tunejar

58

Pont Llevadís

Plànols Muntatge

http://www.iesmartilhuma.org/departaments/Tecnologia/Practiques/ESO/AUTO/Pont_levadis3.pdf