7/29/2019 16 - abril - 2008

1/20

1

nm. 16 - abril - 2008

Editorial

Eleccions Generals al Parlament Espanyol 2008

om a resultat duna legislatura carregada de duresa, les eleccions legislatives

del passat dia 9 de mar van donar la victria al partit socialista, per a molts

electors representant duna Espanya ms dialogant, oberta i democrtica que

la del PP, representant duna altra Espanya, carregada dintolerncia, provinent dun

franquisme residual que no sap o no vol treures de sobre.

C

7/29/2019 16 - abril - 2008

2/20

2

Els resultats a Torroella van ser molt similars al resultat final de tot Catalunya. El PSC

va guanyar les eleccions amb un 34,07 % dels vots, seguit de CiU amb un 28,55 %. El

tercer partit fou ERC amb un 16,05 % i el quart el PP amb un 12,68 % dels vots, que

amb nmeros absoluts sn 572 vots. Finalment ICV noms obtingu el 3,70 % dels

vots. Hi va haver una participaci del 68,92 % (2,27 punts per sota de la mitjana de

Catalunya i 6,40 punts per sota de la mitjana de tot lEstat) i es van recomptar 89 vots

en blanc.

Molt sha parlat durant aquests dies del magnfic resultat que obtenia el PSC a tot

Catalunya, malgrat les incidncies negatives que durant la legislatura havien causat

molts perjudicis a molts ciutadans: esvorancs a les obres de lAVE, amb la conseqent

supressi durant molts dies de diverses lnies de rodalies i una lnia de ferrocarrils de

la Generalitat, incompliment de les dates dinauguraci de lAVE, talls desubministrament elctric, enfonsaments al Carmel, etc. Tamb sha parlat de la

bipolaritzaci que el resultat electoral representava i el perill que aix pogus

significar la desaparici de partits minoritaris. Els resultats donen aquesta primera

evidncia, per aquesta aclaparadora victria socialista a Catalunya cal situar-la en un

altre context: la victria contra el PP i all que aquest partit representa.

Una gran majoria delectors ha considerat que fer guanyador Rodriguez Zapatero era

la manera de fer efectiva una resistncia contra els atacs a lEstatut, a la llengua, alsboicots promoguts contra els productes catalans, s a dir, als atacs contra Catalunya i

a lintent del PP denfrontar-la a la resta dEspanya i tamb contra els plantejaments,

sovint demaggics, fets amb dos temes tan delicats com el terrorisme i la immigraci.

CiU ha resistit a tots aquests fets i fins i tot podria haver guanyat un diputat. Pot

semblar que ERC i sobretot ICV han pagat aquesta bipolaritzaci, per de ben segur

que el sentit del vot no s un vot de cstig cap aquestes formacions, s un vot til,

que ha prioritzat assegurar la derrota dunes idees primries representades pel PP

sobre daltres que segurament ara no era oport plantejar. En altres eleccions amb

altres prioritats diferents, aquest grups probablement puguin recuperar aquests vots.

Tot i que aquesta victria per a molts pot semblar suficient, es corre el perill que,

noms pel fet dhaver augmentat lleugerament el nombre de diputats (2), la direcci

del PP consideri que aix s suficient per continuar amb la seva poltica de

desqualificacions i enfrontament i la voluntat majoritria expressada a les urnes no

serveixi perqu Espanya pugui tenir, duna vegada, una dreta moderna i civilitzada.

7/29/2019 16 - abril - 2008

3/20

3

Consell de redacci

Notcies

Josep Casadell i Grassot.

El dia 16 de mar passatens deix lamic JosepCasadell i Grassot. Tenia66 anys.Treballador intelligent de

la terra, amant del territori i de lacultura. Fotgraf sensible.A tu, a qui acudem quan ensmancava una foto, en qui sempretrobvem un s i un somriure, elnostre adu. I a la teva esposa MariaAurora, a qui tants torroellencsdevem la formaci dels nostres

infants, el nostre condol, aix com,als teus fills, neta i a tota la famlia,lesperana en un retrobament.

El Palau Solterra de Torroella deMontgr, centre de referncia a lEstatEspanyol en fotografia contempornia.

La Fundaci Vila Casas ha reorganitzattotalment les seves colleccions i haconvertit el Palau Solterra, de Torroellade Montgr, en un centre de referncia

de la imatge a l'Estat Espanyol.L'objectiu ha estat revalorar les

colleccions a partir de criterissuggestius i de qualitat. Aix hova anunciar el president de lainstituci, Antoni Vila Casas, i ladirectora dels espais d'art, Glria Bosch,en lacte de la inauguraci daquestanova etapa.

La Comunitat de Regants del Ter i lesorganitzacions agrries Uni de Pagesosi JARC van participar en la concentraciper reclamar el retorn de l'aigua delTer.A Torroella, els regantsvan tallar la carretera i aVerges van aparcar elstractors al costat de la

carretera. Els Mossosd'Esquadra van haver de donar pasalternatiu.Lobjectiu era expressar el seudescontentament per la manca deprevisi de l'Administraci i perpenalitzar la pagesia en el repartimentde l'aigua.Es varen repartir unes 4.000 pomes amb

el lema Mengeu-les ara, que potserl'any vinent no en tindreu.

Les olors de la Mediterrnia a CanQuintana de Torroella de Montgr.L'exposici Aromes de la Mediterrnia,projecte expositiu de Carme Bosch,pretn donar a conixer al pblic engeneral l'aroma i el color de les plantes

http://localhost/emporionou/images/stories/num16/palausolterra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/palausolterra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/palausolterra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/mani.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/mani.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/mani.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/mani.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/mani.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/palausolterra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/josepcasadella.jpg

7/29/2019 16 - abril - 2008

4/20

4

aromtiques ms populars que creixenals pasos de la Mediterrnia.En la inauguraci aquestobjectiu es port a la prcticai, com en un acte de vella

alqumia, sorgiren duna ollade coure i de la m de CarmeBosch les aromes ms pregones querevivien vells records.S'han triat 15 plantes utilitzades tant enla cuina com en la cosmtica o en lamedicina.

Tres detinguts pels atracaments a dos

bars de l'Escala i Torroella de Montgr.Els Mossos d'Esquadra handetingut tres vens del'Escala, de 23 anys,sospitosos d'haverparticipat en els atracaments. Al bar deTorroella de Montgr, utilitzaren unapistola, una maceta i una escarpa i

sendugueren un bot de 3.000 i, al delEscala, fent servir una pistola simulada iun ganivet gran, van aconseguir ms de9.000 .

Torroella a escena.L'rea de Cultura i Joventut ha elaboratun programa d'espectacles per a aquestaprimavera, que va obrr la gironina

Orchestra Fireluche a laSala.En el programa del cicleTorroella a Escena -Primavera 08destaquen tamb elsactes del festivalPrimavera Eslava 2008,que se celebrar a diverses localitats de

Catalunya, i a Torroella comptar amb lacollaboraci de l'Agrupaci SardanistaContinutat i el grup de msicatradicional Trapassacs.

L'Ajuntament de Torroella retorna500.000 euros d'impostos cobratsindegudament. L'equip de govern hadecidit retornar d'ofici 500.000 eurosd'impostos cobrats indegudament,corresponents als increments delimpost de bns immobles (IBI) -170.000-, i de la taxa d'escombraries -190.000 en escombraries de cases i 140.000 en

escombraries industrials-.L'edicte corresponent a aquestsincrements es va publicar fora determini. El retorn dels diners, amb elscorresponents interessos de demora, esfar restant dels impostos que hagin depagar aquest any els torroellencsafectats.

El MIC (Mediterranean InternationalCup) mobilitza ms de quatre mil jovespracticants del futbol. Vnen de fora114 equips de 19 pasos. Entre aquests iels de clubs catalans sobrepassen els4.000 joves. El MIC 2008 t una quinzenade seus. A Palams es disputaran lesfinals. La categoria juvenil t com a seus

de competici Cass de laSelva, Santa Coloma deFarners, Lloret de Mar iCastell-Platja d'Aro. Lesaltres seus sn Sant Feliu deGuxols, Sils, Mont-ras,Santa Cristina d'Aro, Begur,Torroella de Montgr, l'Estartit, l'Escala,Vidreres i Calonge.

http://localhost/emporionou/images/stories/num16/aromes.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aromes.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aromes.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aromes.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aida.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aida.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aida.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/futbol.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/futbol.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/futbol.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/futbol.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/futbol.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/futbol.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/futbol.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/orchestra.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aida.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/aromes.jpg

7/29/2019 16 - abril - 2008

5/20

5

En un acte organitzat per la llibreria ElCucut, l'expresident de la GeneralitatJordi Pujol va presentat el primer volumde les seves memries.Amb lassistncia dunes 150 persones,

moltes delles dretes, tingu lloc lapresentaci del llibre JordiPujol, Memries, Histriaduna convicci (1930-1980). La presentaci an acrrec de M. TeresaCalabs, com a llibretera icom a representantdEdicions Proa per

indisposici de leditor. Destac les duesvariacions introdudes en aquestatercera edici: el subttol Histria dunaconvicci i una modificaci en la pginaposterior de la sobrecoberta: Un delspoltics catalans ms importants.. enlloc de: El poltic catal msimportant.. de les primeres edicions.

I comenaren les reflexions del'expresident. Evidentment va ferpropaganda del llibre: est molt benescrit... i afeg: perqu no l'he escritjo... l'ha escrit en Cuys. Recordepisodis de la seva vida, de la sevajoventut, quan pregunt Qu he de ferper Catalunya, i de letapa mstica.Alguns es pensaven que em faria

capell... per m'agradaven massa lesnoies. Es defin com a cristi catliccreient per que ha estat incapa detransmetre als seus fills els valorsreligiosos. I sesplai sobre el ConciliVatic II. Lacte es clogu tardssim acausa de les dues cues que es formaren,una per a la firma dexemplars i laltraper deixar els comentaris de molts

assistents al llibre dactes de la llibreriaEl Cucut.

Els monestirs romnics de lEmpord idel Rosell.

Organitzada per la Confraria del Rosertingu lloc, a la CasaPastors, laconferncia sobre elsmonestirs al nord isud de lAlbera, acrrec delhistoriador Joan Badia i Homs. Va posaren relleu la caracterstica especfica de

lart preromnic i romnic propi catal,que sintetitza el carolingi, el preromnici la pervivncia de lart rom (nollombard). La sola enumeraci delsmonestirs, ms duna vintena,requeririen molt ms espai del quedisposem per aquesta miscellnia denotcies. De veritat, una xerrada molt

interessant i enriquidora, aix comamena, per les projeccions intercalades.

Una sortida cultural a Sant Juli deBoada, Palau- Sator i Sant Pau deFontclara.Organitzada per Can Quintana, tingulloc una sortida per visitar lesesglsies romniques

daquestes poblacions aixcom la torre castell (Sa Tor)que domina i protegia elpoble. Palau-Sator es construa reds de la torre castell queels defensava dins les seves muralles. I,com a cas excepcional, lesglsiadaquest municipi est construda forade les muralles. Com a elements a

http://localhost/emporionou/images/stories/num16/monestirs.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/monestirs.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/monestirs.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/monestirs.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/monestirs.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/monestirs.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/santjulia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/santjulia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/santjulia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/santjulia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/santjulia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/santjulia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/santjulia.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/monestirs.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/memories.jpg

7/29/2019 16 - abril - 2008

6/20

6

destacar, hem de fer menci delesglsia de Sant Juli, una de les msantigues i millor conservades, i Sant Paude Fontclara que conserva in situ, a larctriomfal i a labss, pintures romniques

en molt bon estat, tot i la sevaantiguitat.

Pluges amb calamarsa i baixada de lestemperatures a tot Catalunya. A Gironava ploure a totes les comarques i alGirons es van produir els registres mselevats. El fred sha fet notar.A Torroella de Montgr, fins a la tarda del

diumenge de Pasqua, shavien recollit 19l/m2. L'autopista C-32 es va haver detallar durant una estona perqu eraplena de gel. A la zona nord de lacomarca es necessitaven cadenes percircular.

EMPORION ha sobrepassat les 11.500

visites a la seva web. s per a totsnosaltres una immillorable notcia; lamillor. Les visites comptabilitzades dunaen una i fcilment comprovable pelsnostreslectors enelcomptadorque figura

al marge dret de la web, va superar elllist de les 11.000 primeres visites.Volem agrair lacollida que esteu donanta aquesta web, que vol estar al servei detots els nostres lectors de Torroella-LEstartit, del Baix Ter, de lEmpord i detot Catalunya.Aix mateix esperem les vostrescollaboracions. Grcies.

Personatges Torroellencs

Els constructors del castell

Jaume Bassa

any 897, quan va morir, el comtede Barcelona Guifr el Pils haviaaconseguit unificar els territoris

catalans centrals, per el comtatdEmpries shavia mantingutindependent. Uns quatre-cents anys mstard els dos comtats continuaven

separats i havien anat seguint les sevesprpies lnies hereditries. Els comtesdEmpries eren tan sobirans com hopoguessin ser els comtes de Barcelona, ihi estaven noms subjectes per llaosfeudals. En temps de Jaume I, la relacientre els dos comtats era excellent, elsnobles empordanesos varen ajudar-lo ala conquesta de Mallorca, i el comtatdEmpries senriqu i es va fer fort.

Pon V es va fer crrec del comtatdEmpries des de lany 1277 fins al1313 (36 anys). Al comenament es

dedic a organitzar ladministraci

L

http://localhost/emporionou/images/stories/num16/banneremporiongran.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/banneremporiongran.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/banneremporiongran.jpg

7/29/2019 16 - abril - 2008

7/20

7

interna, per a partir de 1292 va iniciarun enfrontament boig contra Jaume II, elpoders comte de Barcelona, rei dAragi de Valncia, senyor de Crsega i deSardenya, dominador de la Mediterrnia

en temps de lalmirall Roger de Llria,vencedor dels francesos, i de Roger deFlor, cap dels almogvers a Grcia i aConstantinoble. Jaume II va regnar desde lany 1291 fins al 1327 (tamb 36anys), i el seu primer perode de governva coincidir, doncs, durant uns dotzeanys, amb els ltims de Pon V al comtatdEmpries.

Per fer valer la seva supremacia idominar la plana empordanesa, lany1294 Jaume II va donar ordre deconstruir un castell al cim del Montgr.Les obres varen comenar amb fora. Esvaren edificar uns murs formidables de13 metres dalada, en un permetrequadrat de 31 metres de costat, amb

quatre esveltes torres als vrtexs. Pons Vva respondre aixecant el castell deBellcaire, al lmit dels seus dominis,desafiant el castell del Montgr, i va ferdesviar el curs del Ter des de la plana

nord del Montgr cap a la plana sud perperjudicar les poblacions del rei. Comque la lluita era desigual, acab aviat,amb la runa del comte dEmpries. Ja nova caldre acabar el castell.

Perqu es fes crrec de ladministracide les obres, Jaume II havia nomenatprocurador reial Bernat de Llabi, dunade les famlies torroellenques mspreeminents, de qui vaig parlar el mespassat. La mateixa que desprs es va fercrrec durant un parell de segles delpalau del Mirador.

Torroella, afavorida pel seu port sobre elTer, ja que aleshores podien arribar-hi

els vaixells, va esdevenir a partirdaquells anys la primera vilaempordanesa.

Per la histria no la fan noms els reis iels nobles, b que ho sabem. La fasobretot el poble senzill, amb el seutreball i el seu esfor per lasupervivncia, i les circumstncies quelafavoreixen o el perjudiquen. Val lapena de recordar-ho mentre pensem enels constructors del nostre castell.Perqu no el varen fer amb el seu esfordirecte ni Jaume II ni Bernat de Llabi (aqui no traurem cap mrit), sin el poblesenzill, els picapedrers, els paletes, elsferrers, els fusters, els basters, els

esparters... i les seves dones. I en aquells

http://localhost/emporionou/images/stories/num16/jaume%20ii%20web.jpg

7/29/2019 16 - abril - 2008

8/20

8

temps tot es feia a m: els castells, elscamins, les eines, no hi havia mquinesde cap mena, i noms ajudava les sevesforces les del bou, del cavall o de lase.

Amic

Joan Surroca i Sens

a paraula amic s una de les

moltes que hem devaluat

utilitzant-la indegudament. Amic

s aquella persona amb qui tenim unesrelacions intenses, treballades al llarg

danys, amb estimaci mtua i amb

capacitat de comunicaci fcil, a vegades

nhi ha prou amb la mirada. A mi se mha

mort un amic, en Josep Casadell i

Grassot i, a diferncia daltres amics que

moriren en plena joventut (els recordatsAdri Anglada i Geli i Joan Batlle i

Motas), en Josep ha mort just desprs de

la seva jubilaci, quan la vida pot oferir

moltes satisfaccions, per tamb en un

moment en qu, per les persones dedat

semblant, la mort ja no s un fet fruit de

lexcepcionalitat, sin que ara habita en

el mateix barri. La mort no sha dedesplaar fent grans trajectes. s aqu

mateix.

Vaig coincidir amb en Josep, en la nostra

primera joventut, a les classes dangls i

francs den Josep Toms i Mont i des

daleshores vam enfortir lamistat durant

viatges, excursions, castanyades i festes

diverses. Ell ha immortalitzat tots

aquests moments grcies a les seves

fotografies excepcionals. Recordo

lentusiasme amb qu es va agafar el

repte de plasmar grficament el primer

inventari del nostre patrimoni artstic,

fruit de la recerca dels meus primers

alumnes, que va merixer una exposici

a lantiga sala de la Caixa de Pensions.

Aquesta afecci el va portar a

professionalitzar-se durant uns anys i el

seu arxiu, que guarda la seva obra dequalitat innegable, permetr donar a

conixer el seu treball, per tamb els

valors que va viure perqu serveixin

destmul a les noves generacions. La

formalitat, el rigor, la discreci, la

lleialtat envers els amics, el saber estar

proper en les dificultats i les alegries...

sn actituds que en Josep va viure de

manera natural i va saber conservar fins

els darrers moments.

Si la fotografia va ser una bona manera

de plasmar les seves habilitats, cal

considerar tamb les seves dots

naturals, grcies a la seva singularintelligncia, pel disseny i execuci

daparells tcnics i de maquinria

sofisticada per millorar el seu treball. En

Josep, per damunt de tot, era un amant

de la terra. Estava al dia de les tcniques

per aconseguir el rendiment ptim dels

camps i obtenir fruits saborosos de les

L

7/29/2019 16 - abril - 2008

9/20

9

plantes, sempre atenent els codis

sanitaris ms exigents. Donava gust

parlar amb ell perqu et feia estimar la

terra en temps de tanta desconsideraci

amb el pretext del progrs. En Josep ha

pagat cara aquesta seva lleialtat sovint

menyspreada per tecncrates ignorants.

Massa disgustos acumulats en poc

temps com per no fer feix a la seva

personalitat sensible i pacfica.

La seva vida ordenada va merixer elpremi duna esposa amb qui compartir

una estimaci admirable. La Maria

Aurora Mun ha estat per a en Josep

lngel proper, la comprensi i el suport

incondicional. La Maria Aurora ha

significat lamor i lacompanyament

necessari per viure amb alegria malgrat

les contrarietats. En Josep Maria i lAnna,

els fills que tant estimava, recordaran un

bon pare, de la mateixa manera que els

qui ens hem vist privilegiats amb la seva

amistat el tindrem present sempre ms.

Castell dEmpriessemmiralla en Torroella deMontgr

J.M. Bernils

l terme municipal de CastelldEmpries hi ha censats unacinquantena de cortals o masos,

dels quals noms en una quinzena viugent de forma permanent. El altressutilitzen per a les tasques agrcoles. Fauns mesos es va crear lAssociaci dePagesos i Cortals, que sha fixat com aobjectius, en primer lloc, la defensa delsinteressos del sector, per tamb larecuperaci de la memria daquestsedificis emblemtics, que han esdevingutun dels puntals de la histria local.

Vicen Llobet s el president de lentitat

que va organitzar, el passat mes degener, una exposici en la qual espresentaven tres plafons amb unesprimeres dades sobre la histria grficadels masos castellonins i escomplementava amb la mostraorganitzada per lAssociaci de Masos deTorroella de Montgr, una entitat que volservir de model per a aquesta novaentitat.

Volem dinamitzar la vida de totsaquests edificis emblemtics del nostreterme municipal, per, sobretot, volemrecuperar el seu passat. Per aconseguir-ho hem de mobilitzar la gent,sensibilitzar els propietaris i masovers.

Per aix vrem considerar oport

A

7/29/2019 16 - abril - 2008

10/20

10

emmirallar-nos en lassociaci que desde fa uns anys funciona a Torroella deMontgr i que tants bons resultats elsest donant en aquest sentit, explica.

Concretament, Llobet va veurelexposici que aquesta entitat vamuntar el passat mes de desembre,coincidint amb la Fira de Sant Andreu.Consideren que hi ha moltessemblances, tant per la seva histriacom pel moment present. Llobetassenyala: Volem que la gent se sentiidentificada amb el seu passat i querecuperi tot all que encara conserva, enespecial testimonis documentals i grficsdel seu passat. Es tracta duna realitatque es va perdent, per estemconvenuts que la gent encara selsestima. Ja sabem que, actualment, hi hadiverses persones que estan recollint,datant i arxivant un conjunt de

fotografies que tenien en capses o entrasters. Aquesta s una feina moltimportant perqu es tracta de gent quet ms de 60 anys. En dues o tresdcades hauran desaparegut i llavorsser molt complicat poder recopilartotes aquestes dades documentals.

El principal risc que tenen aquestes

edificacions s, al parer de Llobet, quees converteixin en cases de turismerural o que les compri una persona perfer-hi la segona residncia. Llavors s quedesapareixer tota aquesta filosofia.Reconec que la supervivncia a pagscada cop s ms difcil, per hem desensibilitzar-nos nosaltres mateixos, en

primer lloc, i les diferents

administracions, a continuaci, de laimportncia que tenen tots aquestsvalors i de preservar-los en vista delfutur. Per aix volen seguir lexemplede Torroella de Montgr que en els

darrers anys ha endegat una tasca moltpositiva en aquest mateix sentit.

Els masos snuna identitatterritorial. Hancreat elpaisatge queens envolta iavui potser s ms apreciat pels visitantsque es passegen que pels que hi vivim acausa de la necessitat de fer rendible lanostra activitat i que han canviatsistemes tradicionals per les pressionseconmiques i per les normatives quesapliquen. Tot i aix tenen futur i peraix som aqu, conclou Llobet. En

aquest sentit, lAssociaci dHistriaRural de les Comarques Gironines estrecollint documentaci de tot arreu perelaborar un llibre o un conjunt devolums sobre la pagesia a la nostrademarcaci.

Per educar s necessria

tota la tribu

Montserrat Blai

ada vegada penso que s ms certaquest proverbi afric, el que jano tinc tan clar s si cada

estament de la tribu t ganes deposar-shi o, egoistament, noms

C

http://localhost/emporionou/images/stories/num16/masia2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/masia2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/masia2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/masia2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/masia2.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num16/masia2.jpg

7/29/2019 16 - abril - 2008

11/20

11

procura per ell i desprs fa veure quelimporten els altres.

Les campanyes electorals, per posar unexemple recent, haurien de ser uns

espais educatius a travs dels quals elsciutadans seduquessin en lademocrcia, en el respecte, enlassertivitat (ser capa dexpressaropinions i sentiments sense mostrar-seinhibit ni agressiu). Ben lluny daix, lescampanyes electorals estan per dirpestes del contrari; per comprar elspossibles votants oferint-los diners per aqualsevol cosa que sels passa pel cap;per prometre coses que desprs esveuen incapaos de complir i perguanyar a qualsevol preu.

Ah! No s educatiu tot aix? Aquestapart de la tribu no aporta el seu gra desorra per assolir lobjectiu deducar? No

passa res! Quan hagin guanyat jainventaran programes, jornades i cursosper millorar la convivncia en els centreseducatius, per explicar qu s lademocrcia als joves o per evitarlassetjament als companys.

La publicitat, per citar un exemple ambel qual cada dia topem, lluny de ser unespai educatiu per als joves ciutadans, esconverteix en un estament de la tribuque ms aviat deseduca: si et comprestal cotxe sers el millor, si et poses taldesodorant sers el que tindrs ms xit,si neteges amb tal producte no thaursdesforar a fer-ho net, si menges undeterminat aliment sers el ms sa... La

qesti s anar creant necessitats, anar

creant expectatives que no se solenaconseguir i que creen aquesta mena dedesencs, de desgana, de desmotivaciper aconseguir all que costa.

Desprs ens queixarem que tenimciutadans que quan agafen una moto oun cotxe perden el senderi i es pensenque van sols per la carretera, ciutadansamb problemes dalimentaci, ciutadanspoc responsables amb la seva feina,ciutadans que han de recrrer a la drogaper desconnectar de la realitat on estroben que no s la realitat illusria que

promet la publicitat... Per ja faremalguna cosa: ja crearem programesdeducaci viria, programes de salut,programes deducaci en valors isobretot ja ens queixarem que no hi hacultura de lesfor i ja farem anuncis perconscienciar els ciutadans que han deser prudents a la carretera.

Tinc la sensacique s com unpeix que esmossega la cua ique alguna cosaha de canviar

perqu aquesta situaci social no ssostenible.

Els pilars cabdals daquesta tribu, quesom els pares i les mares, tenim moltafeina a fer. Som els que ms podemajudar els nostres fills a mirar aquestmn en el qual estem immersos dunamanera diferent. Els professionals deleducaci tamb tenim la nostra feina afer i quan ms estretament treballem les

http://localhost/emporionou/images/stories/num16/els%20pares.jpg

7/29/2019 16 - abril - 2008

12/20

12

famlies i lescola, ms podrem superarels entrebancs que la mateixa societatgenera.

Carnaval

Merc Pags

uan escric aquest article, fa dosdies que ha passat la celebracidel Carnaval a Torroella, i mhe

quedat una mica trista per la maneracom ha transcorregut aquesta festa.

La Wiquipdia descriu el Carnaval aix:Una festa popular de carcter ldic.Un Carnaval s, doncs, una celebracipblica que combina alguns elementscom disfresses, desfilades i festes decarrer. Fins aqu em sembla molt b,per s que el dissabte a Torroella hi vahaver ms que aix.

Va ser una festa molt participativa, ambboniques disfresses i amb un jurat perdonar premis i tot! Petits i grans s'haviendisfressat i tothom estava content i ambganes de passar-ho b. Aix s bo, s sa.Els que ens ho mirvem, tamb ensnalegrvem que fos aix i que el temps

tamb hi acompanys: feia un diaesplndid!

Desprs de la desfilada, ball a la plaa.Molta gresca, molta animaci. Per elque em va entristir va ser laspecte queel vespre oferien els nostres bonicscarrers, per on havia passat la rua. No hodic pas pels paperets, les serpentines,

lescuma... Aix es pot recollir b, s net,s festiu, fins i tot s alegre. El que em vasorprendre i em va indignar s que, tot ique hi havia un petit massa petit, percert rtol de lAjuntament a la plaa de

la Vila en qu es demanava que no espintessin les parets, a ms de lespintades sense grcia a vidres i parets, esvan tirar ous... S, ho heu llegit b, OUS.Ja us podeu imaginar com va quedar elcarrer on un grup de disfressats esdivertien tirant i xafant ous per terra. Jono mho creia! Per s, era real!

All que aquells joves embrutien alg hohauria de netejar..., i com podemdivertir-nos fent coses que porten unafeina que nosaltres no voldrem fer? Tpoca grcia! Mhe assabentat que hi hauna empresa que es dedica a netejar

aquestes pintades, per segurament queles despeses sn a crrec delAjuntament, i aix vol dir delscontribuents. Jo crec que no enshaurem dhaver de gastar ni un sol europerqu alguns es diverteixin fentaquestes bretolades.

7/29/2019 16 - abril - 2008

13/20

13

El diumenge al mat, una senyora que tbotiga, mentre rentava els vidres delsaparadors es lamentava del poc civismeque hi havia. I encara, em deia, elsvidres els puc rentar, per les parets no,

i aix que sn pintades de lany passat, imira com les han deixades!. I duessenyores ms mexplicaven com haviaquedat el seu carrer desprs de la xafadadous. Impressionant!Aix mha motivat a escriure aquestarticle per si mou alg a reflexionar. Enalgunes ocasions, amb les nostresactituds, podem molestar i perjudicar

gent que no sho mereix. Si les mevesreflexions fan pensar, encara que nomssigui una mica, em sentir prou satisfetadhaver escrit aquestes ratlles.

Lamarga realitat

Zakia Rabhi

ira, mira, Ftima ha tornat enMohamed que viu a Espanya!.Quin cotxe que porta!! I tants

regals per la famlia!! Tan bon puntpugui, jo tamb anir a Europa. All tots molt fcil, podem treballar, guanyardiners i viure b.

Aix s com pensa la gent que viu alMarroc quan mira cap a Europa, per larealitat s una altra cosa.

Sc una dona del Marroc, he nascut enuna ciutat gran, he estudiat, he treballatde professora de llengua i literatura raben un institut de Casablanca i mai havia

pensat que aniria a viure fora del meupas. A causa del reagrupament familiarhe deixat bona part de la meva famlia,la feina, la ciutat, els vens,...

Vaig arribar a lEstartit un dia dhivern,venia de Casablanca. Jo estavaacostumada a mourem per la ciutatenmig de molta gent i em vaig trobaramb un poble gaireb buit. Jo estavaacostumada a parlar molt amb la gent:els vens, les mares dels meusalumnes,... i aqu no coneixia ning ambqui parlar.

Vaig voler posar-me a treballar, la feinaque vaig trobar va ser la de netejarapartaments. Una feina que mai haviafet al meu pas i que suposava per a mi

un canvi radical. Passava el dia parlantamb lescombra i la fregona i plorant.

Vaig apuntar-me a classes de llengua. AlMarroc noms havia fet un curs intensiude castell per no el sabia parlar. Poc apoc vaig anar acostumant-me a la mevanova realitat mentre seguia netejantapartaments.

Desprs va arribar el meu primer fill que

M

7/29/2019 16 - abril - 2008

14/20

14

em va fer molt feli perqu podiadedicar tot el meu temps a cuidar-lo.

Dos anys desprs vaig decidir estudiar elcatal i treurem el carnet de conduir,

aix em podia fer ms autnoma i podiatenir ms possibilitats de trobar feina.

Vaig tenir un altre fill i em vaig dedicar aeducar-los, a portar-los a la llar dinfantsi a viure i disfrutar de la famlia. Hetingut la gran sort que el meu maritmha ents, mha ajudat molt a adaptar-me a aquesta nova realitat i mha animat

sempre a anar endavant per podermillorar la meva situaci laboral ipersonal.

Actualment treballo de mediadoracultural a lHospital Josep Trueta i com aagent dacollida en els Serveis Socials deTorroella. Em sento molt contenta amb

aquesta feina per lajuda que puc oferir ala gent que, a ms de no saber parlar lallengua del pas, est malalta, es trobaamb dificultats i pateix.

A partir de la meva experincia heobservat dues coses importants. Per unabanda sovint em trobo amb personesautctones acollidores i respectuoses

per tamb men trobo moltes quetenen molts prejudicis cap alsimmigrants. Normalment s perqu noconeixen la nostra realitat. Jo nhe volgutexplicar una petita part perqu si, tantels immigrants com els autctons, ensesforcem a conixer la realitat de laltre,podrem resoldre molts dels prejudicis.

Per altra banda he constatat que la ideaque t la gent del Marroc que mai haemigrat no t res a veure amb la durarealitat de la majoria d immigrants.Aquest parads que ells somien des

dall, no existeix. Quan els ho expliques,no sho creuen i continuen somiant envenir cap a Europa. I si alg torna alMarroc, per quedar-se, el consideren unfracassat.

Desprs de vuit anys de viure aqu, emconsidero afortunada per tenir una feinaque magrada i que he obtingut amb

lajut de la gent que he anat coneixent iamb la meva voluntat dintegrar-me,sense perdre els orgens, i ser unmembre ms daquesta societat en laque ara visc.

Breus comentaris a unesdeclaracions

Vicen Fiol

l diari Avui del dia 21 de marpublicava una entrevista de MarJimnez al teleg J.I. Gonzlez

Faus. Pel seu inters, permeteu-me detranscriuren algunes preguntes i

respostes i fer-hi un petit comentari.

Quina culpa tenen els bisbes delallunyament de lEsglsia respecte a lasocietat?Els bisbes acostumen a associar noms lacrisi de la fe a la malcia del mn, notenen prou valor de preguntar-se:estemfent alguna cosa malament? Jo crec que

E

7/29/2019 16 - abril - 2008

15/20

15

estem fent moltssimes coses malament.Comentari: per qu tanta preocupaciper tenir fora, poder i influncia, iarraconar lesperit del Concili Vatic II?

Qu ha motivat aquest allunyament delConcili Vatic II?Potser es pot atribuir al perode delpontificat de Joan Pau II, que vaentendre lEsglsia com una directoradel mn. Joan Pau II no va acceptar que,tal com diu la teologia de lalliberament,lEsglsia s com una veu ms que, ambtots els que volen canviar el mn, ha

daportar la seva fora.Comentari: per qu lEsglsia catlicaest entestada a continuar dient queextra eclessiam nulla salus(fora delEsglsia no hi ha salvaci), creient- selnica esglsia verdadera, en comptes,en pla digualtat, dunir-se a totes lesesglsies per fer seves les grans causes

de la Humanitat (justcia, drets humans,pobresa, etc.)?

Joan Pau II i Benet XVI no segueixen elcristianisme?No ho diria tan fort. Diria que la posicide poder en qu estan no poden mirarles coses amb els ulls que les miravaJess.

Comentari: per qu el punt de refernciade lEsglsia catlica s ella mateixa, encomptes de ser-ho Jess de Natzaret illegir la realitat i la vida des de la Fe enEll?

Es pot ser agnstic i alhora ms cristique algun catlic?

Jess deia: No tot aquell que em diuSenyor entrar en el Regne, sin el quefa la voluntat del Pare. Jess era duramb els seus per la falta de fe. De fet, alsevangelis noms lloa la fe de dos pagans:

Centuri i la Cananea.Comentari: el que defineix un creient sel seu comproms de lluita per construirun mn ms hum, ms just i mssolidari.

Sha de condemnar el dileg amb ETA?La tradici de lEsglsia diu que en elscasos de violncia sha de negociar. Ara

b, sha de negociar amb seny.Comentari: per qu aquesta coincidnciadels poders poltics i religiosos a negar-se a dialogar amb ETA i entestar-se a dirque lnic cam per resoldre el problemas el cam policial?

Qu ha de determinar el vot dels

cristians?Sha de votar aquell partit que es creguique, amb realisme i sense hipocresia,afavorir ms els pobres.Comentari: per qu la ConfernciaEpiscopal Espanyola i la ConfernciaEpiscopal Catalana defensen tanaferrissadament els seus interessos iprivilegis, en comptes de centrar tots els

esforos en la lluita contra la pobresa?

Rac de poesia

Consell de Redacci

7/29/2019 16 - abril - 2008

16/20

16

COLLECTIU VEUS (2003)

Ricard Juli (Pals), Ins Gum (Torroella

de Montgr), Antnia Guerrero (Torroella

de Montgr) i Cndid Mir (lEscala)

coincideixen per primer a cop a Torroella

de Montgr lany 2003 i formen el

Collectiu Veus. Desprs de treballar amb

diferents msics, Mariona Aulet

(Barcelona), pianista, suneix al grup,

com ms endavant ho far Meritxell

Gama (Barcelona) a larpa.

El Collectiu Veus compta amb onze

llibrets poeticomusicals de creaci

prpia repartits en vint espectacles de

veu, poesia, msica, imatge per sentir.

PAISATGES DOBAGA

Dobagade sutge i pols

de melindrossense xocolata

Incgnitsdesolats,de gelat

sense cirera

Paisatgescremats

Sense esmade res

impostats,de maduixessense nata

Inexistentssense veuni fora,de recuitsense mel

Paisatgesoblidats

teus

meusdespullats

i sols,paisatges dobaga

Ins Gum

7/29/2019 16 - abril - 2008

17/20

17

PAISATGES DE SOLANA

Paisatges

de melindros

amb xocolata

de gelat de vainilla

amb mil cireres

vermelles

de maduixes

amb nata

de recuit

amb mel

Paisatges dolosde cot de sucre

de pomes amb caramel

de bombons farcits

de nous i avellanes

Paisatges amorosits

per les tendres mans

duna natura

svia

que tmidament

reneix

des de lobaga

a la solana

Ins Gum

PROPERS RECITALS abril- maig

22 abril participaci a la Cavalcada dePoetes - Bar Campus 21 h - Girona26 abril al Palau Solterra a les 19 h -

"Calidoscopi"

22 maig a l'Auditori de la Merc 21 h -"Calaix de veus" - Girona

Els joves escriuen

El futur desitjat...

Mohamed El Merouani

c un alumne de 4t dESO de lIESMontgr. Fa quatre anys que vaigvenir del Marroc a Catalunya i visc

a lEstartit.

Em preocupa el tema de la immigraci iper aix vull fer alguns comentaris quejo, des que he arribat, vaig pensant apartir del que vaig vivint i observant.

Hi ha una srie de problemes moltimportants que viu un immigrant engeneral i un immigrant musulm enconcret des del moment de la sevaarribada a lanomenat parads, Europa.

Avui dia, en el segle XXI, hi ha moltspasos del 3r mn on diriament morenmilers de persones per falta demedecines i duna bona alimentaci.

Tamb passa a altres parts del mn coma alguns pasos dAmrica del Sud idsia.Mentrestant els pasos msdesenvolupats estan acumulant, cadadia, ms capital i ms riqueses. I qu femnosaltres? Mai sens ha acudit encara lamanera dajudar aquesta gent perqu

S

7/29/2019 16 - abril - 2008

18/20

18

pugui tirar endavant i no es vegi obligadaa emigrar del seu pas?

En el segle XIX els europeus varen

explotar tant com varen poder moltspasos africans. Van repartir el territoricom si fos un pasts sense respectar lespersones ni les nacions. I daix que fatants anys que va passar, encara enpatim les conseqncies avui dia. Lesriqueses que es generaven delexplotaci de metalls, de lor i de laplata, es varen fer servir per

desenvolupar Europa, mentre ellssanaven fent cada vegada ms pobres

fins al punt dhaverde deixar la sevacasa, la seva famlia iemigrar. Noms peraix hem dajudaraquests pasos queencara avui, moltsdells, estan patintles guerres. Espanya

i Frana, per exemple, varen deixarproblemes entre Marroc i Algria a causadel repartiment que es va fer.

Fins aqu he parlat dalgunes causes de laimmigraci en general. Ara parlar de

limportant conflicte que en el 2008 estroba limmigrant musulm.

Sempre he sentit a dir que Europa s elcontinent de la democrcia, de lallibertat dexpressi, del dret a viure encondicions perfectes, del respecte atotes les religions... Per des del meupunt de vista potser no ho s tant.

Al 2008, igual que en moltes poquesanteriors, es repeteix el tpic cerclepoltica-religi i tot es relaciona ambaquests dos temes.

Sabeu qu vol dir Islam en rab?, voldir Pau. s una religi que va fer sortirgent de lesclavitud a la llibertat. Doncs,per qu actualment sempre es relacionael terrorisme amb la religi? Jo pensoque moltes vegades, a travs de latelevisi, que arriba a totes les cases, esdna una informaci que no s lacorrecta. Tamb moltes vegades les

persones parlen i parlen sense saber bde qu parlen i aix porta moltsconflictes i malentesos que ens fansentir, als que venim de fora, que nosens respecta prou.

s veritat que dimmigrants musulmansnhi ha de tots com passa amb totes lespersones, per jo us asseguro que si mai

us atreviu a buscar ms informaci de lareligi islmica, canviareu el vostreconcepte sobre lislam.

s molt complicat parlar dun tema comaquest en poques lnies, per horesumir amb aquesta frase: Lavoluntat duna persona immigrant stenir feina i viure en pau amb la famlia,amb els

amics i amb la gent del lloc on ha anat aviure i aix noms es pot obtenir quanles persones es respecten.

Cinema i espectacles

7/29/2019 16 - abril - 2008

19/20

19

Jordi Bellapart

ESTRENES DEL MES DABRIL

AHORA O NUNCA

Una pellcula amb dos grans actors: JackNicholson i Morgan Freeman, dirigits perun expert, Rob Reiner, autor dalgun delsfilms ms memorables de la comdiaamericana dels darrers anys, com Quanen Harry va trobar la Sally, daventures,com La princesa promesa, o dintriga,com Misery. Aquest s un film queconvida a plantar-li un somriure a lamort i a la malaltia i, sobretot, per aix:recrear-se amb la suprbia interpretacide dos gegants de lescena.

IRINA PALM

Un film vitalista, respectus i honest.

Una interpretaci excellent de MarianneFaithfull en el paper duna dona adultaque accepta una feina en un club erticperqu necessita diners per pagar eltractament mdic del seu net.

Es projecta en sessi de Cine Club.

NO ES PAS PARA VIEJOS

La pellcula guanyadora dels premisOscar daquest any. Millor pellcula,millor direcci, millor actor secundari imillor gui adaptat. s el reconeixementmerescut dun director amb dos caps: elsinseparables germans Coen, i tamb deJavier Bardem, guardonat

merescudament per la seva

extraordinria interpretaci dunparanoic assass.

THIS IS ENGLAND

Un nen viu atrapat per la violnciaurbana que va caracteritzar els ambientsproletaris dAnglaterra. Es nota que eldirector sap de qu parla i, sense caureen maniqueismes, ens retrata la cruesadaquest mn.

Es projecta en sessi de Cine Club.

LAS HERMANAS BOLENA

Feta amb el classicisme i lelegnciaprpia del cinema britnic, aquesta obra,interpretada per Natalie Portman iScarlett Johansson, s un relat pledintriga, sensualitat i traci, dirigida perJustin Chadwick. Est basada en la

novella de Phillippa Gregory i explica lahistria de dues germanes que, permillorar la posici de la seva famlia,rivalitzen per lamor del rei dAnglaterra.

LA GUERRA DE CHARLIE WILSON

Una interessant pellcula per diversos

conceptes: primer, per entendre millorperqu passen certes coses que veiemals telenotcies, perqu s lobra dundirector clssic del cinema americ, MikeNichols, autor, entre moltres altrespellcules, dEl graduat, Armes de dona,A propsit dHenry, Closer, etc.; i, segon,per veure junts per primer cop a la

7/29/2019 16 - abril - 2008

20/20

20

pantalla Tom Hanks i la recuperada JliaRoberts.

Fet i Fumut...!

Tatay