ARQUITECTURA FERROVIÀRIA

1998

- 2013

GAVÀ

Estació de Rodalies2010

LA COMPLEXITAT DE LES INFRAESTRUCTURES

A 7SIS arquitectura complim quinze anys de trajectòria professional. Apro-fitem aquest aniversari per fer un “punt i seguit”: reflexionar sobre el tre-ball realitzat, sobre les raons que ens impulsen a fer-lo i la manera en què el duem a terme… i compartir les conclusions amb vosaltres.

Cap a la meitat dels nostres estudis a l’Escola d’Arquitectura, varem cursar una assignatura optativa, impartida per J.A. Acebillo, anomenada “La com-plexitat de les infraestructures”.

Curiosament, anys després, en desenvolupar la nostra carrera professio-nal ens hem distingit per especialitzar-nos en el sector de les terminals de transport ferroviàries. En aquest sector, el tipus de treballs que realitzem són específics d’arquitectura, en col·laboració i coordinació amb experts de diferents especialitats, i formant part d’equips tècnics de grans consul-tores, especialment de INECO.

Entendre, assumir i gestionar “la complexitat” de manera que formi part del nostre mètode de treball ha estat la nostra meta professional.

En aquesta breu publicació revisem cinc dels nostres treballs ferroviaris, i alhora revisem la manera en què aconseguim plasmar en ells els fona-ments teòrics del Moviment Modern que varem rebre durant la nostra formació, i de la vigència de la qual n’estem convençuts.

Renunciant d’entrada a l’ús de “recursos estilístics”, quatre pilars concep-tuals sostenen la nostra manera de realitzar el treball: rigor, economia, abstracció, universalitat.

Gosem afegir-ne un més, fruit de la nostra experiència: complexitat.

Les cinc obres presentades reflecteixen la nostra obstinació a realitzar el nostre treball partint d’una base teòrica, que guia els complexos pro-cessos que intervenen en els projectes i obres d’infraestructures, en lloc d’interferir en ells.

En cada nou projecte, en cada nova obra, renovem el nostre compromís, i apliquem el millor ingredient per aconseguir-ho: la il·lusió.

LA LLAGOSTA

Estació de Rodalies2010 - 2012

COMPLEXITAT

Les infraestructures són un “Conjunt de coses o parts relacionades entre elles, de formes que compleixen o satisfan una mateixa condició” (Diccionari de l’institut d’estudis catalans).

En el cas de les infraestructures ferroviàries, el “conjunt de coses” és tremendament ele-vat. La gestió de totes les variables, de tots els tècnics i responsables que intervenen, i el manteniment de la circulació i el trànsit de viatgers durant les obres suposen un elevat grau de complexitat, intrínsec a aquest tipus de projectes.

L’estació de La Llagosta pertany a la tipologia de “estacions al costat de vies en talús”.

Per tant, al nivell usual de complexitat se li afe-gia el disposar d’un ample limitat per construir l’edifici, la necessitat de resoldre els recorre-guts de viatgers per diferents nivells, la neces-sitat de resoldre la construcció mantenint en tot moment la contenció del talús de les vies, i la via en servei.

MONTCADA SANTA MARIAMONTCADA I REIXAC

Estació de Rodalies2008 - 2009

ECONOMIA

El projecte d’arquitectura ha d’emprar les so-lucions més senzilles que puguin resoldre de manera completa les necessitats plantejades pel client i l’entorn.

El concepte d’economia, més enllà d’ajustar el cost de la inversió, dels sistemes constructius i dels materials d’acord amb la seva funcio-nalitat, tant a immediat com a llarg termini, també caracteritza la idea de “forma”. Trac-tem d’aconseguir la major qualitat espacial i compositiva amb el mínim d’elements.

Amb aquest criteri d’economia es dimen-siona i dóna forma a l’estació de Montcada i Reixac Sta. Maria, mitjançant la proporció entre l’edifici estació (d’una altura, de mínim programa) i les marquesines que protegeixen i indiquen els accessos al nou pas inferior, una única infraestructura amb ús diferenciat en-tre la ciutat i l’estació. L’escala de l’edifici és l’adequada per a l’ús i l’entorn, gràcies a pro-jectar amb criteris d’”economia formal”.

L’ús d’acer vitrificat en façana, o de gresite en el pas inferior, garanteixen un òptim compor-tament antivandàlic, minimitzant els costos de manteniment en una zona especialment agredida.

SANT ANDREU DE LLAVANERES

Estació de Rodalies2009 - 2010

ABSTRACCIÓ

“El projecte d’arquitectura no ha d’iniciar-se amb una “idea”, doncs això acaba conduint al projectista a supeditar les solucions a un acte irracional, i a prendre decisions formals que, una vegada construïdes, en lloc d’il·lustrar la “idea” il·lustren la gratuïtat (caríssima al cap i a la fi) de la presa de decisions dels projectis-tes.” (H.Piñón)

La nostra feina rau en resoldre tots els condi-cionants de manera que la solució construïda doni com a resultat una composició d’elements relacionats visualment.

El coneixement de l’arquitectura és “visual”, diferent del que es dóna amb l’ús de discursos més o menys teòrics, i és mitjançant criteris visuals amb els quals s’ha de projectar.

La volumetria definida pels diversos elements que componen l’estació de Sant Andreu de Llavaneres, i que respon tant a criteris funcio-nals com a compositius, il·lustra clarament el concepte d’Abstracció.

La proporció entre volums revela la funciona-litat de l’edifici (per tant orienta als viatgers) fins i tot de nit, quan la lluentor del tancament d’U-glass del volum del vestíbul emfatitza en-cara més la seva funció de reclam.

ESTACIÓ BARCELONA SANTS

Remodelació andanes i vestíbul AVE2006 - 2008

RIGOR

El projecte d’arquitectura neix d’un estudi detallat del programa funcional, dels condi-cionants imposats pel client i pels elements preexistents a l’àrea d’actuació. L’arquitectura neix sempre d’una necessitat, d’un problema que ha de ser resolt en totes les seves dimen-sions. No poden quedar caps per lligar. No pot supeditar-se la solució de les necessitats que ha de cobrir l’arquitectura a exigències formals o estilístiques nascudes de la voluntat (o el ca-pritx) dels projectistes. Les solucions estructu-rals, constructives, els sistemes d’instal·lacions han de ser triats i desenvolupats perquè són la millor solució per resoldre l’edifici.

La gestió de l’obra de remodelació de l’Estació de Sants, mantenint en servei l’estació i duent a terme complexes actuacions en l’estructura existent, va suposar un repte. Vam tenir l’oportunitat de formar part de l’equip de tècnics que donaven assistència a la direcció d’obra.

Les solucions arquitectòniques en andanes es van enfocar per aportar la lluminositat que fins llavors els havia mancat.

Es van desenvolupar sistemes constructius que facilitessin l’execució en les condicions abans esmentades, emprant materials d’òptim com-portament antivandàlic, de baix cost de man-teniment, i amb un joc cromàtic que permetés distingir els diversos elements i compondre una certa unitat de l’espai d’andanes.

ESTACIÓ BARCELONA SANTS

Sala d’Autoritats2007 - 2008

UNIVERSALITAT

Quan qualsevol problema o qualsevol treball s’aborda amb la mateixa base teòrica, amb la mateixa metodologia, sense importar l’escala, el programa o el pressupost, el resultat es defi-neix a si mateix. El producte, fruit d’un procés de projecte basat en els fonaments exposats anteriorment, serà adequat i vàlid en qualse-vol lloc, en qualsevol moment. En projectar amb la base teòrica adequada, l’obra acabarà tenint categoria d’universalitat, ja que la seva qualitat serà recognoscible per tot el món, en basar-se en criteris visuals, i no d’un altre ti-pus.

Dins del marc de les obres d’adequació del vestíbul de l’Estació de Sants per a l’arribada de l’Alta Velocitat va caldre projectar i cons-truir una Sala d’Autoritats.

El programa funcional, l’espai disponible, els materials i fins i tot del termini de finalització van ser els ingredients que van acabar do-nant com a resultat aquest espai acollidor en l’Estació de Sants.

Finalment, la composició d’elements en pe-dra calcària verd-oliva i elements de fusta de noguer, genera una sensació visual i acústica de serenitat i calidesa, amb els quals nosaltres entenem que l’estació ha de rebre (o acomia-dar) als seus viatgers més destacats.

AGRAÏMENTS:

ADIFDirección de Estaciones de Viajeros

INECODirección de Ingenería CivilGerencia Edificación y Arquitectura

DADES DE L’EMPRESA:

Setsis Arquitectura S.L.P.Empresa certificada a la ISO 9001

Gran Via de les Corts Catalanes, 731, 4ª1ªBarcelona 08013T: 932 328 044F: 932 328 044E: 7sis@7sis.netW: www.7sis.net

COPYRIGHT:

Totes les fotografies tenen propietat intel·lectualAdrià GoulaAitor EstévezMarcela Grassi