Agraïments:

A tots els infants escriptors, a la col·laboració i participació del CEIP Josep Tarradellas,l'escola Nostra Senyora del Mar, l'escola Mare de Déu del Carme, l'escola del Parc, i a les persones que han format part del jurat, En Benjamí Company, Anna Garcia i Gemma Font

Edició, coordinació i producció: Centre Cívic Jardins de la PauJardins de la Pau s/n. El Prat de Llobregatwww.ccjardinspau.org

Il·lustracions dels fons web i cobertes del recull: Purificación Hernández.

© Els diferents autors de cada conte publicat en aquest recull es reserven tots els drets respecte el seu propi material.

Estimats lectors i lectores,

Us presentem el 9è recull dels Petits Contes, el concurs d’escriptura per a les nenes i nens de 8 a 12 anys, organitzat des del Centre Cívic Jardins de la Pau.

Aquest concurs té per objectiu fomentar l’escriptura i l’hàbit lector entre el públic infantil, crear un espai de creativitat i expressió per als més joves prenent l’escriptura com a eina i fomentant les eines TIC.

El resultat ha estat molt satisfactori: han participat 261 nens/es mitjançant la plataforma digital: contes.ccjardinspau.org

Volem agrair la col·laboració de l’escola Nostra Senyora del Mar, l'escola Mare de Déu del Carme, CEIP Josep Tarradellas i l'Escola del Parc que han engrescat als participants.

Esperem que gaudiu llegint aquestes històries i us animem a participar en les properes edicions del concurs.

David ViciosoRegidor de Cultura

Les mentides del lloroPublicat per Memory a Contes de mentiders

PRIMER PREMI DE LA CATEGORIA

Fa uns mesos, els veïns del Prat de Llobregat estaven molt preocupats. Un bon dia unveí de la ciutat, un senyor molt vellet, anomenat Pep, estava molt trist, ja que no voliaque posessin en la seva ciutat, l'Eurovegues, i per tant que el delta del Llobregat,desaparegués. En Pep va decidir anar al Delta i parlar amb un lloro perquè la sevapreocupació no el deixava viure. El lloro, en veure'l tan preocupat, li va fer cas, i vatenir una brillant idea, se'n va anar d'on estava fins arribar a on estaven els seus amics,vora el riu. El lloro va intentar fer el que volia en Pep, perquè no estigués trist, il'ecosistema on ell i els seus amics vivien, no desaparegués i no hagués d'emigrar, ja

que els camps del Prat, són els millors i on més espècies hi trobem. El lloro Calipso vaparlar amb els ocells del Delta, i els va dir que havien de contar mentides per aturarl'Eurovegues. Es van repartir per tot el Delta i quan van arribar els directius, en Calipsoi tots els ocells van començar a dir mentides. Deia en Calipso: aquí no es pot edificarperquè hi ha monstres sota terra. Els cabussets deien que hi ha molta aigua i s'enfonsaràtot si hi edifiquen. I l'ànec collverd que hi ha plantes que contaminen i amb això s'activala flora i parlen les carxofes, els apis i les bledes. Tots comptaven mentides i elsdirectius van sortir corrents. Finalment, els homes van decidir que el millor seria noedificar-hi res en els camps del Prat de Llobregat, perquè sinó, no els ni aniria bé elnegoci. Van aturar l'Eurovegues, i la preocupació d'en Pep i les espècies del Delta delLlobregat , ja no existia. El lloro Calipso va anar a casa d'en Pep a explicar-li que estavatot solucionat, que ja podia viure tranquil i passejar sempre que volgués pels camins delDelta. En Pep va convidar al lloro i a totes les espècies a passar les nits a casa seva, perexplicar històries, així li farien companyia, i els animals s'ho passarien bé. No s'han dedir mentides però hi ha un dit que diu: Una mentida ben composta val molt i poc costa.

CRISTINA BONILLOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Si tothom fos igualPublicat per violinista a Contes de mentiders

SEGON PREMI DE LA CATEGORIA

Heus ací una vegada l’escola Santa Lluïsa, a la classe de 6è B. Hi havia una noia ques’asseia a l’última fila. Es deia Laura. La Laura era molt mentidera. Deia mentides alspares, als professors, als amics, al tiets, als cosins, al gos de casa... Però la Laura estavaenrabiada. No estava contenta, com tots els mentiders del país. Li fastiguejava que laresta de la gent no fos mentidera, com ella. I, quan algú deia la veritat, s’enrabiava tantque clavava quatre mastegots a aquell pobre individu. I això sí que li agradava. Un dia,la Laura, buscant, buscant, va trobar un llibre de màgia a les golfes. Va tornar corrents ala seva habitació, es va tancar amb l’excusa que anava a escriure el diari secret i vaobrir el llibre. I va trobar el que buscava. Dient “Alabí, alabà, tothom com jo dirà”tothom es convertiria en la mateixa persona. Va dir la fórmula màgica sense pensar-ho.Al dia següent es va trobar amb vint-i-quatre Laures que anaven a classe dient mentides.A la classe tothom deia mentides, inclosa la profe Laura. Primer, a la Laura li va fergràcia. Però després s’avorria, perquè no tenia ningú a qui pegar. I no havia llegitl’antídot de la fórmula al llibre. La Laura, horroritzada, va dir a la professora que li feiamal la panxa, que volia tornar a casa. I, aquest cop, per primera vegada des de feia anys,la Laura havia dit la veritat. A l’instant, tothom va tornar a ser com era. I la Laura vaaprendre una, bé, dues lliçons: que no s’han de dir mentides i que tothom és com és ique no es pot substituir a ningú.

NúRIA PAISANO CABRERAescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els tres mentidersPublicat per Vampira a Contes de mentiders

Hi havia una vegada tres nois a un poble que els hi agradava molt de fer moltesentremaliadures enganyant la gent gran del poble. Un es deia Joan,un altre es deia Adriài l'últim es deia Pere. En Pere va pensar en fer la "supermentida " i va demanar ajuda alJoan i a l'Adrià. Els hi va proposar d'enganyar a tot el poble, i ells ràpidament li van dir

que sí, perquè eren molt entremaliats. El Pere va dir a tota la gent que havia vist un lleórondant pel poble,tota la gent estava morta de por. Llavors el Joan i l'Adrià van fer moltde soroll, però no sabien que al poble hi havia un jove valent, es deia Arnau, i quan vaveure al lleó li va fotre unes garrotades i el lleó es va posar a plorar i a plorar. Amb lasorpresa van sortir en Joan i l'Adrià. El poble es va adonar que era una mentida. Vetaquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

AINHOA NIETO MARTíNescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

La colla dels mentidersPublicat per Campanilla a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un grup d'amics que es deien "La colla dels dracs". Un dia, lacolla dels dracs s'havien barallat amb un altra colla de nens durant l'hora del pati, l'altracolla estava plantejant una "competició de bicicletes", li van explicar a la colla delsdracs i els van convidar a participar. Van acceptar i van dir que seria el divendresdesprés que s'acabés el col·legi, a les 17.30 h. a la plaça del col·legi farien una volta alvoltant de tot l'edifici del mateix cole i qui guanyés tindria el pati del cole per ells

només. Les normes eren: 1. No fer trampes. 2. Bicicletes sense motor. El divendres pelmatí l'altra colla va acordar fer trampes posant motor a les seves bicicletes. A les 17.30h va començar la competició i va guanyar la colla que va fer trampes. De cop i volta vaaparèixer una noia i va dir que els guanyadors havien fet trampes perquè ella havia vistcom manipulaven les bicicletes. Aleshores a partir d'aquell dia l'altra colla com que vanfer trampes i van mentir, es van convertir en "La colla dels mentiders" i a més a més,com càstig va ser la Colla dels dracs qui va tenir el pati per ells sols, és a dir, vanobtenir el premi. El consell és: és millor perdre amb honor que guanyar amb trampes imentides.

AINOA SáNCHEZ QUESADAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

Els mentidersPublicat per Xopo a Contes de mentiders

Hi havia una vegada, dos amics, que vivien en un poblat de les afores de Sevilla, peròeren catalans. Els seus noms eren: Joan i Pere, vivien en una casa de camp. En elscamps de conreu hi tenien, ovelles, vaques, porcs... I per el bosc i havia un llop, quetothom del poble ho sabia. Al llop li encantava sortir a caçar per la tarda nit, quantothom s'anava al poble, a comprar al mercat. Com el dos amics sabien que hi havia unllop, van dir: - I si diem que el llop s'ha menjat totes les ovelles? - Sí, bona idea!Aquella mateixa tarda, els amics van baixar al poble i van dir: - El llop s'ha menjat totesles ovelles! I llavors la gent es va espantar i no va sortir en dues setmanes de casa, per siel llop venia al poble, i se'ls menjaran a la gent. Un dia pel de matí, la gent del poble vadescobrir que era una mentida, i la broma li van fer a ells. Li van dir que el llop, va anaral poble i es va menjar a tota la gent. Els dos amics es van espantar tant, que no esmovien de la seva casa, van agafar menjar de la nevera, i se'n van anar a la habitació.Quant va passar una setmana, un noi jove que jugava davant de la seva casa, els hi vadir: - Nois, era una broma, el llop no va matar a ningú, ni va baixar al poblat, sinó queera una mentida, perquè os adonéssiu conte, de que la mentida no porta a cap lloc.Finalment els nois van aprendre la lliçó, i no ho van fer mai més.

ALAN GALVéZ BERNALescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El mentiderPublicat per Perla magica a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen que es deia Arnau,ell tenia 9 anys i deia moltes i moltesmentides. Un dia ell va anar al Granvia i es va trobar al seu millor amic Sergi i vanparlar i parlar. Després la seva mare li va dir: -Arnau hem de marxar. I el nen es vahaver d' anar encara que no li feia molta gràcia anar-se'n. Ell com era tan mentider li va

dir: -Mare puc anar a la botiga de videojocs? Llavors la seva mare li va dir que sí, peròque anés amb compte de no perdre-la. La seva mare mare va acabar de comprar.Llavors va anar a buscar al seu fill i de cop i volta ell no hi era. Es va desesperar, peròen canvi el seu fill estava a la botiga del costat rient-se de la seva mare. Finalment, laseva mare va entrar a la botiga que ell hi era i el va trobar i es van donar una abraçadacontinua de quatre minuts sencers.

ALEXIA MARTí LóPEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Pau el mentiderPublicat per Fada16 a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen que es creia les seves pròpies mentides; aquest nen es deiaPau. Un dia a l'escola, li estava explicant als seus companys una història de por. Quanva arribar a casa va sopar i se'n va anar a dormir. A mitja nit es va despertar i va cridar

la seva mare per dir-li que tenia por, i ella li va contestar: - Pau, com vols tenir por deles teves mentides? Saps què has de fer per no tenir por? No dir mentides -li va dir lamare. A l'endemà, quan va arribar a l'escola, no va dir cap mentida i no es va inventarmés històries. I així és com en Pau va aprendre a no dir mentides. Conte contat, aquestconte s'ha acabat.

CARLA CRIADO FUENTESescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

MentidersPublicat per Coca-Cola a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen molt i molt mentider, que vivia en una caseta a sobre d'unarbre, tenia la casa plena de bromes. No tenia amics perquè els altres nens estaven fartsde les bromes. El nen es deia Marc, més conegut com, "el mentider del barri". Un diamentre sortia de l' escola, va veure un home amb barba, abric negre i pantalons blaus.Es va apropar a ell. En Marc ja tenia la broma perfecta, li va dir en Marc al senyor: -Vols un xiclet ? El senyor va contestar: -Sí, suis plau! El senyor va treure el xiclet iCLAC! Va sortir un bruixot que li va dir: - O aconsegueixes que algú sigui el teu amicabans de les 5 o desapareixeràs! El nen va començar a plorar. L'escola encara estavaoberta i va sortir una nena que es deia Laia. Va veure a en Marc plorant i es va acostar ien Marc li va dir tot el que havia passat. Quan va acabar, la Laia li va dir: -Però... jo vullser la teva amiga! De sobte, va aparèixer un núvol que deia: - Molt bé, Marc! I a partird' aquell dia no va fer cap broma més.

CLAUDIA GARCíA ANQUELAescola: Mare de Déu del Carme

quart

Las mentiras de JuanPublicat per Ranas a Contes de mentiders

Había una vez un niño que se llamaba Juan y decía muchas mentiras, 8 cada día o más.Su madre le castigaba y no podía ir al parque aunque estuvieran todos sus amigos.Bajaban la pelota, el patinete el rugby y muchas cosas más. Luego se dio cuenta de que

no se estaba portando muy bien pero que estaba contento, por que en ese tiempo queestaba castigado engañaba a su madre y le decía que estaba estudiando y estaba jugandocon la Wii o al ordenador. La madre de Juan se dio cuenta y lo castigo aún más y susamigos le dijeron que se portara bien. Entonces se dio cuenta y pensó que tenia razón yque debía portarse bien. La madre lo felicito y le dijo que si estudiaba y si se portababien que tenia sus premios. Cuento contado este cuento se a acabado.

DANIEL ROBLES SáNCHEZescola: Sant Jaume

tercer

Joan el mentiderPublicat per David cb prat a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen que es deia Joan, era molt mentider. Un dia va dir unamentida molt gran. La gent del poble es van enfadar però el Joan va seguir mentint. I al'endemà la gent del poble es va venjar dient-li una mentida, dient-li que la seva mare

s'havia caigut al pou. El Joan va anar a rescatar-la i quan va saltar al pou es va donarcompte que la seva mare no estava i a l’endemà va sentir el que va fer, ell va dir: ja noho faria més. I la mare va trocar als bombers perquè el rescatessin del pou però el Joanva seguir mentint, i la seva mare li va castigar un més sense sortir al carrer. Un mesdesprés el Joan ja no va fer mes mentides al final tot el poble va viure molt feliç.

DAVID GISBERT MELLADOescola: Josep Tarradellas

quart

El Brou que vaig montar per culpa d'unbotiguer mentider

Publicat per Collverd a Contes de mentiders

Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat. I era així com començava, elllibre que em vaig comprar amb els diners que em van donar els avis pel meu aniversari.Me'l vaig comprar en una botiga de segona mà, una d’aquelles paradetes que monta lagent amb mil coses que les tenen a casa mortes de riure perquè no les volen o no lesutilitzen . Tot va passar a les festes del carrer Ferran Puig, hi havia la fira de segona mà,i em vaig decantar per un llibre molt estrany. El botiguer deia que el llibre era especialperque portava sort i a més, barat. Jo no m’ho vaig pensar dues vegades, m’ho vaig

comprar. El més estrany que tenia aquest llibre era que no tenia portada, o aixó creia…Era un llibre, que no tenia títol, ni autor ni res, per això el vaig deixar a la professora decatalà per a que s’ho mirés. Aquells dies que li vaig deixar el llibre, la trobava moltestranya, no ho sé, desesperada potser. A l’hora del pati em va demanar que vingués al’aula per tornar-me el llibre. Vaig entrar a classe quant de sobte vaig veure que laprofessora s’havia convertit en un monstre. Llavors vaig agafar i ho vaig dir alscompanys però ells no em creien més bé es petaven de riure. Vaig agafar el llibre senseobrir-lo i el cap de setmana, quan vaig marxar amb els pares als Pirineus, me'l vaigemportar. A la muntanya vaig llençar el llibre i em vaig desfer d’ell. Però el dilluns vaigescoltar dir a la Raquel Sans al telenotícies vespre : "Uns centenars d’animals ésconverteixen en monstres al Pirineu català". Com es notava que el botiguer voliadesfer-se del llibre, quin botiguer més mentider!

DAVID LóPEZ VALENZUELAescola: Sant Jaume

sisè

La vida d'en JacintPublicat per Perseo a Contes de mentiders

Jacint, era un nen pobre que vivia amb la seva mare en una casa al bosc, al costat d'unacanyissada. Jacint i la seva mare vivien apartats de la civilització i sovint miraven peruna finestra amb barrots com passava la vida lentament. Havien de treballar de ferrersper sobreviure i vendre les poques espases que fabricaven a persones dels poblespròxims. Temps més tard, el rei Enric va sentir parlar d'ells i de les bones armes quefeien, fins al punt que va fer anar-los a buscar per dur-los a la cort. Jacint i la seva marevan emprendre el camí cap al castell d'Enric VII d'Anglaterra. Quan van arribar es van

inclinar en veure al rei, i després a la mare d'en Jacint, el rei li va preguntar: - Per quinsreis has treballat? La mare que no sabia què dir, contestà que va treballar per tots elsreis d'Europa. Jacint va respondre que això era mentida i que solament havien venut amercaders, camperols i per alguns ducs. El rei es va enfadar tant que va ordenar alsguàrdies que matessin a la mare d'en Jacint. Jacint, penedit, va dir al rei que el quehavia mentit era ell per fer una broma, i el rei confós, va preguntar als guàrdies: - Quèfaríeu vosaltres? Van dir que el noi havia mentit segurament per salvar la vida de laseva mare. Així que el rei va pensar que els dos havien mentit i els dos es mereixienpatir la mort. I així va ser. "Encara que aquesta sigui una llegenda ensenya que sempres'ha de dir la veritat pregunti qui pregunti."

DAVID VILELA LóPEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Les bruixes venjativesPublicat per Dacota a Contes de mentiders

Hi havia una vegada una bruixa que es deia Andrea. L’Andrea feia molts i molts amicsperò sempre els amics que feia... li deien mentides, es burlaven d’ella , es burlaven perla seva manera de vestir, perquè era bruixa i perquè els seus pares estaven separats.L'Andrea estava farta i quan arribava a casa sempre es posava a plorar. Al dia següentva anar a l’escola, però no anava a una escola normal sinó a una de bruixeria. Quan vaarribar va veure que hi havia una nena que era nova a la classe i aquesta nena es deiaAnna. L’Anna també tenia el mateix problema que l’Andrea, feia molts i molts amicsperò li deien mentides i es burlaven d’ella perquè era bruixa, per la seva manera devestir i perquè els seus pares estaven separats. L’Andrea sabia com ho estaria passant,estaria enfadada, trista i avorrida. Al final l’Andrea i l’Anna es van fer molt i moltamigues i aquesta amiga sí que era de confiança. L’Andrea va tenir una idea, a tots elsamics que li van dir mentides i es van burlar d'ella i de l'Anna els hi farien un encanteri .Quan se’ls van trobar pel carrer els hi va dir : - Voleu aigua? Si, siusplau! Quan es vanbeure l’aigua li van dir: - Aquesta aigua portava una mica de la poció màgica que hempreparat l’Anna i jo. A partir d’avui tindreu mala sort per dir-nos mentides i perburlar-vos de nosaltres. Quan passaven pel costat de l’Andrea i de l’Anna s’allunyavenperquè tenien por d’elles.

ESTEFANíA NúñEZ TUSARMAescola: Mare de Déu del Carme

quart

Els lladres mentidersPublicat per Merlia a Contes de mentiders

Hi havia una vegada uns lladres que van atacar un banc en plena nit. Els lladres vanatacar Londres, un banc van trencar la porta. Un dels lladres va apuntar amb una pistola

al coll del banquer i el va obligar a donar-li tots els diners. La policia va passar perveure si tot anava bé. Els lladres van posar una cinta amb vint euros falsos i després esquedaven amb els diners. La gent va començar a adonar-se que es quedaven sense elsdiners. La policia els va enxampar i els va posar a la presó 18 anys.

HALA ALLITOUescola: Josep Tarradellas

quart

Nens mentidersPublicat per Raichu a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un dia tres nens que es deien Manel, Jose i Martí.Estaven passejant i havien vist la seva cosina i li havien dit que els seus cabells

estaven horrorosos però era mentida. Ella els tenia molt bonics. Després va venir unamic seu, van anar a la biblioteca i li van dir que era molt lleig, però realment era moltbonic i se'n van anar els tres. També se'n va anar a casa seva i li va dir a la seva mare: -He tret un deu a l'examen. Però era una mentira, havia tret un zero. Al final li va dir laveritat. Vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte s'ha acabat.

JOEL SANAHUJAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

La piscinaPublicat per Cool a Contes de mentiders

Hi havia una vegada dos germans que estiuejaven en una casa al bosc. Aquesta casa eraespecial, el propietari havia escollit a una família al atzar. Aquesta família era laMartínez, que estava formada per quatre membres, el pare: en Tomàs, la mare: la Maria,el fill: en Marc i la filla: la Joana. Als dos germans els hi agradava molt anar a la casadels seus amics a fer festes però només hi havia un problema, que la casa estava a l’altrecostat del bosc i els seus pares no els hi deixaven creuar. Aleshores els hi van dir alsseus pares que se n'anaven a banyar a la piscina, però en realitat se n'anaven a la festa.Els seus pares en veure que no venien els van anar a buscar i no els van trobar. Al dia

següent els nens van venir molt contents, però els seus pares no ho estaven, els vancastigar 1 setmana sense sortir de casa. Quan es va acabar el càstig ho va tornar a fer;els seus pares es van enfadar tant que els van castigar 4 setmanes a la seva habitació. Esvan acabar les 4 setmanes de càstig i els germans li van preguntar si es podien anar abanyar, els seus pares els hi van dir que sí perquè pensaven que amb els càstigs que elshavien posat no ho tornarien a fer. Eren les 12:30 i ja feia 2 hores que se n'havien anat,aleshores els seus pares van sortir molt enfadats cap a cas dels amics dels seus fills, peròno eren allà, els seus pares van anar a la piscina a veure si eren allà i efectivament erenallà. Però era massa tard, s’havien ofegat per no recordar-se’n de posar-se el flotador.D'aquesta història traiem una conclusió: per molt que vulguis fer alguna cosa no hofacis sense permís.

JUDITH MARTíN CERVERAescola: La Seda

sisè

El noi mentiderPublicat per Coseta a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un noi que es deia Miquel i que tenia 6 anys i com que els seuspares mentien sempre llavors el nen mentia els seus amics. Un dia en Miquel va anar al'escola i va veure al seu amic ja estava. Llavors li va dir una mentida molt gran: que elsseus pares s'havien separat i el Carles es va queda parat. Quan el Miquel ja havia sortitde l'escola ho va dir a la seva mare i es va quedar de pedra. I la mare el va castigar sensela consola. Llavors en Miquel va plorar molt: -Però fill, però perquè has dit això?Perquè com que tu i al pare dieu mentides llavors jo he dit aquesta. El dia següent vaanar a l'escola i estava la Mercè i li va dir: - Hola Miquel! Hola Mercè! Entrem al'escola? - Sí anem! Van entrar a la classe. Llavors la profe va parlar els alumnes de nomentir perquè encara eren una mica petits va sortir de l'escola i li va dir a la mare: -Mare, avui hem parlat a la classe de que no podem mentir. Perquè encara som una micapetits. Llavors la mare li va dir: - Miquel ja has après a no mentir? - Sí mare!

LAURA NAVARROescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

El nen mentiderPublicat per Patinatge a Contes de mentiders

En un poble petit hi vivia un nen que sempre deia mentides es deia Joan i cada dia deiamentides per qualsevol cosa que li manessin. El Joan al despertar-se aquest vespre lamare li va dir: - Joan preparat la cartera per anar al col·legi. I el Joan li va dir: - Ja mel'he preparat mare. Era mentida però a ell li donava exactament igual. Quan va anar aesmorzar com no volia anar a l'escola es va tirar la llet per sobre hi ell va dir: - Hevomitat. La mare el va creure hi no el va portar a l'escola a primera hora. Havia passattota l'hora i ell ja estava a la porta de l'escola. Com no portava cap llibre va tirar lacartera a la paperera. A l'escola no va presentar els deures amb l'excusa que els tenia ala cartera. Fins que un dia... El Joan es va despertar i es trobava molt malament i no esva poder fer la cartera. A l¡hora d'esmorzar sí que va vomitar però no el va creure.Quan estava a l'escola sí va fer els deures però es va deixar la cartera a casa i com quesempre deia el mateix no el van creure i li van posar un part. Des d'aquell dia no vamentir mes ni va dir cap mentida.

LAURA SEOANE PUJOLescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Una nena mentideraPublicat per Teo a Contes de mentiders

Hi havia una vegada una nena que estaba molt soleta que no tenia ni amics ni amigues.Un dia una nena nova va arribar a l’escola i no tenia ni amics ni amigues era una nena

simpàtica, divertida i molt timída. Aquella nena es deia Patricia quan va passar unasetmana la nena que no era nova es a dir que es deia Cristina va anar amb ella i li vapreguntar que si volia ser la seva amiga i la Patricia li va dir que sí, però la seva amigano la seva millor amiga. Quan van passar 5 mesos eren molt amigues. S'explicaven totsels secrets però un dia la Patricia va conèixer una nena que confiava molt amb ella i liva dir que si volia ser la seva millor amiga i li va dir que sí. Un dia la Cristina li va dirque li agradava un nen i la Patricia li va dir a la seva altra millor amiga que tenia unsecret que li va dir la Cristina i resulta que era el seu germà i les dos es van posar a riure.Un dia la Patricia i l'Ana van anar al cinema i a la sortida es van trobar amb la Cristina ila Cristina li va preguntar qui era aquesta nena i l'Ana li va dir que era la seva milloramiga i la Cristina va dir què dius la Patricia és la meva millor amiga i la Patricia li vadir a l'Ana i a la Cristina que els havia mentit perquè ella volia que les dos siguessinmillors amigues. L'Ana va tenir una gran idea i va dir que podien ser les tres millorsamigues no? I la Patricia i la Cristina van dir les dues que sí! I les tres van prometre sermillors amigues i no dir-se mentides.

LUCIA BUENO BAENAescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El mentider del DeltaPublicat per De la pota blava a Contes de mentiders

Hi ha havia una vegada un poble anomenat El Prat de Llobregat, allà hi vivia el

mentider del Delta, li deien així per que estava gaire bé cada dia allà. I un dia va veniruna família de tres nens i una nena i el mentider li va dir als nens que vinguessin ambell. El mentider va dir que fa molt de temps i hi ha extraterrestres al Delta, la nena ho vaescolta i va marxar de pícnic, quan van tornar, la nena li va dir que era mentida i peròno li van fer cas. Ho va explicar al seu pare i el pare va dir que no era veritat i li vapreguntar, qui li havia explicat, ella li va dir un senyor d'allà del Delta. El pare va dirque aquell senyor, era el mentider del Delta que no li feu cas, que era molt i moltmentider. Van tornar al Delta i el van veure tots, i de cop li va desaparèixer el nas, hono pobre! Des de llavors el Prat va ser el poble mes visitat. Vet aquí un gat vet aquí ungos aquest conte ja esta fosc! Ei, espereu i no us oblideu del més important visiteu elPrat de Llobregat i el Delta a veure si veieu el mentider del Delta.

MAR RAVENTóS I AUñóNescola: del Parc

tercer

El nen mentiderPublicat per Navarro a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen que no era gens treballador, no feia mai els deures i sempre

deia mentides. Per exemple deia que el seu gos s'havia menjat els deures però era unamentida. També mentia als seus amics dient-los que sortia amb la noia més guapa de laclasse i que sempre anaven a un restaurant d'alta qualitat amb el menjar més popular deFrança. Però un dia... Va anar a l'escola, com cada dia no havia fet els deures i li va dirque se'ls havia deixat a classe d'anglès extraescolar .Aquesta vegada la professora vadir... - Doncs si no em portes demà les activitats que em manat avui et castigaré sensepati un mes i et posaré una nota a l'agenda. Al dia següent va anar a l'escola, peròaquesta vegada havia fet els deures. Quan va entrar a l'aula és va adonar que se'ls haviadeixat a casa. La professora li va preguntar si havia fet els deures, li va dir que sí peròse'ls havia deixat a casa. Aquesta vegada no el va creure, el va castigar i li va posar unanota a l'agenda. Així va aprendre que s'ha de fer els deures cada dia i mai dir mentides.

MARC BENAVIDES GIMéNEZescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El país de los mentirososPublicat per Marieta a Contes de mentiders

Había una vez un país de los mentirosos. El rey se llamaba Hormero, vivía en uncastillo y nunca hacia caso. Siempre mentía, hacía más o menos cien mentiras al día. Los ciudadanos hacían cincuenta mentiras, el rey les mandaba a toda la gente y sialguien no mentía en todo el día lo metía en la cárcel. El rey era muy estricto porque sino se hacía lo que él dice no se sentía orgulloso de los ciudadanos. Los ciudadanosestaban pensando en mudarse de aquel país, a escondidas del rey, pero si les pillaba lesmataba. Tenían mucho miedo no sabían si mudarse porque preferían quedarse y decirmentiras a que les matase. Al final decidieron irse de allí, quedaron a las tres de lamañana, pasaron por un atajo que no se sabía nadie y se encontraron un guardia,pasaron por detrás suyo lentamente y el guardia se dio la vuelta pero por suerte no losvio, sólo vio sombras negras pero no les hizo caso a las sombras. Después de cuatrohoras encontraron un pueblo que no era de los mentirosos, era el pueblo de las personasnormales. Y al final fueron felices y tuvieron muchísimos más amigos y en ese pueblono había rey. Los ciudadanos de este pueblo están muy contentos.

MARIA GARCíA GAYANescola: Jacint Verdaguer

quart

El hermano mentirosoPublicat per Floreta a Contes de mentiders

Había una vez dos hermanos, uno siempre decía la verdad y el otro siempre mentía. Lospadres estaban cansados de las mentiras del hijo y pensaron en darle una lección. Al díasiguiente, la madre y el padre prepararon una mentira. Llamaron a su hijo y le pidieronque se sentase en el sofá. Empezaron a hablar con él y le dijeron que era un niño

adoptado. El niño asombrado empezó a llorar y salió corriendo hacia su habitación. Enla habitación estaba su hermano que le preguntó: - ¿Qué te pasa hermano? -a lo que elhermano le respondió con lágrimas. - ¡Mira lo que me ha dicho papá y mamá: que soyun niño adoptado! El hermano que era mayor empezó a reírse y le dijo: - Al igual quehas mentido todos estos años a los papás, ellos ahora te han mentido a ti. Ahora eligeentre la verdad y la mentira. Dándose cuenta del error, bajó las escaleras corriendo yabrazó a sus padres. Nunca más volvió a mentir.

MARINA CORCHADO CARRASCOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El nen mentiderPublicat per Gatitas a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen que es deia Sergi que es portava molt bé. Hi havia unabruixa que es deia Alania que l'estava vigilant amb la seva bola màgica i volia que fosdolent. Un dia li va fer un encanteri i el va tornar molt dolent i molt mentider. Sempredeia mentides a tothom. Al principi el creien, perque abans era molt bo. Però mentremés mentides deia, la gent l'anava deixant de creure. Mentrestant, la bruixa no paravade fer encanteris als nens que passaven pel bosc. Els pares i altres persones no podiensuportar això. Llavors va passar pel bosc una noia que es deia Maria, a ella la bruixa noli va fer l'encanteri perque estava dormida, la Maria com va veure l'encanteri el vaagafar. Va tornar al poble i els va donar la poció màgica i van tornar a ser amables,generosos, amistosos... I a la bruixa del bosc la van fer fora.

MARINA GONZáLEZ I ISABEL RODRíGUEZescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

El nen mentiderPublicat per Spider a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen molt bromista. Sempre deia moltes mentides i es burlava dela gent. Els hi deia mentides per veure com s’espantaven i sortien corrents. Al final lagent ja no li feia cas. Estaven tan cansats d’ell que les seves mentides no els hiarribaven. Fins que un dia al nen li van passar coses de veritat, però com era tanmentider la gent ha no el creia. El nen es va donar compte què la mentida no era un bonnegoci.

MARIO GARROBO POYATOSescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El nen mentiderPublicat per Piter a Contes de mentiders

Una vegada hi havia un nen mentider. Un dia no va aprovar l'examen i li va dir a lamare : - Mare, he aprovat l'exàmen -va dir el nen. - Ensenya'm l'examen per favor -li varespondre la mare. El nen li va ensenyar un altre examen, però la mare el va enxampar.-Eh! Aquest no és l'examen, estàs castigat . - Mare perdona'm . Finalment, el nenva aprendre la lliçó i mai més va mentir.

MIGUEL ÁNGEL RODRíGUEZ SALOMescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els mentiders de BarcelonaPublicat per Veridia a Contes de mentiders

Una tarda d'estiu en Marc, va anar a veure al seu amic David. Tots dos eran mentiders,tan mentiders que no es sabia si en realitat es deien així, o si vivien en el Prat delLlobregat. Quan va arribar a casa del David, en Marc li va dir que li havia tocat laloteria, però és clar era mentida. En David envejós li va contestar que a ell també i ques'havia comprat un avió privat. En Marc sequint la seva mentira li va dir que ell s'haviacomprat una piscina, de 25 metres. I així van estar tot el matí. A l'hora de menjar el

Marc se'n va anar a casa seva. Després de menjar en Marc va trucar al David dient-lique volia veure al seu avió privat, ell li va contestar que sí. Llavors se'n van anar totsdos cap a l'eoroport. Van donar tantes voltes que es van perdre. Tots dos estaven moltespantats. Al cap d'una estona van veure a un noi i una noia que anaven a casar-se,llavors es van colar al casament, però, els nuvis eren famosos. Llavors el casamentsortia a la televisió, i els pares dels dos nens ho van veure i com els nens també estavenal casament van agafar els nens i van marxar a casa. Els pares dels dos nens, els vancastigar, des d'aquell dia el David i en Marc no van tornar a mentir.

MONTSERRAT OUBEL TORIBIOescola: del Parc

sisè

MentidersPublicat per Peti a Contes de mentiders

Hi havia una vegada, un nen i una nena que deien moltes, moltes mentides, ells novolien dir mentides, però no ho podien evitar. Tota la gent del poble els estimava molt iels volia ajudar. El policia va intentar trobar una solució i va trucar per telèfon un mag

amic seu. El mag els va fer un encanteri... - Cada vegada que el nen o la nena diguinuna mentida, començaran a tossir. Les mares o els pares molt preocupats els hi donavenun xarop especial que el mag els havia preparat. I cullerada a cullerada del xarop, elsnens van deixar de dir mentides. I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, aquest conte ja s’hafos.

NUNA IBERNON PAMPOLSescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El niño mentirosoPublicat per Peloncho a Contes de mentiders

Había una vez un niño que era muy mentiroso. Un día, el niño le dijo a su madre que sequería ir con sus amigos al parque. Luego, el niño, en vez de irse con sus amigos, se fuea otro sitio, que nadie sabía. Al rato, fue su madre al parque a buscarlo y vio que noestaba. Empezó a preocuparse porque después de un rato, seguía sin encontrarlo.

Preguntó a varios niños, que había en el parque, y ninguno lo vio. Al cabo de un rato,vieron venir al niño con sus amigos. Después, sus padres se pusieron muy enfadadoscon su hijo y lo castigaron mucho tiempo para darle una lección y para que recapacitarade su mentira. El niño muy arrepentido pidió mil perdones a sus padres, haciéndoles lapromesa de no volver a mentir, porque había aprendido que mentir a sus padres le habíacostado un castigo.

ORIOL MOLINA MARTíNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El nen mentiderPublicat per Sam a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc Méndez, i era un nen mooooolt mentider.Un dia quan estava a classe de català va dir la senyo: - Demà hi ha control de català,enrecordeu-vos-en. En Marc no estava atent com sempre. Estava mirant el sostre! Quanva arrivar a casa la mare li va dir: - Tens algun control o deures? - No -va dir en Marc.

Llavors se'n va anar al seu llit i es va posar la televisió. Al dia següent quan va arrivar alcol·legi, va buscar la seva classe (4t) i va dir la senyo: - Traieu llapis i goma que tocacontrol. En Marc va disimular i va contestar totes les preguntes li va donar a la senyo i...al cap d'una estona va dir les notes. - Marc, has tret un 1! La mare es va donar compteque havia un control i que havia tret un 1 i el va castigar. Finalment, el Marc va apendreque devia estar més atent a les classes.

PAULA BURGUEñO CASTILLOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

El robot de la selva dels mentidersPublicat per Serp de foc a Contes de mentiders

Hi havia una vegada una selva de mentiders i un robot que mentia molt. Era moltmalvat i robava moltes coses i un dia era “el colmo” havia matat un nen petit. I elsciutadans volien a matar-lo, però el robot era molt fort i molt llest. Però els ciutadanstenien uns cavallers amb armadura. Aquests estaven caminant i van trobar la seva casa

i van entrar, el robot estava dormint una becaina i els cavallers l'havien matat. Elsciutadans van celebrar-ho amb una sopa gegant de gripaus. I tots els ciutadans estavenalegres i contents . I havien decidit no dir mentides mai més. La mare del nen estavamolt trista. Els cavallers havien trobat al nen i la seva mare estava molt contenta. Lamare del nen l'havia abraçat molt fort i el seu pare havia preparat per sopar carn ipatates fregides. Els amics del nen havien anat a casa seva, els pares del nen estavenmolt contents i els seus amics estaven contents. I els amics jugaven amb el nen

RAFAEL AROCA BEAUMONTescola: Josep Tarradellas

quart

La Júlia i en Pau en el pais delsmentiders

Publicat per Júlia a Contes de mentiders

En un poble hi havia dos nens que eren molt amics: la Júlia i en Pau. La Júlia teniadotze anys era una nena alta de cabells morenos simpàtica i riallera. En Pau era un nenmés aviat baixet ros i de caràcter tranquil. En el poble on vivien tothom deia mentides...Quan anaven al parc sempre es ficaven amb ells per que sempre deien el que pensaven ino deien mentides . Van pensar que una solució per estar tranquils seria seguir lacorrent i dir mentides. Ho van intentar però no ho van aconseguir. Sabien que el quefeien no estava bé. La Júlia i en Pau van decidir que a tothom que trobessin els hi dirienque digués la veritat i així serien més feliços. La gent del poble ho va anar intentant i demica en mica la gent reia i era més feliç. Ho van aconseguir, sempre deien la veritat!

RAQUEL GARCíA VARGASescola: Mare de Déu del Carme

quart

El gran mentiderPublicat per Lila a Contes de mentiders

Hi havia una vegada un noi que era un presumit i es creia el millor. Ell creia que tot elque tothom deia ho deia per ell i creia que ningú podria viure sense ell. Però també deiamoltes mentides i es creia que tothom es moria per ser el seu amic. Un dia de tantesmentides que deia li van sortir grans i tothom se’n reia menys una nena molt bona de laqual el gran mentider sempre se’n burlava. El gran mentider li va preguntar que perquèno se’n reia d’ell si ell sempre ho feia. Ella va dir que perquè no esta bé riure dels altres.El gran mentider es va adonar que mai havia tingut amics de debò, perquè tots se’nreien d’ell. La nena li va dir al gran mentider que perquè els grans desapareixeren haviade dir la veritat sempre. El gran mentider va començar a dir la veritat, li van començar adesaparèixer els grans i es va fer amic de la nena.

ROCIO PéREZ SANZescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els tres nens mentiders i la llumPublicat per Platillo elefante a Contes de mentiders

Hi havia una vegada tres nens un es deia Xavi (era el mitjà) el més petit, es deia Raul iel més gran es deia Eric. Però aquells nens eren uns mentiders. Un dia anaven els trespel poble i van dir, deu mentides!!! Una va ser: - Es crema un arbre, es crema un arbre!I de tantes mentides que van dir ningú se'n recorda de les mentides... Un bon dia anavenpel bosc i van veure una petita llum blava que brillava. Quan s'acostaven a la llum cada

vegada era més gran, més gran i més gran! Aquella llum va dir: - Si dieu mentidestindreu mala sort. - Sí, sí...el que tu diguis llum. El Xavi no s'ho va creure. El Raul vadir tres mentides l'Eric dos i el Xavi una. I va començar la mala sort... En Raul va treureun zero a matemàtiques, el Xavi va fer el ridícul a classe i l'Eric es va trencar el peu.Van anar al bosc van trobar la llum i li van dir: - Llum com ens pots treure la mala sort?- Crec que ja ho sé... Els tres van dir: - No direm més mentides, no direm mesmentides... I mai més van tornar a dir mentides.Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquestconte s'ha acabat.

ZAIRA GRANDEescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El robot artistaPublicat per Artista a Contes de robots

PRIMER PREMI DE LA CATEGORIA

En una fàbrica vivia i treballava un robot que es deia Robert. Al Robert li agradavapintar quadres però els humans van prohibir que els robots fessin obres d’art per que novolien que fessin coses més boniques que ells. El Robert a la fàbrica pintava nombres illetres a les matrícules dels cotxes, però a la nit somiava que pintava paisatges ambboniques muntanyes, rius i molts animals. Un dia va entrar a la fàbrica la Susanna fillade l’amo de la fàbrica i en Robert sense adonar-se va pintar la seva bonica cara en unamatrícula. El pare quan ho va saber va avisar a la policia robòtica per que se l’emportési el desmuntés. Al cap d’una estona va arribar la policia i van tancar al Robert en unahabitació per destruir-lo l’endemà. Aquella nit en Robert amb uns colors que s’haviaguardat a la butxaca va pintar per totes les parets un preciós paisatge. La Susanna vademanar al seu pare que anés a veure els dibuixos que havia pintat el Robert, era unagran artista. Quan van arribar els policies per agafar el Robert el pare va dir que el robots’havia escapat durant la nit. Els policies van pensar que s’hauria marxat a la illa delsrobots malvats i van anar a buscar-lo allí. La Susanna i el pare van disfressar al Robertde robot de neteja i van viure amb ell per sempre gaudint dels seus bonics quadres.

MARIA ROMERO MORENOescola: Mare de Déu del Carme

quart

C-3PO El robot actorPublicat per Mel a Contes de robots

SEGON PREMI DE LA CATEGORIA

L’escola Mare de Déu del Carme, fa un viatge a Hollywood, los Ángeles. La Mar, enJoan i en Pol són millors amics i estan molt contents d’anar junts. Una vegada vamarribar allà, vam pujar a l'autobús i vam veure aquelles lletres tan grans on posavaHollywood. També vam veure aquells gratacels tan alts i el barri Bell Air. Pero el quemés ens va agradar va ser l’estudi de cinema 20th Centuty Fox. Vam baixar de l'autobúsi vam pujar a l'hotel per deixar les maletes. Van sortir de l'hotel per anar a dinar, unavegada vam acabar, va manar a visitar l’estudi de cinema 20th Century Fox. La Mar, enJoan i en Pol volien anar al lavabo perè en lloc d'anar directament van parar al

magatzem on es van trobar totes les figures que s'havien utilitzat a les pel·lículesgravades a Hollywood. Allà hi havien uns drapaires que llançaven el que ja noutilitzaven. Al fons de la sala es trobava un robot que ens va cridar l'atenció. Aquellrobot estava rovellat i molt vell, portava enganxada una etiqueta en la que hi posava“C-3PO”. Per nosaltres, era especial i els hi vam demanar als drapaires que si enspodien fer una foto amb ell. Ens va contestar: - Sí, és clar, però no trigueu que tenimpressa. Llavors la Mar va agafar la càmera i amb el flash el robot es va començar amoure. El robot ens va dir: - Ajudeu-me, he de sortir d'aquí, no vull ser ferro desfet,ajudeu-me, siusplau! Ens va espantar molt, però no teniem elecció i ens el vamemportar. Eren les 9 de la nit i teníem molta gana. Vam anar a la benzinera a comprarun got d’oli, grasa de motor i per nostraltres uns macarrons, en acabar de sopar ens vamcolar a una botiga de joguines on ens vam quedar a dormir. Pel matí teníem unaaventura per fer amb el C-3PO. La Mar va dir: - Avui et toca escollir a tu, vinga quèvols fer avui? C-3PO, va respondre: - Voldria anar a veure si trobo al meu amic R2-P”,ell es troba al museu més important de Los Ángeles. La Mar, en Pol i en Joan van dir: -No passa res, anirem i ens ho passarem genial! Ràpidament vam anar al museu abuscar-lo però hi havia molta vigilància i no sabiem què fer. En Pol va dir: - Ja ho sé,podem passar com a vigilants de seguretat i així no ens agafaran. - I això vam fer. Vamtrobar a R2-P2 i vam marxar corrents però la policia va veure com agafaven el robot iva perseguir-los. Els periodistas preguntaven tota l’estona. En Joan va dir a la tele: -Aquests robots estan abandonats i no tenen lloc on viure. Hem de posar-nos en contradels drapaires que volien convertir-los en ferro desfet i l’únic que desitgem és que lagent estigui amb nosaltres per poder salvar-los. Tota la gent va venir amb nosaltres i ensva manifestar. Vam guanyar i el director del cinema més bo de l’història els va demanarals robots que si volien fer una pel·lícula. Sense pensar-sho, van dir:SSSSSSSIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!!!!! Aquell mateix dia anaven a Barcelona i els robotscomençaven a rodar la pel·lícula. Al dia següent pel matí van dir a la vegada: -Aquestapel·lícula m’ha encantat! Semblava un somni i ha sigut realitat.

PAULA GONZáLEZ MATEOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

TurbomanPublicat per Yo el robot a Contes de robots

Había una vez un niño que se llamaba Oliver. Su padre trabajaba en un laboratorio.Oliver tocó una cosa y se convirtió en un robot. Él quiso llamarse Turboman, suarmadura era de color gris. Un día vinieron sus amigos para jugar a fútbol. Cuando él

chutaba se reían de él porque chutaba mal. Pero Turboman quiso usar sus poderes parachutar bien la pelota, iba a la velocidad de la luz, metió tres goles. Se fue volando,cuando se encontró con su hermano que le preguntó si podía llevarle a la escuela. Él seconvirtió en un coche, y lo llevó. Su padre intentó hacer un experimento para que suhijo dejara de ser un robot y le hizo beber una pócima y dio resultado. Oliver fue alcolegio como uno más y contó a todo el mundo que él fue un robot. Fue increíble.

ADAM RAMOS CASADOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

La lluita finalPublicat per Superada a Contes de robots

Hi havia una vegada un planeta que es deia Kabuto i el seu governant Kabuto Robo,però ni havia un altre molt a prop que es deia Simetrix i el seu governant es deiaSimetrix. Aquells dos planetes no tenien res en comú. El governant Simetrix va declararla guerra. Per desgràcia al planeta Kabuto va perdre, i el pitjor de tot és que el seuplaneta va ser destruir totalment, convertit en pols estelars. Però sort que tota lapoblació no va morir, però només hi havia un planeta on es podien refugiar-se, era elplaneta Terra. Per sort, van arribar i es van quedar desconectats milers d'anys.Mentrestant tot el planeta Simetrix procurava de trobar els kabuto i destruir-los, queestaven amagats al planeta Terra. Però va passar una cosa totalment desastrosa que els

Simetrix van trobar als Kabutos al planeta Terra i es va formar la lluita definitiva alsKabutos contra els Simetrixs, al pitjor és que els poblats i els habitants de la Terras'anaven destruint ràpidament, però un grup de nens que es deien: Jordi, Iván, Ainoavan descobrir que els kabutos només volien viure en pau i els Simetrix voliendestruir-los per diversió. Aquells nens van comptar els pocs habitants que quedaven i esvan unir a la guerra però sembla que els Simetrix eren indestructibles. Per sort, enJordi,va descobrir que l'única forma de derrotar els Simetrixs era destruint elNuclimetrix. El governant Simetrix el tenia enganxat al cos i protegit per una barrera deplasma invisible. Llavors en Jordi va dir al governant Kabutorobo que havia de destruiral Nuclemitrix i així acabar la guerra i el millor és que va guanyar pels pèls però vaperdre un braç, però Kabuto els seus habitants van construir un nou planeta i elshabitants de la Terra van quedar sans i estalvis.

ADRIAN DíAZ ANDREUescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Invasió a la llunaPublicat per Espai a Contes de robots

L’any 4015 una banda de vint-i-cinc robots conduits per Morcus Alaidos i el Gran

Robot volien trobar la gran pedra de la lluna per que qui la posseïs tindria el controltotal de l’univers. L’única arma que els podia aturar era el robot KT encara més granque el Gran Robot de la banda. Des de la terra jo mirava la lluna amb un telescopi, alcostat vaig veure la llum d’un làser que em va fer sospitar, ràpidament vaig comprendreque la lluna estava en perill. Vaig córrer a telefonar a la NASA per avisar-los del perill iem van dir que em necessitaven. Vaig haver de viatjar amb avió fins els Estats Units ala ciutat de Florida. A l’edifici de la NASA hi havia un altíssim robot volador, em vandir que pugés i marxés cap a la Lluna. El viatge va ser curt per que volàvem amoltíssima velocitat. La nau robot va aterrar entre el Mar de la serenitat i el cràter deCopèrnic. L’endemà ens vam trobar amb la banda dels 25 robots conduits per MarcusAlaidos i el Gran Robot. Van decidir que organitzarien un concurs de preguntes sobretecnologia de l’espai i qui guanyés seria el que es quedaria amb la pedra lluna que dónael poder per dominar l’espai. El concurs el van guanyar els tripulants de la nau per 10 a2. Finalment va haver pau i en Marcus Alaidos i el gran robot van marxar per sempre.

ADRIáN LUNA CASASescola: Mare de Déu del Carme

quart

Els robotsPublicat per Cynder a Contes de robots

Hi havia una vegada uns robots que eren molt famosos, perquè construïen moltes coses,per exemple : cotxes, joguines, avions... Un dia els robots van anar a reparar una nauespacial i de cop i volta la nau va sortir volant. No sabien que va passar, la nau estavacontrolada pels EXTRATERRESTRES!! Va passar una bona estona fins que la nau vaarribar al seu destí. Allí estaven esperant uns extraterrestres que no volien que elsrobots tornessin a la Terra. Va passar molt temps i, un dia, la nau més gran delPlaneta Júpiter es va espatllar i el Gran Capità extraterrestre no podia viatjar, es vaposar molt trist i els robots li van dir que podien arreglar-la. Va costar molt, però ho vanaconseguir i en agraïment el Gran Capità els va deixar tornar a la Terra. Els robots vantornar a casa seva i van ser feliços per sempre. Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquestconte s'ha acabat.

ADRIAN MOYAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El robot rovellatPublicat per Sirena a Contes de robots

A la història de la humanitat hi havia un inventor que treballava molt. Aquest inventores deia professor Perquè. No sé perquè, no es coneix el seu nom. Bé, el professor sensenom, tenia molta feina, i per això va inventar un robot que l’ajudés, però no va sortir bé.Aquell robot tenia els ulls vermells i els braços de metall enganxats amb cinta adhesiva.Tenia eines a les orelles i cames rovellades. Un desastre! Doncs ho feia tot malament: elllit no el feia, el tirava per les finestres. Li deies que netegés les fotos i ell les trencava.Planxava la roba i l’arrugava tota. L’inventor no podia més i va deixar el robot al carrer,abandonat. Però el robot només volia ajudar, així que va seguir fent-ho. - Quin caos! Lagent no el volia. I... una altra vegada abandonat. Un dia, passejant pel carrer, un nen vapassar sense mirar i l’anaven a atropellar. El robot va allargar el seu super-braç i el vasalvar. La gent es va adonar que no importa el físic, sinó el que tens a dins. Al final elrobot va seguir ajudant a la gent, malament com sempre, però ara tothom l’estimava.

AINHOA SáNCHEZ SEVILLANOescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

La robot 1X37Publicat per Lluisa a Contes de robots

Fa molt de temps, un científic molt conegut entre la gent,va pensar en inventar algunacosa que fes que la gent es quedés bocabadats així que va intentar inventar un robot. Elrobot havia de ser intel·ligent, divertit, astut, però sobretot, havia de ser brillant i es diria1X37 que al revés és LEXI i seria una noia. El científic Maxguel es va posar mans al'obra. La robot 1X37 es va aixecar i va donar unes passes mentre que el Dr.Maxguelveia com funcionava, la robot va obrir els ulls i va aixecar la mà per dir hola. Aixo alDr.Maxguel li va semblar estrany per això li va anar posant proves per veure si la robot1X37 era realment astuta. Les proves que li va posar el Dr.Maxguel van ser brillants i larobot 1X37 les va anar superant. En veure que la robot que havia creat eraextraordinària el Dr.Maxguel va idear un dels seus plans: el Dr.Maxguel va pensar quesi la robot pensava com un humà, perquè no fer més robots per vendre'ls? Així, seria el

científic mes poderós del món, la robot 1X37 era molt llesta i va començar a fer mésrobots com ella mateixa aquests robots ajudarien a casa: a fer la bogada, el dinar, anetejar i fins i tot a passejar el gos. El Dr.Maxguel va començar a pensar que si elsrobots podien fer tantes coses per que no fer que fossin companys pels nens per això vainventar un altre robot pero aquesta vegada el robot seria infantil i s'anomenariaS.O.S.P.N. Faria que els nens no se sentissin sols, jugarien amb ells i els fariacompanyia. El Dr.Maxguel es va posar mans a l'obra amb el seu mercat per vendrerobots. La gent s'anava parant a comprar els robots, però eren molts cars, llavors unanoia li va ajudar a baixar els preus. La noia li va dir que si no baixava els preus la gentno compraria res. El Dr.Maxguel que pensava que això era per ajudar a la gent, així queho va fer i els va ragalar. El mercat es va posar de gom en gom, la gent volia mes aixíllavors el Dr.Maxguel va continuar fabricant robots. Però la robot 1X37 no la va vendremai perque era la millor robot del món.

AINHOAescola: del Parc

sisè

Els robots ataquen la ciutatPublicat per Pepe a Contes de robots

Hi havia una vegada uns robots en una cuina prenent cafè. Hi havia 56.456 robots i un

d'ells es va tirar un pet de foc i tots li van fer una torta. El robot es va enfadar i va pegara tots els robots de la cuina. Tots els robots van envair la ciutat, eren imbatibles i es vanfer amb la ciutat.

ALAN MONFERRERescola: Josep Tarradellas

quart

Els robòtics germansPublicat per Chitara a Contes de robots

Hi havia una vegada, un nen anomemat Foluc, aquest nen era un nen que li agradavenles aventures amb la seva germana Noris. Un dia els nens van anar al despatx del seupare, però en aquell moment no s'hi trobava, llavors va veure una nota que posava: noheu d'obrir la porta del darrera. Noris va dir que fessim cas a la nota però Foluc va dirque no volia fer-li cas. Llavors Foluc va convèncer a Noris i van anar a la porta, quan

van sortir del lloc estaven convertits en uns robots. Van estar 20 anys sent robots, i elpare tan disgustat. Fins que un dia el pare no podia estar sense ells més temps i es vavoler morir. El dia que s'havia de morir, els nens ho van veure i tan preocupats queestaven que els dos nois van donar un resplandor i van convertir-se en els nens que eren.Quan el pare els va veure va dir que no es volia morir i tot va ser com era abans, peroun pacífic dia els nois es van desmaiar per l'aire ja que no vam saber res mai de ells. Diula llegenda que ajudem als pares que es volen morir quan els seus fills desapareixen.Continuarà...

ALBA CALERO LóPEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El misteri dels robotsPublicat per Cel a Contes de robots

Hi havia una vegada un nen que es deia Pol i una nena que es deia Marta. Un dia vansortir de l’escola i van quedar pel cap de setmana. Doncs com que era divendres a latarda i a l’endemà era dissabte, doncs en Pol i la Marta van dir a la vegada: -M’avorreixo. - Tu? Si tu mai t’avorreixes? - Com que t’avorreixes? I en aquell momenten Pol va dir: - Per què no truquem a l’avia? I la Marta va dir: - D’acord!!!! Com quel’àvia té molt bones idees, no? I en Pol va dir: - Però recorda que l’àvia, a vegades ja

saps que no s’enrecorda de res. I pensa que està al paradís al col·legi amb l’avi dientsecretets a l’oïda. La van trucar i els va dir que podien fer EL MISTERI DELSROBOTS. Van dir: - D’acord!!!!! I ho van fer. L’àvia els va donar els passos i els vanseguir. Es va tancar a l’armari com va dir l’àvia i van dir les paraules màgiques. - Unsoldat escabetxat es tira un pet i mata a un gat! Van aparèixer al país dels robots. Vanveure molts robots. Es van quedar bocabadats. Van veure un robot molt simpàtic i esvan fer amics per sempre. El Pol i la Marta li van dir al robot que podien estar fins a les9:00h per poder tornar a casa almenys per estar a les 9:30 a casa. Pasat el temps ja erenles 9:00. Van dir: - Adéu!!! Es van acomiadar i van arribar a casa puntuals.

ALBA GELABERT URIARTEescola: Josep Tarradellas

quart

La invasió dels robotsPublicat per Pokemon a Contes de robots

Hi havia una vegada un poble a la muntanya, molt tranquil. No creien en robots, ni en laciència. Ho feien tot a la manera tradicional: plantaven verdures, collien fruites ipasturaven les ovelles.? Un dia va haver un eclipsi solar i va arribar una nau plena derobots. Volien invadir el món. ?La nau va caure al mig de l'hort i van sortir 10 robots.Van escanejar tot el seu voltant (plantes, animals i persones). Amb un raigtranquil·litzador van adormir a les persones, però un nen es va despertar, es deia Isaac.?L'Isaac no sabia què fer. Va marxar corrent i va trobar un científic. - Hola! Com et dius?Va preguntar el científic. - Jo em dic Isaac, i tu? - Jo em dic Jordi. L'Isaac va començara explicar tota la història com eren els robots. - Ja sé com aturar-los! -va dir elcientífic.? -Ha de tallar els seus cables, el color vermell. -Moltes gràcies! Així ho va fer.D'aquesta manera el poble es va salvar i la gent que no sabia res de tecnologia, va estarmolt agraïda i l'utilitzava per a tot.

ALBERT NAVARRO NAVARROescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els robotsPublicat per Mister GTA a Contes de robots

Havia una vegada a Holywood, uns científics malvats que volien el món. Però no elpodien conquerir perquè estaven a la presó, ja que havien pegat a uns policies aTarragona. Aquell dia, anaven caminant pel carrer, i van lluitar amb els policies, que

van ferir i matar a 1o científics malvats. Però per un pèl, el científic Ricardo el malvat,va sobreviure. Llavors, va fer un pla una mica enrevessat per escapar de la pressó:volien agafar TNT i fabricar amb paper i pólvora una mena d’explosiu per posar-ho alpany. Ho van fer molt bé! Estaven sortint silenciosament per no despertar al guàrdia,que estava dormint i van aconseguir escapar... però no van escapar del policiaMarClarc. Després d’un tiroteig, el policia va ferir al científic, que, finalment va morir.

ALBERT RAMOSescola: Josep Tarradellas

quart

El robot que li agradava viatjar.Publicat per Gogueta a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que li agradava viatjar. Volia anar a l'univers, però comno tenia nau va decidir construir una. Va tardar un any en construir la seva nau. Se'n vaanar a l'univers i va arribar a un planeta desconegut. El robot va cridar molt fort: - Hi ha

algú? - Va dir, i va contestar una veu molt aprop d'ell. - Sóc en Pol.- Va contestarl'altre robot. - Com et dius tu? - Jo em dic Aleix.- Va contestar l'altre robot. De sobte vacontestar un mag que estava amagat d'arrere d'un arbre i va dir: - Si m'ajudeu a trobarles set boles del drac Xeron us concediré un desig. Ells van dir que sí. Després demoltes aventures i fatigues ho van aconseguir i el mag va complir la seva promesa. Elseu desig era ser amics per tota la vida.

ALEIX CARRASCO PRIETOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

RobotsPublicat per Machu Pichu a Contes de robots

Hi havia una vegada dos robots un es deia Javi i l'altre es deia Alejandro. Jugaven afutbol en un equip que es deia "Els robots de l'espai". Era el millor equip del món,gràcies a que van guanyar el mundial de clubs. Tenien un equip rival que es deia "Elsrobots missioners". Dins de l'equip dels robots missioners hi havia un jugador que esdeia Ufalusi i els tenia molta enveja. Un dia l'Ufalusi els va invitar a casa seva i ells vananar. Van entrar i els va donar una Coca-Cola amb patates. Després els va ensenyar laseva habitació, el Javi va tocar una joguina que era una trampa, es van quedar tancats.L'Ufalusi estava fora, ells van intetar obrir la porta però no van poder. No tenien mòbilperò a sobre de la seva tauleta estava el seu. El Javi el va agafar i li va enviar un wasapa l'entrenador. L'entrenador ràpidament va anar a casa de l'Ufalusi. No va poder obrir,va trucar la policia i els va salvar. L'Ufalusi es va quedar sense jugar la copa del món il'equip dels robots de l'espai van guanyar el mundial.

ALEJANDRO ALEMANY I JAVIER LEOescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Los caballeros de la luzPublicat per Super Alejandro Magico a Contes de robots

En una galaxia muy muy lejana, hace miles de años, luchaban dos caballeros. Susespadas se cruzaban una y otra vez. Uno era el Caballero Blanco de la Luz, el otro elcaballero Negro de la Oscuridad. El Caballero Blanco cruzó su espada láser y atravesóal Caballero Negro. De éste saltaron chispas y cayó sin vida al suelo, hecho un ovillo decables. Se trataba de un robot. El Caballero blanco avanzó a través de un suelo pulido ylleno de rectángulos dibujados en forma de casillas, junto con trozos y piezas de robotsesparcidos por todas partes. Su enemigo se había escapado de nuevo y se habíaescondido en otro cuerpo. A su derecha avanzó un personaje con corona. Era el Gran

Señor de la Oscuridad, y su cabeza estaba ceñida por una corona de fuego. Lucharonotra vez y el guerrero blanco hundió su espada de nuevo en su enemigo. Otra vezsurgieron chispas y cables... ¡Otro robot! Su archienemigo se había escapado una vezmás. De repente se oyó una voz que gritó: - ¡Jaque mate! La voz surgía por todas partes,pero no se sabía de dónde procedía. Se miró y vio que no podía moverse, estabatotalmente paralizado. Miró hacia abajo y vio que se encontraba sobre un tablero deajedrez. De pronto recordó que era una pieza más en un juego de ordenador. Sólo habíasido el sueño de un peón de ajedrez, que se había creído El Caballero Blanco de la Luz.Antes de que se hiciese todo oscuro y diluirse en la nada, oyó una palabras que noentendió en absoluto, y que le intrigaron: - Alejandro, apaga el ordenador de una vez yven a cenar.

ALEJANDRO FERNáNDEZ ALCHAPARescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El millor amic del robotPublicat per Simba13 a Contes de robots

Hi havia una vegada un nen que es deia Joan que era una mica solitari, ja que haviavingut de fora. Aleshores no havia fet amics. La seva mare li va manar que pugés una

caixa a les golfes. En Joan va veure una caixa molt gran va pensar: - Què pot ser això?La va obrir i va veure un Robot molt bonic. Va crida a la seva mare tat entusiasmat: -Mare, vine mira quina preciositat de robot, em puc quedar el robot? La mare li va dirque sí. Joan i el robot sempre jugaven junts i es van fer els millors amics del món.

ALEJANDRO MéNDEZ SáNCHEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

CR7 vs MickyPublicat per Penguin a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que es deia Micky. Tenia una patrulla secreta d'espies onhi havia 150 robots. Posseïa una casa secreta sota terra, els enemics eren robots de 1aqualitat i estaven situats a Barcelona. Van anar a Madrid a espiar a Mourinho i CR7 vandescobrir que eren portuguesos, Mourinho tenia 55 anys i CR7 tenia 33 anys. Van feruna batalla en el camp Nou durant una setmana i mitja, els robots contra Mourinho iCR7. Van ferir a CR7 hi ha Mourinho. Solament van quedar de 150 a 40 robots. Elmetge dels robots va vindre i alguns es van curar. També va venir una ambulància percurar a Mourinho i CR7, el van portar a l'hospital de Sant Joan de Déu. Van estar unasetmana ingressats a l'hospital, quan li van donar la baixa, li van dir que havien d'estaruna setmana de repòs. Quan va passar de repòs, van començar a entrenar. El pròximdissabte tenien un Barça vs Real Madrid. Va guanyar el Real Madrid, van lesionar aMessi es va enfadar molt peró li van dir que es tranquilitzés. El va mirar el fisio li va dirque tenia trencada la tibia.

ALEJANDRO RUIZ I EROS ALMAZANescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

El tresor robòticPublicat per Starwars a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot petit que es deia R-97-H, i vivia a Saturn. Un dia se'n va aanar a buscar un tresor a l'anell de Saturn, amb els seus amics C-425 i 10-PP. Quan vanarribar amb el seu super cohet 30.000 es van trobar un altre robot més gran que ells.R-97-H i els seus amics li van preguntar que feia allí, i el robot gran va dir: - Destrucció!Els robots petits van intentar fugir, però van caure en un forat negre que els va enviar a

un lloc fosc. De sobte van veure una llum, es van acostar a la llum i van trobar un robotque semblava simpàtic. El robot de sobte va dir: - Sóc el guia del tresor, us puc ajudar?Els robots petits estaven salvats, podien sortir i trobar el tresor. Quan van arribar a lacàmera del tresor es van trobar amb el robot gran vigilant el tresor. Els robotsnecessitaven alguna cosa per destruir el robot, van pensar en posar-li una trampa, un eldistreia i el conduïa fins la corda que ho deixaria penjat. Ho van intentar i va funcionar.Quan van agafar el tresor van veure que només era una figura de una sèrie de televisió.Quan van tornar a casa les seves mares els van renyar per haver estat fora un any.

ALEX CORONADO HERMOSILLAescola: Mare de Déu del Carme

sisè

En Jack superheroiPublicat per Gogeta a Contes de robots

Fa temps el doctor Gero va voler programar un androide per conquerir el món sencer.En una altra banda del planeta hi havia un robot que era un superheroi. El seu nom eraJack. Però en Jack mai s'havia enfrontat a un enemic tan poderós com aquell androide.El doctor Gero va aconseguir després de molts intents fer viure a l'androide anomenatC-64. El primer que en Gero li va ordenar és que eliminés a en Jack . L'androide C-64 atota màquina va dirigir-se cap a on vivia en Jack, a l'altra punta del planeta. Quan vaarribar a casa d'en Jack, aquest va dir: - Qui ets? - Sóc l'androide C-64 -va respondre. -He vingut per eliminar-te! -va exclamar. Tot seguit els dos es van barallar en una lluitaentre el bé i el mal. En C-64 tot d'una va llençar una bola d'energia que en Jack li varetornar i va eliminar a l'androide C-64. I tots van viure feliços perquè en Jack va salvarla Terra amb la bola d'energia que en C-64 l'havia llençat.

ALEX GARCíA COLLADOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els robotsPublicat per Alex al poder 9 a Contes de robots

Hi havia una vegada un noi que tenia un robot que controlava amb un comandament ivolia lluitar contra un toro. Van lluitar, el robot li estava guanyant, però quan el nenestava distret li va treure una cama, llavors va guanyar el toro i justament es va morir laseva novia d’un atac de cor. Com tenien un fill llavoras se’l tenia que quedar el pare totl’estiu perquè després se’l quedava el tiet i la tieta. El pare va comprar un altre robot i

va anar a una lluita contra un altre robot i l’altre robot li va treure el cap; quan va acabarla lluita es van anar a un desguàs i hi havia un penya-segat. El nen es va apropar i vacaure, però hi havia un robot tirat i el va salvar i se’l va emportar a casa el robot i vaanar a lluitar el robot contra un altre robot i va guanyar el robot del nen. Li va agradar elrobot a tothom va fer una altre lluita i va tornar a guanyar i va anar a una lliga de robots!Va fer una lluita i va guanyar i el nen li va retar a una lluita contra el millor robot delmón i van lluitar... no van parar de lluitar fins que van quedar empat i a tot el públic liva agradar molt aquell robot.

ÀLEX LLONCH PUIGescola: Josep Tarradellas

quart

El robot MitxuPublicat per El porter a Contes de robots

Era un dia d'estiu, celebràvem la festa del meu aniversari a la terrassa del meu pis. Lameva mare va preparar un berenar molt complet amb entrepans variats, begudes,llaminadures i un pastís molt bonic amb l'escut del meu equip favorit. Els meus amics ijo, vam jugar durant una estona a jocs molt entretinguts, seguidament vam anar aberenar i a bufar les onze espelmes del pastís. Va arribar el moment dels regals, lamajoria era roba i material pel col·legi, menys el regal del meu millor amic, en Pablo,que era un robot metàl·lic que medi a uns 70 cm d'alçada i que parlava en anglès. Va serun dia molt divertit i especial. Aquella mateixa nit, li vaig posar un nom al robot,"Mitxu". M'agradava jugar tots els dies amb ell, pels matins em despertava amb un"Good morning" i deia "Hello" quan entrava algú a la meva habitació. Passats uns dies,

la mare va comentar que s'escoltaven uns sorolls durant la nit, però jo no havia escoltatres, ni el pare tampoc. Un dia el meu amic Pablo em va convidar a dormir a casa seva iem va dir d'emportar també en Mitxu. Després de sopar, ens vam anar a jugar unaestona a les consoles i amb en Mitxu. Mentre dormíem, van sentir uns sorolls, com sialgú estigués trencant alguna cosa, que venia del saló. Vam pensar que estaven robant.Ens vam adonar que en Mitxu no es trobava dins de la habitació, on estava? Com haviadesaparegut? Havien estat els lladres? Algú havia de sortir a buscar-lo. Vam agafar unsbats de beisbol i vam sortir de la habitació amb una mica de por. Quina sorpresa ensanàvem a emportar. Endevineu qui era? Ni més ni menys que en Mitxu. El robot estavaxutant la pilota de futbol en mig del saló. Ara entenia a la meva mare quan deia queescoltava sorolls per les nits. Tant el Pablo com jo ens van adonar que el robot estavaprogramat per jugar al futbol quan veia una pilota. Els pares del Pablo es van enfadar,perquè van pensar que havíem estat nosaltres els que havíem trencat els gerros del saló.

ÀLEX TúNEZ ESCOLANOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

La invasió dels robotsPublicat per Mambo a Contes de robots

Un dia en una botiga de robots el robots van sortir de les caixes i el senyor de la botigaquan va anar va veure tots els robots fora de les caixes. Es va espantar i va cridar a lapolicia i li va dir: - Escolti policia aquí a la botiga dels robots, els robots s’han sortit deles caixes i estan invadint tota la ciutat, però no sé que els passa! Estan bojos! Però

seguien sortint molts robots de tots els costats, de tots els lloc sortien molts. Però a la fivan arribar els policies i li van dir, això és molt estrany perque això vol dir que algunapersona els controla o el suprem dels robots. No saben què passa però els robots per onpasaven deixen les marques però anaven destruint cotxes, cases, botigues, parets de tot,però tota la gent espantada no sabia què fer perquè no tenien cases on viure no teniencotxe per marxar a un altre lloc. Però clar estaven els robots pel carrer i et disparaven.Per això la gent es refugiava en els camps de conreu o en un lloc que estaba destruit.L'alcalde que s'havia anat de viatge va anar al poble i va dir que havia passat allà i lapolicia li va dir que hi havia passat, i li va dir l'alcalde: - Això no pot ser! Estic fart quesempre li passava el mateix. Al dia següent no disparaven llavors estaban ballant alritme de la mùsica que hi havia posada i llavors tota la gent ballant. Però clar, després aldia següent estaban aterrats perque uns nens van anar i els robots se’ls van empotar i elspares buscan els nens però no els van trobar els van portar a la base secreta del robotsvaja! La botiga dels robots bé i els van fer els seus esclaus però els seus pares li van dira la policia científica al dia següent van anar a la botiga dels robots i van veure que elscontrolava la veïna de l'alcalde i la van ficar a la presó i els robots els van matar i elsnens van anar a la seva casa, però la ciutat estaba destrossada i necessitavan casesmentres que reconstruien la ciutat van anar a un hotel i...

ANA HERRERA FERNáNDEZescola: Mare de Déu del Carme

sisè

L'amic robot i el senyor solitariPublicat per La Rica a Contes de robots

Hi havia una vegada un senyor solitari que li agradava molt la mecànica. Un dia es vatornar boig i va tractar de fer molts invents, però quan en feia un i estava a puntd'acabar-lo el deixava i començava a fer un altre. Es va donar un cop al cap i es vamarejar, va somiar en un país on hi havia només mecànica i on les persones eren robotsamics. També es tornaven bojos, però enlloc de la mecànica feien humans, enlloc de

fer autobusos amb rodes de metall feien rodes de goma. Eren robots que es volienconvertir en humans, els robots es comportaven com nosaltres. Quan es va despertar elsenyor va dir: - Per què no em faig un amic robot i així compartirem coses? Doncs aixòva passar, va inventar un robot i es van fer molt amics. Van compartir les coses i elrobot s'anomenava Raulix, mig robot, mig humà. Un dia es va morir l'home però, abansde morir-se li va dir al robot que no es quedés sol, que construís més robots perquèfossin amics dels humans. Al final ho va fer i mai ningú es va tornar a sentir sol.

ANA MARTOSescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

La invasió dels robotsPublicat per diamond a Contes de robots

Hi havia una vegada dues nenes que es deien Gemma i Andrea que se'n van anard’excursió al Parc Nou. Estaven jugant i van veure un lloc estrany i van anar ainvestigar. Van veure un forat a terra. Quan van entrar a aquell forat van veure un robot

i molts més robots estaven a una botiga de joguines. Al principi la Gemma i l'Andreavan jugar amb ell. Però de cop i volta els robots se’ls hi van posar el ulls vermells i vancomençar a perseguir a la Gemma i a l'Andrea i de cop i volta: - Gemma i Andreadesperteu-vos que ja ens anem. Tot allò va passar en el somni de l’Andrea i de laGemma.

ANDREA I GEMMAescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Robot dolentPublicat per K47 a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot molt dolent. Treia els xips dels altres robots . Ficavaxiclets als panys de les portes. Desconectava la llum de tot el poble. Trencava els vidresde les cases. Robava coses de molt valor, com joies, quadres, escultures… Un dia elsseus pares es van cansar de les seves malifetes i van trucar a la policia. El van detenirper tot el que havia fet malament i el van enviar a la garjola. A la presó, continuavabarallant-se amb els altres robots . Les autoritats de la presó el van interrogar per saberel que havia fet. Van decidir fer-li el mateix que ell havia fet amb els altres. Vantrencar-li els vidres de la seva cel·la, li van enganxar xiclets, li van treure el xip…Aleshores es va adonar del que havia fet als robots del seu poble. Al cap de dos anys vaacabar la seva condemna. Quan va sortir, va demanar perdò a tot el poble. Els seuspares estaven molt contents i el van felicitar. Des de llavors, mai més va tornar a fercoses dolentes. Ara era amable, responsable, ajudava als robots grans… El poble estavamolt agraït i el van proposar alcalde del poble i va acceptar.

ANDREU OLIVA CUADRADOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

L'Àlex volia ser inventorPublicat per L'inventor a Contes de robots

En una galàxia molt llunyana vivia un robot que es deia Àlex. L’Àlex volia ser inventori va marxar a la ciutat de Silvercity per aconseguir-ho. A la ciutat vivia un robot dolentel senyor Ferro que volia que tothom complís les seves ordres. Si els robots no feien casels feia destruir en trocets petits i no tornaven a viure mai més. A Silvercity l’Àlex vaconèixer un robot que es deia Lila i es van fer molt amics. En Ferro va convidar a laLila a una festa i l’Àlex que no estava convidat va entrar d’amagat sota una caparobòtica. A la festa hi havia robots de tots tipus alts, baixos, prims, quadrats, rodonets ibrillants. Les begudes eren molt originals d’oli de xocolata, d’oli de vainilla, d’oli demaduixa... En un racó de la sala hi havia una font de foc i una orquestra amb vint-i-cincmúsics tocant melodies robòtiques. Tots els robots de la festa ballaven d’una formamolt graciosa. L’Àlex va agafar un got d’oli de xocolata però es va entrebancar amb elpeu i va tirar tota la beguda a sobre del senyor Ferro que estava al seu costat. En Ferrova relliscar i va caure a sobre de la font de foc i es va cremar. Finalment els habitants deSilvercity van viure feliços.

ANDREU SáNCHEZ GONZáLEZescola: Mare de Déu del Carme

Els robotsPublicat per Candelaria a Contes de robots

Hi havia una vegada una ciutat, Londres, i uns científics que van arribar de Catalunyaper fer uns experiments. Al final els científics ho van aconseguir, van fer uns robotsmonstruosos per poder fer-se els amos del món. Al cap d'una setmana van acabar de ferels retocs que faltaven als robots. Els van treure del garatge i ho van començar a

destrossar tot. Una dona amb un nadó va trucar a la policia de los Ángeles i van vindrecorrents. Els policies van demanar reforços. En passar cinc minuts el govern va venir ivan portar a les tropes armades. Es van preparar i van començar a disparar bombes, peròno funcionaven així que no podien fer res. Una persona va mencionar que podríem ferservir globus d'aigua. Li van tirar i, al final van matar a tots els robots. Els científics esvolien escapar, però la policia va arribar a temps de capturar als malvats.

ANNA BERNAT MARTíNEZescola: Josep Tarradellas

quart

Els robotsPublicat per Nedi mesi 10 a Contes de robots

Hi havia una vegada a Chicago uns robots com si fóssin aliens. Van començar a tiralàssers per destruir el mon perquè es divertien i es van posar a disparar i les persones esvan posar a les cases i tenien por. Tenien els ulls marrons, les sabates gris i el cos també

gris. Van trucar a la policia i van vindre 50 policies i els van matar a tots els robots idesprés van fer una festa on hi havia un pallasso fent tonteries amb joguines. Els nensdels policies estaven corrents i després es van anar a dormir a casa seva. Al dia següenta les 5 de la tarda es van posar malalts tota la setmana. I van els aliens i es desperten iles persones estaven al llit dormint. Però els nens estaven a la habitació després de ajugar el pilla-pilla i a l'habitació jugant a cotxes.

ARNAU TAMAYO EXPóSITOescola: Josep Tarradellas

quart

Robots inteligentsPublicat per Trueno a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot molt intel·ligent que es deia Robi, era tan intel·ligent queho sabia tot. Després es va trobar amb Joel que era el seu amic, que també eramolt intel·ligent i van pensar en participar en un concurs per robots. Passats uns dies,

van participar al concurs amb tan bona sort que van quedar empatats, llavors tindrienque desempatar un altre dia. Al cap d'uns dies es van presentar novament al concursmolt preparats, perquè aquesta vegada les preguntes i les proves serien d'un nivell mésalt. Joel era un expert en astronomia, cosa que a Robi li preocupava, perquè no era tanintel·ligent. Van fer el concurs i era emocionant, després el concurs va anar molt bé pelsdos. Però Robi havia fallat, llavors va guanyar en Joel. I conte contat, conte acabat.

ARóN FRíAS PIQUEROescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

RobotsPublicat per Rayo a Contes de robots

Hi havia una vegada uns robots tristos. I un dia els robots van conèixer a uns nens i es

van fer amics i van jugar a moltes coses i cada dia jugaven a diferents jocs: un dia afutbol , un altre a jocs de tauler. Però un dia no van quedar per jugar, perquè els nensvan marxar de vacances a un altre lloc. L' endemà van venir a jugar a un joc però es vanperdre i al final el van trobar. I van ser amics per sempre i van ser feliços.

CARLOS GARCíA RUEDAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Un nou mónPublicat per Profesor L a Contes de robots

Any 1133… La terra està sofrint molts canvis. La capa d’ozó s’ha està trencant moltràpidament hi els pols sud i nord estan quasi desfets per els raigs UVA. Moltes illesestan inundades per la pujada del mar. Els països nòrdics on ara es hivern la gent portasamarretes de màniga curta i faldilles o pantalons curts del calor que hi fa. La gent i elsrobots, molt preocupats per la situació extrema en la que hi viuen pensen en lespossibles solucions que poden fer per salvar el planeta. A Barcelona han reunit a tots elsciutadans i robots per proposar solucions per aturar l’escalfament global. Molta gents’ha reunit per ajudar. Ha hagut moltes propostes sobretot per part del robots, entrealtres hi havia: • Pintar els sostres de les cases de blanc per no absorbir el calor del sol a

les cases. • Reduir les emissions de metà i carbó. Després de la reunió van informar atots els països i van començar a treballar, però es van donar compte que necessitavenl’ajuda dels robots. Molts d'ells es negaven a ajudar als humans perquè els donava igualque el món s’acabés. La gent els intentava convèncer a col·laborar i crear un nou mónmodern. Al cap d’uns dies a la terra feia més calor i l’aigua pujava més. Tots elshumans estaven preocupats i encara havia robots negats a col·laborar. El president vadonar un missatge per les pantalles digitals dels edificis informant de les conseqüènciesnegatives que tindria l'escalfament global per els robots, en escoltar això els robots vandecidir ajudar. Un any més tard l’escalfament global va disminuir molt, tot i així elsrobots i els humans seguien ajudant i si seguien així podien fer un nou món, un mónnou fet per humans i robots.

CARLOS NAVARRETE LLAMASescola: Sant Jaume

sisè

RobotónPublicat per Emirex a Contes de robots

Había una vez un niño robot llamado Robotón que vivía en el mundo de los robots. Robotón siempre deseaba ser un niño con sentimientos. Un día, preguntó a sus colegasMetalén y Emirex, que estaban en el parque metálico-x, que cómo podría ser un niñocon sentimientos. Ellos dijeron: - Tienes que ir a la fábrica de robots y hablar conCiberón, que fue el que te inventó y tienes que contarle, que quieres ser un niño consentimientos. Robotón fue a la fábrica, pero observó que sólo entraban los que tenían uncódigo personal. Él no tenía ese código, pero se lo robó a un robot y así pudo entrar. Cuando vi0 a su creador se quedó asombrado y tuvo la oportunidad de realizar susueño. Al final, el creador lo transformó en un niño y siempre fue feliz.

CARLOS VLASIU STOITAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Els robots destrueixen el planetaPublicat per Super Gulc a Contes de robots

Hi havia una vegada un poble al planeta Neptú que es deia Neptulandi. Hi havia moltagent extraterrestre i moltes cases. En aquell poble hi havien 100.000.000d'extraterrestres. Fins que un dia van arribar uns robots per envair el planeta Neptú, però

els extraterrestres tenien unes pistoles de balins. Les van treure de la butxaca, vandisparar, però els robots tenien un escut antidisturbis i es van salvar. Unextraterrestre tenia un pistola gegant i el va derribar, però un altre extraterrestre teniauna mini pistola que quan disparava et feies molt petit i es va fer molt petit. Els altres esvan quedar amb els ulls ven oberts i van sortir corrents cap a la nau espacial.

CHAMSEDDINE MABROUK VILLENAescola: Josep Tarradellas

quart

El robot que no tenia amicsPublicat per Tenista a Contes de robots

Hi havia una vegade una família que vivia en un poble de robots que podien fer cosescom els animals. El pare, que es deia Trino, va dir que se n'havien d'anar a un altrepoble perquè en aquest hi havia molta pobressa. La mare que es deia Monida va estard’acord. El fill no volia perque era on tenia tots els seus amics. Van marxar i van anar aPorlo, un poble molt petit. El fill que es deia Granto va preguntar: - Jo, a quin col·legianiré? - Tu aniràs al col·legi “ Robot Llonord” -li va dir la mare. El dia següent va anaral col·legi. Quan va entrar i va veure el seus companys estava averg0nyit. La mestra elva presentar. A l'hora del pati no hi havia ningú amb ell. Va preguntar a un nen si podiajugar amb ell i li va dir que no. Al dia següent va passar el mateix. Així van passar totsels anys sense amics. I aquest conte s’ha acabat.

CRISTIAN GàLVEZ PASCUALescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Cor de ferroPublicat per Escriptor 35.0 a Contes de robots

Al segle XXX després de crist, els robots han substituït a l'home degut a que vanaconseguir donar cervell i cor a les màquines. Tenint una ment que raona, decideixensalvar el nostre planeta i amb ell als animals, les plantes i a la raça humana. Un robotanomenat Einstein nº10 se sent molt trist perquè el planeta està gris i no hi ha somriuresni alegries. Decideix compartir els seus sentiments amb altres robots i decideixenrepoblar el món fent que una illa del Mediterrani faci de viver d'animals i plantes,demanen ajut a un amic humà que ja havia perdut tota esperança de que tot això passés. Junts van plantar arbres i arbustos de diferents espècies i tres ruscs d'abelles, i van fer elmateix amb la resta d'animals. Van crear rius, torrents i boscos... però sense saberperquè , els animals i les plantes van morir quan la primera màquina va entrar a l'illa. Einstein nº10 es va posar a pensar però no va trobar cap remei; en canvi, l'humàanomenat Gregori es va adonar de el que estava passant. Cada dia es fabricaven més demil androides i morien humans en quantitats industrials que al dia següent tornaven a la

vida en forma de "ciborgs". Hi havia massa màquines i l'equilibri de l'Univers s'haviadesestabilitzat. En aquell moment es va donar compte de l'única solució: destruir a totsels androides. - Però, jo no sóc capaç de fer-ho -va dir-se a si mateix. Li va dir el quepassava a l'Einstein nº10, que va respondre: - Ho faré jo. - Perquè? -va dir en Gregori. Il'Einstein, sàviament va respondre: - Perquè les màquines mai no podran substituir al'home, a més, nosaltres ja hem viscut la nostra vida i vosaltres mereixeu viure la vostra.I amb la seva gran intel·ligència, va crear un botó a la sala de control que poguésdesconnectar totes les màquines fent servir unes ones invisibles que destruirien tot elque està fet de metall i tingui moviment. Abans de que l'Einstein premés el botó vamirar a en Gregori que jeia plorant a un racó de la sala i li va dir: - Recorda, els robotsmai no podrem substituir a l'home. En acabar la frase va prémer el botó i tots elsandroides van caure destrossats. En uns anys la terra va tornar a la normalitat: hi haviaplantes i animals per tot arreu i tants humans com abans de l'arribada de les màquines.Així es com els humans van deixar d'estar en perill d'extinció, però tothom recordarà elrobot que va salvar a aquesta jove espècie: Einstein nº10.

CRISTIAN PASTORA RUíZescola: Pompeu Fabra

cinquè

En Ferran i el seu robot fantàsticPublicat per Dacom a Contes de robots

Tot va començar un dia de pluja, vent i fred, hi ha un nen que es diu Ferran, és alt i tenou anys, és un bon nen. En Ferran estava molt avorrit, i va dir - Què puc fer? - Podriafer un robot, però necessitaré moltes eines perquè em sortir bé. Va anar al garatge i vatrobar una caixa plena d’eines. - Quina sort que tinc, això esta ple de bones idees. EnFerran es va parar a pensar per un moment: - Per on puc començar? Crec que millorserà posar-li un nom, es dirà Villano! Però que el nom no us confongui no és dolent ésun robot molt i molt bo. Va començar a encaixar peces que si una clau anglesa per aquíun tornavís per allà, i tot d’una ja el tenia creat, i va dir: - Si funciona serà fantàstic,segur que serà molt útil i bo per ajudar a la gent. En Villano necessitava tanta

electricitat que quan el va posar en funcionament va deixar-ne sense a tota la ciutat delPrat de Llobregat, on vivia en Ferran. Com que en Ferran era un nen molt tossut no vadeixar d'intentar que el robot funcionés, però abans tenia que tornar la llum a la ciutat,era molt tard i tenia que anar a dormir, a l’endemà tot sortiria millor. Quant es vaaixecar del llit va anar directament al garatge per veure com estava el robot i despréscomprovar si la llum havia tornat. Tot d’una se n'adona que hi ha un pot de pintura estèsper terra amb unes petjades que sortien del garatge en direcció al carrer. - Oh no! el meurobot no hi és! En Ferran va seguir les petjades tot espantat perquè aquell robot era moltgran i la gent es podria espantar. Tot d’una en Ferran escolta una senyora cridant: - Elmeu gat Mic! pobret del meu gatet petitet, blanquet, grassonet i vellet que per ell soletno podrà aguantar més d’alt de aquets abret! Ja sé el què penseu però és que era unasenyora que tot li sembla petitet. I va aparèixer una ombra gegant i la senyora es vadesmaiar. Clar que, com que per ella tot era petitet es va espantar, però el robot que eramolt bo va agafar el gat amb molt de conte i quan la senyora es va recuperar el Ferran liva explicar el que havia fet i que era molt bo que no per ser tant gran i que el seu nomsigui Villano era dolent. En Ferran no es podia creure el que veien els seus ulls, però, sino funcionava que a passat. El que en Ferran no sabia és que la llum va tornar a mitjaniti el robot estava connectat a la corrent per això es va posar en marxa i com que al vacrear per se bo ell va sortir al carrer per veure qui necessitava la seva ajuda. - Ésfantàstic tinc un robot super especial -va dir en Ferran. A la vila del Prat el van fer fillpredilecte i va tenir cura pel benestar de tots els Pratencs i Pratenques, no podia teniruna idea més bona en Ferran, estava feliç i content. I vet aquí un gat i vet aquí un robot iaquest conte ja s'ha fos!

DANIEL CORTéS MARíNescola: Isabel de Villena d'Espluges de Llobregat

quart

El robot humàPublicat per Stilton a Contes de robots

Va néixer un nen-robot d'un ou en un lloc perdut a la muntanya i creixia amb forma denen i vivia sol. Sempre mirava cap al cel per veure altres planetes. Hi havia una vegadaun nen-robot que encara no havia nascut, els seus pares el van agafar i se'ls va caure il'ou; va baixar rodant. Al dia següent va néixer amb forma de nen i va dir: - Però què

m'ha passat? Si els meus pares són robots i jo sóc un nen. Llavors els meus pares quisón? Es va trobar amb un nen que no tenia amics. Quan es va fer de nit van veure unplaneta i el nen-robot es va transformar en robot i li va dir el nen: - Però que t'ha passat?- No ho sé. - Potser tens poders. Converteix allò en robot. - D'acord. I l'arbre es vatransformar en robot i va dir el nen: - Em pots convertir en robot? I el robot vaconstestar: - Sí el va convertir en robot. Finalment, els dos robots van arrasar la Terra. Iaquest conte s'ha acabat.

DARíO GALáN MáRQUEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els robots entremaliatsPublicat per Fibra a Contes de robots

Un dia al planeta Júpiter hi vivien uns robots molt entremaliats. Feien bromes a tothomi fins i tot a la seva mare. Un dia van fer una broma de que un asteroide venia cap aJúpiter. Al cap d’un temps seguien fent bromes. Un dia venia un asteroide de veritat,però com van fer la broma de l’asteroide no s’ho van creure. Al final la gent de la ciutat

es van adonar que venia un asteroide. I al final van parar l’asteroide. Els robots vanprometre que no farien bromes a ningú. Però com que eren entremaliats van seguir fentbromes. Llavors la gent del poble es va enfadar i els van condemnar a ser desterrats.Com eren entremaliats es van disfressar, però quan anaven passejant pel carrer es vantrobar amb la seva mare però no es va donar comte. Un dia es va donar comte els vaamagar a casa seva. Fibra fi

DAVID DE LA DUEñA PUENTEescola: Josep Tarradellas

quart

El nen que volia fabricar robotsPublicat per Jorda a Contes de robots

Hi havia una vegada un nen que es deia Albert que de gran volia ser fabricant de robots.Un dia l´Albert estava passejant pel parc amb els seus pares i, de sobte, es va trobaramb un home venent robots. Li agradava tant, que li va preguntar si els havia fet ell.

L'home li va dir que sí i els van convidar a veure la seva fabrica. Al dia següent,l´Albert amb els seus pares, van visitar la fàbrica de robots de l´home i els vaagradar moltíssim. Li van dir si els podia ensenyar tot el que sabia sobre robots i vacontestar que sí. Quan l´Albert es va fer gran va ser un bon fabricant de robots . Vetaquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s´ha acabat. FI

DAVID FLORES SEVILLANOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

RobotPublicat per Pizza a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot molt feliç, però un dia va perdre el casc que li agradavamolt. Passejant va trobar un mapa màgic que deia on estava el seu casc. Va anar per uncamí, molt trist i pobre. No hi havia ningú al carrer. Va trobar una senyora vella paradaen un banc que era el lloc on indicava el mapa que havia de buscar. Aquella senyoratenia els ulls vermells i en els seus ulls es podia veure on estava el casc perdut. El teniaamagat a la mà esquerra. El robot li va dir que el casc era seu. La vella se'n va anarcorrents però, el robot va apretar un botó i va allargar el braç. Va agafar el casc i se'n vaanar corrents cap a un lloc ben segur, des d’aquell moment va ser molt feliç.

DAVID JIMéNEZ NAVARROescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

El primer robot espacialPublicat per Luna a Contes de robots

Any: 1812 lloc: Base de la Nassa. Un dia un home volia anar a l'espai. Primer havia deposar alguna cosa, i va decidir fer un robot molt gran. L'home va morir per culpa delsbombardejos de la 2a Guerra Mundial, quan va acabar la guerra un home va trobar elsplànols i els va fer arribar a la NASA . El dia 18-12 a les 6 van llençar el coet, des de labase informàtica de la Nasa. Van fer funcionar el robot per portar les mostres a la Terra.Va ser senyal les mostres. Tots els científics de la Nasa van quedar impressionats. Desd' aquell dia van cridar al robot: R-2 Des d' aquell dia, aquell robot va ser el més famósdel món.

DAVID LOSADA ALARCóNescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Un robot a HawaiPublicat per Toyota 4 x 4 a Contes de robots

Hi havia una vegada un doctor científic molt raro va construir un robot que es deiaBananapot 395, perquè li agrada les bananes molt i era el 395è invent que haviaconstruït. Un dia el Bananapot 395 es va escapar de la seva gàbia, el Bananapot 395 vaanar a Hawai. El pròxim dia quan el doctor es va aixecar va veure que el bananapot 395no estava, va començar a buscar-lo i no el va trobar. El Bananapot 395 va probar elscocos i li van xiflar per la nit el Bananapot 395 va anar a la disco feia moltíssimespiruetes i feia volteretes, a l’hora de dormir es va fer una amaca amb arbres i fulles. Peresmorzar va menjar cocos, pel maté es va banyar. El doctor va decidir anar a Hawai i elva trobar mig mort perquè s’hi havia banyat i no es podia banyar, el doctor per sorts'havia emportat el kit de salut i reparacions el Bananapot 395 va reviure i es va quedara viure a Hawai. El doctor va fer una Bananapota 396 i el Bananapot 395 es va ficarmolt content i van tindre fills i ser feliços per sempre.

DAVID MARTíNEZ LóPEZescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els Robots BallarinsPublicat per Pikaxu a Contes de robots

Hi havia una vegada un grup de robots ballarins, que els agradava molt ballar.Un dia van decidir apuntar-se a un concurs de ballarins professionals. Però un dia a lapista de ball es van enfadar i un va dir: - Deixo el grup! Els altres van dir el mateix i totses van separar. Després quan un estava passejant va trobar a l'altre i van dir. - Perquèens hem barallat? - No ho sé, però demà és el concurs, anem a cridar als demés. - Hola,què voleu? -Demà és el concurs hem de ballar, fins demà, adéu. I així van tornar a seramics. Vet aquí un gos,vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

ERIC CASINOS GARULOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El robot PolPublicat per CR7 a Contes de robots

Hi havia una vegada en Pol que era un robot. Tenia una butxaca de la que podia treureaparells màgics. Un dia va treure de la butxaca una pistola que disparava bales que si ettocaven agafaves més força. En Pol la va utilitzar per fer-se més fort i ajudar a les feinesmés pesades de casa. En Pol va acabar en un tres i no res. Al dia següent es va escoltarun rumor en el que es deia que hi havia una banda de terroristes que havien arribat alpoble. El Pol va dir que els faria fora. El Pol va veure els terroristes i es va fer el mésfort del món. Els terroristas van veure que era molt fort i van sortir corrents. Tothom vaquedar tranquil i feliç.

ERIC GàLVEZ PASCUALescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els Robots invaeixen la ciutatPublicat per Kitty a Contes de robots

Hi havia una vegada un nen que estava jugant al dominó amb la seva germana petita.Els seus pares estaven llegint coses del treball i, llavors, els nens van notar que la Terraes movia, es van apropar a la finestra i van descobrir que la ciutat estava envaïda pelsrobots. Li ho van dir als seus pares i els van preguntar: -Ens deixeu sortir per acabar lainvasió? - Els seus pares li van dir que sí però amb compte. Van sortir i a la casa del

costat sortien més i més robots. Llavors els dos nens van entrar i es van trobar un homeque estava fent robots i va dir: -No m´agafareu mentre podeu.- Va sortir corrents.Llavors ells es van separar i el van empaitar, i els pares van trucar a la policia per que sel'emportessin, perquè era un fugitiu molt perillós i estava fent robots i deixant-los perfer mal a la gent i per contaminar. Una setmana després, l´home estava a la presó i elsdos nens es van convertir en herois, els van nomenar els herois i els van donar unamedalla d'or a cadascun. FI

GISELA CALVO BENíTEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

El Robot amb sentimentsPublicat per Varus a Contes de robots

Una vegada un home molt dolent va fer molts robots. Un d'ells tenia sentiments. L'homeels feia servir per atacar i matar gent. El robot es va sentir malament i va intentar aturarla màquina i destruir-la per que parés. Com tots els robots eren iguals es va fer passarper un guàrdia. Per sort portava una manguera incorporada i els va mullar perespatllar-los. En aquell moment va aparèixer l'home i el va aturar, però com que no eraun robot normal va continuar i va aturar la màquina. El robot va salvar el planeta de laguerra total i moltes vides es van salvar.

HUGO CARBó CUBEROescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La invasió robòticaPublicat per Robotico a Contes de robots

Hi havia una vegada, un nen que estudiava robòtica a la universitat. En els seus dieslliures, al garatge de la seva casa, feia invents. Un dels seus invents va ser un braçrobòtic, i va seguir construint fins que va fer un robot. Llavors el nen li va donar vidaamb una bateria i el robot va poder veure la gent menjant, saltant i jugant i es va enfadaramb el nen perquè no li deixava fer el mateix. Ell també sabia fer més robots iva construir planatge una guerra per venjar-se dels humans. El primer que li va dir, vaser que destruïssin el poble dels humans. Aquests veien el que s´estava formant amb laguerra i es van disculpar amb els robots. Els robots van acceptar les disculpes i tot dosvan viure en pau.

IKER PéREZ SáNCHEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els robots d'en LluísPublicat per Aspi a Contes de robots

Hi havia una vegada un nen anomenat Lluís, un dia s’avorria i no sabia què fer. -Mare…… m’avorreixo…… - Llavors construeix alguna cosa fill. - No sé què fer. EnLluís va tenir una idea: - Ja ho sé, faré robots. Dos anys després. - Conquistaré el mónamb el meu exèrcit de robots. Els va posar un xip de seguiment pels avions. - Els meusrobots podem volar, fer raigs amb els ulls, autodestruir-se i treure una metralleta. -Ahhhhh, quina por … no em matis si us plau –va dir una senyora. - Bang!!!! La vamatar amb la metralleta. Al final va aparèixer una persona no reconeguda. - Jo, l'agentJJK, he vingut a salvar el món. - No et sortiràs amb la teva –va cridar l’agent. - No hemmataràs –va cridar el robot. - Tu ets una caqueta robòtica. - Ratapum!!! I l’agent JJK vamatar el robot. I així va ser com l'agent JJK va salvar el món.

IZAN SáNCHEZ HIGUERASescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els cotxes fantàsticsPublicat per Màxima destrucció a Contes de robots

Hi havia una vegada tres cotxes robots que vivien lluny de la ciutat. Un dia a les sis delmatí van notar un terratrèmol i van sortir al pati a veure què era.Van veure com unaespècie d'ovni i també van averiguar on va aterrar. El camí era difícil, havien d'anar perl'autopista i agafar la sortida onze per entrar a la ciutat i just haver travessat la ciutathavien d'anar per un camí de terra.Van pensar un pla: per l'autopista aniria el cotxeesportiu avall i els altres a sobre. Per la ciutat aniria el cotxe de ciutat i pel camí de terraaniria el tot terreny i els altres a sobre. Quan van arribar van veure molts zombis, elsvan atropellar a tots però quan els van matar es van trobar al rei zombi. Ahhhhh! Fins itot ens vam espantar nosaltres. Els cotxes es van juntar i van fer un super atac i el vanmatar. Per haver salvat la humanitat van sortir a les notícies, als diaris, a les revistes, ainternet etc... Buf! Em canso de dir-ho. Ara que són famosos, els demanen autògrafs,fotos, entrevistes etc... Fins i tot s'havien apuntat a alguna carrera i havien fet algunamissió més.

JAN MATEOS I DAVID SERNAescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

El robotPublicat per Mesina a Contes de robots

Hi havia una vegada una nena robot que es deia Jannet i li agradava el futbol. Tenia unbon equip de futbol; era la més bona del equip. Era una robot espectacular i tenia ungermà més petit que reia molt amb el robot. Un dia van jugar un partit de robots i en els

últims minuts van marcar un amic seu, va xutar i el va parar el porter. Jannet correntscom un robot va xutar i va marcar gooool de Jannet. És la millor del món; és unarobot espectacular i ha d'anar a l'equip Barcelona de robots que és el millor del món.Està Messi va marcar amb el peu i gol de Messi robot.Va acabar el partit i vet aquí ungos i un gat, aquest conte s'ha acabat.

JANNET RODRíGUEZ ANDREUescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els robots mecànicsPublicat per Cara de fuego a Contes de robots

Hi havia una ciutat envaïda pels robots, per culpa d'una persona que havia construït unrobot mecànic que es va multiplicar fins a ser molts robots. Eren malvats, destruïen laciutat, els habitants i també van anar a una altre ciutat. Els robots seguien atacant a lagent. Els soldats anaven a atacar als robots i els robots seguien lluitant. Però finalment,

els soldats van aconseguir destruir tots els robots. I ja la ciutat estava en pau i ja no hihavia desastres robòtics. Ningú no ho sabia però quedava un robot que també construïamés robots hi aquests robots anaven a un altre lloc. Van arribar a un poble i van obligara la gent a marxar, atemorida per la força dels monstres robòtics. Però un bon dia, elsrobots van començar a lluitar entre ells i a destruir-se. D'aquesta manera, ells mateixoses van matar i no va quedar cap, tots estaven trencats. Fins que un bon dia, una personadesconeguda va arreglar un d’ells, era la fi...

JESúS LEONARDO ALARCóN GONZáLEZescola: Josep Tarradellas

quart

Els robotsPublicat per Zero a Contes de robots

Hi havia una vegada uns robots que van arribar a la tercera terra, perquè necessitavenelectricitat per sobreviure. Volien també porta als humans, perquè treballassin per a ells

i per conèixer la seva ment. Els robots tenien una nau molt gran i invisible i dinsportaven milions de naus petites per invadir la tercera terra. Els humans van descobrirque els robots no suportaven les vibracions de la música i quan l'escoltaven els petava elcap. Tota la gent es va unir i van posar la música el més alt que podien, per així acabaramb tos els robots.

JOAN BALLESTEROSescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El Héroe y el villanoPublicat per Lobo a Contes de robots

Érase una vez dos robots que eran muy diferentes. Uno era bueno y se llamaba"CHISPA". Era un héroe y siempre estaba preparado para ayudar a todos las personas

con problemas. El otro era malo, se llamaba "DEMONIO" y siempre pensaba en el maly en destruir. Chispa y Demonio eran grandes rivales. En una ocasión Chispa ayudó ados ancianos a cruzar la calle, pero Demonio les gastó una broma pesada y les tiró unbote de agua fría. Eso les hizo resbalar pero, antes de que tocaran el suelo, Chispa loscogió en el aire. Gracias a eso llegaron sanos y salvos a su casa.

JOAN LOBO LóPEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El nen que no sap on posar el seu robotPublicat per Covalion a Contes de robots

Hi havia una vegada un nen que passejava pel bosc i de cop i volta, va sentir un soroll ies va parar. Va començar a caminar un altre cop i li va caure un robot de veritat al cap,cremant com un meteorit. El va portar a casa per amagar-lo però no sabia on posar-lo,tot i que tenia mil amagatalls. Va sortir de casa pensant on el podia amagar i es vapassar moltes hores pensant. El va deixar finalment tota la nit al subterrani, dins d’unacapsa buida i li va dir al robot que no s’escapés. Després de dir-li, se’n va anar a dormir.Al dia següent, es va posar a pensar moltes hores on el podria amagar, fins que es vadonar compte que no calia amagar-lo. El nen, una miqueta espantat, li va preguntar alsseus pares si se’l podia quedar i li van dir se’l podia quedar. Conte contat, aquest contes’ha acabat.

JOAN RUíZ RAFOLSescola: Mare de Déu del Carme

Els robots ecològicsPublicat per Rayo27 a Contes de robots

Tot comença en un poble que es deia el Prat de Llobregat, on un dia van aparèixer unsrobots. Els robots venien a fer neteja de totes les llaunes que hi havien llençades al terrai així feien dues coses a la vegada: una, deixar tot el poble net, i una altra, poder fer mésrobots amb totes les llaunes recollides per deixar tot el món net. Aquet conte va acabarquan tots els robots van deixar tot el Prat de Llobregat tant net que van poder fer unaplatja ben bonica.

JOEL FERNáNDEZ CARBALLOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

Robots XPublicat per Atmosfear70 a Contes de robots

Había una vez un niño, que lo suspendía todo, pero aún y así, cuando salía del colegiose marchaba a jugar al salón recreativo. En este salón, había una máquina con la que sejugaba a un juego llamado "Robots X" en el que, cuando este se terminaba, aparecía

una pared invisible. Debía de destrozar a todos los robots que se cruzaban en su camino.El niño no lo conseguía, pero un día, justo el día que hacía 100 veces que jugaba a esejuego, algo pasó. El niño, de repente, cambió de salón y jugó a su juego favorito. Sequedó parado y luego comenzó a dar botes de alegría. De repente... se acordó que teníatres vidas y, cuando iba por la última pantalla...¡riiing! El timbre de la otra clase,estaba soñando despierto.

JOSé MARíA CABELLO MOLINAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Els robots malèficsPublicat per Nile a Contes de robots

Hi havia una vegada un nen que era molt malvat que estava mal del cap i volia dominarel món amb robots molt malèfics; aquest nen vivia en un orfenat i per ser tan llest noanava al col·legi. Després de molts experiments no li va sortir res, es va enfadar tant queli va entrar una idea al cap. Si no els podia crear els podia robar al científic mes famósdel mon. Va trigar 15 minuts en arribar, la seva casa estava plena de trampes per notenir perill. Va superar totes les trampes amb un aparell per volar, quan entrà a la sala

on estan els robots sap que hi ha una trampa va a agafar un aparell per controlar elsrobots quan el va tocar es va electrocutar ; va sobreviure de miracle i va veure una cosaper posar una contrasenya va endevinar la contrasenya. La contrasenya era univers i vaagafar l'aparell per controlar els robots després va publicar un anunci, va dir quedestruiria el món si no feien el que deien. Tothom va anar a la plaça... quan estavaparlant va venir el científic mes famós del mon amb una pistola làser el nen va dir: - Al'atac robots! El científic va destruir tots els robots amb la pistola làser i va matar el nen.Els ciutadans i ciutadanes van cridar hurra! I així el món estava salvat.

JUAN JOSé VILLODRES RODRíGUEZescola: Josep Tarradellas

quart

Els robots mentiders de la selvaPublicat per Flaixman a Contes de robots

Hi havia una vegada uns quants robots que hi vivien a la selva tropical. I els robots erenmolt mentiders. I va passar un home que buscava menjar i els robots li van dir que enaquella cova hi havia menjar. I resulta que en aquella cova hi havia un tigre i els robots

l'havien enganyat. I l'home va sortir corrents cridant: - Hi ha un tigre hi ha un tigre! I eltigre va sortir corrents darrere de l'home. L'home va avisar als seus amics perquè esbarallin amb el tigre. I els amics anaven amb una espasa. I un dels amics va matar altigre. I després l'home i els amics anaven a matar els robots. I els amics anaven a buscara els robots.

JUANMA RODRíGUEZ SáNCHEZescola: Josep Tarradellas

quart

Un robot nouPublicat per Jim a Contes de robots

Hi havia una vegada un home que va inventar una fàbrica de robots. Un dia va inventarun robot nou, però només va fer-ne un. Costava tant que ningú el podia comprar. Un dia

va venir una noia que era molt adinerada que el va comprar. Aquest robot feia de tot:feia el deures, cuinar i moltes coses més, però el millor era que no més s'havia decarregar una vegada a l'any. Era el que més valia, perquè era l'únic diferent els demésnomés servien per jugar o per parlar amb diferents veus. Al final l'home va fer mésrobots i els va anar baixant de preu.

JUDITH IñIGO MARTíNescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

La família i el prototip defectuósPublicat per Estel volador a Contes de robots

Hi havia una vegada una família de robots. El pare es deia Roger, el fill gran es deiaRamon, el mitjà es deia Maurici, i la més petita Marta. Els germans grans sempre esburlaven de la Marta i deien que mai aconseguiria fer res. - Només saps prendre el te!-li deien. Però ella agafava i marxava a la seva habitació a endreçar-la. Un dia el pare vafer un robot, el va acabar i va marxar. Aquell robot era defectuós i va començar a fercoses dolentes. En veureu-ho el fill gran li va fer un cop, però no va fer efecte. El fillmitjà va llençar-li una pedra i... no va funcionar. La petita va seure a la taula on jugavafora de la casa i el va convidar a una tassa de te. De cop, el robot es va desactivar. Elpare com a recompensa va posar l'herència a nom de la Marta i els germans no vanmolestar-la més quan jugava a prendre el te.

JúLIA LOMBARDO PUJOLescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Una familía de robotsPublicat per Estrella a Contes de robots

Hi havia una vegada, dos germans, el pare i la mare, que vivien a la terra. La família derobots, tenien una casa a les afores del poble. El pare els portava a l'escola en un cotxe

del futur. Quan van arribar a l'escola tots els nens es van quedar bocabadats. El germàpetit anava molt malament en els estudis i el pare ja no sabia què fer. Un dia uncompany de la classe li va dir que si volia el podia ajudar i el robot petit li va dir que sí.Des d'aquell dia el robot va anar millorant a l'escola.

KORAYMA SáNCHEZ LAMORescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els robots ataquen la ment de la nenaSara!

Publicat per Flamirosa a Contes de robots

Havia una vegada una nena que es deia Sara. Tenia por als robots i sempre la seva maremirava a l’armari de l’habitació per comprovar que no hagués cap robot a la vista, peròtenia molts malsons; la pobre nena tenia tres anys i totes les nits malsons i malsons. La

mare li deia que no tingués malsons perquè no habitava cap robot. Però la nena, erraque erra, no parava de dir que havia robots. Abans d’anar a l’escola anava a unahabitació, on hi havia un senyor que li tractava perquè no tingués por als robots. Aixòsemblava que funcionava, la nena Sara ja no tenia por als robots es dormia de seguida ial col·legi estava molt contenta, no pensava en els robots. La mare no havia de portar-laal senyor que li tractava perquè sabia que ja no el necessitava, el senyor també estavacontent de veure a la nena jugar tranquil·la i no va tenir por als robots.

LAIA CALDITO PéREZescola: Josep Tarradellas

quart

Els robotsPublicat per Estrella de mar a Contes de robots

Hi havia un robot que és deia Roboting, que vivia en una fàbrica molt molt vella. Unavegada que el Roboting es va avorrir a la seva fàbrica, perquè com era molt molt vellano hi havia res qua fer. Aixi que va pensar sortir una estona i de sobte es va trobar elsseus amics i diu el Roboting: -Ui, que feu aquí? - I els seus amics li van contestar: -

Hem sortit una estona perquè m' avorreixo una mica a la meva fàbrica. -Amiem passa lo mateix, jo també m'avorria a la meva fàbrica. -Per que no fem alguna cosajunts? -D'acord, bona idea ,però que fem? -Podem jugar a algun joc o també podemparlar d'algun tema. - Jo m'estimo més jugar, però si tu vols parlar a mi m'és igual -Notranquil Roboting ,a mi també m'es igual , a més, jo també m'estimo més jugar. -Entesos,però a què juguem? -Podem jugar a fet i amagar. -Sí! - Finalment, van jugar a aquest joc fantàsticament ! I no van parar fins la nit.

LEILA HERREROescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

L'equip robotPublicat per La hip-hopera Peke a Contes de robots

En el futur hi hauran molts robots, però quatre seran inseparables, i aquests quatrerobots, seran: Lucía, Sara, María i Paula. Aquests robots formaran un gran equip. Javeureu que mai, mai es separaran. D'aquí uns dies, diuen que els robots lletjos i dolents,envairan als bons i bonics robots. Però, la Lucia, la Sara, la Maria i la Paula, s'estaven

preparant (durant tres anys) per lluitar amb els altres robots, lletjos i dolents. Al cap depocs dies, van començar a envair als bons i bonics, però les quatre amigues, van lluitarcontra set robots i van guanyar. Van passar tres dies i van venir disset robots i van poder,llavors als sis dies següents van venir trenta-set robots i no van poder guanyar. Van anaral gimnàs sis dies seguits sense parar, i van venir tres, més la Nerea, la Mónica i laCristina. Van tornar els trenta-set robots, i ja se sabia, van guanyar. I mai més aquellsrobots, lletjos i dolents, mai més van tornar a molestar " Robotlandia ".

LUCíA PELLITERO SALVATIERRAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Els robotsPublicat per a12b a Contes de robots

Una vegada en una fàbrica van tenir la idea de fer robots i vendre’ls per 1000€ cadascun.Quan els van acabar els van vendre. Un dia un nen anomenat Pol va decidircomprar-lo. Quan va arribar a la seva casa el primer que va fer va ser posar-li piles alrobot, quan ja li va posar les piles, ho van encendre. S'havien adonat de que el robot era

malvat, havia fet foc a la casa de’n Pol i la seva mare va anar a pel telèfon per trucar alsbombers i a la policia, però no s’havien adonat de que el robot estava trucant al seuexèrcit de robots malvats. Els robots estaven per tota la ciutat, estava venint la policia itambé els bombers. Els bombers estaven salvant a totes les persones de la ciutat i tambéapagant el foc mentre que el policia Luciano estava matant a tots els robots. Haviamatat ha tants robots que la ciutat havia fet BOOM! Llavors tots els habitants es vanhaver de mudar a una altre ciutat. Conte contat conte acabat.

LUCIANO MARTíN PAREDES LóPEZescola: Josep Tarradellas

El robot dinosaurio y la lámpara mágicaPublicat per a Contes de robots

Érase una vez un robot dinosaurio que vivía en la ciudad de Robot Dinosaurios y unamañana al despertarse se encontró una cosa extraña, que no había visto nadie jamás delos jamases: era una lámpara mágica. El dinosaurio al verla la frotó y vió unainscripción de que la lámpara tenía 1500 años. En ese momento salió un pequeño robotgenio, y el pequeño genio le dijo: - Soy el genio de la lámpara mágica te concederé tres

deseos. Y el dinosaurio le dijo: - Por favor genio, quiero una novia dinosaurio. El geniocontestó: - Chipirichan chin y el deseo se hizo realidad. Luego le pidió el segundo deseoy le pidió que la ciudad robot dinosaurio fuera mas trabajadora y que no le faltasetrabajo a nadie y el genio dijo chipirichan chin y el deseo se hizo realidad. El dinosauriorobot le pidió el tercer deseo, pidió que el genio fuera libre y el genio dijo: - Chipirichanchin, el genio quedo libre y se quedó a vivir con sus amigos dinosaurios en la ciudadRobot Dinosaurios.

MARC LOPERA AMAZARESescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

Els robots veïnsPublicat per Bit a Contes de robots

Tot va succeir molt de pressa. Jo estava a la cuina, amb la meva família, i van trucar a laporta. Eren els nous veïns que es venien a presentar. Eren tres robots, la mare, el pare iel fill robot. Jo no m'ho podia creure, pensava que veia visions, però no, era cert,estaven davant meu. Cada dia els veia, anar a comprar anar al parc, anar a l'escola...Feien un soroll igual que nosaltres. Vam fer amistat i, de vegades, pujava a jugar a casai es quedava a sopar. Semblava un nen, però era un robot de llauna. Els veïns es vananar acostumant a ells i a poc a poc, es van anar integrant a nosaltres.Tot d'una, vaigsentir un cop molt fort: era jo que havia caigut del llit. Ho havia somiat tot! Jam'estranyava a mi que els robots poguessin ser com nosaltres.

MARC SáEZ MATEOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

En Goca i en GokuPublicat per Broly a Contes de robots

Hi havia una vegada a l'any 3.000, dos robots anomenats Goca i Goku vivien en unaciutat electrònica. Els cotxes eren elèctrics i voladors. Un dia van anar al centrecomercial i van anar a comprar menjar. Una hora després van sentir crits i van anar aveure que passava. I es van adonar que hi havia uns lladres a la botiga de telèfons. Elslladres es van emportar tots els mòbils cars, que sobrepasaven els 900 €. Al dia següent,en Goca i en Goku van anar al centre comercial per atacar-los per sorpresa, van córrercap a ells i els van enxapar. Els hi van posar les manilles i se'ls van emportar a la pressó.Els van condemnar a 30 anys de pressó. I així va ser com els robots Goca i Goku es vanfer policíes. Van resoldre molts casos i atracs i els van posar una xapa de sargent policia.Al cap de 25 anys els lladregots van prometre que no tornarien a robar mai més. Llavors,en Goca i en Goku els van deixar anar-se'n de la pressó amb la condició que si hotornaven a fer tindrien una condemna del doble: 60 anys. I així va ser com aquella ciutatva viure tranquila per tota la seva eternitat, fins la fi del món.

MARC SANROMà I GONZALO CAMPOSescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

El fracàs dels robotsPublicat per Kobe Bryant a Contes de robots

Hi havia una vegada tres nois, Pol, Joan i Josep, que treballaven sense descans durantmoltes hores al dia. Estaven molt cansats de treballar tantes hores i llavors van anar aparlar amb l'alcalde, perquè posés robots a la feina, i així ho van fer. Una nit hi va haverun terratrèmol, els robots van explotar i tot va quedar trencat, brut, cremat... Quan vaanar l'alcalde a veure la fàbrica, tot estava horrible i va decidir utilitzar humans.

MARC VALIENTE VALIENTEescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El planeta DungoPublicat per Piratilla a Contes de robots

Fa molts i molts anys van venir uns robots a la terra, venien d'un planteta que esdeia"Dungo". Els humans al principi tenien molta por, es pensaven que els robots venien a

fer mal i a robar tot el que teníem, però no va ser això, eren super bons i van fer unplanteta millor. Però en el planeta hi havia un problema, que havien de pagar elsimpostos i no podien. Però el Rei va dir que si es posaven tots a treballar hoaconseguirien junts i al final van poder ser feliços i menjar perdius.

MARIA SáNCHEZ SáNCHEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El sunamiPublicat per Marineta a Contes de robots

Fa milions i milions d’anys en una selva on hi vivien uns robots hi va haver un sunami,perquè la selva era a prop del mar. La família de robots que vivien a la selva estavaformada per quatre robots. El fill més gran es deia Croak i el petit Maradrín, el pareLongy i la mare Snugi. El dia del sunami el Maradrín i la seva mare Snugi estavendescansant en un arbre, mentre el Croak i el seu pare Longy estaven passejant per aveure si trobaven alguna cosa per a menjar. De sobte, van sentir un soroll, com si fos unsunami i, efectivament, era un sunami. El Maradrín i la seva mare Snugi es vandespertar i quan van sentir el soroll immediatament van començar a córrer, pero quanvan començar a córrer el Maradrín va ensopegar amb una pedra i es va posar a cridar. -Mama, mama, he caigut! Però, la seva mare no el va sentir i va continuar corrent. ElLongy i el seu fill Croak, també, van córrer i es van trobar amb la Snugi, la mare i li vanpreguntar: - On és el Maradrín? - Oh!, però on és? -va preguntar la mare. En aquellmoment es van espantar i van començar a cridar: - Maradrín, Maradrín! El Maradrín elsva sentir, però no els va fer cas i es va agafar a l’arbre on estava descansant, perquè vaveure l'onada del sunami i es va espantar. De sobte, a l’arbre on es va agafar elMaradrín se li va encendre una llum i el Maradrín el va tocar. En aquell moment, unllum groc va cobrir el Maradrín. El sunami cada cop s’hi acostava més i els pares i elCroak no sabien què fer fins que el sunami va arribar i es van agafar a la branca d’unarbre. - Que ve el sunami -va cridar el Maradrín des de l’arbre on s’havia agafat. Tota laselva va quedar destrossada pel sunami però al Maradrín no li va passar res. L'arbre eramàgic i el llumet que va tocar el va salvar. De sobte, per un forat de l’arbre, va sortir unpetit robot: - Hola! Em dic Màrgic. I tu, com et dius? -li va preguntar el Maradrín. -Hola!Jo em dic Maradrín, -va respondre ell. - Vols ser el meu amic? -li va preguntar elMàrgic. - Sí, però com has sortit d’un arbre? -va contestar en Maradrín. - Sóc màgic il’arbre és la casa meva. Quan veig que algú és agradable i que sembla un bon robot, faigcoses bones per ells, però no m’ha agradat quan els teus pares estaven preocupant-se pertú, perquè no el trobaven i tu no els has fet cas. - Ja, ho sento, peró gràcies per tot! -vacontestar-li. En Maradrín va fer una pausa i va continuar dient: - M'ajudes a buscar elsmeus pares i el meu germà, si us plau? - Clar que sí, però serà difícil. Tot està destrossat!

-va dir. - Moltíssimes, però que moltíssimes, gràcies. Ara ets el meu millor amic! -va diren Maradrín tot content. En Màrgic i en Maradrín es van posar a buscar i es van trobarun troç de braç. En Màrgic va treure una vareta i va dir: - Abra cadabra, de qui és elbraç que hi ha sobre la planta, plash! De sobte, va aparèixer una pissarreta petita quetenia escrit: EL BRAÇ ÉS D’UN ROBOT QUE ES DIU CROAK. En aquell moment elMaradrín es va posar supercontent. I li va dir al Màrgic: - No sé com podria agrair-te totel que estàs fent per mi. - Això és el que fan els amics! -va dir en Màrgic. - No, això hofan les persones que creuen en mi, que em volen ajudar i, efectivament, com has dit tu,volen ser els meus amics o amigues. Això és el resultat d’una bona amistat -va dir enMaradrín, molt satisfet per tenir un amic així. Després van seguir buscant, però primerintentaven treure el Croak fins que va sortir i va dir: - Què ha passat? On sóc? - Sóc jo,el teu germà! -li va dir el Maradrín al seu germà. - Ah! D'acord. Ja me'n recordo, peròon són els nostres pares? -va preguntar en Croak. - Estem buscant-los -li van dir. - Ah!D'això, aquest és en Màrgic, un amic! - Hola! Em dic Croak -presentant-se a en Màrgic.- Ens pots ajudar a buscar els pares? -li van preguntar el Màrgic i el Maradrín. - Clarque sí!-va contestar en Croak, tot content. En Màrgic va treure un altre cop un artefacted’aquests màgics. Tots es van mirar fixament i en Croak va dir: - Màrgic, pots fer queapareguin amb aquests artefactes, els nostres pares? - Clar, que sí, bona idea! -va dir enMàrgic tot entusiasmat. Llavors amb una espècie de barret va fer: - Sim, sam, sum! Desobte, va aparèixer el pare. - Maradrín, Croak, com esteu? Us heu fet alguna ferida? -vapreguntar el pare preocupat - Estem bé gràcies i, per sort, no ens hem fet cap ferida -vancontestar els fills al seu pare. - Ah , papa! Et presento el Màrgic. - Hola Màrgic. Em dicLongy i com has vist sóc el pare d’aquests dos robots. Quan van acabar la conversa, elMàrgic, el Croak i el Maradrín li van preguntar al pare: - Papa, d'això, on és la mama? -Ostres! És veritat, on és la mare? -va dir, preocupat, el pare. - Tranquils ja apareixerà-va dir el Màrgic als nens i al pare. - Com que tranquils? -van replicar ells. Va passaruna hora i encara la mare no havia aparegut però, de sobte, va aparèixer i en Màrgic vadir: - Ho veieu? - Mama, mama, una abraçada! -van dir els fills. - Oh fills! Com esteu? -Bé, bé!-van contester molt il.lusionats. - I mama, mira! Et presento el Màrgic un amicnostre. Ah i és màgic! -van dir el Croak i el Maradrín. - Hola Màrgic ! Em dic Snugi isóc la mare. Tot seguit ,van mirar al seu voltant i van dir: - Com arreglarem aquestdesastre? No sabien què fer. Tot estava empantanat. Finalment, al cap dels anys, tot esva arreglar gràcies al Màrgic i a la seva màgia. Els cinc robots van viure feliços. ELMEU CONTE JA S'HA ACABAT!!!!!!!!!!!!!!!!

MARINA MATA PéREZ

escola: del Parc cinquè

El robot màgic i la nenaPublicat per Cleoma a Contes de robots

Hi havia una vegada un país de robots. Les persones eren robots, els gossos eren robotsno menjaven ni macarrons, ni espaguetis, només menjaven cargols de ferro dels bons.Un dia va venir una nena, que es deia Marta, va anar a un restaurant perquè tenia set, debeguda li van donar un got d'oli perquè als robots els agrada l'oli, però a la Marta no. LaMarta va conèixer una noia robot que es deia Wanda. Es van fer amigues però no sabiaque la Wanda era màgica. La Marta se'n va anar a viure amb la Wanda a casa seva. LaWanda era com la seva mare i li va comprar un gos i el va batejar amb el nom de Blaky,el gos era marró i amb taques blanques. Hi havia un noi robot molt dolent, dolent deveritat. Un dia el robot dolent va segrastar la Marta. La Wanda va començar a plorar iplorar i plorar. Però es va adonar que tenia la màgia però no volia solucionar-ho ambmàgia. Va pensar que si no la trobava la utilitzaria.Va pensar que estaria al parc, alrestaurant o a la casa del dolent. No estava ni al parc ni al restaurant. Però havia anat ala casa del dolent ni sabia si estaria allà. Amb la màgia va dir: - Vull estar on està laMarta. Va anar on estava la Marta la va rescatar i van ser felices!

MARTA DíAZescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Els robotsPublicat per Monster high a Contes de robots

Un dia hi havia una casa d'una família de robots, el pare robot que es deia Pere, la marerobot Laia, la filla robot Anna i un gos robot Macs. El pare treballava en la guerra verda,la mare feia les feines de casa i la filla l'ajudava. A l'altre dia, el pare va anar a la guerra

i li van dir que havia de lluitar amb els vermells que hi eren 590 robots, i ells eren 510robots, van lluitar i, van guanyar els verds, ells. Després, va anar a casa i li va dir a totala família que havia guanyat, van cridar, visca,visca. Hi van celebrar l'aniversari de laseva filla Anna feia156 anys, com eren robots, van venir tota la família, van menjar bé,van marxar a casa, i la nena va dir: - Ha sigut el millor aniversari del món!

MARTA ROBLES DíAZescola: Josep Tarradellas

quart

La guerra dels robotsPublicat per James Bond 08028 a Contes de robots

Hi havia una vegada un planeta en el que hi vivien milions de robots. Però un dia unsextraterrestres van arribar al planeta dels robots. Els robots els hi van dir: - Què voleu?Els extraterrestres van contestar: - Volem la guerra. - Però aquí no volem la guerra. -Doncs mala sort! O lluiteu i intenteu guanyar, o us matarem a tots. Què preferiu? -Lluitar !!! Però en lloc de fer una guerra, farem una festa. I en aquesta festa ballarem el"gangnam style", i el que sigui l'últim en ballar, guanya. I després de molts i molts diesballant, un robot va ser l'últim a ballar. Llavors els extraterrestres van marxar i vandeixar en pau als robots que van viure feliços per sempre més. I conte contat, ball del"gangnam style" ballat.

MARTí PIQUER DE LA FLORescola: fora del Prat

quart

El robot al país dels éssers viusPublicat per Rita a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot, que va venir d'un planeta molt llunyà al país dels éssersvius. Un dia va anar al bosc en busca de llenya, i va veure una casa. Va picar, toc, toc, iva sortir un nen, aquest i va cridar al seu pare que va sortir corrent a veure què passava.

El robot li va dir que venia de la ciutat dels robots i que era bo, només volia passar unsdies per la ciutat dels éssers vius. El pare li va dir que passés i que es podia quedar acasa seva, així que el nen es va fer molt amic del robot. Van sortir a jugar al bosc, vamveure la tele i s'ho van passar molt bé. Quan el robot havia de marxar, el nen no volia,així que al final el robot va decidir quedar-se amb ells per sempre i van viure feliços.

MIGUEL FERNáNDEZ FUENTESescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

El gran robotPublicat per Picky a Contes de robots

Havia una vegada un gran inventor que es deia Miquel i volia fer un robot per defensarla seva ciutat. Volia que tingués poders com per exemple: volar, rapidesa, etc. i vaprovar de construir el robots. Però quan anava a acabar el robot va arribar un robotmalvat i va destruir la fàbrica on els estava construint. El robot malvat era el seu granenemic: en Maracos. Encara no se sap perquè són enemics. Pensaven que estava mortperò van veure una ombra: era en Miquel amb el seu tratge de robot! Van lluitar durantdies, setmanes, mesos i van quedar derrotats. Quan es van despertar no s’enrecordavende perquè eren enemics. Es van fer amics i van acordar protegir la seva ciutat. Van anara pendre un batut de xocolata.

MIQUEL OLIVARES HORNEROescola: Josep Tarradellas

quart

En busca de un amigoPublicat per Robocija a Contes de robots

En un pueblo muy lejano había un inventor llamado Toni, que notaba que no teníaningún amigo. Cada día, Toni paseaba en busca de inspiración. Un buen día, estabadando un largo paseo cuando vio una pieza, otra y otra... una detrás de otra. Mesesdespués, el inventor tenía como 1.010 piezas. Y se preguntaba: - ¿Qué puedo hacer conestas piezas? Entonces se le ocurrió hacer un robot para que se convirtiera en su amigo.

Una vez construido, lo puso en marcha. ¡Funcionaba! Toni pensó: - Ahora podré vivirmuchas aventuras con mi nuevo amigo. Pero ¿ por donde empezar? Se fueron, entonces,a conocer los países con los que siempre había soñado: Méjico, Estados Unidos, Franciay muchos más. Conocieron nuevas culturas y muchas personas. Se lo pasaron engrande. Después de un tiempo, decidieron volver a casa. Toni estaba muy contento dehaber construido su robot. Lo llamó Robojizo. Toni se pasó muchísimos y muchísimosaños jugando con él. ¡Hasta se olvidó de hacer inventos! Se dio cuenta de que era sumejor amigo.

NEREA GALLARDO ARGüELLESescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El científic dels robotsPublicat per Enano a Contes de robots

Hi havia una vegada un científic que arreglava i fabricava robots, es va fer famósperquè va fabricar un robot per ajudar a caminar a les persones que van en cadira derodes. Li van donar un Òscar del millor científic de l’any. El científic es deia Charles iel robot que va fabricar es deia Mega robot 3000. Ja hi han més de 100 persones quehan deixat d’anar amb cadira de rodes. Al cap de dos anys va arreglar un robot de lluita,que era impossible de arreglar-lo i ara fa combats entre robots amb control remot, i noperd cap. És el millor. Es va convertir en el millor científic del món. I no es va separarde tots els robots que va fabricar. Fins i tot va crear un robot per aprendre a nedar moltmés bé del que saps.

NIL PERIS ACEDOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Les Cròniques d'en MandruscoPublicat per Makarov a Contes de robots

Vet aquí una vegada, estava en Mendrusco amb la seva roda de patinet als pantalonsreposant gasolina, però es va adormir. - Òndia! On estic?! -es va preguntar enMandrusco. En Mendrusco va avançar amb el dipòsit ple i es va trobar un pingüí: - Què

fas aquí? -li va dir en Mendrusco. - Moc -li va dir el pingüí. Tot seguit va aparèixer unsenyor que estava com un llum i li va dir: - Què fas aquí poca solta?! Li va explicar queera l'amo del pingüí. - Pingüí incompetent, transforma't! El pingüí es va transformar enun robot i li va llençar un raig làser que va fer que en Mendrusco sortís corrent. Al sortircorrent el reactor nuclear que en Mendrusco porta al cul, va sortir volant als circuits delrobot i el va enderrocar. En un tres i no res va tornar a agafar el reactor i va sortircorrent.

OSCAR BURé MOGOLLóNescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El robot especialPublicat per La estrella del fútbol a Contes de robots

Aquesta és la història de l'Andrea, una nena d'onze anys que vivia amb els seus pares i

el seu germà gran, en Pablo. A l'Andrea li apassionava la ciència i els experiments. Quan va arribar el seu aniversari el seu germà va complir un desig que feia temps queesperava: "tenir un robot". Quan van arribar a la botiga, només en quedava un almagatzem. Havia estat a la venda mesos i mesos però ningú el volia perquè li faltavaun braç. A l'Andrea no li va importar, ja que va pensar que el seu robot seria per a ellael més especial. Van arribar a casa i l'Andrea va treure el robot de la capsa. Des delprimer moment va notar que no era un robot qualsevol: podia estimar, pensar, prendredecisions... i sobretot parlar amb un llenguatge de signes. Això va ser el més importantper l'Andrea ja que ella era sordmuda. Ambdós van trobar una relació d'amistat sincerai afectuosa. Tots dos eren especials i sabien que junts podrien aconseguir tots els seussomnis.

PABLO UFANO SáNCHEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

El món robòticPublicat per Mamba a Contes de robots

Fa molt i molt de temps en una ciutat molt estranya hi vivien els robots. Aquella ciutates deia "El Món Robòtic". Aquella ciutat ho tenia tot: cases voladores, cotxes voladors,motxilles propulsores, humans de mascota, naus espacials, piscina al voltant de la casa imoltes coses més. Un dia van aparèixer els Dalton, els germans més dolents de tot elMón Robòtic. El més dolent dels germans era el William, el més petit, després el queera una mica menys dolent era el Nasry i el menys dolent es deia Thom, un altre que eramig dolent i mig bo es deia Tévez i l'últim germà que era bo però estava amb ells percompromís, es deia Miquel. Un dia els Dalton van anar a atracar un banc amb la sevamoto voladora i el seu Porch descapotable i ho van aconseguir. Aquells germans ereninvencibles podien fer totes les coses més dolentes. A l’endemà van decidir que nofarien res de dolent durant to el dia i així va ser pel matí, perquè a la tarda un noblehumà va desafiar als Dalton dient-los: - Dalton, si a dos quarts de nou de la tarda noesteu a la central haureu de marxar del poble! La ciutat robòtica quan va escoltar aixòdel duel es va quedar impressionada. Els germans Dalton que ho van sentir van dir: - Not’ho perdonarem mai, humà! Els germans William, Nasry, Thom, Tèvez i Miquel es vanpresentar dient: - Aixaferem aquest troç d’ase d’humà! Quan van sonar les campanes,l’humà es va presentar i van començar la baralla. Els Dalton van començar atacant, peròels ràpids moviments de l’humà els va esquivar. La lluita va estar molt renyida, peròclarament va guanyar l’humà. Per fi la gent van poder descansar en pau i estat protegitsperfectament per aquell humà.

PAU FELIP PORCELescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El robot humàPublicat per Songoku a Contes de robots

Hi havia una vegada, un científic que es deia Volt. En Volt va inventar un robot, peròde sobte el robot va reaccionar i, booom! El robot va explotar. En Volt va beure tots elstrossos de robot. Llavors en Volt va llançar els trossos a la paperera i se'n van anar al llit.– Em rendeixo. I un cop dit això es va dormir. Llavors els trossos van començar acaminar i a cobrir a en Volt. En Volt era un robot! Va començar a caminar i de sobte li

va sortir un canó de la panxa . I va disparar, després va anar cap a l’exèrcit. L’exèrcit esva despertar. Mentrestant, dins del robot, en Volt va veure un teclat. Ell es va posar aescriure les instruccions d’un plànol per fer un botó que paralitzes al robot. El vaimprimir i va sortir pel cul del robot. Un soldat va veure el plànol i el a agafar. Desprésva construir el botó i el va pitjar. El robot es va parar, el soldat va agafar un ganivet i vatallar un tros del robot. I en Volt va sortir. Vet aquí un gat vet aquí un gos que aquestconte ja s’ha fos.

PAU INSA FAJARDOescola: Josep Tarradellas

quart

La terra en perillPublicat per Rayo5 a Contes de robots

Hi havia una vegada milions de robots que vivien a Mart. Aleshores com es reproduïenràpidament, van dir : - Necessitem més espai. Anem a treure la Terra als humans.Aleshores van anar a la Terra i van dir als humans : - Us traurem la terra, per les boneso per les dolentes! – I un be negre!– van contestar tots el humans – Serà per les dolentes,ja que la Terra és nostra! Llavors van fer una lluita molt llarga i cruenta. Finalment, elshumans es van rendir, perquè els robots eren molt forts. Llavors van aixecar la banderablanca. Els robots deien : - Doneu-nos la Terra ja! Els humans van respondre: - Peròdeixeu-nos un dia per recollir les nostres coses... D’acord. Però demà marxareu a unaltre planeta. Els humans es van reunir: - Hem de pensar alguna cosa per no perdre laTerra. Llavors una persona va aixecar la mà i va dir : - I si seguim la guerra? No, no–van dir els demés. Un nen, que es deia Joan, va proposar: - I si els hi donem la Lluna?- Molt bona idea! -van dir tots plegats. Al dia següent, quan van venir els robots aquedar-se amb la Terra, es van adonar que els humans no havien ni tan sols començat arecollir les seves coses. El humans van dir: - Què pensaríeu si us donéssim la Lluna encomptes de la Terra? La lluna està completament buida de persones, i hi cabríeu tots!Els robots, com estaven d’acord, es van marxar cap la Lluna sense perdre un segon.

POL FERNáNDEZ MARTíNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Buggy-buggyPublicat per Swan fiahbwoy (Poliyo) a Contes de robots

A l'any 2063 van crear un robot que es deia Buggy-buggy, anava a diferents galàxies, ia un col·legi que es deia L.M.L.D.M. És trobava a la galàxia "Sense nom" i ell sempre preguntava als seus pares: - Per què no té nom? Però la història comença aquí. Un diaBuggy es va despertar per anar al col·legi, es va vestir, va esmorzar i... Al col·legi! ambla seva mare i la seva nau espacial. Van anar a la velocitat de la llum. Amb tres segonsja havia arribat a la porta del col·legi L.M.L.D.M. Anava a cinquè i hi havia un nen mésllest que ell, era el Buggy deia: - La meva àvia em diu que ell no es baralli amb mí. PeròBuggy era un nen que es deixava influir pels altres nens. El nen més llest que ell es deiaArtisif. Va començar la classe d'extraterestre. A l'examen vaig veure a Arti copiar. Li

vaig dir a la professora que havia copiat i tots els nens van estar dos mesos dient-me"xivato", però Arti no va ser tant llest com Buggy pensava, que era perquè semprecopiava però Arti es va entrenar al fútbol i tambe era millor que Buggy al fútbol, al'Estruch Arti entrenava i es reia de Buggy pequè era dolent i Buggy no volia que esriguesin d'ells ell i el seu equip perquè es va apuntar al club de fútbol "Las fieras F.C." ivan fer un partit de fútbol a l'Estruch. El gran Taler, el millor porter anava amb ells perònomés teníem un jugador bo que era jo. El dia del partit era avui i al minut vint anavemperdent tres a zero van pensar... Si algú creeix en si mateix pot fer de tot i van guanyartres a sis. Al final Arti no em volia donar la mà i vaig anar a saludar-lo vam ser amicsper sempre. L'àvia li va preguntar: algú del col·legi i li va explicar tota la història. Endeu anys es va convertir en constructor el millor de l'Univers i li van posar el seu nom ala Galàxia que no tenia nom i es va dir BUGGY-BUGGY!

POL LóPEZ GóMEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El robot PinotxoPublicat per Sniper a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que es deia Pinotxo. Era gran i fort i tenia fama de ser ungran inventor. Quan va ser creat, va jurar que construiria més robots com ell. En honordel seu creador que es deia Joan. Un dia, quan estava a punt d'acabar un robot semblanta ell, va entrar al seu laboratori, un ajudant del rei de Londres. - Ja pot, vostè, desmuntaraquest laboratori ara mateix -li va ordenar aquest personatge. - Per quina raó? -li vapreguntar en Pinotxo. - Perquè el rei de Londres ha decidit que només hi ha d'haver unrobot -li va respondre l'ajudant. Quan en Pinotxo ho va escoltar va dir: - Els robots somun invent meravellós i no es poden retirar. El rei va ordenar portar-lo a presó, si noretirava i desmuntava a tots els robots. En Pinotxo va lluitar i lluitar fins que vaconvèncer al rei de les virtuts dels robots. Finalment el rei va dir: - D'acord! Et deixo fermés robots amb l'única condició de que han de ser robots que ajudin a fer coses a lagent.

POL MORENILLA ORTIZescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Els robotsPublicat per Policho6 a Contes de robots

Hi havia una vegada un noi que es deia Juan que quan s’avorria utilitzava els seusrobots. Quan anava al cole amb el seu robot el convertia en el seu rellotge i a l'hora delpati el convertia en una bici de color vermell fluorescent i donava voltes i voltes i voltes

al voltant del pati. Quan arribava a casa jugava amb la seva mascota: un neuró de colormarró fluix i convertia al seu robot en llit i s’anaba a dormir zzzzzzzzzzzz. I al següentdia el seu robot no estava i estava dormint al terra i van sortir a buscar-lo amb el seuneuró i van sortir a buscar-lo per la plaça, pel cole, per la seva casa i no trobaven res deres. I no el van trobar per cap lloc i resulta que estava al garatge posans-se benzina perpoder viure.

POL PERIANE JIMéNEZescola: Josep Tarradellas

quart

El robot espatllatPublicat per Xuriguer a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que li agradava molt jugar a futbol i es deia Messi. ElMessi va fer un hac-tric contra el R.Madrid i van quedar 5-0, essent en Messi el millordel seu equip. Un dia en Messi es va espatllar i el mecànic va anar a la ferreteria acomprar un cargol que li feia falta per al genoll esquerre, però també li feia falta unmotor nou, i el va estar buscant per a molts llocs i no el va trobar. Finalment, van buscaral desballestament i allà van trobar el motor de un altre robot, que també jugava a futbol,però va quedar antic i el van llençar. El mecànic va posar el motor nou i el cargol alMessi i va poder tornar a jugar a futbol, però va tenir que fer-ho de mica en mica,primer només fent gimnàs i, després, als entrenaments sense jugar. Finalment, un dia vatornar al camp de futbol per jugar amb el seu equip. El partit va ser molt emocionant, jaque tothom el coneixia i l'estimaven molt. En Messi va fer el partit de la seva vidaagraint a tothom la rebuda que li van fer. Mai oblidarà aquell dia tan especial que li vandonar els seus seguidors. Avui en dia es un dels robots més recordats en el món delfutbol.

POL QUILES CARDONAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

L'illa dels robotsPublicat per quim88888 a Contes de robots

Hi havia una vegada una illa que estava plena de robots que semblaven persones. Peròcada any passava un avió que agafava robots una mica trencats, l’avió era del humans.Els humans cremaven els robots fins que un dia van portar en l’avió un robot que eraexactament com un humà molt petit, molts pensaven que era un humà però ningú sabiasegur que era. Van tenir que fer una màquina per esbrinar que era, perquè era un nenpetit i encara no sabia parlar. Van provar la màquina amb un gos i la màquina va dir queera un gos. Llavors la van fer servir amb el nen o robot però la màquina va dir que nosabia si era un humà o un robot llavors la gent va decidir de cremar-lo. El dia de cremar

els robots van veure tots els robots menys el robot que alguns pensaven que era unhumà, van sortir d’on estaven els robots per buscar al que faltava van posar cartells pertota la ciutat que si algú el trobava que li donarien 1.000.000€ però va passar unasetmana i ningú el va trobar. A l’illa dels robots els robots van dir que no faltava ningunrobot i llavors van decidir que era un humà. Van inventar un altra màquina, peròaquesta maquina va dir que era un robot, llavors ja no sabien si era un robot o un humàllavors van veure que el robot o humà es va convertir en un àngel i va sortir un robotnen i un humà nen i va dir l’àngel que el robot o humà era les dos coses i van decidirque una persona gran es quedaria amb l’humà i un robot gran es quedaria amb el robotnen.

QUIM CARRASCOSA MOLINSescola: Josep Tarradellas

quart

La guerra de las galàxiesPublicat per Termineitor8004 a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que es deia Robo, vivia a Mart a una ciutat anomenadaROBOTICLAND. Un dia els humans van anar allà amb una nau molt estranya, elsrobots es van acostar i de sobte les persones ràpidament se’n van emportar a 5 robots und’aquets robots era el pare d’en Robo que es deia Roboto. La nau va tornar a la Terra iels humans van investigar als 5 robots en sales diferents. Els robots estaven tristosmenys el Robo que ell estava furiós, faria el que pogués per que el tornés els robots quevan segrestar les persones. Però les persones no sabien què pasava quan enfadaves unrobot: el Robo es va transformar en una màquina d’aniquilar gegant i va anar capa allàvolant. De cop i volta els demés robots el van seguir i quan van arribar a la Terra vanmatar a 25 persones a Espanya. Però els humans no es van rendir tan fàcilment i vancontraatacar però van morir i van destruir el planeta i ara només hi ha 7 planetes.

RAúL FORTES HIDALGOescola: Josep Tarradellas

quart

El món dels robotsPublicat per Peri a Contes de robots

A l'any 2324, els humans van construir robots, que no sabien on deixar-los. En veureaixò, van pensar que havien de buscar una solució, i cada país va fer una nau perguardar els seus robots, trigant deu anys en construir-les. Si hi havia una guerra entre

països, cada país agafava el seu exèrcit de robots, perquè lluitéssin entre ells. L'exèrcitde la Xina va perdre molts robots, així que van pensar en construir uns robots quefabriquéssin més robots mentre es perdien en la llluita. Aquests eren els robotsconstructors, que van ser els que van revolucionar el món del futur, ja que els éssershumans no necessitaven morir a cap guerra.

RAúL PERIAñEZ MARTíNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els robotsPublicat per Zecrom a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que va caure del cel, un nen el va veure i sense que ningúes donés compte va sortir a veure que era aquella cosa tan estranya i era un robot de dosmetres i mig. El nen tenia por, però va pujar sobre el robot. Tenia una pilota i la vallençar a la boca del robot i es va despertar. Llavors el nen, va sortir corrents cap a uncostat i el robot cap a l'altre. Al dia següent, va anar al bosc on el va trobar, va veureque era de metall i va portar ferro. Va buscar al robot també va fer fotos, però no el vatrobar i es va dormir. El ferro l'havia deixat a un altre costat. Quan es va despertar es vaenrecordar del ferro i va anar on el va deixar i havia desaparegut. Va buscar elrobot ràpidament i el va veure menjant-se el ferro. El robot va dir: - Hola. I el nen es va

espantar. El robot li va dir: - No tinguis por! Sóc un robot bo, ajudo els animals i lespersones. Es van fer amics i passejaven junts, jugaven junts... Fins que un dia el nen vaveure dos nens en perill,van anar els dos corrent i el van salvar. Tothom va començar acridar,van trucar els policies i intentaven derivar el robot, però tots els plansno funcionaven. Van fer el més perillós: tirar un misil de dos metres i mig. El robot hova impedir, perquè sinó mataria tothom.Va volar i es va xocar amb el misil i va explotar.El nen es va posar molt trist, perquè pensava que havia mort, estaven les peces endiferents parts del món com a l'Antàrtida, el Pol Nord i l'Àfrica. Finalment, es vantrobar les peces i es va muntar. El nen el va veure viu es es va posar content i van sortira jugar junts i a salvar al planeta. Tothom va saber que era veritat i van fer una estàtuad'ell i aquest robot va salvar el planeta amb aquest nen. Vet aquí un gat, vet aquí un gos,aquest conte ja s'ha fos.

RUBéN CARDADOR LóPEZ-GONZáLEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El trencadents !!!Publicat per Pikachu a Contes de robots

Hi havia una vegada uns robots que es deien Robi, Elisabet i David. Després, hi haviaun lluitador que volia barallar-se, Trencadents VS Trencacaps. El Trencadents li feia la

seva tècnica d'or, als seus amics els robots i va sortir als diaris. Una noia que el va veurevolia casar-se amb ell. I en Trencadents li va dir: - Sí, d'acord! La boda tindrà lloc a lesvuit, diumenge, a la discoteca. Després quan va ser l'hora es van reunir tots els seusamics i van celebrar la boda. Aquest conte s'ha acabat.

RUBéN RODRíGUEZ ROMEROescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

Super robotsPublicat per A.E.PRAT a Contes de robots

Hi havia una vegada un químic que es deia Santi i tenia un company que es deia Marc.Un dia estaven en el seu laboratori fent un experiment. En Santi i en Marc es van ficaren una càmara, l'experiment va sortir malament i una petita explosió va fer queinexplicablement convertíssin en super robots amb uns poders increibles. Un diaescoltant la ràdio van sentir que hi havia un incendi en un edifici que estava en flames.Van anari volant literalment on hi havia dues persones, un gos i un lloro. Els dos superrobots van anar a rescatar les persones, el gos i el lloro però la gàbia del lloro es vaquedar atrapada i al final van obrir la gàbia i va sortir el lloro. Un altre dia va haver-hiun terratremol i es va fer una esquerda al carrer. La gent va estar a punt de caure peròper sort els super robots els van salvar. També paraven als lladres i ajudaven a la gent ila salvaven. I així cada cop que algú tenia un problema els super robots el solucionaven.

SANTI RAMíREZ I MARC MESAescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

El robot Giru i la NoaPublicat per La divina a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que es deia Giru, la seva millor amiga es deia Noa. Un diaGiru va marxar tot sol a la ciutat per comprar un regal a la Noa. A la ciutat uns altresrobots que es dedicaven a robar el van agafar, perquè es pensaven que dintre tenia unapesa molt valuosa. Després d'una estona i veient que no tenia res d'especial, el vanllançar tot fet miques. Va tenir sort que va anar a parar al camió de la neteja i untreballador el va veure i va pensar que el podia arreglar per a la seva filla. Un cop a casai després de juntar totes les peces que tenia, va poder llegir en un grabat : Giru i Noa persempre i un número de telèfon. Va trucar i es va posar Noa tota desesperada, perquèhavia perdut a en Giru. Finalment, Noa i Giru van poder estar junts per sempre .

SARA PELAYO GONZáLEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

La invasióPublicat per Sakureta a Contes de robots

L'any 2042 la raça humana ha estat envaida pels robots. La terra ara la dominen elsrobots. I els humans estem sotmesos pels androids , i possiblement ens mataran a tots.L'ésser humà fa temps que vol ser alliberat d'un domini que ell mateix ha creat. L'esserhumà ha creat una màquina que pot actuar per si sola. Fins que un dia els robots

controlen els humans i la humanitat. Però un dia un home anomenat Antony TorresBlanc va planejar una conspiració contra els robots i els va destruir a tots. ¡ el món vapoder tornar a viure en pau i tranquil·litat! I així mai tornaran a fer robots que els fallinel treball dels humans, ells van aprendre a ser més ordenats i treballadors .

Finalment l’ésser humà va aprendre a ser indepedient.

SARA SILVA VICENTEescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

El robot del disfrassosPublicat per sergi a Contes de robots

Era una vegada un país molt llunyà on vivien molts robots. Un robot es deiaCarnestoltes que era el rei de les disfresses, I tota la gent del poble un dia va dir: -Volem disfresses! volem disfresses!. I el robot Carnestoltes, el rei dels disfresses va dir:- Que voleu disfresses? I tota la gent del poble va contestar: - Sí volem disfresses!Llavors el rei Carnestoltes va dir: - A partir d'avui haurà una nova llei que serà, quesempre portarem disfresses per tota la vida i qui no compleixi aquesta llei estarà 10 anysa la presó. El seu millor amic li va dir al rei Carnestoltes: - Jo no tinc disfresses. Peraixò li va preguntar si li podia fer alguna disfressa si us plau. El rei li va dir (era una reimolt generós): - Sí, però, no l’hi diguis a ningú. - Sí, t’ho prometo. - I com trenquis lapromesa et prometo jo, que et fico a la presó 10 anys. Però aquest es va preocupar per sialgun veí del poble li havia escoltat el que li va dir el seu amic rei Carnestoltes, al que liva fer molta gràcia la por que tenia. - Ja ja ja ja -va exclamar el rei!- Però com si està

tot tancat, no ho sé però algú t’ha escoltat. - Com ho saps? - Perquè he vist gent que ensmirava. El rei va dir: - Per a on? I l’amic va dir: - Per les finestres. - Com que per lesfinestres? - Sí, per les finestres. Van apropar-se a mirar primer si hi havia gent o no. Tenia raó sí que hi ha gent, molta gent. Es van preguntar si estarien dissimulant ohavien escoltat realment la promesa. Van decidir de preguntar-li a la gent a veure quedeian, i van dir els dos a la vegada: - Eiii, vosaltres què voleu! I li van contestar quecom havien escoltat tota la conversació, ells també volien disfrassos perquè ells tampoctenien. - Que no teniu disfresses? -va preguntar el rei . - No! -van respondre ellls. El reiva dir: - Val, faré disfresses per tots! I ells van contestar: - Ets el millorreeeeeeeeeeeeeeiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii. - Però farem un tracte, vosaltres m'haureu d'ajudar a ferles disfresses. Ells van dir que sí, que l’ajudarien. Es van tirar setmanes i setmanes fentles disfresses i després per celebrar-ho van fer una gran festa. La disfressa guanyadorava ser la del “pollo potablava” que el portava en Jordi, un home tímid i estimat alpoble. El premi va ser que li donarien disfresses tots els anys . Aquest conte ja s’haacabat.

SERGI DECLARA FERNáNDEZescola: Jacint Verdaguer

quart

Llàgrima virtualPublicat per Trabieso a Contes de robots

En un col·legi d'investigació sobre el mecanisme humà, diversos científics van inventarun robot. El més semblant a un humà, fins i tot en la forma física. El robot tenia lafunció de pujar l'estat d'ànim. Un dia es va fer amic d'un nen, fill d'un dels investigadors

amb el nom de Giser. Es van conèixer perquè el seu pare va voler provar laconvivència entre el seu fill, ja que la mentalitat implantada en el seu cervell erade l'edat del seu fill d'onze anys. Després d'uns quants anys, van comprovar que estavapreparat per donar-se a conèixer a altres famílies. Giser li va posar un nom: Mecano.Quan van decidir que era hora de separar-se, Giser li va regalar una cosa a Mecano, unafoto dels dos, quan el Giser tenia onze anys. Al Mecano se li va caure una llàgrima.

SERGI FERNáNDEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

La potent carrera dels robotsPublicat per Lego a Contes de robots

Hi havia una vegada tres robots que es deien: Metal Mario, Metal Sònic i Robotiessem.En Metal Mario ve del planeta que es diu Mario Planet, en Metal Sònic ve de l'espai iRobotiesem es un gos mecànic que viu a un planeta que es diu Goset-robot. Volen feruna cursa i es preparen bebent els seus combustibles. Es van beure totes les gotes. Elsmarcadors comencem a comptar: one, two, three… go! Hauran de fer sis voltes. EnRobotiesem ha tingut un “curtcircuit” i va explotar! Va començar a sortir foc i fum!Eliminat! Ara només queden dos corredors, en Metal Sònic que ha activat el seu superpoder i avança molt ràpidament. En Metal Mario es teletransporta i es fica en primerlloc. En Metal Sònic s'enfada molt i activa el seu super poder, tres vegades seguides pertenir més força. Arriben a la volta número tres i fan un petit descans, beuen méscombustibles, és hora de continuar i tornen a la cursa. En primer lloc va Metal Sònic,quan queda poc per acabar la carrera, cau una pedra de l'espai i tots els robots estransformen en humans, i a Metal Sònic tambe li cau una pedra i Metal Mario liadelanta, continuen corrent, arriben a la meta! El guanyador ha estat Metal Mario. Totsestan molts contents, ho celebren tots junts i es fan molt amics.

SERGIO CAPILLA DURANescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El laboratori de'n PinsPublicat per Kukusumusu a Contes de robots

Hi havia una vegada en Pins un científic boig, no gaire alt, amb unes grans ullerestaronges, el cabell de color negre i una bata blanca amb un barret a conjunt. Tenia un

laboratori, on en Pins ho tenia tot del revés, va rumiar i rumiar fins que va tenir una ideai necessitava un ajudant. L'ajudant d'en Pins es deia Kukusumusu, era el seu nebot. Vancomençar endreçant el laboratori i netejant-lo, quan estava endreçat i brillant vancomençar a fer un exèrcit de robots. Van comemçar a fer els robots tenien 4 grups i eren:El primer grup era d'homes llop i hi havia 100 robots. El segon grup era de pirates i hihavia 100 robots. El tercer grup era de vampirs i hi havia 100 robots. I el quart grup erade franquensteins i hi havia 100 robots. A l'haver-los acabat els van posar dins d'unamena de presor, però es van oblidar de tancar-los amb clau. Llavors van trepitjar elmando d'engegar els robot i els robots van anar a la ciutat. La notícia va sortir pel diari iper la tele. Llavors en Kukusumusu va dir a en Pins que mirés el que sortia a la tele. Elsdos es van sorpendre molt. Llavors van anar a mirar els robots. Quan van arribar al llocon eren els robots van veure que no hi eren. Llavors es van posar histèrics. Van pensarde fer un imant molt gros per què s'hi enganxessin i els poguéssin fer servir pel quevolien. Quan van acabar de construir l'imant gegant el van provar, però no els hi vasortir molt bé perquè no van pensar que els coberts i moltes més coses tambés'enganxarien a l'imant gegant. També van haver de construir un aparell per tornar lesaltres coses. Van fer servir els robots, alguns els van vendre i es van fer RICS!

SOFIA JORDàescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Els robotsPublicat per Sufianlich a Contes de robots

Un dia els robots van treballar molt i estaven esgotats i volien recarregar-se per un altredia treballar molt més encara. I el poble està molt content amb aquests robots i escarreguen cada any i treballen moltíssim pels humans i els humans no treballaran molt

mai més i els robots treballaran pels humans i diuen els humans: - Aquests robots sónuna meravella, hauríem de tenir un cadascú de nosaltres. I així va ser, cada humà teniaun robot. El problema va ser quan va deixar de funcionar un. Van trigar una setmana enarreglar-ho, és clar, altres robots. Al matí que li van portar aquell robot arreglat, el clientja estava molt feliç.

SUFIAN BELAACHAJ BAUOCHescola: Josep Tarradellas

quart

En Joan, el robotPublicat per Espartaco al aparato a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que es deia Joan, ell tenia totes les funcions possiblesperò eren coses domèstiques com: fer els llits, cuinar, rentar els plats, netejar la casa... Un dia van anar a comprar un altre perquè en Joan s'havia espatllat, però ell no volia, essentia apartat de la seva família. La robot nova es deia Cristina, també feia el mateix

que ell, tasques domèstiques. A ell li agradava la Cristina, també hi havia un robot delveí que era malvat, ell volia dominar el món amb els seus amics. Quan es van adonar jaera tard, el món estava destruït, però ell i la Cristina van decidir combatre contra elrobot del veí. Primer li van llençar uns gots d'aigua i per finalitzar li van desconnectarel sistema. I així és com en Joan i la Cristina van salvar el món, després va tornar tot ala normalitat i van viure molt bé.

VíCTOR COBO ROJASescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

RobotsPublicat per Guerrer de foc a Contes de robots

Hi havia una vegada un robot que es deia Robin. Era nou en la ciutat de Robotania. Vafer amics i va preguntar si es podia quedar a viure amb ells. El seu pare es va espatllarperò abans d’espatllar-se li va ensenyar a reparar robots. En Robotania havien moltsrobots espatllats que ell podia reparar. Bastants necessitaven ajuda i en Robin els vareparar. Com havia fet un gran favor a la ciutat tots estaven molt contents amb ell. Liagradava molt aquella ciutat. Es feia fosc i va anar a dormir. Al dia següent, es vaassabentar que els ciutadans de Robotania tenien por d’una mena de vehicles, queanaven pels carrers, menjat tot el que veien. Els robots aquests es deien Destructors. EnRobin va anar a veure on vivien els Destructors per investigar perquè es menjaven tot.Quan va arribar va veure una mena de fàbrica que ho descomponia en parts per desprésvendre-les. Robotania no tenia policia, per això no s’havia parat abans aquest problema.Els vehicles que s’ho menjaven tot estaven connectats a uns microxips per on esconduïen. Per la nit en Robin va pensar molt en com destruir aquells microxips. ElsDestructors van fer una festa on es va colar en Robin, va entrar a la sala on hi havia elsmicroxips i els va destruir. Va sortir correns i no el van atrapar. Tots estaven en pau iels ciutadans de Robotania ja no tenien por a res. En Robin es va quedar a viure persempre més.

VíCTOR DE LAMO CASTRILLOescola: Mare de Déu del Carme

quart

El robot que no servia per a resPublicat per Angry Birds Space a Contes de robots

Hi havia una vegada, als EE.UU., un inventor que va inventar un robot que no serviaper a res. L’inventor, quan el va provar, es va adonar que aquell robot no servia per ares, aleshores va dir: - Aquesta xatarra no serveix per a res, només es mou de dalt abaix… Ja sé, li diré No-Fa-Res! Però… és clar, com no servia per a res el va llençar ales escombraries. Quan va venir el camió de les escombraries, el conductor el va veure iva exclamar: - Òndia, aquest robot m’aniria molt bé per vendre’l a l’Escola dels NensAvorrits d’Espanya, i podria tornar a obrir el meu negoci de vendre màquines i robots.El conductor va agafar al No-Fa-Res, va anar a l’aeroport i va agafar el primer avió peranar a Espanya. Després d’unes quantes hores, l’avió va aterrar a l’aeroport del Prat deLlobregat, el conductor del camió d’escombraries va dirigir-se a la seva antiga botiga ila va tornar a obrir. El conductor va arreglar una mica al No-Fa-Res, però no va poderarreglar-li el circuit de la veu per això, el robot no podia parlar. Després el va vendre al’Escola dels Nens Avorrits. Els nens de l’escola sempre estaven avorrits, però quan vanveure al No-Fa-Res, es van encuriosir i van començar a jugar amb ell. Aleshores elNo-Fa-Res es va adonar que, a part de caminar, ell servia per una cosa: Per divertir alsnens! I des d’aquell dia a ell li van dir Robo-Diver, i a l’escola, l’Escola dels NensDivertits.

VICTOR PASCUAL ABRALDESescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Guerra de robotsPublicat per Draven a Contes de robots

- Hi havia una vegada un nen que es deia Brian. En Brian tenia molts robots i un dia vafer equips. Ell volia crear una guerra entre robots. Un dia que tornava de l'escola es vatrobar un altre robot més maco. L'endemà va agafar tots els robots i els va portar al parcper fer la guerra.Va avisar a tots els seus amics . "Trrrrr" la batalla comença en 3,2,1(moooc!!), de cop els robots es van fer grans i van atacar a les persones. Després d'unaestona... En Brian va tenir la idea d'apagar-los i es va acabar la guerra. L'endemà enBrian va dir que mai més faria una guerra amb robots.

XAVIER MARTíNEZ CASANOVAescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El robot XPublicat per Xava a Contes de robots

Era una vegada un nen i una nena que van obrir una càpsula que es va caure del cel. Elnen la va tocar i es va obrir i va sortir un robot que es deia X.S.24. La nena li va dir: -

Hola! Em dic Xampinyon i crec que tu et dius X.S.24. Vols jugar? - Sí, vale. - Juguem aamagar-nos. Jordi comptes tu, has de trobar al X.S.24 primer i després a mi. El nen vadir: - Però vénen els matons i ens pegaran. Llavors, el robot va dir: - No correu, els diréque no tenen que barallar-se amb vosaltres i que es millor jugar tots junts i fer-nosamics. Els matons no van voler creure al robot i es van barallar i els va guanyar i es vaquedar en el parc i no van poder entrar més ja que el robot es va fer fort. Però el robotno estava content jugava en ells dos però creien que era molt més divertit si hi hagués

més nens. Un dia va cridar a tots el matons i els va dir que els deixava entrar al parc sitots feien les paus. Tots van respondre que sí! El parc es va omplir de nens que corrientots contents. La Xampinyona i el Jordi van dir al robot : - Quedat si us plau i viu entrenosaltres! El robot es va quedar i van viure tots molt feliços i contents.

XAVIER SANZ MASIPescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Los RobotsPublicat per Chubacho a Contes de robots

Erase una vez un niño que estaba construyendo un robot. Estaba muy entusiasmadomientras lo estaba haciendo. Le puso de nombre TRON. TRON era un robot muyinteligente y ayudó muchísimo al niño a estudiar matemáticas para que no suspendiera,

ni esa asignatura ni ninguna otra. TRON sabía muchos idiomas: chino,ruso, francés, inglés, etc. Pero a TRON lo que más le gustaba era ayudar a la gente quese encontraba en apuros. La verdad es que TRON y el niño se llevaban de maravilla, ylo cierto es, que gracias a la ayuda del robot, el niño aprobó el curso. TRON y el niñocomenzaron una aventura maravillosa. La aventura de ayudar a todo el que lo necesitara.

YENIA GARCíA AGUAYOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Pau y su robotPublicat per Fitipaldi* a Contes de robots

Érase una vez un niño de 10 años llamado Pau, tenía una enfermedad en las piernas quele impedía correr y hacer deporte. Su padre era un gran inventor y hacía inventos muyraros, pero casi nunca tenía tiempo de jugar con Pau. Entonces decidió construir unrobot, pero no un robot normal, sinó que era igual que Pau porque se sentía muy triste ysolo. No tenía hermanos y sus amigos no querían jugar con él porque se aburrían, supapa le dió el regalo en el día de su cumpleaños y Pau no se lo podía creer. El robottenía su misma cara, el mismo pelo, la misma ropa etc... pero caminaba muy rápido y

daba grandes saltos, el robot era un gran deportista, tenía mucha fuerza y enseguida sehizo el mejor amigo de Pau. El robot ayudaba mucho a Pau a caminar sin sus muletaspara que cogiese fuerza en sus piernas. En pocos meses el robot ayudó tanto a Pau quesus piernas cogieron casi tanta fuerza como las del robot. Al poco tiempo se organizóuna gran carrera en el pueblo, en la carrera corrían todos los amigos de Pau que al verlese reían de él porque se pensaban que no les ganaría. No solo adelantó a todos susamigos si no que también ganó la carrera y sus amigos no podian alcanzarle. Esto fueposible gracias a la ayuda del robot y a su padre que le hizo el mejor regalo que podíaimaginar. Y COLORIN COLORADO ESTE CUENTO SE HA ACABADO.

ZAIRA PéREZ MONTEROescola: Jacint Verdaguer

quart

El volcà de la selva està tristPublicat per Prety Woman a Contes de la selva

PRIMER PREMI DE LA CATEGORIA

Hi havia una vegada una selva bonica, tranquila, amb el seus animalots… Fins que undia un volcà trist va sortir del res. El volcà no parava de plorar i com que és un volcà ité lava, això és el que plorava: LAVA, i com que plorava lava va destrosar mitja selva.Els animals de la selva és van reunir. - No podem deixar que el volcà acabidestruim-nos a tots! -va dir l'elefant. - Estem d’acord! -van dir els goriles. Els animalsvan decidir que havien de fer alguna cosa. Hi havia una gorila petita que va intentar dirla solució, però com era tan petita no la van escoltar. Els animals van pensar de tot,pegar-li, llençar-li platans, etc. Però ningun resultat. Ho van provar durant dies i diesperò res. Fins que un dia la petita gorila es va a posar a cridar. - Aaaaahhha! Heu provatde parlar-li? -va dir la gorila. - No, això no ho havíem provat, però si és una burrada!-van dir el animals rient. - A sí? Doncs ara veureu -va dir la gorila enfadada. - Volcà,què et passa? -va dir la gorila. - Estic molt trist -va dir el volcà plorant. - Això ja hosabem, però, perquè estás trist? -va dir ella. - Perquè no vull ser un volcà. Cap volcà téamics, i jo vull tenir amics -va dir el volcà. - Jo tinc la solució -va dir ella. - Hemconseguiràs un amic? -va dir ell. - No, et conseguiré una amiga! Jo! -va dir ella. - Quebé, ja tinc una amiga! I aixi el volcà va deixar de plorar, i la selva es va recuperar. Irecordeu la violencia no és la solució.

PAULA CARRASCO ARNAIZescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Una gallina de pota blava a la selvaPublicat per Maytor a Contes de la selva

turur

SEGON PREMI DE LA CATEGORIA

Una gallina de pota blava que vivia en una granja i es deia Carxofeta, volia anar-se’n devacances. Un dia el granger va entrar al galliner amb un cistell amb menjar, quan elgranger es va despistar la gallina Carxofeta va entrar al cistell. Un cop dins la casa lagallina va veure una maleta i va pensar: les maletes sempre porten a algun lloc. I es vaficar a dins. El granger tenia la maleta preparada per marxar a la selva on vivia el seugermà. Se’n va anar amb avió. Quan l'avió va aterrar se’n va anar a casa del seu germà.La Carxofeta va sortir de la maleta, es va escapar per la finestra i se'n va anar a la selva.Es va buscar un lloc tranquil i va començar a ficar ous, en va ficar tres. Se'n va anar amenjar i quan va tornar els ous ja no hi eren. Va començar a buscar-los i per fi els vatrobar al costat del riu. Els va covar fins que va arribar un dia que els ous es van obrir.La gallina es va espantar quan va veure que els seus fills eren cocodrils petits i elscocodrils pensaven que ella era la seva mare. La Carxofeta va pensar que s'haviaequivocat agafant els ous, però ella va decidir que cuidaria dels cocodrils. Va començara picotejar cucs i els cocodrils no sabien que menjar. La gallina els hi va ficar unsquants cucs a la boca, els van provar i els hi va encantar. La Carxofeta va decidirquedar-se a la selva a viure amb els seus fills cocodrils . I aquesta es la història d’unagallina de pota blava que ara viu a la selva.

PAU MAYENCH CAROescola: Josep Tarradellas

quart

L'àguila que vivia a la selvaPublicat per Sartén a Contes de la selva

Una vegada, en una selva, vivia una àguila, cosa molt estranya perquè, les àguiles nohabiten a la selva. L'àguila es deia Lucas i era una àguila molt gran de la raça Harris. Undia va conèixer a un lloro que es deia Mic i li va preguntar: - Tu ets un àguila, per quèestàs a la selva? - No ho sé. Jo vaig néixer aquí -va contestar l'àguila. En Mic la vamirar sense entendre res i va marxar a caçar. En Lucas va continuar passejant per laselva i es va perdre. Va trobar a una pantera que li va preguntar: - Què fas aquí? Quet'has perdut? - Sí! - va respondre en Lucas- M'ajudes? - Sí -va dir la pantera totacontenta de poder ajudar. Aleshores li va indicar el camí per on havia de passar i enLucas va tornar al seu niu i... Ja sabeu, en tots els llocs hi ha de tot i ens hem d'ajudaruns als altres.

ADRIà DíAZ GONZàLEZescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

La família a la selvaPublicat per Adrià léo a Contes de la selva

En la selva hi havia una família que vivia en ella i un nen que sempre estava amb elsmonos de la selva i els seus pares estaven buscant menjar, perquè ja era l’hora demenjar i havien cridat al nen. Aleshores ja estaven menjant peix fregit, i després estavenmirant el riu i el llac que era molt bonic. Va anar a fer amaques, i, quan van acabar,

mereixien una bona recompensa, i van decidir dormir. Després d’una bona estona esvan despertar. El nen va suggerir d’anar a donar un tomb, a buscar coses pels bocs i elspares van dir que sí. Quan van anar, van veure un helicòpter, van mirar per dintre i hihavia un cadàver d’un home i un animal i es van asustar molt i van sortir corrents. Peròel nen no tenia por, i es va quedar amb l’animal mirant-lo. I els pares van tornar i li vandir al seu fill que tornés amb ells, però ja era massa tard, l'animal se l'havia portat i ja noes va saber més d'ell.

ADRIáN ALONSO DíAZ CáRDENASescola: Josep Tarradellas

quart

El nen de la selvaPublicat per Anec blau a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen que es deia Tarzan, era de la selva i un dia va passar unacosa terrible. Tarzan i la seva mare anaven amb tots els goril·les. Un dia que pujava perun lloc que a baix no hi ha via res, va caure un raig i al nen no li va donar temps a pujar.Al final el nen va pujar, però la mare va pensar que Tarzan havia mort. No era així,però Tarzan quan va pujar va escoltar que la seva mare plorava i els altres goril·lesdeien que la mare de Tarzan estaria millor sense ell. I es va trobar a l'Ugor que era unabèstia horrible, es va trobar amb dos goril·les malvats i la mare de Tarzan el val tornar aveure. I AQUEST CONTE DE TARZAN I LA SELVA JA HA ACABAT.

ADRIANA GARCíA MARTíNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

El misterio de la selvaPublicat per Aino a Contes de la selva

Hace ya mucho tiempo, en un pueblo lejano al mundo real, unos niños llamados Luis y

Lara descubrieron una pequeña selva. Los niños sorprendidos empezaron a investigar, yse dieron cuenta de que la selva no era una selva cualquiera, si no que era un lugarmágico. Luis y Lara, decidieron no decirle a nadie lo que habían descubierto. Al díasiguiente fueron de nuevo a aquel lugar mágico ,totalmente convencidos deque descubrirían el misterio de la pequeña selva. Hicieron lo imposible paradescubrir el misterio pero no había manera de descubrirlo, Luis cansado de intentarcosas, se sentó en una roca enorme y pidió un deseo, deseó descubrir el misterio de laselva. Su deseo se hizo realidad y Lara le dijo a Luis ¡ la selva concede deseos ¡ese es elmisterio! Los niños se lo dijeron todo al pueblo entero, todo el mundo deseó algopero hubo una familia que abuso del poder de la selva desearon ser millonarios, tenerun palacio en fin un montón de cosas. Pero la selva era muy pequeña y no teníatanta magia así que explotó. El pueblo entero se enfado con esa familia y por seruna familia tan avariciosa fueron castigados trabajando día y noche, gracias a queaquella familia fue castigada. Los demás ciudadanos fueron felices y comieronperdices.

AINOHA GóMEZ ALMODOBARescola: Jacint Verdaguer

sisè

El nen que no tenia por a resPublicat per LILA 22 a Contes de la selva

Hi havia una vegada una selva on allà la gent deia que hi havia un tresor. Tothom que

anava a buscar al tresor es moria perquè hi havia animals perillosos, plantes verinoses isobretot catarates. Un dia en un diari un nen va llegir que a la Selva Perillosa hi haviaun tresor molt maco. El nen es deia Pere i li va dir als seus pares si podia anar a la SelvaPerillosa. Els pares es van quedar sorpresos i van dir que no. El Pere se'n va anar a laseva habitació corrent i enfadat. Va estar pensant de fer alguna cosa bona i rensponsablei el deixessin anar. En Pere va anar a fer un passeig pel carrer i va veure que un camióatropellava una senyora gran. Visca en Pere ha salvat la senyora gran! Thotom li diu: -Visca, visca! El Pere ha salvat a una senyora gran. Va anar corrents a casa i li va dir alsseus pares si podia anar a la Selva Perillosa. Els pares s'ho van pensar i van dir que sí.Al cap d'una setmana va dir als seus pares si podia anar ja i els pares li van dir que sí. ElPere es va posar molt content. Va marxar amb taxi i per fi va arribar a la Selva Perillosa.Va anar caminant, caminant fins que es va trobar una cosa negra. Ell va pensar si erauna pedra o si era un tresor. Va obrir-lo i va veure monedes va dir: - Visca he trobat eltresor! Va agafar un taxi i va tornar a casa. Ho va explicar als pares i es van posar moltcontents.

ALBA ARAGONéSescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

L'aventurer perdutPublicat per Kitty a Contes de la selva

Fa molt de temps a una selva llunyana va passar pel mig un camió que anava molt ràpid.Un guepard va veure que un gatet queia del camió. El guepard va ajudar al gatet i ell liva donar les gràcies. Llavors es van fer molt amics i van jugar a aventures. Mireu per onel gatet era un aventurer! Van anar de passeig al riu i es van trobar al rei cèrvol a lapresó de les granotes. El gatet va agafar dos pals que duia al seu equipatge, n'hi vadonar un al guepard i van salvar al rei cèrvol. Aquest rei els va donar les gràcies per

ajudar-lo. Van ser tots amics i van berenar galetes d'aventurers i llet. Van jugar a feraventures i li van ensenyar al rei cèrvol com s'hi jugava. Van dir tots junts: - Seremamics i aventurers sempre, sempre! Va passar una altra vegada el camió i el gatet vapensar si havia d'anar-se o quedar-se, però va dir: - Jo em quedo amb els meus amicsaventurers! Va arribar l'aniversari del rei cèrvol i van pensar què li regalarien. Elguepard va anar al riu i els va preguntar a les granotes si l'ajudarien. Però elles vanrespondre: - No! Croac, croac! El guepard va mirar darrera de la cascada i va trobar unaflor molt bonica i la va agafar, va dir: - Ja tinc regal! El gatet i el guepard van quedar alriu i es van preguntar un a l'altre: - Tens regal? Tots dos van contestar que sí, i elguepard va dir-li: - Jo he trobat una flor preciosa! I el gatet va dir: - Jo li he fet unacorda! Van trobar-se al rei cèrvol i van dir que anés a la cascada, siusplau. Quan totstres van arribar, van cridar-li al cèrvol: - Felicitats! El rei cèrvol es va dur una bonasorpresa. - Té el meu regal. - Moltes gràcies, que bonica és aquesta floreta! Gràcies,guepard! El gatet li va dir: - Cèrvol, aquí tens el meu regal! - Moltes gràcies gatet,aquesta corda és perfecte per fer exercici. Moltes gràcies amics meus! Sabeu què faràmillor aquesta festa? La meva mare està fent un pastís. - Anem-hi! Van dir tots tres. Uncop es van menjar el pastís, van obrir la bosseta de llaminadures. - Quina festa més"xula"! -va dir el cèrvol. - Que en facis molts més! -van dir tots. Des de llavors van seramics per sempre. Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquesta història ja s'ha acabat!

ALBA MACIAS CANEDAescola: Mare de Déu del Carme

tercer

La selva màgicaPublicat per Woman a Contes de la selva

Fa uns dies la Mar estava a casa seva llegint quan, de sobte, li capta l’atenció un llibreque es deia: "Coneixement del medi ambient". La Mar el va agafar , i quan va girar elprimer full sortia que en el Nord d’Àfrica hi havia una selva que es deia Cacahueti,perquè era molt estranya i com la Mar ja era gran per anar sola hi va anar amb el seu

millor amic Alan. Van agafar el primer avió a Àfrica i van arribar i van arribar des deles 6 del matí fins a les 10 de la nit. Els van recollir molt bé i al dia següent vancomençar el viatge a l'illa Cacahueti, van agafar una llanterna , tendes de campanya,roba i menjar perquè s'hi quedarien una setmana. El primer dia va estar bé. Se sentienels ocells cantant i hi havia molts orangutans, però quan es va fer de nit tot va canviar,els animals d’allà brillaven com les estrelles i feien sorolls que no eren normals. Es vandespertar poquet a poquet, veien a homes parlant en una altra llengua però van tenir sortde que el cap del grup sapigués parlar català. La Mar i l'Alan els van explicar que a lanit els animals eren diferents, la tribu que eren els Malú el cap del grup els va dir queera veritat, perquè ell de jove va venir aquella selva amb el seu pare i es van quedar allàa dormir i que quan es va despertar el seu pare ja no hi era. La Mar es va posar a plorar il' Alan també, i els Malú van dir que es pensaven que aquells animals se’l van mejar.Els van investigar i van veure que eren inofensius. Era l’hora d’anar-se'n i ho van fermolt contents. Quan van arribar a casa van veure que a les notícies sortia que gràcies ala Mar i l' Alan van veure que els animals eren inofensius i molta gent va anar a visitarla illa Cacahueti.

ALBA NGUEMA PEñAescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selva marxosaPublicat per Nano a Contes de la selva

Hi havia una vegada un senyor que va anar a la selva i va veure dues serpents. Estavenballant en cercles i les serpents se'n van anar. Va anar més enllà d'un riu i va espiar unlleó i una gacela per veure com caça la seva presa, però al revés es van donar la mà comfent un pacte. La primera nit va escoltar sorolls rars i era que tots els animals de la selvaestaven ballant al voltant d'un foc. Al dia següent l'explorador se'n va anar i no es vasaber més d'ell, ni els animals ni ningú. Almenys això conta la llegenda, perquè jo fatres o quatre dies el vaig veure pel carrer.

ALEJANDRO SUáREZ MORENOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selva misteriosaPublicat per Sangre de Dragón a Contes de la selva

Aquesta és la història d'una gran expedició que es va fer a l'any 1.112. Un grupd'homes volien colonitzar una illa que no apareixia en cap mapa. De dia, els homes esvan endinsar a la selva de l'illa però per més que caminaven sempre apareixien una altra

vegada a la platja. El capità de l'expedició els va obligar a ficar-se una altra vegadaperò aquest cop ja era de nit. Van decidir dormir a la selva i quan es van despertarestaven tots menys el capità. El van cridar, però res, ni rastre del capità. La resta delshomes tornaven a la platja sempre, no importava el camí que agafessin. Aquesta selvaestava encantada i pot ser que per això no apareixia en cap mapa. Els homes van decidiranar-se'n i quan van explicar la història ningú els va creure.

ALEJANDRO URUñUELA HERNáNDEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

El defecte de la selvaPublicat per El amo del futbol a Contes de la selva

Hi havia una vegada, una selva que es deia, la selva de l'Amazones. Hi havia unproblema i aquell era que ha les 4 de la tarda venia un monstre de color marró ambtaques negres. Quan venia el monstre es menjava flors i plantes boniques. Un dia unmico, quan va venir el monstre li va dir. - STOP, STOP! - A veure monstre, anem a ferun tracte, què dius si jo et deixo que mengis flors i plantes, però després de 15 minutsplantaràs les flors i les plantes que t'has menjat, val? I el monstre va dir que sí. I així esva solucionar tota la cosa. I una maduixa i un gat, aquest conte s'ha acabat.

ÀLEX GHERGHEescola: Jacint Verdaguer

cinquè

La pocióPublicat per Tutankamon a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen que es deia Marc que sempre estava discutint amb el seupare. Tota la família va fer un viatge a la selva de l’Amazones, però no s’ho van passarbé perquè el Marc i el seu pare discutien per qualsevol cosa. El nen volia anar en elefanti el seu pare volia anar en Jeep, fins que van arribar a una tribu i el bruixot els va ferbeure una poció, perquè es canviessin el cos durant una setmana. El pare va veure queel nen tenia molts deures i que havia d'anar a dormir a les 9 h. El Marc es va adonar queel seu pare tenia molta feina, havia de suportar al seu cap i havia d'aixecar-se moltd'hora cada dia. Fins que van tornar als seus cossos i estaven feliços; ja no discutirienmés.

ÀLEX LLAMAS GARCíAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Un amor impossiblePublicat per Merla a Contes de la selva

Feia temps que en Nasla era un lleó avorrit a la selva de Tiki Waka. Les feines d'unpríncep no sempre eren fàcils, i pocs amics li quedaven d'ençà que la mala fama delslleons es tornés en contra d'ell i fer que tots els animals li tinguessin por. Però en Naslano estava disposat a passar un dia més dormitejant sota l'ombra d'un arbre, voliadescobrir el que hi havia més enllà dels límits de l'horitzó. Així es que va aixecar justquan el sol marcava les set del matí i va emprendre el camí. Quan portava ben bé unestres hores caminant va aconsequir veure el que semblava ser un rierol entre frondososmatolls. S'hi va apropar sigilosament. De sobte un animal estrany va aparèixer i en

veure en Nasla es va quedar completament immòbil. A en Nasla aquell animal li vasemblar curiós i bell. Era una zebra jove i espantada davant de la visió amenaçadorad'en Nasla. - No tinguis por, no et vull fer mal -va dir en Nasla. La zebra seguiaimmòbil però va tartamudejar. - No vull ser llepat per ningú!! En Nasla no ho entenia ipoc a poc es va acostar a la zebra i li va preguntar el seu nom, assegurant-li que ell no esmenjaria mai un animal tan bonic com ella. La zebra més confiada va dir-li que es deiaHewa. Va estar una estona parlant i jugant amb l'aigua del rierol i quan es va començara fer de nit el lleó es va oferir acompanyar-la amb la seva familía. De camí en Nasla esva adonar que l'Hewa el mirava de reüll i es va posar vermell com un tomàquet. Sabiaque els dos s'havien enamorat i no va poder esperar més per donar-li un petó. En Nasla il'Hewa havien decobert l'amor. Tot just arribar on hi havia la resta de zebres totes vancomençar a cridar i a córrer per fugir d'en Nasla, que no comprenia res. La mare del'Hewa va endurse-la enfurismada lluny d'ell. En Nasla, trist, va tornar a casa seva on vapassar els següents dies sobre la prohibició de tornar a veure l'Hewa, el seu amor era unamor que de cap manera podia ser. Una nit, quan en Nasla mig dormia, algú vadespertar-lo suaument. Era l'Hewa. - M'he escapat, necessitava veure't, m'és igual el quediguin les lleis de la selva, jo vull estar amb tu. En Nasla, ràpidament va marxar d'allàpatint perquè la resta de lleons no es despertessin. Van fugir junts més enllà dels límitsde l'horitzó. I mai més en Nasla va sentir que aquell no era el seu lloc, perquè a partirdel moment en que va conèixer a l'Hewa, el seu lloc estava al seu costat.

ALIONA MARTíNEZ NIñOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selva misteriosaPublicat per Finger famili a Contes de la selva

Hi havia una vegada una selva que sempre la gent es ficava dins i no sortia, maitornaven! Un dia un nen es va ficar a la selva, es deia Josep, era un nen molt valent. Esva adonar que donava voltes sense parar, hi va pensar: - Ara ja sé perquè la gent que esficava no sortia, perquè hi havia un monstre dins la selva. En Josep es va enfrontar atots els monstres, monstres de tota mena. En Josep va veure una ombra misteriosa, eramig lleó, tigre, ós. En Josep va pensar: - Per saber què és, hauré de perseguir-lo. Vaveure com es ficava a un castell en mig del bosc, es va ficar en Josep dintre, va veureque aquell monstre es ficava a una habitació encantada per una rosa que aquell monstreguardava. Això feia que el monstre ataqués el poble d’en Josep. Un dia pel matí enJosep va anar una altra vegada al bosc encantat per la rosa. El va veure la bestia i li va

dir a ell que feia allà en el bosc. En Josep va dir: - Com et dius? - Miquel, i esticencantat per una rosa. El monstre li va contestar: - Perquè et menges a les persones delmeu poble? -va dir en Josep . En Miquel va dir que ell no volia menjar-se a la gent delpoble, és que la rosa feia això. - Perquè no et controles? t’ensenyaré a ser bo. El Miquelli va ensenyar i al final va morir la rosa encantada. I el monstre va tornar al seu estat. Iel nen es va quedar bocabadat perquè ell pensava que el monstre no era un noi normal. Tots dos van anar cap al poble i la gent es va quedar amb la boca oberta al veure elmonstre per allà i el van fer fora del poble. En Miquel li va dir que ell havia canviatperquè estava posseït per un rosa encantada però la rosa havia mort i el malefici s’haviatrencat. Però la gent no li va fer cas, el van seguir fent fora i el monstre els hi vaensenyar que era veritat. I va dir que no havia conegut mai un nen, un amic tan bo. Liva dir: - Moltes gràcies!

ANA CALVO RUBIOescola: Josep Tarradellas

quart

Els nens van a la selvaPublicat per Sonia a Contes de la selva

Un dia un grup de nens i nenes van anar d'excursió a la selva. Tots estaven moltnerviosos per aquella excursió, nomes faltava un dia. Al dia següent, tots estaven moltcontents. De camí a la selva els monitors anaven explicant les normes: - No es tenien

que separar del grup. - Tenien que fer cas als mestres. - No apropar-se als animals.Després d'explicar les normes van arribar a la selva, havia 4 mestres i 24 alumnes, cadamestre portava 6 nens. Un dels mestres va deixar que els nens, que juguessin sols unamica, en un espai, però 2 nens van allunyar-se i es van perdre. Van cridar i cridar peròestaven molt lluny i no els escoltava ningú. Llavors van començar a caminar. Quande sobte es van trobar amb un lleopard i van començar a córre. I es van trobar amb laseva classe, amb un autocar i es van marxar.

ANA CLAVERO CARRASCOescola: Josep Tarradellas

La selvaPublicat per Estrellita a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen que es deia Miquel. Un dia Miquel, anava cap a casa de laseva àvia, va veure un forat i... de cop i volta va caure dins del forat! Havia arribat a unagran selva. Es va impressionar molt en veure-la tan màgica. Li va agradar tant que elnen es va quedar a viure. Es va construir una casa amb els troncs dels arbres i les fulles.Al dia següent, el nen va investigar perquè la selva era màgica i resultava que els

animals que vivien allà parlaven. En Miquel es va fer amic de tots aquells animals i, totsjunts, van formar un gran equip. Un dia, els animals van trobar un mapa que explicavacom arribar a un tresor secret. Estava amagat en una muntanya molt llunyana. Tot juntsvan agafar el mapa i es van dirigir cap a la muntanya. En arribar, van buscar i buscar ivan trobar el camí. Havien arribat al gran tresor! Dins, hi havia moltes monedes d'or.Amb aquestes monedes van poder viure durant molts i molts anys. Es van comprar totala selva i van convidar a viure a tots els animals que estaven en perill d'extinció perquèno els agafès cap caçador. Van viure molt contents i feliços. Conte contat, conte acabat!

ANDREA LóPEZ PALMAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

No interessa com etsPublicat per Estrella del dia a Contes de la selva

Hi havia una vegada un poble a tocar de la selva que es deia Haia, on hi vivia una noiaque es deia Lia. Aquella noia va tenir un fill i va coincidir que aquell dia era la FestaMajor del poble. Aquell nen tenia més coses de les que necessitava, però també menys. Per exemple, en una mà tenia sis dits, i en l'altra quatre. Només tenia una orella i notenia nas. Quan el nen, que es deia Nil, es va fer gran van decidir anar a visitar el metgeper veure què li havia passat en néixer. I per arribar-hi havien de travessar la selva, elmar i tres muntanyes. Mentre travessaven la selva es van trobar molts animals. El Nilels va anar mirant i es va adonar que no interessa com ets. L'elefant tenia una trompa, iell no. La serp no tenia cames, i ell sí. El rinoceront tenia una banya, i ell no. I així,cada animal tenia coses que ell no tenia, i ell tenia coses que cap animal tenia.

ANNA MIQUEL CONTRERASescola: Sant Jaume

tercer

L'amic de l'AnnaPublicat per Gateta a Contes de la selva

Hi havia una vegada una nena que es deia Anna. L'Anna va anar de viatge amb els seuspares a la selva. Quan van arribar els hi van donar un guia, que es deia Said. En Said

els hi va dir els noms de tots els animals. Va dir que havia nascut un tigret feia moltpoc i es deia Bru. L'Anna va preguntar si el podien anar a veure i en Said que era moltsimpàtic va dir que si. Quan el va veure, l'Anna va anar cap a ell i en Bru va corre cap aella. De seguida es van fer amics. Cada dia l'Anna l'anava a veure, fins que van tornara casa. Ella l'enyorava molt, per això va decidir que estudiaria els animals i que aniria aviure a la selva. Quan va acabar la carrera, el "National Geographic” li va dir si voliafer un reportatge sobre els tigres. Ella va dir que sí i que volia anar a la selva on ellahavia estat. Quan va arribar va anar a buscar en Said i quan el va trobar va dir que enBru era amb la manada de tigres. L'Anna el va buscar per tota la selva però no el vatrobar i quan ja marxava va veure que estava envoltada per la manada de tigres, i ella vapensar: “Ara apareixen aquests”. Ella va intentar veure en Bru però no el vareconèixer. I quan l'anaven a atacar, un tigre va saltar al seu costat. Ella el vareconèixer: era en Bru. L'Anna el va acariciar i tots els tigres es van acostar i ella va ferel mateix amb ells. De seguida es van fer amics i ella va viure en una caseta al costat dela d'en Said. Cada dia els anava a veure i feia reportatges que enviava al "NationalGeographic”. Ara hi ha un tigre, ara n'hi ha dos i aquest conte ja s'ha fos.

ARIADNA IZQUIERDOescola: fora del Prat

cinquè

Els animals perdutsPublicat per Anna B. a Contes de la selva

Havia una vegada un lleó que estava molt trist, tots els animals li preguntaven què lipassava, i ell va dir a tothom que estava trist perquè a la seva dona l'havien matat ambuna pistola de caçador. I per això estava tan trist. Tots els animals l'intentaven consolar

però res no li feia feliç. Però al dia següent es va enamorar d’una lleona molt bonica,però aquell mateix dia un animal va desaparèixer i va exclamar el lleó: - Potser l’hanraptat o matat. - Ohhh, quina por! -van dir tots els animals a la vegada. Però van anar ainvestigar i el van trobar atrapat en una teranyina gegant amb una aranya menjant. Elsanimals estaven molt atemorits però van dir que s’havien d’enfrontar, tots els animals esvan tirar sobre l’aranya, la van matar i tots els animal van estar feliços per sempre.

BETH GILescola: Josep Tarradellas

quart

L'explorador i les ratapinyadesPublicat per Donete a Contes de la selva

Hi havia una vagada un explorador i biòleg que va anar a viure a una selva, una selvamig tropical, mig amazònic, es deia Tropizòica. Va anar a passar una temporada llargaper aprendre coses dels animals i de les muntanyes. Just dues setmanes desprésd’arribar a la selva, els arbres es van començar a pansir i a ficar-se de color blanc. Vainvestigar molt i molt els animals fins que va descobrir que la ratapinyada era l’animalmés abundant a les selves Tropizòniques. Per la nit va ficar càmeres nocturnes per totala selva per gravar al que passava per la nit. L’endemà al matí va veure que lesratapinyades en lloc de menjar sang i insectes, menjaven les vitamines dels arbres, vasestar dos dies pensant què podia fer. Al final se li va ocórre una idea, en lloc de menjarvitamines dels arbres que mengessin les fruites tropicals. Com sabia parlar com lesratapinyades els hi va dir: - Rei, rei, rir roi, roi rer, rir ror... Els hi va dir que havien demenjar les vitamines dels fruits de la natura, no la dels arbres... i els arbres van tornar arefer-se i a agafar els seu color natural!

CARLA BELLO CARRERAescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La tortuga exploradoraPublicat per Mambi a Contes de la selva

Hi havia una vegada una tortuga que volia ser exploradora. La tortuga estaba fent cursosper poder ser una super exploradora. A l'academia li van dir que era massa lenta i petitai que li costaria molt ser una gran exploradora. Ella insistia tota l'estona en que sí, per

demostrar que sí que podia va proposar que faria una cosa que ningú agues fet mai perpoder ser exploradora. La tortuga estava intentant buscar una persona per a que l’ajudésper a fer alguna cosa important. Es va passar tot un dia buscant i al final ho va trobar,l’escarabat. L’escarabat estava disposat a ajudar-la. Una nit la tortuga i l’escarabat vandecidir que era hora de buscar algun lloc per poder explorar. La tortuga va decidir queanirien cap el poble a investigar. Van decidir que pel matí anirien directament al poble.Tot el poble dels insectes es reien de la tortuga i l’escarabat. Van començar a caminar icaminar fins que es va fer de nit. L'escarabat va començar a preparar un lloc on anavena dormir mentre la tortuga buscaba aliments. Al dia següent van aparèixer en una selvamisteriosa, la tortuga va començar a explorar. Van arribar a una extensió on van sentirun cuc plorant, el cuc els hi va explicar que havia perdut a la seva mare. I com pensareuel van ajudar, cap a la tarda van trobar a la familia del cuc i l’escarabat i la tortuga vanpensar un problema solucionat. Van seguir caminant. Van arribar fins a un pobre ós queestava atrapat dins d’un ferro amb punxes. L'ós va veure a la tortuga que era massa lentai petita. La tortuga va agafar un pal i va fer palanca. L'ós va quedar alliberat i vanmarxar els tres cap el poble dels insectes. La tortuga no va ser exploradora però vaajudar a dos animals de la selva i amb això ja era feliç i molt valenta.

CARLA DE LAMO CASTRILLOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El lleó màgicPublicat per Popstar a Contes de la selva

Hi havia una vegada unes nenes que vivien amb el seus pares a la selva. Un dia lesnenes van anar a buscar menjar i es van trobar un lleó. El lleó li va dir a les nenes: -

Com us dieu? Una nena espantada li va dir al lleó: - Jo em dic Anna. I l'altre li vacontestar: - I jo em dic Noa. - Quins noms més bonics! -va contestar el lleó. - Jo em dicBlauet. - Lleó com pots parlar? -va dir la Noa. - Perquè sóc màgic. - Adéu noies! - Adéulleó! Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

CARLA GóMEZ TUNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

La serpPublicat per Mart a Contes de la selva

Hi havia una vegada una serp que era molt i molt llarga i un cocodril que sempre voliaestar a l’aigua perquè li agradava molt nedar. Un dia la serp es va ficar dins l’aigua icom era tan i tan llarga, el cocodril li va trepitjar un tros del seu cos i ella va haver desortir a corre-cuita de l’aigua perquè aquell cocodril que li agradava tan l’aigua no latornés a trepitjar. Quan va ser fora, es va quedar amagada darrera d’un arbre perquè novolia que la veiés el cocodril perquè li feia molta por. Tenia por que li tornés a fer mal.Llavors, el cocodril al veure que la serp ja no estava amb ell dins l’aigua, va pensar ques’havia equivocat al trepitjar-la, perquè ara ella no voldria tornar a estar amb ell i esquedaria tot sol. Després d’estar pensant una bona estona va sortir de l’aigua i va buscara la serp. Quan la va trobar li va demanar perdó i aleshores van tornar a ser amics persempre més.

CARLA MARTíNEZ ROCHescola: Mare de Déu del Carme

quart

La selvaPublicat per Carlaportaventura a Contes de la selva

Hi havia una vegada un lleó que vivia a la selva, i sempre sortia a caçar, i semprecaçava a gent malvada. I l'ajudava un goril·la a caçar, i eren molt amics. Però un dia el

lleó es va morir perquè es va caure en un pou, el goril·la plorava totes les nits, i estrobava molt sol. I es va fer un altre amic que també era un lleó. El fantasma del lleó,com que tenia una germana, li va demanar que anés a buscar una flor màgica que elfaria reviure. I l'endemà la germana la va trobar, li va donar la flor, se la va menjar i vareviure. Llavors va anar a buscar el seu amic, i tots van es van posar molt contents.

CARLA NúñEZ CRESPOescola: Josep Tarradellas

quart

La selvaPublicat per leopardo888 a Contes de la selva

Un bon dia un tigre està passejant i darrera d’un arbust hi ha un home amagat. El tigreel va matar. La seva família va anar a buscar el tigre i quan el van veure el tigre mortse'n van anar. I un dia passejant van veure un esquirol i el van intentar atrapar almoment es va escapar i van anar darrera d’ell tot al dia però no ho van aconseguir i esvan adonar que tenia un cau. I van passar tot l’ hivern a fora i a la primavera se'n vananar perquè l’esquirol no sortia, i es van amagar, i la van veure sortir per menjar. Vanmatar a l’esquirol, el que no sabien era que el tigre que pensava que havia mort estavaviu i que se'n va anar de casa i el van trobar que s’anava i la mare molt enfadada el vaperseguir, va seguir fins que el va atrapar i el va reganyar. I al final se'n van anar a casatranquil•lament.

CARLA RIVERO BERMEJOescola: Josep Tarradellas

quart

Els tres aventurersPublicat per Girafeta a Contes de la selva

En una petita selva van néixer una girafa, una zebra i un lleó. Quan havien crescut i erennens va haver-hi una sequera i els seus pares els van dir que ells eren els únics quepodien fer que l'aigua tornés. I els tres ho van pensar molta estona i van decidir quefarien un petit viatge per salvar la petita selva. I aquí va començar la petita aventura de

la girafa, la zebra i el lleó. Van passar tres dies i encara no havien arribat al lloc quevolien, el lleó ja estava desanimat i pensava que mai hi arribarien. La girafa va dir: - Noet desanimis, durant el petit viatge coneixerem a molts altres animals i serà divertit! Vantrobar un petit poble on hi mataven animals i on hi havia un elefant que estava atrapat.Els tres amics van córrer a ajudar-lo i el van alliberar, però els homes dolents van agafara la zebra. L'elefant els va demanar perdó a la girafa i al lleó perquè havien agafat a laseva amiga zebra per la seva culpa. - No et preocupis, la zebra és molt despistada -va direl lleó. La girafa li va preguntar a l'elefant: - Saps com podem rescatar a la zebra? -Sí,segur que estarà a la casa dels homes, anem! Quan van arribar allà van trobar a la zebrai la van salvar. Tots tres li van donar les gràcies a l'elefant per la seva ajuda i es vancomençar a allunyar per trobar la manera de que tornés l'aigua. Van veure una gran rocad'on sortia un rajolinet d'aigua. -Potser si intentem moure la roca surt tota l'aigua! -vadir la zebra. Ho van intentar, però no van poder moure-la gens ni mica. Quan ja estavendesanimats des de lluny van veure l'elefant que s'apropava. Amb totes les seves forcesl'elefant va aconseguir moure la roca i va tornar a sortir tota l'aigua. Els tres amics vanposar-se a cridar contents : - Gràcies, gràcies! Ets un bon amic. Així hem pogut salvarde la sequera a la nostra selva! Mira per on, mira que bé, aquest conte ja està fet!

CARLOTA GIMENEZ IXARTescola: Mare de Déu del Carme

tercer

L’Explorador que vivia a la selvaPublicat per Eixerida a Contes de la selva

Hi havia una vegada un explorador. Aquest explorador va anar a la selva, i com li va

agradar es va quedar. Aquest explorador era en Jonh Williams, explorador molt famós aAnglaterra. Us explicaré què li va passar. Era un dia de cada dia, i en Jonh, vivia a laselva, en una cabana que s’havia muntat ell mateix. Però de sobte, aquell matí haviapassat de ser un dia normal a un dia temorífic. Una manada de lleopards van rodejar laseva cabana, que per cert està damunt d’un arbre. En Jonh va agafar una corda queestava comunicada amb un altre arbre, i de repent, el Jonh va soprepassar els llopardsper l’aire. En aquell arbre hi tenia un amagatall, però no es podia quedar perquè elsllopards començaven a enfilar-se. Va agafar la corda que havia fet servir abans, la vatallar, i va fer-li un nus al arbre amb la corda, per poder baixar ràpidament. Quan vaestar a terra va escapar el més ràpid que podia, però amb 64 anys ja no anava tan ràpid, iels lleoparts l’estaven a punt d’atrapar, però va caure en un barranc i els lleoparts vanparar de córre. Però no va morir en Jonh sinó, va escapar encara que va caure a l’aigua,va nedar fins trobar una desembocadura, allà vivien una tribu d’indis que van acollir enJonh William.

CARLOTA MATEUescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El lleó grasPublicat per Tortugueta a Contes de la selva

Hi havia una vegada un lleó que estava molt i molt gras, es deia Feroç, un mico quesempre feia bromes, es deia Monki i tenien un amic, també era un lleó que es deia Tom.Feia un dia preciós, però pel lleó gras, en Feroç, feia un dia horripilant. Això era perquèels dies macos sortia tota la selva a gaudir i el seu amic el mico Monki li podia fer unabroma de la seva panxa. Un dia horripilant quan en Feroç va sortir a passejar, es va

trobar a un lleó magnífic, guapo i amb músculs, tot el que no tenia ell. - Com et dius?Va preguntar en Feroç. - Em dic Tom, i tu lleó gras, com et dius? - Em dic Feroç, iencara que sigui gras tinc molta força. - Ah, sí? Ja ho veurem! - Doncs sí, ens veurem el30 d’octubre. - Però… si encara falta una setmana… bé, ja ens veurem. Quan en Feroçanava a casa seva es va trobar amb el mico Monki. - Hola, he escoltat el que t’ha dit enTom… -va dir en Monki. - Com ho saps? - Perquè jo estava allà. Mira vine amb mi...Vam anar a un lloc on hi havia silenci total, era on en Monki podia entrenar a en Feroç.- Per què ets tan amable amb mi? -va dir en Feroç. - Perquè sempre t’estic fem bromes imai t’ajudo.T’ho diré amb una cançó que diu així: “Jo sempre faig bromes i sempre lesfaré, però tu si que m’importes i jo t’ajudaré. Guanyaràs, guanyaràs, guanyaràsssss”. -Està be, guanyaré !!! -va dir en Feroç Entretant va arribar el dia. Es van trobar un altrecop amb en Monki, i va dir: - Preparat, llestos, que comenci el combat! Van lluitat illuitar fins que en Tom va llençar a en Feroç al terra i en Monki va dir: - Fi! Elguanyador és en Tom. - Tenies raó, estic tan gras que no puc lluitar -va dir en Feroç. -No es això, ets molt bo, però jo sóc millor que tu i haig de dir-te que ho sento molt. -Em perdones? -va dir en Tom - Sí, és clar, amics per sempre -va dir en Feroç. I els tres,en Monki, en Feroç i en Tom van ser feliços per sempre més i en Feroç ja li agraden elsdies macos...

CLAUDIA GONZáLEZ MATEOescola: Mare de Déu del Carme

quart

Barellar-se porta problemesPublicat per Lia a Contes de la selva

Hi havia una vegada a la selva de l'Índia un tigre, una pantera, una elefanta i un micoque sempre estaven barallant-se per tonteries. Com que sempre estaven barallant-se, el

mico va empènyer la pantera, que va caure i es quedar penjant d'una branca. El tigre debon cor li va donar la pota perquè estigués tranquil·la, mentre l'elefanta va començar adespenjar-la. Després, es van posar a buscar el mico, que s'havia amagat, però el pobreva caure d'un arbre i es va fer molt de mal. Per això es millor no barallar-se, perquèdesprés ho pagués car.

CLàUDIA HUETO CAñOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

El tresor perdutPublicat per Snoopy a Contes de la selva

Saben que estan a la selva, no saben en quina part, però tenen clar el que busquen. Eltemple perdut. Aquets dos aventurers, el Manel i el Joan busquen el tresor que elsportarà a la riquesa. Diuen que tots els que han anat, mai han tornat. Van buscar, vanbuscar molt i després d’una hora, els aventurers, per fi, troben el temple. A la porta esparen a pensar si volen entrar o no, per la por que tenen de no tornar mai amb les seves

famílies. Però en Joan i el Manel són molt tossuts i entren. Espasses que surten de lesparets, pinxos al terra i roques gegants que els perseguien… Desprès de tot això, trobenel enemic final, l’anaconda gegant, la més gran de tota la selva. Segons la llegenda,aquesta anaconda et menja es tira un pet i ves a saber tu on vas a parar. Mai, però quemai, havien pasat tantes lluites. Però, en Joan i el Manel, van vèncer a la anaconda i vanagafar el tresor. Estaven molt contents. Van ser molt simpàtics i van posar-se a buscar aels aventurers perduts. Molta lluita, molta paciència… els van trobar a i van compartirel tresor amb ells. Des de aquell dia son els reis de la selva.

CLàUDIA SUáREZ PéREZescola: Jacint Verdaguer

sisè

El tresor de l'AmazonesPublicat per Leinad a Contes de la selva

Hi havia una vegada un jove aventurer que es deia Pol Potanegra. No era molt forçut,però era molt valent. En Pol treballava a l’aeroport del Prat de Llobregat i va tenir lasort que aquell any li va tocar fer les vacances a l’estiu. Sempre anava de viatge al’estranger per visitar uns altres països i buscar aventures per explicar després als seusamics i coneguts. Aquest any com que ja havia anat a Holanda, Alemanya , Xina,Japó..., va haver d’anar a la biblioteca del Cèntric a buscar informació d’algun país queencara no hagués estat. Quan ja havia mirat més de 180 llibres, es va rendir, però justquan s’anava va trepitjar, sense voler, un llibre que tractava de l’Amazones, no haviaestat mai allà, sense pensar-s’ho dues vegades, va decidir anar-hi. Va agafar el primervol Barcelona-Brasil, l’avió es va retardar unes quantes hores, li va donar temps acomprar uns kikos i una ampolla d’aigua per menjar i beure mentre esperava l’avió. Després de tres hores d’avorriment per fi l’avió es va enlairar rumb a l’Amazones. Quanva arribar a Brasil el primer que va fer va ser buscar un hotel per dormir, estavaesgotat. Va veure un hotel d'una estrella, força econòmic, que es deia El Tucan Pio-Pioi allà es va quedar. A l'endemà va entrar a la selva, coneixent el perill que l’esperava,però a ell tant li feia. No va veure res del que es pensava, així que es va endinsar més i

més a la selva, però el guia que l'acompanyava, en Xungu, no estava d’acord, perquèdeia que la seva tribu creia que a la profunda Amazònia vivia un Jaguar de dos caps. Sense fer cas de les advertències va continuar sense el guia. Va passar poca estona i vacomençar a fer-se fosc, així que va decidir sortir de la selva, aleshores es va adonar queestava perdut i va haver de refugiar-se entre uns arbustos. Quan es va fer de dia vacomençar a caminar i de sobte es va trobar amb un gran i ruïnós temple. En Pol estavasorprès i emocionat, però no per molt temps. Va entrar precipitadament, i quasis’ensopega amb el Jaguar de dos caps. En aquell moment es va recordar que guardava ala carmanyola una cuixa de pollastre pota blava que li havia sobrat del dinar del diaanterior, ràpidament la va llençar al jaguar. En Pol va aprofitar la confusió que tenial’animal, perquè els dos caps s’estaven barallant per menjar-se la cuixa, i ell es va posara investigar que hi havia dins del temple, va veure una llum que il·luminava un cofremig obert, es va adreçar cap a ell amb cautela, el va obrir a poc a poc, la sorpresa va serimmensa, mai s’hagués imaginat el que va trobar: dos pernils “patanegra”. Al Poll'encantaven els pernils, així que se’ls va endur i cames ajudeu-me, va sortir d’allà en untres i no res, per sort va trobar al guia Xungu que el va ajudar a sortir de la selva. En Polva tornar a casa amb una prova de la seva història, dos pernils pota negra. Quan vaexplicar la seva aventura tots reien, ell sabia que era veritat, tant li feia . I vet aquí unjaguar amb dos caps i vet aquí dos pernils salats que aquesta historia s’ha acabat.

DANIEL MORODO HERNáNDEZescola: Charles Darwin

sisè

Tom el nen de la selvaPublicat per Motos gp a Contes de la selva

Era un nen que el van abandonar a la selva. El nen es deia Tom i va ser criat pelsanimals de la selva. A poc a poc, va anar aprenent a saltar d'arbre en arbre acompanyat

del seu amic Coqui, un mico que va ajudar a criar a Tom. Va abandonar la selva i va serdescobert pels investigadors perquè mai havia vist a les persones. El van fer estudiarper ser un home de profit però sempre portarà la sang de la selva. I sempre tindrà elsseus amics de la selva.

DAVID BALDAN BERMUDEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

Polseres salvatgesPublicat per Finn the human a Contes de la selva

Hi havia una vegada, en un lloc remot de l'Amazona, hi havia un poblat que es deia"Barcelo". En aquell poblat hi havia la cabana curativa: era com un hospital però menysavançat. Allà hi era jo i estava en coma des de feia tres anys per caurem d'un arbre. Allàhi eren la Cristo, l'Igna, el Lleo, en George, el Ton i jo en Roco. Un dia d'aquells elsnois em van fer un peluix amb fulles de palmera, us dic per què? Era el meucumpleanys. Jo no podia dir-los el que volia, però aquell regal em va encantar. Els ullsels van fer amb fruites silvestres, la boca amb unes branques petites i el nas amb unapedra. Aquell dia va ser molt especial per a mi, perqué em sentia ben acompanyat, ambels meus amics i la meva mare. Quan la meva mare s'en va anar en Lleo va dir: -Escolteu nois, per què no cantem una cançó per alegrar en Roco? - D'acord -va dir enGeorge. La Cristo va preguntar: - Però què cantem? - Jo em sé una cançó -va exclamarl'Igna. - I quina canço és? -va preguntar en Ton. - Es titula "Boig per tu". - D'acord -vanexclamar tots. Quan van començar a cantar notaven alguna cosa rara en mi. Us dic elque passava? Heu encertat, m'estava despertant. Tots es van tirar sobre meu. La mevamare va entrar a la habitació i els va dir: - Però què feu? Aneu amb comte! Quan tots esvan apartar i la meva mare em va veure es va emocionar i em va donar una granabraçada. Tots ens vam posar tan contents que ho vam celebrar!

DAVID CARRERESescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selvaPublicat per Picachu a Contes de la selva

Hi havia una vagada un nen que es deia Vicenç que vivia a la selva. També li agradavala selva i els animals.Es passava tot el dia explorant la selva . No tenia a por; quan tenia

gana pujava els arbres i agafava la fruita, li agradava el plàtan La seva mare li deia quehavia d'estudiar, però el Vicenç no feia cas.Va dir: -A la selva s'aprèn moltíssim. -És veritat però també hi ha coses que la selva no pot ensenyar. Un bon dia la mare li vadir: - Marxem o vindràs? No tenia una casa,Vicenç es va posar molt trist i li va dir a lamare : -Quan sigui gran no tornaré mai més.

DAVID PéREZ ARREDONDOescola: Nostra Senyora del Mar - García Lorca

5è

Aventura a la selvaPublicat per Chicleman a Contes de la selva

La selva és un lloc salvatge on hi viuen animals, per exemple, una pantera negra que esdiu Sònic. A aquesta pantera li agradaven molt les aventures com viatjar pel món, o

com una aventura que va tenir al zoo: aquell dia, la gent cridava: - És una pantera negra!I es va enfadar i la gent va marxar atemorida. La pantera negra va tenir tot el zoo lliure.Però ella només volia visita el lleó Nic. Va arribar a casa i als seus fills li van dir: - Comt'ha anat? - A mi ve i a tu com t'ha anat? Bé! La propera aventura serà la casa fantasma.La casa fantasma es un lloc de terror: entren persones però no surten!

DYLAN VILLA LóPEZescola: Josep Tarradellas

quart

Un planeta ple de vidaPublicat per MarySue a Contes de la selva

En el planeta Nurmack els animals s'estaven extingin per culpa d'un virus que s' haviaestès pel seu planeta i només afectava als animals. Quan van aconseguir eliminar elvirus ja era massa tard, tots els animals s' havien extingit. Els seus mandataris es vanreunir per trobar una solució i després de molt buscar van veure que en el planeta terra

hi havia molts animals i van decidir posar-se en contacte amb un grup de biòlegs de laterra per poder parlar amb ells. Aquests biòlegs estaven treballant a la selva de Perú i esvan quedar bocabadats quan van veure que una gran nau aterrissava i d'ella sortienquatre persones molt semblants a ells. Van explorar-les, els hi van explicar el seuproblema i van decidir portar-se una parella de cada espècie al seu planeta i així ho vanfer, van tornar a repoblar el seu planeta i desde llavors tot el planeta ha tornat a estar pled'animals i amb el nostre planeta van mantenir una excel·lent relació.

ELENA LLORIA GóMEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

El rei de la selvaPublicat per Mikella a Contes de la selva

Un dia més a la selva... Fa 5 anys que estic aquí, he après a conviure amb els animalsmenys amb un que era: EL REI DE LA SELVA . Un lleó super ferotge. En canvi aquíen el lloc en el que jo estic és molt agradable, ah! no he dit com em dic: jo em dic Laura.Jo visc a la selva amb el meu germà petit en Jaume, té 9 anys i jo en tinc 14 anys, ambajuda dels animals i el meu germà estem cuidant un fill de mico(en realitat és unximpanzé i el seu pare i la seva mare també). Avui vull anar a la zona del REI DE LASELVA. Quan vaig arribar el ferotge lleó va proposar la guerra. Quan els dos estàvempreparats la guerra va començar el meu germà va dir: Laura, Laura fes alguna cosaràpid. I jo vaig intentar parar la guerra però no va fer cas. Quan casi mata al meu germàvam arribar a un acord i el ferotge lleó no atacarà ningú mai més. I conte acabat contecontat.

ELENA SIMóN MEROñOescola: Josep Tarradellas

quart

El lleó i la tigresaPublicat per Evee a Contes de la selva

Hi havia una vegada dos germans un lleó ferotge i agressiu i la seva germana,la tigressa sensible i amistosa. Un dia la tigressa li va dir al seu germà el lleó:-Germà per què no deixes de ser tan agressiu? I el lleó li va contestar: -I perquè tu nodeixes de ser tan amistosa?- Li va preguntar ell a la seva germana. La seva germana va

dir: -Perquè m'agrada fer amics i ajudar-los. I el lleó va dir: -I jo soc agressiu, perquèquan anava al col·legi es burlaven tots de mi. La tigressa va tenir una idea genial i la vaexplicar al seu germà: -Germà i perquè no busquem a la gent que es va burlar de tu i elsdiem que et demanin perdó? I ell li va contestar: -Això seria genial! I van anar a buscarla gent que es va burlar i li van dir perdó. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest contes'ha acabat.

ELSA RODRíGUEZ RODRíGUEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

La selvaPublicat per Frambuesa a Contes de la selva

Un dia en la selva s'estaven barallant dos lleons i en aquell mateix moment va arribaruna lleona i els lleons es van enamorar d'ella. Els lleons van anar a buscar menjar perla lleona però a la lleona li va agradar una cosa més que l'altre, un va caçar un cèrvol il'altre una zebra. La lleona es va quedar amb el lleó que va caçar el cèrvol perquèl'agrada més que la zebra, quan es van menjar l'àpat es van anar a buscar una casa perviure tots dos junts. Van caminar per la sabana fins que van trobar a un petit turó hihavia una petita cova que era fresca i els hi protegia de la pluja. Pujant, la lleona es va

quedar embarassada i va tenir un lleó petit i una lleona petitona i molt juganera. Els lleói la lleona eren germans i s'estimaven un a l'altre. Un dia es van trobar amb un ratolí is'ho anaven passant com una pilota, el ratolí estava ben marejat i la lleona després comque estava cansada de jugar s'ho va menjar, i el lleó se'n va enfadar molt i li va donaruna manotada a la petita e innocent lleona, aquesta s'en va anar molt amoïnada. Poc apoc els lleons van anar creixent fins que van arribar a ser adults. El seu pare era massavell i era a punt de morir quan li va dir al seu fill a dalt del turó, tot el que veus des delriu fins les muntanyes és el teu territori perquè jo soc molt vell i aquest és el meu desig.I el lleó pare va marxar per no tornar mai més. Aleshores ja era el nou rei de la selva.

EMMA HERRERA SALVADORescola: Josep Tarradellas

quart

La Martina a KenyaPublicat per CATWOMEN a Contes de la selva

La Martina va anar a l'Àfrica, perquè la seva mare tenia uns negocis per a fer durantdues setmanes. Va anar a Kenya en un Jeep, vivien en una casa amb tanques pelsanimals salvatges. Un dia van decidir anar a la sabana en Jeep, es van portar per dinar

carn i, mentre jugaven a dir noms d'animals, un lleó va olorar la carn, es va apropar i sela va menjar, però elles no es van adonar. De cop, la Martina es va girar i va veure queun lleó s'emportava la carn!!! Aleshores, ella i sa mare, van decidir anar a casa a dinar.Quan van passar dues setmanes, la Martina i la seva mare van tornar a Barcelona al seuapartament. La Martina va explicar a les seves amigues tot el havia fet a Kenya i els vaensenyar moltes fotos de records.

EMMA MARTíNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

La selvaPublicat per Superesterilla a Contes de la selva

Hi havia una vegada una selva molt bonica. Per què era bonica?, perquè tenia moltsocells, moltes plantes i molts animals. Però un dia va arribar un nen i una nena que esdeien Pedrito i Amparo, eren germans. Un dia es van barallar i un dels dos es va perdre,al dia següent l’Amparo es va trobar al germà, però no es parlaven, estaven enfadats Lamare els estava buscant però no apareixien, els nens es pensaven que ho estaven vivint,però no! Ho estaven somiant. Però en la vida real va passar el mateix, en la vida realestava el pare, la mare, el germà, la germana i els tiets. En aquest cas, la nena era molt

bona i el nen era molt trasto, no parava de jugar, saltar etc. Ara anem amb el somni dela nena. Ella estava en un bosc agafant castanyes, llavors va veure a un príncep moltbonic amb els ulls blaus, la boca molt bonica, etc. Va veure que no hi havia ningú alcostat seu i li va dir que si volia anar a la seva casa a dinar. El príncep la va contestarque li demanaria permís a la seva mare per anar a casa seva a dinar. La seva mare li vardir que sí, però amb una condició, que quan anés a la casa de la princesa que li diguésque si volia anar a l’Aquadiver. Era un lloc de tobogans, li var dir que si volia anar alstobogans amb ell, la seva mare i el seu pare i li van dir que sí. I al final van ser moltbons amics. Vet aquí un gos vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat.

ESTHER HIGUERA REYescola: Josep Tarradellas

quart

La selvaPublicat per Carlino Laud a Contes de la selva

Hi havia un vegada, un nen que es deia Carles i el seu tiet que es deia Àlex. Van volerfer un viatge a la selva Amazònica. El dia que van fer el viatge el motor de l'avioneta esva espatllar i van caure al cor de la selva. L'Àlex va morir en l'accident i en Carles vaveure una tribu, i va tindre sort, parlaven el seu idioma. Els va demanar ajuda per sortir

d'allà. - El rei de la tribú que es deia Upalupa el va advertir que era un viatge arriscat iperillós, però en Carles igualment va voler fer-lo. L'Upalupa va agafar tot el necessari idues llances per caçar. Van començar el viatge, una mica més tard van trobar un riubastant ample i una mena de roca. Era un cocodril! L'Upalupa va suggerir saltar al'esquena del cocodril i passar a l'altre cantó del riu. Quan es van salvar van veure unacova i van pensar passar la nit allà. A la cova van veure un ratpenat i el van caçar permenjar. Al dia següent van continuar el viatge i l'Upalupa va trobar una au del paradísque els va guiar fins a un penya-segat on hi havia un pont inestable. En Carles vallençar una pedra per comprovar si el pont aguantaria el seu pes. Sí, sí que aguantava.Van passar un a un, quan estaven tots al pont es va començar a bellugar molt, tots vancomençar a córrer cap a l'altre cantó. Van veure una muda de reptil, després van trobarun mapa d'una ciutat perduda, van entrar-hi. De sobte van escoltar un serpenteig, peròno es van preocupar. La ciutat semblava un laberint, llavors una anaconda gegant vaaparèixer i els va començar a perseguir. Corrien desesperats, quan van arribar a la platjavan veure un arbre mig tort, van suggerir tirar-lo quan la serp arribés. La serp va arribari tot just van tirar l'arbre. No la van tocar, però de l'ensurt va decidir retirar-se. Amb lespetxines de la platja van fer un senyal de socors. Un vaixell que passava els va veure iels va rescatar, l'únic que se'n va anar va ser en Carles, ja que l'Upalupa vivia allà.

EVA MOLLEDAescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

La nena a la selvaPublicat per Amitaf a Contes de la selva

Hi havia una vegada una nena que tenia 18 anys, era la germana gran de Tarzan. Lagermana es diu Tarzana i havia de fer el ritual de naixement de la germana petita. Vanatacar el ritual i van segrestar al bebè Sara i la mare va demanar que no se l’emportessin,però no va servir de res. Llavors la germana gran de Tarzan, Tarzana va explicar a laseva mare que ella aniria al rescat de Sara: - Jo vaig al rescat. I va anar i es va penjar per

una liana. I va trobar a la seva germana. Va lluitar amb el lladre, i com que sabiakarate, el va deixar KO. Així va poder agafar a la seva germana i marxar de tornadacap a casa. Però en el camí de tornada les van tornar a segrestar. Quan Tarzana va obrirels ulls, va veure a la seva germaneta plorant i cridant que volia veure a la seva mare, oalmenys tenir alguna fotografia d'ella. Tarzana estava lligada de mans i peus, no podiafer res. Però aquella mateixa nit, va aparèixer Tarzan que les va rescatar i van podertornar a casa seva!!!

FàTIMA MOHAMED HERNáNDEZescola: Josep Tarradellas

quart

En Gabriel va a la junglaPublicat per Gabi 2012 a Contes de la selva

Aquest dia en el col·legi li vaig explicar al meu amic Pol, el que vaig fer a la jungla.Vaig anar amb autobús amb els meus pares. Després de baixar de l'autobús, va

aparèixer un lleopard i vam intentar fugir corrent i, quan casi ens va agafar, va sortiruna cobra que va matar al lleopard. Llavors, ens vam trobar amb un home que es deiaDavid que ens va preguntar si volíem anar amb ell. Nosaltres li vam dir que sí i ens vaportar al seu cotxe. Llavors vam anar al seu cotxe i vam arribar a casa molt contents.Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

GABRIEL ALCáZAR JIMéNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

Els animals magníficsPublicat per Ratoli a Contes de la selva

En una llunyana selva hi vivia un tigre que era molt llest, ràpid i fort i sempre es reiadels animals que hi havia al seu voltant, especialment de l'abellot, que li deia''escanyolit'', i de l'elefant perquè era lent i maldestre. Un dia estaven tots reunits parlantdels problemes que tenien a la selva i, de cop i volta, es va produir un esllavissament i

la porta de la cova va quedar bloquejada. Tots esperaven que el tigre resolgués elproblema, però no n'era capaç. Llavors l'abellot va sortir d'entre les roques que haviencaigut i va anar a buscar l'elefant, que aquell dia no havia anat a la reunió perquè estavatrist. L'elefant hi va anar i va començar a bellugar les pedres i les roques fins que vapoder fer un forat per on van sortir tots els animals. Tothom va felicitar l'abellot il'elefant, i volien ser els seus amics. L'últim en sortir va a ser el tigre, que estavaavergonyit i havia aprés la lliçó.

GEMMA PUGèS GóMEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

Aventures a la selvaPublicat per El gat a Contes de la selva

Hi havia una vegada un lleó i una lleoneta que anaven a caçar. La lleoneta va trepitjar

unes sorres i lentament va començar a enfonsar-se. El lleó ho va veure tot i va córrer aavisar al seu amic el tigre. El lleó va anar, també, a buscar al mico perquè els ajudés asalvar la lleoneta de les terres movedisses. No tenien suficient ajuda i van haver d’anaral pantà de la selva per avisar a la granota, que era molt forta. La granota que era moltllesta va pensar que necessitaven una branca llarga per agafar a la lleoneta i treure-la dela sorra, havien de donar-se pressa. El mico va arribar amb la branca a les mans, el lleóva voler avisar a molts més animals de la selva i va rugir molt fort, tots van arribarcorrents a on estava la lleoneta espantada, tots menys la tortuga que no podia córrer,anava molt lenta. La granota va voler organitzar als animals, i els va dir: - Tots en filera.- Vinga, va ràpid-. Va dir el lleó. Hem de treure a la meva filleta. I tots van començar aestirar i estirar i estirar, fins que van treure a la lleoneta de la sorra, tota bruta iespantada. Tots els animals van cridar contents: - Visca, visca, visca! Ho hemaconseguit. - L’hem salvat- va dir la granota tota orgullosa de la feina. Tots junts a laselva van viure feliços i van menjar perdius. Conte explicat, conte acabat.

HUGO LUNA CASASescola: Mare de Déu del Carme

quart

El misteri dels lladres mentidersPublicat per Sindy a Contes de la selva

Fa molt de temps, en un poble molt llunyà que es deia el Llobregat, hi vivia una nenaque es deia Anna. A l'Anna li desapareixien moltes coses i no les perdia, les agafavenuns lladres que els deien els lladres mentiders no se per què. A totes les persones delpoble els desapareixien les coses: al forner la farina, al sastre les agulles, etc... Un dia el

poble va decidir anar a buscar a aquells lladres mentiders. Els van buscar per tot elpoble: per les cases, per la fàbrica de robots fins i tot a la selva més propera. Però res,no els van trobar a cap lloc. L'Anna que era la nena més llesta de tot el poble se li vaocórrer posar-los una trampa. Així ho va fer: va posar moltes joguines al parc i es vaamagar darrere d'unes plantes. Va arribar la nit i encara seguien allà les joguines del'Anna. L'Anna es va quedar adormida. A l'endemà les joguines ja no estaven. Se leshavien emportat els lladres. De sobte, van veure una petjada molt curiosa, era moltpetita, més petita que la de l'Anna. Van pensar de qui podia ser. No hi havia ningú entot el poble amb el peu tan petit. L'Anna va anar a buscar-los ella sola. Va trobar unaaltre pista: un tros de roba negre a la porta d'un parc d'atraccions abandonat i un muntde petjades darrera. Que significava això? Estaven allà dins? Va anar a veure. I sí,estaven allà. Era molt extrany. Utilitzaven una sabata de nadó per fer les petjades. Aixòera increíble. L'Anna no s'ho podia creure. Va avisar a la policia i els van ficar a lapresó i mai més van tornar a molestar al poble. Van celebrar una festa per l'Anna: si nofos per ella, els lladres mentiders seguirien agafant les coses dels altres. Tots estavenmolt contents, més que contents, molt, molt contents: l'Anna els havia salvat. I contecontat conte acabat. Si t'ha agradat bé i si no, també.

IDOIA BELMONTE SILVENTEescola: Josep Tarradellas

quart

L'amor de la selvaPublicat per Popcorn a Contes de la selva

Hi havia una vegada un noi que es deia Kapi. Vivia en una cabana amb la seva milloramiga, la Kika, un Guacamai. A la selva on vivien (que era la Selva Amazònica) hihavia una princesa, la princesa Fawn. En Kapi estava enamorat d'ella. Un dia va arribara la selva un foraster que es deia Ravi, era molt refinat. No li agradava a ningú, però a laprincesa sí. En Kapi va saber que a la Fawn li agradava en Ravi i li va demanar consella la Kika. Li va dir que si l'estimava tant que lluités per ella i també que li digués a laFawn el que sentia per ella. Així ho va fer. Va anar a Palau i va veure a la Fawn. Li vadir: - T'estimo. En aquest moment la Fawn va sentir que en Kapi era l'home de la sevavida. Després d'una setmana es van casar. Aquesta història ens ensenya una bona lliçó,amb l'amor... Tot és possible!

INéS DE LA FUENTE VENEGASescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

La Fruta desaparecidaPublicat per Robecca steam a Contes de la selva

Había una vez un niño llamado Daniel que tenía una hermana que se llamaba Luci. Undía se fueron de viaje con su familia a la selva. Cuando llegaron, sus padres les dijeronque no se adentraran, pero mientras ellos descargaban las cajas, los niños vieron a unanimalito muy mono y quisieron saber lo que era; así que lo siguieron y cuandoquisieron darse cuenta estaban perdidos. De pronto escucharon voces. -¿Nos estaremosvolviendo locos?- se preguntaron. Al dar la vuelta a un árbol vieron a dos niñosbuscando algo. Luci les preguntó qué buscaban y cómo se llamaban. -Nos llamamosPedro y Laura y estamos buscando fruta porque queremos comprobar quién nos la roba.

-Vosotros ¿cómo os llamáis? ¿Y cómo habéis llegado hasta aquí?- preguntó Pedro.-Nosotros nos llamamos Daniel y Luci, y nos ha traído un animalito muy mono-dijoLuci. -Bueno ya que estamos aquí, ¿os podemos ayudar?,-dijo Daniel. Los niñoscontestaron que sí. Cuando recogieron suficiente fruta, la llevaron a la casa de Pedro yLaura. Al llegar, Luci preguntó que qué era esa bonita, pero extraña planta, y ellos lecontestaron que quizá era un geranio, pero que no estaban seguros. Después dedescargar la fruta, Pedro y Laura les ofrecieron quedarse a dormir. Ellos aceptaron, peropropusieron vigilar la fruta. Una vez todos de acuerdo, la vigilaron y descubrieron queel supuesto geranio que tenían era en realidad una planta carnívora, que se comía lafruta y al día siguiente se deshicieron de la planta. Laura y Pedro ayudaron a Luci yDaniel a encontrar el camino a casa y una vez en casa, todo se arregló.

IRENE LOSCOS SáNCHEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Els pares preocupatsPublicat per Karolina a Contes de la selva

Existia un poble a la selva on tots eren feliços. En aquest poble també vivien lleons illeopards que es passaven el dia discutint i barallant-se. En Bruno era el fill del rei dels

lleons i la Carolina la filla del rei dels lleopards. Un dia que els seus pares van sortir decacera, ells també hi van anar. Els dos cadells observant el vol d’una papallona es vanallunyà i es van perdre. Jo no puc parlar amb els lleopards pensava la Carolina. Jo nopuc parlar amb les lleons pensava el Bruno. Començava a fer-se fosc i ningú venia arescatar-los, van buscar un arbre i es van estirar a sota. Els pares estaven moltpreocupats els buscaven per a tot arreu i no els trobaven. Al dia següent amb la llum delsol la Carolina i en Bruno es van despertar, tenien molta por i molta gana. Van intentarcaçar una gasela que passejava per allí, però van tenir mala sort per que la Carolinamentre corria no va veure un forat i va caure a dins. A en Bruno sempre li havien ditque no ajudés mai a un lleó, però va pensar que havia de salvar a la Carolina com fos.Va arrencar la branca d’un arbre i la va arrossegar per terra fins el forat, la Carolina vapoder sortir i es van fer una abraçada. Van pensar que seria una bona idea fer un granrugit tots dos junts, potser així algú ho sentiria. Els pares que tenien bona orella ho vansentir i els van rescatar. A partir d’aquell dia van decidir que lleons i lleopards serienamics per sempre.

IRENE MONFORT MARINescola: Mare de Déu del Carme

quart

Una aventura selváticaPublicat per Bruno a Contes de la selva

Bruno es un niño de 8 años; siempre está triste, porque sus padres no le compran lo quequiere. No sabe valorar las cosas importantes de la vida, como la família, la salud, elamor...; lo único que le importa es que le compren juegos para la consola. Enfadado,empieza a pegar balonazos en su casa y, por casualidad, rompe un cuadro de un viajeque sus padres trajeron de la selva. Sorprendentemente se abre una puerta y él decide

entrar. ¡Guau!, estaba en plena selva. Un grupo de niños indígenas lo miransorprendidos ¿de dónde había salido este niño tan limpio y bien vestido?. Los niñosinvitan a Bruno a jugar con ellos; pasa la tarde más divertida de su vida. Descubre queestos niños eran pobres, pero tenían algo que él no había conseguido, la felicidad. Sehizo tarde y Bruno tenía que volver a su casa. A través de la ventana de una choza,vuelve a su casa con la lección bien aprendida: no por tener más cosas se consigue sermás feliz.

JOAN PILO VALDELVIRAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

La Pantera BlancaPublicat per Raic a Contes de la selva

Hi havia una vegada, una pantera tota blanca que volia tenir color com els seus amics. Ella sempre intentava tenir color com els altres: es pintava amb molts fruits, però no hihavia cap manera de tenir color. Un bon dia un mosquit màgic va aparèixer davant seu

i li va dir: - Jo et puc ajudar. - Com em pots ajudar? Només ets un mosquit -va dir lapantera blanca. - Jo tinc màgia -va dir el mosquit. La pantera blanca va dir: - Tum'ajudaries a tenir color? Llavors el mosquit màgic va mostrar molts colors a la panterablanca. La pantera blanca va escollir el blau cel, i de pantera blanca va passar a ser lapantera blava.

JOANA BELDA PIescola: del Parc

tercer

La selva volcànicaPublicat per Victini a Contes de la selva

Temps era temps en una selva d'Àfrica hi havia un mico molt bo, el seu amic lleó i duesserps que mesuraven 2'34m. Un dia el mico, que es deia José anava passejant per laselva i va arribar fins un volcà. El va mirar i va dir: - Oh! No! Està començant l'erupció!El José va anar corrents al regne del lleó que es deia Àlex. Aquest només veure'l li vapreguntar: - Què fas tu aquí? - És que he vist que el volcà està en erupció! - Oh! No potser! És molt perillós! -va dir el lleó. Reuneix a tots els habitants! Corrents el José vatrobar a les dues serps que es deien Alba i Carlota i a la resta d'habitants. El lleó Àlex vaexplicar a tots els animals que el volcà explotaria aquella mateixa tarda i que haurien defugir d'aquell lloc. Però el mico José va tenir una bona idea. Se'n va recordar delTothem Sagrat de la Selva i que només ell, els podria salvar, perquè si el llençaven adins del volcà l'erupció s'apagaria amb els seus grans poders. I d'aquesta manera el Joséi l'Àlex van anar fins a la boca del volcà i van abocar-hi al tothem i van salvar a tota lapoblació. Vet aquí un gat i un gos, i aquest conte ja s'ha fos !!

JOSé ANTONIO GARCíA CERRATOescola: Mare de Déu del Carme

tercer

La muntanya KetemaPublicat per Super Juan Antonio a Contes de la selva

Fa molt de temps, en una muntanya situada a Amèrica del nord, vivien uns robots, quevolien matar als humans perquè els atacaven tot el dia. El capità que es deia Serp va dirque qui entrés a la muntanya Ketema, seria llançat al volcà. El capità dels humans quees deia Filemon coneixia els secrets del mont Ketema, va decidir formar al seu exèrcit,

per atacar als robots. Passades diverses setmanes l’exèrcit humà ja estava preparat percombatre, esperant la lluna nova, va començar a caminar per no ser descoberts, segonspassaven les hores l’exèrcit humà s'acostava al llogaret on es trobaven els robots.Avançant sense problemes, van aparèixer els sentinelles que vigilaven el fort fent sonarl'alarma. En aquest moment va començar la lluita, en presència del rei, els humans vanser capturats i llançats a l'interior del volcà.

JUAN ANTONIO TENA VEGAescola: Josep Tarradellas

quart

El nen de la selvaPublicat per Abat a Contes de la selva

Hi havia una vegada un col·legi que anava d'acampada a la selva per conèixer elsanimals el dia següent. Eren les 9 hores i la professora començava a comptar els nens,

estaven tots, així que van començar a pujar a l'autobús... Van arribar i van conèixer alsmonitors de l'acampada, es deien Mònica, Cristina, Marc i Xavier. Anaven a deixar lesmaletes al campament i, de sobte, aaah! un lleó que parla! Els monitors diuen: -Perdoneu, és un amic que fa moltes bromes als nens. Van seguir caminant. - Ja hemarribat -diu en Xavier- Ho deixeu tot i us ensenyem les tendes. - Nois i noies,comencem els jocs, fem una rotllana i diem els noms en veu alta: Mireia, Laia, David,Alex, Claudia, Alba... D'acord, ara farem 4 grups de 5. - Ja esteu? Sí! Doncs va, hem deconèixer el grup. Que cada grup se'n vagi a una punta a parlar. Avui era l'últim dia itornàvem al cole. - Adéu, adéu! Se'n va anar l'autobús. - Espereu, espereu, que estava allavabo! Va tornar a les tendes. - Un altre lleó? Va, que no estic per bromes, que se queets l'amic dels monitors. El lleó va fer un rugit ben fort, llavors es va donar compte queera de veritat. - Auxili, auxili! -va dir. Tots els animals el van ajudar i ara viu a la selva,ha aprés a parlar l'idioma dels animals i ara ell també ho és.

JUDIT ABAT PELLICERescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Un viatge per la selvaPublicat per Chica boom a Contes de la selva

Hi havia una vegada una noia que es deia Judith. Era jo, un matí em vaig aixecar moltaviat, vaig cridar a la meva mare, però era impossible aixecar-la del seu llit. Vaigdecidir sortir al carrer, vaig veure que tot estava molt canviat tot era una selva i havia

nens jugant i vaig anar i els hi vaig preguntar on estaven als seus pares i em van dir: -Estan de compres. Jo sabia que era una mentida, perquè tots els pares estaven dormint ivaig pensar que eren uns nens mentiders. Vaig decidir caminar per tota la selva i fermoltes aventures per descobrir coses noves, però sabia que també havia de tornar a casa.Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

JUDITH ESTELLER PACHECOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

Acampada a la selvaPublicat per Juliabasquet9 a Contes de la selva

Un dia d'estiu les meves amigues i jo vam organitzar una acampada a la selva. Ens vamportar aigua, menjar, una brúixola, tendes d'acampada, sacs de dormir. Vam arribar enautocar i durant tot el matí vam treballar de valent per organitzar el campament. Però lanostra sorpresa va ser que la Laura no hi era, havia desaparegut. Com pot ser si estàvemtotes juntes? A on havia marxat? No podíem perdre més temps havíem de trobar-laabans que es fes de nit. Vam anar a buscar-la amb la brúixola però no la van trobar. LaLaura es devia sentir molt sola, amb molta set i gana. Mentre caminàvem per la selvavam veure molts animals com: tigres , elefants , cocodrils, jaguars , conills. S’anava fentde nit i la Laura no apareixia, les meves amigues i jo vam tornar al campament persopar i descansar. Demà ens esperava un dia amb molta feina, havíem de trobar a laLaura! No podia estar més temps sola a la selva! Era tot un perill. La Laura estavaperduda en mig de la selva, caminava i caminava i no s’orientava per trobar elcampament. Quan el sol començava a despertar el dia nosaltres ja estàvem preparadesper anar a buscar a la nostra amiga. Feia molta calor i l'aire era molt humit, la roba se'nspegava al cos i semblava que lluitàvem contra un exèrcit de mosquits. Portàvem unabrúixola, però no funcionava cada vegada que donaves un pas la brúixola es posa va a

donar voltes i no ens marcava la direcció correcta. Després d’una estona caminant vaaparèixer davant nostre un poblat Quechua, les dones preparaven el menjar i els nens iles nenes jugaven. Ens vam acostar i vam preguntar si havien vist a la nostra amiga.Però no vam tenir sort, no la havien vist. La Sami que tenia 9 anys, el seu nom enllengua quechua significa: afortunada, venturosa. Ens va dir que ella ens podia ajudarperquè coneixia molt bé la selva. Li vam deixar un mocador que la Laura sempre duiaposat al coll, el va olorar i de seguida va començar a caminar cap a l'interior de la selva.Al cap d'una estona caminant vam trobar unes petjades al terra que podrien ser de laLaura. Seguint aquestes petjades, la Sami ens va portar a una cova que estava darrered'una cascada. Vam entrar cridant: - Laura, Laura! I es va sentir una veueta: - Sóc aquí,sóc aquí! Nosaltres quan la vam veure la van abraçar ben fort. La Laura tenia unpressentiment perquè aquesta cova estava molt amagada dins la selva i va dir a les sevesamigues: - Voleu que investiguem la cova? Totes vam estar d'acord. La cova era moltllarga, estreta, amb rampes i molt fosca, sort que portàvem llanternes que donàvem unaforta llum. Al final de la cova hi havia dos camins vam fer votacions i va guanyar elcamí de la dreta que ens va portar cap a una sala plena d'or. Al sortir de la cova, vamdecidir que aquest tresor pertanyia al poblat Quechua, encara que a la Sami el que li vafer il·lusió va ser el mocador de la Laura.

JúLIA OROZ SEGURADOescola: Josep Tarradellas

quart

La Margarita a la selva tropicalPublicat per margarita a Contes de la selva

Fa molts anys hi havia una nena que vivia amb la seva mare a la ciutat, la nena es deiaMargarita. Pel seu aniversari es van anar a la Selva Tropical. En una de les excursions

que van fer la Margarita es va perdre. La nena cada dia anava a buscar a la seva mare.Un dia ja trista va conèixer uns amics animals un goril·la, un lleó i una serp. Van decidirentre tots anar a banyar-se a la vora de la platja i jugant i jugant va veure un dofí i li vapreguntar a la Margarita. Tu ets la nena que esta buscant a la seva mare? - Sí! El dofí liva explicar a on vivia. I van ser feliços per sempre a la selva.

JúLIA TEODORO ADELLescola: Josep Tarradellas

quart

Els dos grans amicsPublicat per el tigre feroç a Contes de la selva

Hi havia una vegada en una selva molt llunyana,un ximpanzé que no tenia amics iestava molt trist. Tots els animals de la selva deien que el ximpanzé feia molta pudor.Un bon dia va arribar a la selva un gran tigre que li faltaven les dents, es va fer amic del

ximpanzé, perquè el tigre tampoc tenia amics ja que els de la seva raça deien que ell nopodia caçar i no valia per a res. El seu amic ximpanzé li va dir que no es preocupés queel donaria menjar a canvi que el tigre li donés una solució al seu problema. El tigre li vadonar un xampú que feia una olor molt agradable i, des de llavors, tots els habitants dela selva van ser amics del ximpanzé i del tigre i van ser tots feliços. Vet aquí un gos, vetaquí un gat, aquest conte s'ha acabat!

KILIAN DíAZ DELGADOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

En Dani i el tigrePublicat per Estel a Contes de la selva

Fa molts i molts d’anys un nen que es deia Dani se’n va anar a la selva. Però un tigre noel volia a la seva selva. El tigre li va dir: - Si no te’n vas, quan el sol es pongui hauré defer-te fora per la força. Però no es va marxar. Tota la selva va jugar a l’oca i el Dani vaguanyar. El tigre va fingir que es marxava però no es va marxar. Es va amagar en unarbust. La selva va fer una festa pensant que el tigre s’havia marxar. El tigre va mirar, is’ho estaven passant tan i tan bé, que va pensar: faré les paus! Al dia següent vaaparèixer davant la resta i va dir al Dani: - Per què no fem les paus? - Només si empromets que no faràs mal a ningú –li va respondre el Dani. Els dos van estar d’acord, ivan fer una gran festa i van menjar perdius.

LAIA PéREZ MARTíNEZescola: Mare de Déu del Carme

tercer

George de la jungla la selva de sajaraPublicat per Lauri a Contes de la selva

Había una vez una selva que se llamaba George de la jungla. Un día dos niños que se

llamaban Jorgito y Juanita, entraron en esta selva y se quedaron atrapados durante 4años. Los padres de los niños estaban muy pero que muy preocupados por que sehabían ido hace 4 años, llamaron a la policía. Los niños ya eran mayores,no tenían nada de comer y tenían que filtrar el agua con una chaqueta vieja. Los chicosque ya eran un poco mayores, cazaban toda clase de bichos y animales feroces: comoun león, un jaguar y un gato montés, que raro un gato montés, pero si ese animal está enla nieve. Bueno, pero cazaron eso y recuerdo que también un pájaro. Los chicosllevaban un taparrabos, lo que se llevaba en la era de los cavernícolas de la prehistoria.Los niños cocinaban la comida con fuego y con una cacerola que se habíanencontrado en el océano azul, osea el mar. Que asco de comida sabía a pescado muerto,pero los chicos se la comían como si nada. Había un león que cada noche les robaba lacomida y los chicos ponían trampas para cazarlo pero no había manera, un día pillaronpor fin al león, el león se llamaba Luca, era una chica, pero luego se hicieron muyamigos. Jorgito y Juanita se pasaron toda la vida y vivieron felices con Luca, la leona ysus amigos de la selva.

LAURA FORNIELES RODRíGUEZescola: Jacint Verdaguer

sisè

Una aventura a la selvaPublicat per Estrella a Contes de la selva

Fa molts i molts anys, en un poblet hi havia un nen i una nena que van marxar a la selva.Feia moltíssim calor, però no hi havia cap animal. Van buscar i buscar, fins i tot vanexcavar i no trobaven cap ni un. Després es va posar a ploure i van sortit tots elsanimals per beure aigua, menys el lleó, que es va quedar a la seva cova. Com la Rita i elPol, els dos nens, no ho sabien, van entrar a la cova. Com van fer massa soroll, el lleó esva despertar. - Socors, socors, un lleó ens ataca! –van dir els nens. Un helicòpter els vaanar a buscar, però com els hi feia molta pena anar-se’n de la selva, van decidir caçar-lo.- Què bé, ja estem tranquils –va dir el Pol. - No molt. Estem envoltats de cocodrils -vadir la Rita. - Socors, socors, uns cocodrils ens ataquen! –va cridar el Pol. - Bé, sil’helicòpter no ve, haurem de lluitar. - Això mateix Rita, lluitarem! Després vantrepitjar la cua d’una serp i un ou d’àliga. - Rita, em sembla que ens hem ficat en unembolic. Helicòpter vine! Volem marxar a casa, la nostra mare ens espera. Així va ser,l’helicòpter els va recollir i van marxar a casa. - Què bé! Hem arribat a casa! –va dir laRita. De cop i volta, la Rita i en Pol es van despertar. - Oh! Era un somni! –va dir elsdos nens. - Nois, a esmorzar! -va dir la seva mare. Li van explicar tot el que haviensomniat i la mare els hi va dir que anirien de vacances a la selva, i van ser feliços.

LAURA SANZ SáNCHEZescola: Mare de Déu del Carme

tercer

La selva misteriosaPublicat per Lerele a Contes de la selva

Hi havia una vegada uns mariners que viatjaven en un vaixell, mesos i anys. Quan vanpassar molts anys, van trobar una illa amb una selva enorme, plena de fruites imisterioses coses. Quan van veure aquella illa van baixar del vaixell i van investigarque hi havia. Un dia en l'illa, en una cova, va sonar un soroll, però no hi havia res. Elcapità tot espantat va dir que anessin a veure que hi havia en la cova i s'escoltà: - Te'n

recordaràs de mi quan estiguis aquí. Un altre dia, es va escoltar una altra vegada inomés quedava el capità. Llavors va anar a la cova i va sonar la cançó. Ell veia queamenaçava, però no atacava i de sobte va veure una cua d'un animal: una pantera. Enveure parlar a la pantera, va dir: - Com que pots parlar? -va dir el capità tot espantat. Lapantera li va respondre: - Sí puc parlar. I el capità li va preguntar: - Ets tu qui fa el soroll?La pantera li va contestar: -Sí. El capità li va dir: - Per què fas això? - Perquè tota lagent arribant a qui mata els animals -va respondre. Van estar parlant i rient. Tot vatornar a la normalitat i tothom va ser feliç.

LEIRE ESCOBEDO GóMEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

quart

La papallona i el cavallPublicat per Floreta a Contes de la selva

Hi havia una vegada un cavall que sempre l'empipaven i sempre es ficava ambproblemes, no se n'escapava de cap, per això el seu nom era Problemes. Un dia mentreestava relaxat intentant dormir va aparèixer una papallona. De sobte, el cavall estranyat,va dir-li: - Què fas aquí? I la papallona li va respondre: - He vingut a realitzar els teusdesitjos realitat, em diuen la papallona de l'arc de Sant Martí. El cavall molt estranyat iamb molta picardia li va preguntar: - Per què t'anomenen així bonica papallona? Lapapallona li va respondre: - Perquè tinc les ales del color de l'arc de Sant Martí i nomésuna papallona com jo les podria tenir així. El cavall es va posar tan content que voliademanar totes les coses que se li passaven pel cap. Però la papallona el va advertir queels desitjos només funcionaven durant una setmana, després de la setmana tot seguiria

sent igual. El primer desig que va demanar va ser ser el cavall més admirat per tots, lapapallona va començar a revolotejar l'entorn del cavall. Estava dins d'una mena decercle de purpurina!, quan va sortir va dir: - Què m'has fet? tinc una mena de corn al cap,què sóc? La papallona va dir-li que era un unicorn, un animal místic i de fantasia moltadmirat per tots els animals. Va demanar molts més altres desitjos com: tenir un palau,ser famós, tenir bona vestimenta, tenir un servei de menjar del més exquisit, etc. Però eldesig més important va ser el de l'últim dia, quan la papallona ja estava a puntd'anar-s'en. El cavall li va dir: - Papallona vull que et quedis amb mi, tu m'has ensenyata respectar als altres, a respectar la natura i has fet els somnis possibles d'un desgraciatcavall. Moltes gràcies per tot això. Et demano que et quedis si us plau. La papallona esva quedar amb ell però sense cap tipus de màgia, el cavall el tractava de meravellaperquè mai no li faltés res.

LIDIA RODRíGUEZ BLANCOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

Una setmana de viatgePublicat per Bombolla a Contes de la selva

Hi havia una vegada una familia formada per la mare que es deia Maria , el pare Juan,la filla Paula i el fill Eduardo, que vivien a Barcelona. Els pares treballaven en una

fàbrica de cotxes i els van pagar 2.500 euros a cadascun. Quan els seus fills van acabarl'escola els seus pares els van dir que marxaven de viatge a la selva. Van començar a ferles maletes, però van anar al port per agafar un vaixell pel que devien pagar 500 euros.Van pujar i el conductor els va dir : - On voleu anar? I la mare li va respondre: - A laselva. El conductor es va quedar sorprès , però li era igual perque guanyava els dinersque li havien donat. Quan van arribar a la selva el conductor els va ajudar a baixar lesmaletes del vaixell. La familia tota junta van trobar el joc per posar la cabana la van fer,després van fer el menjar i el pare i el fill van anar a buscar fruita. De cop i volta vanescoltar un soroll estrany darrera d'un arbust, van retirar -lo i era un lloro de colorinsque repetia tot el que deian i els seguia. El fill i el pare marxaven però el lloro decolorins els seguia. Quan van arribar a la cabana la filla va anar corrents per veure ellloro, la mare va escoltar un soroll estrany i van veure un lleo i van fugir i van trobar-lostroncs. Els van empenyar per salvar-se però menys mal que el pare tenia un mapa. Vanveure un vaixell i estaven cridant: - Ajuda, ajuda! I els van agafar i els van portar a casaseva.

M.CARMEN LóPEZescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

L'arbre màgicPublicat per Piruleta a Contes de la selva

Hi havia una vegada, en una selva, un grup d'animals que tenien un amic molt especial:L'ARBRE MÀGIC. Un dia els humans van descobrir aquesta selva que a vegades

també tenia el seu punt màgic. Els humans no ho sabien i es pensaven que tallar tots elsarbres, inclòs l'arbre màgic. La Mona Saltarina es va enterar del que volien fer elshumans i va anar a dir-ho als seus amics el Rinoceront Rigóros, la Serp Presumida i elLleó Grunyo. Van estar parlant una bona estona i al final van decidir que no es podienquedar de mans creuades. Van anar a veure les fades de la selva.Van demanar que elsfés molt més forts. A continuació van anar a enfrontar-se amb els humans i no vanpoder però sí aplaçar el tallar els arbres. Van tornar a veure les fades i els van demanarque a més a més de tenir força volien que els ajudessin. L'arbre màgic va dir: - Ésimpossible nois, deixe-m'ho estar, segur que estareu millor sense mi. - No, no és aixi. Jaho tinc! Podem demanar ajuda a tots els animals que coneguem i envoltarem l'arbre -vadir el lleó. No van aconseguir molta ajuda però ho van intentar i no va donar resultat. Ellleó va grunyir que es coneixia la llegenda de l'arbre va dir: - NO ENS PODEMRENDIR, SI UNIM LES NOSTRES FORCES PASSARÀ UNA COSAIMPRESSIONANT. Així ho van fer. El lleó tenia raó. L'arbre es va fer més gran i vaobtenir més poders. Va fer que els humans deixessin en pau la natura. Quan els humansse'n van anar l'arbre va estendre les branques i es van abraçar i van viure en pau i feliços.

MAITE GUIJARRO ELCHEescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selva del terrorPublicat per GIRAFETA a Contes de la selva

Un dia el grup d'animadores d'un institut van anar a assajar a un bosc secret. En aquelllloc van caure en una trampa i van arribar a la selva del terror. La Lara i la Sara queeran bessones van dir que el seu pare els havia parlat d'aquell lloc tenebrós i perillós perelles dos i la resta del grup. La Violeta i la Margarida tenien molta por i com la faldillaera curta també tenien fred. Van caminar i caminar, van arribar fins a una porta dinsd'un arbre on vivia el zombi Clemanteil, però tothom li deia Cleon. Van trucar a la porta,van veure una finestra i es van enfilar i van veure una familia de zombis ballant lamacarena. El zombi més petit les va veure i va sortir de la casa. Les noies van córrer,però van arribar a una paret. Atemorides van intentar escapar, la Clara es va desmaiar ila van agafar en braços i se la van endur. El zombi les va calmar i els va dir que li féssincas o si no moririen. Les noies van dir que sí amb el cap. En Cleon les va guiar a lasortida i van sortir corrents i van quedar que no li dirien a ningu.

MAR PACHECOescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

Mitchy la tigresaPublicat per Victini a Contes de la selva

Hace mucho tiempo hubo una tigresa muy guapa de ojos verdes llamada Mitchy. Era

rápida y delgada, era la reina de la selva. Cada vez que algún animal la desobedecía leperseguía y se lo comía. Un día un joven tigre llamado Tigro la desobedeció, ella sepuso furiosa le persiguió sin parar una y otra vez pero no lo consiguió atrapar, y siempreque lo veía lo perseguía pero siempre escapaba. Entonces dejó al mando a su hermanaSombrita una tigresa de pelaje muy oscuro y ojos azules. Mitchy viajó durante días portierra,aire y mar, pero sin saber que su hermana Sombrita estaba sembrando el caos enla selva. Tenía un ejército de tigresas villanas que perseguían a los animales y losencerraban en cuevas, vigiladas por otras tigresas. Mitchy descubrió que no tenía porque destruir a Tigro, que deberían unirse para derrotar al mal a través de rápidosmovimientos y fuerza. Volvió a la selva y vio tigresas villanas que vigilaban todo,encontró a Tigro en unos matorrales y decidieron unirse en un equipo. Sombrita y suejército se frustraron al enterarse. Pelearon contra ellas y como siempre el bien ganó almal, liberaron a todos, Mitchy prometió ser buena reina, encarceló al ejército y a suhermana y junto a Tigro reinó felizmente.

MAR RODRíGUEZ RODRíGUEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

Un misteri a la selvaPublicat per SMS a Contes de la selva

- Bon dia senyor ós -va dir el camaleó. - Bon dia -va respondre ell. - Escolta ós que hasvist a la meva dona? -va preguntar el camaleó. - No, no l'he vista -va respondre. Elcamaleó va seguir buscant i buscant. Però no va trobar res. Alehores va decidir anar aparlar amb el rei d'aleshores. El senyor i la senyora girafa.Va pensar que com són tantalts la podrien trobar. Però va ser un altre intent fallat. El camaleó es deprimia permoments. Una nit quan tots els animals es dirigien cap els seus caus a dormir va succeiruna cosa extranya. - Pum! Bum! Patapum! - Durant tota la ni t es van escoltar un sorollsestranys. Els animals es van reunir, tots estaven molt espantats però a la vegada

molestos per els sorolls. Ningú no sabia què passava. De sobte els sorolls van parar.Peró quan semblava que tot tornava a la normalitat els sorolls van tornar. - Catapum!Bomba! -un altre cop aquells sorolls. Van tenir tots el mateix pensament. Que la donaperduda del senyor Gustavo (el camaleó) estava implicada o no sé... potserimpnotitzada...Van decidir fer una explotació per totes les coves i passadisos amagatsque no coneixien. Però res de res seguien sense trobar el loc d'on provenien els sorolls.Tots decebuts van tornar cap a casa. El camaleó va tropessar accidentalment contra unabranca. I goita tu el que va trobar, un escampall de fulles i branques tapaven un forat.Que per cert era prop de casa seva. Podria ser una pista aixó! Al dia següent vaexplicar-ho al poble. Era molt peculiar perquè era una “selvapoble” amb el nom de “tikihouse”. Dit i fet van arribar en un tres i no res al forat tapat per troncs i fulles. Vanentrar amb molta cura. I quina va ser la seva sorpresa. La dona del camaleó, la senyoraGustava, estava fent de bruixa. Però bruixa real. Resulta que estava provant pòcimes,tots estaven sorperesos. El que més el senyor Gustavo que quasi li dona un atac de corper la sorpresa. La senyora Gustava es va excusar: - Ho sento és que era un secret, noho volia dir a ningú, perquè pensava que em deixaríeu de banda. Tots els animal van ferque no amb el cap, no la deixarien de banda. Van prometre que cap d'ells es riuria sinóque li demanarien ajuda! La Gustava va ser la més feliç en aquell instant. Tots elsanimals van començara balancejar. Tots van acabar sent uns experts però principiantsbruixots i bruixotes. A partit d'aquell dia tots van rebelar els seus secrets més intims ivan ser un poble molt unit.

MAR SALOM MENDOZAescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els germans i la seva aventura a la selvaPublicat per Sonic a Contes de la selva

Hi havia una vegada uns germans que vivian a la selva però no tenia pares. I ara usexplicaré que va passar amb els pares dels germans, però abans us explicaré on viuen:ells viuen a la selva però la seva casa és dalt d'un arbre. Anem a la història dels germansque es deian: Marc Mones i Emilia. Els germans anaven d'excursió per la selva amb elsseus pares, però es van distreure amb un mico. Però no es van adonar que els seus seuspares se'n van anar més lluny però mentre veien el mico, van veure que queien pedresdel cel, van anar corrents a buscar els seus pares pero no els trobaven i es van amagar aun arbust. Quan ja va caure aquella cosa del cel, van anar a veure que era. Semblava unmeteorit pero quan van veure que aquella cosa que semblava un meteorit es movia vancridar tots dos: AAAAAAAAAAAAAAAHHH! Se'n van anar corrent a amagar-sed'aquella cosa tan estranya. Aquella cosa era un robot, es deia RAP24. Era un robotmolt amable que podia parlar i li va dir el robot: jo només vull tornar al meu planeta, elsnens es van acostumar al robot i el van ajudar a tornar al seu planeta natal.

MARC QUIñONERO I MARC MONéSescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

La vida a la selvaPublicat per Marieta a Contes de la selva

Hi havia una vegada una selva molt llunyana on hi vivien molts animals simpàtics. Hihavia, però, un grupet de tres zebres que eren dolentes amb els animals. Un dia vaarribar un tigre molt fort i va dir: - Què us penseu que sou les reines de la selva! - No, tuqui ets per parlar-nos així -van contestar. - Jo sóc el tige Martí, algun problema! -varespondre el tigre. El grupet es va quedar callat i van marxar plorant i corrents. Elsanimals que vivien allí li van preguntar: - Qui ets? D'on véns? El tigre els va explicar: -Sóc el tigre Martí i vinc del zoo de Barcelona. - Doncs ets el nostre heroi! Cadascú vamarxar cap a casa seva. Quan el tigre Martí anava cap a casa seva es va trobar al grupeti els hi va dir: - Deixeu als animals d'aquesta selva en pau o sinó tindreu un problemaben gros. Elles se'l van quedar mirant amb cara d'espantades i amb el cap van dir que sí.Ell va seguir tirant cap a casa seva i va veure a una tigressa molt guapa. En Martí li vapreguntar: - Vols ser la meva amiga? Va contestar: - Clar que sí. Quan va passar untemps es van casar i van tenir un fill.

MARIA CATALà ESTANYescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selvaPublicat per B10 a Contes de la selva

Hi havia una vegada una selva on hi vivia un nen que es deia Jorge de la selva. Teniaset anys i salvava els animals, però hi havia un animal que era molt dolent.Feia trapellejades, posava un producte que es menjava el cabell dels animals i per tant,

es quedaven calbs! I per aquest motiu, van avisar a Jorge de la selva. Però Jorge no vapoder derrotar-lo i va demanar ajuda als seus amics. Però tampoc van poder ambl'animal dolent. Després d'això un dia, van comprar un dècim de loteria i van guanyar12.345.674.546€ i li van regalar al mono que es va comprar una moto amb els diners. Amb tot el que li sobrava li va comprar un regal a Jorge: el va obrir i eren 5 carnets peranar a la fira de la selva. Van anar tots junts i van ser molt feliços.

MARINA GARRIDO LAINescola: Josep Tarradellas

quart

Els animals de la selvaPublicat per La gatita a Contes de la selva

Hi havia una vegada uns animals que vivien en la selva i eren: el cocodril es diuSebastià, el lloro que es diu Tucan i el protagonista que és un lleó i que es diu Tom i esun lleó molt fort. El Tom és de la selva tranquil i solet perquè no tenia amics ni pares iva decidir fer una excursió per la selva i va fer la maleta va ficar un entrepà de pernildolç, molta aigua i roba calenta. I dies i dies que va trigar el Tom en fer la excursió, vaarribar a la selva i va parar sota un arbre i a l'arbre estava el lloro Tucan i va dir: - Tu

quin ets? I el va contestar: - Jo sóc el lleó Tom. Es anar en Tom i en Tuca li perseguia ien Tom va córrer i va ensopegar amb una pedra i va caure a un estany de cocodrils i se'lvolia menjar els cocodrils. Un cocodril li va dir als altres cocodrils: - Deixeu-lo és unamic llunyà -va contestar en Tom. - Gràcies cocodril. Què puc fer per recompensar-te? -Ser el meu amic i fer la excursió. - Apa anem! - I jo puc anar amb vosaltres? - Sí! Dies idies i el Sebastià, en Tucan i el més important en Tom. I van arribar a la selva, en Tomva trobar una tigressa molt atractiva el seu amic Tucan també però la Llora i el Sebastià,una cocodril·la molt guapa. Els 3 amics van tenir molts fills i el Tom tenia un germàsecret que quan els seus pares van morir ell es va escapar.

MARINA RODRíGUEZ MATARóescola: Josep Tarradellas

quart

La selvaPublicat per Liliman a Contes de la selva

Hi havia una vegada, una selva que tenia uns animals que estaven bastant malaltsperquè uns l’havien injectat a la pell perquè brillessin. Llavors uns homes van anar ivan veure els animals, com els animals estaven malalts, els van atacar perquè lis feia

mal allò que els hi havien posat a la pell. Els nois es van pujar a un arbre, després vanbaixar i van investigar perquè brillaven. Buscant i buscant, no van trobar res, però vanveure una barca molt gran, van anar a dins de la barca. Allà hi havia els demés animalsde la selva i també estaven els senyors que havien posat la injecció a la pell. Llavors,silenciosament, van trucar a la policia i els van atrapar.

MARTA AGUDO SANFELIUescola: Josep Tarradellas

quart

L'home valentPublicat per La conta contes a Contes de la selva

Hi havia una vegada un home que es deia Marc, aquest home no li tenia por a res. EnMarc era molt valent i es pasava el dia anant d'aquí i allà. De petit deia que volia sergoril·la i la seva mare i el seu pare li van dir que ell era un nen i que no podia ser ungoril·la. Quan es va fer gran i els seus pares es van morir ell mateix va decidir preguntarals goril·les. Va anar caminant i caminant fins que va arribar a un arbre on hi havia

molts goril·les i li va preguntar: -Jo puc ser un goril.la com vosaltres? El goril·la li vadir: - No ho sé tu ets un nen. Ell li va dir: - Sí, però que ell volia ser un d'ells. -Vale, hointentaràs -va dir. Al següent dia va anar caminant fins l'arbre. Avui és el dia, no si avuili va dir que tinc que fer. Ell li va dir només una cosa: - Has de saltar d'aquesta lianafins l'altre. - Vale, ho faré! Quan va acabar li va dir: - Puc ser un de vosaltres? Elgoril·la li va dir que sí. Ell saltant i saltant de tanta alegria i es veu que tenia un fill i desd'aquell dia no va para de saltar.

MARTA MACHO PUJADASescola: Pompeu Fabra

tercer

Els contes de la RaquelPublicat per Ballarina a Contes de la selva

Hola em dic Raquel i sóc la nova professora, avui us contaré un conte. Hi havia unavegada una nena anomenada Raquel, ella tenia nou anys. La Raquel no tenia amicsperquè a ella li agradava jugar a futbol. Els nens no la deixaven jugar perquè deien queaixò era cosa de nois. Un dia la Raquel es va cansar i els va dir a tots: - Sabeu què? perdemostrar-vos que les noies podem fer el mateix que els nois, aniré a la selva. Al dia

següent va anar cap a la selva. Quan va arribar, seguidament, es va trobar amb un conillparlant, el conill la va acompanyar en aquella bonica història. Van caminar, vancaminar i van caminar, però no van trobar res. De sobte, van veure un poble cremant enflames. Justament hi havia una mànega d'uns bombers que van marxar per por, la vaagafar amb molta força i va aconseguir salvar el poble. De sobte, va sortir un àngel i lava felicitar. El conill ho va gravar tot, i quan va arribar a l'escola tots els nens li vandemanar disculpes. I conte, contat ja s'ha acabat. Aquest conte, conté el missatge quetant els nois com les noies poden fer el mateix. Per demà us explicaré un altre conte.

MARTA PéREZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

Els tres amics a la selvaPublicat per Rosalia a Contes de la selva

Hola em dic Linda i aquesta és la nostra història. Aquest conte parla de tres animals: ungat un gos i un conill. El gos és una femella i es diu Linda. El gat és un mascle i es diuMisifú Finalment, el conill és una femella i es diu reina. Anem a la història, si voleu,sinó haureu de marxar perquè jo l’explicaré igualment. Tot va començar quan una nenaque es deia Cristina va anar a la selva de càmping. Allà es va emportar les tres mascotes.

Llavors es va quedar adormida i els seus pares la van agafar i la van posar al cotxeoblidant-se de les mascotes. Se’n van anar sense elles! Després les mascotes van arribara casa de la Cristina gràcies a les característiques de tots, el gat pujava a l’arbre i mirava,el gos ensumava i el conill saltava. Quan van arribar, al cap d’un temps, a casa de laCristina van veure que ella ja tenia una altra mascota, un gos que es deia Pedro. Els tresamics pensaven que la Cris no els estimava, però, al contrari, l'havien comprat perpoder anar buscar-los. Aquell gos era més gran que la Linda. Només veure al Pedro se’nva enamorar. Finalment van tornar a la selva tots tres. Allà es van trobar amb una girafaque es deia Laura i amb un elefant que es deia Pau. Van explicar-los el que els haviapassat. La Laura i el Pau els van ajudar fins que es van apropar bastant a la casa de laCris. La nena en aquell moment va sortir amb el Pedro. Aquest gosset no paravad’ensumar el terra, fins que al final va bordar en direcció cap on eren ells. La Cris i elPedro s’hi van apropar i els va dir que els cuidaria a tots: la Linda, el Misifú, la Reina,el Pau, la Laura i al Pedro. Va fer una petita tanca i el Pau i la Laura van viure. LaLinda el Misifú, la Reina i el Pedro vivien a la casa. Ah! Me n’oblidava! A lfinal laLinda i el Pedro es van casar i van tenir nou cadells. El Misifú i la Reina i també vantenir molts cadells. Així és com els tres amics van arribar a casa seva, amb un somriured’orella a orella. Rosalia

MERITXELL PAISANO CABRERAescola: Mare de Déu del Carme

tercer

Supervivència a l'illa desconegudaPublicat per Judit Baker a Contes de la selva

Un dia vaig sentir a parlar d'una nena que vivia al pol sud. Ella era una esquimal.Semblava ser que de gran volia ser biòloga. Van passar anys i anys fins que va ferrealitat el seu somni. Li van donar una llicència temporal de biòloga si anava a

investigar la vida natural de la selva perduda d'una nova illa molt misteriosa. Aquellanoia no s'ho va pensar dues vegades i va acceptar, havia treballat tan dur per aquelltreball que volia aprofitar aquesta oportunitat a fons. La van portar en un vaixellpesquer fins a l'aeroport sud-americà més proper, on l'estava esperant un helicòpterprivat. Van aterrar a l'illa i de camí a una cabana que li havien fet, un guia li aconsellavai tot seguit, li donà un petit llibre de supervivència a selves desconegudes. Van arribar ala cabana i l'home va dir: -Vindrem a buscar-te en dos mesos, a lacabana tens menjarper un sol mes, però trobaràs molt de menjar aquí. Tambè –va continuar –t'hem deixatun bloc de notes de 500 pàgines, suficients per a aquesta aventura. Bona sort! L¡homes'en va anar i la noia va començar a explorar. Va agafar un sac de la cabanya i varecol·lectar fruita, fulles de palmeres que hi havia a la platja, algunes petxines, i vacomençar a investigar la vegetació. No va descobrir res de nou fins que va veure aquellsanimals. Eren molt intel·ligents i sociables. La noia va veure que aquell era el lloc onmés desitjava estar al món, així que va quedar-se a viure. Van passar els dos mesos, ivan venir a buscar-la, però havien desaparegut: ella, la cabanya i els animals. Ara, moltsanys després, encara no s'han trobat les restes de la noia, i hi ha moltes versions de lallegenda, com per exemple la part que tothom coneix: Uns diuen que la noia segueixvivint en un esperit que passeja per l'illa amb les races dels animals.

MERITXELL PEñALVER COLLADOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els tres amics de la selvaPublicat per Veneno a Contes de la selva

Hi havia una vegada tres amics que vivien a la selva, un era Tanti, és un tarser, un micod’ulls grans, l’altre era Bombi, que es un llangardaix volador i el tercer que és elprotagonista d’aquest conte, era Veneno, una granota molt verinosa de color vermell i

blau, és una espècie que es troba en vies d'extinció. Uns biòlegs van anar a la selva acapturar a Veneno, buscaven i rebuscaven, però la sort no els acompanyava, així un diadesprés d’un altre, els amics de Veneno l’ajudaven a fugir i a amagar-se, camuflant-seentre la vegetació de la selva. Després de tres mesos de persecució i no poder donar-licaptura, els biòlegs van desistir de la seva missió, marxant-se sense aconseguir la sevamissió.

MIGUEL TENA VEGAescola: Josep Tarradellas

quart

Les aventures d'en FranPublicat per Miva a Contes de la selva

Hi havia una vegada un noi que es deia Fran. Al Fran li encantava la selva. Un dia vadecidir anar-hi per contemplar les plantes, veure els animals i sobretot conviure amb elsindis. I ho va aconseguir, va anar a la selva de l'Amazonia. Allà va conèixer una tribuque es deia Wacanala que el van ajudar a endinsar-se a la selva. Quan ja havien passattres dies van decidir canviar-se de territori. Caminant i caminant van trobar un tros deselva magnífic, era el que buscaven però hi havia un cartell que deia: “PROHIBITPASSAR”. Al Fran li va agafar una mica de por perque trobar-se aquest cartell enmigde la selva,vés a saber el que podia passar. Però la tribu Wacanala va voler entrar. A laprimera nit van sentir uns passos i van decidir marxar a les cinc del matí pel riuAmazònia.Va ser l'aventura més emocionant que li havia passat al Fran. I va entendreper què posava prohibit passar.

MIREIA BASUALDOescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

En Billy salva la selvaPublicat per Lolypop a Contes de la selva

Hi havia una vegada, en una selva molt llunyana, un nen que es deia Billy. En Billy era

un nen molt espabilat i sempre anava acompanyat d'en Formatget, en Formatget era unratolí. Tot va començar així: En Billy era un bebé recent nascut que va anar de vacancesa la selva amb els seus pares. Es va enganxar en un arbre i els seus pares van morir, elsva matar el tigre. En Formatget el va cuidar junt amb els altres animals. I ara viu ambells. Un dia en Billy va anar a buscar pomes. Va trobar un cartell que deia: DEMÀTALLARAN TOTS ELS ARBRES DE LA SELVA I PORTARAN ALS ANIMALSAL ZOO DE BARCELONA. En Billy va anar corrent cap a la selva a explicar aquellaterrible notícia. I els hi va dir: - Nois, nois, porto una terrible notícia. - Demà pel matítallaran tots els arbres i us portaran al zoo de Barcelona!! Tots es van posar moltnerviosos. Va arribar el dia, el dia de la notícia terrible! Tots els animals de la selva esvan reunir amb armes que van fer per la nit. Quan tots van veure com un munt d’ homesvenien amb serres, en Billy va cridar: - FOOOOOC!!!!!!!!! Tothom van començar atirar pedres, pals, pinyes, tomàquets... Tots es van posar molt contents sabent que vansalvar la selva i van viure feliços per sempre més.

MIREYA VALENZUELA RODRíGUEZescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selvaPublicat per Pez Globo a Contes de la selva

Había una vez tres hermanos que caminaban jugando por la selva. Uno de ellos estabaen peligro y el más pequeño lo quiso salvar, porque se cayó a un rió, y al final nopudieron hacer nada por él y murió. Al momento, el cielo se puso muy oscuro consombras de águilas, y una de ellas cogió al hermano, que había muerto, y le hizo unhechizo y lo convirtió en tigre. Ya no podría volver a ser humano nunca. Caminando

por la selva, el tigre vio a una bruja y le pidió por favor que le quitara el hechizo. Ella ledijo que no podía, que tendría que ir a lo alto de la montaña, donde hacía muchos añosvivía un anciano, que le podría ayudar. Cuando llegó al anciano y le pidió que le quitarael hechizo, él le dijo que se lo quitaría si a cambio se quedaba con un pájaro que teníadesde hacía un tiempo y que cuando él muriera ya no tendría quien le diera de comer. Eltigre sin pensarlo le dijo al anciano que sí y con una pócima que le hizo beber loconvirtió en humano. Bajaron de la montaña y se reunieron con sus hermanos que lodaban por muerto y se alegraron mucho de verlo y vivieron felices todos juntos.

MóNICA DOMíNGUEZ MARTíNEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Els dos aventurers a la selvaPublicat per Aidalai a Contes de la selva

Fa molts anys, dos aventurers van anar a la selva perquè volien explorar la selva. Quanvan entrar a la selva, van començar a caminar i caminar i van arribar a un arbre molt alt.Un aventurer, que es deia Francesc,va treure un llibre d’arbres i va veure que era un pi.Després van trobar un arbre que es deia roser o després un altre que tenia moltes flors.Quan ja era l’hora de marxar de la selva no trobaven la sortida! Un aventurer que esdeia Jordi, va dir que s’anava per la dreta, i l’altre, Francesc, que era per l’esquerra. Esvan començar a barallar, van continuar caminant els dos junts i es van trobar unlleopard. Els va dir que només sabia que havien d’anar per la dreta. Van anar per ladreta i es van trobar un elefant. L’elefant els va dir que anessin per l’esquerra. Van anarper l’esquerra i es van trobar una girafa. La girafa els va dir que anessin una altravegada per la dreta. Van anar per la dreta i es van trobar dos indis. Un d’aquests indis esdeia Pat i l’altre Kai. Aquests van dir: - Hau! -(que volia dir Hola!). Els indis van dir alFrancesc i al Jordi que sabien on era la sortida de la selva. Els dos indis vanacompanyar-los fins la sortida, i un cop van arribar allà, els dos indis van deixar uncamió als aventurers perquè poguessin arribar a la seva ciutat.

NAYARA PICOT SáNCHEZescola: Mare de Déu del Carme

tercer

La selvaPublicat per Campanilla a Contes de la selva

Hi havia una vegada dues nenes que van anar a passejar i van trobar un gat petit. Es van

posar molt contentes i se'l van emportar a casa seva. Al dia següent, van decidir quehaurien de portar el gat a la selva, perquè estigués amb la seva mare. Anaven caminant icridant la mare del gatet i, de cop i volta, estava la seva mare. Totes dues estaven moltcontentes. Vet aquí un gos,vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

NAYARA RODRíGUEZ BANCHSescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

L'oportunitat d'orPublicat per La lluna a Contes de la selva

Un dia els besnéts d'en Pere li van preguntar perquè tenia aquella cicatriu a la cara.Llavors el seu besavi els va explicar que quan ell era molt jove va anar amb unhelicòpter a visitar al seu millor amic a l'Alt Empordà i l'helicòpter es va estavellar a laselva! El pilot va morir, però ell va sobreviure amb ferides greus. El primer que va ferva ser construir un refugi, perquè aviat es faria de nit. Després va anar a caçar i a buscarun riu per beure aigua, aviat es va fer de nit i va anar al seu refugi per sopar. Així va serdurant cinc dies, fins que es va trobar un lleopard amb molta gana. Quan el va veure va

sortir corrents, fins que es va topar amb un arbre i va xocar. Es va fer molt de mal.Després d'unes hores un jove el va trobar i el va portar al seu refugi secret. Al diasegüent el jove li va explicar que era un súper espia, i que si deia alguna paraula a algúel mataria a ell i al seu còmplice. Més tard li va dir que estava en una missió moltespecial, i si el volia ajudar. Ell va acceptar i junts van començar una gran amistat queningú podria trencar. Quan la missió va finalitzar ell li va proposar que es fessin espiesjunts. Ell li va dir que l'ajudaria durant uns dies, i després se n'aniria a casa seva. En unamissió, el van ferir, des de llavors va deixar de ser espia i va tornar a casa seva. Els nenses van emocionar amb la història i van demanar una altra de les seves aventures per almón.

NEKANE GOñI MARTINEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

Els animalsPublicat per Filomena a Contes de la selva

Hi havia una vegada una colla d'animals que totes les nits quedaven per fer una excursiónocturna. Una nit el ximpanzé no va anar al club secret on quedaven totes les nits. Vansortir tots a buscar-lo. Quan ja portaven una estona buscant-lo van escoltar uns xisclesmolts forts i es van espantar tots menys el lleó. El lleó va dir: eh! Escolteu bé es elximpanzé i la serp el va veure caigut al riu. Tots van anar a buscar una liana, menys lasargantana que li va dir: - No et preocupis que els teus amics t’ajudaran. Al cap d’unaestona van arribar els amb la liana i el van treure fora de l'aigua. La girafa li va dir: - Etfa mal alguna cosa? El ximpanzé li va contestar : - Sí, la poteta. Llavors li van embenarla poteta. El ximpanzé va agrair a tots l'ajuda que va rebre.

NERA BLANCO CANTOSescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selvaPublicat per La nena del foc a Contes de la selva

Hi havia una vegada uns nens que anaven caminant pel bosc, es van endinsar i es vantrobar en una gran selva. De cop i volta una serp els va dir: - Hola nens sóc la serpPitonisa, i la reina de la selva, es que esteu perduts? - Sí, ens hem perdut -van dir elsnens. De sobte va venir en lleó Freddie i va dir: - No, no, tu no ets la reina de la selva,sóc jo. El lleó Freddie i la serp Pitonisa van començar a barallar-se, els nens van decidir

fer ús de la democràcia i van convocar tots els animals de la selva. Mentre que elsanimals escoltaven molt bé, els candidats llegien els seus programes electorals. Tots dosvan dir el què volien fer a la selva. Va guanyar la serp Pitonisa i va decidir que els nensfossin els seus ministres, el koala Agustino es va presentar com a jardiner, mentre que ellleó Freddie plorava perquè no l'havia votat ningú, perquè no era un lleó bo. Va pensarcanviar, va ajudar a la reina a tenir cura de la selva i va portar a casa els nens ques'havien perdut.

NEREA RODRíGUEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

La ciutat de RoboticàliaPublicat per Sol a Contes de la selva

Fa molt de temps en una ciutat anomenada Roboticàlia hi havia un robot acabat denèixer. Es deia Mic. Era molt bonic, tenia els ulls blaus, els braços grocs i les mans decolor blau, les cames de color verd i els peus de color, blau, groc, i verd. Els pectoralseren grisos perquè estava rovellat. Un dia, quan en Mic estava passejant per conèixermés bé Roboticàlia, uns robots de la màfia robótica van segrestar al Mic. Els pares d'en

Mic estaven preocupats per ell i el trobaven a faltar. El van portar a la base delsmafiosos robòtics. Allà el van posseir uns fantasmes multicolors perquè necessitavenalgú per dominar el món. El germà d'en Mic es va morir per un atac de cables elèctrics.En Mic es va convertir en malvat, va tornar a casa i va matar als seus pares quanestaven dormint. Quan anava pel carrer es va trobar amb una robot guapíssima, i això vafer que deixés d'estar posseït. Van fer ressucitar als seus pares però al seu germà no vanpoder fer-lo ressucitar amb les boles màgiques.

NICOLAI XIRINACHS COMASescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Amics per semprePublicat per NilNoe a Contes de la selva

Hi havia una vegada una noia que vivia en un poble i se'n va anar a la selva. Allà es vatrobar tres animals: un tigre, un ós i un guepard. La noia va caure a dins un pou,aleshores els tres animals es van ajudar entre ells i van fer una cadena. L'ós va ser elque es va quedar a dalt, després hi va haver el guepard i després el tigre, perquè el tigresap nedar i el tigre va agafar la noia. Com que la noia va estar agraïda es va quedar aviure a la selva amb els tres animals i tots van estar molt bé durant les temporades queestaven junts i cada cop anaven coneixent més animals diferents. Cada dia la noia anavai tornava del poble a la selva per veure els seus pares i si un animal estava malalt la noiapassava la nit a la selva i li va dir als seus pares que cada dia estava amb animals. Elspares també van conèixer els tres animals i al principi estaven una mica espantats, peròdesprés ja els van conèixer més i de tant en tant també els anaven a veure. La noia vaestar molt contenta que els seus pares haguessin conegut els tres animals que l'havienajudat a sortir del pou.

NIL NOè I MARQUèSescola: fora del Prat

tercer

El nen a la selvaPublicat per Llapis a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen de 14 anys que vivia a Anglaterra, la seva mare li va cridarper que anés a fer la compra. Després es va perdre i el van capturar i no sabia onestava. Però es va escapar i no sabia com tornar a casa, després va anar a comprarpeixos i carn per sobreviure. Va veure un ou i l’ou li va xuclar i va anar a la selva. Allà

el va atacar un lleopard, un elefant i molts animals més. Volia tornar a casa però nopodia perquè no estava l'ou. Després va veure un helicòpter i el va cridar però no el vanveure. Després va tornar a veure l’helicòpter i tampoc el van veure, després va agafarun coco se’l va menjar i estava enverinat i es va desmaiar per un parell d'hores. Es vadespertar amb una granota morta, va veure un volcà, va anar a veure’l i estaven unsindis ballant un tipus de dansa, va decidir anar-se’n. A la fi va trobar l’ou que el vaxuclar i directament el va portar fins a casa i tots feliços.

OSCAR VARGAS PARESescola: Josep Tarradellas

quart

La selva més bonica del mónPublicat per Snavy a Contes de la selva

En un racó del món existeix una selva molt bonica que jo l'he batejada amb el nom deLirana. Tots els arbres són de colors diferents i plens de fruita. L'herba creix verda i

forta, i al centre de la selva hi ha un llac amb el nom de Brum. Aquesta és una petitahistòria d'aquesta selva: Una tarda una nena que es deia Diana estava avorrida perquèno sabia què fer, llavors va aparèixer un nen que es deia Jordi, tenia 11 anys, un anymés que la Diana i van anar a explorar la selva. La Diana li va ensenyar el seu llocpreferit, hi havia un riu travessant aquell lloc, a la vora del riu hi havia una fila d'arbresplens de fruita i li va ensenyar l'arbre que te la seva fruita preferida. Van menjar unamica i quan van acabar en Jordi li va dir que per a ell també era el seu lloc preferit.Llavors la Diana va tenir una idea, li va dir i ell va estar d'acord. Van anar a la casa d'enJordi i a casa de la Diana a buscar material per fer una casa en un arbre. Quan la vanacabar van anar a fer una acampada al centre del bosc. Quan van arribar van montar unatenda d'acampada blava i verda. Dins hi havia una llibreta i un boli, un grapat de piles,el pijama blau de la Diana, el pijama verd d'en Jordi, el sac blau de la Diana i el sacverd d'en Jordi. Van fer una foguera. I quan quan van acabar ja era de nit, van anar a latenda d'acampada i van dormir fins que es va fer de dia. I quan es va fer de dia vanrecollir-ho tot i se'n van anar cap a casa.

PATRICIA RUBIOescola: Mare de Déu del Carme

cinquè

La selvaPublicat per angry birds a Contes de la selva

En las Amazonas había un pueblo que se llamaba Unguru, allí vivía una tribu que nuncahabía visto al hombre blanco. Los niños se divertían subiéndose a los árboles más altosy cazando todo tipo de animales. El hijo del jefe de la tribu era un niño muy valienteque se llamaba Embele. Un día Embele estaba subido a un árbol y escucho un ruidomuy grande, miró al cielo y vió un gran pájaro que iba hacia los árboles. El gran pájaroen realidad era un avión que se iba estrellar. De repente el avión se estrelló contra los

árboles y Embele asustado fue a ver el gran pájaro, se dio cuenta de que dentro había unniño que estaba desmallado. Con mucha valentía Embele consiguió sacar al niño y se lollevó al poblado. Embele le curó todas las heridas y al cabo de un rato el niño despertó yempezó a hablarle, pero no le entendía, ya que no hablaban el mismo idioma. El niño,que se llamaba David, se hizo muy amigo de Embele y iban juntos todo el día. Embelele enseñó a cazar animales, a trepar a los árboles y le enseñó a hablar su idioma en pocotiempo. David echaba de menos a su familia, pero estaba muy feliz por que tenía muybuenos amigos en el poblado, sobre todo a Embele, que lo quería como a un hermano.Un día estuvo a punto de ocurrir una desgracia por que estaban Embele y Davidcazando, cuando entre los árboles de la selva apareció un jaguar y se fue detrás deEmbele para comérselo, pero Embele consiguió subirse a un árbol y David asustó aljaguar con un grito muy fuerte. Había pasado casi un año cuando apareció unaexpedición de unas 40 personas y David vió que entre todos los que habían, estaban suspadres que habían venido a buscarle. Se dieron un fuerte abrazo y su madre se puso allorar al ver que estaba bien. Embele entendió que David se tenía que ir y creyó quenunca más lo volvería a ver, pero David le hizo una promesa que era que cada añovendría a verlo al poblado y que cuando Embele quisiera, iría a su casa a estar unos días.Los niños se dieron un fuerte abrazo y se despidieron hasta dentro de unos meses, quevolverían a verse. A partir de ese día los dos fueron felices y en Unguru se habló muchode aquel niño blanco que se llamaba David, que ya era uno más de la familia .

PATRICIA VALLES CHAPARROescola: Jacint Verdaguer

cinquè

La Selva AmazònicaPublicat per Sweet Cooki a Contes de la selva

Hi havia una vegada uns exploradors que van anar a la Selva Amazònica. Es deienEusebi i Marina Blauet. Havien d'investigar les plantes i el animals. Un cop arribats allàels exploradors tenien 5 dies per explorar tot allò possible. Va passar un dia i quan esvan despertar van veure que estaven envoltats per 10 persones. No eren persones igualsque ells, portaven plomes uns pantalons curts i palets llargs que els travessaven el nas.Mai n'havien vist cap. No sabien qui eren, com es deien i els hi va preguntar: - Qui sou?- Hau! -van respondre - No t’entenem -va dir la Marina Blauet. De cop i volta vancomençar a ballar. No sabien ben bé res i es van quedar bocabadats. De sobte vaaparèixer una fera gegant i els va atacar. Els indis van defensar el que era seu. Volienser amics de l’Eusebi i de la Marina Blauet. Llavors van saber que eren una tribu d’indis.Van començar a entendre’s una mica. Els indis els explicaven quin era el menjar típic,com caçaven i l’Eusebi i la Marina Blauet van explicar el seu país. Finalment va arribarel 5è dia, els exploradors se'n van anar amb molts bons records de l'experiència a laselva Amazònica. El dia 25 de setembre van publicar la notícia. Molta gent van anar avisitar-los i van estar molt contents de tornar-los a veure. L’Indi estava molt estranyatper totes les coses noves que va conèixer.

PAULA BALLESTERO SOBRINOescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Marta l'exploradoraPublicat per estrella fugaz a Contes de la selva

Un bon dia, Marta tan exploradora com sempre,va decidir anar a la selva. Quan vaarribar va decidir començar ordenant la seva casa. Quan va acabar, es va fer de nit, icom estava tan cansada va començar a dormir. Al dia següent, va menjar cocos. Aquell

mateix dia es va trobar un lleó malferit. Quan el va trobar així va agafar la farmaciolad'emergència que s'havia portat per si de cas. El va curar a temps perquè perdia moltasang. El lleó content va voler ser el seu amic, junts van estar dos mesos. La Marta sabiaque no podia emportar-se el lleó a casa seva i va decidir quedar-se allà amb el seumillor amic, el lleó.

PAULA CASTILLO QUILESescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

El léon filomeno y su amigo almendrucoPublicat per Pequeña sonrrisa a Contes de la selva

En una selva muy, muy lejana, ocurrió algo muy curioso. Vivian dos le leones muyamigos. Filomeno grande, fuerte e inteligente. Y Almendruco también grande y fuerte,pero un poco borrico y despistado. Filomeno siempre vigilaba a su amigo, para que nole ocurriera nada ni metiera la pata. Eran dos leones muy extraños, porque ellos no

comían carne, sólo comían frutas y verduras. Un día fueron a correr por la selva ycuando volvían a casa Almendruco dijo, quiero ir yo delante para dirigir. Filomeno ledio la oportunidad de ir el primero. Pero Almendruco se despisto y se perdieron. En vezde ir a casa llegaron a un pueblecito que estaba perdido en medio de la selva Filomenopregunto: ¿Dónde estamos? Y Almendruco dijo: no lo sé, ¿por qué no le preguntamos aalguien? Todos los habitantes del poblado salieron con arcos y flechas. EntoncesAlmendruco dijo. ¿Por qué no nos cómenos a unos cuantos? Filomeno respondió. Esque nunca aprenderás que nosotros no comemos personas sino frutas y verduras. Unniño que salió de entre todas las personas y les dijo que si no venías a comernos quehacéis por aquí. Es que el tonto de mi amigo en vez de ir a casa se ha perdido y hemosllegado hasta aquí. Respondió Filomeno. Uf que hambre tenemos dijo AlmendrucoEntonces los habitantes del poblado les trajeron frutas y verduras. Después después decomer se fueron a casa. Está vez diría Filomeno. Cuando llegaron a casa de tancansados que estaban se durmieron fácilmente. Y esta es la increíble historia deFilomeno y Almendruco. Fin

PAULA ESPALLARGAS ORTAescola: Jacint Verdaguer

quart

La selva misteriosaPublicat per Paulita a Contes de la selva

Había una vez una selva misteriosa. Dentro de la selva vivía un hombre llamado Josh.Josh era un hombre que había quedado atrapado en la selva de Tailandia y no sabíacomo salir de ella. Llevaba 5 años atrapado en la selva. Josh pensaba que no iba a salir

nunca de ella. Lo había intentado todo, hizo un avión con hojas pero no volaba.También iba cada día a cazar jabalines con una punta de lanza que había fabricado elmismo, con palos y una piedra en forma de punta. Era un experto caçando porque yallevaba 5 años en la jungla y iba a cazar cada día para comerse la carne del jabalí no sealimentaba de grandes cosas. Vivía en una cabaña que había echo el mismo con palos yhojas de palmeras. Ya estaba oscureciendo y Josh fue a buscar leña y dos piedras parahacer fuego. Ya había llegado a la cabaña y comienza a hacer fuego pero hacía tantoviento que se le apagaba. Josh tenia mucho frío y estaba desesperado para que acabarael día. Tenia tanto sueño que no se aguantaba de pie. Ya se fue a dormir, al cabo de 10minutos escucho un ruido bastante sospechoso salió pitando haber lo que era. Josh nopodía reírse mas solo era un maldito conejo blanco. Al día siguiente dijo- Yo tengo quesalir de aquí, buscaré la manera de salir de aquí cueste lo que cueste. Hizo todo loimposible se recorrió toda la selva de arriba abajo. Hasta que vio una playa abandonaday se le ocurrió una idea hacer una barca con una vela. Cogió varios troncos de arboles ymuchas hojas de grandes palmeras y una sabana vieja para utilizarla de vela. Probocomo iba y iba fenomenal y siguió en rumbo hasta el Prat de Llobregat, donde tenia atoda su familia y su casa. Se alegro mucho al ver toda su familia. Prometió que nuncamas se separaría de ellos.

PAULA GARCíA GAYANescola: Jacint Verdaguer

sisè

La volta al mónPublicat per Big Bang a Contes de la selva

Hi havia una vegada un tigre anomenat Rock que vivia en una ciutat que es deiaCoconawa. Un dia va decidir donar la volta al món. Es va prepar la motxilla i se’n vaanar cap a la Xina. Després de passar per la Xina, va passar per Japó, Casucame,…Quan anava per la selva Shiwana es va quedar atrapat en un parany per a óssos. Un lleóanomenat Rufus anava amb Sali la serp, Andi el lloro i Trina la mona per aquell llocquan es van trobar amb en Rock. Encara que no es coneguéssin no tenien perquè noayudar-se. Van ajudar a en Rock a sortir del parany per a óssos. Es van fer amics aixíque en Rock va decidir quedar-se uns dies. Aquells dies tots junts s’ho van passar moltbé. En Rock va pensar que ja era hora de seguir el seu camí. A l’hora d’anar-se’n algunacosa li va fer pensar i es va quedar en Shiwana amb el seus amics que sempre estavenjunts s’ho passaven molt bé.

PAULA SáNCHEZ GUILLENescola: Mare de Déu del Carme

sisè

La selvaPublicat per Artacan a Contes de la selva

La selva és un lloc molt perillós perquè hi ha molts animals perillosos com els caimans,els elefants... Però hi ha un que és molt perillós: Tarzan. Jo sóc Tarzan! La meva mareque era un goril·la em va dir que anés a caçar un llop; pel camí ens vam trobar un porc,un conill i una àguila. L'àguila es deia Zeus, el porc Titus i el conill deia que no tenianom. Tots junts vam anar a caçar un llop, i van veure un llop molt enfadat que volia

menjar-nos, el conill tenia molta por però en Zeus que era molt valent li va atacar, peròcom que el llop era molt més gros i més perillós va ser el llop el que va atacar en Zeus,però no només el va atacar sinó que també el va matar. Jo em vaig enfadar, en Titustambé i el conill va deixar de tenir por i tots vam col·laborar per matar el llop. Finalment vam matar el llop i ja tenia el que volia caçar, després vaig arribar a casa i emvaig acomiadar dels meus amics i vaig ensenyar el llop a la meva mare. La meva mareem va dir que no sabia que fos tan difícil caçar un llop i finalment vam menjar el llop.

PEDRO FERNáNDEZ LóPEZescola: Josep Tarradellas

quart

Els nens a la selvaPublicat per Pepa Paula a Contes de la selva

A la selva hi havia una nena i un nen sols, un dia es van trobar a la selva i van cridar : -Bé! un nen! - Bé! una nena, visca has vingut! - No, has vingut tu. - No tu, si jo no hevingut. - Ni tu, qui ha vingut, llavors? - Ens hem quedat a aquesta selva gran! - Oh noun tigre¡ Ajuda que algú m’ajudi! - Què passa! - Un tigre o es que no ho escoltes? - Sí itu, no ho escoltes? - Sí està darrera meu, ja i no passa res! - No, que va, no passa res,només que em vol mossegar! - Ja és de nit i està dormint, nosaltres també hem de fer-ho,

anem a un arbre que fa mol molt de fred! Al dia següent, es van llevar d'hora els dosnens. - Ja és de dia, anem a buscar menjar, mira una mona! - Ummmm, que bona està lamona, ens hem menjat a un animal, sóc un monstre, perquè m’has fet menjar una mona?Vine aquí malvat! - Però si estava molt bona! - No si tens raó, però no està bé... - Ja,però teníem molta gana i ha aparegut la mona... m’amago!!! - No t'amaguis, si no surtsem llenço per aquest penya-segat i et quedes sol, així que conto fins a deu: 0 1 2 3 4 5 67 8 9 10 - Espera que ara surto. - Doncs vinga anem. - Sempre surto amb la meva jijiji,anem! -diu cridant i rient.

PEPA AGUILERA GARCíAescola: Josep Tarradellas

quart

El lleó i el seu amicPublicat per Zecrom a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen que vivia a la selva. Un dia havia escoltat un soroll moltfort que el va espantar, i no sabia el que podia haver estat. El nen estava molt

interessat, no estava segur de quin animal era, amb aquell soroll tan fort. No liestranyaria que fos un animal d'aquells forts com un lleó, un elefant o un tigre. Aquellsoroll era un lleó caigut en una trampa. El nen amb por va ajudar al lleó i es van feramics. Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s'ha acabat.

PERE FEU CORDEROescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

El tresor del volcàPublicat per Espagueti a Contes de la selva

En una selva molt llunyana hi vivien una família de micos, un pare, una mare i el seufill en Pinki. En Pinki era un mico entremaliat i bromista. Sempre estava amb els seusamics la girafa, l'elefant i la zebra. Els quatre eren molt amics. Un dia els quatre amicsestaven jugant a fet i amagar i l'elefant es va trobar un mapa sota una pedra. L'elefant vacridar a la girafa la zebra i en Pinki. Els va ensenyar el mapa. El mapa indicava el tresordel volcà i el quatre amics es van quedar amb la boca oberta. Van anar a casa la girafa ili van preguntar que era el mapa del tresor del volcà. La mare de la girafa va dir que eraun tresor de fa molts anys que encara ningú ho havia trobat. Els quatre amics van buscar

el tresor. Al mapa hi havia un dibuix on sortia l'arbre més alt de la selva. Tots van córrerfins arribar allà. Allà hi havia el punt de sortida. Al mapa hi posava escrit: 50 passes alnord, 10 passes a l'est, 70 passes al sud i 20 passes a l'est. Després de seguir tot elrecorregut van arribar a una pedra gegant. A sobre hi havia marcada una creu. Van dirtots alhora: “Es aquí”. Van treure la roca fins trobar a sota un túnel subterrani. Allà dinshi havia un tresor de pedres precioses. Els quatre amics van ser molt feliços. Així queaquell tresor el van ensenyar al seus pares i es van fer rics. Els quatre amics es vanpreguntar perquè es diu el tresor del volcà si està és una pedra. Això és un misteri, no sesap, segurament era per enganyar a qui buscava el tresor, però als quatre amics no elsvan enganyar.

PERE RIBAS BRUFAUescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Els exploradors que no tiren la tovallolaPublicat per Amnèsia a Contes de la selva

Hi havia una vegada uns exploradors que es deien Jordi, Austin, Charlot i Ally, en Jordiera en nuvi de l'Ally i l'Austin de la Charlot. Un dia que estaven investigant en el seurefugi van descobrir que per la temperatura, la humitat, etc... Hi havia una selva a l'anticEgipte. Van comprar billets d'avió per anar a investigar. La Charlot es va negar a pujar al’avió perquè li tenia pànic. L'Ally li va fer reflexionar i entendre que no podia tirar latovallola, que farien un gran descobriment si hi havia una selva. Quan tots estaven al'avió i va començar a enlairar-se la Charlot es va ficar molt nerviosa i l'Ally la vatranquil·litzar. Quan ja estaven allà van començar a caminar dia i nit. Després decaminar una setmana la van trobar, a la gran selva d'Egipte. Van començar a agafarmostres de terra, de fulles, d'insectes que eren unes especies raríssimes. L'Austin es vacomençar a avorrir i va mirar per altres llocs i va trobar... Va córrer cap els seuscompanys i els va portar fins ha una piràmide. Es van començar a escoltar timbals ques'apropaven, eren una tribu egipcia governada per un faraó acompanyat per esclaus. EnJordi va començar a córrer per intentar entrar en la piràmide quan de sobte li va picar uninsecte d’aquelles especies tan rares que hi havia allà. Els seus companys van anar aveure com es trobava quan de sobte egipcia just en aquell moment va passar per allà latribu egipcia i va veure el que passava. La tribu el va curar però a canvi els exploradorsno podien revelar que hi havia una selva en el antic Egipte i una piràmide en mig de laselva de l'antic Egipte.

POL GóMEZ SOLANESescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El viatge a la selvaPublicat per Lulu a Contes de la selva

Tres noies se n'anaven de viatge a la selva. Es deien Anna, Eva i Lara. Les noies vanpujar a l'avió. Pel camí parlaven de l' institut, les seves amistats... Quan van baixar de l'avió, havien pujat a un helicòpter, quan havien arribat a la selva, les noies van entrar ala selva. De cop i volta la Lara se li va ocórrer una idea. Amb un tronc construir una

cabana. I així va ser. Van tardar molt, però quan havien acabat va dir l'Anna: - Ha costat!Una setmana! L'Eva es va trobar un gat al dalt de la cabana. El va agafar i va dir: -Mireu Anna i Lara, em vull quedar el gat. Lara va dir: - Te l'emportes i a veure si elsteus pares et deixen quedar-te'l. L'Eva va dir : - D'acord. L'Anna va dir que havien detornar a casa. Era l'aniversari de l'àvia de la Lara...Van tornar de l'excursió. Van veure ala família i van explicar les aventures i l'Eva es va quedar amb el gatet.

RAQUEL PéREZ ARREDONDOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

La selvaPublicat per Lobo feroz a Contes de la selva

Hi havia una vegada un lleó que sempre caçava per la seva família i per a ell i un dia lideien al lleó tots els animals: estem cansats de que ens mengis a tots. I el lleó va dir: - Jaho sé però com m'alimento? Van dir, amb herbes o insectes, fruites i verdures! i va direl lleó: - Però no m'agrada res d'això aquest es el problema i deien: - Ah! D'acord, doncsper que no menges cabres? - No ho sé perquè no les trobo i per això menjo zebres, ñus,

girafes etc. Al dia següent per esmorzar anava a caçar. Un lleó que no és de la família esvolia emportar als lleons petits; la mare, molt valenta, es llençava sobre l'altre lleó, esbarallaven i quan havia arribat amb el menjar estava veient a la mare barallant-se ambl’altre lleó i se'n va anar a atacar a l'altre lleó, l’esgarrapava en el coll i l'altre lleó vafugir a la seva casa. Al dia següent li deien al lleó: - Ets genial com l'esgarrapaves en elcoll a l'altre lleó -li deia la girafa al lleó. I deia el lleó: - No ha sigut res, el properanimal que m'encerqui o m'ataqui li juro que me'l menjo.

RAYNIEL LóPEZescola: Josep Tarradellas

quart

La selva màgicaPublicat per Zorua a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen que s'havia perdut per la selva "LA SELVA MÀGICA". En aquesta selva hi vivia l'arbre dels desitjos. El nen, que es deia Marcos, li va demanarun desig: - Vull anar a la meva casa. I l'arbre li va respondre: - Com t'has perdut, noi? Iel Marcos li va dir: - Estava passejant i havia vist una papallona de colors molt bonics,he anat darrere d'ella i he aparegut aquí enmig de la selva. - Aquí tens (li va dir l'arbre).- Aquest collaret et transportarà a casa teva. - Gràcies arbre màgic! Mai més emdespistaré amb res. Vet aquí un gos, vet aquí un gat aquest conte s'ha acabat.

RUBéN FERNáNDEZ GóNZALEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

tercer

La selvaPublicat per Pepe a Contes de la selva

Un dia a la selva hi havia un lleó, una lleona i els seus fills 3 lleons i 3 lleones quanvivien en la selva dormien molt, jugaven molt, menjaven molt i corrien molt. Feien totaixò en llocs on trobaven per fer-ho. Un dia van anar a un lloc on van veure a una altra

família eren també 3 lleons i 3 lleones.Van passar per on estaven i es van anar; quanse'n van anar, l’altra familia se'n va anar també, caminaven i se'n van trobar un altravegada a l'altra familia. Aquella vegada se'n van quedar les dos famílies, se'n vanquedar bastant temps i se'n van fer amics. Llavors anaven a tot lloc junts i un dia se'nvan trobar a una altra família i se'n van barallar, però van guanyar.

SAMUEL VILLODRESescola: Josep Tarradellas

quart

Doncki KonPublicat per Super chik a Contes de la selva

Una vez, en la selva, entre los arbustos, dos cazadores furtivos encontraron una caja demadera. Dentro de ella había... ¡Una cría de mono! Los dos la cargaron en la furgoneta,pero cuando iban por la carretera de la ciudad, surgió un imprevisto: ¡la poli! Los dosestaban tan pendientes de huir que chocaron contra una farola y se abrió la puerta.Entonces la cría de mono se refugió en una tienda de ropa. En cuanto lo vieron se

asustaron tanto que empezaron a tirarle prendas y una corbata roja se le coló en elcuello. Se fue triste y desconsolado y tomó rumbo a la selva. Cuando llegó todos sepreguntaron: - ¿Quién es ese? Hasta que un topo apareció y le dijo: - Hola soy Cavacara,pero tú me puedes llamar CV o VC como prefieras. Por cierto ¿quién eres? y... bonitacorbata. El mono se puso tan nervioso que dijo: - Soy Donky Kon, el rey de la Selva;así es como me llamarán todos. Pasados unos años su sueño se cumplió yse convirtió en leyenda.

SARA MUNS LóPEZescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

Misteri a la selvaPublicat per Doraemon a Contes de la selva

Un dia a la selva els animals van notar que faltava alguna cosa i era la fruita, i llavorsels animals li van comentar al rei de la jungla que es deia Geórge. El rei va reunir als

animals mes valents que eren herbívors que eren: la zebra, la girafa, l’elefant, i la vaca.Quan tots estaven reunits es van posar a buscar pistes. Llavors l'elefant va trobarpetjades d'animals molt petits, les van seguir i els van portar a un paradís tropical onestava la fruita. Els animals es van portar la fruita i van poder menjar per sempre Contacontat conte acabat!

SAúL GARCíA CORBILLOescola: Josep Tarradellas

quart

La selva i en LucasPublicat per En Lucas a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen que es deia Lucas, va trobar una carta que deia que en unaselva anaven a agafar un tresor. Al dia següent, li va dir als seus companys i hi van anar.Feia dues hores que havien arribar i estaven buscant, buscant i no trobaven res, ni elsque buscaven el tresor ni les joies. Havien passat deu hores i els van trobar els senyors

que estaven espiant.Van agafar a tots menys a Lucas, es va escapar. Els altres nensestaven atrapats en una cova, lligats, en Lucas se'n va anar corrent! I va deslligar-los.Vadesenterrar el tresor i van lluitar amb els malvats.Van agafar espases, pistoles, etc. Aldia següent van ser famosos, perquè van sortir als periòdics, a la televisió, a les revistes,etc. I tots els alumnes del col·legi el van felicitar i a aquesta selva la van anomenar lacolla d'en Lucas.

SEBAS MORENO VALLADOLIDescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

El nen a la selvaPublicat per XV a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen de 12 anys que vivia a Anglaterra. Un dia estava jugant ala seva habitació i va sentir un soroll a l’armari, el va obrir i va veure un portal. Es vaficar i va aparèixer a la selva, va buscar un arbre per construir una cabana amb troncs,branques i algunes fulles. Després va a anar a buscar menjar a un arbre on hi havia

plàtans i taronges. Va tornar a la cabanya a menjar molt a gust, però li feia faltaaigua, no hi havia ni mar, ni un riu. I llavors es va recordar que tenia el seu Iphone 5, però no hi havia cobertura, però ni una ratlla de cobertura! Volia entrar al portal pelque havia arribat, però havia desaparegut, llavors va veure un altre i va córre. Vaarribar al portal i va entrar, però estava a Sud-Amèrica, va sortir i va veure un altre, vacórre, va entrar i aquest era el definitiu, va aparèixer al seu armari a Anglaterra. Van serfeliços i van menjar perdius.

SERGI POZO MáRQUEZescola: Josep Tarradellas

quart

La palmera inseguraPublicat per Los misterios a Contes de la selva

Hi havia una vegada una palmera insegura. Dic insegura perquè no li agradava un llocper quedar-s’hi. Sempre deia que volia anar en un lloc especial però després sempre hitrobava inconvenients com, per exemple quan va decidir anar al Mediterrani. - Jo vullanar al Mediterrani! –va dir molt convençuda. Però tot seguit va dir: - No, que allà hi hamoltes meduses i em poden fer mal! També va triar altres llocs esbojarrats per anar, tantque fins i tot jo no volia que hi anés. - Ah, ja ho sé, vull anar a Egipte! A veure el riuNil. De seguida, però, es va adonar que millor no anar-hi perquè hi feia molta calor i seli assecarien les fulles. Després de rumiar dia i nit pensant el millor lloc, va pensar en elCarib. Estava molt il·lusionada. - Jo hi vull anar -replicava dia i nit. Jo vull, vull i vull!Fins que hi va poder anar van passar uns quants mesos. Finalment un dia va dir: - Nom’agrada aquest lloc, és massa perfecte. I és quan va pensar que el pitjor lloc era aquesti que els altres llocs no estaven malament. La millor idea és quan va decidir anar a laselva i no hi va trobar cap inconvenient. - M’encanta aquest lloc, és millor que tots elsaltres. Però ja sabeu, res és perfecte.

SILVIA ORTEGA PELLICERescola: Mare de Déu del Carme

sisè

El Goril·la i la PuçaPublicat per Eris a Contes de la selva

En una selva molt llunyana, amb una vegetació molt verda, amb arbres altíssims i totamena d’animals, hi vivia un goril·la molt gran, fort i pelut que es creia el rei de la selva ide tots els animals. Vivia en l’arbre mes gran, frondós i alt que mai s’havia vist. Tots elsanimals de la selva estaven molt cansats del comportament que tenia el goril·la amb ells.Van decidir fer una reunió per veure si podrien trobar una solució ja que parlar ambTom, que era com es deia el goril·la, no servia per a res. - Em pren sempre la fruita –vadir el mico. - A mi em pren les fulles de la meva casa per fer-se la seva –va dir laguineu. - A mi m’obliga a llençar-li aigua amb la trompa –va dir l’elefant. Tots vanpensar que ja era hora de donar-li una lliçó, però cap d’ells, per molt que pensaven ipensaven, no trobaven la manera i tampoc tenien prou valentia. De sobte es va escoltar:- Jo m’encarregaré! -va dir una petita veu al mig de les fulles que havien al costat de lasgirafes. Tots els animals, es van girar, per buscar amb molt d’interès de qui era aquellaveu. Van veure que era una puça, qui molt decidida, va acceptar el repte de donar unalliçó al goril·la. Tots els animals es van posar molt contents ja que per fi algú tenia prouvalentia, però pensaven que era molt petita i no se’n sortiria. Al matí següent, Puca quees com es deia la puça va pujar a l’arbre d’en Tom que es trobava dormint. La puça va

pujar al peu del goril·la i fent-li petites mossegades el va despertar. En Tom va fer unsalt i molt enfadat va dir: - Què ha estat això? Qui s’atreveix a molestar-me? - He estatjo, va dir la Puca. He vingut a parlar amb tu i a demanar-te que no ens molestis més i not’aprofitis més de nosaltres… El goril·la no la va deixar acabar de parlar i va contestar-li:- M’estàs desafiant? Ets insignificant al meu costat. – T’esclafarè! En Tom es va posar ariure tant fort que es va sentir per tota la selva. La Puça sense dir res més, molt àgilmentva esquivar el cop del goril·la i saltant a sobre seu, va començar a córrer i a córrer pelseu cos. En Tom desesperat de tant gratar-se va caure al bassal que havia a sota el seuarbre. Allà l’esperaven una família sencera de cocodrils, que van veure l’oportunitatd’ajudar a la Puca. El van perseguir tant com van poder per donar-li una lliçó i tornar-litotes les malifetes que els hi feia contínuament. Molt cansat i amb uns quants cabells demenys, en Tom va aconseguir sortir del bassal i des del més alt d’un arbre va veure comla resta d’animals estaven molt contents perquè ja no els molestaria més. Cantaven iballaven amb la Puca donant-li les gràcies. Aleshores el goril·la va comprendre que elseu comportament havia estat molt dolent, que havia faltat el respecte a tothom i que araes trobava sol. Amb molta vergonya va anar a demanar disculpes a tots els animals. Elsanimals no s’ho van pensar dues vegades i el van rebre amb els braços oberts. Així vaser com tots els animals de la selva van tornar a ser una gran família.

SòNIA ACEñA PLAZAescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

cinquè

En Kiko i el seu amic floquetPublicat per Llibre groixut a Contes de la selva

Hi havia una vegada un nen anomenat Kiko. Ell vivia amb els seus pares a un poble a15 km de Barcelona que es deia El Prat de Llobregat. Es trobava al costat del riuLlobregat i del mar Mediterrani. El somni de Kiko era conèixer la selva, cada diacompartia el seu somni amb els seus amics perquè deia que se sentia millor. Quanarribaven "els reis" i el seu aniversari demanava diners per quan sigués una mica mésgran per anar a la selva. Quan va complir els 18 anys i va recaptar els diners necessaris,

se'n va anar ell sol. Va agafar el primer avió a l'aeroport del Prat. Quan va arribar nos'entenia gens amb ningú, però se'n va anar a una companyia de cotxes llogats, va llogarun Jeep i se'n va anar a explorar la selva. Quan va arribar al lloc, va baixar de cotxe i ungoril•la se li anava acostant de mica en mica. Era molt estrany, era blanc, petit i esdeixava acariciar. De sobte, va pujar al cotxe i en Kiko es va posar a conduir segons lesindicacions cap a la ciutat. Varen anar cap a l’ aparcament de l'aeroport. Els dos van utilitzar el tiquet de tornada. En arribar a Catalunya, va agafar el seu cotxe i se' l vaendur al zoo de Barcelona. Allà varen rumiar un nom, i per l’aspecte que tenia, tanblanquet i pelut li van anomenar " floquet de neu " .

VíCTOR GRACIA CASTILLOescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

Una aventura a la selvaPublicat per BO a Contes de la selva

Hi havia una vegada en un lloc poc poblat, anomenat Selva, on cinc turistes van anar aendinsar-se en aquest lloc humit per proporcionar beneficis a l’humanitat. Aquestturistes eren investigadors que es dedicaven a observar curiositats sobrenaturals. Doncsen la selva hi havien animals perillosos i tambe animals inofensius com: tarantules,cobres, ocells… etc. El més jove Jhonson Coopper es va perdre del grup, tenia moltapor, l’únic que volia era tornar a casa. De sobte se li va aparèixer un animal exòtic quegeneralment es diu Dodo, l’investigador va pensar que seria un gran avanç per laciència i tecnologia, així que se’l va emportar al Museu Natural i Cultural perexposar-lo; però el Dodo es va escapar. L’investigador el va seguir dia i nit fins que esva parar per contemplar una ciutat plena d’animals extingits, dinosaures, mamuts, tigressable, etc. L’investigador es va quedar bocabadat. Hi li va passar una cosa sorprenent, elDodo es va posar a parlar: - Tu turista, no pots dir a ningú el que has vist! El turista vafer que sí amb el cap una mica espantat. Llavors finalment se'n va anar trist i content al'hora, perque havia fet nous amics.

XAVIER MATEU MARTINEZescola: Mare de Déu del Carme

sisè

Una selva con problemasPublicat per Floricienta a Contes de la selva

Un soleado día de verano, dos amigas fueron a la biblioteca. Solían ir casi cada día. Era un lugar muy acogedor, fresquito, grande, luminoso y con muchísimos libros porleer y descubrir. Recuerdo muy bien, al abrir la puerta, siempre sentíamos una brisa deaire fresco que chocaba contra nuestras mejillas. Aquel día noté algo diferente: labiblioteca estaba totalmente vacía. - Se habrán escondido todos? -me pregunté. Todoestaba muy silencioso, más de lo normal. Sólo se escuchaban nuestros ecos y, como medaba miedo ir sola al lavabo, le pedí a mi amiga que me acompañase. Las lucesautomáticas no se encendieron como de costumbre, y nos empezamos a asustar cadavez más. Empezamos a ver, en el mismo pasillo, una mezcla de luces púrpurasbrillantes que nos atrajo. Fui la más valiente y me acerqué tanto que podía tocarlas. Animé a mi amiga a acercarse también y, juntas, superamos el miedo. Nos cogimos dela mano y atravesamos la puerta mágica cerrando los ojos. Al abrirlos, nosencontramos un lugar totalmente opuesto al que habíamos vivido hasta entonces. Nostopamos con una selva que parecía muy grande a simple vista. El verde de la selva seperdía en el horizonte. Empezamos a caminar; yo nunca había estado en una selva y nosabía por dónde ir. Cuando ya llevábamos casi una hora caminando vimos unosanimales sentados en círculo, jugando al "conejito de la suerte" con las palmas. Enseguida, le dije a mi amiga: - ¿Estás viendo lo mismo que yo? Y ella me respondió: -Están jugando mal, ¡es al revés! Nos quedamos un ratito escuchando detrás de una granmorera. Mi amiga, Lucía, se puso a comer moras mientras yo escuchaba a los animales,que hablaban nuestro idioma. Empezamos otra vez a caminar y en ruta al horizontevimos a un mini-elefante caminando sobre dos pies y también un caminito de hormigas.Las hormigas eran tan altas cómo un árbol y caminaban rapidísimo. Por eso tuvimosque escondernos dentro de una pequeña cueva. Como de costumbre, Lucía tenía hambrey se había puesto a comer miel de una colmena que había a la entrada de la cueva.Cuando quisimos salir había una abeja gigantesca que no me dejaba ni ver el sol. Sucolor amarillo chillón me deslumbraba y su enorme aguijón me hizo temblar. Al ver quela abeja estaba tan enfadada, Lucía le quiso devolver la colmena y aquélla se enfadó aúnmás y empezó a zumbar. - ¡Por favor abejita no nos piques, que somos niñas buenas!

-dijo Xenia. - Pues la miel estaba muy rica -añadió Lucía. Le prometimos a la abeja queno volveríamos a tocar su colmena y le rogamos que nos perdonase. A continuación, laabeja se puso a llorar. Nos quedamos sorprendidas y le preguntamos si la podíamosayudar en algo. - Tengo un problema, soy demasiado grande y no quepo en mi colmena.- Además, no puedo ni siquiera volar, peso mucho y choco contra todo. A mí y a todoslos animales de la selva nos pasa esto desde hace un año y estamos todos muy tristes.¿Nos podrías ayudar? -preguntó la abeja. -Vale, ¿qué necesitas? -respondieron Lucía yXenia a la vez. - Necesitamos una planta que está al final del horizonte, sobre unaaltísima montaña. Tenéis que subir hasta el pico y allí encontraréis un campo de floresdonde estará una flor multicolor que sólo nace una vez a cada cuatro años. Aquella flores el antídoto para nuestro problema. - ¡Allá vamos! -gritó Lucía - No os preocupéis, osllevaré volando -zumbó la abeja. Xenia y Lucía se montaron en la abeja y despegaronrápidamente. Lucía no dejaba de quejarse de lo peluda que era la abeja y de que todo lepicaba. Xenia, en cambio, estuvo todo el camino haciéndole trencitas. Fue un viajemuy divertido y movido porque la abeja chocó varias veces con árboles. Finalmentellegamos al horizonte dónde estaba la montaña. Aparcamos a la abeja y atravesamos unbosque larguísimo y llegamos al jardín de flores. Había miles de flores, rosas,margaritas, petunias y también de miles de colores diferentes. Después de estarbuscando una hora y media encontramos la flor multicolor, que estaba escondida alfinal del jardín detrás de un arbusto abajo de un árbol. Cogimos la flor y bajamoscorriendo a buscar a la abeja peluda, que se había quedado dormida. Organizamos unareunión para curar a todos los animales de la selva. Había 1.543 animales y sólo unaflor. Estuvimos pasando mucho rato pero al final encontramos la solución. Hicimos unté de flor multicolor para todos los animales, el té estaba buenísimo y no sobró nada. Estaba tan rico y dulce que decidimos tomar un sorbito nosotras también. Todos losanimales quedaron contentos y nos lo agradecieron, haciéndonos una gran fiesta. A lamañana siguiente nos acordamos de que teníamos cole y de que teníamos que volver acasa. - ¡Ni siquiera he acabado los deberes! Siguen en la biblioteca, a medio hacer -dijoLucía. - Deberíamos volver a la biblioteca y después a casa porque mi madre se va aenfadar. Los animales nos acompañaron hasta la puerta por donde habíamos entrado ynos regalaron un collar de flores para cada una. Mientras cruzábamos la puertacantamos todos "el conejito de la suerte" y volvimos a aparecer en nuestra queridabiblioteca.

XèNIA PAMPIN MANZANERAescola: fora del Prat

Colònies a la selvaPublicat per Minnie Mouse a Contes de la selva

Una mañana la profesora del colegio de Sara y Marc les informó que la semana queviene darían los papeles de las colonias. Cuando llegó el día de dar los papeles hubieronmuchos niños que se quedaron sin porque se habían portado mal durante el curso. Laprofesora les dijo que serían dos días en la selva. Cuando llegó el día de preparar las

mochilas con la ropa, Marc y Sara las prepararon enseguida y su madre les preparo unosbocadillos, la tienda y los sacos de dormir, para que así el día siguiente se fueran decolonias. Por fin llegaron a la selva, los niños muy contentos prepararon la tienda y sefueron a dormir. Al día siguiente se lo pasaron en grande fueron a dar vueltas por laselva, jugaban al escondite... Cuando llegó la hora de irse nadie se quería ir. Cuando porfin llegaron les contaron a sus padres lo bien que se lo habían pasado. ¡Fueron unascolonias inolvidables!

YOLANDA RODRíGUEZ BANCHSescola: Nuestra Señora del Mar - García Lorca

sisè

SelvaPublicat per Pinkgirl a Contes de la selva

Era un día muy soleado hasta que ... grrrr!!! despertó a todo el mundo y dijo el señorAlfonso el loro: - ¿Quién ha sido el que nos a despertado a todos? - Hemos sidonosotros, solo estábamos jugando, lo sentimos -dijeron unos leones pequeños. Suspadres le castigaron, así que le dijeron que si lo volvían hacer irian a un campamentoterrible. Al día siguiente pasó lo mismo pero aún peor, tiraron comida a las casas, todo

estaba manchado. Y sus padres le iban a mandar a un campamento pasado mañana,ellos decían: - Mama, papa nosotros no hemos sido, os lo juramos. Sus padres los creíanpero lo animales del pueblo no. Entonces los leones buscaron muchas pistas. ¡Y lasencontraron! Encontraron plumas de pájaro, fueron por todo el pueblo buscando a todoslos loros o pájaros y encontraron al señor Alfonso que era el último en mirar si era él. Ylo pillaron . Todos los del pueblo pidieron perdón a los leones. Y finalmente llevaron aAlfonso el loro a la cárcel por mentir y ensuciar todo el pueblo.

ZAIRA TRIGOescola: Jacint Verdaguer

quart