Any V — Núin. 223

V IDA DE L'H ® M E PE TITPer XIRINIUS

o

som , '1 ,^^

Eixerit com i n fesol,va néixer en sortí el sol.

En veure'l tan petitó,tothom deia: Que bufó[

Son.germà li té quimerai el va llençá'a la riera.

(ð-

Mes es salvà en un esclop Bogant d'aquella maneraque corria per 'lli prop. arribà en terra estrangera.

S'assabentà que un gegantcausava malvestats grans.

ji

Entre to:s els cavallers Pujà sobre el gegantàsell volgué ésser dels primers. i s'amagà sota el braç.

Quan el gegant molt iratnava a llençar-se al combat...

[cIì

es desféu en grans cridòriespuix li feien pessigolles.

Per haver sortit vencedorel nomenaren gran senyor.

Més fou tanta l'emocióque anà de cap al panteó.

Núm. CCXXIII -. Pág. 114

VIROLET

AVENTURES PELS AIRESText d'en JOAQUIM FECIT

Dibuixos d'e-- !RET

Afortunadament no havien de fermés de quatre passes per abastar tan»te brossa com els calgués. Amb la clauanglesa en Gil des'apà un dels bidonsde benzina i ruixà un xic d'estopa delcalaixó de les eines que també ambmolt bon encert havien fet seguir ambells, agafant dues pedres fogueres, fe-ren esclatar la guspira que produí elfoc de a l'estopa i després a la pila de

brossa. En un moment un alegre focels eixoriví a tots.

En Gil, que li costava perdre el bonhumor, deseguit es posà a saltar elfoc i en Jaume l'imità i fins en Jordiacabà per imitar-. los. Després, s'ana»ren ensopint. — Ai, mareta meval siare tingué sim uns bons biftecs, queanirien bé a brasa.— Quina carpantaque tinc jo també. — Ens morirem degana!afegí la Roser posant-se a plorar.

— Tot ho adoben plorant les dones(--digué en Jaume — una cosa o altremenjarem, no som pas mancs. — EnJordi tingué una pensada per poderpescar; quan anava a explanar-la essentiren les petjades del terrorífic lleói quedaren tots corglaçats. — Ai Eéumeu! mormolà en Gil, aquest lleó nosap la seva obligació, les feres nodeuenacostar-se on hi ha focl...

No gosaven ni a girar-se per porde veure el paorós lleó.

\T

Per fi, en Gil, més atrevit, de cuad'ull, intentà de mirar-lo i quina fou laseva sorpresa en veure que no es trac»tava.d'un lleó sinó solament d'una tru»ja seguida de sis garrinets. En Gil quetenia la clau anglesa sense pensar.-.s'higens l'engegà furienta amb tant d'en-cert que un dels garrinets es quedà allloc, els demés i la truja encara fugenarar -

- Ja he mort el lleó! exclamà enGil. Els altres que no s'havien girat en»

cara, es giraren amb gran alivi i ale»gria comprovant que no sols no es trac-tava d'un lleó sinó queja tenien sopar.Aleshores tocà a la Roser lluir les se-ves habilitats com a cuinera. Escorxa»ren el porquet mentre en Jordi i en Jau»me s'arribaven a unes roques al peudel mar a recollir un xic de sal delsclots on el sol evapora l'aigua.

Cogueren a l'ast l'innocent garri-net que amb tanta oportunitat haviaaparescut. Que n'era de bol Com se'n

llepaven els dits!L'haver tret el ventrellde pena donà molta animació a la ter-túlia. — Vaja, que som uns trumfos,exclamà en Gil. Després a proposta dela Roser s'agenollaren tots i donarengràcies a Déu per haver-los salvat detants perills.

Es posaren a dormi- prop del foc,establint torns perquè sempre hi ha-gués un que vetllés." Primer vetllà enJaume i aquest cridà a en Gil i. ell esposà a dormir. En Gil procurà no ador»

I M ^q G ^y f ro ^^S

mir-se, però fou inútil, la son el vencéi s'adormí com els seus companys.

Era ja ben de dia, quan els petitsvalents es despertaren. Aleshores enGil s'cdonà de la seva badada.

— Arri cal que comencem a reco»nèíxer l'illa i prenguem posessió, ente-rant-nos d'on podem trobar aigua i onpodem fer-nos una barraca o una cova.Cada un d'ells armats, qui amb la clau,qui amb el martell, avançaven cautelo-sament turó amunt. En Jaume anava al

davant com a bon capità, de sobte enguanyar la carena s'adonà que hihavia un pal de telèfon... més enllà unacarretera!.. i un anunci!..

— Nois! nois! cridà en Jaume veniusense por, som a terra civilitzada! Totshi corregueren i mig desolació i mig,es dir més de mig d'alegria, atraparenla carretera i poc tros havien caminatquan veieren uns molins de vent quegiraven amb gran desfici. — ViIs»t'hijugar que som a Mallorca! exclamà en

Jordi. La contesta no es féu esperar.— I da!.. sou vosaltres, grandíssimsal.lots que m'heu mort el porc!..

— Ja li pagarem, no s'espanti. Es-plicaren al^nallorquí el que els haviapassat i tot admirat els dugué a casa,i escriviren als pares que pocs «esdesprés els recolliren, acabant alegra-ment aquella aventura que tantes pro»vabilitats tenia d'haver acabat tràgica-ment.

VIROLET Núm. CCXXIII — Pá;. 115

Les ires dites de I'Al ®sa

Dibuixos d'En CORNET

Un camperol era eixit a veure si lacurta pedregada Ii havia malmès gairela vinya; i ell que et troba una alosa,que, ben cert, havia rebut al cap, is'havia quedat tota somorta a la vorad'un marge.

Tot va ésser u, veure-la, i ajupir-se, i engrapar-la.

Ave Maria puríssimal—va fer l'alo-sa, que amb l'esparverament va sortird'aquella mena ¿e desesma que li ha..via deixat el pinyac de la pedregada.— On me portes? Què vols fer-ne d'unpobre ocell, amb les ales segades perl'esglai?

— Per ma fe, el que se m'acut ésescapçar-te i plomar-te, menjar-te benrostideta, quan seràs prou daurada.

— I ara! Sóc una cosa petita que nis'afigura, un bocinet sense solta, unmos que quan el tindries a la boca i tel'hauries empassat, uo sabries si tel'havies empassat o bé si se t'havia

fos. Val més que em deixis viure, i jaet dic jo que hi guanyaràs.

— A guanyar-hi — va dir el cam-perol — sempre faig un. Però em reca-ria que no volguessis altre que fer-mepassar amb raons, i esquitllar-te, i dei-xar--me amb una boca de pam.

— Compliré el que et dic, de mirarpel teu aventatge; t'ho prometo pel Sol-ixent. que ja saps que a les a'oses ensté el cor robat. Escolta: tres sentèn-cies et diré, tres sentències que et fa-ran savi, i la saviesa no és pas comun bocí fonedís, sinó que és un guanyper a sempre. Tres sentències et diré,l'una estant a la teva mà, l'altra quanseré damunt l'arbre, i l'altra quan serédalt del turó.

—Fet — va dir l'home. —1 ara,veiam si ets una alosa que s'estimi.

L'ocell, doncs, que encara era a lamà del camperol, va dir:

— Mai per mai no et sàpiga greuallò que fuig de vora teu.

I obrint les ales, se'n va anar dedret a l'arbre.

Quan va ésser allí dalt, es va atu-rar i es va posar a plaer vora d'unbranquilló, que encara tremolava comsi estés esfereït d'haver-la vista arri-bar més de pressa que no pas una sa-geta. I girant-se envers el camperol,

— Mai no creguis, de tan esverat,allò que no pot ésser veritat.

Quan va ésser dalt del turó, l'alosaque si, que torna a girar-se -li, i li diu:

— Babau, més que babaul Si m'ha-.guéssis escapçada, i m'haguessis es.

per En JOSEP CARNER

ubdellada, m'hauries trobat a la tripauna perla que pesa trenta unces.

I vinga riure, i vinga riure.El camperol, quan va sentir que

l'alosa li feia aquesta sonada, es vatornar blanc de ràbia. Després es vapassar la mà pel front. I quan anavaa cloure el puny, i ja començava dedir penjaments amb una veu .tota em-barbussada, se li va acudir: — Si t'hicremes, no et dirà la tercera sentència,que potser té més nas que no pas lesaltres dues.

— Veiam, — va fer l'home — di-gues-me l'altra dita.

— Com vols que et digui l'altradita, si de les dues primeres no n'hasfet cabal?

— I per qué ho dius, això? — vapreguntar l'home, obrint uns ulls comunes taronges.

— Perquè jo t'havia dit: «Mai permai no et sàpiga greu allò que fuig devora teu'. I ara et reca d'haver-medeixat escapar. I t'havia dit: aMai nocreguis, de tan esverat, allò que nopot ésser veritat», i ara ho has cregut,perquè com el meu cos, que tot plegatno pesa vint unces, podia dur a la tri-pa una perla que en pesés trenta?

— Tens raó, alosa, tens raó, peròdiga'm l'altra sentència, i ja veuràscom me'n recordaré i m'hi ajustarétota la vida.

— Doncs té, aquí la tens la tercerasentència — va fer, tot rient, l'alosa:

— Ni sap volar la gallinani la tortuga va al trot,ni és feta per a sentències¡'orella del tabalot.

Contat per

JOSEP CARNER

.i' oblidat, amb tant de temps? Ja potscórrer si hi vols arribar a temps. Mira,te'n vas a casa de la meva germana

f. gran i alli hi viu la teva muller. Quan^- ,tu entrares, Basilissa es convertirà en

un fus i la meva germana filarà la sevacabellera d'or. Quan tu vegis que lameva germana gran es distreu, li pis-pes el fus i fuges corrent. La mevagermana gran t'empaitarà i tu trenca-ràs el fus pel mig i llençaràs la puntacap al teu darrera í així la meva ger-mana no et podrà seguir, j aleshoresveuràs com la princesa Basilissa apa-reixerà al davant teu.

Ivan tsarevitx remercià Avia-Ingapels seus consells i tornà a sortir al

rtim,. CCXXIII - P^tg. 116

VIROLET

CONTES POPULARS RUSSOSADAPTATS PER J O A N G O L S AMB 1L'LUSTRAC1oNS DE J O A N G. J U N C E D A

TSAREVITX IVAN(Continuació)'

La cabana obeí tot seguit; trucà ientrà i trobà la bruixa Avia-Zaga ambels braços i les carnes ossosos i ambel nas que li penjava fins al pit, la qualestava molt enfeinada esmolant-se lesdents. Quan oí que la porta de la ca-bana s'obria, eixí tot seguit per veureel que era.

— Fiúuu, fiúuul Qui és que s'atre-veix a venir a la meva cabanella! Ah,tsarevitx Ivanl I per què has vingut?

Ell li va explicar tot seguit, i ellarespongué:

— Oh, cabana cabanella:detura't de cara a mique he de truca en ta portella!

La cabana s'aturà i Ivan hi va en-trar tot seguit. Avia-laga grunyí:

— Fiúuu, fiúuul Qui és que s'atre-ve < x a venir a la meva cabanella! Ah,tsarevitx Ivan, has vingut per voluntato per obligació?

— He vingut cercant la meva mu-ller Basilissa la Sàvia.

— Ai, quina pena em fas! I per qi èhas tardat tant? Que no ho saps que

que, com les altres, estava construidaal damunt de tres potes de gallina ibotia i rodava sense parar.

— Oh, cabana cabanella:detura't de cara a mique he de truca en ta portella!

La cabana va obeir tot seguit, i enentrar va veure l'Avia-Iaga gran queestava filant fi lls d'or amb el fus a lamà. Ivan tsarevitx s'esperà una bonaestona fins que, a la fi, la bruixa s'aco-tà per buscar-se una puça a la mitja,i aleshores Ivan li va pegar estirada

— Noi, quant que has tardat! Alsprimers anys, la princesa Basilissa esrecordava molt de tu, però ara ja nit'anomena mai. T'aconsello que vagisa veure la meva segona germana, queestà més ben enterada que jo delsafers de la teva muller.

El tsarevitx s'acomiadà de 1'Avia-Iaga, i després d'haver emplenat bé elsarró començà a caminar altra vegadaal darrera de la piloteta. Al cap de noudies i nou nits trobà una altra cabanaamb potes de gallina, que així que ells'hi acostà començà a borre i rodarcom aquella altra.

nom no sap ni ei temps ni les le-rres que va recórrer; tan sols pot ésserafirmat que va rompre tres parells desabates de ferro.

Per fi arribà a una tercera cabana

al fus i fugí rabent com el vent. L'Avia-Iaga li corria al darrera que ja quasii'atrapava, i ell que va i trenca elfus i llença la punta endarrera, que, alcaure, va tocar el dit gros del peu es-querre de la bruixa la qual es va que-dar grinyolant i fent tombarelles almateix lloc on va caure la punta delfus.

En aquell mateix instant apareguéal seu davant la seva muller, la prin-cesa Basilissa. En voleu d'abraçadesi petons i exclamacions d'alegria? Peròell aviat s'entristí de pensar el llunyque eren de la seva terra. Ella li diguéque no s'hi amoïnés, que ella tot hoarreglaria. En aquell moment s'alçà un

—! 1 ^Ç -/.r

VIR0LET Nitro. CCXXIII— P . 117

ventijol que despertà totes les remorsdolces de la contrada.

— Oreig fi! — li digué la princesaBasilissá. — Portens al palau del tse»revitx Ivan!

I l'oreig regol(à i e's pujà daltd'un nuvolet ros, i empenyent-lo, em"penyent"lo, en poca estona foren por-tats tot de dret al castell del tsar. El

L'ÓS, LA GUINEUUna vegada un Camperol estava

llaurant, i va i se Ii atansa un Os altcom un Sant Pau:

— Camperol, ja pots encomanarl'ànima a Déu perquè vaig a menjar-te.

— No em mateu, compare 1'Osl -va fer. — Mireu; si voleu ara sembrarénaps i ens partirem la collita. Per vósles fulles i per mi les arrels!

A l'Ós li agradà el tracte i se'n tor-nà al bosc.

Arribà el temps de la collita, i elCamperol començà d'escarbotar la te-rra i a treure'n els naps, i ja m'arribal'Os de la muntanya per reclamar laseva part.

— Ei, el Camperol! Ja arribat l'horaque compleixis els tractes.

— Ja ho crec, compare l'Ós! I, sivoleu, jo mateix vos duré la vostrapart a la vostra espluga — féu el Carn»perol.

I quan hagué recollit tots els napsels hi va anar tallant les fulles i ambuna carretada les hi traginà totes a laseva cova. L'Os quedà d'allò més sa'tisfet d'aquell ho irat repartiment (comell deia) i acomiadà el Camperol ambprofundes reverències.

Arribà el dia de mercat í el nostreCamperol féu una carretada de napsi se n'anà cap a la vila per vendre'ls;i va, i pel camí ensopega a trobar al-tra vegada l'Ós.

— Bon dia, el Camperol] On aneu,tan carregat?

— Mireu, compare, vaig a ciutat avendre=les arrels dels naps.

— Ah! Molt bé: Deixeu-me'n tastaruna d'aquestes arreletes.

El Camperol ja es veié la pedrega»da a sobre, però no tingué més remeique deixar-n'hi tastar. Ai, fillets, quanl'hagué tastat] Tenia una ràbia que noes podia tenir.

— Ah, desvergonyit! — bruelava.— M'has enganyat miserablement!...

El Camperol tingué una feinadaper calmar-lo i per fi el va convèncer,assegurant-li que en tornant del mer-cat sembraria una altra cosa i li'n do-naria les arrels per ells i es quedariales fulles per dur al mercat. L'Os se'ntornà a la seva espluga, i el Camperol,

I EL CAMPEROLen tornar del mercat, va llaurar elcamp i va sembrar-hi blat.

Arribà el temps de la collita, i l'Óss'emportà totes les arrels que havienromàs al rostoll, i el Camperol va ba-tre les espigues, molgué el blat, i ambla farina va pastar i coure uns pansmés rossos que el sol. Quan 1'(5s vaadonar-se de l'enganyifa va baixar ala masia, i li va dir:

— Mireu, Camperol: No us vull dirni un mot de les males passades quem'heu fet. Tan sols vos d`c que proveude venir al bosc a cercar llenya i usmenjaré en un dir Jesús, que de vósno se'n cantarà mai més gall ni gall nigallina.

Arribà l'hivern, i el pobre Campe-rol, espaordit, no s'atreví d'anar albosc a collir llenya i va començar decremar els bancs i les bótes del celleri les cadires... fins un dia que féu elcor fort i es va decidir a anar-hi totcaminant de puntetes. Tot just eraarribat trobà comare Guineu:

— I ara, el Camperol, què teniu quecamineu tot arronsat i poc a poc?

— Ssst! — féu el Camperol, esga..rrifat. — No crideu tant, que si l'Osn'heu esment i em veu se'm menjaràmés prompte que la vista!

— I si jo vos 1L'urés d'ell què emdonaríeu?

— Si vós me'n deslliuréssiu seriacapaç de donar-vos una dotzena depollastres dels més cantadors del ga"Iliner.

.— Trácte. tancat! :Ja podeu t.óllir

tanta llenya com vulgueu, que jo men-trestant cridaré i faré força escàndoli simularé que són arribats els caço-.dors. Quan vindrà l'Os i us preguntaràquè és aquést terrabastall, li direu quesón els senyors que cacen llops i ós-sos.

El Camperol començà de destrale-jar un roure vell, i la Guineu apreté afer corredisses de banda a banda delbosc, cridant: — Alabíii f... Alahíii 1I...

Ja ve tot seguit l'Ós i pregunta totmanyac al Camperol:

— Ei, bon amic, el Cpmperolf Emvoleu dir el que són aquests crits iaquest escàndol tan esgarrifosos?

— Ai, compare l'Ós! Són els caça-dors que empaiten els llops i els óssos.

- Vell amic! Oi que no em denun-ciareu pas? Si em volguéssiu fer lagran mercè d'amagar -me dessota delvostre carro... — féu l'Ós, ple de ba-sarda.

Mentrestant la Guineu, des del da-rrera d'uns arboços, cridava:

— Ei, el Camperol! Que heu vistcap ós per ací?

— Cap ni un, no n'he vist[— I què és allò que teniu dessota

del carro?— Es un tronc d'arbre.— Si fos un tronc d'arbre el tin"

dríeu dalt del carro ben lligat ambunes cordes.

Aleshores l'Ós digué tot baixet alCamperol:

— Cuiteu, cuiteu, bon Camperol,lligueu-me amb unes cordes i fiqueu

-me dalt del carro.El Camperol no s'ho féu repetir; el

lligà, el ficà a dalt carro, i quan l'hitingué el va matar a cops de destral.

La Guineu comparegué tot seguit— Compare Camperol — va fer; -

ara espero els dotze pollastres...— Ja hi estem anant — respongué

el Camperol. I pujà a dalt del carrotot fent petar la tralla. La Guineu co-mençà a córrer al davant del cavall totbotent-li el morro enjogassada pen-

(Continuarà)

nuvolet davallà i es trobaren al migdel pati del castell.

Podeu comptar la joia del rei enveure arribar el seu fill petit i la sevanora preferida!

Tot seguit va ordenar que fossincelebrades unes grans festes, i al capde molts anys el tsar va morir desprésdeixat tot el reialme al seu estimat fillel tsarevitx Ivan.

II

^_ 3 y

N.°"313 — Avolina Anguera N.° 314 — Ramon Termens

NT tini. CCXXIII .— Pfi . 118

VIROLET

ìiwiøifr1 ^.. s .^ r' __^: i:+ .^--.

Molt té guanyat qui posseeix lacostum d'esperar i creure que s'hande complir els seu desitjos i realitzar.'se els seus somnis; i qui sàpiga man-tenir-la, passi el que passi, acabaràacabarà per vèncer i obtenir la desitja.da felicitat.

OCELLE . S AMICSEL FALZIOT EGRE

Es d'un negi e lleugerament rogenc.Prrija de l'Africa a la primera quin'zena d'abril i s'estableix en la nostraterra, en e!s plans habi'a s preferintles grans ciutats, tenint son estatge ala pa t més alta dels edificis on hi viu

.r

p.

^^^lr ' a

joiosament. Ell i el falziot gris, són elsocells d'Europa qui aconsegueixen lesmés ràpides velocitats de vol. Arribena volar uns 400 qui òmetres per hora.Devoren un m ler d'insectes voladorsper dia Sovint pugen a una alçària demés de 1000 metres, on troben caçad'insectes, tals com les formigues ala-des.

Déu no ha creat als seus fills perl'enviliment, sinó per l'asp .'ració; permirar a dalt i no a baix; pel benestar,no per les privacions.

FULLS D'ENCICLOPEDIA

dEL C .R LLEs un animal de pèl curt i orelles

molt llargues. Es també un animalmolt espantadís. El conill de boscprincipalment, encara no sent el tretque li engega el caçado ', es posa acórrer amb tota la força que li perme-ten les cames i no espera el segonavís.

El conill té els ulls rodons i el nasreduït a la més mínima expressió. Ambtot i que el seu nas es redueix gairebéa uns petits trauets formant triangle,els entesos diuen que és un animalque té molt nas. El conill, tant si és ho-me com dona porta bigoti. El conill ésun animal molt cobejat pels aficionatsa l'arròs amb conill, car per fer benperfecte un arròs d'aquesta mena, ésindispensable l'assistència a l'àpat del'abans esmentada bestiola.

En les carnisseries, un cop passat amillor vida, vénen el conill tot sencero a peces menudes, encar que moltesvegades, en lloc de conill de bosc, des'patxen conill de teulada que és unamena de conill de cap-per-avall o sigaque en lloc de tenir les orelles llarguesi la cua curta, té la cua llarga i lesorelles curtes, i en lloc de menjar llet-sons, alfals i cosconilles, menja furti-vament ratolins, verats i bistecs. Unaparadoxa final: Nosaltres coneixemun senyor que es diu Conill i és ca-çador. SALOMÒNIC

LLETRES INACABADES

W i I1AN LiPrÏlA

PA NIOAcabant de dibuixar aquestes Ile'

tres, obtindreu el començament d'unacançó popular catalana.

JEROGLÍFICt `

.ff

Si analitzem la Llum d'una estrella,per llunyana que sigui, sabrem els me-talls que hi ha en la seva atmosferaincandescent, perquè cada metal dé'na la seva ratlla peculiar en l'espec-tre. De la mateixa manera, u i obser-vador versat en química mental potanalitzar el caràcter d'una persona,encar que li siga desconeguda i dirquin vici, passió o defecte la domina.

O. S. MÀRDEN

EL DIBUIX REVELADOR

.16H. {j iS ^^ .18 20

03oio. 1 1é .za

21 i3 : ^^ze

.3 n 2, a¢ 2%

,^1

Z .4 33

'e 35*5 'lti•32

Unint els punts per ordre de nume-ració, sempre en línia recta, obtindreuun dibuix insospitat.

Es impossible que no vinguin es'càndols; mes ai! d'aquell qui en fin'gui la culpa. Més li valdria que li po-sessin una roda de molí al coll i eltiressin a mar, abans que escandalit-zar un d'aquests petitets. Mireu pervosaltres; si el teu germà peca contratu, corregeix-lo; i si se'n p 3nedeix per-dona'l, i encara que pequi contra tuset vegades al dia, si set vegades vea trobar-te dient: me'n penedesc; per-dona'l!

EVANGELI S. LLUC — CAP XVII.

VIROLET Núm. CCXXIII -- Peti;. 119

Rodolins incomplets L'esmolet distret

1

L4ii`. 1

p , 4 Ö%

La Mercè i un esmolet

EMPAREDATS DE FORMATGE

Aquests emparedats són dels quemés agraden a les nenes llamineres.Em penso doncs que us plaurà sa

-ber—los fer.Es compra pa anglès, (en cas de no

tenir-ne també es pot fer amb pausual) es tallen unes llesquetes fines,posant entremig de dues llesques, unacapa de formatge fresc de Burgos, mu-llant-les després amb xerès sec.

En un plat, es bat un ou amb Ilet iun trosset de pell de llimona ratllada.Quan està tot això ben barrejat, s'hiarrebos en els emparedats i es fregei-

Preguntava Lluis XIV a Colbert,com era que amb tot i ésser rei de lavasta i populosa França, li havia es.at.mpossible conquerir un país tan pe-tit com és Holanda. El ministre res-pongué: Perquè la grandesa d'un paísno depèn de l'extensió del seu terri-tori, sinó del caràcter dels seus habi-tants.

JEROGLIFIC

Tot badant i tot cantant

xen amb oli. Si voleu que tingui uncolor bonic, els fregiu amb oli fi clari'ficat.

Quan encara estan calents, s'hi tira

per sobre sucre molt.Per menar-los espereu que siguin

freds i veureu que bons que són.T ALLARETA

Els fisiòlegs creuen que el cervellcreix fins als dinou anys en la genera-litat dels europeus; i fins als vint-i-cincpels subjectes que segueixen llurs es-tudis i frequenten les universitats.Aquesta diferència podria esser degu-da a què els cervells d'aquests darrers.posseeixen una major vitalitat naturalque es dels altres que fineix llur de-senrotllament eu una època més recu-lada.

Molts autors, però, admeten quel'exercici cerebral té la seva influènciadirecta, com els exercici3 fisics per lesaltres part de 1'organïsme. Creuentambé que el cap pels que treballenmolt amb el cervell, continua creixentinsensiblement fins als quaranta-cincanys època en què les sutures del cra-mi es començen a soldar.-

I de tant que l'ha esmolat

Les primeres estàtues del món fo-.ren consagrades a la religió per totsels pobladors de la terra. Els egipcisposaren estàtues al defora i en l'inte-rior dels temples; i l'art de fer estàtuespassà ben aviat a Grècia i a Roma.Després dels déus hom erigí ben aviatestàtues als semi -déus i als herois iarribà a tal extrem la pass'ó per en--g r estàtues sota el regnat d'August iels seus succesors, que l'emperadorClaudi promulgà lleis per moderar-la.Les estàtues valuoses eren tan nume-roses, que es féu precís crear un cosd'oficials per vigilar i guar ar les queestaven disperses per tots els carrers iplaces públiques de Roma. A França,fins al regnat de Lluís XIII, si hom feial'estàtua d'un rei, era únicament perposar-la damunt la seva tomba o a laporta d'algún edifici o dins d'algún pa-lau reial. La estàtua aqüestre d'En-ric IV és el primer monument públicd'aquesta mena que hom ha erigit a laglòria dels reis de França.

Solucions al número passatJeroglífic: Correspondència.Lletres escampades: Ripoll.Mots creuats:

-

N.° 317 — Francesc Creus N.° 318 — Pere Ricard

c

N.° 319 — Josep ferré N.° 320 — Pere Duran

Redacció i Administració: Cardenal Casañas, 4Imprempta: Carrer de Muntaner, 24, interior

Ntim. CCXXIII — P<Ng. 120

VTROLET

per CASTANYS

2 El rei de la boscúria va restar encantat de la simpatia d'en Pauét i . el va nomenarprimer ministre. (Li vá valgué aquest càrrec el saber de llegir i escriuré, la qual cosa eraen aquell país Veramerkt extraordinària). El gos llop no va parar fins que el bordegàs acep-tà, convençut que a ell almenys li tocarien es ossos.

7

3 Amb motiu del nomenament d'en Pauet, a la selva s'organitzaren grans festasses. Els animals prepararen una lu-xosa cavalcada. L'au del paradís i els óssos trompetes obrien la marxa. Seguia en Pauet a cavall d'una zebra escoltat pelgos llop i el lleó sota d'una ombrel • la sostinguda pel degà dels simis. Després venien els elefants, els hipopòtams, elscocodrils, els óssos, els austruços í demés bèsties de la selva. D'altres animals, entre els quals es comptaven les femelles iels cadell, contemplaven el pas de la cavalcada i llençaven flors, udolant, bramulant, xisclant, mugint.