GUIA DEL JOVECONSUMIDOR

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ

És evident que els joves ens hem con-vertit en els darrers anys en un delsobjectius (per no dir "víctimes”) de l’ac-tual societat de consum. L'espectacularinfluència dels diferents mitjans decomunicació (televisió, ràdio, revistes,…), la sofisticació en les diferents tèc-niques de marketing y publicitat, hanfet que moltes vegades els joves consu-mim d’una manera poc racional (no ensho pensem gaire abans de comprarquelcom), sense gaire relació amb lesnostres veritables necessitats. A més amés, som pocs els que realment coneixemquins són els nostres drets com a consu-midors.

L'objectiu bàsic d'aquesta guia és acon-seguir que els joves aprenem a consu-mir d'una manera conscient i responsa-ble, aconseguint així una millora consi-derable de la nostra qualitat de vida.

Totes les reflexions, recomanacions iorientacions que suggerim en els dife-rents capítols es recolzen en una legis-lació que, cada cop més, defensa elsdrets que com a consumidors tenim ihem de fer respectar. En l'annex 1 tro-bareu aquells capítols que tenen mésincidència en el món juvenil.

2. Què VOL DIR SER"CONSUMIDOR"?

Podem definir com a consumidor aque-lla persona que en un moment donat

compra o adquireix un producte, fa úsd'un servei, sigui públic o privat, i ho fade manera individual o col·lectivament.Per tant ens convertim en consumidorsen molts moments de la nostra vida. Notant sols quan anem a una botiga a com-prar quelcom, sinó quan anem a pren-dre unes "tapes", quan agafem l'auto-bús, quan estem ingressats en un hospi-tal, i en moltes més situacions que ani-rem analitzant. Però ens podem pregun-tar; per què és tant important analitzaralgunes d'aquestes situacions i la necessi-tat d'aquesta conscienciació com a con-sumidors responsables. La resposta radi-ca en l'evident desequilibri que existeixentre el sector productiu i distributiu,és a dir, la indústria i el comerç (lesempreses i establiments), per un costat,i el sector consumidor (les persones quecompren o utilitzen serveis), per l'altre.Sembla evident que els primers sectorsdisposen de molts més mitjans per dese-quilibrar aquesta situació, i és per aixòque cal que tot ciutadà (especialmentels joves) prengui consciència dels seusdrets com a consumidor i desenvolupiunes actituds més racionals i crítiquesenvers el fet, quasi diari i constant, deconsumir.

I a més a més cal exercir els nostresdrets com a consumidors de forma quo-tidiana. Per tant, no deixeu passar elspetits "fraus" o incidents que puguintenir lloc en les compres diàries. Es adir, no es tracta tant d'una qüestiómerament de interessos econòmics ("nove de uns euros") sinó més aviat d'unaqüestió de principis i actituds. És d'a-questa manera, reclamant quan toca,com podrem racionalitzar la qualitat delnostre consum, i per tant, la nostra qua-litat de vida.

3. CONSUMIR d’unaMANERA SALUDABLE

Tots aquells productes i serveis desti-nats als consumidors no poden compor-tar cap manera de risc per a la nostrasalut i seguretat. Fins i tot aquells pro-ductes que ja per si mateixos estan des-tinats a la salut i a la cura higiènica iestètica de la persona han de complirunes condicions mínimes i han d'infor-mar-nos sobre la seva composició, pro-pietats, condicions, precaucions d'ús idata de caducitat.

3.1 Controlant l’auto-medicació:

Analitzeu per un moment la farmaciolade casa vostra. Per començar trobareumolts medicaments que ja estan cadu-cats. A més a més, és possible que tro-beu alguns sense caixa o sense fullinformatiu. A part d’això no semprerecordareu exactament per a quinamalaltia vareu utilitzar aquell medica-ment, quina dosi i durant quan detemps. És per això que l’automedicacióes pot convertir en un veritable perillper a la vostra salut. Per tant, cal acos-tumar-se a prendre els medicamentsnomés sota prescripció mèdica, o enalguns casos concrets amb el conselldel farmacèutic/a.

3.2 "Em fa mal la cara de sertan guapa/o":

Siguem sincers: una de les coses quemés ens preocupen als joves és el nos-tre aspecte físic. Sembla demostrat queels joves consumim bastants productesrelacionats amb l’estètica. En aquestaspecte, com en d’altres, cal recordarque no sempre un alt preu és sinònimd’alta qualitat, moltes vegades estàs

pagant la marca, o bé la campanya pu-blicitària dels "guaperes" que promocio-na el producte, però no el producte ensí.

3.3 Mantenir la línia:

Un dels àmbits en els que cal anar ambmés preocupació és el dels "màgics"mètodes per aprimar-se. S’ha de saberque alguns d’ells poden tenir efectesnegatius sobre la salut de la persona, otan sols son efectius durant un curtperíode de temps. Sens dubte, la millororientació en aquest àmbit seria la d’unprofessional de la salut (metge, dietis-ta, psicòleg, …) i per què no, una serio-sa reflexió sobre l’acceptació d’unmateix, valoració estètica - salut, lainfluència dels mitjans de comunica-ció… A més a més, per desgràcia,aquesta tendència generalitzada peraprimar-se pot esdevenir una obsessió,símptoma conegut com la malaltia ano-menada anorèxia o bulimia nerviosa.Aquesta afecta, sobretot, a les jovesadolescents, i segurament la majoriade vosaltres sabeu que les dificultatsper sortir-se'n són molt grans.

3.4 "Safe sex" (sexe segur):

Sovint ens iniciem al sexe sense la sufi-cient informació i si bé solament laseva experimentació personal ens per-metrà aprofundir en el seu coneixe-ment, cal saber més coses per evitarriscos i malalties. Cal parlar d’anticon-ceptius i de malalties de transmissiósexual (la SIDA entre elles). Cal saberque utilitzant preservatius, l'acte sexualpot ser igualment fantàstic i sobretot,molt més segur, i que en prenent pasti-lles, posant-se un DIU o un Diafragma,podem evitar molts embarassos nodesitjats.

L’anticonceptiu més utilitzat, i enaquests moments el més recomanat, ésel preservatiu, tant per evitar embara-ssos no desitjats com per a prevenirmalalties de transmissió sexual. Per totaixò és important tenir en comptealguns consells:

● Comprovar sempre la data de caduci-tat (ha de constar en la capsa i en l’embol-call del preservatiu).● Comproveu que estiguin fets de làtex,que compleixin la norma UNE (ho indi-ca a l’envàs).● Triar preferentment els que portinespermicida (són més segurs).● Comprar-los preferentment als super-mercats o farmàcies i rebutjar els pre-servatius de fantasia que no portin lainformació abans esmentada.● Llegir i seguir les normes d’ús.

3.5 Com passar de les drogues?

Parlant de Consum Jove i Salut nopodem oblidar un tema tan importantcom és el de les drogues. Quan parlemde drogues, normalment pensem en lesanomenades il·legals. Moltes d’ellesson rebutjades socialment, com sonl’heroïna i la cocaïna i les altres, que enalguns moments i en certs ambients esposen, relativament de moda com sonla marihuana, èxtasi o altres drogues dedisseny. Però hi ha una evidència i ésque tots els especialistes s’han posatd’acord en el fet d’incloure el tabac il’alcohol com a drogues. Tot i que aques-tes estan amplament acceptades per ala majoria de la societat, i el seu con-sum força normalitzat.

3.5.1.-… Passem de les il·legals!!

En primer lloc, cal desmitificar la ideaque molts joves són drogadictes. Es

tracta d’un estereotip que sentim mol-tes vegades, i que entre tots hem d’in-tentar lluitar per modificar. El que sí éscert, es que la majoria de joves drogo-dependents s’inicien en el consum dedrogues quan son adolescents o joves.També és veritat que pels productors idistribuïdors d’aquestes substàncies, elmón juvenils els hi representa el "mer-cat" més accessible, manipulable i ren-table a "col·locar els seus productes".

Però de nou, us recordem la importàn-cia d’un consum responsable, benreflexionat i crític. Sobretot, quan elque està en joc, és la teva salut, i enmés d’un cas, la teva vida. És per aixòque cal informar-se correctament deles característiques, la composició, elsefectes nocius i la dependència psicolò-gica i física que poden derivar del con-sum d’una determinada droga.

I és evident, que aquesta informació nos’acostuma a trobar en la persona queproporciona la substància, qui normal-ment es limitarà a garantir els efectesinicials estimulants o al·lucinants delproducte, ignorant els efectes poste-riors (i el factor addicció) algunes ve-gades per ignorància, però sobre tot,per interessos "comercials".

Tot i que l’entorn social és important,hi ha un fet que és inqüestionable, ladecisió final de consumir o no unadeterminada substància, és personal i sical, per vèncer la pressió del grup i elcercle que ens envolta, hem d’anar aveure un especialista. Dirigiu-vos alvostre metge de capçalera, als ServeisSocials del vostre Ajuntament o a undels centres de la Xarxa d’atenció a lesDrogodependències de la Generalitat.També un podeu adreçar a la LíniaVerda d’informació i orientació sobre

l’alcoholisme i les altres drogode-pendències.

3.5.2 Posats a passar…passem de leslegals!!!

Com ja dèiem abans, tot i que el tabaci l’alcohol tenen efectes perjudicialsper la nostra salut, creen dependènciafísica i psicològica, i per tant es consi-deren drogues, el seu ús i abús, estàabsolutament integrat en la nostra cul-tura i en els seus hàbits.

Per tant, el plantejament que com ajoves consumidors hauríem d’enfrontar,seria paral·lel al ja esmentat, peròmatisant alguns aspectes.

Un de bàsic, és el de la influència de lapublicitat (ja li dediquem un capítol enaquesta guia). Si per un moment analit-zeu la majoria dels anuncis d’aquestsproductes, comprovareu com una altravegada s’omet una informació bàsicacom és la composició del producte, elsseus efectes perjudicials per a la salut,i en canvi s’associa el producte, elsseus efectes perjudicials per a la salut ,i en canvi s’associa el producte a unsconceptes que no tenen realment gairea veure amb aquesta beguda alcohòlicao marca de tabac, com poden ser labellesa, l’èxit, la valentia, etc…

En el tema del tabac, sembla haver-hiuna certa polèmica social, i centenfrontament entre sectors "radicals"fumadors i no fumadors. És cert queprogressivament hi ha més consciènciadels efectes nocius del tabac, de laprohibició de fumar en indrets públics,espais tancats, … però també és certque un fumador no deixarà de ser-hoper que se’l obligui.

Per tant, tornem a optar per una pre-ssa de decisió el més lliure i responsa-ble possible, davant la possibilitat odel consum de tabac. Si ja fumeu, lanicotina segueix exercint el seu paper,valoreu la possibilitat de deixar-ho, hiha moltes tècniques, però us recoma-nem les més naturals o d'auto-convenci-ment.

El tema de l’alcohol, té unes connota-cions lleugerament diferents. Per unapart, acostuma a associar-se a la diver-sió i la festa. Aquest pensament tantgeneralitzat té una part de raó, el refe-rent als efectes inicials estimulants del’alcohol. Però també en nega una altrarealitat, com ara els efectes perjudi-cials per al nostre organisme i ladependència que provoca.

3.6. Alcohol? No gràcies, avui condueixo jo!!

Cal recordar que conduir un vehiclehavent begut alcohol augmenta el riscde patir un accident. El consum debegudes alcohòliques contribueix a un50% dels accidents de trànsit.

Les causes són clares: l’alcohol afectales aptituds necessàries per a una con-ducció segura, que també estan afecta-des pel cansament de la "marxa" noc-turna.

Algunes recomanacions útils al respectepodien ser:

● Si sortiu de nit, assegureu-vos que elconductor del vehicle (especialment sisou vosaltres) s’ha "enrotllat" i aquellanit no ha begut (aquest intel·ligenthàbit està molt arrelat entre la majoriade joves europeus i cada cop més en elnostre país).

● Utilitzeu transports públics (Nit bus,trens, metro i taxis).● Fixeu-vos en els graus de les begudesalcohòliques que consumiu ( a partir de2/3 canyes de cervesa, 1/2 cubates,3/4 copes de vi, 2/3 "chupitos" o qual-sevol combinació d’aquests ja es reco-mana no conduir i duplicant aquestesquantitats ja es considera il·legal i etpoden arribar a retirar el carnet).● Desmitificar idees falses com:L’alcohol perd els seus efectes ambcafè i sal, menjant per fer "esponja",suant, dormint una mica…Tan sols elpas del temps permet eliminar l’alcoholde l’organisme. Es triga aproximada-ment una hora en eliminar l’alcoholcontingut en un "cubata" o una mitjanade cervesa.● La única manera d’eliminar els riscsde l’alcohol sobre la conducció, és abs-tenir-se de consumir begudes alcohòli-ques si s’ha de conduir.

3.7.- Sabem realment el quemengem?

En general podem dir que tant si com-preu un producte alimentari en unabotiga, supermercat, etc, com si elconsumiu en un establiment públic compot ser un bar, restaurant, etc.., caldràverificar sempre la seva data de cadu-citat i el seu estat. I si us trobeu algunaliment que no reuneixi les condicionsnecessàries per a ser consumit, recor-deu que teniu tot el dret a demanar-neun en bones condicions, si el canvi no esproduís, sol·licitar un full de reclama-cions.

Algunes reclamacions pràctiques,podrien ser comprovar que:

● Les instal·lacions són adients als ali-ments (vitrines, neveres, prestatges,…)● El vestuari del personal és adient(bates, barrets, guants,…)● Els serveis estiguin prou nets i en con-dicions.● Les llaunes no estiguin bombades,rovellades ni amb cops.● Els productes com nata o mahonesasiguin fetes del dia.● Els gots, coberts i plats estiguin sufi-cientment nets.● El llistat de preus sigui visible i ente-nedor.

Podem considerar que els hàbits ali-mentaris de la nostra societat no sóntan negatius com d’altres, i veritable-ment molts especialistes en dietèticadestaquen la dieta mediterrània (en laque ens incloem) com força equilibradai saludable. Tot i això hi ha algunsaspectes a matisar:

● Tot i que la cultura de "les tapes"promou la sociabilitat, fa més divertit ivariat l’àpat, hem de destacar que noes tracta d’una activitat gaire saluda-ble, bàsicament perquè s'interfereixvaries vegades el procés digestiu.● Especialment entre els adolescents iels joves s’està posant molt de modaels "fast-food". El menjar d’aquestsestabliments constitueixen una dietaforça desequilibrada, tot i que aportamoltes calories, és molt pobre en pro-teïnes.

3.8.- Com jugar amb foc sense cre-mar-se?

Són especialment perillosos aquellscompostos de substàncies inflamables,

tòxiques, corrosives o abrasives.Aquests han de portar signes externsque adverteixin dels riscs que compor-ten i explicacions de les mesures ade-quades per a contrarestar-ne els seusefectes nocius. És especialment l’èpocade revetlles, quan aquestes indicacionsprenen una significació especial. Pertant informeu-vos bé de les instruccionsi els possibles riscs que comporten elspetards, coets, etc…Aquests són els indicadors de perill méscomuns que podem trobar en aquests ialtres i altres productes:

TÒXICS: Substàncies que per inhalació,ingestió o penetració cutània podensuposar un risc greu, agut o crònic i finsi tot la mort.

INFLAMABLES: Substàncies que podenprovocar un foc amb certa facilitat,reaccionant amb un altre element.

NOCIVES: Substàncies que per desinte-gració espontània d’un nucli de l’àtom,emeten partícules o radiacions electro-magnètiques.

4. CIUTADANS iCONSUMIDORSRESPONSABLES

Consumir de manera responsable pottenir diferents vessants, com ara la decomprar conscientment el que real-ment necessitem , tot comparant preusi característiques dels productes queens ofereix el mercat i exigint els pre-ssupostos, garanties, factures i demésdocumentació per tal de disposar detota la documentació en cas de recla-

mació. O, també anomenen consumjust o consum responsable el que pre-conitzen les ONGs juntament amb lesassociacions de consumidors, per tald’introduir criteris de racionalitzacióen l’acte de la compra.

Hem de desterrar l’idea de que consu-mir més és consumir millor i si a més amés ens podem permetre fer un consummés responsable millor que millor.

Les multinacionals han començat areconsiderar les seves tècniques pro-ductives i darrerament algunes hanmanifestat la seva voluntat de contri-buir a un consum solidari, contractanta persones adultes a les seves factoriesi rebutjant el treball infantil que, finsara s’utilitzava per reduir costosempresarials.

Hi ha propostes polítiques en el sentitd’incorporar una etiqueta social únicaque garanteixi que els productes s’hanelaborat seguint un codi ètic de con-ducta respectuós amb les condicionslaborals dels treballadors.

De moment, l'anomenat consum just(responsable o solidari) és marginal inomés es generalitzarà si les empresesintrodueixen a les etiquetes informaciócomplerta sobre l’origen i les caracte-rístiques dels productes.

La possibilitat de comercialització solsresulta factible mitjançant tècniquescomercials i de publicitat que donin aconèixer que l’ajut al Tercer Món éstambé possible adquirint productesbàsics per al desenvolupament decomunitats indígenes, que no disposend’altres mitjans.

5. Com serVERITABLES"CONSUMIDORSECOLOGISTES?

Cal que no passi de moda l’ecologia, sivolem que la terra continuï sent habita-ble per a tothom i als consumidorspodem contribuir-hi, si consumim ambcriteris ecològics, tot fugint del que esva batejar com a societat de consum.

Es tractaria d’assumir i promoure unshàbits i unes actituts eficaces per apreservar el nostre medi ambient.Especialment recordem la importànciade consumir aquells productes quepuguin reciclar-se, i l’obligació queadministracions i establiments oferei-xin la possibilitat de dipositar els pro-ductes ja consumits (piles, papers,vidres,…) en els contenidors pertinents.Per tant, tenim tot el dret a reclamarels suficients contenidors d’aquestsproductes a les autoritats o als serveiscorresponents dels nostres municipis,barris i escoles.

Avui en dia podem trobar en el mercatmolts productes que s'auto-anunciencom a "productes ecològics". En princi-pi la majoria podem haver estat fabri-cades amb substàncies menys agressi-ves pel medi ambient, malgrat això hiha molta publicitat que pot induir aengany al consumidor.

A Catalunya tenim dos sistemes d'ecoe-tiquetatge de productes que gaudeixendel suport del Departament del MediAmbient: el Distintiu de garantia de

qualitat ambiental, sistema propi de laGeneralitat de Catalunya i l'Etiquetaecològica de la Unió Europea, sistemacomú als 15 països que la formen

DISTINTIUS¡¡¡

Tots dos sistemes són voluntaris i el seuabast són els productes de consumexclosos begudes, aliments i productesfarmacèutics. Per poder obtenir-los, elsproductes han de complir amb els crite-ris mediambientals prèviament esta-blerts sota la supervisió delDepartament de Medi Ambient.

Introduïm a continuació un llistat dediferents consells pràctics que enspoden ajudar a consumir d’una maneramolt més ecològica, i per tant, preser-vant el nostra ja malmès medi ambient:

● Intentar no comprar productes elabo-rats a partir d’espècies animals o vege-tals protegides o en perill d’extinció(ivori, caoba, coral, pells de diferentsanimals,…)● Utilitzar al màxim els transportspúblics (son més econòmics, es gastamenys benzina i es contamina menys).Això contribuirà a reduir la pluja àcidaque està fent malbé molts dels nostresllacs, arbres i edificis.● Promoure la compra de cotxes queutilitzen benzina sense plom.● Conduir a una velocitat moderada iconstant (sense moltes frenades i acce-leracions). Reduiràs el risc, d’acci-dents, estalviaràs benzina i, sobretot,contaminaràs molt menys.● Evitar els productes "utilitzar illençar" (tovallons de paper , begudesen llauna o de plàstic, etc.) exponents

d’una cultura "ultra consumista" que haperjudicat molt el nostre entorn.● Intentar buscar un nou ús per a ampo-lles, bosses, caixes,…● Intentar reduir progressivament elvolum de deixalles i escombraries acu-mulat diàriament.● Intentar estalviar o tornar a utilitzarpaper, i alhora promoure l’ús i la com-pra de paper reciclat.● Intentar no comprar productes ali-mentaris que siguin presentats en safa-tes de "porespan", ja que la majoriaporten CFCs (només el poliestirenoexpandit (EPS es lliure de CFCs IHCFCs). Aquestes suhstàncies són cone-gudes per la seva participació en la des-trucció de la capa d'ozó (necessària pera protegir-nos dels raigs solars ultravio-letes).● No deixar encesos els llums o els elec-trodomèstics, sinó els estem utilitzant.Si això es converteix en una veritableconsciència col·lectiva les centralselèctriques reduiran la seva emissió deCO2, una de les conseqüències de l'efectehivernacle (escalfament progressiu del'atmosfera).● Comprovar que portes i finestresaïllen correctament del fred i el calor,evitant un consum major de calefacció,estufes, aire condicionat, etc…● No gastar més aigua de la necessària,i vigilar que les aixetes estiguin bentancades. L’aigua és un bé escàs i limi-tat encara que no ho sembli. Dutxa’tenlloc de banyar-te, no deixis l’aixetarajant mentre et rentes les dents ot’ensabones.● Evitar al màxim l’ús d’aerosols quedestrossen la capa d’ozó. Utilitzeudesodorants de barra o ambientadorsde pastilla.

6. ESTEM REALMENTINFORMATS del queCOMPREM?

Abans de comprar un producte o fer úsd’un servei cal comprovar que el preuestigui clarament especificat i quese’ns doni la factura i rebut correspo-nents . I a més, durant el consum o l’úses mantingui i es demostri la qualitatesperada d’aquest producte o servei.S’haurà d’exigir, sempre que sigui po-ssible, la garantia del producte i com-provar les seves característiques i dura-da. Per tant, els nostres drets com aconsumidors segueixen vigents desprésde la compra del producte. De fet, enmolts casos, és després d’un temps dela compra quan ens adonem que la qua-litat anunciada i esperada no corresponamb la realitat. Així doncs, recordemque aleshores podrem fer la reclamaciópertinent.

Sobre el tema dels preus, s’ha de tenirpresent que hi ha lliure mercat i nomésels bens i serveis públics (aigua, llum,gas, transports,…) tenen estipulat unpreu per les autoritats; a la resta és elmercat i la competència els que inter-venen, per la qual cosa no podem recla-mar pel fet de trobar car un productedeterminat.

Darrerament s’està implantant cadacop més les compres per correu, pertelèfon, per televisió,…En tots aquestcasos recordeu que els vostres dretscom a consumidors segueixen intactes.De fet tota compra realitzada fora d’es-tabliment comercial està protegidaespecialment per evitar que la insistèn-cia dels comercials o l’atractiu de la

publicitat ens facin comprar allò que novolem realment: hi ha un període dereflexió de set dies, durant el qualpots desistir de la teva compra i exigirla recuperació de l'import satisfet.

També durant les rebaixes els drets delsconsumidors es mantenen i es potreclamar sempre que el producte siguidefectuós, presentant la facturacorresponent. A més a més, cal saberque els productes rebaixats han de serels mateixos que ofereix l’establimenten plena temporada i que al ser rebai-xats s’ha d’exhibir el preu nou i l’antic.Convé aprofitar les rebaixes per com-prar el que necessitem a preus mésavantatjosos i fugir de la compra perimpuls per que de vegades ens carre-guem de coses innecessàries, perdentla possibilitat d’estalviar realment.

És important informar-se al màximabans d’adquirir o consumir un produc-te, i d’escollir el que creiem més adient(relació preu-qualitat), demanant unpressupost previ, si s’escau (sobre totquan fem obres, portem el cotxe altaller o encarreguem quelcom). Enaquest sentit una tècnica molt interes-sant és la de l’anàlisi comparatiu deproductes. És a dir, analitzar "els pros iels contres" de diferents marques d’unmateix producte i comparar-les a mésa més segons el preu que ofereix cadaestabliment, així podem fer la compramés adient i econòmica. Podreu trobaraquests anàlisi comparatiu a publica-cions especialitzades en consum.

Una altra reflexió important al respec-te, és la progressiva tendència actual arealitzar les compres en grans centrescomercials, hipermercats, …En aquestsestabliments trobem un "bombardeig"

increïble de productes a consumir, infi-nites ofertes i promocions. Per tant, calanar relativament "protegits amb l’es-cut", això significa que cal portar unllistat del què realment necessitem, ouna verificació de les ofertes, valorantens interessa.

És important recordar que, sigui quinasigui l'import de la compra, cal dema-nar sempre l’albarà de lliurament, lafactura de compra o el rebut, doncssense aquests documents serà real-ment difícil poder realitzar una recla-mació, si s’escau.

7. L’AIRE estaFORMAT per OXIGEN,NITROGEN iPUBLICITAT!!!

Una atenció especial requereix el temade la publicitat.En primer lloc direm que l’aparició dela publicitat en la nostra societat tenia,i en principi ha de tenir, un efectebeneficiós pels consumidors, ja que hade facilitar l’elecció entre les diferentsalternatives d’un mateix producte.Però per desgràcia, en moltes ocasions,la publicitat es transforma en una einade manipulació, incitant a un consuminnecessari, desmesurat i de vegadesoferint unes característiques i una qua-litat que no es corresponen a la reali-tat. Per tant, caldrà saber valorar-lad’una manera adient i exercir cert con-trol sobre ella.

Un cas interessant és el de la publicitatsubliminal, que és aquella que arriba

directament al subconscient del consu-midor, sense que aquest se n’adoni. Unexemple seria quan estem veiem unapel·lícula i surt com per casualitat unamarca determinada de tabac o de begu-des. Segurament, quan acabis de veurela pel·lícula, et vingui de gust fumar (siets fumador) o beure un got d’aquellabeguda, per que el teu subconscient hacaptat el missatge publicitari.

L'eminent expert en dietètica, que perexemple ens assegura que el producteque promociona és baix en colesterol oideal per aprimar-se, pot semblar quedóna una informació didàctica i desin-teressada, i en realitat es tracta d’unanunci com a qualsevol altre.

Cal que els joves siguem conscients quemoltes campanyes publicitàries vandirigides a nosaltres, com a col·lectiuespecialment sensible a la moda i aportar tot allò que ens fa especialmentatractius als demés. Abans de compraro consumir un producte o servei, caldràverificar si aquest correspon plenamenta les característiques anunciades, itambé reflexionar si realment volemi/o necessitem consumir o compraraquest producte o servei, o senzilla-ment som víctimes de la influència dela publicitat. Així doncs, caldrà esbri-nar en tot missatge publicitari quinainformació és necessària i quina éssupèrflua, quines son les dades real-ment d’interès i quines son només d’au-topromoció. Per exemple, diferentsestudis demostren que el gran objectiude la majoria de companyes publicità-ries de les grans marques de tabac ialcohol som els joves.

Com ja hem vist en el capítol 3, aques-tes acostumen a associar el producte a

conceptes atractius pels joves (bellesa,fama èxit,…) però en canvi no informendels efectes perjudicials que per a lanostra salut provoqui. Això voldrà dirque davant de situacions com aquesteses interessant fer algunes reflexions anivell personal o col·lectiu, i tendir aun consum més responsable i conscient.

8. El DRET d’ADMISSIÓ

Quants cops heu arribat a la portad’una discoteca o d’un bar musical, i nous han deixat entrar?. L’excusa del"dret d’admissió" per part dels "guar-dians" d’aquests locals, molts cop no éslegal ni està justificada. La utilitzaciódel Dret d'Admissió haurà d’anar obli-gatòriament acompanyada de l’exposi-ció ben visible de cartells o publicitaten els quals s’ha d’especificar de formaclara i objectiva els requisits necessarisper a entrar al corresponent local.Prohibir l’entrada per la manera d’anarvestit, el color de la pell, si vas ambcadira de rodes, si portes el cabell llargo massa curt és inconstitucional, perque afecta als drets fonamentals de lapersona (dret a la imatge a la no discri-minació, etc…) Per tant si el propietarivol seleccionar la seva clientela ho hade fer d’altra manera: donant accésúnicament als socis o exposant elsmotius del rebuig de forma clara i senseatemptar contra els drets de la perso-na.

Fem un repàs de les irregularitats exis-tents:

● Arribes al local de moda disposat apassar la nit, quan poses el peu a laporta et trobes amb un individu que etdiu: "Espera un moment, quanta gent

sou?". Tu li contestes, i mentre esperesveus com la gent que arriba desprésque tu, entra.● Et trobes en la mateixa situació, peròen aquest cas el porter et diu:"L’entrada són 20 †., quan paguisentraràs".● En igual situació el porter no et deixapassar per la manera com vas vestit iveus que hi ha joves que van com tu iels deixen entrar.

Si t’has vist involucrat en qualsevol d’a-questes situacions i a més a més el por-ter del local t’ha amenaçat verbalmento t’ha agredit físicament, has de saberque aquest fet potser sancionat com acausa d’incitació a l’aldarull i a l’ava-lot. Tanmateix la legislació prohibeixportar armes o cap altra classe d’objec-tes que puguin emparar-se com a talsdins d’aquests locals, tan per empleatscom pels usuaris.

8.1 Què s’ha de fer?

● Exigir sempre l’exposició de cartellson constin els requisits per a entrar i elspreus de les entrades.● Si no els tenen, que és el més usual ales nostres ciutats, demana el full dereclamacions i exposa-hi tot el quet’hagi passat, així com les teves dadespersonals (nom, DNI, adreça,…) i les dellocal en qüestió.● També pots anar directament a laGuàrdia Urbana i posar una denúnciapels fets o pel simple fet de no haver-te donat el full de reclamacions.

No pensis que no val la pena o que noservirà de res, al contrari, servirà molt.Les multes i suspensions no triguen acaure, així que ja ho saps, no et tallis iactua.

9. Com SENTIR-SERECOLZAT DAVANT elsTEMES de CONSUM:les ASSOCIACIONS deCONSUMIDORS

Les associacions de consumidors tenenl’objectiu de defensar i representar elsinteressos dels consumidors. Ens prote-geixen i donen suport davant de qualse-vol vulneració dels drets que hem estatanalitzant.

Son entitats privades sense afany delucre (no fan negoci), que son finança-des per les quotes dels socis i gràcies alsuport de les administracions públi-ques. La majoria disposen de professio-nals del dret especialitzats en consumper tal de dur a terme les reclamacionsdels seus associats i la defensa delsconsumidors en general davant desituacions injustes o contràries als seusinteressos. A més a més, algunes, comla Unió de Consumidors de Catalunya-UCC realitzen anàlisi comparatius deproductes i serveis, editen guies infor-matives sobre temes de consum (habi-tatge, serveis bancaris, arbitratge,multipropietat, etc.), duen a terme ini-ciatives legislatives per la millora ireconeixement dels nostres drets com aciutadans consumidors, …. Unes poquestracten temes específics (bancs, sani-tat, etc.) o atenen a col·lectius deter-minats de joves (Consum Rebel) o gentgran; la majoria, però, és de caràctergeneralista i disposa d’especialistes entotes les branques del consum.

Les més representatives (com la Uniónde Consumidores de España -UCE) estanrepresentades al Consejo de Consumi-dores y Usuarios, organisme que depèndel Ministerio de Sanidad y Consumo ies consultat sovint al tràmit d’audièn-cia en les lleis que afecten als consumi-dors.

Al nostre país, el moviment associatiuconsumidorista comença a tenir forçaarrel del afer de la colza ( a principisdels 80) i encara no ha assolit la forçaque té als països de la Europa Nord o aAnglaterra, on tenen un pes específicmolt important. La manca de socis oafiliats, però es comparable a la queacusen d’altres moviments associatius(sindicats, partits polítics) al nostrepaís. És habitual que ens associem quantenim un problema concret, però noestem gaire acostumats a fer-ho pel solfet de contribuir a una causa comuna

En aquest sentit, cal insistir en lanecessitat de recolzar a les associacionsde consumidors com a representants detots nosaltres (tots som consumidors,des de que prenem un cafè al bar finsquan lloguem un pis o comprem unamoto de segona mà), per tal d’aconse-guir un mercat més transparent i mésjust i evitar que els interessos de lesgrans empreses obstaculitzin el compli-ment dels nostres drets.

Així doncs, i tenint en compte que callluitar contra l’esmenta’t desequilibrique patim el col·lectiu de consumidorsi usuaris davant el sector productiu idistributiu, sembla evident que cal uniresforços i dees per tal que aquestatasca sigui més forta i efectiva. És peraquest motiu que recomanem adherir-

se en aquestes associacions, per aixípoder tenir més força davant la defen-sa dels nostres drets com a ciutadans-consumidors i usuaris.

10. Qué FEM QUANVOLEM RECLAMAR oDENUNCIAR?

Primer de tot, és recomanable exposar laqueixa al mateix comerciant o empresa-ri, demanant-li el canvi del producte o ladevolució del preu satisfet. En cas de noser atesa la nostra petició, cal informar-se si l’establiment té la obligació de dis-posar de fulls de reclamacions, donatque no tots son obligats. Podem demanaraquest full, als següents establiments:autoescoles, autopistes, atraccions,benzineres, discoteques, tintoreries,serveis de grues, establiments d’aven-tura, hotels i restaurants, fleques,espectacles, parcs aquàtics, salonsrecreatius, tallers de reparació d’elec-trodomèstics i cotxes, transports, boti-gues de roba, calçat, cotilleria,informàtica, mobles, venta d’electro-domèstics, vehicles i alimentació.

Els fulls de reclamació són exemplarsque consten de tres fulles, una onescriureu la reclamació que haureu deportar a l’organisme receptor; unasegona que serà la còpia vostra i unaaltra fulla que és per a l’establimentreclamat.

Heu d’afegir a la reclamació tota ladocumentació complementària de laque disposeu (còpies de factures, com-provants de despeses, albarans, garan-ties, …).

Un cop emplenat, podeu presentar elfull (previ segellament de la vostracòpia) als següents organismes i institu-cions:

● Associacions de Consumidors (en elcapítol 9 ja hem vist les seves funcions)● Oficines Municipals/Comarcals d'In-formació al Consumidor (OMICs/OCICs):orienten i informen als consumidors,alhora que remeten la reclamació oncorrespongui.● Delegacions territorials d'Indústria, Co-merç i Turisme a Barcelona, Tarragona,Lleida i Girona.

L’admissió de la reclamació formuladaal full de reclamacions dona lloc a unexpedient sancionador, que pot con-cloure amb una multa per l’establimentinfractor.

Malgrat tot, de vegades ens cal resoldreles nostres diferències de manera ràpi-da i trobant solucions pràctiques. Enaquests casos, l’arbitratge de consumesdevé el millor dels sistemes.

Les juntes arbitrals de consum sónprocediments molts ràpids i gratuïts iestan compostes per representants deconsumidors (associacions de consumi-dors i usuaris) i representants del gremio activitat a la que pertany l’establi-ment en qüestió; tots dos juntamentamb el President de la Junta Arbitralque és funcionari públic i llicenciat endret escolten a les parts i decideixenmitjançant un laude la solució mésequitativa en cada cas. L’únic requisités que l’establiment s’adhereixi a laJunta Arbitral i accepti per endavantl’acceptació del laude. Tot i així, sóncada vegada més els comerciants que hi

formen part, ja que el fet d’adherir-seen aquest sistema dóna a l’establimentuna garantia de qualitat i honestedatAquest és el logotip amb el que podeuidentificar aquests comerços:

LOGOTIPS!!

Una vegada es dicta el laude i si mal-grat tot l’establiment no el compleix,es pot sol·licitar la seva execuciódavant dels tribunals de justícia com sifos una sentencia dictada per un jutge.

Com podeu comprovar no ens estem deres, compten amb l’ajut de les associa-cions, de l’administració pública i dispo-sen de les eines adients, per tant el con-sell que us proposem en aquest capítolno és cap sorpresa: No tingueu cap por areclamar si creieu que teniu raó. Deixeu-vos orientar per especialistes en el temai seguiu els passos establerts.

11. Quins GRUPSESTAN ESPECIALMENTPROTEGITS per laLLEI?

11.1. Els infants

En aquest apartat es fa evident uncomentari sobre d’increïble influènciade la televisió en els infants i els ado-lescents. I si realment s’analitza el con-tingut de la majoria d’anuncis, progra-mes i pel·lícules es pot valorar queaquests, a més a més de tenir un altsíndex de violència, inciten molt sovint aun consum irreflexiu i quasi sempreinnecessari. Tal i com ja comentàvem

anteriorment, la majoria de vegades elsjoves i els infants son l’objectiu priori-tari de moltes campanyes publicitàries,que manipulen d’una manera poc èticaels seus gustos i hàbits consumistes.

Al Consell de l'Audiovisual de Catalunyavetlla pel compliment del que establei-xen les regulacions relatives a la progra-mació i la publicitat audiovisuals, recullles demandes i suggeriments dels usuarisdel mitjans i du a terme controls de laprogramació. Si voleu, us podreu adreçaral CAC directament o fent la reclamaciódavant d'alguna associació de consumi-dors, teniu l'adreça a l'annex 2.

11.2 Persones amb disminucions:

Aquest col·lectiu ha de poder gaudir deles mateixes oportunitats que la restade ciutadans per a poder consumir o ferús dels diferents serveis; i serà necessa-ri fer les reclamacions oportunesdavant de l'incompliment d’aquestdrets fonamentals. Una de les dificul-tats més evidents es troba en lesBarreres Arquitectòniques que aquestespersones han de superar en la seva vidaquotidiana. Darrerament s’han esta-blert per llei facilitats per tal d’ade-quar les instal·lacions destinades a per-sones amb disminucions, com ara la Lleid'Arrendaments Urbans i la Llei d'Habi-tatge que preveuen les modificacionsarquitectòniques oportunes.

12. RECOMANACIONSABANS d’INICIAR unVIATGEQuan reservem un viatge combinat calque les dues parts signin un contracte

escrit. Cal llegir molt bé les condicionsgenerals i particulars. Es molt recoma-nable que guardem tota la publicitat iels opuscles i, sobre tot la factura, con-tracte o altre document de pagament.

Cal tenir en compte que en cas de qual-sevol incidència en un viatge haurem depresentar la reclamació immediata-ment davant el “tour-operador” o elguia. És convenient enviar un fax a lamajorista i minorista per explicar-liquin problema tenim i sobre tot a latornada presentar formalment la recla-mació.

En cas de pèrdua d’equipatge presenta-rem, de forma immediata una reclama-ció al taulell de la companyia amb quès’ha volat.

13. PRODUCTESINFORMÀTICS

COMERÇ ELECTRÒNIC: Actualment estàde moda la compra “via electrònica”,és a dir, mitjançant equips electrònicsper transmissió de dades.

Per accedir a aquesta modalitat de con-tractació és necessari disposar d’unnavegador i d’un mòdem (aparell nece-ssari perquè el missatge digital creatper l’ordinador viatgi via telefònica).

El “navegador” és el programa infor-màtic (software) que ens permet acce-dir al servei word wide web (WWW)d’internet i navegar per les diferentspàgines o webs.

Quins problemes es plantegen en l’ad-quisició de béns i serveis per part delconsumidor a través d’Internet?

● L’ús il·legítim de la informació bancà-ria, per exemple núm. i dades identifi-cadores de la targeta de crèdit.● Inexistència de la presència física delvenedor en el moment d’efectuar latransacció.● No hi ha simultaneïtat en la transacció.

Al no existir al nostre ordenament caprègim especial en matèria de garantiessobre els objectes adquirits a distàncias’haurà d’aplicar el règim previst, és adir, per als béns de caràcter durador igeneral la garantia ha de cobrir unmínim de sis mesos.

Pel que fa al sistema de reclamaciós’haurà d’acudir als sistemes habitualscom el judicial o l’arbitratge.

ANNEX 1.L'ESTATUT DEL CONSUMIDOR

Extracte dels articles amb més incidèn-cia al mon del consum

ARTICLE 1Objecte de la Llei.Concepte de "consumidor"

-1 Aquesta Llei té per objecte la defen-sa dels consumidors i dels usuaris il'establiment, en l’àmbit de Cata-lunya, dels principis i les normes quehan de regir per a millorar la qualitatde la vida de les persones en llur con-dició de consumidors i usuaris.

-2 Als efectes d’aquesta Llei, es consi-deren consumidors les persones físi-ques o jurídiques de qualsevol nacio-nalitat o residència que, com a desti-nataris finals, fan ús o gaudeixen, dinsel territori de Catalunya, de béns i deserveis per a llur consum o ús particu-

lar, familiar o col·lectiu, sempre queel proveïdor tingui caràcter empresa-rial o professional o sigui la mateixaAdministració Pública.

ARTICLES 3Dret a la protecció de la salut i laseguretat

Aptat. 2… b) Els productes i els serveisdestinats a la salut i a la cura higiènicade la persona, respecte als quals han devetllar perquè compleixin les condi-cions exigibles i respecte als quals hand'adoptar, a més, les mesures necessà-ries perquè els consumidors siguininformats sobre la composició, les pro-pietats, les condicions, les precaucionsd'ús i la caducitat, si s'escau.…c) Els productes que continguin com-postos de substàncies inflamables, tòxi-ques, càustiques, corrosives o abrasi-ves, o altres substàncies perilloses, res-pecte als quals han de vetllar perquèseguin conservats, transportats iemmagatzemats amb les garanties deseguretat corresponents i perquè portinincorporats els signes externs adverti-dors dels riscs que comporten i l'expli-cació de les mesures adequades per acontrarestar-ne els efectes nocius.…

ARTICLE 4Seguretat Viària…Les administracions públiques deCatalunya…han de tenir cura del man-teniment, la conservació i la senyalitza-ció adequada de les vies públiques i hande portar a terme campanyes per a pro-moure el respecte de les normes queregulen el trànsit.…

ARTICLE 5Preservació del medi ambient.

Les administracions…a fi de protegir lasalut i la qualitat de vida dels ciuta-dans, han d'adoptar mesures eficacesper preservar el medi ambient.

ARTICLE 6Protecció contra els abusoscontractuals

El Govern ha de vetllar per l'aplicacióde la legislació vigent amb la finalitatque eles consumidors siguin protegitscontra la pràctica abusiva de la con-tracció, especialment amb:

a) Els contractes tipus establerts demanera unilateral.

b) Les pràctiques que comporten l'ex-clusió en els contractes dels dretsirrenunciables.

c) La demanda de pagament de lesmercaderies o els serveis no sol·lici-tants.

d) Les condicions abusives en les opera-cions de crèdit i altres serveis decaràcter financer.

e) Els mètodes de venda que limiten lallibertat d'elecció.

f) Les clàusules contractuals que resultenlesives o abusives per al consumidor.

g) Les pràctiques comercials que com-porten despeses no autoritzades prè-viament i expressament pel consumi-dor.

ARTICLE 8Veracitat i suficiència de la publicitati la informació

-1. La promoció dels bens, els productesi els serveis destinats als consumi-dors ha d'ésser concebuda i duta a

terme de manera que no puguienganyar o induir a engany sobre lesseves característiques o condicions.La publicitat no pot, siguin quinssiguin els suports utilitzats, induir aerror l'adquirent potencial del pro-ducte o el servei.…

ARTICLE 14Formació en matèria de consum

El govern,…ha d'adoptar les mesurespertinents per a:

a) Incloure la formació per al consumen els graus i els nivells d'ensenya-ment en què sigui més eficaç…

d) Fomentar que els mitjans de comuni-cació social s'ocupin de la informació ide l'orientació al consumidor i, pelque fa als mitjans de titularitat públi-ca que depenen de la Generalitat,vetllar perquè dediquin programes icampanyes als fins esmentats, comp-tant amb la presència de les associa-cions de consumidors.

ARTICLE 15Organitzacions de consumidors

-1. El Govern ha de fomentar les orga-nitzacions i les associacions per a ladefensa i la representació dels inte-ressos dels consumidors, com avehicle idoni per a llur protecció iels ha de donar suport.…

ARTICLE 19Danys i perjudicis

-1. Els consumidors tenen dret, de con-formitat amb la legislació vigent, a

la reparació dels danys i els perjudi-cis que puguin patir com a conse-qüència de l'adquisició o la utilitza-ció de béns, productes i serveis.…

ARTICLE 21Col·lectius especialment protegits

Per raó de les circumstàncies especialsque hi concorren, els següents col·lec-tius de consumidors gaudeixen d'unaprotecció especial de l'AdministracióPública:

a) Els infants i els adolescents.b) Els gestants.c) Les persones de més de seixanta-cinc

anys.d) Els malalts i les persones amb capaci-

tats disminuïdes.

ARTICLE 22Protecció dels infants

Amb la finalitat de protegir adequada-ment els drets dels infants, els poderspúblics han d'atendre especialment:

a) La seguretat de les joguines.b) La idoneïtat dels productes destinats

a l'ús dels infants.c) La composició dels productes alimen-

taris infantils, llur etiquetatge i lainformació que s'hi dóna.

d) La seguretat dels aparells i les ins-tal·lacions de la llar.

e) La seguretat en els parcs públics, elslocals destinats als infants i les zonesd'esbarjo.

f) La regulació de la publicitat que pu-gui afectar els infants, per tal d'im-pedir que contingui missatges que

incitin a la violència o a la comissiód'actes delictius.

g) La regulació de l'aparició d'infants enla publicitat i de l'emissió de missat-ges comercials adreçats exclusiva-ment a la població infantil.

h) L'exhibició pública d'imatges, missat-ges o objectes que puguin afectar lasensibilitat dels infants.

ARTICLE 25Persones amb disminucions

Pel que fa als consumidors amb dismi-nucions físiques o psíquiques, elspoders públics han d'adoptar les mesu-res necessàries no tan sols per a evitarbarreres urbanístiques i arquitectòni-ques i altres obstacles, sinó també pera contribuir a llur integració social coma consumidors i usuaris.

ANNEX 2.ON ADREÇAR-SE

2.1 ASSOCIACIONS DE CONSUMIDORS:

2.1.1 D'àmbit juvenil:

CONSUM REBEL:consumrebel@consumidors.org TELF : 934.546.776

2.1.2. De caire general:● Unió de Consumidors deCatalunya-UCC:ucc@consumidors.orgTELF : 934.546.776 – FAX :934.545.278

● Unió de Consumidors deConsumidors de Barcelonès NordTorrent d'en Valls, 6 .08912 BADALONA

2.2. OMICsQuasi totes les poblacions de més decinc mil habitants disposen d'OMIC.Consulteu al vostre Ajuntament persaber si teniu una prop.

OMIC BARCELONA:Ronda Sant Pau 43-45OMIC BADALONA:Jaume Solà, s/n planta baixa OMIC HOSPITALET:Riera de la Creu, 32-34, baixosOMIC Sta. COLOMA GRAMANET:Plaça de la Vila núm.1

2.3. TELEFON DEL CONSUMIDOR DE LAGENERALITAT 012

2.4. DELEGACIONS TERRITORIALSD'INDÚSTRIA, COMERÇ I TURISME:

2.5. AGENCIA CATALANA DEL CONSUM:Av. Diagonal, 405 bis

2.6. JUNTES ARBITRALS DE CONSUM:

● JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE CATA-LUNYA. Diagonal, 403, 1r08008 BARCELONA

● JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DE BAR-CELONA. Ronda Sant Pau, 43-45, 2a.Planta .08015 BARCELONA

● JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DEBADALONA. Jaume Solà, s/n plantabaixa 08912 BADALONA

● JUNTA ARBITRAL DE CONSUM DEL'HOSPITALET DE LLOBREGAT. Riera dela Creu, 32-34, baixos .08901 L'HOSPI-TALET DE LLOBREGAT

BIBLIOGRAFIA

● Guia del Consumidor.Julià Guimerà i Carme Rincon.Institut Català del Consum.Barcelona, 1992.

● No hay derecho.Salvador Simó-Unió de Consumidorsde Catalunya-UCE.Barcelona, 1991.

● Minidiccionario del Consumidor.Instituto Nacional del Consumo.Madrid, 1979.

● Guia del Consumo.Servicio de Comercio y Consumo.Gobierno de Navarrra.

● III Jornadas del jovenconsumidor navarro.Servicio de Comercio y Consumo.Gobierno de Navarra, 1989.

● CIUDADANO.Revista mensual publicada por laUnión de Consumidores deEspaña-UCE.

● Para que puedan ser oidos losconsumidores del mundo.IOCU (Organización Internacional deUniones de Consumidores).

● COMO HACER UNA RECLAMACION.Unió de Consumidors deCatalunya-UCE, 1997.LAROUSSE BOLSILLO.

Col·labora:

www.consumidors.orgconsumrebel@consumidors.org