11 De Setembre De 1714 I

download 11 De Setembre De 1714 I

If you can't read please download the document

  • date post

    16-Apr-2017
  • Category

    Education

  • view

    3.163
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of 11 De Setembre De 1714 I

  • Guerra dels Trenta anys

  • Aquestes victries van alarmar el Cardenal Richelieu, favorit del rei Llus XIII de Frana, i lany 1635 va intervenir en la lluita i declar la guerra a Espanya.

  • Per a fer front a aquesta guerra al rei Felip IV li calien recursos.

  • Va ser el favorit del rei Felip IV, el Conde Duque dOlivares. Qui va elaborar el projecte de La Unin de Armas per tal de mantenir lexrcit.

  • Fonaments de lEstat Catal. Les Corts.1 Eclesistic representat per larquebisbe i bisbes, el Militar representat pel comte, nobles i cavallers i el Reial representat les universitats i viles reials.

  • Per aconseguir que saccepts la Unin als tres estats de la corona es va decidir reunir Corts.

  • Lesclat va ser al 1640 a conseqncia de la Guerra que tenien el Rossell des del 1637 entre Frana i Espanya

  • La Revoluci del 1640

  • El Duc de Cardona no tenia mitjans per imposar la seva autoritat.El govern de Madrid inici, lagost del 1640, els preparatius per a enviar un nou exrcit i imposar lautoritat del rei. Aqu comen actuar la Generalitat amb Pau Claris al capdavant.

    Inici negociacions amb Frana-Primerament li calia ajut militar per poder parar lexrcit castell-Calia assolir una normalitat poltica, per afrontar la situaci danarquia a la qual havia condut la revolta popular.

    Claris convoca la Junta de Braos, per demanar que es faci efectiu aquest ajut.Pau Claris

  • Junta de Braos.La Junta de Braos eren els membres de la Cort que residien habitualment a Barcelona. Era una assemblea consultiva que convocava la Generalitat per aconsellar-la.Finalment, en veure que lexrcit castell aconseguia bons resultats els francesos es va comprometre ms i van oferir un substancis ajut militar a canvi de la plena submissi de Catalunya al rei de Frana. El 23/01/1641 saccepta al rei francs com a Comte de Barcelona.El 17 de setembre de 1640 la Junta accepta lajut militar de Frana per la defensa del territori catal.24 de setembre es sign un conveni on soferia a Catalunya un ajut militar de 6.000 infants i 2.000 genets.

  • Des del 1641 Catalunya era un escenari ms de la Guerra dels Trenta anys.El 26 de gener del 1641, prop de Montjuc, lexrcit francs i els combatents catalans van salvar Barcelona de latac de lexrcit castellFrana i Espanya no van signar la Pau fins al 1659 (Pau dels Pirineus). El rei dEspanya cedia a Frana els territoris de la Catalunya del Nord (Rossell, part de la Cerdanya i el Conflent). Aquesta Pau es va ratificar amb el matrimoni de la filla de Felip IV, Maria Teresa amb el rei de Frana Llus XIV.XVCarles

    Matrimoni entre Llus XIV i M TeresaSignatura del Tractat dels Pirineus.

  • Catalunya i la Guerra de Successi dEspanya

  • Carles II (1665-1700)mort sense descendncia.[...] declaro ser mi subcesor (en caso que Dios me lleve sin dejar hijos) el duque de Anjou, hijo segundo del Delphin, y como tal, le llamo a la subcesin de todos mis reinos y dominios [...]

  • El rei sign, poc abans de morir, un testament pel qual mantenia units els estats de la corona sota un mateix hereu: Felip dAnjou. (Felip V)Felip Borb, nt de Llus XIV i M Teresa dustria. (Pau dels Pirineus), germana de Carles II.

  • XV

  • Laltre pretendent lArxiduc Carles dustria.

  • Felip V ve a Catalunya i jura els privilegis i les constitucions del pasFelip V, va convocar Corts Desembre 1701- Gener 1702

    Felip VFelip V ve a Catalunya i jura els privilegis i les constitucions del pas.Rep: Un donatiu d1.500.000 lliures i laprovaci dun servei de 12.000 lliures ms que shavien de pagar en sis anys .

    B. EclesisticB.Militar.B. Reial.Els braos: Veieren aprovades les noves constitucions.I els grups socials implicats en el comer: Creaci dun port Franc a Barcelona. Perms per enviar 2 vaixells a Amrica cada any. Perms per a fundar una companyia comercial.

  • Comena la Guerra de Successi dEspanya (1702-1704)Era una guerra general europea, engegada principalment per Anglaterra, que amb els Pasos Baixos consideraven amenaada lhegemonia comercial, ja que el nou monarca obria el mercat hispanoameric als francesos.El govern angls va donar suport lArxiduc Carles dustriaPer evitar-hoEls tres estats:-ustria-Anglaterra-Pasos Baixos. Van signar la Gran Aliana de lHaia.(1701).Al 1703 shi annexionarien Portugal i Savoia.El govern angls cercava adeptes als territoris que dominava Felip V. Al 1704 intentaria convncer la ciutat de Barcelona

  • Per, en un primer moment, la ciutat de Barcelona rest fidel al virreiA Catalunya certs cercles catalans eren favorables a aquest canvi, sobretot la petita noblesa de Vic.A ms a ms a Catalunya hi havia un sentiment antifrancs, que locupaci de 1694-16972 no havia fet ms que augmentar aquest sentiment. A part certs sectors burgesos de Barcelona mantenien una relaci habitual amb Anglaterra i Pasos Baixos.A 1705, diversos punts de Catalunya ja eren partidaris de lArxiduc.2 Sha calculat el nombre dhomes de l'exrcit francs entre 1648-1697 i eren entre els 9.300 i 25.000 efectius.

  • Pacte de Gnova

  • LArxiduc aconsegu el domini complet de la Corona dArag a comenaments de 1706.Aix lanim docupar tota la Pennsula i al Juny de 1706 ja era a Madrid

    Lajud el fet que el Papa Climent XI va reconixer a Carles III com a rei dEspanya, tot trencant amb Felip V.Per la reacci per part de la Corona de Castella partidria de Felip, loblig a abandonar Madrid. A ms a ms degut a la seva derrota a Almansa (1707) lArxiduc va perdre el domini dArag i Valncia.

  • Felip va entrar a Catalunya i ocup Lleida i Tortosa.Tot plegat feia que al 1711, noms part de Catalunya restava sota el poder de lArxiduc.Fins al 1713, Barcelona va esdevenir una cort amb funcionaris, diplomtics, artistes... La vida de la cort va tenir el seu moment culminant amb les noces de Carles III i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.

  • Malgrat les victries dels aliats arreu dEuropa, dos fets van marcar un canvi en les seves trajectries.Al 1710 seleg a Gran Bretanya un Parlament de majoria Tory (conservador). Que volien abandonar la Guerra a canvi de contrapartides comercials amb Hispanoamrica.

  • Al morir Josep I la Corona Imperial passava a les mans de lArxiduc Carles.Precisament la concentraci de poder que significava la uni de la Monarquia Hispnica amb lImperi era contrria als interessos aliats.Tot sacaba amb el tractat dUtrechtEl tractat reconeixia a Felip V com a rei dEspanya. A canvi Gran Bretanya obtenia el reconeixement de la seva possessi sobre Gibraltar i Menorca i el dret de comerciar amb Hispanoamrica, i els Pasos Baixos i Portugal eren premiats amb possessions a Flandes i a la frontera Brasilera.

  • Per i el Pacte de Gnova?Del pacte de Gnova (1705) els britnics van donar per bo el comproms de Felip V de donar als catalans els privilegis que posseeixen les dues castelles, que de tots els pobles dEspanya sn els ms amats del rei CatlicArt. 13.El darrer virrei nomenat per Carles dustria el prncep dStahremberg, i les seves tropes van abandonar Catalunya a principis del 1713.

  • La resistncia a la ciutat de Barcelona.A mitjans de juny del 1713 tot el territori catal, excepte Cardona i Barcelona era en mans de Felip V. A Barcelona es va reunir la Junta de Braos i es va estar deliberant si calia capitular o aguantar.

  • Junta de Braos 1713Els membres del bra eclesistic allegant que era un problema militar no es van pronunciar.Una part del bra militar creia que calia iniciar les negociacions amb el Duc de Populi, cap de lexercit de Felip V al PrincipatEl bra reial sinclinava a tirar endavant la lluita (recolzat per les classes populars) (78 vots favorables a la resistncia i 45 contraris)La Generalitat no veia factible aquest tipus de resistncia, per les votacions del bra reial arrosseg al bra militar que vot com el reial. El 9 de juliol la Generalitat assum la decisi de la Junta de Braos i es decid per la resistncia armada davant de Felip V.

  • Lexrcit Borbnic arribava el dia 25, i siniciava un setge de 14 mesos. Es plantejaren constituir una Repblica lliure de Catalunya sota protecci Britnica.

  • Els bombardeigs a Barcelona es van generalitzat a partir del 22 de maig.Van caure ms de 30.000 bombes A partir del mes de juliol arrib el Duc de Berwick, amb noves forces.En aquell moment era Conseller en cap Rafael de Casanova.

  • Casanova avisant lestat en qu es trobaven i anunciant que la reserva de plvora no cobria sin les necessitats de dos o tres dies.Expos a l'assemblea de la Junta de braos la necessitat de gestionar un armistici de dotze dies. Aquesta proposta no fou compartida per la majoria de membres de l'assemblea i la lluita continu.

  • SetgeFinalment lonze de setembre entren les tropes Borbniques a Barcelona. La resistncia continua carrer a carrer i es van saldar prop de 4.000 vctimes. Casanova va presentar-se a la muralla amb la senyera de Santa Eullia. Durant lassalt Casanova s ferit per una bala a la cuixa. A primera hora el comandant Villaroel don ordre de capitular.

    El 18 de setembre capitulava Cardona i al 1715 ho van fer Mallorca i Eivissa.

  • Duc de WerbickDuc de WerbickEl Duc de Werbick rep el tois dor per part del rei Felip V.

  • I desprs de l11 de setembre qu?Les noves autoritats borbniques van suprimir totes les institucions de govern del pas. Els caps de la resistncia foren empresonats i enviats a daltres indrets despanyaMolts eclesistics austriacistes foren desterrats.Les propietats dels resistents foren segrestades, i tots els oficis i ttols concedits per larxiduc foren suprimits.Els smbols de larxiduc foren destrutsEs va prohibir portar armes

    Representaci de la crema de banderes per part de lexrc