Cabanes (1701-1714)

download Cabanes (1701-1714)

of 106

  • date post

    02-Apr-2016
  • Category

    Documents

  • view

    256
  • download

    13

Embed Size (px)

description

Cabanes durant els anys de la Guerra de Successió. Qui eren i com vivien els cabanencs de principis del segle XVIII?

Transcript of Cabanes (1701-1714)

  • Cabanes(1701-1714)

    http://cabanesemporda.wordpress.com

  • ndex

    Introducci

    3.- Prleg

    4.- Llibre de memries dAmer Mass, pags de Sant Esteve de Guialbes

    5.- La guerra de Successi a l'entorn de Cabanes: Cronologia

    La guerra de Successi a lEmpord: Transcripci i adaptaci lliure dalguns fragments de les memries dAmer Mass (pg. 7)

    8.- Els anys abans de la guerra

    11.- La Guerra de Successi

    18.- Tributs, contribucions i forniment de les tropes

    22.- Cstigs, turments i servituds

    23.- El Cadastre

    25.- Dites, reflexions i ancdotes

    Els registres parroquials mostren els efectes de la guerra (pg. 27)

    28.- Presncia de soldats i ferits. Actes de violncia

    29.- Moviment demogrfic (1701-1714). Bateigs i defuncions

    Cabanes a principis del segle XVIII (pg. 32)

    33.- Introducci

    34.- El terme municipal i el nucli urb

    38.- Carrers, masos i altres indrets

    42.- Demografia i economia. La Concrdia del 1700. El cadastre de 1779

    La vida quotidiana

    44.- El cicle de la vida, a partir de la famlia del cirurgi Pere Delmer

    47.- El que ens expliquen els testaments

    51.- Les botigues de l'poca: La gabella

    57.- Els contractes d'arrendament

    60.- Oficis i persones que els exerceixen

    63.- Cognoms, noms i malnoms

    65.- Famlies rellevants

    87.- Capellans

    97.- Curiositats dels registres parroquials

    100.- Meteorologia i plagues

    Annexos

    101.- Bibliografia i notes

    2

  • Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

    Prleg

    Com era Cabanes a lpoca de la Guerra de Successi? Com es va viure el conflicte des delnostre poble?

    No consta que cap exrcit installs el seu camp dins el nostre terme municipal ni tampoc ques'hi desenvolups cap fet bllic, per aix no vol dir que els nostres avantpassats no patissinles conseqncies de la guerra. La proximitat dels passos fronterers i de les principals viesdentrada a la pennsula ens converteix en una zona de pas, que si b en moments de bonanapot ser font de riquesa, en poques de conflicte, el pas de les tropes, suposa un munt deservituds. Aqu hi hem dafegir la proximitat als diferents assentaments militars que al llargdaquests anys es van muntar a Figueres, Peralada, Navata... i que ben segur que ens vanobligar a collaborar en el manteniment de les tropes dun i altre bndol, amb el que significavadempobriment i misria: impostos, robatoris, maltractaments...

    No he trobat cap referncia histrica que ens expliqui qu hi va passar a Cabanes durantaquells anys, tot i que diferents estudis sobre limpacte de la Guerra a lEmpord o a algunpoble del nostre entorn, com pot ser larticle dAlbert Compte sobre la Guerra a CastelldEmpries (*), ens pot donar moltes pistes del que va passar aqu.

    Per aquest treball mhe basat en dues fonts:

    El llibre de memries dAmer Mass, pags de Sant Esteve de Guialbes

    Els registres parroquials de Cabanes

    Grcies a les memries dAmer Mass, coneixerem detalls molt precisos del pas de les tropesper lEmpord i sobretot del que va suposar pels pagesos de lpoca. Tenint en compte queSant Esteve de Guialbes es troba a uns 30 km de Cabanes les seves experincies no poden sermassa diferents de les que van viure els cabanencs.

    A partir dels registres parroquials podem conixer dades importants de la vida a principis delsegle XVIII: oficis, noms de lloc, famlies rellevants... i el nombre de naixements i en especialles defuncions ens diuen en quins moment el poble va patir amb ms intensitat els efectes dela guerra.

    (*) Compte i Freixenet, Albert. La Guerra de Successi vista des dun petit nucli urb empordans. A: Annalsde lInstitut dEstudis Gironins, vol. 25, nm. 2 , pg. 167-192 (1981)

    Altres documents dinters per conixer com era Cabanes al segle XVIII:

    Compte, Albert. Cabanes al segle XVIII: un exemple dexpansi de les terres de cultiu per mitjdestabliments i roturacions daigualleixos i garrigues. A: Annals de lInstitut dEstudisEmpordanesos, 29. Pg. 177-190 (1996)

    Cruz Cardiel Natxo. El cadastre de Cabanes de 1779. Consideracions sobre la font per a lestudihistric. A: Annals de lInstitut dEstudis Empordanesos, 29. Pg. 191-240 (1996)

    Serrano Jimnez, Llus. Cabanes 1789: inventari i llibreria dun hisendat. A: Annals de lInstitutdEstudis Empordanesos, 41. Pg. 311-338 (2010)

    Inventari dels bns d'Antoni Aguer, a petici de la seva vdua Llcia Aguer. Data: 11 d'octubre de1760. Font: Arxiu Histric de Girona

    Captols matrimonials signats entre Jaume Pont de Casadevall i Puig i Antnia Aguer i Puigferrer.Data: 14 d'octubre de 1780. Font: Arxiu Histric de Girona

    Antnia Gimbernat i Gou - Setembre, 2014http://cabanesemporda.wordpress.com

    3

  • Can Fort

    Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

    Llibre de memries dAmer Mass, pags de Sant Esteve de Guialbes

    Descripci del document

    Els esdeveniments narrats al llibre de memries d'Amer Mass se situen entre finals del segleXVII i mitjans del XVIII. Sembla que l'any 1693 l'autor era un nen, i que aquest llibre l'escriguentre els anys 1755 i 1761, tot i que dna dades des del 1640 provinents dels records de paresi avis.

    L'autor s Amer Mass, pags de Sant Esteve de Guialbes, que escriu aquestllibre per a l'"Ereu de casa meua amat lector".

    La informaci est estructurada pels continguts habituals dels llibres de notes, ode memries, de pags. Ens ofereix tot un seguit de fets i esdevenimentscontemporanis, relatius als conflictes de la Guerra de Successi i a laconsegent entrada de la dinastia dels Borbons, i com afectaren a les terresgironines. Dedica el gruix de l'obra a fer un retrat de la societat local, i al final

    detalla les plagues i els fenmens meteorolgics que afectaren els conreus de Sant Esteve deGuialbes, i dna consells d'agricultura.

    Pel que fa a la societat de Sant Esteve de Guialbes,segons ell est mancada de justcia, perqu est sotal'arbitrarietat dels de Can Fort, procuradors del senyorjurisdiccional (el llinatge Xetmar). Per aix dedica unabona part del llibre a criticar les actuacions de la famliaFort, i dels vens que els hi anaven a favor.

    Tenint en compte que s un llibre que escriu per al seuhereu, hi fa una acurada descripci de la societat local,enumerant totes les famlies del poble i especificantqestions com quines propietats tenien, el seu nivell deriquesa o la qualitat moral del seus membres.

    Pel que fa referncia a casa seva, Can Mass, explica al seu hereu i als lectors del llibre, elsmotius de la seva mala situaci econmica. Segons ell es deu a tres raons: el seu pare era demolt bona fe, cosa que provoc que molta gent li degus diners, la mare era una donadominant que atresorava els guanys de casa i els malgastava i a ell, mentre fou regidor, el vanacusar injustament de robar a la caixa del Com, i li confiscaren algunes de les sevespropietats.

    Aquest Llibre de memries d'Amer Mass pags de Sant Esteve de Guialbes l'hem d'emmarcardins el fenomen de popularitzaci de les memries, i dels llibres de famlia, que es visqu aCatalunya entre els segles XVII i XVIII.

    El ttol s atribut perqu manquen les primeres pgines. El nom de l'autor es troba a la pgina39 del document, en qu diu "jo Amer Mass".

    Font: Arxiu de Complement de lArxiu Comarcal del Pla de lEstany

    http://www.vilademuls.com

    http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia

    4

  • Cabanes a principis del segle XVIII (1701-1714)

    La guerra de Successi a lentorn de Cabanes: Cronologia

    1701

    novembre, 3.- Felip V es casa amb Maria Luisa Gabriela de Saboya, a la parrquia deSant Pere, de Figueres

    1703

    Figueres i tot lEmpord es pronuncia a favor de Carles III

    1705

    setembre.- Reconeixement de Carles III, com a rei setembre, 22.- El coronel austriacista Birol, amb 1.300 homes, ataca Figueres.

    Resisteixen algunes hores el foc. Es fan 189 presoners de guerra

    1706

    gener.- Frana entr a lEmpord amb una gran armada i saquarteraren a Figueres, aLlers, a Castell, a Navata, a Bscara i Calabuig, a Verges i a Sant Pere. Les tropes deCarles III es retiren de l'Empord

    gener, 20.- Fusellers i paisans rebutgen lintent dentrada de 2.000 homes des delRossell a Catalunya

    febrer, 2 i 4.- Fusellers i paisans tornen a rebutjar lintent dentrada de 2.000 homesdes del Rossell a Catalunya

    febrer, 9.- El duc de Noailles entra a lEmpord amb 12 batallons i 500 cavalls. Divideixla tropa en dues. Una penetra pel coll del Perts i laltra pel coll del Portell i ocupenFigueres, deixant guarnicions a Navata i Bscara

    febrer, 15.- Ponts. Combat entre les tropes del duc de Noailles i Milord Donegal alngel de Ponts

    maig, 12.- T lloc un eclipsi solar. Celebracions per la retirada de lexrcit de Felip deBorb

    A la retirada els francesos saquegen la comarca i desmantellen el castell de Llers

    1707

    Les tropes borbniques ocupen Torroella de Montgr. Estigueren a l'Empord entre maigi setembre. Acamparen a Figueres, Peralada i Calabuig, etc.

    maig-juny.- Els botiflers i les tropes borbniques destruren molts olivars. Noms aFigueres, causaren danys per valor de 80.000 lliures

    1708 A la primavera torn una altra armada de Frana que par camp a Cervi

    1709

    estiu.- Un exrcit francs de 10 12 mil homes envaeix lEmpord. Ocupen Bscara iRoses, entre daltres. Acampen prop de la casa den Fares de Romany (Ponts)

    1710

    finals dany.- Sinicia el predomini felipista a la comarca. Al desembre, uns 45 milfrancesos sescampen per lEmpord (el 1717, l'Alt Empord tenia 19.869 habitants)

    1711

    Lentrada dels francesos fa que la guerra es gene